Taula de continguts
98 les relacions: Adilxàhides, Alaşehir, Ali Evrenosoğulları, Atos, Aydın, Çanakkale, Çandarli Halil Paixà, Çandarli Ibrahim Paixà, Baronia d'Arcàdia, Beilicat de Tin, Beilicat dels germiyànides, Beilicats d'Anatòlia, Bolvadin, Caiguda de Constantinoble, Calcòcondiles, Catifa turca, Clarença, Constantí XI Paleòleg, Croada de Varna, Damad II İbrahim Bey, Damat Ibrahim Paixà, Despotat de Morea, Dinastia Candar, Dionís I de Constantinoble, Djunayd, Dobrudja, Edirne, Elmalı, Filadelfia (Lídia), Gal·lípoli, Giuliano Cesarini el Vell, Grècia otomana, Guerres otomanes a Europa, Guerres romano-otomanes, Helena Dragaš, Història d'Hongria, Història de Kosovo, Història de Tessalònica, Història dels Balcans, Imperi de Trebisonda, Imperi Otomà, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Jean de Lastic, Joan Anagnostes, Joan Assèn Zaccaria, Joan Cananos, Joan Hunyadi, Joan IV de Trebisonda, Joan VIII Paleòleg, Jordi Esfrantzes, ... Ampliar l'índex (48 més) »
Adilxàhides
Els adilxàhides o dinastia adilxàhida fou un llinatge musulmà que va governar el sultanat de Bijapur.
Veure Murat II і Adilxàhides
Alaşehir
Alaşehir o (grec: 'Φιλαδέλφεια, Filadelfia) és una ciutat de la província de Manisa, a Turquia, capital del districte d'Alaşehir a la regió de la mar Egea, situada a la vall del Kuzuçay (clàssic Cogamus), al peu de la muntanya Bozdağ (clàssica Tmolus o Tmolos).
Veure Murat II і Alaşehir
Ali Evrenosoğulları
Ali Evrenosoğulları (mort després de 1462) fou un noble otomà de la família dels Evrenosoğulları, cap dels akindjis primer (principi del segle XV) i després governador feudal.
Veure Murat II і Ali Evrenosoğulları
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Veure Murat II і Atos
Aydın
Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).
Veure Murat II і Aydın
Çanakkale
Costa de Çanakkale, amb la reconstrucció del cavall de Troia feta per a la pel·lícula d'aquest nom. Çanakkale o Çanak Kale és una ciutat de la costa de Turquia, a la província de Çanakkale, a la costa nord-occidental de l'Àsia Menor a la vora de l'estret dels Dardanels (anomenat Çanakkale Boğazı en turc), just al punt més estret (1250 metres) unit amb Europa per ferris.
Veure Murat II і Çanakkale
Çandarli Halil Paixà
Çandarli Halil Paixà (en turc Çandarlı Halil Paşa, pronunciat Txandarli Khalil Paixà) (mort 1453) fou gran visir otomà, fill gran del gran visir Çandarli Ibrahim Paixà.
Veure Murat II і Çandarli Halil Paixà
Çandarli Ibrahim Paixà
Çandarli Ibrahim Paixà fou un gran visir otomà.
Veure Murat II і Çandarli Ibrahim Paixà
Baronia d'Arcàdia
La baronia d'Arcàdia fou un feu del Principat d'Acaia, establert a l'inici de la conquesta i concedit el 1209 a Jofré I de Villehardouin, mariscal de Romania, que ja havia rebut anteriorment la baronia de Kalamata.
Veure Murat II і Baronia d'Arcàdia
Beilicat de Tin
Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.
Veure Murat II і Beilicat de Tin
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Veure Murat II і Beilicat dels germiyànides
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Veure Murat II і Beilicats d'Anatòlia
Bolvadin
Bolvadin és una ciutat de Turquia, cap d'un districte de la província d'Afyon.
Veure Murat II і Bolvadin
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Murat II і Caiguda de Constantinoble
Calcòcondiles
Calcòcondiles (en llatí Chalcocondyles en grec Χαλκοκονδύλης) també conegut per contracció com Calcondiles (Chalcondyles), Laònic (Laonicus) i Nicolau (Nicolaus), (Λαόνικος ορ Νικολάος Χαλκοκονδύλης ορ Χαλκονδύλης), fou un historiador romà d'Orient del.
