Comunicació

549 les relacions: A64, A9, Abadia de Caunes, Abadia de Fontfreda, Abadia de la Grassa, Abadia de Sant Llorenç de Vernosoubre, Abadia de Tournus, Abbó de Provença, Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, Abd-ar-Rahman ibn Àlqama, Abdicació de Peronella, reina d'Aragó, Abraham Bedersi, Abraham ben Isaac de Narbona, Abraham ibn Ezra, Ademar de Narbona, Aeci, Agilbert de Narbona, Agilulf de Metz, Agobard de Lió, Alaric II, Aleran de Troyes, Alfons el Cast, Almodis, Alt Urgell, Alta velocitat ferroviària, Anaïs Napoleon, Anatoli Vaisser, André Marty, André Respaut, Ansemond, Antoní Pius, Antonio Prior Martínez, Aosta, Ardó, Arnau de Carcassona, Arnau de Leveson, Arnobi el Jove, Arnulf (bisbe de Roda), Arquebisbat de Narbona, Arquitectura romànica, Arsat, Art de Catalunya, As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, Assassinat al país càtar, Assassint a Fresange, Assentament del poble got a Aquitània, Ataülf, Ath-Thaghr al-Alà, Aubrac, ..., Aude, Augustin Hannicote, Aulus Hirci, Austremoni de Clarmont, Avinyó (Valclusa), Àkhila II, Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí, Balou, Bao, Barbarian Rugby Club, Base militar del Pení, Batalla d'Ad Pontes, Batalla d'Autun, Batalla de Barcelona (510), Batalla de Barcelona (512), Batalla de Covadonga, Batalla de l'Orbieu, Batalla de la Berre, Batalla de la Garona, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Leucata, Batalla de Muret, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Salses, Batalla de Salvetat, Batalla de Tolosa (721), Batalla de Vézeronce, Batalla naval de les Formigues, Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols, Bedarius, Benjamí de Tudela, Berengar de Narbona, Berenguela Alonso de Molina, Bernat de Gòtia, Bernat Desclot, Bernat VII de Comenge, Berriac, Bertran de Barcelona, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Niça, Bisbat de Perpinyà, Blas de Fournas de Labrosse i de Gailhac-Lagarde, Bompàs, Caesar III, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Camille Lacourt, Campionat d'escacs de França, Campionat de França de rugbi a 13, Campionat de França de rugbi a 15, Canal de Jonction, Canal de la Robina, Canal del Migdia, Cançó de Santa Fe, Cantó de Narbona-Est, Cantó de Narbona-Oest, Cantó de Narbona-Sud, Cantons de l'Aude, Carcassona, Carles el Calb, Cassolet, Castell de Salses, Castellnou d'Arri, Catarisme, Catedral de Clarmont-Ferrand, Catedral de Girona, Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona), Catedral de Sant Nasari de Besiers, Catedral de Sant Ponç de Tomièiras, Cédric Rosalen, Cementiri de Montjuïc, Charles Trenet, Charles-François-Alexandre de Cardevac de Gouy d'Havrincourt, Cicló extratropical Klaus, Cicolluis, Cisma d'Occident, Colònia romana, Comarques d'Occitània, Combat de Llívia, Companyia de ferrocarril de Midi, Comtat de Barcelona, Comtat de Carcassona, Comtat de Nimes, Comtat de Tolosa, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Comuna de París, Concili de Barcelona (906), Concili de La Vaur (1213), Concili de Narbona del 1227, Concili de Narbona del 693, Concili de Narbona del 788, Concili de Narbona del 791, Concili de Narbona del 875, Concili de Thusi, Conquesta feudal hispànica, Conquesta omeia d'Hispània, Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, Conveni de Narbona, Convent de Sant Francesc de Narbona, Corberes, Corona d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Cronicó de Moissac, Cronologia del catarisme, Cultura gal·loromana, Dalmau de Rocabertí i d'Erill, David Qimhí, Defoliació, Desideri de Tolosa, Dictada Occitana, Didier Codorniou, Diploma de Carlemany del juny del 799, Durand de Sanch-Inhan, E15, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Edat antiga als Països Catalans, Ekaterini Kofa, El Bruc (la Pobla de Lillet), El Vernet (Perpinyà), Elísics, Elusates, Emeri de Banyoles, Emma de Barcelona, Enric de Marcy, Erç Mort, Ermessenda de Carcassona, Esclua, Esclua de Narbona, Estació de Barcelona-Sants, Estació de Cervera de la Marenda, Estació de Cotlliure, Estació de Narbona, Estació de Ribesaltes, Estació de Salses, Estació de Tarascó, Estació de Tolosa-Matabuòu, Estela dels evadits, Eudes I d'Aquitània, Exsuperi, Felip de Mallorca, Feliu de Girona, Fenollet (llinatge), Ferabràs, Fermí d'Usès, Ferrer (dominic), Ferriol d'Usès, Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, Flavi Honori, Flavi Paulus, Fotògrafs Napoleon, Fraisse de las Corbièras, François Andréossy, Francesc Comte, Frèdol de Narbona, Frederic Mistral, Fulcrà de Lodeva, Gacià de Tours, Gal·la Placídia, Gastó IV de Foix, Gaston Gautier, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gòtia, Georgette Agutte, Germana de Foix, Gesaleic, Gino Bartali, Girard del Rosselló, Girona, Gitanos catalans de França, Gombau de Camporrells, Gotmar de Vic, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Vespres Sicilianes, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerres franco-visigòtiques, Guifré I de Girona, Guilhem Fabre, Guillem Belibasta, Guillem de Septimània, Guillem I de Cardona, Guillermina Peiró i Olives, Guiraut Riquier, Hasting, Hélène Choussat, Helena Rakòsnik i Tomé, Heribert Barrera i Costa, Hirtuleu, Hispani, Hispània Tarraconense, Hispània visigoda, Història d'Occitània, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la Vall d'Aosta, Història de Tarragona, Història dels gitanos, Hodonímia de Barcelona, Humfrid, Ingobert (bisbe d'Urgell), Invasió musulmana de la Gàl·lia, Isembard de Borgonya, Jaciment arqueològic subaquàtic del derelicte Bou Ferrer, Jacques Cœur, Jaspert de Botonac i de Castellnou, Jaume el Conqueridor, Jaume Queralt, Jean-Josèp Cassanèa de Mondonville, Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo, Joan Borrell Grau, Joan Peiró i Belis, Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat, Joaquim Pou i Mas, Jocs Mediterranis de 1993, Josep Ben Meir Ibn Sabara, Josep Franch-Clapers, Josep Jaume i Boixader, Josepa Quer Ivern, Joseph Gaspard de Pailhoux de Cascastel, Joví, Juli Cèsar, Just i Pastor, L'ocell de foc (Emili Teixidor), La Calandreta, La Clapa, La Sauze, Línia de Narbona a Portbou, Le Théâtre - Scène National (Narbona), Legió X Equestris, Legió X Gemina, Les Narbonnais, Lesinhan de las Corbièras, Leucata, Leví ben Abraham, Liebulf, Limós, Literatura occitana, Liuva I, Llívia, Llegenda de Guifré el Pilós, Llenguadoc, Llenguadoc-Rosselló, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llista d'amfiteatres romans, Llista d'escultors romans, Llista d'ossos dels Pirineus, Llista de cantons de França, Llista de carreteres europees de classe A, Llista de ciutats de França, Llista de comtes d'Urgell, Llista de districtes de França, Llista de monuments del districte de Narbona, Llista de municipis de l'Aude, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de topònims terminats en -ona, Llista de valís d'Arbuna, Llista de vies romanes, Llista dels reis visigots, Lo Romanç de Filomèna, Louis Abram, Louis Aleman, Louise de Marillac, Lucteri, Lugdúnum, Marçal de Llemotges, Marc Aureli Car, Marc Delpoux, Marc Fonteu, Marcellin Albèrt, Mari Mature, Mauront, Mes petites amoureuses, Mestre de Cabestany, Michele de Cesena, Miló de Narbona, Miquel de Castillon, Miró el Vell, Molière, Monestir de Bellecelle, Monestir de la Saïdia, Monestir de Sant Llorenç de Cabreresses, Monestir de Sant Martí de Cauquena, Monestir de Sant Pau de Narbona, Monestir de Santa Eugènia, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Santa Maria de Cabrières, Montelaimar, Montlaurès, Moreu, Mosel·la (departament), Municipis de França, Museu Arqueològic de Narbona, Museu d'Art i Història de Narbona, Museu Monogràfic d'Empúries, Mussa ibn Nussayr, Narbo Martius, Narbonès, Nemausus, Nimes, Notitia provinciarum et civitatum Galliae, Nou Barons de la Fama, Nova Cançó occitana, Occitània de 1900 a 1940, Occitània del segle XIV al XVII, Occitània fins a la dècada del 1970, Occitània i la regionalització del 1981, Odalric, Oliver de Tèrme, Oppidum d'Ausseruna, Ostrogots, Palau Nou de Narbona, Palau Vell de Narbona, Parc des Sports et de l'Amitié, Pas de Naurosa, Pat O'Leary, Patrick Estève, Pau de Narbona, Pau i Treva de Déu, Paul Berthelot, Paul Tournal, Pèire de Marca, Pèire Olieu, Peire Rogier, Període arrià visigot, Període romà a Catalunya, Període romà a Occitània, Període visigòtic a Catalunya, Pere Berenguer de Narbona, Pere de Castellnou, Perpinyà, Pierre André Pourret, Pierre Reverdy, Pietro di Benevento, Pipí I el Breu, Pipí II d'Aquitània, Pirineus, Pirmí de Reichenau, Pobles preromans d'Occitània, Politeisme celta, Pont dels Mercaders, Prehistòria a França, Presa de Fraisse, Primat (eclesiàstic), Provença, Racing club de Narbonne Méditerranée, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon de Perella, Ramon Gaufred, Ramon I Trencavell, Rasès, Ràtzia de 842, Ràtzia de 851, Rústic de Narbona, Regionalisme occità, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne Visigot, Regnes germànics, Renat Botet, República Romana, Reserva africana de Sijan, Revolta d'Aissó, Revolta de la vinya de 1907, Revolta de Paulus, Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova, Ribesaltes, Ricard de Milhau, Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Narbona), Riu Aude, Robert Rius i Lanolier, Rorici d'Usès, Rostany, Sadurní de Tolosa, Salomó d'Urgell-Cerdanya, Salses, Sant Andreu de Sureda, Sant Galderic, Sant Genís de Talteüll, Sant Julià i Santa Basilissa de Vinçà, Sant Sebastià màrtir, Sant Serni de Tavèrnoles, Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna, Santa Maria de Formiguera, Santa Maria de Vingrau, Saqueig d'Agde, Sébastien Chobet, Se canta, Sebastiano del Piombo, Segestes, Segona Guerra de Nàpols, Senyal Reial (segle XIII), Senyoria de Salins, Septimània, Septimània visigòtica, Set apòstols de la Gàl·lia, Setge d'Arbuna (737), Setge d'Arbuna (759), Setge d'Arle (508), Setge d'Arle (510), Setge d'Elna, Setge de Carcassona (725), Setge de Montsegur, Setge de Narbona (436), Setge de Narbona (719), Setge de Narbona de 793, Setge de Salses (1285), Setge de Salses (1503), Setge de Tèrme, Setge de Tolosa (439), Sidoni Apol·linar, Sigimon, Simonia, Spanish Brass Luur Metalls, Sucellos, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Tarragona, Túnel de Malpas, Telegrafia òptica, Teodard de Narbona, Teodoric el Gran, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Teodulf d'Orleans, TER Llenguadoc Rosselló, Terrissa, Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173), Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162), Teudis, Théophile Barrau, Tolosa de Llenguadoc, Tonanci Ferriol, Torre de sentinella, Total festum, Tour de França de 1935, Tour de França de 1936, Tour de França de 1937, Tour de França de 1938, Tour de França de 1939, Tour de França de 1955, Tour de França de 1981, Tour de França de 2003, Tour de França de 2008, Tractat de Corbeil, Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç, Tròfim d'Arle, Tren del País Càtar i de la Fenolleda, Turismund, Turtuixa, Ulfari de l'Albigès, Ull de Ca, Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, Union Sportive Carcassonnaise XV, Universitat de Perpinyà Via Domícia, USAP XV Féminin, Uthman ibn Naissa, Valentinià III, Vamba, Vescomtat d'Illa, Vescomtat de Millau, Vescomtat de Narbona, Vi a l'antiga Roma, Via Aquitània, Via Augusta, Via Domícia, Vicenç d'Osca, Vicenç de Paül, Vilanava dels Canònges, Vilanova dels Arcs, Visigots, Visigots federats, Volques, Waifré, William Chauvenet, X Jocs Mundials de Policies i Bombers a Barcelona, Xarxa de carreteres europees, Xulilla, Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, 1118, 118 aC, 12a etapa del Tour de França 2008, 13a etapa del Tour de França 2008, 17 de juliol, 1907, 256, 26 de febrer, 37°2 le matin, 436, 462, 526, 684, 718, 733, 737, 790, 7a Divisió Panzer, 820. Ampliar l'índex (499 més) » « Shrink índex

A64

L'autopista A64 (La Pyrénéenne o E80 amb el seu nom europeu) és una autopista de peatge en part del seu recorregut.

Nou!!: Narbona і A64 · Veure més »

A9

LA9 E-15 és el tram de l'autopista E-15 que discorre pel Llenguadoc i la Catalunya Nord, al sud de l'Estat Francès, i enllaça amb l'AP-7 catalana.

Nou!!: Narbona і A9 · Veure més »

Abadia de Caunes

El campanar nord L'abadia de Cauna (Abadia de Caunes) és un monestir benedictí d'estil romànic, catalogat com a monument històric, situat al municipi de Caunas de Menerbés (Llenguadoc-Rosselló, França).

Nou!!: Narbona і Abadia de Caunes · Veure més »

Abadia de Fontfreda

L'abadia de Fontfreda (en francès, Abbaye de Fontfroide) és una abadia al departament de l'Aude, a 14 km al sud-oest de Narbona, fundada com a benedictina el (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145.

Nou!!: Narbona і Abadia de Fontfreda · Veure més »

Abadia de la Grassa

L'abadia de la Grassa (Santa Maria d'Orbieu, o de la Grassa) és una antiga abadia benedictina de l'estat francès, situada al poble de la Grassa (en francès, Lagrasse), a la comarca del Termenès del departament de l'Aude, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, dintre del districte de Carcassona.

Nou!!: Narbona і Abadia de la Grassa · Veure més »

Abadia de Sant Llorenç de Vernosoubre

L'abadia de Sant Llorenç de Vernosoubre fou un establiment religiós a Occitània a la diòcesi de Narbona, fundat per Benet d'Aniana.

Nou!!: Narbona і Abadia de Sant Llorenç de Vernosoubre · Veure més »

Abadia de Tournus

Labadia de Tournus o de Sant Filibert fou un establiment religiós benedictí a Tournus, departament de Saône-et-Loire a la regió de Borgonya-Franc Comtat, encara conservat en gran part sent un dels principals del romànic a França.

Nou!!: Narbona і Abadia de Tournus · Veure més »

Abbó de Provença

Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí. Pertanyia a la família de Waldelè (Waldelenus) de Visontio (Besançon) i el Vienès, la qual controlava els passos pels Alps cap a Itàlia a Susa, Embrun i Gap. Era fill d'un dels principals terratinents de Borgonya. La seva residència era un castell proper a Viena del Delfinat. El seu nom Ab(b)o, era aparentment germànic, però pot ser l'hipocorístic del vell nom gal Abolenus-Abelonius. Aquestes formes abreviades no són sempre clares. En tots els casos Abbó és considerat com un aliat gal·loromà pels francs. Fou rector de la Mauriena i de Susa i patrici del Vienès el 722. Carles Martell per recompensar els seus serveis el va fer duc de Provença el 732. Abbó va fundar l'abadia de la Novalaise el 726, a la qual va deixar una gran part del seu immens heretatge el 739. Fou el darrer patrici de Provença.

