Taula de continguts
230 les relacions: Abando, Aberri Eguna, Abertzale Sozialisten Batasuna, Abertzaleen Batasuna, Acció Nacionalista Basca, Aintzane Ezenarro, Aitzina!, Alberto Onaindía Zuloaga, Albiztur, Amaiur (coalició), Amalur (coalició), Amillorament del Fur, Anacleto Ortueta Azcuenaga, Angeluzain, Anticlericalisme a Espanya, Aralar, Arrano beltza, Arturo Campión Jaimebon, Atemptat de la cafeteria Rolando, Augustin Chaho, Aukera Guztiak, ¡Basta Ya!, Bakartxo Ruiz Jaso, Bandera arc del cel, Basc, Bascos, Basquisme, Batasuna, Begoña Lasagabaster, Bildu, Brunete mediàtica, Cal·ligrafia basca, Carlos Garaikoetxea Urriza, Censura a Espanya, Comandos Autònoms Anticapitalistes, Comunitat Autònoma del País Basc, Contuberni de Múnic, Cordó sanitari, Democràcia Cristiana Basca, Democràcia Tres Milions, Deunoro Sardui Enbeita, Diàspora basca, Disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola, Editorial Ekin, El Lobo, El Pensamiento Navarro, El Sol (diari), Elgar-Ensemble, Enbata, Enrique Múgica Herzog, ... Ampliar l'índex (180 més) »
Abando
Ubicació d'Abando Monument a Diego V López de Haro per Marià Benlliure Abando és un districte de Bilbao.
Veure Nacionalisme basc і Abando
Aberri Eguna
Moment de celebració de l'acte LAberri Eguna (significa en èuscar dia de la pàtria), fent referència a la pàtria basca, és una celebració festiva del nacionalisme basc que es convoca anualment el diumenge de Pasqua als territoris d'Euskal Herria i la diàspora repartida pel món sencer.
Veure Nacionalisme basc і Aberri Eguna
Abertzale Sozialisten Batasuna
Abertzale Sozialisten Batasuna (del català Unió de Socialistes Patriotes) va ser un partit polític promogut per Batasuna, llavors il·legalitzat, que es va presentar el 2007 a les eleccions municipals i forals al País Basc i Navarra, així com a les autonòmiques de Navarra, si bé va ser il·legalitzat abans de la celebració de les eleccions.
Veure Nacionalisme basc і Abertzale Sozialisten Batasuna
Abertzaleen Batasuna
Abertzaleen Batasuna (AB) és el principal partit polític nacionalista basc del País Basc del Nord fundat el 1988.
Veure Nacionalisme basc і Abertzaleen Batasuna
Acció Nacionalista Basca
Antiga seu d'ANB a Barakaldo, confiscada després de la il·legalització del partit durant la Guerra Civil i la presa per les tropes franquistes. Acció Nacionalista Basca (Eusko Abertzale Ekintza-Acción Nacionalista Vasca) (EAE-ANV, en català s'usen també les sigles ANB), és un històric partit polític basc nacionalista basc, socialista i independentista.
Veure Nacionalisme basc і Acció Nacionalista Basca
Aintzane Ezenarro
Aintzane Ezenarro Egurbide (Getaria, 18 de març de 1971) és una política d'Euskadi.
Veure Nacionalisme basc і Aintzane Ezenarro
Aitzina!
Aitzina! (en basc: Endavant) és una organització política juvenil, enquadrada dins de l'esquerra abertzale, l'àmbit de la qual d'actuació és Iparralde.
Veure Nacionalisme basc і Aitzina!
Alberto Onaindía Zuloaga
Alberto Onaindía Zuloaga (Markina-Xemein, 30 de novembre de 1902 – Donibane Lohitzune, 18 de juliol del 1988) fou un religiós i polític basc.
Veure Nacionalisme basc і Alberto Onaindía Zuloaga
Albiztur
Albiztur és un municipi de Guipúscoa, de la comarca de Tolosaldea.
Veure Nacionalisme basc і Albiztur
Amaiur (coalició)
Amaiur fou una coalició política basca formada per Eusko Alkartasuna, Alternatiba, Aralar i independents de l'esquerra abertzale, per concórrer a les eleccions generals espanyoles de 2011.
Veure Nacionalisme basc і Amaiur (coalició)
Amalur (coalició)
Amalur és el nom d'una coalició electoral d'Iparralde formada pel partit ecologista Europa Ecologia-Els Verds i el partit nacionalista basc Eusko Alkartasuna (EA) per les eleccions legislatives franceses de 2012.
Veure Nacionalisme basc і Amalur (coalició)
Amillorament del Fur
La Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra (abreujada en castellà com a Amejoramiento o LORAFNA), de 10 d'agost de 1982, és una norma que dota Navarra d'autogovern, conegut com a règim foral, dintre del disseny autonòmic promulgat per la Constitució espanyola de 1978 i equivalent als Estatuts d'Autonomia.
Veure Nacionalisme basc і Amillorament del Fur
Anacleto Ortueta Azcuenaga
Anacleto Ortueta Azcuenaga (Olabeaga, 26 de desembre de 1877 - Bilbao, 7 de novembre de 1959) va ser un historiador i un polític basc d'ideologia nacionalista.
Veure Nacionalisme basc і Anacleto Ortueta Azcuenaga
Angeluzain
Angeluzain és una associació d'ideologia abertzale de la ciutat labortana d'Anglet (Angelu en euskara).
Veure Nacionalisme basc і Angeluzain
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Veure Nacionalisme basc і Anticlericalisme a Espanya
Aralar
Aralar és un partit independentista i socialista basc encapçalat per Patxi Zabaleta i creat el 2001, després de la ruptura per part d'Herri Batasuna de la coalició electoral Euskal Herritarrok i dintre del procés Batasuna.
Veure Nacionalisme basc і Aralar
Arrano beltza
'''Arrano beltza''' Segell del rei Sanç VII de Navarra L'àliga negra o arrano beltza fou el segell del rei Sanç VII de Navarra de la Dinastia Ximena, que va governar Navarra i territoris sota la seva dependència durant uns quants segles, fins que fou substituïda per la dinastia de Xampanya.
Veure Nacionalisme basc і Arrano beltza
Arturo Campión Jaimebon
Arturo Campión Jaimebon (Pamplona, 7 de maig de 1854 - Sant Sebastià, 18 d'agost de 1937) va ser un escriptor navarrès en euskera i castellà, lingüista, un dels fundadors i acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, regidor i diputat a Corts.
Veure Nacionalisme basc і Arturo Campión Jaimebon
Atemptat de la cafeteria Rolando
El atemptat de la cafeteria Rolando, també conegut com a atemptat del Carrer del Correo, fou un atemptat terrorista comès el 13 de setembre de 1974 per l'organització nacionalista basca ETA-V Assemblea en una cafeteria oberta al públic situada al centre de Madrid.
Veure Nacionalisme basc і Atemptat de la cafeteria Rolando
Augustin Chaho
Joseph-Augustin Chaho (Atharratze-Sorholüze, Zuberoa, 10 d'octubre de 1810 - Baiona, 22 d'octubre en 1858) escriptor i periodista basc, lingüista especialitzat en euskera i en la cultura hindú.
Veure Nacionalisme basc і Augustin Chaho
Aukera Guztiak
Aukera Guztiak (del basc, Totes les opcions) va ser una agrupació electoral sorgida en 2005 per a presentar-se a les eleccions autonòmiques del 17 d'abril al País Basc.
Veure Nacionalisme basc і Aukera Guztiak
¡Basta Ya!
¡Basta Ya! (en català Ja n'hi ha prou i en basc Aski da) és una associació basca defensora de l'Estat de les autonomies i la Constitució Espanyola i oposada al sobiranisme basc i qualsevol negociació amb ETA.
Veure Nacionalisme basc і ¡Basta Ya!
Bakartxo Ruiz Jaso
Bakartxo Ruiz Jaso (Pamplona, 18 d'agost de 1977) és una filòloga i política nacionalista basca, diputada del Parlament de Navarra des del 2011, havent estat la candidata per Euskal Herria Bildu al Govern de Navarra a les eleccions de 2019.
Veure Nacionalisme basc і Bakartxo Ruiz Jaso
Bandera arc del cel
La bandera arc del cel, també coneguda com a bandera Arc de Sant Martí, bandera iris o simplement bandera gai és l'ensenya representativa dels colors de l'Arc de Sant Martí, generalment ordenats creixentment en funció del nivell energètic (roig, taronja, groc, verd, blau, indi i violat).
Veure Nacionalisme basc і Bandera arc del cel
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Nacionalisme basc і Basc
Bascos
Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.
