Taula de continguts
53 les relacions: Aritmètica ordinal, Autòmat cel·lular, Autòmat finit, Autòmat finit determinista, Autòmat finit no determinista, Àlep, Base canònica, Categoria (matemàtiques), Cicle (permutació), Columna (base de dades), Component, Conjunt, Cos dels nombres algebraics, Dades (informàtica), Distribució multinomial, Equació lineal, Espai vectorial, Espai vectorial quocient, Forma normal d'un joc, Funció característica (teoria de la probabilitat), Geometria algebraica, Gramàtica de concatenació de rang, Gramàtica formal, Hume (llenguatge de programació), Màquina de Mealy, Màquina de Moore, Màquina de Turing, Màquina de Turing multicinta, Màquina de Turing no determinista, Mètrica FLRW, Model Booleà Estès, Multigraf, Nombre natural, Notació multi-índex, Objecte matemàtic, Ordre total, Parèntesi, Parell ordenat, Potenciació, Procés de decisió de Màrkov, Producte cartesià, Producte directe, Punt (geometria), Python, Registre (informàtica), Representació intermèdia, Resistència aerodinàmica, Singletó, Teorema de Kronecker, Teorema de la dimensió per espais vectorials, ... Ampliar l'índex (3 més) »
Aritmètica ordinal
En el camp matemàtic de la teoria de conjunts, laritmètica ordinal descriu les tres operacions habituals sobre nombres ordinals: addició, multiplicació i exponenciació.
Veure N-pla і Aritmètica ordinal
Autòmat cel·lular
Animació del Joc de la vida de Conway, un autòmat cel·lular. Un autòmat cel·lular (A.C.) és un model matemàtic per a un sistema dinàmic que evoluciona en passos discrets.
Veure N-pla і Autòmat cel·lular
Autòmat finit
Esquema lògic d'un autòmat finit Un autòmat finit (AF) o màquina d'estats finits (FSM de l'anglès Finite State Machine) és un model matemàtic d'un sistema compost per estats, transicions i accions.
Veure N-pla і Autòmat finit
Autòmat finit determinista
Autòmat finit determinista que reconeix el llenguatge regular conformat exclusivament per les cadenes amb un nombre parell de zeros i un nombre parell d'uns. Exemple d'AFD amb dos estats. En node de l'esquerra és inicial i d'acceptació. Un autòmat finit determinista (abreujat AFD) és un autòmat finit que a més és un sistema determinista, és a dir, per a cada estat en què es trobi l'autòmat, i amb qualsevol símbol de l'alfabet llegit, existeix sempre pel cap alt una transició possible des d'aquest estat i amb aquest símbol.
Veure N-pla і Autòmat finit determinista
Autòmat finit no determinista
b) * b +. Un autòmat finit no determinista (abreujat AFND) és un autòmat finit que, a diferència dels autòmats finits deterministes (AFD), té almenys un estat q ∈ Q, tal que per a un símbol a ∈ Σ de l'alfabet, hi ha més d'una transició δ (q, a) possible.
Veure N-pla і Autòmat finit no determinista
Àlep
Àleps de la turbina Olympus per al Concorde. Un àlep és cadascuna de les paletes corbades a turbines hidràuliques, de gas i a altres turbomàquines.
Veure N-pla і Àlep
Base canònica
Una base canònica és la base d'un espai vectorial formada per únicament per vectors de mòdul unitari (base normal) i linealment independents entre ells.
Veure N-pla і Base canònica
Categoria (matemàtiques)
''g'' ∘ ''f'', i els bucles són les fletxes de les respectives aplicacions identitat. Aquesta categoria s'acostuma a denotar per un '''3''' en negreta. En matemàtiques, una categoria (de vegades anomenada categoria abstracta per distingir-la d'una categoria concreta) és una col·lecció d'"objectes" que s'enllacen mitjançant "fletxes".
Veure N-pla і Categoria (matemàtiques)
Cicle (permutació)
En matemàtiques, i en particular en teoria de grups, una permutació cíclica és una permutació dels elements d'un conjunt X que transforma els elements d'un subconjunt S de X els uns en els altres de manera cíclica, mentre que manté fixos (és a dir, transforma en ells mateixos) la resta d'elements de X.
Veure N-pla і Cicle (permutació)
Columna (base de dades)
Una columna és un conjunt de valors de dades d'un simple tipus particular, un per cada fila de la taula en el context d'una taula de base de dades relacional, uEl terme "columna" també té una aplicació equivalent en altres, més genèrics contexts.
