Taula de continguts
94 les relacions: Afrodita, Ampelodesmo-Ericetum, Anticlericalisme a Espanya, Apenins, Arbre, Aspromonte, Bandera de Martorelles, Barranc de l'Horteta, Bonastre, Bosc de ribera, Boscos d'Europa, Boscos mediterranis del nord-est d'Espanya i sud de França, Boscos mediterranis nord-africans, Cala Mesquida (Menorca), Cala Mitjana, Cala Mitjaneta, Calendari republicà francès, Carl Faust, Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades, Ceres (mitologia), Corona triomfal, Cossiers d'Algaida, Despeñaperros, El naixement de Venus, El·lòtia, Enramada de la murtra, Escut de Santa Maria de Martorelles, Festes de Sant Antoni, Flora del País Valencià, Fumatge, Gai Papiri Masó, Glossari de botànica, Gran Túmul de Vergina, Granada, Guaiaber, Guialí, Heròstrat de Nàucratis, Herea (festival), Història del vi, Iberoafricanismes, Jardins de la Glorieta, La Murta, La primavera, Les tres Gràcies (Regnault), Litèrnum, Llac de Como, Llentiscle, Llista d'arbres per rànquing de Catalunya, Llista d'arbres singulars de Galícia, Llista d'arbres singulars de les Illes Balears, ... Ampliar l'índex (44 més) »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Veure Murta (planta) і Afrodita
Ampelodesmo-Ericetum
En fitosociologia, associació que pertany a l'aliança Calicotomo-Cistion ladaniferi.
Veure Murta (planta) і Ampelodesmo-Ericetum
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Veure Murta (planta) і Anticlericalisme a Espanya
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Veure Murta (planta) і Apenins
Arbre
data.
Veure Murta (planta) і Arbre
Aspromonte
Aspromonte és una cadena muntanyosa dels Apenins meridionals, situada al sud de Calàbria, a la província de Reggio Calàbria i limita a l'est amb el Mar Jònic, a l'oest pel Mar Tirrè, al sud de l'Estret de Messina i al nord pel riu Petrace i els rierols de Platì i de Careri.
Veure Murta (planta) і Aspromonte
Bandera de Martorelles
La bandera oficial de Martorelles té la següent descripció.
Veure Murta (planta) і Bandera de Martorelles
Barranc de l'Horteta
El barranc de l'Horteta és un curs d'aigua estacional de la província de València, afluent del barranc del Poio.
Veure Murta (planta) і Barranc de l'Horteta
Bonastre
Bonastre és un municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia al Tarragonès.
Veure Murta (planta) і Bonastre
Bosc de ribera
Bosc de ribera, en un afluent del llac Erie, als Estats Units. la Rierada. Els boscos de ribera o galeria són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (mantell freàtic).
Veure Murta (planta) і Bosc de ribera
Boscos d'Europa
Els boscos d'Europa són rics i variats.
Veure Murta (planta) і Boscos d'Europa
Boscos mediterranis del nord-est d'Espanya i sud de França
Els boscos mediterranis del nord-est d'Espanya i sud de França són una ecoregió de l'ecozona paleàrtica, definida per WWF (codi d'ecoregió: PA1215), que s'estén, com el nom n'indica, en forma de faixa paral·lela a la costa mediterrània, des de les comarques diàniques i les illes fins als Alps Marítims.
Veure Murta (planta) і Boscos mediterranis del nord-est d'Espanya i sud de França
Boscos mediterranis nord-africans
Els boscos mediterranis nord-africans són una ecoregió de bosc mediterrani de l'ecozona paleàrtica definida pel WWF que s'estén per les planes costaneres del Magrib, al nord de les muntanyes de l'Atles, i ocupa uns 357.900 quilòmetres quadrats.
Veure Murta (planta) і Boscos mediterranis nord-africans
Cala Mesquida (Menorca)
Torre de Sa Mesquida Socarrella Sa Mesquida és una petita població situada a quatre quilòmetres de Maó, a Menorca, i on es troben les cales de Sa Mesquida, de 320 metres de longitud, sorra gruixuda i emmarcada pel penyó d'Es Pa Gros (68 metres d'altitud); i la Raconada de Sa Mesquida Vella, de 70 metres i formada per roques.