Veure Nacionalisme basc і Bascos
Basquisme
El basquisme és un sentiment positiu a l'entorn basc i la seva cultura, que existeix en persones, grups socials i zones del País Basc i què, segons el DRAE, es caracteritza per «l'amor o suport a les coses característiques del País Basc», diferenciant-ho la RAE, del terme abertzale (patriota) que representaria postures més radicals.
Veure Nacionalisme basc і Basquisme
Batasuna
Batasuna (Unitat en català) fou un partit polític basc independentista i d'esquerres.
Veure Nacionalisme basc і Batasuna
Begoña Lasagabaster
Begoña Lasagabaster Olazabal (Irun, Guipúscoa, Euskadi, 22 de setembre de 1962) és una advocada i política basca d'ideologia nacionalista basca.
Veure Nacionalisme basc і Begoña Lasagabaster
Bildu
Bildu (Reunir-se en èuscar) fou una coalició política amb una ideologia nacionalista basca i d'esquerres, i ubicada dins el denominat pol sobiranista i independentista, conformada pels partits Eusko Alkartasuna i Alternatiba, la plataforma ciutadana Herritarron Garaia i altres independents abertzales i d'esquerres.
Veure Nacionalisme basc і Bildu
Brunete mediàtica
La Brunete mediàtica, de vegades escurçat com la Brunete, és un terme polític i periodístic encunyat a finals dels anys 1990 per destacats polítics nacionalistes bascos per descriure l'entorn mediàtic oposat al nacionalisme basc, tot i que també seria utilitzat posteriorment des de l'esquerra per referir-se a els mitjans afins al Partit Popular.
Veure Nacionalisme basc і Brunete mediàtica
Cal·ligrafia basca
La cal·ligrafia basca, també anomenada tipografia basca, és un tipus de lletra que s'utilitza al País Basc, i que posseeix un alt grau d'identitat nacional i és part de la simbologia del nacionalisme basc.
Veure Nacionalisme basc і Cal·ligrafia basca
Carlos Garaikoetxea Urriza
Carlos Garaikoetxea Urriza (Pamplona, 2 de juny de 1938) és un polític, advocat i economista navarrès d'ideologia nacionalista basca.
Veure Nacionalisme basc і Carlos Garaikoetxea Urriza
Censura a Espanya
La censura a Espanya es refereix a totes les accions que es poden considerar com la supressió de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol.
Veure Nacionalisme basc і Censura a Espanya
Comandos Autònoms Anticapitalistes
Els Comandos Autònoms Anticapitalistes (en basc Komando Autonomo Antikapitalistak) van ser una sèrie d'organitzacions armades actives al País Basc i Navarra durant el final de la dècada de 1970 i el principi de la de 1980.
Veure Nacionalisme basc і Comandos Autònoms Anticapitalistes
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Nacionalisme basc і Comunitat Autònoma del País Basc
Contuberni de Múnic
Contuberni de Múnic va ser un terme pejoratiu, encunyat pel diari falangista Arriba, amb el qual el règim franquista va intentar de ridiculitzar el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Múnic entre el 5 i el 8 de juny de 1962, en plena onada de vagues minaires a Astúries.
Veure Nacionalisme basc і Contuberni de Múnic
Cordó sanitari
XX. L'expressió cordó sanitari, en els seus orígens, feia referència a una barrera implementada per aturar la propagació d'una malaltia, com ara la pesta negra.
Veure Nacionalisme basc і Cordó sanitari
Democràcia Cristiana Basca
Democràcia Cristiana Basca (DCV) (en basc Euskal Kristau Demokrazia, EKD) va ser un partit polític basc democristià de l'època de la Transició espanyola.
Veure Nacionalisme basc і Democràcia Cristiana Basca
Democràcia Tres Milions
Democràcia Tres Milions (D3M) (en basc: Demokrazia Hiru Milioi) fou una plataforma política que es presentà com a agrupació electoral a les eleccions al Parlament Basc de 2009.
Veure Nacionalisme basc і Democràcia Tres Milions
Deunoro Sardui Enbeita
Deunoro Sardui Enbeita, conegut pel nom artístic d'«Alper» (en català: "gandul"), (Muxika, 1 de gener de 1934) és un escriptor i bertsolari basc.
Veure Nacionalisme basc і Deunoro Sardui Enbeita
Diàspora basca
La diàspora basca és com es coneix la dispersió dels bascs que, per diferents motius, van deixar la seva terra per a emigrar a altres llocs.
Veure Nacionalisme basc і Diàspora basca
Disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola
Disposició transitòria quarta és una de les nou disposicions transitòries de la Constitució Espanyola de 1978, i per la qual s'establix el mecanisme de possible unió de Navarra amb el País Basc.
Veure Nacionalisme basc і Disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola
Editorial Ekin
Editorial Ekin va ser fundada a Buenos Aires (Argentina) el 1942 per exiliats bascos, per a la promoció cultural basca i amb un marcat component polític.
Veure Nacionalisme basc і Editorial Ekin
El Lobo
El Lobo és una pel·lícula d'espionatge espanyola del director de cinema francès Miguel Courtois, estrenada l'any 2004 i interpretada per Eduardo Noriega, José Coronado, Silvia Abascal, Santiago Ramos, Patrick Bruel i Jorge Sanz.
Veure Nacionalisme basc і El Lobo
El Pensamiento Navarro
El Pensamiento Navarro va ser un diari navarrès imprès des de 1897 a 1981, encara que amb interrupcions durant alguns períodes, sent el degà de la premsa navarresa en el moment de la seva desaparició.
Veure Nacionalisme basc і El Pensamiento Navarro
El Sol (diari)
El Sol va ser un periòdic madrileny, il·lustrat, liberal i regeneracionista, fundat l'1 de desembre de 1917 per Nicolás María de Urgoiti, director de La Papelera Española i desaparegut amb la Guerra Civil.
Veure Nacionalisme basc і El Sol (diari)
Elgar-Ensemble
Elgar-Ensemble (podria traduir-se com "Mútuament-Unitat" en català) és un moviment polític d'Iparralde.
Veure Nacionalisme basc і Elgar-Ensemble
Enbata
Enbata fou un partit polític nacionalista basc fundat amb motiu de l'Aberri Eguna del 15 d'abril de 1963 per un grup de joves (Ximun Haran, Jean-Louis Davant, Michel Labeguerie, Jakes Abeberry i el sacerdot Piarres Lartzabal. Enbata va ser el primer moviment abertzale d'Iparralde i va proposar inicialment la creació d'un departament basc dotat d'un estatut per a la llengua basca, i posteriorment una regió autònoma en l'Europa en construcció.
Veure Nacionalisme basc і Enbata
Enrique Múgica Herzog
Enrique Múgica Herzog (Sant Sebastià, 20 de febrer de 1932 – Madrid, 10 d'abril de 2020) va ser un advocat i polític basc, militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
Veure Nacionalisme basc і Enrique Múgica Herzog
Ernai
Ernai (paraula basca que significa «atent», «despert») és una organització política i juvenil, que té com a marc d'actuació Euskal Herria i té com a objectius principals la independència, el socialisme i el feminisme.
Veure Nacionalisme basc і Ernai
Eskoriatza
Eskoriatza és un municipi de Guipúscoa, de la comarca de l'Alt Deba.
Veure Nacionalisme basc і Eskoriatza
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Veure Nacionalisme basc і Espanyolisme
Esquerra abertzale
El terme esquerra abertzale (del basc abertzale, en català: patriota; admès en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana amb l'acceptació d'«independentista») es fa servir per fer referència als partits o organitzacions d'ideologia nacionalista i independentista basca que alhora són d'esquerres, sigui en forma de marxisme, comunisme, socialisme o socialdemocràcia.
Veure Nacionalisme basc і Esquerra abertzale
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Veure Nacionalisme basc і Estatut d'autonomia
Estatut d'autonomia del País Basc de 1936
Ikurriña adoptada pel Govern d'Euzkadi LEstatut d'autonomia del País Basc de 1936 fou la primera legislació per a l'autogovern del País Basc.
Veure Nacionalisme basc і Estatut d'autonomia del País Basc de 1936
Estatut d'Estella
data.
Veure Nacionalisme basc і Estatut d'Estella
Estella
Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.
Veure Nacionalisme basc і Estella
Etxerat
Exterat (en basc: Etxerat, en català: "a casa") és una associació de familiars de presos de l'organització independentista i nacionalista basca ETA, presoners que han estat empresonats a causa de la seva activitat en el moviment d'alliberament nacional basc.
Veure Nacionalisme basc і Etxerat
Euskadi Ta Askatasuna
ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.
Veure Nacionalisme basc і Euskadi Ta Askatasuna
Euskadiko Ezkerra
Euskadiko Ezkerra (Esquerra d'Euskadi, en basc) o EE, fou un partit polític de l'esquerra abertzale del País Basc, integrat en el PSE-EE el 1993.
