Obrir a Google MapsTaula de continguts
54 les relacions: Abbas Mirza, Aixot III de Taron, Aixot III el Cec, Aixot III Olormadz, Al-Qasim ibn Rabi'a ibn Umayya ibn Abi's al-Thaqafi, Assurnasirpal II, Bagrat I Bagratuní, Batalla d'Erzurum, Batalla de Bitlis, Batalla de Manazkert (1915), Bayram Khoja, Bitlis, Campanya de Pèrsia, Campanya del Caucas, Campanya del Diyar Bakr, Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387), Chatang, Dacsa, Dialectes de la llengua armènia, Districtes de Turquia, Farina de blat de moro, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Grigor II Mamikonian, Història dels kurds, Iskandar ibn Kara Yusuf, Jahangir ben Ali, Kara Yülük Osman Bey, Kenan Evren, Kirruri, Llac Van, Llista de ciutats de Turquia, Mamikonian, Mardastan, Menua I, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Mus, Nakharar, Nimme, Olnutin, Pazuki, Principat de Bidlis, Província de Muş, Províncies de Turquia, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Regió d'Anatòlia Oriental, Sassun, Sembat II Tiezerakal, Setge de Van, Taron, ... Ampliar l'índex (4 més) »
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Muş і Abbas Mirza
Aixot III de Taron
Aixot III de Taron o Aixot III de Taron (en grec antic Ἀσώτιος, Asotiosen àrab Ashūṭ ibn Ghirghūr i Ibn Ṭurnīq, que va viure cap als anys 900 a 967) va ser el darrer governant independent del la regió del sud d'Armènia anomenada Taron des de potser el 923 o el 936 fins a la seva mort el 967.
Veure Muş і Aixot III de Taron
Aixot III el Cec
Aixot Bagratuní III el Cec (en armeni) o simplement Aixot el Cec (mort l'any 761, a vegades apareix com a Aixot II i a vegades com Aixot III) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou príncep d'Armènia de 732 a 748.
Veure Muş і Aixot III el Cec
Aixot III Olormadz
Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.
Veure Muş і Aixot III Olormadz
Al-Qasim ibn Rabi'a ibn Umayya ibn Abi's al-Thaqafi
Al-Qàssim ibn Rabia ibn Umayya ath-Thaqafí fou el tercer cap militar àrab a Àrmènia.
Veure Muş і Al-Qasim ibn Rabi'a ibn Umayya ibn Abi's al-Thaqafi
Assurnasirpal II
Assíria sota Assurnasirpal II Assurnasirpal II (? - 859 aC) fou un rei d'Assíria que va regnar entre els anys 884 i 859 aC.
Veure Muş і Assurnasirpal II
Bagrat I Bagratuní
Bagrat o Bagarat I Bagratuní (? - Samarra, circa 860) va ser príncep d'Armènia, successor del seu pare Aixot IV Bagratuní.
Veure Muş і Bagrat I Bagratuní
Batalla d'Erzurum
Lofensiva d'Erzurum (en rus: Эрзурумское сражение, Erzurumskoe srazhenie; en turc: Erzurum Taarruzu) o batalla d'Erzurum (en turc: Erzurum Muharebesi) va ser una important ofensiva d'hivern de l'Exèrcit Imperial Rus de la Campanya del Caucas, durant la Primera Guerra Mundial, que va portar a la presa de la ciutat estratègica d'Erzurum.
Veure Muş і Batalla d'Erzurum
Batalla de Bitlis
La batalla de Bitlis es refereix a una sèrie d'enfrontaments durant l'estiu de 1916 en la ciutat de Bitlis i en menor mesura als voltants de Muş, entre les forces imperials russes i els seus homòlegs otomans, durant la Campanya del Caucas de la Primera Guerra Mundial.
Veure Muş і Batalla de Bitlis
Batalla de Manazkert (1915)
La batalla de Manazkert o batalla de Malazgirt (en rus: Битва при Манцикерте, Vytva pri Mantsikerte; en turc: Malazgirt Muharebesi) va ser una batalla de la Campanya del Caucas de la Primera Guerra Mundial, lliurada entre el 10 i el 26 de juliol de 1915.
Veure Muş і Batalla de Manazkert (1915)
Bayram Khoja
Bayram Khodja (+ 1380) fou emir dels qara qoyunlu, el primer que va gaudir d'un poder per damunt de la direcció de la tribu.
Veure Muş і Bayram Khoja
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Veure Muş і Bitlis
Campanya de Pèrsia
La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.
Veure Muş і Campanya de Pèrsia
Campanya del Caucas
El front del Caucas o Campanya del Caucas són els termes utilitzats per la historiografia per descriure els combats entre l'Exèrcit rus i l'Exèrcit otomà en l'àmbit de la Primera Guerra Mundial a la regió del Caucas, territori que tant l'Imperi Rus (membre dels Aliats) com l'Imperi Otomà (membre de les Potències Centrals) desitjaven controlar de cara a la postguerra.
Veure Muş і Campanya del Caucas
Campanya del Diyar Bakr
La campanya del Diyar Bakr foren les operacions militars de Tamerlà i el seu exèrcit a aquesta regió, principalment la conquesta d'Amida (Armènia) el 1394.
Veure Muş і Campanya del Diyar Bakr
Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387)
Les campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387) són les operacions militars realitzades pel conqueridor l'any 1387 a la zona de Diyar Bakr, el Llac Van i Jazira.