Veure Murat II і Calcòcondiles
Catifa turca
LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.
Veure Murat II і Catifa turca
Clarença
Clarença (en grec:, en llatí) fou una ciutat que va existir durant l'edat mitjana.
Veure Murat II і Clarença
Constantí XI Paleòleg
Constantí XI Paleòleg - Constantinus Paleologus - de sobrenom Dragases - Παλαιόλογος o δραγάσης - (1394 - 29 de maig de 1453) fou el darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453.
Veure Murat II і Constantí XI Paleòleg
Croada de Varna
La croada de Varna fou una fracassada campanya militar organitzada els anys 1443 i 1444 per diversos monarques europeus amb intenció de contrarestar l'expansió de l'Imperi Otomà per l'Europa central, en especial per la zona de penetració dels Balcans.
Veure Murat II і Croada de Varna
Damad II İbrahim Bey
Damad II İbrahim Bey també Tadj al-Din Ibrahim Bey fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Veure Murat II і Damad II İbrahim Bey
Damat Ibrahim Paixà
Damat Ibrahim Paixà (vers 1550-1601), fou un gran visir otomà (1596, 1596–1597, i 1599–1601) d'origen bosnià, suposadament d'un lloc anomenat en italià Chianichii, a un dia de Dubrovnik.
Veure Murat II і Damat Ibrahim Paixà
Despotat de Morea
El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.
Veure Murat II і Despotat de Morea
Dinastia Candar
La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.
Veure Murat II і Dinastia Candar
Dionís I de Constantinoble
Dionís I (en grec Διονύσιος Α') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, de l'any 1466 al 1471 i del 1489 al 1491.
Veure Murat II і Dionís I de Constantinoble
Djunayd
Djunayd (? - 1426) fou emir d'Aidin, fill d'Ibrahim Bahadur, senyor de Bodemya i net de Mehmed Beg, fundador del beylik d'Aidin.
Veure Murat II і Djunayd
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Veure Murat II і Dobrudja
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Veure Murat II і Edirne
Elmalı
Elmalı (Elmali, abans Elmalu, Emelas o Kabali, Ciutat de les pomes) és un poble de Turquia a la província d'Antalya, a l'oest d'Antalya, cap d'un districte.
Veure Murat II і Elmalı
Filadelfia (Lídia)
Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.
Veure Murat II і Filadelfia (Lídia)
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Veure Murat II і Gal·lípoli
Giuliano Cesarini el Vell
fou un cardenal italià.
Veure Murat II і Giuliano Cesarini el Vell
Grècia otomana
Mapa de l'Imperi Otomà de 1481 a 1683. La Grècia otomana és el terme utilitzat per a designar el període de la dominació otomana.
Veure Murat II і Grècia otomana
Guerres otomanes a Europa
'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.
Veure Murat II і Guerres otomanes a Europa
Guerres romano-otomanes
Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.
Veure Murat II і Guerres romano-otomanes
Helena Dragaš
Helena Dragaš, en serbi Јелена Драгаш (Jelena Dragaš), en grec medieval Ἑλένη Δραγάση, nascuda cap a l'any 1372 i morta el 23 de març de 1450, va ser l'emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Manuel II Paleòleg i mare dels dos últims emperadors, Joan VIII Paleòleg i Constantí XI Paleòleg.
Veure Murat II і Helena Dragaš
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Veure Murat II і Història d'Hongria
Història de Kosovo
dàrdans comparat amb les fronteres actuals Bandera dels antics iugoslaus (després serbis) de llengua albanesa La història de Kosovo fa al·lusió al context històric de Kosovo, als Balcans.
Veure Murat II і Història de Kosovo
Història de Tessalònica
La Torre Blanca, un dels símbols de Tessalònica La història de Tessalònica o Salònica (en grec modern i antic, Θεσσαλονίκη, Thessaloníki; en judeocastellà, סלוניקה; en turc, Selânik; i en búlgar, Sólun) es refereix a la història de la segona ciutat en grandària de Grècia.