Veure Nacionalisme basc і Euskadiko Ezkerra
Euskal Ezkerra
Euskal Ezkerra (EuE) (en euskera Esquerra Basca) és un partit polític ja desaparegut que va aparèixer l'any 1993 com a resultat d'una escissió dins de Euskadiko Ezkerra (EE).
Veure Nacionalisme basc і Euskal Ezkerra
Euskal Herria Bai
Euskal Herria Bai (EHBai) (traduït al català: País Basc Sí) és una coalició electoral creada per partits polítics al País Basc sota administració francesa (Iparralde).
Veure Nacionalisme basc і Euskal Herria Bai
Euskal Herriko Alderdi Sozialista
Euskal Herriko Alderdi Sozialista (Partit Socialista del País Basc) (EHAS) va ser el primer partit polític nacionalista basc amb militància a banda i banda dels Pirineus.
Veure Nacionalisme basc і Euskal Herriko Alderdi Sozialista
Euskal Iraultzarako Alderdia
Euskal Iraultzarako Alderdia (EIA) (en català Partit per a la Revolució Basca) fou un partit polític del País Basc marxista i nacionalista basc que tingué activitat entre 1977 i 1982.
Veure Nacionalisme basc і Euskal Iraultzarako Alderdia
Euskal Sozialistak Elkartzeko Indarra
Euskal Sozialistak Elkartzeko Indarra (ESEI, Força per a la Unitat dels Socialistes Bascs) va ser un partit polític basc nascut en 1976, d'orientació nacionalista basca d'esquerres format en 1977, molt vinculat al món universitari.
Veure Nacionalisme basc і Euskal Sozialistak Elkartzeko Indarra
Euskaldunon Egunkaria
Manifestació a Bilbao contra el tancament del diari (19-12-2009) Euskaldunon Egunkaria («El diari dels bascoparlants») era, des del 1990 i fins al moment del seu tancament per ordre judicial el 20 de febrer del 2003, l'únic diari que es publicava íntegrament en èuscar.
Veure Nacionalisme basc і Euskaldunon Egunkaria
Eusko Gudarostea
Eusko Gudarostea (Exèrcit Basc) va ser la denominació utilitzada per l'exèrcit del Govern d'Euzkadi durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Nacionalisme basc і Eusko Gudarostea
Eusko Sozialistak
Eusko Sozialistak fou un partit polític basc d'ideologia socialista i nacionalista basca, actiu durant la Transició.
Veure Nacionalisme basc і Eusko Sozialistak
Euzkadi
Euzkadi és el nom donat a partir de 1901 a la pàtria basca per Sabino Arana, el creador del nacionalisme basc, la qual estaria formada pels territoris peninsulars de Biscaia, Guipúscoa, Àlaba i Navarra en Espanya, i de Zuberoa, Baixa Navarra i Lapurdi que en l'actualitat formen part del Departament de Pirineus Atlàntics a França.
Veure Nacionalisme basc і Euzkadi
Euzkadi (diari)
Euzkadi va ser un diari nacionalista basc, òrgan d'expressió oficial del Partit Nacionalista Basc durant la Segona República Espanyola, que es va publicar a Bilbao (Biscaia), des de l'1 de febrer de 1913 fins a 1937, en les pàgines de la qual van escriure Lauaxeta, Nicolás Ormaetxea i altres personatges importants dintre de la societat basca i navarresa.
Veure Nacionalisme basc і Euzkadi (diari)
Félix Likiniano Heriz
Félix Likiniano Heriz, també escrit Félix Liquiniano (Eskoriatza, Guipúscoa, 14 de gener de 1909 - Biarritz, 22 de desembre de 1982), va ser un militant anarquista basc, combatent durant la Guerra Civil espanyola i més tard membre del maquis i de la Resistència francesa.
Veure Nacionalisme basc і Félix Likiniano Heriz
Fòrum Ermua
El Fòrum Ermua (basc Ermuko Foroa) va ser una associació cívica espanyola, impulsada en la seva major part per professors universitaris i altres professionals (polítics, escriptors i periodistes) d'origen basc.
Veure Nacionalisme basc і Fòrum Ermua
Federico Jiménez Losantos
Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951) és un periodista espanyol.
Veure Nacionalisme basc і Federico Jiménez Losantos
Federico Krutwig Sagredo
Federico Krutwig Sagredo (Getxo, Biscaia, 15 de maig de 1921 - Bilbao, 15 de novembre de 1998) fou un escriptor, lingüista, intel·lectual i acadèmic basc.
Veure Nacionalisme basc і Federico Krutwig Sagredo
Fernando Savater Martín
Fernando Fernández-Savater Martín (Sant Sebastià, 21 de juny 1947) és un filòsof i escriptor espanyol.
Veure Nacionalisme basc і Fernando Savater Martín
Fortunato Aguirre Luquin
Fortunato Aguirre Luquin (Arellano, Navarra, 1893 - Pamplona, 29 de setembre de 1936) va ser un polític nacionalista basc.
Veure Nacionalisme basc і Fortunato Aguirre Luquin
Fundació Sabino Arana
La Fundació Sabino Arana (en basc Sabino Arana Fundazioa) és una institució cultural vinculada al Partit Nacionalista Basc dedicada a promoure, estudiar i difondre el nacionalisme basc i adaptar els seus principis a la modernitat, indagant i recuperant la identitat basca i la comunicació amb altres pobles.
Veure Nacionalisme basc і Fundació Sabino Arana
Gabriel Aresti Segurola
va ser un escriptor basc considerat com un renovador de la poesia basca, temàticament i formalment.
Veure Nacionalisme basc і Gabriel Aresti Segurola
Gabriel María Madariaga Izurza
Gabriel Madariaga Izurza (Portugalete, 1929 -19 de juliol de 2023) va ser un polític nacionalista basc.
Veure Nacionalisme basc і Gabriel María Madariaga Izurza
Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Bandera de la Segona República Espanyola El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.
Veure Nacionalisme basc і Govern Provisional de la Segona República Espanyola
Gregorio Ordóñez Fenollar
Gregorio Ordóñez Fenollar (Caracas, 21 de juliol de 1958 - Sant Sebastià, el 23 de gener de 1995) va ser un polític espanyol del Partit Popular, establert al País Basc i que va ser assassinat per ETA quan era diputat del Parlament Basc.
Veure Nacionalisme basc і Gregorio Ordóñez Fenollar
Grup parlamentari basc-català
El grup parlamentari basc-català, oficialment grup parlamentari de les minories basca i catalana, es va constituir al Congrés dels Diputats espanyol en 1977, entre la constitució dels grups parlamentaris el 26 de juliol i l'aprovació del reglament del Congrés i posterior adequació dels grups parlamentaris a aquestes normes el 24 d'octubre de 1977, encara que realment els seus últims membres el van abandonar el 18 d'octubre, a l'inici de la Legislatura Constituent, incloent parlamentaris de formacions nacionalistes basques i catalanes.
Veure Nacionalisme basc і Grup parlamentari basc-català
Grupos Armados Españoles
Els Grupos Armados Españoles (GAE) va ser una organització terrorista tardofranquista que va actuar al País Basc entre 1979 i 1980, durant la Transició democràtica espanyola.
Veure Nacionalisme basc і Grupos Armados Españoles
Gudari Eguna
Euzko Gudaroztea El Gudari Eguna ("Dia del soldat" en català) és una data commemorativa reivindicada pel nacionalisme basc el dia 28 d'octubre.
Veure Nacionalisme basc і Gudari Eguna
Guipúzcoa Unida
Guipúzcoa Unida (GU, en basc «gu» és «nosaltres») fou un partit polític basc que tenia Guipúscoa com a àmbit d'actuació i fou fundat l'abril de 1977.
Veure Nacionalisme basc і Guipúzcoa Unida
Hamaikabat
Hamaikabat (Molts amb un objectiu únic o Milers en un en basc) (H1!) és un partit polític (mantenint-se com a partit de manera transitòria) d'ideologia nacionalista basca l'àmbit de la qual d'actuació és Navarra i País Basc.
Veure Nacionalisme basc і Hamaikabat
Herriko Alderdi Sozialista
Herriko Alderdi Sozialista (Partit Socialista Popular, HAS) fou un partit polític nacionalista basc fundat el 1974 a Baiona (Iparralde) per membres d'Enbata que volien donar suport als encausats en el Procés de Burgos i a la lluita que duia a terme a Euskadi l'organització ETA.
Veure Nacionalisme basc і Herriko Alderdi Sozialista
Herritarren Zerrenda
Herritarren Zerrenda (HZ) (en català: Llista de Ciutadans) va ser una agrupació d'electors nacionalista basca presentada per l'esquerra abertzale per participar en les eleccions al Parlament Europeu del 13 de juny de 2004 a Espanya i França.