Veure Muş і Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387)
Chatang
El chatang, o mush de farina condimentada, és un tipus de farro comú a les cuines de Pequín i Taijin, venut sovint com aperitiu als carrers.
Veure Muş і Chatang
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Veure Muş і Dacsa
Dialectes de la llengua armènia
La classificació dels dialectes de la llengua armènia es basa en el llibre Classification des dialectes arméniens (Classificació del dialectes armenis) de 1909 pel lingüista armeni Hratxià Atxarian, publicat a París.
Veure Muş і Dialectes de la llengua armènia
Districtes de Turquia
Les 81 províncies de Turquia es divideixen en 957 districtes (sing.). En els primers anys de la República turca i abans en l'Imperi Otomà, la unitat equivalent era el kaza.
Veure Muş і Districtes de Turquia
Farina de blat de moro
Menjar a base de farina de blat de moro. Massa de farina de blat de moro. La farina de blat de moro és la pols fina que s'obté molent el blat de moro mitjançant diferents mètodes, com a cultiu tradicional dels pobles originaris d'Amèrica és en aquesta part del món on es consumeix més assíduament, especialment a Llatinoamèrica on és part fonamental de les cuines de Colòmbia, Mèxic, Perú i Veneçuela.
Veure Muş і Farina de blat de moro
Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Muş і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
Grigor II Mamikonian
Grigor II Mamikonian fou patrici i generalissim d'Armènia del 744 o 745 fins al 745 o 746.
Veure Muş і Grigor II Mamikonian
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Veure Muş і Història dels kurds
Iskandar ibn Kara Yusuf
Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.
Veure Muş і Iskandar ibn Kara Yusuf
Jahangir ben Ali
Jahangir ben Ali o Jihangir ben Ali Bey (Djihangir ibn Ali Beg) fou un príncep Aq Qoyunlu del, fill d'Ali Bey ben Osman Bey.
Veure Muş і Jahangir ben Ali
Kara Yülük Osman Bey
Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.
Veure Muş і Kara Yülük Osman Bey
Kenan Evren
Ahmet Kenan Evren (IPA keˈnan evˈɾen); Alaşehir, 17 de juliol de 1917 - Ankara, 9 de maig de 2015) va ser el setè President de Turquia; un càrrec que assumí mitjançant el cop militar de 1980. Fou també l'últim president que havia nascut en l'Imperi Otomà.
Veure Muş і Kenan Evren
Kirruri
Kirruri (Kurriuri, Gurrur) fou un territori d'Assíria esmentat a partir del, de situació discutida.
Veure Muş і Kirruri
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Veure Muş і Llac Van
Llista de ciutats de Turquia
Aquesta és una llista de les ciutats de Turquia de més de 10.000 habitants.
Veure Muş і Llista de ciutats de Turquia
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c.
Veure Muş і Mamikonian
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Veure Muş і Mardastan
Menua I
Menua I va ser rei d'Urartu de l'any 805 aC al 788 aC.
Veure Muş і Menua I
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Veure Muş і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Mus
* Mus (joc), joc de cartes.
Veure Muş і Mus
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Veure Muş і Nakharar
Nimme
Nimme o Numme fou un regne al sud del riu Arsànies, a l'oest del llac Van que existia al.
Veure Muş і Nimme
Olnutin
Olnutin fou una fortalesa armènia a la Taronítida, després principat de Taron.
Veure Muş і Olnutin
Pazuki
Pazuki o Bazukiyyun fou un grup tribal autònom kurd.
Veure Muş і Pazuki
Principat de Bidlis
El principat de Bidlis fou un petit estat autònom kurd centrat a Bidlis que va existir fins a la meitat del.
Veure Muş і Principat de Bidlis
Província de Muş
Muş (kurd Mûs) és una província de la part oriental de Turquia.
Veure Muş і Província de Muş
Províncies de Turquia
Turquia es divideix en 81 províncies, anomenades ıl en turc (plural ıller).
Veure Muş і Províncies de Turquia
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Muş і Qara Qoyunlu
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Veure Muş і Qara Yússuf
Regió d'Anatòlia Oriental
La Regió d'Anatòlia Oriental (Doğu Anadolu Bölgesi) és una de les 7 regions geogràfiques de Turquia.
Veure Muş і Regió d'Anatòlia Oriental
Sassun
Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.
Veure Muş і Sassun
Sembat II Tiezerakal
Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.
Veure Muş і Sembat II Tiezerakal
Setge de Van
El Setge de Van (també conegut pel armenis com la Resistència de Van (en armeni: Վանի հերոսամարտ, Vani herosamart), i pels otomans com la Rebel·lió de Van o Revolta de Van (en turc: Van İsyanı / Van İhtilâli)), va ser una insurrecció del poble armeni contra l'Imperi Otomà.
Veure Muş і Setge de Van
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Veure Muş і Taron
Tauruberan
Tauruberan o Turuberan fou una província de l'antiga Armènia, a l'oest i nord-oest del Llac Van i al sud de l'Airarat.
Veure Muş і Tauruberan
Urmeniuqini
Urmeniuqini fou el nom de la regió del Taron oriental o Muş, al nord-est del llac Van, en temps del regne d'Urartu.
Veure Muş і Urmeniuqini
Uways ibn Hasan
Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.
Veure Muş і Uways ibn Hasan
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Veure Muş і Uzun Hasan
També conegut com Mouch, Much, Mush.