Nou!!: Narbona і Abbó de Provença · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí

Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí (m. Còrdova, 742) fou valí de l'Àndalus (732-734 i 740-741).

Nou!!: Narbona і Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí (? - prop de Poitiers, 732) fou valí de l'Àndalus (721 i 730-732).

Nou!!: Narbona і Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn Àlqama

Abd-ar-Rahman ibn Àlqama al-Lakhmí (?-747) fou valí d'Arbuna.

Nou!!: Narbona і Abd-ar-Rahman ibn Àlqama · Veure més »

Abdicació de Peronella, reina d'Aragó

''Donació del regne d'Aragó atorgat per Peronella'', «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» (reina d'Aragó i comtessa de Barcelona), dona al seu fill Alfons «regi aragonensi et comiti barchinonensi» (el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona). Barcelona, a 18 de juliol de 1164. L'abdicació de Peronella d'Aragó és la renúncia als seus drets al Regne d'Aragó que la reina Peronella feu el 18 de juny del 1164 en favor del seu fill l'infant Alfons (futur rei Alfons II d'Aragó el Cast), a instàncies del Consell de la Procuradoria.

Nou!!: Narbona і Abdicació de Peronella, reina d'Aragó · Veure més »

Abraham Bedersi

Abraham Bedersi fou un poeta jueu occitanoprovençal nascut a Besiers (d'on el seu cognom Bedersi, o nadiu de Besiers).

Nou!!: Narbona і Abraham Bedersi · Veure més »

Abraham ben Isaac de Narbona

Abraham ben Isaac de Narbona (1110-1158) va ser un rabí provençal, també conegut com a RABAD II, i va ser l'autor d'una obra legal anomenada Ha-Eshkol. Abraham ben Isaac probablement va néixer a Montpeller.

Nou!!: Narbona і Abraham ben Isaac de Narbona · Veure més »

Abraham ibn Ezra

Portada del Comentari a l'Èxode, d'Abraham ibn Ezra (publicat a Nàpols el 1488) Abraham ibn Ezra (Tudela, ca. 1089 - Calahorra, ca. 1167), fou un erudit jueu andalusí, que cultivà la poesia, l'exegesi bíblica, la filosofia, la gramàtica hebrea i les ciències dels astres (astronomia, astrologia, matemàtiques i calendari).

Nou!!: Narbona і Abraham ibn Ezra · Veure més »

Ademar de Narbona

Ademar era un noble franc, comte de Narbona ja l'any 800, probablement nomenat poc abans per Guillem I el Sant de Tolosa.

Nou!!: Narbona і Ademar de Narbona · Veure més »

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Narbona і Aeci · Veure més »

Agilbert de Narbona

Agilbert fou vescomte de Narbona vers 821-832.

Nou!!: Narbona і Agilbert de Narbona · Veure més »

Agilulf de Metz

Aigilulf o Agiulf fou el 24è bisbe de Metz entre 590 i 601.

Nou!!: Narbona і Agilulf de Metz · Veure més »

Agobard de Lió

Agobard (Catalunya?, 778 - Saintes, 840) fou un religiós hispànic, bisbe de Lió.

Nou!!: Narbona і Agobard de Lió · Veure més »

Alaric II

Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.

Nou!!: Narbona і Alaric II · Veure més »

Aleran de Troyes

Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.

Nou!!: Narbona і Aleran de Troyes · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Narbona і Alfons el Cast · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Narbona і Almodis · Veure més »

Alt Urgell

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.

Nou!!: Narbona і Alt Urgell · Veure més »

Alta velocitat ferroviària

el mont Fuji al fons. El Tokaido Shinkansen, que connecta les ciutats de Tòquio i Osaka, va ser la primera línia ferroviària d'alta velocitat del món. L'alta velocitat ferroviària és un tipus de sistema ferroviari que funciona significativament més ràpid que el ferrocarril tradicional, utilitzant un sistema integrat de material rodant especialitzat i vies dedicades.

Nou!!: Narbona і Alta velocitat ferroviària · Veure més »

Anaïs Napoleon

Anaïs Napoleon (Narbona, 18 de març de 1831- Barcelona, 21 de juliol de 1912) va ser una fotògrafa franc - espanyola.

Nou!!: Narbona і Anaïs Napoleon · Veure més »

Anatoli Vaisser

Anatoli Vaisser (Almati, Kazakhstan, 5 de març de 1949) és un jugador d'escacs jueu francès, d'origen kazakh, que té el títol de Gran Mestre des de 1985.

Nou!!: Narbona і Anatoli Vaisser · Veure més »

André Marty

André Marty (Perpinyà 1886 - Tolosa de Llenguadoc 1956), també conegut com a Andreu Marty, fou un dirigent comunista francès d'origen nord-català que participà en la Guerra Civil espanyola com a màxim responsable de la formació de les Brigades Internacionals a la seva base d'Albacete.

Nou!!: Narbona і André Marty · Veure més »

André Respaut

André Respaut (Vernet, 28 de setembre del 1898 - 26 d'abril del 1973) va ser un anarquista nord-català establert a Narbona.

Nou!!: Narbona і André Respaut · Veure més »

Ansemond

Ansemond (+ 754) fou un noble visigot amb títol de comte, que en circumstàncies desconegudes va crear un petit estat a la Septimània a Nimes (d'on era comte), Substancion (Mauguòu, abans dit Melguelh), Agde i Besiers.

Nou!!: Narbona і Ansemond · Veure més »

Antoní Pius

Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.

Nou!!: Narbona і Antoní Pius · Veure més »

Antonio Prior Martínez

Antonio Prior Martínez (Torreagüera, Múrcia, 12 d'agost de 1913 - Narbona, 11 de juliol de 1961) va ser un ciclista murcià, que fou professional entre 1933 i 1943.

Nou!!: Narbona і Antonio Prior Martínez · Veure més »

Aosta

Aosta (italià Aosta, francès Aoste, valldostà Aoûta) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.

Nou!!: Narbona і Aosta · Veure més »

Ardó

Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.

Nou!!: Narbona і Ardó · Veure més »

Arnau de Carcassona

Arnau de Carcassona (Narbona?, ca. 1180 - València, ca. 1260) fou un frare mercedari, cosí de Pere Nolasc.

Nou!!: Narbona і Arnau de Carcassona · Veure més »

Arnau de Leveson

Arnau de Leveson (Arnaud de Lévézou, † 30 de setembre de 1149) fou un eclesiàstic occità, bisbe de Besiers (1095-1121) i arquebisbe de Narbona (1121-1149) i legat pontifici permanent des de vers 1128.

Nou!!: Narbona і Arnau de Leveson · Veure més »

Arnobi el Jove

Arnobi el Jove (Arnobius) fou un bisbe de la Gàl·lia del autor de dues petites obres que han perviscut fins als nostres dies, i que sovint han estat atribuïdes a Arnobi el Vell.

Nou!!: Narbona і Arnobi el Jove · Veure més »

Arnulf (bisbe de Roda)

Arnulf fou bisbe de Roda (1023-1067).

Nou!!: Narbona і Arnulf (bisbe de Roda) · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: Narbona і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Narbona і Arquitectura romànica · Veure més »

Arsat

Arsat o Larsat fou una comarca d'Occitània i per un temps un bisbat al.

Nou!!: Narbona і Arsat · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Narbona і Art de Catalunya · Veure més »

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní (m. Tolosa de Llenguadoc, 721) fou valí de l'Àndalus (719-721).

Nou!!: Narbona і As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní · Veure més »

Assassinat al país càtar

Assassinat al país càtar (originalment en francès, Meurtres en Pays Cathare) és una pel·lícula de televisió francobelga del 2020, de la col·lecció Assassinats a..., escrita per Isabelle Polin i Frédéric J. Lozet i dirigida per Stéphanie Murat.

Nou!!: Narbona і Assassinat al país càtar · Veure més »

Assassint a Fresange

Assassint a Fresange (títol original en francès, Le Secret de l'abbaye) és un telefilm policíac francès dirigit per Alfred Lot a partir d'un guió d'Olivier Berclaz i Jean-Marc Taba i emès, per primera vegada, a Bèlgica el 27 d'abril de 2017 a La Une; a Suïssa, el 28 d'abril a RTS Un, i a França el 3 de juny a France 3 després d'haver estat programat inicialment el 6 de maig.

Nou!!: Narbona і Assassint a Fresange · Veure més »

Assentament del poble got a Aquitània

Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.

Nou!!: Narbona і Assentament del poble got a Aquitània · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Narbona і Ataülf · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Narbona і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Aubrac

Situació de l'Aubrac al Massís Central. L'Aubrac és un altiplà volcànic i granític situat al centre del Massís Central.

Nou!!: Narbona і Aubrac · Veure més »

Aude

L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.

Nou!!: Narbona і Aude · Veure més »

Augustin Hannicote

Augustin Hannicote (Béthune, Artois, 1870 - Narbona, 1957) fou un pintor francès.

Nou!!: Narbona і Augustin Hannicote · Veure més »

Aulus Hirci

Aulus Hirci (Aulus Hirtius A. F.) va ser un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.

Nou!!: Narbona і Aulus Hirci · Veure més »

Austremoni de Clarmont

Austremoni de Clarmont (Itàlia?, - Clarmont d'Alvèrnia, ca. 252) va ser el primer bisbe de Clarmont, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Narbona і Austremoni de Clarmont · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Narbona і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Nou!!: Narbona і Àkhila II · Veure més »

Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí

Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí (m. 726) fou valí de l'Àndalus (721-726).

Nou!!: Narbona і Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí · Veure més »

Balou

Balou (Eslovènia, 2002–Mèles, Comenge, 4-6 de juny de 2014) va ser un os bru que va ser translocat per l'estat francès als Pirineus el 2006 en el marc d'un programa de reintroducció de l'os a la serralada.

Nou!!: Narbona і Balou · Veure més »

Bao

Baó o Bao (són formes contemporànies evolucionades, amb desplaçament d'accent, d'un antic); en francès Baho), és una comuna de 3.203 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. La dita diu: "A Baó, cacen la llúdria amb el podall" i "En voleu pas, fa?" (diuen que durant els àpats passen els plats dient això).

Nou!!: Narbona і Bao · Veure més »

Barbarian Rugby Club

Jean-Pierre Romeu, un dels fundadors del club. El Barbarian Rugby Club, més conegut com a Barbarians francesos, és un equip de rugbi XV format el 1979 i amb seu a França i fundat com un equip d'aficionats per invitació inspirat en el britànic Barbarian F.C. De novembre de 2017 a juny de 2019, els Barbarians francesos exerceixen el paper de segon equip nacional oficial de la Federació Francesa de Rugbi, que anteriorment havia designat com a equip la selecció francesa sub-20 o la França A. Els bàrbars francesos juguen amb uniforme de colors blau cel, blau marí i blau reial.

Nou!!: Narbona і Barbarian Rugby Club · Veure més »

Base militar del Pení

La base militar del Pení és una base de vigilància del trànsit aeri militar i civil, situada al puig Simonets i el cim del Pení, entre Cadaqués i Roses.

Nou!!: Narbona і Base militar del Pení · Veure més »

Batalla d'Ad Pontes

La batalla d'Ad Pontes fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a la rodalia del Pont del Diable de Martorell, suposadament el 792, abans de l'absència del rei Lluís el Pietós que va anar a Itàlia, i se sap que va passar el Nadal del 792 amb el seu germà a Ravenna i va combatre fins al març al sud de la península, passant després a Baviera, on va restar amb el seu pare, Carlemany, fins a l'hivern del 793 al 794.

Nou!!: Narbona і Batalla d'Ad Pontes · Veure més »

Batalla d'Autun

La Batalla d'Autun es va lluitar en 532 entre els francs comandats per Khildebert I i Clotari I i els burgundis de Godomar III.

Nou!!: Narbona і Batalla d'Autun · Veure més »

Batalla de Barcelona (510)

La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre ostrogots, que pretenien deposar al rei Gesaleic, i els visigots.

Nou!!: Narbona і Batalla de Barcelona (510) · Veure més »

Batalla de Barcelona (512)

La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre visigots, que pretenien deposar al rei Amalaric, i els visigots, que pretenien reinstaurar Gesaleic.

Nou!!: Narbona і Batalla de Barcelona (512) · Veure més »

Batalla de Covadonga

La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. Per aquest motiu, la Batalla de Covadonga ha estat considerada, per molts historiadors, com el catalitzador de la Reconquesta del domini cristià sobre tota la península ibèrica. Per a alguns historiadors com José Luis Corral, professor d'Història medieval a la Universitat de Saragossa, la Batalla de Covadonga mai va existir i atribueix la seva invenció a la cort de cronistes del Rei Alfons III, aquesta resolució es basa en el fet que no s'ha trobat mai cap escrit de la batalla, ni en documents musulmans ni cristians de.

Nou!!: Narbona і Batalla de Covadonga · Veure més »

Batalla de l'Orbieu

La batalla de l'Orbieu (batalla de l'Orbiu o de l'Orbion) fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a Septimània el 793 tradicionalment a la vora de l'Orbieu prop de l'abadia de la Grassa, però probablement en realitat al lloc de Viladanha (aleshores Vallis Aquitanica) en la ruta ordinària entre Narbona i Carcassona al punt on passa l'Orbieu, ja que el camí per l'abadia de la Grassa era més llarg i més difícil i tallat per moltes muntanyes.

Nou!!: Narbona і Batalla de l'Orbieu · Veure més »

Batalla de la Berre

La batalla de la Berre fou un enfrontament militar prop del rierol de la BerreEn català, com els altres rius de la zona la Bolzana, la Garona, la Rougeanne, la Désix, la Tet i cinc dels seus afluents.

Nou!!: Narbona і Batalla de la Berre · Veure més »

Batalla de la Garona

La batalla del riu Garona es va lliurar al 732 entre un exèrcit omeia dirigit per Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, governador d'Al-Andalus, i les forces dels francs encapçalades per Odó el Gran, duc d'Aquitània.

Nou!!: Narbona і Batalla de la Garona · Veure més »

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Nou!!: Narbona і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »

Batalla de Leucata

La batalla de Leucata fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.

Nou!!: Narbona і Batalla de Leucata · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Narbona і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Poitiers (732)

La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.

Nou!!: Narbona і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »

Batalla de Salses

El setge de Salses de 1639-1640 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys en la qual un exèrcit francès va intentar aixecar el Setge de Salses.

Nou!!: Narbona і Batalla de Salses · Veure més »

Batalla de Salvetat

La batalla de Salvetat (11-12 de setembre de 1217, prop de l'actual Sent Julian de Garona) fou una de les batalles de la croada albigesa lluitada per les tropes de Ramon VI de Tolosa i Roger de Comenge, que van derrotar els croats de Tolosa de Llenguadoc.

Nou!!: Narbona і Batalla de Salvetat · Veure més »

Batalla de Tolosa (721)

La batalla de Tolosa de 721 va ser una victòria de l'exèrcit franc comandat pel duc Eudes I d'Aquitània, sobre l'exèrcit musulmà del Califat Omeia.

Nou!!: Narbona і Batalla de Tolosa (721) · Veure més »

Batalla de Vézeronce

La Batalla de Vézeronce es va lluitar en 524 entre els francs comandats per Khildebert I, Clotari I i Clodomir i els burgundis de Godomar III.

