Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Abbad ibn Sulayman, Abd-al-Jabbar ibn Àhmad, Abu-Issa al-Warraq, Abu-l-Hudhayl al-Al·laf, Abu-Mansur al-Maturidí, Aixarisme, Al-Jàhidh, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mutawàkkil (abbàssida), Al-Qàdir, Al-Qàssim ibn Issa, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Az-Zamakhxarí, Àhmad ibn Abi-Duad, Àhmad ibn Hànbal, Buit, Califat Abbàssida, Cisma, Corrents de l'islam, Daï, Dhammiyya, Dinastia afríguida, Edat d'or de l'islam, Emunoth ve-Deoth, Enciclopèdia, Enciclopèdia dels Germans de la Puresa, Fàlsafa, Filosofia jueva, Guerra Civil dels abbàssides, Hadit, Història de Kenya, Ibn ar-Rumí, Ibn Taymiyya, Imamat, Islam, Kalam, Karramiyya, Khwarizm, Llista de religions i tradicions espirituals, Majd-ad-Dawla, Muhàmmad al-Bàqir, Muhàmmad al-Bukharí, Nisba (onomàstica), Pensament islàmic, Qadarisme, Rayy, Rustúmida, Sunnisme, Wàssil ibn Atà, Xaitan, ..., 781, 864. Ampliar l'índex (2 més) »
Abbad ibn Sulayman
Abu-Sahl Abbad ibn Sulayman al-Basrí as-Saymarí (o ad-Daymarí) (m. c. 864) fou un teòleg mutazilita del, originari del Djibal (Pèrsia) i deixeble de Hixam ibn Amr al-Fuwatí.
Nou!!: Mutazilisme і Abbad ibn Sulayman · Veure més »
Abd-al-Jabbar ibn Àhmad
Abu-l-Hàssan Abd-al-Jabbar ibn Àhmad ibn Abd-al-Jabbar al-Hamadhaní al-Assadabadí, més conegut senzillament com a Abd-al-Jabbar ibn Àhmad (vers 935-1025) fou un teòleg mutazalita adepte de l'escola xafiïta en materia de dret.
Nou!!: Mutazilisme і Abd-al-Jabbar ibn Àhmad · Veure més »
Abu-Issa al-Warraq
Abu-Issa Muhàmmad ibn Harun al-Warraq, més conegut simplement com a Abu-Issa al-Warraq o Muhàmmad al-Warraq va ser un erudit escèptic musulmà.
Nou!!: Mutazilisme і Abu-Issa al-Warraq · Veure més »
Abu-l-Hudhayl al-Al·laf
Abu-l-Hudhayl Muhàmmad ibn al-Hudhayl ibn Ubayd-Al·lah ibn Mak·hul al-Abdí al-Al·laf (Bàssora, probablement cap al 752 - Samarra, 840) més conegut simplement com a Abu-l-Hudhayl al-Al·laf, fou el primer teòleg especulatiu del mutazilisme, corrent que va sistematitzar i formalitzar a l'Iraq.
Nou!!: Mutazilisme і Abu-l-Hudhayl al-Al·laf · Veure més »
Abu-Mansur al-Maturidí
Abu-Mansur Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Mahmud al-Maturidí as-Samarqandí al-Hanafí —en àrab أبو منصور محمد بن محمد بن محمود الماتریدي السمرقندي الحنفي, Abū Manṣūr Muḥammad b. Muḥammad b. Maḥmūd al-Māturīdī al-Samarqandī al-Ḥanafī— (853–944), més conegut simplement com a Abu-Mansur al-Maturidí o, pels musulmans sunnites i respectuosament, com Imam al-Maturidí, fou un jurista, teòleg i exegeta sunnita hanafita de Samarcanda que va esdevenir el codificador (i epònim) d'una de les principals escoles ortodoxes de teologia sunnita, l'escola maturidita,Madelung, W., “al-Māturīdī”, in: Encyclopaedia of Islam, Second Edition, Edited by: P. Bearman, Th.
Nou!!: Mutazilisme і Abu-Mansur al-Maturidí · Veure més »
Aixarisme
Laixarisme o escola aixarita (o, literalment ‘els aixarites’) va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí.
Nou!!: Mutazilisme і Aixarisme · Veure més »
Al-Jàhidh
Abu-Uthman Amr ibn Bahr ibn Mahbub ibn Fazzara al-Laythí al-Kinaní al-Basrí, més conegut pel seu làqab com al-Jàhidh (Bàssora, 781 – 869), fou un famós intel·lectual àrab, que hom creu que tenia ascendència afroàrab d'Àfrica oriental.