Veure Murat II і Història de Tessalònica
Història dels Balcans
Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.
Veure Murat II і Història dels Balcans
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Veure Murat II і Imperi de Trebisonda
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Murat II і Imperi Otomà
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Veure Murat II і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
Jean de Lastic
Jean Bompar de Lastic (1371-1454), fou el 36è Mestre de l'Hospital, quan el 1437 va succeir al mestre Antoni de Fluvià, d'origen català.
Veure Murat II і Jean de Lastic
Joan Anagnostes
Joan Anagnostes (en llatí Joannes Anagnostes, en grec Ἰωάννης Ἀναγνώστης) fou un historiador grec del que va escriure un relat sobre la conquista otomana de la seva ciutat natal Tessalònica el 1430 dirigida per Murat II, a la que va afegir una monodia o lamentació dels fets en prosa.
Veure Murat II і Joan Anagnostes
Joan Assèn Zaccaria
Joan Assèn Zaccaria (en italià: Giovanni Asano Zaccaria; mort el 1469) era el fill bastard de l'últim príncep d'Acaia, Centurió II Zaccaria (que va regnar des de 1404 a 1430) i per dues vegades va intentar ser príncep d'Acaia.
Veure Murat II і Joan Assèn Zaccaria
Joan Cananos
Joan Cananos (en llatí Ioannes Cananus, en grec Ἰωάννης Κανανός) fou un escriptor i historiador romà d'Orient que va viure al i va escriure un relat del Setge de Constantinoble per Murat II el 1422 amb el títol Διήγησις περὶ τοῦ ἐν Κωνσταντινουπόλει γεγονότος πολέμουκατὰ τὸ συιλ` ἔτος.
Veure Murat II і Joan Cananos
Joan Hunyadi
Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.
Veure Murat II і Joan Hunyadi
Joan IV de Trebisonda
Joan IV Comnè fou el vintè emperador de Trebisonda, que va governar en vint-i-unè lloc durant el període 1429-1460.
Veure Murat II і Joan IV de Trebisonda
Joan VIII Paleòleg
Joan VIII Paleòleg (nascut el 1390 i mort el 1448) fou emperador romà d'Orient, a Constantinoble, entre el 1425 i el 1448.
Veure Murat II і Joan VIII Paleòleg
Jordi Esfrantzes
Jordi Esfrantzes (en llatí Phranza o Phranzes, en grec) (1401-1477) fou el darrer historiador romans d'Orient i un dels més importants Fou camarlenc de l'emperador Manuel II Paleòleg el 1418, amb només 16 anys i mig segons explica ell mateix, i després va fer un ascens ràpid, cosa que indicaria que era de rang elevat i que havia de ser intel·ligent.
Veure Murat II і Jordi Esfrantzes
Karli-Ili
Karleli (Κάρλελι) o Karli-Ili (Karlıeli, 'el País de Carles', referit a Carles Tocco) fou un territori otomà que va existir al i que correspon amb les regions d'Etòlia i Acarnània, en cert moment posseïdes per Carles I Tocco (1381-1430).
Veure Murat II і Karli-Ili
Küçük Mustafà
Küçük Mustafà o Mustafà Çelebi (1409?-1423) fou un príncep (şehzade) otomà pretendent al tron.
Veure Murat II і Küçük Mustafà
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Veure Murat II і Kütahya
Kiustendil
Kiustendil (en búlgar: Кюстендил; en otomà: Küstendil; en turc: Köstendil; en serbi: Čustendil) és una ciutat de l'oest de Bulgària capital de la província de Kiustendil a la part sud de la vall de Kiustendil a uns 90 km al sud-oest de Sofia.
Veure Murat II і Kiustendil
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Veure Murat II і Kosovo
Ladislau de Varna
s. XIX) representant Vladislau Ladislau de Varna (31 d'octubre de 1424 - 10 de novembre de 1444) va ser rei de Polònia a partir de 1434 (Ladislau III, en polonès: Władysław III), i d'Hongria a partir de 1440 (Vladislau I, en hongarès: I. Ulászló), fins a la seva mort combatent l'Imperi Otomà a la batalla de Varna.