Nou!!: Narbona і Batalla de Vézeronce · Veure més »

Batalla naval de les Formigues

La batalla naval de les Formigues va tenir lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285 en el context de la croada contra la Corona d'Aragó, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues.

Nou!!: Narbona і Batalla naval de les Formigues · Veure més »

Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols

La batalla naval de Sant Feliu de Guíxols fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Narbona і Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Bedarius

Bedarius (en francès Bédarieux) és un poble occità del Llenguadoc situat a la part septentrional del departament de l'Erau a la regió Occitània.

Nou!!: Narbona і Bedarius · Veure més »

Benjamí de Tudela

Mapa de la ruta. Benjamí de Tudela (també Benjamí ben Jonah, Benjamí bar Jonàs de Tudela; en hebreu: בִּנְיָמִין מִטּוּדֶלָה, pronunciat:; 1130 - 1173) fou un viatger navarrès jueu, sovint anomenat rabí pels cronistes no jueus, i famós per les cròniques dels seus viatges.

Nou!!: Narbona і Benjamí de Tudela · Veure més »

Berengar de Narbona

Berengar o Berenguer de Narbona († 7 d'abril de 1162) fou arquebisbe de Narbona (20 de juliol de 1156 - 7 d'abril de 1162) fill del vescomte Eimeric I de Narbona (1105-1134) i de Mafalda de Pulla (fill de Robert Guiscard, duc de la Pulla) i germà uterí de Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Narbona і Berengar de Narbona · Veure més »

Berenguela Alonso de Molina

Berenguela (o Berenguera) Alfonso de Molina (? - 17 de juliol de 1272, Narbona, enterrada al Convent de Sant Francesc de Narbona) era filla de Teresa Pires de Bragança i l'infant Alfons de Molina i, per tant, neta d'Alfons IX de Lleó i cosina germana del rei castellà Alfons X el Savi.

Nou!!: Narbona і Berenguela Alonso de Molina · Veure més »

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Nou!!: Narbona і Bernat de Gòtia · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Narbona і Bernat Desclot · Veure més »

Bernat VII de Comenge

Bernat VII de († Buset, 21 de juliol de 1312), va ser comte de Comenge de 1295 a 1312.

Nou!!: Narbona і Bernat VII de Comenge · Veure més »

Berriac

Berriac és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Berriac · Veure més »

Bertran de Barcelona

Bertran (Provença, principis de - Barcelona, 1095) fou bisbe de Barcelona del 1086 al 1095.

Nou!!: Narbona і Bertran de Barcelona · Veure més »

Bisbat de Carcassona

El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.

Nou!!: Narbona і Bisbat de Carcassona · Veure més »

Bisbat de Niça

catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Narbona і Bisbat de Niça · Veure més »

Bisbat de Perpinyà

El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Narbona і Bisbat de Perpinyà · Veure més »

Blas de Fournas de Labrosse i de Gailhac-Lagarde

Blas de Fournas de la Brosse i de Gailhac-Lagarde, normalment anomenat simplement Blas (o Blás) de Fournas (o Fournás) (Narbona, 1 d'octubre de 1761 - Saragossa, 20 de febrer de 1845) fou un tinent general espanyol d'origen francès que participà en el setge de Girona de 1809.

Nou!!: Narbona і Blas de Fournas de Labrosse i de Gailhac-Lagarde · Veure més »

Bompàs

Bompàs (en francès Bompas) és el poble cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Narbona і Bompàs · Veure més »

Caesar III

Caesar III és un videojoc desenvolupat per Impressions Games i publicat per Sierra Entertainment.

Nou!!: Narbona і Caesar III · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Narbona і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Camille Lacourt

Camille Lacourt (Narbona, Llenguadoc, 22 d'abril de 1985) és un nedador nord-català especialista en la modalitat d'esquena, especialment en els 50 i 100 metres.

Nou!!: Narbona і Camille Lacourt · Veure més »

Campionat d'escacs de França

El campionat d'escacs de França és un torneig d'escacs organitzat anualment per la Federació Francesa d'Escacs (FFE) des de 1923 per determinar el campió nacional d'escacs de França.

Nou!!: Narbona і Campionat d'escacs de França · Veure més »

Campionat de França de rugbi a 13

Final entre el Tolosa i el XIII Sant Esteve (1975) El Campionat de França de rugbi a 13 (en francès: Le Championnat de France de Rugby à XIII) és la màxima competició francesa de rugbi a 13 (o Rugby League), per a clubs professionals o semi-professionals.

Nou!!: Narbona і Campionat de França de rugbi a 13 · Veure més »

Campionat de França de rugbi a 15

El Campionat de França de rugbi a 15 (en francès Championnat de France de rugby à XV) és la màxima competició de rugbi a 15 al país.

Nou!!: Narbona і Campionat de França de rugbi a 15 · Veure més »

Canal de Jonction

El Canal de Jonction també anomenat canal de Narbona és un canal de França que uneix el Canal del Migdia amb el Canal de la Robina, a través del riu Aude.

Nou!!: Narbona і Canal de Jonction · Veure més »

Canal de la Robina

Canal de la Robina El canal de la Robina (en francès Canal de la Robine) és una derivació del canal del Migdia que fou construït del 1667 al 1681.

Nou!!: Narbona і Canal de la Robina · Veure més »

Canal del Migdia

El canal del Migdia (en occità Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Miègjorn; en francès canal du Midi) és un canal navegable francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani.

Nou!!: Narbona і Canal del Migdia · Veure més »

Cançó de Santa Fe

Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.

Nou!!: Narbona і Cançó de Santa Fe · Veure més »

Cantó de Narbona-Est

El cantó al departament de l'Aude El Cantó de Narbonne-Est és un cantó francès del departament de l'Aude, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Cantó de Narbona-Est · Veure més »

Cantó de Narbona-Oest

El cantó al departament de l'Aude El Cantó de Narbona-Oest és un cantó francès del departament de l'Aude, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Cantó de Narbona-Oest · Veure més »

Cantó de Narbona-Sud

El cantó al departament de l'Aude El Cantó de Narbonne-Sud és un cantó francès del departament de l'Aude, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Cantó de Narbona-Sud · Veure més »

Cantons de l'Aude

Localització dels Cantons de l'Aude Els Cantons de l'Aude són 35 i s'agrupen en tres districtes.

Nou!!: Narbona і Cantons de l'Aude · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Carcassona · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Narbona і Carles el Calb · Veure més »

Cassolet

El cassolet (de l'occità i en francès, adaptat en cassoulet) o cassolet de mongetes (adaptació en català)La cuina del país dels càtars, pàg.

Nou!!: Narbona і Cassolet · Veure més »

Castell de Salses

Porta d'accés al recinte interior del castell El Castell de Salses és un castell d'època moderna del terme comunal de Salses, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Nou!!: Narbona і Castell de Salses · Veure més »

Castellnou d'Arri

Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri i localment Castèlnau d'Arri, en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Castellnou d'Arri · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Narbona і Catarisme · Veure més »

Catedral de Clarmont-Ferrand

La catedral de Clarmont-Ferrand, o de la Nostra Senyora de l'Assumpció, és un edifici gòtic a Clarmont-Ferrand, França, que va ser precedida, al mateix emplaçament, de tres santuaris cristians.

Nou!!: Narbona і Catedral de Clarmont-Ferrand · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Narbona і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona)

Projecte original de la catedral, segons Viollet-le-Duc. Només la part marcada en negre es va arribar a construir. Vista interior La Catedral de Sant Just i Sant Pastor és una antiga catedral de França, a la ciutat de Narbona, dins el conjunt monumental del Palau dels Arquebisbes de Narbona.

Nou!!: Narbona і Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona) · Veure més »

Catedral de Sant Nasari de Besiers

La catedral de Sant Nasari Besiers és el monument gòtic més gran de la ciutat de Besiers.

Nou!!: Narbona і Catedral de Sant Nasari de Besiers · Veure més »

Catedral de Sant Ponç de Tomièiras

L'antiga abadia de Sant Ponç de Tomeres estava situada en una vall a la part baixa del Llenguadoc, al nord-oest de Narbona, envoltat de muntanyes i travessat el riu Jaur.

Nou!!: Narbona і Catedral de Sant Ponç de Tomièiras · Veure més »

Cédric Rosalen

Cédric Rosalen (10 d'abril de 1980, Narbona, Occitània) és un jugador de rugbi a 15, que ocupa la posició de mig d'obertura a l'USAP de Perpinyà.

Nou!!: Narbona і Cédric Rosalen · Veure més »

Cementiri de Montjuïc

El cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a cementiri del Sud-oest, i antigament com cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Narbona і Cementiri de Montjuïc · Veure més »

Charles Trenet

Trenet el 1977 Louis Charles Auguste Claude Trénet, conegut com a Charles Trenet (Narbona, el 18 de maig de 1913 - Créteil, el 19 de febrer de 2001), va ser un autor-compositor i cantant francès d'origen català per banda materna, autor de nombroses cançons esdevingudes molt populars en el repertori musical francòfon.

Nou!!: Narbona і Charles Trenet · Veure més »

Charles-François-Alexandre de Cardevac de Gouy d'Havrincourt

Charles-François-Alexandre Cardevac de Gouy de Havrincourt (nascut prop de Noyon, 16 de març del 1699 - mort a Espirà de l'Aglí (Rosselló), 1 de març del 1783), eclesiàstic, fou bisbe d'Elna-Perpinyà de 1743 a 1783.

Nou!!: Narbona і Charles-François-Alexandre de Cardevac de Gouy d'Havrincourt · Veure més »

Cicló extratropical Klaus

El cicló extratropical Klaus va ser un cicló de latitud mitjana que va afectar els dies 23, 24 i 25 de gener de 2009 especialment el nord d'Espanya i el sud de França ocasionant diverses víctimes mortals i importants danys materials.

Nou!!: Narbona і Cicló extratropical Klaus · Veure més »

Cicolluis

Cicolluis o Cicoluis (també conegut com Cicollus, Cicolus, Cicollui o Cichol) és un déu de la mitologia Celta adorat pels antics pobles Gals que té un paral·lel a Irlanda.

Nou!!: Narbona і Cicolluis · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Narbona і Cisma d'Occident · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Narbona і Colònia romana · Veure més »

Comarques d'Occitània

regions) d'Occitania Les encontrades (comarques) d'Occitània Tot seguit hi ha una llista de parçans o païses (comarques) tradicionals i no oficials d'Occitània, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Nou!!: Narbona і Comarques d'Occitània · Veure més »

Combat de Llívia

En l'inici del seu govern de l'Àndalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.

Nou!!: Narbona і Combat de Llívia · Veure més »

Companyia de ferrocarril de Midi

Plànol de la xarxa a l'estació de Burdeus Saint-Jean (la imatge mostra aquest plànol mural en el seu format actual, després que li hagi estat amputada la part baixa després de la renovació de l'estació). El nom complet era "Compagnie des chemins de fer du Midi et du Canal latéral à la Garonne", però es va abreujar amb Compagnie des chemins de fer du Midi o més senzillament Midi.

Nou!!: Narbona і Companyia de ferrocarril de Midi · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Narbona і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Narbona і Comtat de Carcassona · Veure més »

Comtat de Nimes

El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.

Nou!!: Narbona і Comtat de Nimes · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Narbona і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Narbona і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Narbona і Comtats catalans · Veure més »

Comuna de París

El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.

Nou!!: Narbona і Comuna de París · Veure més »

Concili de Barcelona (906)

El Concili de Barcelona es va celebrar entre gener i juliol de 906 amb l'assistència de l'arquebisbe de Narbona Arnust i el bisbe de Girona, Servus Dei.

Nou!!: Narbona і Concili de Barcelona (906) · Veure més »

Concili de La Vaur (1213)

El Concili de La Vaur (Concilium Vaurense) va ser un sínode local que va tenir lloc a La Vaur (França) el 1213, va ser presidit pel bisbe de Narbona Arnau Amalric.

Nou!!: Narbona і Concili de La Vaur (1213) · Veure més »

Concili de Narbona del 1227

El Concili de Narbona del 1227 va ser un sínode provincial que es va convocar a la ciutat de Narbona.

Nou!!: Narbona і Concili de Narbona del 1227 · Veure més »

Concili de Narbona del 693

El concili de Narbona del 693 fou una reunió de bisbes de Septimània (de fet un sínode) celebrada el 693 per ratificar els cànons del XVI Concili de Toledo al qual els representants de la província no havien pogut assistir per l'epidèmia de pesta que assolava llavors el territori (al concili de Toledo només havia assistit Ervigi, bisbe de Besiers).

Nou!!: Narbona і Concili de Narbona del 693 · Veure més »

Concili de Narbona del 788

El concili de Narbona del 788 fou una reunió de bisbes celebrada a Narbona.

Nou!!: Narbona і Concili de Narbona del 788 · Veure més »

Concili de Narbona del 791

El concili de Narbona del 791 fou una reunió de bisbes feta a Narbona l'any 791 per condemnar l'heretgia de l'adopcionisme.

Nou!!: Narbona і Concili de Narbona del 791 · Veure més »

Concili de Narbona del 875

El concili de Narbona del 875 fou una reunió de bisbes de la província de Septimània.

Nou!!: Narbona і Concili de Narbona del 875 · Veure més »

Concili de Thusi

El concili de Thusi fou una reunió de bisbes de 14 províncies celebrada el 860 a Thusi a la diòcesi de Toul l'octubre i novembre del 860.

Nou!!: Narbona і Concili de Thusi · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Narbona і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Nou!!: Narbona і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »

Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló

El Consell regional del Llenguadoc-Rosselló (occità Conselh regional dei Lengadòc-Rosselhon) era l'assemblea elegida que dirigia la regió de Llenguadoc-Rosselló.

Nou!!: Narbona і Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló · Veure més »

Conveni de Narbona

El conveni de Narbona és el nom amb què es coneix històricament la crida que es va fer des de la ciutat de Narbona, per part dels participants al Concili de Constança el 13 de desembre de 1415, als eclesiàstics que eren fidels a Benet XIII d'Avinyó.

Nou!!: Narbona і Conveni de Narbona · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Narbona

El Convent dels Mínims o Convent de Sant Francesc va ser un convent construït el 1598 al sector oest de Narbona.

Nou!!: Narbona і Convent de Sant Francesc de Narbona · Veure més »

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Nou!!: Narbona і Corberes · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Narbona і Corona d'Aragó · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Narbona і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Cronicó de Moissac

El Cronicó de Moissac (en llatí Chronicon Moissiancense), també anomenat Cronicó d'Aniana, és un cronicó que comprèn el període 670-821 i fou redactat per un monjo del monestir d'Aniana a finals del.

Nou!!: Narbona і Cronicó de Moissac · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: Narbona і Cronologia del catarisme · Veure més »

Cultura gal·loromana

Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.

Nou!!: Narbona і Cultura gal·loromana · Veure més »

Dalmau de Rocabertí i d'Erill

Dalmau de Rocabertí i d'Erill (? - 1479) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.

Nou!!: Narbona і Dalmau de Rocabertí i d'Erill · Veure més »

David Qimhí

David Qimhí - דוד קמחי - també transcrit com Kimchi o Kimhi altrament conegut per l'acrònim hebreu RaDaK - רד"ק - (Girona o Narbona, 1160 – 1235)) va ser un rabí medieval, comentarista bíblic, filòsof i gramàtic resident a Narbona entre 1190 i 1232. Era fill del rabí Joseph Qimhí i el germà del rabí Moses Qimhí, els dos eren comentaristes bíblics i gramàtics. Totes les obres de la família Qimhí van ser guardades per la família Yahya de Lisboa, Portugal. David Qimhí és conegut principalment pels seus comentaris del llibre Neviïm. També va escriure comentaris dels llibres del Gènesi, Salms i Cròniques. Les seves obres es focalitzen en la llengua, el nikkud (vocalització), la tradició rabínica de la lectura, la gramàtica, i el significat literal de les paraules.