Nou!!: Mutazilisme і Al-Jàhidh · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Mutazilisme і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Nou!!: Mutazilisme і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »
Al-Qàdir
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031).
Nou!!: Mutazilisme і Al-Qàdir · Veure més »
Al-Qàssim ibn Issa
Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa ibn Idrís ibn Màqil al-Ijlí, més conegut simplement com al-Qàssim ibn Issa o com Abu-Dúlaf (? - Bagdad vers 839/842) fou un militar, poeta i músic àrab, membre d'una família amb llaços amb els abbàssides, adscrita a la tribu àrab dels Ijl de la regió d'Hira.
Nou!!: Mutazilisme і Al-Qàssim ibn Issa · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Mutazilisme і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Az-Zamakhxarí
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Úmar ibn Muhàmmad ibn Úmar al-Khwarizmí az-Zamakhxarí, més conegut simplement com az-Zamakhxarí (1074/1075-1143/1144), va ser un erudit musulmà d'origen persa, seguidor de la doctrina teològica mutazilita, nascut a Zamakhxar (Coràsmia), però que va passar la major part de la seva vida entre Bukharà, Samarcanda i Bagdad.
Nou!!: Mutazilisme і Az-Zamakhxarí · Veure més »
Àhmad ibn Abi-Duad
Abu-Ubayd-Al·lah Àhmad ibn Abi-Duad al-Iyadí, més conegut senzillament com a Àhmad ibn Abi-Duad (776 - 854) fou un cadi mutazilita de Bagdad.
Nou!!: Mutazilisme і Àhmad ibn Abi-Duad · Veure més »
Àhmad ibn Hànbal
Àhmad ibn Muhàmmad ibn Hànbal Abu-Abd-Al·lah aix-Xaybaní, conegut simplement com a Àhmab ibn Hànbal o Ibn Hànbal (Bagdad, 780 - 855), va ser un erudit i teòleg musulmà considerat el fundador de l'escola hanbalita de jurisprudència islàmica.
Nou!!: Mutazilisme і Àhmad ibn Hànbal · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Mutazilisme і Buit · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Mutazilisme і Califat Abbàssida · Veure més »
Cisma
obra.
Nou!!: Mutazilisme і Cisma · Veure més »
Corrents de l'islam
Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.
Nou!!: Mutazilisme і Corrents de l'islam · Veure més »
Daï
Daï —— fou un títol musulmà.
Nou!!: Mutazilisme і Daï · Veure més »
Dhammiyya
Al-Dhammiyya (els blasfems) fou el nom donat a grups musulmans considerats heretges.
Nou!!: Mutazilisme і Dhammiyya · Veure més »
Dinastia afríguida
La dinastia afríguida (o) fou una dinastia que va governar Khwarizm en el primer mil·lenni.
Nou!!: Mutazilisme і Dinastia afríguida · Veure més »
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Nou!!: Mutazilisme і Edat d'or de l'islam · Veure més »
Emunoth ve-Deoth
Emunoth ve-Deoth (en hebreu ספר האמונות והדעות, Sefer ha-Emunot ve-Deot) és el nom d'un text de la filosofia del judaisme escrit l'any 933 per Saadia Gaon, considerat un dels primers intents de racionalitzar la fe jueva.
Nou!!: Mutazilisme і Emunoth ve-Deoth · Veure més »
Enciclopèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Nou!!: Mutazilisme і Enciclopèdia · Veure més »
Enciclopèdia dels Germans de la Puresa
LEnciclopèdia dels Germans de Puresa (àrab: رسائل إخوان الصفا), altrament coneguda també com a Epístoles dels Germans de la Sinceritat, Epístoles dels Germans de la Puresa i Epístoles dels Germans de la Puresa i els amics Lleials, era una gran enciclopèdia de 52 tractats (rasā'il) escrita pels misteriosos Germans de la Puresa de Basra, Iraq, en algun punt de la segona meitat del dC (o potser més tard, el). Va tenir una gran influència en pensaments intel·lectuals principals posteriors del món musulmà, com Ibn Arabi, i el coneixement de l'enciclopèdia es va transmetre fins a tota la zona que comprenia Al-Àndalus.
Nou!!: Mutazilisme і Enciclopèdia dels Germans de la Puresa · Veure més »
Fàlsafa
al-Mubàixxir. Fàlsafa ('filosofia') designa, dins del pensament islàmic, el corrent i les escoles teològiques que es van centrar en les interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.