Veure Nacionalisme basc і Herritarren Zerrenda
Història d'Astúries
Astúries La història d'Astúries és rica i molt antiga, és el territori dels antics àsturs.
Veure Nacionalisme basc і Història d'Astúries
Història de l'èuscar
Possible evolució territorial del domini lingüístic del basc en els últims 2.000 anys. La història de l'èuscar s'analitza des de dos punts de vista diferents: la història interna (els processos de canvi en l'idioma) i la història externa (els canvis en el context sociopolític on es parla la llengua).
Veure Nacionalisme basc і Història de l'èuscar
Història del nacionalisme basc
Història del nacionalisme basc fa referència a l'evolució del nacionalisme basc des dels seus orígens fins a l'actualitat.
Veure Nacionalisme basc і Història del nacionalisme basc
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Veure Nacionalisme basc і Història del País Basc
Iñaki Alkiza Laskibar
va ser un futbolista basc, president de la Reial Societat de Futbol, i polític nacionalista basc.
Veure Nacionalisme basc і Iñaki Alkiza Laskibar
Iñaki Esnaola Etcheverry
Iñaki Esnaola Etcheverry (Deba, Guipúscoa, 1948) és un polític i advocat basc d'ideologia independentista basca.
Veure Nacionalisme basc і Iñaki Esnaola Etcheverry
Iñigo Urkullu Renteria
Iñigo Urkullu Renteria (Alonsotegi, 18 de setembre de 1961) és un polític basc, d'ideologia nacionalista basca, president del Partit Nacionalista Basc del 2007 al 2013 i parlamentari basc del 1994 al 2005.
Veure Nacionalisme basc і Iñigo Urkullu Renteria
Igeldo
Localització d'Igeldo La plaça d'Igeldo, vista des del Passeig Cristóbal Balenciaga Igeldo és un barri de Sant Sebastià.
Veure Nacionalisme basc і Igeldo
Ikasle Abertzaleak
Ikasle Abertzaleak (IA) (en català: "Estudiants Patriotes") és una organització d'estudiants basca, que defensa l'alliberament de classe, de gènere i nacional del País Basc.
Veure Nacionalisme basc і Ikasle Abertzaleak
Iker
Iker és un nom propi d'home d'origen basc.
Veure Nacionalisme basc і Iker
Indar Gorri
Indar Gorri és el grup de seguidors de l'equip de futbol Club Atlético Osasuna que se situa a la grada baixa del gol sud de l'estadi El Sadar.
Veure Nacionalisme basc і Indar Gorri
Iniciativa Ciutadana Basca
Iniciativa Ciutadana Basca (ICB) (en dialecte biscaí de l'euskera Euskal Hiritarren Egitekoak (EHE)) és un partit polític creat en 1993 al voltant de la figura del carismàtic ex-alcalde de Bilbao, José María Gorordo.
Veure Nacionalisme basc і Iniciativa Ciutadana Basca
Iparretarrak
Iparretarrak va ser una organització armada basca que va actuar a Iparralde, de caràcter nacionalista basc i socialista.
Veure Nacionalisme basc і Iparretarrak
Irrintzi
Irrintzi ("Crit" en eusquera) és una organització armada nacionalista basca d'esquerra que actua a Iparralde.
Veure Nacionalisme basc і Irrintzi
Itziar Aizpurua Egaña
Itziar Aizpurua Egaña (Deba (Guipúscoa), 2 d'abril de 1943) és una política basca d'ideologia independentista.
Veure Nacionalisme basc і Itziar Aizpurua Egaña
Izaskun Bilbao Barandica
Izaskun Bilbao Barandica (Bermeo, 27 de març de 1961) és una política nacionalista basca.
Veure Nacionalisme basc і Izaskun Bilbao Barandica
Izquierda-Ezkerra
Izquierda-Ezkerra és una coalició política d'àmbit navarrès, integrada per Esquerra Unida de Navarra (IUN-NEB) i Batzarre per concórrer a les eleccions forals i municipals de 2011.
Veure Nacionalisme basc і Izquierda-Ezkerra
Jagi-Jagi
Jagi-Jagi (equivalent a "desperta" en llengua basca) fou el seminari portaveu de la Federació de Muntanyers de Biscaia, i també el nom amb què fou conegut el grup polític encapçalat per Eli Gallastegi "Gudari", escindit del Partit Nacionalista Basc l'any 1934.
Veure Nacionalisme basc і Jagi-Jagi
Jaume de Borbó i de Borbó-Parma
Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931), va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Jaume III i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Veure Nacionalisme basc і Jaume de Borbó i de Borbó-Parma
Joaquín Beunza Redín
Discurs de Joaquín Beunza a Bilbao (1932) Joaquín Beunza Redín (Pamplona, 4 d'agost de 1872 - Hondarribia, 4 de setembre de 1936) fou un advocat, jurista i polític navarrès.
Veure Nacionalisme basc і Joaquín Beunza Redín
Joaquín Zuazagoítia Azcorra
Joaquín Zuazagoítia Azcorra (Madrid, 22 de març de 1892 – Bilbao, 17 de febrer de 1971) fou un empresari i polític basc, alcalde franquista de Bilbao.
Veure Nacionalisme basc і Joaquín Zuazagoítia Azcorra
Jokin Gorostidi Artola
Jokin Gorostidi Artola (Tolosa, Guipúscoa, 4 de novembre de 1940 - Sant Sebastià, 25 d'abril de 2006) va ser un nacionalista basc.
Veure Nacionalisme basc і Jokin Gorostidi Artola
Jon Juaristi Linacero
Jon Juaristi Linacero (Bilbao, 6 de març de 1951) és un poeta, novel·lista i assagista en basc i castellà.
Veure Nacionalisme basc і Jon Juaristi Linacero
Jon Mirande
Jon Mirande Ayphasorho (París, 11 d'octubre de 1925- íd., 28 de desembre de 1972) va ser un escriptor basc, considerat un dels poetes més importants de la literatura en basc del.
Veure Nacionalisme basc і Jon Mirande
José Ariztimuño Olaso
José Ariztimuño Olaso (Tolosa, Guipúscoa, 18 de març de 1896 - Hernani, 17 d'octubre de 1936), també conegut pel pseudònim Aitzol, fou un sacerdot, escriptor i periodista basc.
Veure Nacionalisme basc і José Ariztimuño Olaso
José Félix de Lequerica Erquiza
José Félix de Lequerica Erquiza (Bilbao, 30 de gener de 1891 - Getxo 9 de juny de 1963) va ser un polític i diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors durant el primer franquisme.
Veure Nacionalisme basc і José Félix de Lequerica Erquiza
José Luis de la Granja Sainz
José Luis de la Granja Sainz (Almadén, 27 de setembre de 1954) és un historiador espanyol, que ha estudiat la Segona República Espanyola, la Guerra Civil Espanyola i el nacionalisme basc, tema aquest últim en el que és considerat una autoritat.
Veure Nacionalisme basc і José Luis de la Granja Sainz
José María Makua Zarandona
fou un polític biscaí que va exercir com a primer Diputat General de Biscaia democràtic entre els anys 1979 i 1987, així com membre del Parlament Basc entre els anys 1980 i 1987.
Veure Nacionalisme basc і José María Makua Zarandona
José María Valiente Soriano
José María Valiente Soriano (Xelva, 1900 - Valdecilla 1982) va ser un polític carlista espanyol, president de la Secretaria Nacional de la Comunió Tradicionalista entre 1955 i 1960 i cap delegat entre 1960 i 1967.
Veure Nacionalisme basc і José María Valiente Soriano
José Miguel Beñaran Ordeñana
José Miguel Beñarán Ordeñana (Arrigorriaga, Biscaia, 7 de març de 1949 - Anglet, 21 de desembre de 1978), més conegut pel seu àlies Argala (prim en basc), fou un membre de l'organització Euskadi Ta Askatasuna (ETA) i un dels ideòlegs marxista-leninistes més importants de l'organització durant el franquisme i la transició espanyola.
Veure Nacionalisme basc і José Miguel Beñaran Ordeñana
Joseba Asensio Artaraz
conegut popularment com a «Olímpico» i «Joseba Aberri Eguna», així com pel nom de guerra «Kirruli» fou un professor de llengua basca i activista polític basc, militant d'Euskadi Ta Askatasuna entre 1978 i 1980.
Veure Nacionalisme basc і Joseba Asensio Artaraz
Joseba Azkárraga Rodero
Joseba Azkárraga Rodero (Agurain, 1950) és un polític basc d'ideologia nacionalista basca.
Veure Nacionalisme basc і Joseba Azkárraga Rodero
Joseba Egibar Artola
Joseba Egibar en 2012. Joseba Egibar Artola (Andoain, Guipúscoa, 23 de novembre de 1959) és un polític basc d'ideologia nacionalista basca membre del Partit Nacionalista Basc (PNB).