Nou!!: Narbona і David Qimhí · Veure més »

Defoliació

defoliacions són qualsevol fenòmens de pèrdues de tot o part de les fulles d'un arbre o arbust, o de plantes de l'estrat herbaci.

Nou!!: Narbona і Defoliació · Veure més »

Desideri de Tolosa

Desideri o Didier (? - 587) fou dux de Tolosa de Llenguadoc (o part d'Aquitània) per compte del rei de Nèustria Khilperic I. Se'l suposa natiu d'Albi o almenys de l'Albigès on tenia les seves terres.

Nou!!: Narbona і Desideri de Tolosa · Veure més »

Dictada Occitana

occitanoromànic La Dictada Occitana és una jornada anual de promoció de l'occità que consistix en la realització d'un dictat gratuït, popular i universal organitzat en forma de concurs amb premis per als participants.

Nou!!: Narbona і Dictada Occitana · Veure més »

Didier Codorniou

Didier Codorniou va ser un jugador de rugbi a 15 nascut el 13 de febrer de 1958 a Narbona (Aude) i posteriorment va ser l'alcalde socialista de Gruissan i conseller regional (President de la comissió d'Esports) de la regió Llenguadoc-Rosselló.

Nou!!: Narbona і Didier Codorniou · Veure més »

Diploma de Carlemany del juny del 799

El diploma de Carlemany del juny del 799 és una donació reial de Carlemany de terres i beneficis a l'abadia d'Aniana, feta a Benet d'Aniana, després de la tasca d'aquest a Urgell contra l'adopcionisme.

Nou!!: Narbona і Diploma de Carlemany del juny del 799 · Veure més »

Durand de Sanch-Inhan

Durand fou el fundador del monestir de Sanch-Inhan (després abadia de Sanch-Inhan, en francès Saint-Chinian).

Nou!!: Narbona і Durand de Sanch-Inhan · Veure més »

E15

La ruta europea E15 o E-15, amb un traçat de 3.590 km, uneix Algesires amb Inverness (Escòcia, Regne Unit) passant per.

Nou!!: Narbona і E15 · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Narbona і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Narbona і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Ekaterini Kofa

Ekaterini "Katerina" Kofa (en grec, Αικατερίνη (Κατερίνα) Κόφφα) (Karditsa, 10 d'abril de 1969) és una corredora grega de curses de velocitat ja retirada, que va guanyar els 200 metres al Campionat del Món d'atletisme en pista coberta de 1997 a París.

Nou!!: Narbona і Ekaterini Kofa · Veure més »

El Bruc (la Pobla de Lillet)

El Bruc és una masia del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Narbona і El Bruc (la Pobla de Lillet) · Veure més »

El Vernet (Perpinyà)

El Vernet és un antic poble i terme pertanyent actualment al terme comunal de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Narbona і El Vernet (Perpinyà) · Veure més »

Elísics

Els elísics (Ἐλισύκοι, Elisyces) foren un petit poble iber de la regió de Narbona, entre les Corberes i el riu Erau, que apareix documentat entre els segles VI i III aC a les fonts antigues.

Nou!!: Narbona і Elísics · Veure més »

Elusates

Els elusates (en llatí: elusates) eren un poble aquità sotmès per Crassus, legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.

Nou!!: Narbona і Elusates · Veure més »

Emeri de Banyoles

Emeri, Emer, Amer o Mer (Narbona, s. VIII – Sant Esteve de Guialbes, entre 800 i 827) va ésser un monjo benedictí, llegendari fundador i abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Nou!!: Narbona і Emeri de Banyoles · Veure més »

Emma de Barcelona

Emma de Barcelona (880 - Sant Joan de les Abadesses, 942) va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Nou!!: Narbona і Emma de Barcelona · Veure més »

Enric de Marcy

Enric de Marcy (o Henri Settimo de Marcy) (Borgonya, voltant 1136 - Arràs, 1r de gener de 1189) va ser un prelat cistercenc francès de l'abadia d'Hautecombe (1160) i després abat de Claravall (1176-1179).

Nou!!: Narbona і Enric de Marcy · Veure més »

Erç Mort

L'Erç Mort, o simplement Erç (en francès Hers-Mort) és un riu de 89 km de longitud que circula a través dels departaments francesos de l'Aude i l'Alta Garona.

Nou!!: Narbona і Erç Mort · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Narbona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Esclua

Esclua (Cerdanya, abans del 885 - Cerdanya, 924) va ser un capellà de Cerdanya que el 886 es feu consagrar bisbe d'Urgell i n'expulsà el legítim titular.

Nou!!: Narbona і Esclua · Veure més »

Esclua de Narbona

Esclua (Selva) fou bisbe de Narbona testimoniat vers el 633 al 638.

Nou!!: Narbona і Esclua de Narbona · Veure més »

Estació de Barcelona-Sants

Barcelona Sants (adif) i Sants Estació (metro), per antonomàsia Sants, és un intercanviador de ferrocarril d'adif i del metro de Barcelona situat al barri de Sants (Sants-Montjuïc) a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Narbona і Estació de Barcelona-Sants · Veure més »

Estació de Cervera de la Marenda

Cervera de la Marenda (Cerbère, oficialment, en francès), és el nom d'una estació ferroviària situada en el poble nord-català de Cervera de la Marenda, a la comarca del Rosselló.

Nou!!: Narbona і Estació de Cervera de la Marenda · Veure més »

Estació de Cotlliure

Lestació de Cotlliure (en francès Gare de Collioure) és una estació ferroviària situada en el poble i comuna de Cotlliure, de la Catalunya Nord.

Nou!!: Narbona і Estació de Cotlliure · Veure més »

Estació de Narbona

Narbona (Narbonne en francès) és l'estació ferroviària principal de la ciutat de Narbona, al departament francès de l'Aude.

Nou!!: Narbona і Estació de Narbona · Veure més »

Estació de Ribesaltes

L'estació de Ribesaltes (Gare de Rivesaltes) és una estació ferroviària de la línia de Narbona a Portbou, situada al municipi de Ribesaltes, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord) i al departament francès dels Pirineus Orientals, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Estació de Ribesaltes · Veure més »

Estació de Salses

L'estació de Salses (Gare de Salses) és una estació ferroviària de la línia de Narbona a Portbou, situada al municipi de Salses, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord) i al departament francès dels Pirineus Orientals, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Estació de Salses · Veure més »

Estació de Tarascó

Tarascó (Tarascon en francés) és una estació que es troba a la ciutat de Tarascó, al departament francès de Boques del Roine.

Nou!!: Narbona і Estació de Tarascó · Veure més »

Estació de Tolosa-Matabuòu

L'Estació de Tolosa-Matabuòu (en occità Tolosa Matabuòu i en francès Toulouse-Matabiau) és la principal estació de trens per a viatgers de Tolosa i de la regió de Migdia-Pirineus.

Nou!!: Narbona і Estació de Tolosa-Matabuòu · Veure més »

Estela dels evadits

Les Esteles dels evadits de la França és un conjunt de monuments aixecats a la memòria dels resistents que van abandonar la França per tal d'unir-se a la Resistència o Exèrcit d'alliberament a través d'Espanya durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Narbona і Estela dels evadits · Veure més »

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Nou!!: Narbona і Eudes I d'Aquitània · Veure més »

Exsuperi

Exsuperi (en llatí Exsuperius) va ser un retòric romà membre d'una família originària de Bordeus a la Gàl·lia que va viure al.

Nou!!: Narbona і Exsuperi · Veure més »

Felip de Mallorca

Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).

Nou!!: Narbona і Felip de Mallorca · Veure més »

Feliu de Girona

Feliu, Fèlix de Girona o Feliu l'Africà fou un màrtir gironí mort durant l'última persecució de Dioclecià contra els cristians.

Nou!!: Narbona і Feliu de Girona · Veure més »

Fenollet (llinatge)

Els Fenollet foren una família feudal que va portar nombrosos títols essent el principal el de vescomtes d'Illa.

Nou!!: Narbona і Fenollet (llinatge) · Veure més »

Ferabràs

Representació de Ferabràs a una edició de finals del segle XV Ferabràs (forma occitana; en francès és Fierabras) és una novel·la occitana de temàtica èpica carolíngia, escrita entre 1230 i 1240 i que consta d'uns 5.000 versos.

Nou!!: Narbona і Ferabràs · Veure més »

Fermí d'Usès

Fermí d'Usès o Firminus (Narbona, final del segle V - Usès, 553) fou bisbe d'Usès del 538 al 553, succeint el seu oncle o germà gran Rorici d'Usès.

Nou!!: Narbona і Fermí d'Usès · Veure més »

Ferrer (dominic)

Ferrer o Ferrarius Catalanus, (Vilallonga de la Salanca, ~ 1200 - després del 1278) va ser un frare dominicà i filòsof nascut a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Narbona і Ferrer (dominic) · Veure més »

Ferriol d'Usès

Ferriol d'Usès (Narbona, 520 - Usès, 4 de gener del 581) fou bisbe d'Usès entre 553 i 581, succeint el seu oncle patern sant Fermí d'Usès.

Nou!!: Narbona і Ferriol d'Usès · Veure més »

Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül

Les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül o Germanes de la Caritat és un institut catòlic femení amb vots simples, concretament una societat de vida apostòlica, fundada el 29 de novembre del 1633 i dedicada a la caritat i l'assistència a necessitats. Les seves membres posposen al seu nom les sigles F.d.C.

Nou!!: Narbona і Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Narbona і Flavi Honori · Veure més »

Flavi Paulus

Flavius Paulus era un dux hispanoromà sota el rei visigot Vamba.

Nou!!: Narbona і Flavi Paulus · Veure més »

Fotògrafs Napoleon

Autorretrat doble d'Antonio Fernandez. La companyia fotogràfica Napoleon va ser una saga de fotògrafs professionals que can començar el seu treball a Barcelona l'any 1851 i va perdurar fins al seu tancament definitiu l'any 1968.

Nou!!: Narbona і Fotògrafs Napoleon · Veure més »

Fraisse de las Corbièras

Fraisse de las Corbièras (en francès Fraissé-des-Corbières) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Fraisse de las Corbièras · Veure més »

François Andréossy

François Andréossy (nascut a París el 10 de juny de 1633, mort a Castellnou d'Arri el 3 de juny de), enginyer, geòmetra i cartògraf francès, però la seva família era originària de Lucca, a Itàlia.

Nou!!: Narbona і François Andréossy · Veure més »

Francesc Comte

Francesc Comte (Illa, Rosselló, primera meitat del s. XVI - ?, entre 1586 i 1587), fou un notari, historiador i ocasionalment poeta del Rosselló, del.

Nou!!: Narbona і Francesc Comte · Veure més »

Frèdol de Narbona

Frèdol o Fredold o Fredald fou arquebisbe de Narbona vers 855 a 872.

Nou!!: Narbona і Frèdol de Narbona · Veure més »

Frederic Mistral

Frederic Mistral (Malhana, Provença, 8 de setembre del 1830 — 25 de març del 1914) fou un dels escriptors occitans més importants per a la renaixença de la llengua occitana al.

Nou!!: Narbona і Frederic Mistral · Veure més »

Fulcrà de Lodeva

Fulcrà de Lodeva (13 de febrer de 1006), fou un bisbe de Lodeva.

Nou!!: Narbona і Fulcrà de Lodeva · Veure més »

Gacià de Tours

Gacià de Tours o Gracià (Itàlia?, - Tours, Aude, ca. 307) va ésser el primer bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Narbona і Gacià de Tours · Veure més »

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Nou!!: Narbona і Gal·la Placídia · Veure més »

Gastó IV de Foix

Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).

Nou!!: Narbona і Gastó IV de Foix · Veure més »

Gaston Gautier

Marie Clément Gaston Gautier, més conegut com a Gaston Gautier (Narbona, 10 d'abril de 1841 - Narbona, 7 d'octubre de 1911) fou un botànic i viticultor occità.

Nou!!: Narbona і Gaston Gautier · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Narbona і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Narbona і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Narbona і Gòtia · Veure més »

Georgette Agutte

Georgette Agutte, nascuda el dia 17 de maig de 1867 a París i morta el 6 de setembre de 1922, a Chamonix, és una pintora, escultora i col·leccionista d'art francesa.

Nou!!: Narbona і Georgette Agutte · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: Narbona і Germana de Foix · Veure més »

Gesaleic

Geseleic o Gesaleic (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa») va ser el rei dels visigots des del 507 al 510.

Nou!!: Narbona і Gesaleic · Veure més »

Gino Bartali

Bartali al Tour de França de 1938Gino Bartali (Ponte a Ema, Bagno a Ripoli, Toscana, 18 de juliol de 1914 – Ponte a Ema, 5 de maig de 2000), anomenat il Ginettaccio fou un ciclista italià, professional entre 1935 i 1954, i considerat un dels millors ciclistes de la història.

Nou!!: Narbona і Gino Bartali · Veure més »

Girard del Rosselló

Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).

Nou!!: Narbona і Girard del Rosselló · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Narbona і Girona · Veure més »

Gitanos catalans de França

Els gitanos catalans de França són els membres del poble gitano residents a França que tenen com a llengua materna el català.

Nou!!: Narbona і Gitanos catalans de França · Veure més »

Gombau de Camporrells

Gombau de Camporrells (? – 22 d'abril de 1205) va ser bisbe de Lleida de l'any 1191 al 1205.

Nou!!: Narbona і Gombau de Camporrells · Veure més »

Gotmar de Vic

Gotmar fou bisbe de Vic des de 886 fins al voltant de 899.

Nou!!: Narbona і Gotmar de Vic · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Nou!!: Narbona і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra de les Vespres Sicilianes

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Narbona і Guerra de les Vespres Sicilianes · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Narbona і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guerres franco-visigòtiques

Les guerres franco-visigotiques van ser una sèrie de guerres entre francs i visigots, però també van implicar els borgonyons, els ostrogots i els romans.

Nou!!: Narbona і Guerres franco-visigòtiques · Veure més »

Guifré I de Girona

Guifré I de Girona (?,, ?) fou comte de Girona i Besalú (848- anterior a 853).

Nou!!: Narbona і Guifré I de Girona · Veure més »

Guilhem Fabre

Guillem Fabre (fl. mitjans) va ser un trobador i burgès de Narbona.

Nou!!: Narbona і Guilhem Fabre · Veure més »

Guillem Belibasta

Guillem Belibasta, en occità Guilhem Belibasta, fill i net de creients, fou un occità i perfecte càtar nascut cap al 1280 a Cubièra (Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda), de llarga tradició càtara, en una família de pagesos i ramaders.

Nou!!: Narbona і Guillem Belibasta · Veure més »

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).

Nou!!: Narbona і Guillem de Septimània · Veure més »

Guillem I de Cardona

Guillem de Cardona (1156 - 12 de juliol de 1225) fou vescomte de Cardona (1177-1225).

Nou!!: Narbona і Guillem I de Cardona · Veure més »

Guillermina Peiró i Olives

Guillermina Peiró i Olives (Mataró, 14 d'agost de 1924 – Mataró, 9 de gener de 2019), coneguda també com a Mimi, fou una dona republicana, lluitadora antifranquista, sindicalista i refundadora històrica de l'Esquerra Republicana de Mataró.