Nou!!: Mutazilisme і Fàlsafa · Veure més »
Filosofia jueva
filosofia jueva és la producció filosòfica la qual ha estat desenvolupada per pensadors jueus, sovint íntimament relacionada amb la seva pertinència nacional i religiosa.
Nou!!: Mutazilisme і Filosofia jueva · Veure més »
Guerra Civil dels abbàssides
La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.
Nou!!: Mutazilisme і Guerra Civil dels abbàssides · Veure més »
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Nou!!: Mutazilisme і Hadit · Veure més »
Història de Kenya
La història de Kenya és la del territori que ocupa modernament, ja que no té existència anterior.
Nou!!: Mutazilisme і Història de Kenya · Veure més »
Ibn ar-Rumí
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Abbàs ibn Jurayj (o Jurjis o Jurjís), més conegut com a Ibn ar-Rumí —en àrab ابن الرومي— (Bagdad, 836-896), fou un poeta persa de mare persa i pare d'ascendència romana d'Orient.
Nou!!: Mutazilisme і Ibn ar-Rumí · Veure més »
Ibn Taymiyya
Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.
Nou!!: Mutazilisme і Ibn Taymiyya · Veure més »
Imamat
Limamat és pels musulmans xiïtes la «direcció suprema» després de la mort del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Mutazilisme і Imamat · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Mutazilisme і Islam · Veure més »
Kalam
El kalam és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.
Nou!!: Mutazilisme і Kalam · Veure més »
Karramiyya
La karramiyya fou un corrent islàmic que va florir als països musulmans centrals i orientals, especialment a l'Iran, entre el i el XIII.
Nou!!: Mutazilisme і Karramiyya · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Mutazilisme і Khwarizm · Veure més »
Llista de religions i tradicions espirituals
Aquesta és una llista de totes les religions i creences espirituals, inclou tant les practicades hui en dia com les ja no practicades.
Nou!!: Mutazilisme і Llista de religions i tradicions espirituals · Veure més »
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Nou!!: Mutazilisme і Majd-ad-Dawla · Veure més »
Muhàmmad al-Bàqir
miniatura Abu-Jàfar Muhàmmad al-Bàqir ibn Alí Zayn-al-Abidín, o simplement Muhàmmad al-Bàqir (Medina, 16 de desembre de 676 o 10 de maig de 677 - 733), fou el cinquè imam dels xiïtes duodecimans i dels xiïtes ismaïlites.
Nou!!: Mutazilisme і Muhàmmad al-Bàqir · Veure més »
Muhàmmad al-Bukharí
Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Ibrahim ibn al-Múghira al-Bukharí ——, conegut simplement com Al-Bukharí o Imam Bukharí, (Bukharà, 810 - volts de Samarcanda, 870), va ser un erudit musulmà d'origen persa.
Nou!!: Mutazilisme і Muhàmmad al-Bukharí · Veure més »
Nisba (onomàstica)
En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.
Nou!!: Mutazilisme і Nisba (onomàstica) · Veure més »
Pensament islàmic
El pensament islàmic primerenc es divideix en dos corrents: el primer és kalam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és fàlsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.
Nou!!: Mutazilisme і Pensament islàmic · Veure més »
Qadarisme
El qadarisme o qadariyya (de l'àrab qàdar,, ‘destí’) designa un grup de teòlegs sense homogeneïtat interna que en els primers temps de l'islam, del 690 a la consolidació definitiva del mutazilisme als inicis del, proclamava la validesa del principi del lliure albir.
Nou!!: Mutazilisme і Qadarisme · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Mutazilisme і Rayy · Veure més »
Rustúmida
La dinastia rustúmida o rustàmida (o) fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.
Nou!!: Mutazilisme і Rustúmida · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Mutazilisme і Sunnisme · Veure més »
Wàssil ibn Atà
Wàssil ibn Atà (Península aràbiga, volts del 700 - 748) va ser un important teòleg i jurista musulmà, considerat el fundador de l'escola mutazilita del pensament islàmic.
Nou!!: Mutazilisme і Wàssil ibn Atà · Veure més »
Xaitan
Els dimonis o xaytans o xayatin o xaiatins (plural, ‘dimoni’, ‘diable’, ‘Satanàs’) són, en l'islam, uns esperits malignes que inciten els humans i els genis a pecar tot xiuxiuejant-los (‘murmuri’, ‘xiuxiueig’) al cor (ْ).
Nou!!: Mutazilisme і Xaitan · Veure més »
781
Sense descripció.
Nou!!: Mutazilisme і 781 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Mutazilisme і 864 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mutazalita, Mutazalites, Mutazila, Mutazilita, Mutazilites.