Veure Nacionalisme basc і Joseba Egibar Artola
Joseba Elósegui Odriozola
Joseba Elósegui Odriozola (Sant Sebastià, 6 de desembre de 1915 - Sant Sebastià, 5 de novembre de 1990) fou un polític nacionalista basc.
Veure Nacionalisme basc і Joseba Elósegui Odriozola
Joseba Permach
Joseba Jokobe Permach Martin, més conegut com a Joseba Permach, (Sant Sebastià, 1969) és un economista i polític independentista basc, portaveu i dirigent de la formació il·legalitzada Batasuna.
Veure Nacionalisme basc і Joseba Permach
Joventuts Socialistes d'Espanya
Les Joventuts Socialistes d'Espanya (JSE) són una organització juvenil fundada el 1903 per Tomás Meabe i vinculada al Partit Socialista Obrer Espanyol.
Veure Nacionalisme basc і Joventuts Socialistes d'Espanya
Juan Antonio de Careaga y Andueza
Juan Antonio de Careaga y Andueza (Bilbao, 28 de setembre de 1904 - Biarritz, març de 1964)fou un polític nacionalista basc.
Veure Nacionalisme basc і Juan Antonio de Careaga y Andueza
Juan Cruz Alli Aranguren
Juan Cruz Alli Aranguren (Pamplona-Iruñea, 21 de setembre de 1942) és un professor d'universitat i polític navarrès.
Veure Nacionalisme basc і Juan Cruz Alli Aranguren
Juan de Ajuriaguerra Ochandiano
Juan de Ajuriaguerra Ochandiano (Bilbao, 6 d'agost de 1903 - Aiegi, 25 d'agost de 1978) va ser un polític d'ideologia nacionalista basca i dirigent del Partit Nacionalista Basc (PNB), que va arribar a presidir en l'exili.
Veure Nacionalisme basc і Juan de Ajuriaguerra Ochandiano
Juan Mari Atutxa
Juan Mari Atutxa Mendiola (Areatza, 18 de maig de 1941) és un polític basc, d'ideologia nacionalista basca, la trajectòria política del qual ha tingut lloc íntegrament al País Basc.
Veure Nacionalisme basc і Juan Mari Atutxa
Julen Madariaga Agirre
Julen Madariaga Agirre (Bilbao, 11 d'octubre de 1932 - Senpere, 6 d'abril de 2021) fou un advocat i polític basc.
Veure Nacionalisme basc і Julen Madariaga Agirre
Junta de la Dona Patriòtica
Quatre membres de l'entitat, a Beasain (Guipúscoa), als anys 1930. Junta de la Dona Patriòtica (en basc: Emakume Abertzale Batza, EAB) va ser una associació nacionalista basca de dones del Partit Nacionalista Basc, fundada a Bilbao l'any 1922.
Veure Nacionalisme basc і Junta de la Dona Patriòtica
Juntes Generals d'Àlaba
Juntes Generals d'Àlaba (oficialment Arabako Batzar Nagusiak-Juntas Generales de Álava) són el parlament i òrgan legislatiu del territori històric d'Àlaba, que al seu torn forma part del País Basc.
Veure Nacionalisme basc і Juntes Generals d'Àlaba
Juntes Generals de Guipúscoa
Les Juntes Generals de Guipúscoa (en euskera Gipuzkoako Batzar Nagusiak) són el parlament i òrgan legislatiu del territori històric de Guipúscoa (País Basc).
Veure Nacionalisme basc і Juntes Generals de Guipúscoa
Koldo Gorostiaga Atxalandabaso
Koldo Gorostiaga Atxalandabaso (Bilbao, 30 de maig de 1940) és un polític nacionalista basc.
Veure Nacionalisme basc і Koldo Gorostiaga Atxalandabaso
Koldo Mitxelena Elissalt
Koldo Mitxelena Elissalt (Errenteria, 1915 - Sant Sebastià, 1987) va ser un lingüista basc, considerat una de les màximes autoritats en la llengua basca i un dels artífexs de la unificació d'aquest idioma.
Veure Nacionalisme basc і Koldo Mitxelena Elissalt
Langile Abertzale Komiteak
Langile Abertzale Komiteak (LAK, Comitès de Treballadors Patriotes), va ser una organització sindical assembleària del País Basc, sorgida a la fi del 1974 d'una escissió del Front Obrer d'ETA per iniciativa de LAIA, producte de les divergències sobre la manera d'abordar la lluita dels treballadors.
Veure Nacionalisme basc і Langile Abertzale Komiteak
Llei de Partits espanyola
La Llei Orgànica 6/2002, anomenada Llei de Partits va ser aprovada el 27 de juny de 2002 a partir del projecte de Llei Orgànica de Partits Polítics remesa pel Consell de Ministres d'Espanya a les Corts Generals el 19 d'abril de 2002 després dels informes favorables del Consell General del Poder Judicial i el Consell d'Estat d'Espanya.
Veure Nacionalisme basc і Llei de Partits espanyola
Llei Foral del Basc
La Llei Foral del Basc (en basc Euskararen Foru Legea) de 1986 regula l'estatus del basc o èuscar en les administracions públiques i en l'ensenyament en la Comunitat Foral de Navarra.
Veure Nacionalisme basc і Llei Foral del Basc
Luis Urrengoetxea Agirre
Luis Urrengoetxea Agirre (Bilbao, 1879 - ?) va ser un polític nacionalista basc.
Veure Nacionalisme basc і Luis Urrengoetxea Agirre
Manuel Aranzadi Irujo
Manuel Aranzadi Irujo (Lizarra, 31 de març de 1882- Pamplona, 25 d'abril de 1942) fou un advocat i polític navarrès d'ideologia nacionalista basca.
Veure Nacionalisme basc і Manuel Aranzadi Irujo
Manuel Aznar Zubigaray
Manuel Aznar Zubigaray (Etxalar, Navarra, 18 de novembre de 1894 - Madrid, 10 de novembre de 1975) va ser un periodista, polític i diplomàtic espanyol.
Veure Nacionalisme basc і Manuel Aznar Zubigaray
Manuel Robles Aranguiz
Manuel Robles Aranguiz (Begoña, Bilbao, 1884 - Beskoitze, Lapurdi, 1982) fou un sindicalista i polític basc.
Veure Nacionalisme basc і Manuel Robles Aranguiz
Marcelino Olaechea Loizaga
Marcelino Olaechea Loizaga (Barakaldo, 9 de gener de 1888 - València, 21 d'octubre de 1972) va ser un religiós salesià basc.
Veure Nacionalisme basc і Marcelino Olaechea Loizaga
Margarita Uria Etxebarria
Margarita Uria Etxebarria (Bilbao, País Basc, Espanya 28 d'abril de 1953) és una advocada i política espanyola, d'orientació nacionalista basca.
Veure Nacionalisme basc і Margarita Uria Etxebarria
Mateo Mújica Urrestarazu
Mateo Mújica Urrestarazu (Idiazabal, 21 de setembre de 1870 – Zarautz, 27 d'octubre de 1968) va ser un clergue basc, bisbe de Vitòria.
Veure Nacionalisme basc і Mateo Mújica Urrestarazu
Más que palabras
Más que palabras és un magazín radiofònic matinal de Radio Euskadi presentat per Javier Vizcaíno emès des de la tardor de 1999.
Veure Nacionalisme basc і Más que palabras
Música basca
La música basca (en basc, Euskal Herriko musika) es refereix a la música feta al País Basc, que reflecteix trets relacionats amb la seva societat / tradició, i ideada per persones d'aquest territori.
Veure Nacionalisme basc і Música basca
Mertxe Aizpurua
Mertxe Aizpurua Arzallus (Usúrbil, Guipúscoa, 18 de gener de 1960) és una política i periodista basca diputada en les legislatures XIII i XIV.
Veure Nacionalisme basc і Mertxe Aizpurua
Miguel de Unamuno y Jugo
Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol.
Veure Nacionalisme basc і Miguel de Unamuno y Jugo
Mikel Lejarza Eguia
Mikel Lejarza Eguia, El Llop i Gorka dins ETA.
Veure Nacionalisme basc і Mikel Lejarza Eguia
Miren Zabaleta Telleria
Miren Zabaleta Telleria (Pamplona, 26 d'octubre de 1981) és una política d'ideologia independentista basca, actual secretària general i portaveu de Sortu a Navarra.
Veure Nacionalisme basc і Miren Zabaleta Telleria
Moviment Comunista d'Espanya
El Moviment Comunista (MC) va ser un partit polític espanyol fundat el 1972, com a Moviment Comunista d'Espanya (MCE)Extret de (amb llicència GFDL).