Veure N-pla і Columna (base de dades)
Component
* Tecnologia.
Veure N-pla і Component
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Veure N-pla і Conjunt
Cos dels nombres algebraics
En matemàtiques, i més en particular en teoria de cossos, un cos de nombres algebraics (o simplement cos de nombres) és una extensió de cos K del cos dels nombres racionals tals que l'extensió K / \mathbb té grau finit (i per tant és una extensió de cos algebraica).
Veure N-pla і Cos dels nombres algebraics
Dades (informàtica)
Diversos tipus de dades que poden ser visualitzats a través d'un dispositiu d'ordinador Les dades són qualsevol seqüència d'un o més símbols als quals se'ls dóna significat mitjançant actes específics d'interpretació.
Veure N-pla і Dades (informàtica)
Distribució multinomial
En probabilitat i estadística la distribució multinomial és una extensió de la distribució binomial quan en un experiment aleatori hi ha més de dos resultats possibles.
Veure N-pla і Distribució multinomial
Equació lineal
Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n són els coeficients, que sovint són nombres reals.
Veure N-pla і Equació lineal
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure N-pla і Espai vectorial
Espai vectorial quocient
En àlgebra lineal, lespai vectorial quocient d'un espai vectorial V per un subespai N s'obté "col·lapsant" N a zero.
Veure N-pla і Espai vectorial quocient
Forma normal d'un joc
En teoria de jocs, la forma normal és la descripció d'un joc.
Veure N-pla і Forma normal d'un joc
Funció característica (teoria de la probabilitat)
En teoria de la probabilitat, la funció característica d'una variable aleatòria real és una eina matemàtica que proporciona informació completa sobre la distribució de probabilitat de la variable aleatòria i sovint en facilita l'estudi.
Veure N-pla і Funció característica (teoria de la probabilitat)
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Veure N-pla і Geometria algebraica
Gramàtica de concatenació de rang
Les gramàtiques de concatenació de rang (RCG per les seves sigles en anglès) és un formalisme de gramàtica desenvolupat per Pierre Boullier el 1998 per intentar caracteritzar uns fenòmens de llenguatges naturals com els números xinesos o l'ordre de les paraules en alemany, que cauen fora dels límits de les gramàtiques lleugerament sensibles al context.
Veure N-pla і Gramàtica de concatenació de rang
Gramàtica formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. Una gramàtica formal és un objecte o model matemàtic que permet especificar un llenguatge o llengua, és a dir, és el conjunt de regles capaços de generar totes les possibilitats combinatòries de l'idioma, ja sigui aquest un llenguatge formal o un llenguatge natural.
Veure N-pla і Gramàtica formal
Hume (llenguatge de programació)
Hume (Higher-order Unified Meta-Environment, ‘meta-entorn unificat d'ordre superior’) és un llenguatge de programació funcional i tipificació forta per a sistemes amb recursos limitats que incorpora elements per assegurar l'execució acotada en temps i espai.
Veure N-pla і Hume (llenguatge de programació)
Màquina de Mealy
En la teoria de la computació, una màquina Mealy és una màquina d'estats finits els valors de sortida de la qual estan determinats tant pel seu estat actual com per les entrades actuals.
Veure N-pla і Màquina de Mealy
Màquina de Moore
Model de Moore simple Una màquina de Moore en teoria de la computació és un autòmat d'estats finits on les sortides estan determinades per l'estat actual únicament (i no depèn directament de l'entrada).
Veure N-pla і Màquina de Moore
Màquina de Turing
Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.
Veure N-pla і Màquina de Turing
Màquina de Turing multicinta
Una màquina de Turing multipista és una màquina de Turing que té múltiples cintes.
Veure N-pla і Màquina de Turing multicinta
Màquina de Turing no determinista
En teoria de la computació, una Màquina de Turing no determinista (MTN) és una Màquina de Turing on el seu mecanisme de control treballa com un autòmat finit no determinista.
Veure N-pla і Màquina de Turing no determinista
Mètrica FLRW
La mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (o mètrica FLRW) és una mètrica basada en la solució exacta de les equacions de camp de la relativitat general d'Einstein; descriu un Univers homogeni, isòtrop, en expansió (o en contracció) que està connectat per camins, però no necessàriament simplement connectat.
Veure N-pla і Mètrica FLRW
Model Booleà Estès
Categorització dels models de recuperació d'informació El Model Booleà Estès és una variació del Model Booleà, que permet un maneig més flexible dels termes de la consulta i una revisió dels resultats.