Nou!!: Narbona і Guillermina Peiró i Olives · Veure més »

Guiraut Riquier

Una cançó de Guiraut Riquièr amb la notació musical conservada Guiraut Riquier està entre els últims trobadors occitans.

Nou!!: Narbona і Guiraut Riquier · Veure més »

Hasting

Hasting (o Aflingus, Afflengo, Haesten, Haestenn, Haesting, Hastein, i Alsting), nascut vers el 810 i mort el 893, fou un cap viking, conegut per a les seves nombroses expedicions a l'imperi franc, però també a la mar Mediterrània.

Nou!!: Narbona і Hasting · Veure més »

Hélène Choussat

Hélène Choussat (Castres, 1810 - Palma, 1896) fou l'autora de les memòries Souvenirs.

Nou!!: Narbona і Hélène Choussat · Veure més »

Helena Rakòsnik i Tomé

és una mestra i funcionària catalana, coneguda per ser l'esposa del 129è president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.

Nou!!: Narbona і Helena Rakòsnik i Tomé · Veure més »

Heribert Barrera i Costa

Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució).

Nou!!: Narbona і Heribert Barrera i Costa · Veure més »

Hirtuleu

Hirtuleu (en llatí Hirtuleius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Narbona і Hirtuleu · Veure més »

Hispani

Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.

Nou!!: Narbona і Hispani · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Narbona і Hispània Tarraconense · Veure més »

Hispània visigoda

Museu Arqueològic Nacional, Madrid. L′Hispània visigoda és la denominació del període històric que abasta l'assentament del poble visigot a la península ibèrica, entre mitjans del i començaments del.

Nou!!: Narbona і Hispània visigoda · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Narbona і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Narbona і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Narbona і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Narbona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la Vall d'Aosta

La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana.

Nou!!: Narbona і Història de la Vall d'Aosta · Veure més »

Història de Tarragona

La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.

Nou!!: Narbona і Història de Tarragona · Veure més »

Història dels gitanos

Un campament gitano a les Santes Maries de la Mar, a la desembocadura del Roine, de Vincent van Gogh La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom (nom que es donen ells mateixos), roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia.

Nou!!: Narbona і Història dels gitanos · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Narbona і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Humfrid

Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).

Nou!!: Narbona і Humfrid · Veure més »

Ingobert (bisbe d'Urgell)

Ingobert fou bisbe d'Urgell mencionat primerencament per Villanueva en data del 885 per motiu de no poder assistir a Narbona a l'entronització de l'arquebisbe Teodard, successor de Sigebod per raó d'una greu malaltia.

Nou!!: Narbona і Ingobert (bisbe d'Urgell) · Veure més »

Invasió musulmana de la Gàl·lia

La invasió musulmana de la Gàl·lia fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.

Nou!!: Narbona і Invasió musulmana de la Gàl·lia · Veure més »

Isembard de Borgonya

Isembard de Borgonya fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.

Nou!!: Narbona і Isembard de Borgonya · Veure més »

Jaciment arqueològic subaquàtic del derelicte Bou Ferrer

El jaciment arqueològic del derelicte Bou Ferrer està compost per les restes d'un vaixell de l'Alt Imperi romà i el seu carregament, que es troba en l'actualitat protegit per un tancament subaqüàtic.

Nou!!: Narbona і Jaciment arqueològic subaquàtic del derelicte Bou Ferrer · Veure més »

Jacques Cœur

Jacques Coeur (c. 1395 – 25 de novembre de 1456, Quios) fou un comerciant francès.

Nou!!: Narbona і Jacques Cœur · Veure més »

Jaspert de Botonac i de Castellnou

Jaspert de Botonac i de Castellnou (?, - València, 1288) fou un eclesiàstic i jurista català, probablement germà de Pere Arnau de Botonac i pertanyent per part de pare a una família noble dels voltants de Narbona i per part de mare a l'alta nissaga dels Castellnou, radicada al Rosselló i al Vallespir.

Nou!!: Narbona і Jaspert de Botonac i de Castellnou · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Narbona і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume Queralt

Jaume Queralt Prats, també conegut com a Met Barran o Jacques Queralt (Barran, 1941 - Perpinyà, 19 d'abril de 2020), fill de refugiats republicans de Blancafort, fou un poeta, assagista, periodista i activista cultural nord-català, autor de reculls de poemes en català i d'obres de divulgació tant en català com en francès.

Nou!!: Narbona і Jaume Queralt · Veure més »

Jean-Josèp Cassanèa de Mondonville

Jean-Josèp Cassanèa de Mondonville (Narbona, 25 de desembre de 1711 - Belleville, París, 8 d'octubre de 1772) fou un compositor i violinista occità.

Nou!!: Narbona і Jean-Josèp Cassanèa de Mondonville · Veure més »

Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo

Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo, III marquès de las Amarillas (Màlaga, 7 de juny de 1741 - Sevilla, 17 d'octubre de 1819 va ser un general de l'exèrcit espanyol. Va participar en la Guerra Gran de 1793-1794 i va ser Capità general de Catalunya.

Nou!!: Narbona і Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo · Veure més »

Joan Borrell Grau

Joan Borrell Grau (Tuïr, 2 de gener del 1938 – París, 13 de febrer del 1992) és un filòsof nord-català, també conegut com a Jean Borreil. Tot i que va fer la seva vida professional a París, va signar les seves obres indistintament com a Jean Borreil o com a Joan Borrell.

Nou!!: Narbona і Joan Borrell Grau · Veure més »

Joan Peiró i Belis

Joan Peiró i Belis (Sants, 18 de febrer de 1887 - Paterna, 24 de juliol de 1942) fou un cristaller, cooperativista, sindicalista anarquista i polític català.

Nou!!: Narbona і Joan Peiró i Belis · Veure més »

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 15 de setembre de 1963) és un escriptor nord-català i un dels autors contemporanis en llengua catalana més famosos de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Narbona і Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat · Veure més »

Joaquim Pou i Mas

Joaquim Pou i Mas (Sant Pol de Mar, Maresme, 7 d'agost de 1891 - 1966) fou un sindicalista rabassaire i polític socialista i catalanista dels anys 30, actiu també com a dirigent local a la seva vila de Sant Pol de Mar.

Nou!!: Narbona і Joaquim Pou i Mas · Veure més »

Jocs Mediterranis de 1993

Els dotzens Jocs Mediterranis es van celebrar a la regió de Llenguadoc-Rosselló (França), del 16 al 27 de juny de 1993, amb Agde com la ciutat central dels competicions.

Nou!!: Narbona і Jocs Mediterranis de 1993 · Veure més »

Josep Ben Meir Ibn Sabara

Josep ben Meir Ibn Sabara (en hebreu: יוסף בן מאיר אבן זבארה, /joˈsɛf ben meˈiʀ ibᵊn zaˈbaʀa/; Barcelona, vers 1140 – Barcelona, vers 1200) fou un escriptor i metge jueu català.

Nou!!: Narbona і Josep Ben Meir Ibn Sabara · Veure més »

Josep Franch-Clapers

Josep Franch-Clapers, també escrit com Josep Franch i Clapers (Castellterçol, 23 de maig de 1915-Saint Remy, 27 de novembre de 2005) fou un artista català.

Nou!!: Narbona і Josep Franch-Clapers · Veure més »

Josep Jaume i Boixader

Josep Jaume i Boixader, Joseph Jaume (Perpinyà, 2 de juliol del 1731 - Perpinyà, 14 de desembre del 1809) va ser un jurisconsult i professor universitari rossellonès que deixà una nodrida producció escrita.

Nou!!: Narbona і Josep Jaume i Boixader · Veure més »

Josepa Quer Ivern

Maria Josepa Quer Ivern va ser una religiosa catalana nascuda a Reus, a l'edifici de La Boella, el 27 d'agost de 1818.

Nou!!: Narbona і Josepa Quer Ivern · Veure més »

Joseph Gaspard de Pailhoux de Cascastel

Joseph Gaspard de Pailhoux de Cascastel O Joseph Gaspard Pailhoux de Cascastel, essent la nobilitat de la família un afer recent, del seu pare.

Nou!!: Narbona і Joseph Gaspard de Pailhoux de Cascastel · Veure més »

Joví

Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.

Nou!!: Narbona і Joví · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Narbona і Juli Cèsar · Veure més »

Just i Pastor

Just i Pastor –també coneguts com els Sants Xiquets, els Sants Nens o els Sants Infants– van ser uns màrtirs hispanoromans.

Nou!!: Narbona і Just i Pastor · Veure més »

L'ocell de foc (Emili Teixidor)

L'ocell de foc és una de les primeres novel·les infantils i juvenils de l'escriptor Emili Teixidor i Viladecàs que esdevindrien clàssics d'aquest gènere.

Nou!!: Narbona і L'ocell de foc (Emili Teixidor) · Veure més »

La Calandreta

La Calandreta és el nom que reben les escoles associatives (la primera es va crear a Pau, Bearn el 1979) dedicades a recuperar la llengua occitana.

Nou!!: Narbona і La Calandreta · Veure més »

La Clapa

La Clapa (nom occità; la forma oficial francesa és La Clape) és un massís que dona nom a una comarca natural de la regió històrica del Narbonès, al departament de l'Aude, a l'actual regió d'Occitània (França).

Nou!!: Narbona і La Clapa · Veure més »

La Sauze

Alain Sauzel Sérilhac (Auvelhan, 1943 - Narbona, 9 de gener de 2023), amb nom artístic La Sauze, va ser un cantant occità.

Nou!!: Narbona і La Sauze · Veure més »

Línia de Narbona a Portbou

La Línia de Narbona a Portbou és una línia de ferrocarril electrificada de doble via amb una llargària de 107 quilòmetres, situada quasi totalment a l'estat francès, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Línia de Narbona a Portbou · Veure més »

Le Théâtre - Scène National (Narbona)

Le Théâtre - Scène National de Narbonne és una sala d'espectacles de la ciutat de Narbona, a França, que fou inaugurat el 1994.

Nou!!: Narbona і Le Théâtre - Scène National (Narbona) · Veure més »

Legió X Equestris

La Legio X Equestris (Dècima legió «muntada») va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 61 aC quan era governador de la Hispània Ulterior.

Nou!!: Narbona і Legió X Equestris · Veure més »

Legió X Gemina

La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.

Nou!!: Narbona і Legió X Gemina · Veure més »

Les Narbonnais

Les Narbonnais (cat. Els Narbonesos) és una cançó de gesta francesa del cicle de Guillem.

Nou!!: Narbona і Les Narbonnais · Veure més »

Lesinhan de las Corbièras

Lesinhan de las Corbièras (nom occità) (en francès Lézignan-Corbières) és un municipi francès al Llenguadoc de 8.266 habitants (1999), situat a 33 quilòmetres a l'est de Carcassona i a 20 quilòmetres a l'oest de Narbona.

Nou!!: Narbona і Lesinhan de las Corbièras · Veure més »

Leucata

Leucata (en occità Leucata, o, en francès Leucate) o antigament "Lleucata o Llocata" és un municipi occità de la comarca de Fitor que limita al sud amb Salses, Sant Hipòlit de la Salanca, Sant Llorenç de la Salanca i el Barcarès, amb els quals comparteix l'estany de Salses.

Nou!!: Narbona і Leucata · Veure més »

Leví ben Abraham

Leví ben Abraham (Vilafranca de Conflent entre 1240 /1250-prop d'Arle, Provença, poc després de 1315) va ser un rabí, matemàtic, astrònom jueu actiu a la meitat del.

Nou!!: Narbona і Leví ben Abraham · Veure més »

Liebulf

Liebulf (?- † després de 829 o 835) fou comte de Besiers i de Narbona (aquí successor d'Ademar).

Nou!!: Narbona і Liebulf · Veure més »

Limós

Limós (pronunciat en occità; el nom oficial francès és Limoux) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Limós · Veure més »

Literatura occitana

Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.

Nou!!: Narbona і Literatura occitana · Veure més »

Liuva I

Liuva I va ser rei dels visigots entre el juny de 568 fins al 572, aproximadament.

Nou!!: Narbona і Liuva I · Veure més »

Llívia

Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Narbona і Llívia · Veure més »

Llegenda de Guifré el Pilós

La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.

Nou!!: Narbona і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Llenguadoc · Veure més »

Llenguadoc-Rosselló

El Llenguadoc-Rosselló (Lengadòc-Rosselhon en occità, Languedoc-Roussillon en francès) fou una regió administrativa al sud de França, integrada actualment a la regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Llenguadoc-Rosselló · Veure més »

Llibre del Repartiment de Mallorca

El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.

Nou!!: Narbona і Llibre del Repartiment de Mallorca · Veure més »

Llista d'amfiteatres romans

S'han localitzat les restes d'almenys 220 amfiteatres a àrees ben diverses de l'Imperi Romà.

Nou!!: Narbona і Llista d'amfiteatres romans · Veure més »

Llista d'escultors romans

Aquesta és una llista arbitrària d'escultors romans.

Nou!!: Narbona і Llista d'escultors romans · Veure més »

Llista d'ossos dels Pirineus

La present llista d'ossos dels Pirineus recopila de manera exhaustiva els ossos bruns que han viscut als Pirineus des de la dècada del 1980.

Nou!!: Narbona і Llista d'ossos dels Pirineus · Veure més »

Llista de cantons de França

Aquesta és una llista dels cantons de França classificats primer per regió i després per departament.

Nou!!: Narbona і Llista de cantons de França · Veure més »

Llista de carreteres europees de classe A

Aquesta és la llista de les carreteres europees de classe A. Les carreteres de classe A són els principals eixos de comunicació de la xarxa europea, es classifiquen en quatre grups.

Nou!!: Narbona і Llista de carreteres europees de classe A · Veure més »

Llista de ciutats de França

Aquesta és una llista dels municipis de França més de 20.000 habitants segons el cens del 2006.

Nou!!: Narbona і Llista de ciutats de França · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Narbona і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de districtes de França

El 2009, els cent departaments francesos es dividien en 342 districtes (entre ells 12 a ultramar).

Nou!!: Narbona і Llista de districtes de França · Veure més »

Llista de monuments del districte de Narbona

Llista de monuments del districte de Narbona (Aude) registrats com a monuments històrics, bé catalogats d'interès nacional (classé) o bé inventariats d'interès regional (inscrit).

Nou!!: Narbona і Llista de monuments del districte de Narbona · Veure més »

Llista de municipis de l'Aude

Llista dels 438 municipis del departament de l'Aude.

Nou!!: Narbona і Llista de municipis de l'Aude · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Nou!!: Narbona і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »

Llista de topònims terminats en -ona

La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona.

Nou!!: Narbona і Llista de topònims terminats en -ona · Veure més »

Llista de valís d'Arbuna

Llista de valís d'Arbuna (720-759) des del setge de Narbona de 719 al setge d'Arbuna de 759.

Nou!!: Narbona і Llista de valís d'Arbuna · Veure més »

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Nou!!: Narbona і Llista de vies romanes · Veure més »

Llista dels reis visigots

La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.

Nou!!: Narbona і Llista dels reis visigots · Veure més »

Lo Romanç de Filomèna

Lo romanç de Filomèna és una novel·la occitana escrita a mitjan per un monjo de Santa Maria de la Grassa (les Corberes).

Nou!!: Narbona і Lo Romanç de Filomèna · Veure més »

Louis Abram

Louis Abram, nascut Justin Marie Louis Abram (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 25 de setembre de 1860 - Perpinyà, 13 d'agost de 1945) va ser un empresari nord-català.