Veure Nacionalisme basc і Moviment Comunista d'Espanya
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Veure Nacionalisme basc і Nacionalisme
Nacionalisme asturià
Bandera nacionalista asturiana que empra habitualment el nacionalisme irredemptista. El Nacionalisme asturià és un moviment de caràcter nacionalista que es dona al Principat d'Astúries, a pesar de no ser un fenomen tan destacat com a Catalunya, Galícia o el País Basc, s'ha deixat notar en la política asturiana, encara que més a un nivell de moviment social que d'element amb una clara representació institucional.
Veure Nacionalisme basc і Nacionalisme asturià
Nacionalisme d'esquerres
Un mural republicà a Belfast en solidaritat amb el nacionalisme basc. El nacionalisme d'esquerres és una forma de nacionalisme basada en l'igualtat social, la sobirania popular i l'autodeterminació nacional.
Veure Nacionalisme basc і Nacionalisme d'esquerres
Nacionalisme navarrès
Escut de Navarra El nacionalisme navarrès és un moviment que reivindica Navarra com a nació pròpia i diferenciada.
Veure Nacionalisme basc і Nacionalisme navarrès
Nafarroa Bai
Seu de Nafarroa Bai a Pamplona Nafarroa Bai (NaBai) ("Navarra Sí" en basc) fou una coalició de partits basquistes i progressistes (vinculats majoritàriament al nacionalisme basc) formada per Aralar, Batzarre, Eusko Alkartasuna i el Partit Nacionalista Basc que tenia com a àmbit d'acció la Comunitat Foral de Navarra.
Veure Nacionalisme basc і Nafarroa Bai
Navarra Suma
Navarra Suma (NA+) és una coalició electoral d'àmbit navarrès integrada pels partits polítics Unió del Poble Navarrès (UPN), Ciutadans (Cs) i el Partit Popular de Navarra (PP) per concórrer per la circumscripció de Navarra a les eleccions generals d'Espanya d'abril i novembre, així com a les eleccions al Parlament de Navarra i a les eleccions municipals de 2019.
Veure Nacionalisme basc і Navarra Suma
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Nacionalisme basc і País Basc
Pares de la Constitució
Exemplar de la Constitució espanyola conservada al Congrés dels Diputats Els Pares de la Constitució, nom amb el qual són coneguts entre la societat espanyola, són els set ponents als quals es va encarregar la redacció de la Constitució espanyola de 1978, en vigor actualment a Espanya.
Veure Nacionalisme basc і Pares de la Constitució
Parlament de Navarra
El Parlament Foral de Navarra o Corts de Navarra (en basc: Nafarroako Parlamentua o Nafarroako Gorteak) és l'òrgan legislatiu de la Comunitat Foral de Navarra.
Veure Nacionalisme basc і Parlament de Navarra
Partit Comunista de les Terres Basques
Pòster del PCTB El Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB) (en basc: Euskal Herrialdeetako Alderdi Komunista, EHAK) fou un partit polític basc, creat el 2002, d'ideologia comunista i abertzale.
Veure Nacionalisme basc і Partit Comunista de les Terres Basques
Partit Nacionalista Basc
El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.
Veure Nacionalisme basc і Partit Nacionalista Basc
Partit Republicà Nacionalista Basc
Junta Organitzadora del PRNV. El Partit Republicà Nacionalista Basc (PRNV) (en basc Euzkotar Erkal Abertzale Alderdia) va ser el primer intent per crear un partit nacionalista basc de caràcter laic i republicà com a alternativa al nacionalisme conservador i catòlic del Partit Nacionalista Basc (PNB).
Veure Nacionalisme basc і Partit Republicà Nacionalista Basc
Patxi Iturrioz
Patxi Iturrioz Herrero (Sant Sebastià, 21 d'abril de 1937) fou un polític basc.
Veure Nacionalisme basc і Patxi Iturrioz
Patxi Zabaleta
Patxi Zabaleta en una conferència d'Aralar. Patxi Jon Zabaleta Zabaleta (Leitza, Navarra, 20 de maig de 1947) és un advocat i polític navarrès d'ideologia independentista basca.
Veure Nacionalisme basc і Patxi Zabaleta
Pío Baroja y Nessi
Estàtua en honor de Pío Baroja al Parc del Retiro de Madrid. Pío Baroja y Nessi (Sant Sebastià, 28 de desembre de 1872 – Madrid, 30 d'octubre de 1956), escriptor espanyol de l'anomenada Generació del 98.
Veure Nacionalisme basc і Pío Baroja y Nessi
Pedro de la Sota
Pedro de la Sota Zorrakin (Buenos Aires, Argentina, 24 d'abril de 1949 -) és un director de cinema i guionista basc.
Veure Nacionalisme basc і Pedro de la Sota
Pello Irujo Ollo
Pello Irujo Ollo o també Pedro María Irujo Ollo (Estella-Lizarra, Navarra, 23 de febrer de 1910 – Pamplona, 24 de febrer de 1983) va ser un polític nacionalista basc per Acció Nacionalista Basca (ANV).
Veure Nacionalisme basc і Pello Irujo Ollo
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Veure Nacionalisme basc і Persecució dels cristians
Piarres Lafitte
Piarres Lafitte Ithurralde (Luhuso, Lapurdi, 21 de maig de 1901 - Baiona, Lapurdi, 23 de febrer de 1985) Emile LARRE:, Euskera, XXX.
Veure Nacionalisme basc і Piarres Lafitte
Pilar de Zubiaurre
Maria del Pilar de Zubiaurre Aguirrezábal (Garai, País Basc, 24 de juliol de 1884 - Ciutat de Mèxic, 24 de juny de 1970), coneguda com a Pilar de Zubiaurre, va ser una intel·lectual, escriptora, pianista i marxant d'art que va viure durant més de trenta anys exiliada a Mèxic com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola.
Veure Nacionalisme basc і Pilar de Zubiaurre
Pol sobiranista
El pol sobiranista va ser una estratègia de confluència del nacionalisme basc situat a l'esquerra política del Partit Nacionalista Basc que va culminar amb la creació d'Euskal Herria Bildu i el cessament definitiu d'ETA.
Veure Nacionalisme basc і Pol sobiranista
Portada/efemèride abril 2
02.
Veure Nacionalisme basc і Portada/efemèride abril 2
Portada/efemèride novembre 25
25.
Veure Nacionalisme basc і Portada/efemèride novembre 25
Províncies traïdores
«Províncies traïdores» és el nom amb el qual es va qualificar a les províncies de Guipúscoa i Biscaia per part de la propaganda franquista després de la promulgació per part del general Francisco Franco a Burgos, el 23 de juny de 1937, del decret llei nº 247, quan encara no s'havia complert un any del començament de la Guerra Civil espanyola.
Veure Nacionalisme basc і Províncies traïdores
Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931
Segell de correus commemoratiu de l'obertura de les Corts Constituents, el 14 de juliol de 1931, en el qual apareix el colom de la pau sobre l'edifici del Palau del Congrés i una al·legoria de la República representada per una dona tocada amb el capell frigi La qüestió religiosa en la Constitució de 1931 és la forma com es va abordar la relació entre l'Estat i l'Església Catòlica i els temes connexos, com la llibertat de consciència i la llibertat de cultes, la regulació del matrimoni i del divorci i l'educació, en la carta magna de la Segona República Espanyola.
Veure Nacionalisme basc і Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931
Raúl Guerra Garrido
fou un escriptor espanyol.
Veure Nacionalisme basc і Raúl Guerra Garrido
Racisme a Espanya
''Por haber nacido en otra parte'', quadre pintat per Francisco de Goya y Lucientes sobre el racisme. El racisme a Espanya es pot trobar a diferents moments històrics, èpoques en què el conflicte social, econòmic i polític es justifica de manera eficient a través de la diferència racial, ja sigui en el sentit del racisme com a ideologia o com a simples actituds o comportaments envers aquells percebuts com a diferents.
Veure Nacionalisme basc і Racisme a Espanya
Raimundo García García
Raimundo García García (Madrid, 1884, Pamplona, 1962) va ser un periodista i polític dretà espanyol, conegut com a "Garcilaso" per un dels pseudònims periodístics que va emprar.
Veure Nacionalisme basc і Raimundo García García
Ramuntxo Camblong
va ser un polític nacionalista basc.
Veure Nacionalisme basc і Ramuntxo Camblong
Referèndum d'independència de Montenegro del 2006
El referèndum sobre la independència de Montenegro va ser realitzat el 21 de maig de 2006 a la llavors regió serbomontenegrina de Montenegro.
Veure Nacionalisme basc і Referèndum d'independència de Montenegro del 2006
Regionalisme i nacionalisme a Espanya
XIX mostrant les regions de dret consuetudinari tradicional (furs) basat en els regnes històrics. Lleó. Dades de les eleccions autonòmiques de 2015-2016. 1.