Veure Murta (planta) і Cala Mesquida (Menorca)
Cala Mitjana
La Cala Mitjana és una platja verge de 145,6 hectàrees de superfície, de sorra blanca i fina i rodejada de pins, que es troba a la costa sud de Menorca, al terme municipal de Ferreries.
Veure Murta (planta) і Cala Mitjana
Cala Mitjaneta
La Cala Mitjaneta és una petita platja totalment verge que es troba a la costa sud de Menorca, al terme municipal de Ferreries.
Veure Murta (planta) і Cala Mitjaneta
Calendari republicà francès
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.
Veure Murta (planta) і Calendari republicà francès
Carl Faust
Carl Faust i Schmidt (Hadamar, Hessen, 10 de setembre de 1874 – Blanes, la Selva, 24 d'abril de 1952) fou un home de negocis i mecenes científic alemany, establert a Catalunya a partir de 1897.
Veure Murta (planta) і Carl Faust
Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades
El Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció és un registre públic de caràcter administratiu de les espècies, subespècies o poblacions de fauna i flora silvestre de les Illes Balears que requereixen mesures de conservació que es creà amb el Reial Decret 75/2005 de 8 de juliol juntament amb les àrees biològiques crítiques per a Espècies Amenaçades, i del Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears.
Veure Murta (planta) і Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Veure Murta (planta) і Ceres (mitologia)
Corona triomfal
Teodosi ofereix una corona de llorer al guanyador dels jocs romans, relleu de l'obelisc de l'hipòdrom de Constantinoble. Estàtua de la deessa Victòria a Berlín. La corona triomfal (en llatí: corona triumphalis), era una distinció honorífica que simbolitzava un reconeixement de l'estat cap al qui la rebia.
Veure Murta (planta) і Corona triomfal
Cossiers d'Algaida
Els Cossiers d'Algaida són un grup de dansaires de la vila mallorquina d'Algaida que actuen amb motiu de les festes de Sant Honorat i Sant Jaume.
Veure Murta (planta) і Cossiers d'Algaida
Despeñaperros
Despeñaperros és un congost excavat pel riu Despeñaperros, situat al municipi de Santa Elena, al nord de la província de Jaén (Espanya) que és parc natural per la Junta d'Andalusia en una extensió de 7.649 ha, fonamentalment pels seus valors geològics i paisatgístics, però que també posseeix una destacable flora i fauna.
Veure Murta (planta) і Despeñaperros
El naixement de Venus
El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli.
Veure Murta (planta) і El naixement de Venus
El·lòtia
El·lòtia o Hel·lòtia (en grec antic ἐλλώτια o ἑλλώτια) era un festival amb carreres de torxes que se celebrava cada any a Corint en honor d'Atena venerada com a deessa del foc, segons Ateneu de Nàucratis i lEtymologicum Magnum.
Veure Murta (planta) і El·lòtia
Enramada de la murtra
La murtra (Myrtus communis), florida L'enramada o entrada de la murta és un dels actes populars propis de les processons valencianes, consistent en una desfilada de carros acompanyats de música, que es realitza quan tornen al poble la vespra de les festes carregats de murta i d'altres plantes aromàtiques per a les enramades.
Veure Murta (planta) і Enramada de la murtra
Escut de Santa Maria de Martorelles
Escut oficial de Santa Maria de Martorelles L'escut oficial de Santa Maria de Martorelles té el següent blasonament.
Veure Murta (planta) і Escut de Santa Maria de Martorelles
Festes de Sant Antoni
La Festa de Sant Antoni, o Festa de Sant Antoni del Porquet, o de les Barbes Blanques, Santantonada, o els Tres Tombs, és la festa més celebrada a tot els territoris de parla catalana, realitzant-se al voltant del 17 de gener, essent una celebració important en els països d'influència cristiana.