Nou!!: Narbona і Louis Abram · Veure més »

Louis Aleman

Louis Aleman, en occità Loís Aleman (Castell d'Arbent, senyoria de Baugé, Ain, ca. 1390 - Selon de Provença, Boques del Roine, 16 de setembre de 1450) fou un cardenal francès, bisbe de Magalona i arquebisbe d'Arle.

Nou!!: Narbona і Louis Aleman · Veure més »

Louise de Marillac

Louise de Marillac (París, 12 d'agost del 1591 - 15 de març del 1660) va ésser una religiosa francesa, fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat, juntament amb sant Vicenç de Paül.

Nou!!: Narbona і Louise de Marillac · Veure més »

Lucteri

miniatura Lucteri (en llatí Lucterius) va ser un cap dels gals cadurcs.

Nou!!: Narbona і Lucteri · Veure més »

Lugdúnum

Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Nou!!: Narbona і Lugdúnum · Veure més »

Marçal de Llemotges

Marçal de Llemotges va ser el primer bisbe de Llemotges.

Nou!!: Narbona і Marçal de Llemotges · Veure més »

Marc Aureli Car

Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.

Nou!!: Narbona і Marc Aureli Car · Veure més »

Marc Delpoux

Marc Delpoux (Narbona, 1963) és un entrenador francès de rugbi a XV que havia jugat a la posició de tercera línia centre.

Nou!!: Narbona і Marc Delpoux · Veure més »

Marc Fonteu

Marc Fonteu (en llatí Marcus Fonteius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Narbona і Marc Fonteu · Veure més »

Marcellin Albèrt

Marcellin Albèrt (en francès Marcelin Albert) (Argelièrs, 29 de març de 1851 - 21 de desembre de 1921) fou un viticultor i polític occità, considerat un dels personatges més importants de la història d'Occitània de principis del segle XX per haver sigut el líder de la Revolta de la vinya de 1907.

Nou!!: Narbona і Marcellin Albèrt · Veure més »

Mari Mature

Mari Mature (en llatí Mari Maturus) va ser procurador dels Alps Marítims durant la guerra entre Otó i Vitel·li l'any 69.

Nou!!: Narbona і Mari Mature · Veure més »

Mauront

Mauront (Maurontus) o Mauronci (Maurontius) (vers 720- després del 739) fou un dels ducs i patricis que hi havia al regne de Borgonya sota Carles Martell, que va viure a la primera meitat del, que va organitzar una conspiració borgonyona per independitzar el regne de la nissaga del duc i majordom de palau Carles Martell i el seu home de confiança al territori, el patrici Abbó de Besançon, seguint les passes que 20 anys ans havia iniciat el patrici Antenor de Provença.

Nou!!: Narbona і Mauront · Veure més »

Mes petites amoureuses

Mes petites amoureuses és una pel·lícula francesa de Jean Eustache estrenada el 1974.

Nou!!: Narbona і Mes petites amoureuses · Veure més »

Mestre de Cabestany

Detall del sarcòfag de sant Sadurní. Martiri del sant (abadia de Sant Hilari)El Mestre de Cabestany fou un escultor desconegut de l'època romànica que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l'Aude i el Rosselló) i les comarques de Girona.

Nou!!: Narbona і Mestre de Cabestany · Veure més »

Michele de Cesena

Michele de Cesena, nascut el 1270 a Cesena, mort el 23 novembre 1342 a Itàlia, va ser un frare franciscà menor, Ministre General de l'Orde franciscà i teòleg.

Nou!!: Narbona і Michele de Cesena · Veure més »

Miló de Narbona

Miló fou comte de Narbona, documentat el 782.

Nou!!: Narbona і Miló de Narbona · Veure més »

Miquel de Castillon

Miquel de Castillon o Castilho (fl.) fou un trobador de Narbona.

Nou!!: Narbona і Miquel de Castillon · Veure més »

Miró el Vell

Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).

Nou!!: Narbona і Miró el Vell · Veure més »

Molière

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.

Nou!!: Narbona і Molière · Veure més »

Monestir de Bellecelle

El monestir de Bellecelle fou un establiment religiós del Llenguadoc, a l'Albigès.

Nou!!: Narbona і Monestir de Bellecelle · Veure més »

Monestir de la Saïdia

El Reial monestir de la Saïdia, també Santa Maria de Gratia Dei,ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 144, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999 fou un monestir de l'orde del Cister fundat a la ciutat de València arran de la seua conquesta per part de Jaume I, el qual sempre tingué predilecció per aquest orde.

Nou!!: Narbona і Monestir de la Saïdia · Veure més »

Monestir de Sant Llorenç de Cabreresses

El monestir de Sant Llorenç de Cabreresses (Saint-Laurent de Cabreresses) fou un establiment religiós de la diòcesi de Narbona, diferent de l'abadia de Sant Llorenç de Vernosoubre que estava situada a més de 30 km.

Nou!!: Narbona і Monestir de Sant Llorenç de Cabreresses · Veure més »

Monestir de Sant Martí de Cauquena

El monestir Sant Martí de Cauquena fou un establiment religiós del Llenguadoc que apareix esmentat per primer cop el 836 però sens dubte fundat anteriorment.

Nou!!: Narbona і Monestir de Sant Martí de Cauquena · Veure més »

Monestir de Sant Pau de Narbona

El monestir de Sant Pau de Narbona fou un antic establiment religiós a la rodalia de la ciutat de Narbona, avui església dins la ciutat.

Nou!!: Narbona і Monestir de Sant Pau de Narbona · Veure més »

Monestir de Santa Eugènia

El monestir de Santa Eugènia (en francès monastère de Sainte-Eugénie) és un establiment religiós del Llenguadoc situat als ravals de la ciutat de Narbona.

Nou!!: Narbona і Monestir de Santa Eugènia · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: Narbona і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Cabrières

El monestir o abadia de Santa Maria de Cabrieres fou un establiment religiós del Llenguadoc esmentat pel catàleg elaborat a la Dieta d'Aquisgrà (817) de situació incerta.

Nou!!: Narbona і Monestir de Santa Maria de Cabrières · Veure més »

Montelaimar

Montelaimar (nom occità) o Lo Montelaimar (en francès i oficialment Montélimar) és una ciutat de França situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, a la vora del Roine.

Nou!!: Narbona і Montelaimar · Veure més »

Montlaurès

Montlaurès és un jaciment arqueològic a pocs quilòmetres de Narbona que va estar ocupat des del segle VI aC fins a l'edat mitjana.

Nou!!: Narbona і Montlaurès · Veure més »

Moreu

El moreu o veçot (Vicia narbonensis) és una espècie del gènere de la veça (Vicia) que es cultiva, a petita escala i en els mateixos llocs on es conreen els erbs, pel seu gra per al consum d'animals.

Nou!!: Narbona і Moreu · Veure més »

Mosel·la (departament)

La Mosel·la (57) (en francès: Moselle) és un departament francès situat a la regió del Gran Est.

Nou!!: Narbona і Mosel·la (departament) · Veure més »

Municipis de França

Mapa de la França metropolitana Aquest és un article amb una llista dels municipis de França (França i departaments i regions d'ultramar) amb més de 20.000 habitants a data de gener de 2017.

Nou!!: Narbona і Municipis de França · Veure més »

Museu Arqueològic de Narbona

El Museu Arqueològic de Narbona es troba dins el conjunt del palau dels Arquebisbes, a la ciutat de Narbona.

Nou!!: Narbona і Museu Arqueològic de Narbona · Veure més »

Museu d'Art i Història de Narbona

Objecte del Museu d'Art i Història de Narbona El Museu d'Art i Història de Narbona és un important museu d'aquesta ciutat de França, al departament de l'Aude, que ocupa algunes de les sales del Palau dels Arquebisbes de Narbona.

Nou!!: Narbona і Museu d'Art i Història de Narbona · Veure més »

Museu Monogràfic d'Empúries

El Museu Monogràfic d'Empúries (MAC-Empúries) és un museu situat dins del jaciment arqueològic d'Empúries creat en 1932 i actualment integrat al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).

Nou!!: Narbona і Museu Monogràfic d'Empúries · Veure més »

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.

Nou!!: Narbona і Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Narbo Martius

Narbo Martius era el nom en llatí d'una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.

Nou!!: Narbona і Narbo Martius · Veure més »

Narbonès

El Narbonès (en occità Narbonés, en francès Narbonnais) és una regió històrica de l'actual Llenguadoc-Rosselló, a França, formada pels territoris de l'antic vescomtat de Narbona.

Nou!!: Narbona і Narbonès · Veure més »

Nemausus

Nemausus (del gal Nemausos que designava una divinitat celta) fou una ciutat de la Gàl·lia Narbonense situada a la via domícia que anava des dArelate (actualment Arle) a Hispània passant per Narbona.

Nou!!: Narbona і Nemausus · Veure més »

Nimes

Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Nimes · Veure més »

Notitia provinciarum et civitatum Galliae

La Notitia provinciarum et civitatum Galliae, o abreujat Noticia Galliarum, és un registre romà de ciutats que data dels segles IV-VI dC.

Nou!!: Narbona і Notitia provinciarum et civitatum Galliae · Veure més »

Nou Barons de la Fama

Els Nou Barons de la Fama, també coneguts com els Nou Cavallers de la Terra, són els nobles que segons la llegenda acompanyaren Otger Cataló en la conquesta als sarraïns de les actuals terres catalanes, anys abans que els carolingis.

Nou!!: Narbona і Nou Barons de la Fama · Veure més »

Nova Cançó occitana

La Nova Cançó occitana, anomenada en occità Nòva Cançon (.

Nou!!: Narbona і Nova Cançó occitana · Veure més »

Occitània de 1900 a 1940

Aquest fou el panorama d'Occitània abans de l'ocupació pels nazis.

Nou!!: Narbona і Occitània de 1900 a 1940 · Veure més »

Occitània del segle XIV al XVII

La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.

Nou!!: Narbona і Occitània del segle XIV al XVII · Veure més »

Occitània fins a la dècada del 1970

Situació d'Occitània després de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Narbona і Occitània fins a la dècada del 1970 · Veure més »

Occitània i la regionalització del 1981

Evolució d'Occitània des dels anys 70.

Nou!!: Narbona і Occitània i la regionalització del 1981 · Veure més »

Odalric

Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).

Nou!!: Narbona і Odalric · Veure més »

Oliver de Tèrme

Oliver de Termes, en occità Olivièr de Tèrme, va ser un dels més cèlebres cavallers occitans del.

Nou!!: Narbona і Oliver de Tèrme · Veure més »

Oppidum d'Ausseruna

Lenclavament arqueològic de l'antiga Ausseruna, conegut en francès i oficialment com a Oppidum d'Enserune, se situa damunt un turó del municipi de Niça d'Ausseruna, en el departament occità de l'Erau (França).

Nou!!: Narbona і Oppidum d'Ausseruna · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Narbona і Ostrogots · Veure més »

Palau Nou de Narbona

El Palau Nou de Narbona és la part nova del conjunt monumental de Narbona, a França, format pel Palau dels Arquebisbes de Narbona i la Catedral de Sant Just i Sant Pastor.

Nou!!: Narbona і Palau Nou de Narbona · Veure més »

Palau Vell de Narbona

Arcada del palau Vell El palau Vell de Narbona és el palau dels arquebisbes.

Nou!!: Narbona і Palau Vell de Narbona · Veure més »

Parc des Sports et de l'Amitié

El Parc des sports et de l'amitié (en català: Parc esportiu i l'amistat) és un estadi situat a Narbona, Aude.

Nou!!: Narbona і Parc des Sports et de l'Amitié · Veure més »

Pas de Naurosa

Obelisc de Riquet El Pas de Naurosa (en francès: Seuil de Naurosa, també anomenat en occità Pas de Lauragués (en francès: seuil du Lauragais) és un coll de 189 m situat al sud-oest de França, a la frontera dels departaments de l'Alta Garona i de l'Aude, en una línia de separació de la divisòria d'aigües entre els mars Atlàntic i Mediterrani. Constitueix el punt més elevat del Canal del Migdia que permet unir els dos mars i alhora també separa el Massís Central dels Pirineus. Els municipis més propers són Avignonet-Lauragais i Labastide-d'Anjou.

Nou!!: Narbona і Pas de Naurosa · Veure més »

Pat O'Leary

La xarxa d'evasió Pat O'Leary era el nom que va rebre la secció dels serveis secrets de la Gran Bretanya que va actuar a França durant la Segona Guerra Mundial i es va especialitzar en l'evasió de perseguits pels nazis i, particularment, dels aviadors aliats que queien sobre sòl francès ocupat.

Nou!!: Narbona і Pat O'Leary · Veure més »

Patrick Estève

Patrick Estève (L'Avelhanet, 14 de febrer de 1959) és un exjugador de rugbi a XV internacional francès.

Nou!!: Narbona і Patrick Estève · Veure més »

Pau de Narbona

Pau de Narbona o Pau Sergi (Itàlia?, - Narbona, Aude, segona meitat del segle III) va ésser el primer bisbe de Narbona, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Narbona і Pau de Narbona · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Narbona і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Paul Berthelot

Paul Berthelot (26 de juliol de 1881, Auxerre (Borgonya, França) - 2 de novembre de 1910, Conceição do Araguaia (Pará, Brasil) va ser un anarquista i esperantista francès, també conegut com a Marcelo Verema. Va ser el fundador de la primera associació catalana esperantista.

Nou!!: Narbona і Paul Berthelot · Veure més »

Paul Tournal

Paul Tournal (Narbona, 11 de gener de 1805 - 12 de febrer de 1872) va ser un farmacèutic, naturalista i arqueòleg francès.

Nou!!: Narbona і Paul Tournal · Veure més »

Pèire de Marca

Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.

Nou!!: Narbona і Pèire de Marca · Veure més »

Pèire Olieu

Pèire Olieu o Pere de Joan Olivi, del seu nom llatinitzat Petrus Iohannis Olivi, (1248, Serinhan - 1298, Narbona) fou un religiós franciscà que realitzà importants estudis de filosofia i teologia.

Nou!!: Narbona і Pèire Olieu · Veure més »

Peire Rogier

Peire de Rogier (en occità: Pèire Rogièr o Pèire Rotgièr) va ser un trobador d'Alvèrnia que exercí entre els anys 1160 i 1180.

Nou!!: Narbona і Peire Rogier · Veure més »

Període arrià visigot

El període arrià visigot és aquell en què els reis i el poble visigot són arrians i va des de la fundació del Regne de Tolosa fins al 589.

Nou!!: Narbona і Període arrià visigot · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Narbona і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà a Occitània

El territori actualment conegut com a Occitània fou dominat pels romans, totalment o parcialment, des del 210 aC fins al 475.

Nou!!: Narbona і Període romà a Occitània · Veure més »

Període visigòtic a Catalunya

Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.

Nou!!: Narbona і Període visigòtic a Catalunya · Veure més »

Pere Berenguer de Narbona

Pere Berenguer de Narbona fou bisbe metropolità de Narbona, fill de Berenguer I, vescomte de Narbona, i de la seva segona dona Garsinda de Besalú.

Nou!!: Narbona і Pere Berenguer de Narbona · Veure més »

Pere de Castellnou

Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.

Nou!!: Narbona і Pere de Castellnou · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Narbona і Perpinyà · Veure més »

Pierre André Pourret

Pierre André Pourret (1754 - 1818) fou un botànic francès que va viure i va desenvolupar la seva activitat essencialment a Narbona, realitzant nombroses exploracions per França, Barcelona, Madrid i, finalment, a la ciutat d'Ourense, a Galícia.