Veure Nacionalisme basc і Regionalisme i nacionalisme a Espanya
Regions de la Unió Europea
La Unió Europea va crear el Comitè de les Regions per representar les regions de la Unió Europa, entenen regions com el nivell administratiu que queda per sota d'un estat.
Veure Nacionalisme basc і Regions de la Unió Europea
República Àrab Sahrauí Democràtica
La República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD;; coneguda també com a Sàhara Occidental, tot i que són conceptes diferents) és un Estat amb reconeixement limitat format per l'antiga província espanyola del Sàhara Espanyol, que fou ocupada el 1976 pel Marroc i Mauritània i finalment annexada parcialment pel Marroc a l'agost del 1979, en retirar-se Mauritània de la zona que ocupava, restant una part del territori sota administració sahrauí.
Veure Nacionalisme basc і República Àrab Sahrauí Democràtica
República de Galícia
La República de Galícia va ser un passatge efímer en la història de Galícia que va durar unes hores i va tenir lloc exactament durant el 27 de juny de 1931, un dia abans de les eleccions a les Corts Constituents de la Segona República Espanyola, quan activistes com Pedro Campos Couceiro i Antonio Alonso Ríos van declarar que la solució als problemes de Galícia no passava per integrar-se en una República espanyola, sinó per optar per la creació de la Primera República Gallega.
Veure Nacionalisme basc і República de Galícia
Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola
republicana a l'agost i setembre de 1936. La repressió a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola va ser una successió d'accions violentes comeses al territori del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Nacionalisme basc і Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola
Sabin Arana
Sabin Polikarpo Arana Goiri (Abando, 26 de gener de 1865 - Sukarrieta, 25 de novembre de 1903), conegut com a Sabin Arana o, segons el sistema onomàstic que ell mateix va desenvolupar, Arana ta Goiri'taŕ Sabin, fou un filòleg, polític i ideòleg èuscar, considerat el pare del nacionalisme basc.
Veure Nacionalisme basc і Sabin Arana
Santiago Abascal Conde
és un sociòleg, polític i assagista basc.
Veure Nacionalisme basc і Santiago Abascal Conde
Santiago Brouard Pérez
Santiago Brouard Pérez (Lekeitio, Biscaia, 19 d'abril de 1919 - Bilbao, 20 de novembre de 1984) va ser un metge i polític d'ideologia nacionalista basca.
Veure Nacionalisme basc і Santiago Brouard Pérez
Segi
Acte polític de l'independentisme basc. Al fons, s'hi pot veure una pancarta amb el logo i la ideologia de Segi. Pancarta "Visca la lluita feminista", a la Universitat del País Basc, Donostia. Segi (de l'euskera, Seguir) fou una organització juvenil independentista i socialista de l'esquerra abertzale del País Basc (Euskadi, Navarra i Iparralde) creada l'any 2001.
Veure Nacionalisme basc і Segi
Separatisme
El separatisme és una ideologia que promou la desunió d'una o diverses parts d'una entitat.
Veure Nacionalisme basc і Separatisme
Serafín Fanjul García
Serafín Fanjul García (Madrid, 4 de setembre de 1945) és un arabista espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Veure Nacionalisme basc і Serafín Fanjul García
Setmana pro-amnistia de maig de 1977
La setmana pro-amnistia de maig de 1977 va ser una convocatòria de mobilitzacions populars que va tenir lloc durant la transició política espanyola, inicialment per a la setmana del 8 al 15 a Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra per reclamar l'amnistia de tots els presos relacionats amb penes de caràcter polític.
Veure Nacionalisme basc і Setmana pro-amnistia de maig de 1977
Solidaritat dels Treballadors Bascos
Solidaritat dels Treballadors Bascos (oficialment en basc i castellà: Eusko Langileen Alkartasuna-Solidaridad de los Trabajadores Vascos, ELA-STV) és un sindicat nacionalista basc, històricament lligat al Partit Nacionalista Basc (PNB).
Veure Nacionalisme basc і Solidaritat dels Treballadors Bascos
Sortu
Sortu ("néixer" o "brotar" en basc) és un partit polític independentista basc i socialista constituït al febrer del 2011 i fundat oficialment el 22 de febrer de 2013.
Veure Nacionalisme basc і Sortu
Sukarrieta
Sukarrieta és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Busturialdea-Urdaibai.
Veure Nacionalisme basc і Sukarrieta
Sumari 18/98
El sumari 18/98, més conegut com el macro-sumari 18/98, és el sumari pel qual el juny de l'any 1998 el jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional d'Espanya va emprendre una persecució de l'«entramat d'ETA» sota la consigna de todo es ETA, amb què perseguia la desarticulació de persones i entitats que es considerava que donaven suport econòmic o difonien les directrius estratègiques de l'organització armada.
Veure Nacionalisme basc і Sumari 18/98
Telesforo de Monzón Ortiz de Urruela
Telesforo Monzon a l'Aberri Eguna de 1933. Telesforo de Monzón y Ortiz de Urruela (Bergara, 1 de desembre de 1904 - Baiona, 9 de març de 1981) fou un escriptor, polític i líder nacionalista basc.
Veure Nacionalisme basc і Telesforo de Monzón Ortiz de Urruela
Tomás Bilbao Hospitalet
Tomás Bilbao Hospitalet (Bilbao, 18 de setembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 1954) va ser un arquitecte i polític basc, d'ideologia nacionalista i membre fundador d'Acció Nacionalista Basca.
Veure Nacionalisme basc і Tomás Bilbao Hospitalet
Triple A
La Triple A, també coneguda com a Aliança Apostòlica Anticomunista, va ser una organització terrorista tardofranquista, presumptament vinculada als aparells repressius de l'Estat Espanyol, que va actuar al País Basc entre 1977 i 1982, durant la transició espanyola.
Veure Nacionalisme basc і Triple A
Txabi Etxebarrieta
Francisco Javier Echebarrieta Ortiz, àlies Pepe i més conegut com a Txabi Etxebarrieta (Bilbao, 14 d'octubre de 1944 - Tolosa, 7 de juny de 1968), va ser un destacat dirigent d'ETA en els anys 60, conegut per haver estat l'autor material de la primera víctima d'ETA.
Veure Nacionalisme basc і Txabi Etxebarrieta
Txema Montero Zabala
Txema Montero Zabala (Bilbao, 24 d'abril de 1954) és un advocat i polític del País Basc, vinculat al nacionalisme basc.
Veure Nacionalisme basc і Txema Montero Zabala
Txillardegi
José Luis Álvarez Enparantza (Sant Sebastià, 27 de setembre de 1929 - 14 de gener de 2012) més conegut pel pseudònim Txillardegi, va ser un lingüista, polític i escriptor basc.
Veure Nacionalisme basc і Txillardegi
Txomin Ziluaga Arrate
Txomin Ziluaga Arrate (Erandio, 1939 - Bilbao, 24 d'octubre de 2012) va ser un polític independentista i socialista basc.
Veure Nacionalisme basc і Txomin Ziluaga Arrate
Txusa Padrones
Maria Jesús Padrones San Juanes (Baracaldo, 1961), coneguda com Txusa Padrons, és una historiadora, geògrafa i política basca.
Veure Nacionalisme basc і Txusa Padrones
Udalbiltza
Udalbiltza (acrònim dEuskal Herriko Udal eta Udal Hautetsien Biltzarra, Assemblea de Municipis i Electes Municipals d'Euskal Herria) és una associació de càrrecs electes municipals que va ser creada pels partits nacionalistes bascos signants del pacte d'Estella el 1999, agrupant a alcaldes i regidors de les set províncies d'Euskal Herria: Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra, a Hegoalde, i Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa, a Iparralde.
Veure Nacionalisme basc і Udalbiltza
Unió de Nacions
Mapa ètnic d'Europa, publicat per la Unió de Nacions. La Unió de Nacions (Union des Nationalités) era una organització política amb seu a París des de 1912 fins a 1919, que advocava pel dret d'autodeterminació de les nacions sense estat.
Veure Nacionalisme basc і Unió de Nacions
Unió del Poble Navarrès
La Unió del Poble Navarrès (en castellà: Unión del Pueblo Navarro, i en euskera: Nafar Herriaren Batasuna) és un partit navarrès regionalista situat a la dreta de l'espectre polític.
Veure Nacionalisme basc і Unió del Poble Navarrès
Unió, Progrés i Democràcia
Unió, Progrés i Democràcia (en castellà: Unión, Progreso y Democracia, acrònim: UPyD) va ser un partit polític espanyol fundat el 2007.