Veure Murat II і Ladislau de Varna
Lèucada
Lèucada (Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag que pertany a Grècia.
Veure Murat II і Lèucada
Lidoriki
Lidoriki (Λιδωρίκι) és una població i antic municipalitat de la Fòcida, a la regió de la Grècia Central.
Veure Murat II і Lidoriki
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Murat II і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
Llista de sultans otomans
La llista dels sultans otomans o sultans de l'Imperi Otomà és la següent.
Veure Murat II і Llista de sultans otomans
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Veure Murat II і Lur-i Kučik
Mahabad
La plaça Chuwarchira, on es va proclamar la república kurda el 1946. Mahabad (1959) Mahabad (kurd: مەھاباد, persa: مهاباد) és una ciutat de l'Iran al nord-oest del país, capital d'un comtat de la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Veure Murat II і Mahabad
Manisa (Turquia)
Manisa Manisa és una ciutat de l'oest de Turquia, a la regió de l'Egeu i capital de la província de Manisa.
Veure Murat II і Manisa (Turquia)
Manuel II Paleòleg
Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.
Veure Murat II і Manuel II Paleòleg
Mehmet I
Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Veure Murat II і Mehmet I
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Veure Murat II і Mehmet II
Menteşeli İlyas
Menteşeli İlyas fou emir o beg dels menteşeoğulları del beylik de Menteşe-oğlu.
Veure Murat II і Menteşeli İlyas
Mihaloğlu
Mihaloğlu (de vegades Mikhal Oğlu, antiga grafia Mikhal Oghlu o Mikhal-oghlu) fou una família otomana noble originada en un grec que governava Txirmenkia (en turc Harmankaya, actualment Harmanköy) al peu del mont Olimp, que va agafar el nom de Köse Mikhal Abd Allah i va servir als otomans sota Osman I i Orhan.
Veure Murat II і Mihaloğlu
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Murat II і Monestir
Murad
* Murad Su, riu de Turquia.
Veure Murat II і Murad
Murat
* Murat, amb murs.
Veure Murat II і Murat
Mustafà Çelebi
Mustafà Çelebi (Mustafà el cavaller) o també Düzme Mustafà (Pretendent Mustafà) fou un príncep otomà fill gran de Baiazet I, pretendent al sultanat des del 1402.
Veure Murat II і Mustafà Çelebi
Nasir al-Din Muhammad
Nasir al-Din Muhammad fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill de Ghars al-Din Khalil, proclamat per un exèrcit otomà que va deposar al seu cosí germà Sadaka (fill de Shaban Suli) el 1399.
Veure Murat II і Nasir al-Din Muhammad
Naxos
Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Veure Murat II і Naxos
Nazilli
Nazilli és la segona ciutat més gran de la Província d'Aydın a la Regió de l'Egeu de Turquia occidental, a 47 km a l'est de la ciutat d'Aydın, en la carretera a Denizli.
Veure Murat II і Nazilli
Ostatge
Simulacre policial amb un ostatge. Un ostatge és una persona retinguda com a presonera per un segrestador, l'alliberament i la vida de la qual depèn d'un requisit a complir per un tercer.
Veure Murat II і Ostatge
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Veure Murat II і Patres
Pedro Tafur
Mapa de Constantinoble de 1420s-1430s. Pedro Tafur (Sevilla, circa 1405/1409-c. 1480) va ser un viatger i escriptor castellà, va ostentar el càrrec de veinticuatro de la seva ciutat natal, conegut per la seva obra Aventures i viatges, escrita cap a 1454, en la qual relata un periple realitzat entre 1436 i 1439 per gran part d'Europa (Estrasburg, Brussel·les, Magúncia, Bohèmia, Viena, Venècia, Suïssa, Hongria) i altres llocs del Mediterrani, com Creta, Rodes, Xipre, Quíos, Egipte i Orient Pròxim (de Terra Santa fins a Esmirna, Trebisonda i Crimea, entrevistant-se amb el sultà de l'Imperi otomà Murat II), incloent Roma i Constantinoble (Bizanzi), poc abans de la seva caiguda en mans islàmiques, on va entaular contacte amb Joan VIII Paleòleg, de qui Tafur es considerava parent.