Veure Murta (planta) і Festes de Sant Antoni
Flora del País Valencià
La flora del País Valencià es caracteritza per pertànyer a un bioma de boscos i matolls mediterranis, desenvolupats en un clima caracteritzat per hiverns temperats, estius secs, tardors i primaveres amb abundants precipitacions, és a dir, el clima mediterrani.
Veure Murta (planta) і Flora del País Valencià
Fumatge
El fumatge dels aliments és un mètode tradicional viu utilitzat arreu del món per preservar i donar sabor als aliments.
Veure Murta (planta) і Fumatge
Gai Papiri Masó
Gai Papiri Masó (en llatí Caius Papirius C. F. L. N. Maso) va ser un magistrat romà del.
Veure Murta (planta) і Gai Papiri Masó
Glossari de botànica
Aquest recull de termes botànics proposa d'organitzar la terminologia botànica agrupant-los en un únic lloc per tal de poder fer-hi referència en aquells conceptes que no tinguin article propi.
Veure Murta (planta) і Glossari de botànica
Gran Túmul de Vergina
El Gran Túmul de Vergina és un complex funerari del s. IV ae que alberga les restes de membres de la família reial dels argèades.
Veure Murta (planta) і Gran Túmul de Vergina
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Murta (planta) і Granada
Guaiaber
Els guaiabers (el seu fruit és la guaiaba) són plantes que formen el gènere Psidium (que significa "magrana" en llatí), el qual consta d'unes 100 espècies d'arbusts i petits arbres tropicals.
Veure Murta (planta) і Guaiaber
Guialí
Guialí (en grec modern : Γυαλί significant 'cristall petit'), coneguda en l'antiguitat com Istros, és una illa petita de la mar Egea situada a l'arxipèlhag del Dodecanès, a mig camí entre la costa meridional de Cos i l'illa de Níssiros.
Veure Murta (planta) і Guialí
Heròstrat de Nàucratis
Heròstrat (en Ἡρόστρατος) fou un comerciant grec natural de Nàucratis (Egipte) conegut gràcies a una anècdota explicada per Policarm.
Veure Murta (planta) і Heròstrat de Nàucratis
Herea (festival)
Herea (en grec antic Ἥραια) és el nom dels festivals que es feien en honor d'Hera en diverses ciutats de l'antiga Grècia on el culte d'aquesta deïtat havia estat introduït.
Veure Murta (planta) і Herea (festival)
Història del vi
El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.
Veure Murta (planta) і Història del vi
Iberoafricanismes
Es denominen iberoafricanismes o espècies iberoafricanes un grup d'espècies vegetals i animals la distribució dels quals s'estén pel nord d'Àfrica i sud de la península Ibèrica.
Veure Murta (planta) і Iberoafricanismes
Jardins de la Glorieta
Els jardins de la Glorieta Els Jardins de la Glorieta, coneguts simplement com la Glorieta, són uns jardins de la ciutat de València, situats al barri de la Xerea, al districte de Ciutat Vella.
Veure Murta (planta) і Jardins de la Glorieta
La Murta
La Murta (o Murta) és una partida del sud del terme municipal de Xaló, situada entre Benibrai i Masserof.
Veure Murta (planta) і La Murta
La primavera
La primavera és un quadre del pintor renaixentista italià Sandro Botticelli.
Veure Murta (planta) і La primavera
Les tres Gràcies (Regnault)
Les tres Gràcies és una pintura a l'oli realitzada per Jean-Baptiste Regnault entre el 1793 i 1794, i que s'exposa al Museu del Louvre de París.
Veure Murta (planta) і Les tres Gràcies (Regnault)
Litèrnum
Litèrnum (en Liternum, en Λίτερνον o Λείτερνον), moderna Tor di Patria, va ser una ciutat a la costa de Campània entre Cumes i la desembocadura del Volturnus, i a la boca del riu Liternum (Clanius o Lagno) on el riu formava una zona de llacunes coneguda com a Literna Palus, segons diuen Estrabó i Sili Itàlic, avui Lago di Patria.
Veure Murta (planta) і Litèrnum
Llac de Como
El llac de Como o Làrio (antigament Lacus Larius o Lacus Comacinus, Llach de Comm en llombard) és un llac de la Llombardia, al nord d'Itàlia.