Veure N-pla і Model Booleà Estès
Multigraf
Un multigraf amb arestes múltiples (en vermell) i diversos bucles (en blau). En matemàtiques, i més concretament en teoria de grafs, un multigraf és un graf que pot tenir arestes múltiples (de vegades anomenades també arestes paral·leles); és a dir, arestes que tenen els mateixos vèrtexs incidents.
Veure N-pla і Multigraf
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Veure N-pla і Nombre natural
Notació multi-índex
La notació multi-índex és una notació matemàtica que simplifica les fórmules utilitzades en el càlcul multivariable, les equacions diferencials parcials i la teoria de les distribucions, generalitzant el concepte d’un índex enter en una N-pla ordenada d’índexs.
Veure N-pla і Notació multi-índex
Objecte matemàtic
Un objecte matemàtic és un objecte abstracte que apareix en la filosofia de les matemàtiques i en les matemàtiques.
Veure N-pla і Objecte matemàtic
Ordre total
En matemàtiques, un ordre lineal, ordre total, ordre simple o també ordenació és una relació binària (que en aquest article denotarem mitjançant per l'infix ≤) en un conjunt X. Aquesta relació és transitiva, antisimètrica i total.
Veure N-pla і Ordre total
Parèntesi
Els parèntesis (en singular, parèntesi) són signes de puntuació.
Veure N-pla і Parèntesi
Parell ordenat
Exemples de vuit punts localitzats en el pla cartesià mitjançant parells ordenats Un parell ordenat és un conjunt de dos elements amb un ordre fixat.
Veure N-pla і Parell ordenat
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Veure N-pla і Potenciació
Procés de decisió de Màrkov
Exemple d'un MDP simple amb tres estats (cercles verds) i dues accions (cercles taronges), amb dues recompenses (fletxes taronges). En matemàtiques, un procés de decisió de Màrkov (amb acrònim anglès MDP) és un procés de control estocàstic en temps discret.
Veure N-pla і Procés de decisió de Màrkov
Producte cartesià
Producte cartesià entre els conjunts A.
Veure N-pla і Producte cartesià
Producte directe
En matemàtiques, sovint es pot definir un producte directe d'objectes coneguts, obtenint-ne un de nou.
Veure N-pla і Producte directe
Punt (geometria)
miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.
Veure N-pla і Punt (geometria)
Python
Python és un llenguatge de programació d'alt nivell i propòsit general molt utilitzat.
Veure N-pla і Python
Registre (informàtica)
El registre (també dit fila o tupla) en informàtica, i concretament en el context d'una base de dades relacional, representa un ítem únic de dades implícitament estructurats en una taula.
Veure N-pla і Registre (informàtica)
Representació intermèdia
Una representació intermèdia (amb acrònim anglès IR) és l'estructura de dades o el codi utilitzat internament per un compilador o màquina virtual per representar el codi font.
Veure N-pla і Representació intermèdia
Resistència aerodinàmica
La resistència aerodinàmica, o simplement resistència, és el component de la força que pateix un cos en moure's a través de l'aire en la direcció de la velocitat relativa entre l'aire i el cos.
Veure N-pla і Resistència aerodinàmica
Singletó
En matemàtiques, un singletó, també conegut com un conjunt unitari, és un conjunt amb exactament un element.
Veure N-pla і Singletó
Teorema de Kronecker
En matemàtiques, el teorema de Kronecker és un resultat en aproximació diofàntica aplicat a molts nombres reals 'xi '; i' ≤ N, que generalitza el teorema d'equidistribució, el fet que un subgrup cíclic infinit del cercle unitari és un subconjunt dens.
Veure N-pla і Teorema de Kronecker
Teorema de la dimensió per espais vectorials
En matemàtiques, el teorema de la dimensió per espais vectorials afirma que totes les bases d'un espai vectorial tenen el mateix nombre d'elements.
Veure N-pla і Teorema de la dimensió per espais vectorials
Teoria d'autòmats
La teoria d'autòmats és una branca de les ciències de la computació que estudia les màquines abstractes i els problemes que aquestes són capaços de resoldre.
Veure N-pla і Teoria d'autòmats
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Veure N-pla і Vector (matemàtiques)
ZFC
La Teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZFC) és el conjunt d'axiomes canònic de la teoria de conjunts.
Veure N-pla і ZFC
També conegut com Epla, N-epla, N-eples, N-ples, N-tupla, N-tuple, N-upla, Tupla, Tuple, Upla.