Veure Nacionalisme basc і Unió, Progrés i Democràcia
Unitat Alabesa
Unitat Alabesa (denominació oficial en castellà: Unidad Alavesa, acrònim: UA) fou un partit polític creat el 1989 i dissolt el 2005.
Veure Nacionalisme basc і Unitat Alabesa
Urte ilunak
Urte ilunak, estrenada en castellà com Los años oscuros, és una pel·lícula basca dirigida el 1993 per Arantxa Lazkano.
Veure Nacionalisme basc і Urte ilunak
Usurbil
Usúrbil (en èuscar i oficialment Usurbil) és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Donostialdea.
Veure Nacionalisme basc і Usurbil
Vall de Somorrostro
La Vall de Somorrostro (en basc Somorrostro Harana) va ser, fins a 1805, una de les 10 repúbliques en les quals es dividia la comarca d'Encartaciones al territori històric de Biscaia.
Veure Nacionalisme basc і Vall de Somorrostro
Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra
Al Parc de la Memòria de Sartaguda s'han erigit diverses obres en homenatge a les '''víctimes de la guerra civil a Navarra'''. En la imatge la de Néstor Basterretxea Arzadun. Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.
Veure Nacionalisme basc і Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra
Víctor Pradera Larumbe
Víctor Pradera Larumbe (Pamplona, 1873 - Sant Sebastià, 6 de setembre de 1936) va ser un enginyer, advocat, polític i assagista tradicionalista espanyol, amb especial significació a Navarra.
Veure Nacionalisme basc і Víctor Pradera Larumbe
Vita (vaixell)
El 'Vita' va ser un iot, construït el 1931 a Kiel (Alemanya), amb el nom d'Argosy.
Veure Nacionalisme basc і Vita (vaixell)
Xabier Galdeano Arana
Xabier Galdeano Arana (Bilbao, 15 de juny de 1934 - Donibane Lohitzune, 30 de març de 1985) va ser un periodista basc, fundador i membre del consell d'administració del diari Egin.
Veure Nacionalisme basc і Xabier Galdeano Arana
Ximun Haran
Ximun Haran (Arrangoitze, Lapurdi, 1928 - Luhuso, 9 de desembre 2013) va ser un promotor de la cultura basca i un polític basc.
Veure Nacionalisme basc і Ximun Haran
XXVII Congrés del PSOE
El XXVII Congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol es va celebrar a Madrid (Espanya) en desembre de 1976, sota el lema Socialisme és llibertat.
Veure Nacionalisme basc і XXVII Congrés del PSOE
XXVIII Congrés del PSOE
El XXVIII Congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol es va celebrar a Madrid (Espanya) en maig de 1979, sota el lema «Construir en llibertat».
Veure Nacionalisme basc і XXVIII Congrés del PSOE
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Nacionalisme basc і 18 de setembre
1865
Països Catalans.
Veure Nacionalisme basc і 1865
1903
;Països Catalans.
Veure Nacionalisme basc і 1903
1938
;Països Catalans.
Veure Nacionalisme basc і 1938
1961
;Països Catalans.
Veure Nacionalisme basc і 1961
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Nacionalisme basc і 2 d'abril
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Nacionalisme basc і 2 de juny
20N
Bandera d'Espanya durant el Franquisme. Aquesta bandera va ser oficial fins al 1977 i s'utilitza força a les commemoracions del 20N. Bandera de Falange Española, partit polític fundat per José Antonio Primo de Rivera i que sol exhibir-se a les commemoracions del 20N.
Veure Nacionalisme basc і 20N
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Nacionalisme basc і 27 de març
També conegut com Nacionalista basc, Nacionalista basca.
, Ernai, Eskoriatza, Espanyolisme, Esquerra abertzale, Estatut d'autonomia, Estatut d'autonomia del País Basc de 1936, Estatut d'Estella, Estella, Etxerat, Euskadi Ta Askatasuna, Euskadiko Ezkerra, Euskal Ezkerra, Euskal Herria Bai, Euskal Herriko Alderdi Sozialista, Euskal Iraultzarako Alderdia, Euskal Sozialistak Elkartzeko Indarra, Euskaldunon Egunkaria, Eusko Gudarostea, Eusko Sozialistak, Euzkadi, Euzkadi (diari), Félix Likiniano Heriz, Fòrum Ermua, Federico Jiménez Losantos, Federico Krutwig Sagredo, Fernando Savater Martín, Fortunato Aguirre Luquin, Fundació Sabino Arana, Gabriel Aresti Segurola, Gabriel María Madariaga Izurza, Govern Provisional de la Segona República Espanyola, Gregorio Ordóñez Fenollar, Grup parlamentari basc-català, Grupos Armados Españoles, Gudari Eguna, Guipúzcoa Unida, Hamaikabat, Herriko Alderdi Sozialista, Herritarren Zerrenda, Història d'Astúries, Història de l'èuscar, Història del nacionalisme basc, Història del País Basc, Iñaki Alkiza Laskibar, Iñaki Esnaola Etcheverry, Iñigo Urkullu Renteria, Igeldo, Ikasle Abertzaleak, Iker, Indar Gorri, Iniciativa Ciutadana Basca, Iparretarrak, Irrintzi, Itziar Aizpurua Egaña, Izaskun Bilbao Barandica, Izquierda-Ezkerra, Jagi-Jagi, Jaume de Borbó i de Borbó-Parma, Joaquín Beunza Redín, Joaquín Zuazagoítia Azcorra, Jokin Gorostidi Artola, Jon Juaristi Linacero, Jon Mirande, José Ariztimuño Olaso, José Félix de Lequerica Erquiza, José Luis de la Granja Sainz, José María Makua Zarandona, José María Valiente Soriano, José Miguel Beñaran Ordeñana, Joseba Asensio Artaraz, Joseba Azkárraga Rodero, Joseba Egibar Artola, Joseba Elósegui Odriozola, Joseba Permach, Joventuts Socialistes d'Espanya, Juan Antonio de Careaga y Andueza, Juan Cruz Alli Aranguren, Juan de Ajuriaguerra Ochandiano, Juan Mari Atutxa, Julen Madariaga Agirre, Junta de la Dona Patriòtica, Juntes Generals d'Àlaba, Juntes Generals de Guipúscoa, Koldo Gorostiaga Atxalandabaso, Koldo Mitxelena Elissalt, Langile Abertzale Komiteak, Llei de Partits espanyola, Llei Foral del Basc, Luis Urrengoetxea Agirre, Manuel Aranzadi Irujo, Manuel Aznar Zubigaray, Manuel Robles Aranguiz, Marcelino Olaechea Loizaga, Margarita Uria Etxebarria, Mateo Mújica Urrestarazu, Más que palabras, Música basca, Mertxe Aizpurua, Miguel de Unamuno y Jugo, Mikel Lejarza Eguia, Miren Zabaleta Telleria, Moviment Comunista d'Espanya, Nacionalisme, Nacionalisme asturià, Nacionalisme d'esquerres, Nacionalisme navarrès, Nafarroa Bai, Navarra Suma, País Basc, Pares de la Constitució, Parlament de Navarra, Partit Comunista de les Terres Basques, Partit Nacionalista Basc, Partit Republicà Nacionalista Basc, Patxi Iturrioz, Patxi Zabaleta, Pío Baroja y Nessi, Pedro de la Sota, Pello Irujo Ollo, Persecució dels cristians, Piarres Lafitte, Pilar de Zubiaurre, Pol sobiranista, Portada/efemèride abril 2, Portada/efemèride novembre 25, Províncies traïdores, Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931, Raúl Guerra Garrido, Racisme a Espanya, Raimundo García García, Ramuntxo Camblong, Referèndum d'independència de Montenegro del 2006, Regionalisme i nacionalisme a Espanya, Regions de la Unió Europea, República Àrab Sahrauí Democràtica, República de Galícia, Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola, Sabin Arana, Santiago Abascal Conde, Santiago Brouard Pérez, Segi, Separatisme, Serafín Fanjul García, Setmana pro-amnistia de maig de 1977, Solidaritat dels Treballadors Bascos, Sortu, Sukarrieta, Sumari 18/98, Telesforo de Monzón Ortiz de Urruela, Tomás Bilbao Hospitalet, Triple A, Txabi Etxebarrieta, Txema Montero Zabala, Txillardegi, Txomin Ziluaga Arrate, Txusa Padrones, Udalbiltza, Unió de Nacions, Unió del Poble Navarrès, Unió, Progrés i Democràcia, Unitat Alabesa, Urte ilunak, Usurbil, Vall de Somorrostro, Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra, Víctor Pradera Larumbe, Vita (vaixell), Xabier Galdeano Arana, Ximun Haran, XXVII Congrés del PSOE, XXVIII Congrés del PSOE, 18 de setembre, 1865, 1903, 1938, 1961, 2 d'abril, 2 de juny, 20N, 27 de març.