Veure Murta (planta) і Llac de Como
Llentiscle
El llentiscle, la llentiscla, llentisclera (o llentrisca), mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies.
Veure Murta (planta) і Llentiscle
Llista d'arbres per rànquing de Catalunya
Llista d'arbres singulars de Catalunya que destaquen en el rànquing de dimensions per espècie.
Veure Murta (planta) і Llista d'arbres per rànquing de Catalunya
Llista d'arbres singulars de Galícia
La vella olivera de Vigo al Passeig d'Alfonso XII, símbol de la ciutat. Vista del castanyer de Pumbariños al Soto de Rozavales. Arbre de les bruixes, ''metrosideros excelsa'', en la policia local de La Corunya. Un arbre singular és un arbre que, per les seves característiques extraordinàries o destacables (grandària, edat, significació històrica o cultural, raresa, bellesa etc.) és considerada relíquia botànica, objecte de respecte i amb valor científic, cultural, didàctic, paisatgístic o ornamental.
Veure Murta (planta) і Llista d'arbres singulars de Galícia
Llista d'arbres singulars de les Illes Balears
Llista d'arbres i arbredes singulars protegits per la Llei de protecció dels arbres singulars de les Illes Balears.
Veure Murta (planta) і Llista d'arbres singulars de les Illes Balears
Llista de fustes
tenores. Aquesta és una llista de fustes dedicada a les espècies usades comercialment pel seu valor com a materials resistents aptes per a fabricar mobles i elements estructurals.
Veure Murta (planta) і Llista de fustes
Llista de noms de plantes de Catalunya
Llistat dels principals noms populars de les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (així com algunes de cultivades o subespontànies més freqüents) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993).
Veure Murta (planta) і Llista de noms de plantes de Catalunya
Llista de plantes de Catalunya
Llista de totes les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (no subespontànies, ni cultivades) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993) ordenades alfabèticament segons el seu nom específic.
Veure Murta (planta) і Llista de plantes de Catalunya
Llista de plantes de les Illes Balears
Llistat de totes les plantes vasculars autòctones (i algunes introduïdes, i/o cultivades) presents en el territori administratiu de les Illes Balears segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (1a edició, 1993).
Veure Murta (planta) і Llista de plantes de les Illes Balears
Llista de plantes del País Valencià
Relació de totes les plantes vasculars autòctones (i algunes introduïdes, i/o cultivades) presents en el territori administratiu del País Valencià segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (1a edició, 1993).
Veure Murta (planta) і Llista de plantes del País Valencià
Llista de plantes medicinals
Llista de les plantes medicinals més utilitzades a Occident segons el criteri de tres fonts de l'Estat espanyol: el Catálogo de Plantas Medicinales del Consejo General de Colegios Farmacéuticos, el Catálogo de Especialidades Farmacéuticas, Base de Datos del Medicamento y Parafarmacia també del Consejo General de Colegios Farmacéuticos, i el Vademécum de Prescripción de Fitoterapia de la Sociedad Española de Fitoterapia (SEFIT), del catàleg de monografies de la Comissió EThe Complete German Commission E Monographs, Therapeutic Guide to Herbal Medicines (Comissió E), 1a ed.
Veure Murta (planta) і Llista de plantes medicinals
Loto-Ericetum multiflorae
Loto-Ericetum multiflorae és una associació (o sigui, una unitat de classificació de les comunitats vegetals) anomenada a partir de les seves espècies típiques Lotus tetraphyllus (territjol) i Erica multiflora (bruc d'hivern).
Veure Murta (planta) і Loto-Ericetum multiflorae
Mandeisme
El mandeisme (tr), també conegut com a sabeisme (tr) és una religió gnòstica, monoteista i ètnica.
Veure Murta (planta) і Mandeisme
Manes
III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.
Veure Murta (planta) і Manes
Martorelles
Martorelles és una vila i municipi català de la comarca del Vallès Oriental inclòs dins la mancomunitat de municipis de Galzeran.
Veure Murta (planta) і Martorelles
Múrcia (mitologia)
A diferència dels temples dels déus principals, el santuari de Múrcia no tenia estàtua, consistia en un simple altar com aquest de la imatge Múrcia és una deessa de la mitologia romana.
Veure Murta (planta) і Múrcia (mitologia)
Mirtàcies
Les mirtàcies (Myrtaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les mirtals.
Veure Murta (planta) і Mirtàcies
Monts Auruncs
Els Monts Auruncs són un massís de la Itàlia central, que pertanyen a la serralada dels Anteapenins lacials.
Veure Murta (planta) і Monts Auruncs
Mortadel·la
Exemple de mortadel·la. La mortadel·la és una carn freda elaborada en la seua majoria amb carn de porc finament picada originari de la regió italiana de Bolonya (capital d'Emília-Romanya).
Veure Murta (planta) і Mortadel·la
Murta
* Murta (planta), planta de la família de les mirtàcies.
Veure Murta (planta) і Murta
Murta (licor)
La murta o murtra (pronunciat multa en alguerès; murta en sard; mirto en italià) és un licor molt popular i tradicional a les illes de Sardenya i Còrsega.
Veure Murta (planta) і Murta (licor)
Murta (planta)
La murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera (Myrtus communis) és una planta de la família de les mirtàcies que creix a les dues vores de la Mediterrània.
Veure Murta (planta) і Murta (planta)
Murtra del Sàhara
La murtra del Sàhara (Myrtus nivellei) és una espècie endèmica del gènere Myrtus que només es troba al centre del Sàhara en llocs muntanyosos com, per exemple, la serralada de Tassili n'Ajjer.
Veure Murta (planta) і Murtra del Sàhara
Myrtus
Myrtus (el gènere de la murtra) és un gènere amb una o dues espècies de plantes amb flors dins la família Mirtàcia, és originari del sud d'Europa i del nord de l'Àfrica.
Veure Murta (planta) і Myrtus
Nabiu
La nabinera, també coneguda amb els noms d'avajonera, mirtil, moixereta, nabissera o simplement nabiu (Vaccinium myrtillus) és una espècie de planta del gènere Vaccinium.
Veure Murta (planta) і Nabiu
Pantà de Foix
El Pantà de Foix és un embassament que pertany al riu de Foix, creat per una presa situada al municipi de Castellet i la Gornal a la comarca de l'Alt Penedès, a prop del límit amb la comarca del Garraf, cap on seguirà el riu fins a la seva desembocadura.
Veure Murta (planta) і Pantà de Foix
Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella
Les valls de la Murta i la Casella formen un Paratge Natural Municipal del municipi d'Alzira (Ribera Alta) amb una superfície de 765,64 ha.
Veure Murta (planta) і Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella
Parc del Foix
El Parc del Foix forma part de la Xarxa d'Espais Naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona.
Veure Murta (planta) і Parc del Foix
Parc del Laberint d'Horta
El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.
Veure Murta (planta) і Parc del Laberint d'Horta
Parc Nacional Vicente Pérez Rosales
''Saltos del Petrohué'' en primer pla i volcà Osorno al darrere. Parc Nacional Vicente Pérez Rosales és un parc nacional de Xile a la província de Llanquihue, X Regió de Los Lagos, creat el 1962, essent el més antic del país.
Veure Murta (planta) і Parc Nacional Vicente Pérez Rosales
Parc Natural del Túria
El Parc Natural del Túria és un parc natural situat a les vores del baix Túria entre Lliria i València.
Veure Murta (planta) і Parc Natural del Túria
Parcs i jardins de Barcelona
Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.
Veure Murta (planta) і Parcs i jardins de Barcelona
Petrés
Vista de Petrés Petrés és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Veure Murta (planta) і Petrés
Polygala myrtifolia
Polygala myrtifolia és una espècie de planta del gènere Polygala i que és planta nativa de Sud-àfrica des de les Bokkeveld Mountains prop de Clanwilliam, fins KwaZulu-Natal..
Veure Murta (planta) і Polygala myrtifolia
Quatre espècies
Les quatre espècies, ''Arbà Minim'' Les quatre espècies (hebreu: ארבעת המינים arbaat ha-minim, també anomenades Arbà minim).
Veure Murta (planta) і Quatre espècies
Reserva de la Biosfera Dehesas de Sierra Morena
Les Dehesas de Sierra Morena són una reserva de la biosfera d'Espanya, declarada el 8 de novembre de 2002, després d'una proposta realitzada per la Junta d'Andalusia.
Veure Murta (planta) і Reserva de la Biosfera Dehesas de Sierra Morena
Rovelló (grup de bolets)
Bolets de carn granulosa, engrunadissa i que, en ferir-la, allibera làtex o llet de color taronja o vermell sang.
Veure Murta (planta) і Rovelló (grup de bolets)
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Veure Murta (planta) і Safor
Sant Jeroni de la Murtra
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de BetlemAquest és el nom que Joaquim Font i Cussó transcriu de l'obra Història de Badalona, del clergue badaloní Josep Barriga, escrita a finals del, el qual esmenta que aquest és el nom correcte per referir-se al monestir.
Veure Murta (planta) і Sant Jeroni de la Murtra
Sàlvia de fulla petita
La sàlvia de fulla petita (Salvia microphylla) és una espècie de sàlvia nativa del sud-oest d'Arizona i de les muntanyes de Mèxic, excepte les del nord.
Veure Murta (planta) і Sàlvia de fulla petita
Serra minera de Cartagena-La Unión
La serra minera de Cartagena-La Unión és una formació muntanyenca que s'estén en direcció est-oest al llarg de 26 km de costa des de la ciutat de Cartagena fins al cap de Palos, passant pel terme municipal de La Unión, en la Regió de Múrcia (Espanya).
Veure Murta (planta) і Serra minera de Cartagena-La Unión
Simpòsium
Simposiasta amb hetaira, kylix àtic de figures vermelles amb la inscripció PILIPOS KALLISTO" (Filip és el més guapo) Simpòsium o simposi (de l'antic grec συμπόσιον symposion o symposio, de συμπίνειν sympinein, "beure plegats", arribat al català com a manlleu directe del llatí) era el nom donat pels grecs a la reunió que gairebé sempre seguia al sopar, quan es bevia pel plaer de fer-ho i s’acompanyava de música, dansa, poesia o conversa.
Veure Murta (planta) і Simpòsium
Sotta
Sotta (en cors Sotta) és un municipi francès, situat a la regió de Còrsega, al departament de Còrsega del Sud.
Veure Murta (planta) і Sotta
Vall de la Lluna (Sardenya)
Vall de la Lluna Il Valle della Luna o Cala Grande és una petita vall, d'uns 500 m de longitud, situada a l'oest del promontori de Capo Testa, al municipi de Santa Teresa Gallura (Sardenya, Itàlia).
Veure Murta (planta) і Vall de la Lluna (Sardenya)
Vegetació d'Espanya
miniatura La vegetació d'Espanya és molt variada, a causa de diversos factors com són: la diversitat del relleu, del clima i la seva latitud.
Veure Murta (planta) і Vegetació d'Espanya
Vegetació d'Europa
Alzinar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La zona de vegetació més gran d'Europa, que divideix la meitat del continent des de l'Atlàntic fins als Urals, és un cinturó d'arbres de fulla caduca i coníferes: roures, arç, oms barrejats amb pins i avets.
Veure Murta (planta) і Vegetació d'Europa
Vegetació mediterrània
L'alzina, com aquesta del Llenguadoc, és potser l'arbre més típic de la vegetació de la conca del MediterraniLa vegetació mediterrània és la vegetació de les zones amb clima mediterrani de tot el món; ocupen només el 5% de la superfície mundial i s'hi troben, en canvi, el 20% de les plantes vasculars del món.
Veure Murta (planta) і Vegetació mediterrània
Vi a l'antiga Roma
Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.
Veure Murta (planta) і Vi a l'antiga Roma
Vinàlia
Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.
Veure Murta (planta) і Vinàlia
També conegut com Murtera, Murtons, Murtra, Murtrera, Murtó, Myrtus communis.