Nou!!: Narbona і Pierre André Pourret · Veure més »

Pierre Reverdy

Pierre Reverdy (Narbona, 13 de setembre de 1889 - 17 de juny de 1960) va ser un poeta francès associat al surrealisme i al cubisme.

Nou!!: Narbona і Pierre Reverdy · Veure més »

Pietro di Benevento

Pietro di Benevento (en català: Pere de Benevent) va ser cardenal-diaca de Santa Maria in Acquiro, notari i legat pontifici, i autor de la "Compilatio tertia".

Nou!!: Narbona і Pietro di Benevento · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Narbona і Pipí I el Breu · Veure més »

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Nou!!: Narbona і Pipí II d'Aquitània · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Narbona і Pirineus · Veure més »

Pirmí de Reichenau

Pirmí (Narbonès o Aragó?, ca. 700 - Hornbach, Alemanya, 753) o Pirmini, fou un monjo benedictí, missioner a terres germàniques i fundador de diversos monestirs.

Nou!!: Narbona і Pirmí de Reichenau · Veure més »

Pobles preromans d'Occitània

Entre els pobles preromans d'Occitània, els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs.

Nou!!: Narbona і Pobles preromans d'Occitània · Veure més »

Politeisme celta

Representació de Cernunnos al ''Pilar dels navegants''. Talla de Teutatès a la base de la columna d'un temple. El politeisme celta, comunament conegut com a paganisme celta, comprèn les creences i pràctiques religioses a les quals es va adherir la gent de l'edat de ferro d'Europa occidental coneguda ara com els celtes, aproximadament entre 500 aC.

Nou!!: Narbona і Politeisme celta · Veure més »

Pont dels Mercaders

El pont dels Mercaders (Pont des Marchands en francès) és un pont de Narbona, a Llenguadoc-Rosselló, l'origen del qual es remunta a l'època romana.

Nou!!: Narbona і Pont dels Mercaders · Veure més »

Prehistòria a França

Lascaux Venus de Lespugue La prehistòria a França es refereix al període francés que precedeix l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).

Nou!!: Narbona і Prehistòria a França · Veure més »

Presa de Fraisse

La Presa de Fraisse fou una de les batalles de la Guerra dels armanyaguesos.

Nou!!: Narbona і Presa de Fraisse · Veure més »

Primat (eclesiàstic)

Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.

Nou!!: Narbona і Primat (eclesiàstic) · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Narbona і Provença · Veure més »

Racing club de Narbonne Méditerranée

El Racing club de Narbonne Méditerranée (RC Narbonne) és un club de rugbi a 15 de la ciutat occitana de Narbona.

Nou!!: Narbona і Racing club de Narbonne Méditerranée · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Narbona і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Narbona і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Nou!!: Narbona і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »

Ramon de Perella

Ramon de Perella (c. 1185-?), va ser un noble del País d'Olmes (alt comtat de Foix) desposseït dels seus dominis amb la croada albigesa.

Nou!!: Narbona і Ramon de Perella · Veure més »

Ramon Gaufred

Ramon Gaufred fou bisbe de Vic des del 1110 fins al 26 de novembre del 1146 data de la seva mort a la ciutat de Cardona.

Nou!!: Narbona і Ramon Gaufred · Veure més »

Ramon I Trencavell

Ramon I Trencavell (? - Besiers, 15 d'octubre de 1167) va ser vescomte de Besiers del 1129 al 1167, d'Agde del 1129 al 1150, i de Carcassona i d'Albi del 1150 al 1167.

Nou!!: Narbona і Ramon I Trencavell · Veure més »

Rasès

El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.

Nou!!: Narbona і Rasès · Veure més »

Ràtzia de 842

La ràtzia de 842 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.

Nou!!: Narbona і Ràtzia de 842 · Veure més »

Ràtzia de 851

La ràtzia de 851 fou una campanya de l'emirat de Qurtuba contra la marca Hispànica.

Nou!!: Narbona і Ràtzia de 851 · Veure més »

Rústic de Narbona

Rústic de Narbona (Marsella, Tolosa o Narbona, ca. 390 - Narbona, 461) fou monjo de l'abadia de Lérins i bisbe de Narbona de 427 a 461.

Nou!!: Narbona і Rústic de Narbona · Veure més »

Regionalisme occità

La segona meitat del serà la gran oportunitat perduda per a la formació d'un nacionalisme (o regionalisme occità).

Nou!!: Narbona і Regionalisme occità · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Narbona і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Narbona і Regne de Tolosa · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Narbona і Regne Visigot · Veure més »

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Nou!!: Narbona і Regnes germànics · Veure més »

Renat Botet

Renat Botet (Orellà, Conflent, 1922 - Ceret, 23 de juny de 2012) va ser un dels estudiosos més prolífics de la llengua catalana a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Narbona і Renat Botet · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Narbona і República Romana · Veure més »

Reserva africana de Sijan

La reserva africana de Sijan és un parc temàtic situat a la vora de la vila de Sijan i a 15 km de Narbona, a Occitània al sud de França, on en situació de semillibertat, viuen més de tres mil animals, majoritàriament d'origen africà.

Nou!!: Narbona і Reserva africana de Sijan · Veure més »

Revolta d'Aissó

La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.

Nou!!: Narbona і Revolta d'Aissó · Veure més »

Revolta de la vinya de 1907

La revolta de la vinya de 1907 fou un moviment massiu al Llenguadoc i a la Catalunya Nord que fou reprimit pel govern de Georges Clemenceau.

Nou!!: Narbona і Revolta de la vinya de 1907 · Veure més »

Revolta de Paulus

La revolta de Paulus fou un moviment revolucionari del de la part oriental de la península Ibèrica sota domini visigot.

Nou!!: Narbona і Revolta de Paulus · Veure més »

Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova

La revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova fou una revolta dels iemenites encapçalada per Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, valí de Barcelona, contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil a la Frontera Superior d'al-Àndalus durant el final del.

Nou!!: Narbona і Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova · Veure més »

Ribesaltes

Ribesaltes (en francès Rivesaltes) és un municipi de 8.422 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Narbona і Ribesaltes · Veure més »

Ricard de Milhau

Ricard de Milhau (Millau, + 15 de febrer de 1121) fou arquebisbe de Narbona i gran impulsor de la reforma gregoriana, membre de la família de vescomtes de Milhau.

Nou!!: Narbona і Ricard de Milhau · Veure més »

Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Narbona)

va ser una aristòcrata catalana, filla de Guifré II de Barcelona i de Garsenda de Tolosa.

Nou!!: Narbona і Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Narbona) · Veure més »

Riu Aude

L'Aude (en occità i francès, i en català amb variacions de pronúncia o d'ortografia, per exemple, Auda) és un riu del Llenguadoc que desemboca al mar Mediterrani, al Grau de Vendres.

Nou!!: Narbona і Riu Aude · Veure més »

Robert Rius i Lanolier

Robert Rius i Lanolier (Castellrosselló, poble agregat a Perpinyà, 25 de febrer de 1914 - Fontainebleau, 21 de juliol de 1944) fou un escriptor i poeta català, vinculat al surrealisme i afusellat per unir-se al maquis.

Nou!!: Narbona і Robert Rius i Lanolier · Veure més »

Rorici d'Usès

Rorici (Roricius) fou bisbe d'Usès al segle VI (vers 533 a 538).

Nou!!: Narbona і Rorici d'Usès · Veure més »

Rostany

Rostany (en llatí Rostagnus, en francès Rostaing) fou el primer comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i d'Empúries) del 785 a una data entre el 801 i el 811.

Nou!!: Narbona і Rostany · Veure més »

Sadurní de Tolosa

Sadurní o, a les contrades pirinenques i prepirinenques Serni, en llatí Saturninus, en occità Sarnin, (mort a Tolosa, ca. 257), va ésser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals.

Nou!!: Narbona і Sadurní de Tolosa · Veure més »

Salomó d'Urgell-Cerdanya

Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).

Nou!!: Narbona і Salomó d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Salses

Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Narbona і Salses · Veure més »

Sant Andreu de Sureda

Sant Andreu de Sureda (oficialment en francès Saint-André) és el poble cap de la comuna del mateix nom, de 3.288 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Narbona і Sant Andreu de Sureda · Veure més »

Sant Galderic

Sant GaldericGalderic pronunciat en front (sic) de la forma massa sovint vista en onomàstica Galdric —com si Teresa s'escrivís Tresa, tot i que es pot pronunciar, PEYTAVí DEIXONA, Joan, El Català al nord de Catalunya a principi del segle XXI: perspectiva perspectiva històrica de la llengua i realitat lingüística del dialecte, Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Narbona і Sant Galderic · Veure més »

Sant Genís de Talteüll

El campanar Sant Genís de Talteüll és l'església parroquial del poble rossellonès de Talteüll, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Narbona і Sant Genís de Talteüll · Veure més »

Sant Julià i Santa Basilissa de Vinçà

Sant Julià i Santa Basilissa de Vinçà és l'església parroquial de la vila de Vinçà, de la comuna nord-catalana del mateix nom, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Narbona і Sant Julià i Santa Basilissa de Vinçà · Veure més »

Sant Sebastià màrtir

Sebastià (Narbona o Milà, ? - Roma, 288/304) fou un màrtir cristià, tradicionalment considerat, des de l'hagiografia, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució.

Nou!!: Narbona і Sant Sebastià màrtir · Veure més »

Sant Serni de Tavèrnoles

Sant Serni de Tavèrnoles o Sant Sadurní de Tavèrnoles és un monestir romànic del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), que es troba en el poble d'Anserall.

Nou!!: Narbona і Sant Serni de Tavèrnoles · Veure més »

Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna

La catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna es troba a la ciutat d'Elna, en el municipi del mateix nom, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Nou!!: Narbona і Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna · Veure més »

Santa Maria de Formiguera

Santa Maria de Formiguera (Sainte-Nativité-Notre-Dame de Formiguères en francès) és l'església de la població del mateix nom, al Capcir.

Nou!!: Narbona і Santa Maria de Formiguera · Veure més »

Santa Maria de Vingrau

Absis oriental de l'església Santa Maria de Vingrau és l'antiga església parroquial del poble de Vingrau, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Nou!!: Narbona і Santa Maria de Vingrau · Veure més »

Saqueig d'Agde

El saqueig d'Agde, el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Narbona і Saqueig d'Agde · Veure més »

Sébastien Chobet

Sébastien Chobet, nascut el 9 de juny de 1981 a Narbona, és un jugador de rugbi a XV que ocupa la posició de pilar.

Nou!!: Narbona і Sébastien Chobet · Veure més »

Se canta

«Se canta» (coneguda també per altres noms), és una cançó tradicional occitana estesa a tota Occitània atribuïda a Gaston Fèbus (1331-1391) i considerada com a himne no oficial d'Occitània.

Nou!!: Narbona і Se canta · Veure més »

Sebastiano del Piombo

''Retrat d'un home, segons diuen de Cristòfor Colom''. Copia de un autorretrato Sebastiano Luciani (Venècia, 1485 — Roma, 21 de juny de 1547), més conegut com a Sebastiano del Piombo, per haver ocupat a partir de 1531 el càrrec de responsable dels segells de plom —piombo en italià— del Vaticà.

Nou!!: Narbona і Sebastiano del Piombo · Veure més »

Segestes

Segestes (en llatí Segestes) va ser un cap dels queruscs, un poble germànic, sogre i enemic d'Armini.

Nou!!: Narbona і Segestes · Veure més »

Segona Guerra de Nàpols

La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.

Nou!!: Narbona і Segona Guerra de Nàpols · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII)

Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Narbona і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »

Senyoria de Salins

La senyoria de Salins fou una jurisdicció feudal donada en feu per l'abat de Sant Maurici de Valais a Alberic I vescomte de Mâcon el 942.

Nou!!: Narbona і Senyoria de Salins · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Narbona і Septimània · Veure més »

Septimània visigòtica

La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.

Nou!!: Narbona і Septimània visigòtica · Veure més »

Set apòstols de la Gàl·lia

Els set apòstols de la Gàl·lia és el nom que reben els set bisbes que el papa Fabià I va enviar des de Roma a la Gàl·lia, cap a l'any 250, en l'imperi de Deci i Herenni Etrusc, per tal d'evangelitzar la regió.

Nou!!: Narbona і Set apòstols de la Gàl·lia · Veure més »

Setge d'Arbuna (737)

El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.

Nou!!: Narbona і Setge d'Arbuna (737) · Veure més »

Setge d'Arbuna (759)

El tercer setge d'Arbuna (752-759) fou el més llarg dels setges de la ciutat d'Arbuna (Narbona) i el que va posar punt final a la dominació musulmana i el valiat d'Arbuna.

Nou!!: Narbona і Setge d'Arbuna (759) · Veure més »

Setge d'Arle (508)

El setge d'Arle de 508 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i els visigots del Regne de Tolosa, que van tenir el suport del Regne dels ostrogots.

Nou!!: Narbona і Setge d'Arle (508) · Veure més »

Setge d'Arle (510)

El Setge d'Arle de 510 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i el Regne dels Ostrogots.

Nou!!: Narbona і Setge d'Arle (510) · Veure més »

Setge d'Elna

El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig del 1285, fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Narbona і Setge d'Elna · Veure més »

Setge de Carcassona (725)

Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí, que havia estat nomenat valí de l'Àndalus l'agost del 721 pel valí d'Ifríqiya, Yazid ibn Abi-Múslim, per tal d'acabar amb la interinitat d'Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí va enviar durant tres anys seguits expedicions a Septimània però no va poder sotmetre ni Carcassona ni Nimes, perquè els soldats només els preocupava el botí i conquerir una vila emmurallada requeria esforços i sacrificis.

Nou!!: Narbona і Setge de Carcassona (725) · Veure més »

Setge de Montsegur

El setge de Montsegur (maig de 1243 - 16 de març de 1244) és un episodi bèl·lic que s'emmarca en els esdeveniments de la Croada albigesa.

Nou!!: Narbona і Setge de Montsegur · Veure més »

Setge de Narbona (436)

El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.

Nou!!: Narbona і Setge de Narbona (436) · Veure més »

Setge de Narbona (719)

El setge de Narbona del 719 va ser un intent de conquerir la ciutat per part de l'exèrcit de As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní.

Nou!!: Narbona і Setge de Narbona (719) · Veure més »

Setge de Narbona de 793

El setge de Narbona de 793 fou una resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785.

Nou!!: Narbona і Setge de Narbona de 793 · Veure més »

Setge de Salses (1285)

El Setge de Salses fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Narbona і Setge de Salses (1285) · Veure més »

Setge de Salses (1503)

El setge de Salses de 1503 és una de les batalles de la Segona Guerra de Nàpols.

Nou!!: Narbona і Setge de Salses (1503) · Veure més »

Setge de Tèrme

El setge de Tèrme (1210) fon una operació militar de Simó IV de Montfort durant el curs de la guerra coneguda com a croada albigesa per conquerir els vescomtats de Besiers, Albi i Carcassona,.

Nou!!: Narbona і Setge de Tèrme · Veure més »

Setge de Tolosa (439)

El setge de Tolosa del 439 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.

Nou!!: Narbona і Setge de Tolosa (439) · Veure més »

Sidoni Apol·linar

Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.

Nou!!: Narbona і Sidoni Apol·linar · Veure més »

Sigimon

Sigimon o Segimon (en llatí Sigimundus o Segimundus) era un cap dels queruscs, fill de Segestes.

Nou!!: Narbona і Sigimon · Veure més »

Simonia

Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.