Veure Murat II і Pedro Tafur
Província d'Antalya
La província d'Antalya es troba a la costa mediterrània sud-oest de Turquia, entre les Muntanyes del Taure i la Mar Mediterrània.
Veure Murat II і Província d'Antalya
Regne d'Hongria (medieval)
El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.
Veure Murat II і Regne d'Hongria (medieval)
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Veure Murat II і Rumèlia
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Veure Murat II і Santa Sofia (Istanbul)
Setge de Constantinoble (1422)
El Setge de Constantinoble del 1422 com a resultat dels intents de l'emperador romà d'Orient Manuel II Paleòleg d'interferir en la successió dels sultans otomans, després de la mort de Mehmet I el 1421.
Veure Murat II і Setge de Constantinoble (1422)
Simeó de Tessalònica
Simeó de Tessalònica (Symeon o Simeon) va ser arquebisbe de Tessalònica.
Veure Murat II і Simeó de Tessalònica
Skanderbeg
Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.
Veure Murat II і Skanderbeg
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Veure Murat II і Solimà I el Magnífic
Suliman Dhul-Kadr
Suliman fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill i successor de Nasir al-Din Muhammad el 1442.
Veure Murat II і Suliman Dhul-Kadr
Sultan Hamza ben Osman Bey
Sultan Hamza ben Osman Bey (també anomenat Hamza Bey) fou un cap turcman dels Aq Qoyunlu de la primera meitat del, fill del considerat fundador Kara Yülük Osman Bey a la mort del qual, per un acord imposat per un príncep, el va succeir el seu fill Ali Bey.
Veure Murat II і Sultan Hamza ben Osman Bey
Sultanat de Bijapur
El sultanat de Bijapur fou un estat de l'Índia que va existir del 1489 al 1686.
Veure Murat II і Sultanat de Bijapur
Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey
Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey o Sultan-zade Nasir al-Din Mehmed Beg, també Gıyâseddin o Ghiyath al-Din Mehmed Beg fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Veure Murat II і Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey
Tekeoğulları
El beilicat de Teke o dels Tekeoğulları fou un dels principats turcmans que es van crear a Anatòlia després de la caiguda del Soldanat de Rum a l'època anomenada dels beilicats.
Veure Murat II і Tekeoğulları
Territoris de l'Imperi Otomà
Fronteres de l'Imperi Otomà (1683) Evolució de l'Imperi Otomà Imperi Otomà a Europa (1680) Aquest article recull en forma de llista els territoris dominats per l'Imperi Otomà al llarg d'Europa, Àsia i Àfrica (1299-1922).
Veure Murat II і Territoris de l'Imperi Otomà
Torre Blanca (Tessalònica)
La Torre Blanca de Tessalònica (en grec Λευκός Πύργος Lefkós Pýrgos; en turc: Beyaz Kule; en judeocastellà: Kuli Blanka) és un monument històric i un museu de la ciutat de Tessalònica, Grècia.
Veure Murat II і Torre Blanca (Tessalònica)
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Veure Murat II і Varna (Bulgària)
Vlad Țepeș
Vlad III, més conegut com a Vlad Țepeș (Vlad l'Empalador) o Vlad Dràcula (en romanès: Vlad Drăculea; Sighișoara, Transsilvània; 1428/1431 - 1476/1477) fou príncep de Valàquia i un heroi nacional de Romania.
Veure Murat II і Vlad Țepeș
Vlad II Dracul
Vlad II (en), també conegut com a Vlad Dracul o Vlad el drac (abans de 1395 - novembre de 1447), va ser voivoda de Valàquia de 1436 a 1442, i de nou de 1443 a 1447.
Veure Murat II і Vlad II Dracul
Yakub Beg II
Yakub Beg II o Yakub Celebi fou emir del Beylik de Germiyan.
Veure Murat II і Yakub Beg II
Zaganos Paixà
Turbe do Zaganos Paixà Zaganos Paixà (o Zaghanos Mehmed Paixà) fou un general i gran visir otomà.
Veure Murat II і Zaganos Paixà
També conegut com Murad II.