Nou!!: Narbona і Simonia · Veure més »

Spanish Brass Luur Metalls

Spanish Brass Luur Metalls, també coneguda com a Spanish Brass o SBLM, és un quintet de metall valencià fundat l'any 1989 i un dels més consolidats a nivell internacional formant part del triumvir dels quintets de metalls de nivell mundial amb els canadencs Canadian Brass i els austríacs Mnozil Brass.

Nou!!: Narbona і Spanish Brass Luur Metalls · Veure més »

Sucellos

Sucellos, en Sucellus, és una divinitat de la mitologia celta, dels pobles gals.

Nou!!: Narbona і Sucellos · Veure més »

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Nou!!: Narbona і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Narbona і Tarragona · Veure més »

Túnel de Malpas

Túnel de Malpas al Canal del Migdia El túnel de Malpas és un túnel fou creat el 1679 sota el turó d'Ausseruna al departament de l'Erau per fer-hi passar el Canal del Migdia.

Nou!!: Narbona і Túnel de Malpas · Veure més »

Telegrafia òptica

Telègraf òptic de Claude Chappe a Litermont prop de Nalbach, Alemanya. La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història i usava senyals a distància.

Nou!!: Narbona і Telegrafia òptica · Veure més »

Teodard de Narbona

Teodard de Narbona, o Sant Audard (Montalban, ca. 840 - Narbona, 1 de maig de ca. 893) fou bisbe de Narbona.

Nou!!: Narbona і Teodard de Narbona · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Narbona і Teodoric el Gran · Veure més »

Teodoric I (rei dels visigots)

Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.

Nou!!: Narbona і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »

Teodoric II (rei dels visigots)

Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.

Nou!!: Narbona і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »

Teodulf d'Orleans

Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.

Nou!!: Narbona і Teodulf d'Orleans · Veure més »

TER Llenguadoc Rosselló

TER Llenguadoc Rosselló o senzillament TER Llenguadoc (en francès, TER Languedoc Rousillon) era part de la xarxa estatal de trens i autocars transport express régional, pertanyent a SNCF.

Nou!!: Narbona і TER Llenguadoc Rosselló · Veure més »

Terrissa

Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.

Nou!!: Narbona і Terrissa · Veure més »

Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173)

El Testament de Peronella de 1173, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 14 d'octubre del 1173 a Barcelona per Peronella I d'Aragó.

Nou!!: Narbona і Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173) · Veure més »

Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)

El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del qual foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.

Nou!!: Narbona і Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162) · Veure més »

Teudis

Teudis fou rei visigot del 531 al 548.

Nou!!: Narbona і Teudis · Veure més »

Théophile Barrau

Théophile-Eugène-Victor Barrau (Carcassona, 1848 - Tolosa de Llenguadoc, 1913) va ser un escultor romàntic francès.

Nou!!: Narbona і Théophile Barrau · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Narbona і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tonanci Ferriol

Tonanci Ferriol (en llatí Tonantius Ferreolus) va ser prefecte de les Gàl·lies al.

Nou!!: Narbona і Tonanci Ferriol · Veure més »

Torre de sentinella

Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.

Nou!!: Narbona і Torre de sentinella · Veure més »

Total festum

El Total Festum és una manifestació multipolar liderada cada any per la Regió Occitània Pirineu Mediterrani.

Nou!!: Narbona і Total festum · Veure més »

Tour de França de 1935

El Tour de França de 1935 fou la vint-i-novena edició del Tour de França i es disputà entre el 4 i el 28 de juliol de 1935, sobre un recorregut de 4.338 km, distribuïts en 21 etapes, sis d'elles dividides en dos sectors que es van disputar a una mitjana de 30,650 km/h.

Nou!!: Narbona і Tour de França de 1935 · Veure més »

Tour de França de 1936

Sylvère Maes, al Tour de França de 1936 El Tour de França de 1936 fou la trentena edició del Tour de França i es disputà entre el 7 de juliol i el 2 d'agost de 1936, sobre un recorregut de 4.418 km, distribuïts en 21 etapes, cinc d'elles dividides en dos sectors i una en tres, que es van disputar a una mitjana de 31,108 km/h.

Nou!!: Narbona і Tour de França de 1936 · Veure més »

Tour de França de 1937

Roger Lapébie al Tour de França de 1937 El Tour de França de 1937 fou la 31a edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny i el 25 de juliol de 1937, sobre un recorregut de 4.415 km, distribuïts en 20 etapes, cinc d'elles dividides en dos sectors i tres en tres, i un total de 31 finals d'etapa que es van disputar a una mitjana de 31,768 km/h.

Nou!!: Narbona і Tour de França de 1937 · Veure més »

Tour de França de 1938

El Tour de França de 1938 fou la 32a edició del Tour de França i es disputà entre el 5 i el 31 de juliol de 1938, sobre un recorregut de 4.694 km, distribuïts en 21 etapes, dos d'elles dividides en dos sectors i tres en tres, i un total de 29 finals d'etapa que es van disputar a una mitjana de 31,565 km/h.

Nou!!: Narbona і Tour de França de 1938 · Veure més »

Tour de França de 1939

El Tour de França de 1939 fou la 33a edició del Tour de França i es disputà entre el 10 i el 30 de juliol de 1939, sobre un recorregut de 4.224 km, distribuïts en 18 etapes, sis d'elles dividides en dos sectors i dues en tres, i un total de 28 finals d'etapa que es van disputar a una mitjana de 31,986  km/h.

Nou!!: Narbona і Tour de França de 1939 · Veure més »

Tour de França de 1955

El Tour de França 1955 servirà perquè Louison Bobet aconsegueixi el seu tercer Tour de França consecutiu i iguali d'aquesta manera Philippe Thys com a ciclistes amb més edicions guanyades.

Nou!!: Narbona і Tour de França de 1955 · Veure més »

Tour de França de 1981

L'edició del Tour de França de 1981, 68a edició de la cursa francesa, es disputà entre el 25 de juny i el 19 de juliol de 1981, amb un recorregut de 3.758 km distribuïts en un pròleg i 22 etapes, dues d'elles amb dos sectors.

Nou!!: Narbona і Tour de França de 1981 · Veure més »

Tour de França de 2003

La 90a edició del Tour de França es va disputar entre el 5 i el 27 de juliol de 2003, amb un recorregut total de 3.427,5 km repartits entre 20 etapes i un pròleg.

Nou!!: Narbona і Tour de França de 2003 · Veure més »

Tour de França de 2008

La 95a edició del Tour de França es va disputar entre el 5 i el 27 de juliol de 2008.

Nou!!: Narbona і Tour de França de 2008 · Veure més »

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.

Nou!!: Narbona і Tractat de Corbeil · Veure més »

Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç

El trasllat de les relíquies de Sant Vicenç és un fet que va passar a la meitat del quan la cerca de relíquies de sants era corrent a Europa.

Nou!!: Narbona і Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç · Veure més »

Tròfim d'Arle

Tròfim d'Arle (Itàlia?, - Arle, Provença, ~252) va ésser el primer bisbe d'Arle, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Narbona і Tròfim d'Arle · Veure més »

Tren del País Càtar i de la Fenolleda

El Tren del País Càtar i de la Fenolleda (TPCF), és un tren turístic que circula en els 60 quilòmetres d'una antiga via de tren, d'ample estàndard, a la línia de Carcassona a Ribesaltes que va de Ribesaltes, a prop del Mediterrani i de Perpinyà, a la Catalunya Nord, fins a Atsat a la plana prepirinenca, dins del districte de Limós, en el departament de l'Aude, passant per Sant Pau de Fenollet seu de l'organització del TPCF, que uneix dues entitats: l«Association TPCF», que gestiona i fat circular el tren turístic, i la «Sarl TPCF», que comercialitza l'oferta turística.

Nou!!: Narbona і Tren del País Càtar i de la Fenolleda · Veure més »

Turismund

Turismund - de Thurs (gegant) i mods (valor), «gegant valerós»; (?, 453) va ser reis dels visigots durant el període del regne de Tolosa, des de la seva aclamació el 451 a la mort del seu pare en el camp de batalla, fins al seu assassinat per part dels seus germans el 453.

Nou!!: Narbona і Turismund · Veure més »

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.

Nou!!: Narbona і Turtuixa · Veure més »

Ulfari de l'Albigès

Ulfari (Ulfarius) fou comte de l'Albigès.

Nou!!: Narbona і Ulfari de l'Albigès · Veure més »

Ull de Ca

L'estany de l'Ull de Ca (en occità, Estanh de Bajas, en francès, Étang de Bages-Sigean) és un estany litoral de la costa llenguadociana.

Nou!!: Narbona і Ull de Ca · Veure més »

Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà

La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (en francès: Union Sportive Arlequins Perpignan, USAP) és un club de rugbi a 15 de Perpinyà (Rosselló) fundat el 1902.

Nou!!: Narbona і Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà · Veure més »

Union Sportive Carcassonnaise XV

La Union Sportive Carcassonnaise XV és un club de rugbi a 15 francès situat a Carcassona que juga a la categoria Fédérale 1.

Nou!!: Narbona і Union Sportive Carcassonnaise XV · Veure més »

Universitat de Perpinyà Via Domícia

Biblioteca La Universitat de Perpinyà Via Domícia és una institució d'ensenyament superior de caràcter públic amb seu a Perpinyà (Catalunya Nord).

Nou!!: Narbona і Universitat de Perpinyà Via Domícia · Veure més »

USAP XV Féminin

LUSAP XV Féminin és un club femení de Rugbi a 15 fundat originalment a la localitat rossellonenca de Toluges i que actualment competeix per quarta temporada consecutiva al campionat Élite 2, la segona categoria del rugbi a 15 femení.

Nou!!: Narbona і USAP XV Féminin · Veure més »

Uthman ibn Naissa

Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.

Nou!!: Narbona і Uthman ibn Naissa · Veure més »

Valentinià III

Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

Nou!!: Narbona і Valentinià III · Veure més »

Vamba

Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.

Nou!!: Narbona і Vamba · Veure més »

Vescomtat d'Illa

El vescomtat d'Illa fou una jurisdicció feudal creada pel rei Sanç I de Mallorca amb la vila d'Illa al Rosselló, que pertanyia als Fenollet, i a més a més Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d'Amunt i Estoer.

Nou!!: Narbona і Vescomtat d'Illa · Veure més »

Vescomtat de Millau

El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.

Nou!!: Narbona і Vescomtat de Millau · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Narbona і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: Narbona і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Via Aquitània

Mapa de les vies romanes de la Gàl·lia, amb la '''Via Aquitània''' marcada a baix en vermell La Via Aquitània (en llatí Via Aquitania) fou una de les vies romanes de la Gàl·lia, construïda a partir de l'any 14 dC per unir Narbona, capital de la província de la Gàl·lia Narbonesa, amb Tolosa i Bordeus.

Nou!!: Narbona і Via Aquitània · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Narbona і Via Augusta · Veure més »

Via Domícia

La Via Domícia (en llatí Via Domitia) fou una via romana que enllaçava Itàlia i Hispània.

Nou!!: Narbona і Via Domícia · Veure més »

Vicenç d'Osca

Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.

Nou!!: Narbona і Vicenç d'Osca · Veure més »

Vicenç de Paül

Vicenç de Paül (Lo Poi, actualment anomenat Sent Vincenç de Pau, Gascunya, 24 d'abril de 1581, o Tamarit de Llitera, Llitera, 1576 - París, 27 de setembre de 1660) fou un sacerdot occità, canonitzat per Climent XII el 1737.

Nou!!: Narbona і Vicenç de Paül · Veure més »

Vilanava dels Canònges

Vilanava de Menerbés (nom occità; la forma oficial francesa és Villeneuve-Minervois) és una vila del Menerbès, a la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, dins el districte de Narbona i el cantó de Peiriac de Menerbés.

Nou!!: Narbona і Vilanava dels Canònges · Veure més »

Vilanova dels Arcs

La Vilanova dels Arcs fou un dels primers ravals de la ciutat de Barcelona fora de la muralla romana.

Nou!!: Narbona і Vilanova dels Arcs · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Narbona і Visigots · Veure més »

Visigots federats

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Nou!!: Narbona і Visigots federats · Veure més »

Volques

Els volques (en llatí: Volcae) van ser una tribu de gals procedents de la Vall del Danubi que després de ser expulsats pels pobles balcànics al va poblar la regió entre el Rosselló i el Roine.

Nou!!: Narbona і Volques · Veure més »

Waifré

Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.

Nou!!: Narbona і Waifré · Veure més »

William Chauvenet

William Chauvenet (1820-1870) va ser un matemàtic i astrònom estatunidenc.

Nou!!: Narbona і William Chauvenet · Veure més »

X Jocs Mundials de Policies i Bombers a Barcelona

Els X Jocs Mundials de Policies i Bombers a Barcelona (X WP&FG de l'anglès World Police & Fire Games) es van celebrar entre el 27 de juliol i el 3 d'agost de 2003 a Barcelona.

Nou!!: Narbona і X Jocs Mundials de Policies i Bombers a Barcelona · Veure més »

Xarxa de carreteres europees

La xarxa de carreteres europees Senyal de carretera europea La xarxa de carreteres europees, també coneguda com a xarxa de rutes europees (cal no confondre el concepte amb "carreteres d'Europa", ja que no totes les carreteres d'Europa formen part de la xarxa de carreteres europees), comprèn el conjunt de carreteres que discorren pels països de la Unió Europea.

Nou!!: Narbona і Xarxa de carreteres europees · Veure més »

Xulilla

Xulilla, abans Xulella (en castellà i oficialment, Chulilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Narbona і Xulilla · Veure més »

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí (vers 691 - 759 o 760) fou el darrer governador o valí de l'Àndalus (747-756).

Nou!!: Narbona і Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Narbona і 1118 · Veure més »

118 aC

Sense descripció.

Nou!!: Narbona і 118 aC · Veure més »

12a etapa del Tour de França 2008

Perfil de la 12a etapa del Tour de França 2008 L12a etapa del Tour de França 2008 es va córrer el dijous 17 de juliol, entre L'Avelanet i Narbona, amb un recorregut de 168,5 km.

Nou!!: Narbona і 12a etapa del Tour de França 2008 · Veure més »

13a etapa del Tour de França 2008

Perfil de la 13a etapa del Tour de França 2008 La 13a etapa del Tour de França 2008 es va córrer el divendres 18 de juliol, entre Narbona i Nimes, amb un recorregut de 182 quilòmetres.

Nou!!: Narbona і 13a etapa del Tour de França 2008 · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Narbona і 17 de juliol · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Narbona і 1907 · Veure més »

256

Sense descripció.

Nou!!: Narbona і 256 · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Narbona і 26 de febrer · Veure més »

37°2 le matin

37°2 le matin és una pel·lícula francesa dirigida per Jean-Jacques Beineix i estrenada el 1986, basada en la novel·la del mateix títol de Philippe Djian publicada l'any anterior.

Nou!!: Narbona і 37°2 le matin · Veure més »

436

Sense descripció.

Nou!!: Narbona і 436 · Veure més »

462

El 462 (CDLXII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Narbona і 462 · Veure més »

526

Sense descripció.

Nou!!: Narbona і 526 · Veure més »

684

Sense descripció.

Nou!!: Narbona і 684 · Veure més »

718

Sense descripció.

Nou!!: Narbona і 718 · Veure més »

733

Sense descripció.

Nou!!: Narbona і 733 · Veure més »

737

El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Narbona і 737 · Veure més »

790

Sense descripció.

Nou!!: Narbona і 790 · Veure més »

7a Divisió Panzer

La 7a Divisió Panzer (alemany: 7. Panzer-Division) va ser una formació blindada de l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Narbona і 7a Divisió Panzer · Veure més »

820

El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Narbona і 820 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Arbuna, Narbonne.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant