Taula de continguts
79 les relacions: Agricultura a l'antiga Grècia, Alta fermentació, Arrop i talladetes, Àcid màlic, Àcid racèmic, Àcid tàrtric, Bagàs (restes), Begues, Bernat Lafuente Ferriols, Borbollador, Calàbria, Celler (vi), Celler Cooperatiu de Sant Cugat, Cervesa, Cevizli sucuk, D'agricolia, Defrutum, Districte de Most, Enzims del vi, Escala Oechsle, Excavacions arqueològiques d'Estàbia, Excavacions arqueològiques de Boscoreale, Fassina Balanyà, Fermentació alcohòlica, Flor de Gascunya, Gastronomia a Al-Àndalus, Gastronomia d'Andalusia, Gastronomia del País Valencià, Gastronomia dels Països Catalans, Història de l'entrepà d'hamburguesa, Història del vi, Hoquei d'aire, Johan Kjeldahl, La Coma (Rubió), Lactobacillus brevis, Llei Seca als Estats Units, Lleuda de Barcelona, Llista de ciutats de la República Txeca, Macvin du Jura, Marienberg, Mètode ancestral d'elaboració d'escumosos, Meditrinàlia, Mistela, Mostassa (condiment), Mostassa violeta de Briva, Mostímetre, Mujdei, Pekmez, Pentosanasa, Pepeçura, ... Ampliar l'índex (29 més) »
Agricultura a l'antiga Grècia
Una olivera a Eubea, arbre que és la base de l'agricultura grega Lagricultura a l'antiga Grècia era la base de l'economia de la zona.
Veure Most і Agricultura a l'antiga Grècia
Alta fermentació
Alta fermentació és el mètode més antic en la fabricació de cervesa.
Veure Most і Alta fermentació
Arrop i talladetes
Mostillo Larrop i talladetes és un dolç típic valencià, habitual a les Comarques Centrals, com ara la Vall d'Albaida, i present a l'Alcalatén.
Veure Most і Arrop i talladetes
Àcid màlic
Làcid màlic o àcid hidroxisuccínic, de fórmula química COOH-CH(OH)-CH2-COOH és un àcid orgànic, que es troba present en la seva forma levogira en diverses fruites, entre elles la poma (d'on deriva el seu nom, malus: "poma").
Veure Most і Àcid màlic
Àcid racèmic
Fitxer:Levo-Tartaric acid molecule ball from xtal.png|Isòmer levo de l'àcid tàrtric Fitxer:Dextro-Tartaric acid molecule ball from xtal.png|Isòmer dextro de l'àcid tàrtric Àcid racèmic és la denominació vulgar de la varietat òpticament inactiva de l'àcid tàrtric, que és una mescla equimolecular dels àcids tàrtrics dextrogir i levogir o (2R,3R)-2,3-hidroxibutandioic i (2S,3S)-2,3-hidroxibutandioic, respectivament.
Veure Most і Àcid racèmic
Àcid tàrtric
Làcid tàrtric, àcid tartàric o àcid 2,3-dihidroxibutandioic és un hidroxiàcid dicarboxílic que conté en una estructura lineal de quatre àtoms de carboni amb els dos del mig asimètrics, idènticament substituïts, la qual fórmula molecular és: C4H6O6 o semidesenvolupada HOOC-CHOH-CHOH-COOH.
Veure Most і Àcid tàrtric
Bagàs (restes)
El bagàs o remolta és el residu que resulta de certs processos d'elaboració d'aliments, com ara les restes d'extracció del canyamel o la canya de sucre o del premsatge de les olives i de llavors oleaginoses, etcètera, un cop s'han premsat per a treure'n suc.
Veure Most і Bagàs (restes)
Begues
Begues és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Veure Most і Begues
Bernat Lafuente Ferriols
Bernat Lafuente Ferriols (Carlet, la Ribera Alta, 1922 - València, 16 de novembre de 2013), va ser un químic valencià, especialitzat en la investigació de la tecnologia dels aliments.
Veure Most і Bernat Lafuente Ferriols
Borbollador
Un borbollador incorporat al tap d'un recipient de plàstic Un borbollador és un instrument tubular amb un recipient que conté un líquid diluent a través del qual es fa bombollejar un gas.
Veure Most і Borbollador
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Most і Calàbria
Celler (vi)
Celler del Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i La Geltrú Un celler és un local on és elaborat i sotmès a envelliment o a maduració el vi.
Veure Most і Celler (vi)
Celler Cooperatiu de Sant Cugat
El Celler Cooperatiu de Sant Cugat és un edifici modernista del 1921 projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Veure Most і Celler Cooperatiu de Sant Cugat
Cervesa
Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.
Veure Most і Cervesa
Cevizli sucuk
Cevizli sucuk Varietats de ''sucuk'' de nous d'Ankara Cevizli sucuk o Churchkhela és un dolç de fruites comú a Turquia i els països del Caucas fet amb most de raïm i nous.
Veure Most і Cevizli sucuk
D'agricolia
''De agri cultura'' (XV sec., Biblioteca Medicea Laurenziana, pluteo 51.2) D'agricolia (en llatí: De agri cultura; lit. Sobre el conreu dels camps) és un llibre escrit pel polític i escriptor romà Cató el Vell.
Veure Most і D'agricolia
Defrutum
raïm és l'ingredient principal del ''defrutum'' El defrutum, defructum, caroenum o sapa és un tipus de vi reduït molt emprat en l'època de l'Imperi Romà.
Veure Most і Defrutum
Districte de Most
El districte de Most -(en txec Okres Most) és un districte de la regió d'Ústí nad Labem, a la República Txeca.
Veure Most і Districte de Most
Enzims del vi
miniaturaEls enzims són elements naturals i fonamentals per als processos de producció de vi.
Veure Most і Enzims del vi
Escala Oechsle
L'escala Oechsle és una escala de mostímetre que mesura la densitat del most de raïm, que és un indici de maduresa del raïm i el contingut de sucre utilitzada en l'elaboració del vi.
Veure Most і Escala Oechsle
Excavacions arqueològiques d'Estàbia
Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.
Veure Most і Excavacions arqueològiques d'Estàbia
Excavacions arqueològiques de Boscoreale
Les excavacions arqueològiques de Boscoreale han tret a la llum una sèrie de vil·les romanes, majoritàriament rústiques, concentrades en aquella zona que segons alguns formava part del Pagus Augustus Felix Suburbanus, és a dir, un suburbi pompeià, inclòs avui en el territori comunal de Boscoreale, que limita amb Boscotrecase i Terzigno; en aquests llocs es concentraven les activitats relacionades amb la ramaderia i l'agricultura, sobretot de vinya i cereals.
Veure Most і Excavacions arqueològiques de Boscoreale
Fassina Balanyà
La Fassina Balanyà de l'Espluga de Francolí és una antiga destil·leria d'aiguardent convertida en museu i que forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, el mNACTEC.
Veure Most і Fassina Balanyà
Fermentació alcohòlica
'''hidromel''' és una beguda alcohòlica obtinguda de fermentar la mel barrejada amb aigua i era molt típica de l'antiga Grècia i dels vikings La fermentació alcohòlica (anomenada també fermentació de l'etanol o fermentació etílica) és un procés biològic de fermentació en absència total d'aire (oxigen - O₂), originat per l'activitat d'alguns microorganismes que processen els glúcids (com a regla general sucres: com per exemple la glucosa, la fructosa, la sacarosa, el midó, etc.) per a obtenir com productes finals: un alcohol en forma d'etanol, diòxid de carboni (CO₂) en forma de gas i unes molècules d'ATP que consumeixen els mateixos microorganismes en el seu metabolisme cel·lular energètic anaeròbic.
Veure Most і Fermentació alcohòlica
Flor de Gascunya
La flor de Gascunya (en occità, lo flòc de Gasconha) és una mistela occitana nascuda al Renaixement, concretament a Gascunya, que s'elabora amb most i armanyac jove.
Veure Most і Flor de Gascunya
Gastronomia a Al-Àndalus
El consum d'olives en la cuina espanyola, típica de l'Àndalus. El gust pels escabetxos en la cuina espanyola, procedeix de la seva època andalusina.Francisco Abad Alegría, (2001),"''Color rojizo en nuestra historia culinaria. '' Es coneixen com a gastronomia de l'Àndalus els costums gastronòmics practicats a l'Àndalus durant l'edat mitjana (711 - 1492).
Veure Most і Gastronomia a Al-Àndalus
Gastronomia d'Andalusia
Vi fi amb tapa de formatge i becs. Andalusia posseeix una rica gastronomia pròpia, i a nivell general pertany a la dieta mediterrània.
Veure Most і Gastronomia d'Andalusia
Gastronomia del País Valencià
La gastronomia del País Valencià fa referència a les preparacions gastronòmiques fetes i consumides arreu del País Valencià.
Veure Most і Gastronomia del País Valencià
Gastronomia dels Països Catalans
La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.
Veure Most і Gastronomia dels Països Catalans
Història de l'entrepà d'hamburguesa
verdures i carn picada. American diner''. Els orígens de l'entrepà d'hamburguesa són incerts, però possiblement va ser elaborada per primera vegada en el període que va des de finals del fins a començaments del .
Veure Most і Història de l'entrepà d'hamburguesa
Història del vi
El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.
Veure Most і Història del vi
Hoquei d'aire
Maça d'hoquei d'aire ''high top'' Disc oficial ''lexan-yellow'' Lhoquei d'aire o hoquei de taula (de l'anglès air hockey), és un esport d'interior que es juga en una taula d'aire que imita una pista d'hoquei sobre gel, amb una superfície llisa proveïda de petites sortides d'aire i d'un marc amb una ranura al centre de cadascun dels costats curts que fa la funció de porteria.
Veure Most і Hoquei d'aire
Johan Kjeldahl
Johan Gustav Christoffer Thorsager Kjeldahl, nascut el 16 d'agost de 1849 a Jaegerspris, illa de Sjælland i traspassat el 18 de juliol de 1900 a Tisvilde també a l'illa de Sjælland, va ser un químic danès.
Veure Most і Johan Kjeldahl
La Coma (Rubió)
La Coma és una masia situada a Maçana, al municipi de Rubió, a la comarca catalana de l'Anoia.
Veure Most і La Coma (Rubió)
Lactobacillus brevis
Lactobacillus brevis és una espècie de bacteri de la família Lactobacillaceae, del gènere Lactobacillus que es pot trobar en molts ambients diferents i en aliments fermentats com el sauerkraut, el quefir i els cogombres.
Veure Most і Lactobacillus brevis
Llei Seca als Estats Units
Agents del govern en l'acte de confiscar i rebutjar begudes clandestines (Chicago, 1921). La Llei Seca, entesa com la prohibició de vendre begudes alcohòliques, va estar vigent als Estats Units entre 1920 i 1933.
Veure Most і Llei Seca als Estats Units
Lleuda de Barcelona
Naus catalanes del segle XIV amb timó de codast (aleshores anomenats "timons de roda"). La lleuda de Barcelona del 1221 és una llista d'aranzels sobre diverses mercaderies desembarcades a Barcelona per a ser venudes a la ciutat o en trànsit cap a altres destinacions.
Veure Most і Lleuda de Barcelona
Llista de ciutats de la República Txeca
Aquesta pàgina conté una llista de ciutats de la República Txeca ordenades segons el cens del 2007.
Veure Most і Llista de ciutats de la República Txeca
Macvin du Jura
El macvin du Jura és una mistela de la regió vinícola situada al departament del Jura que s'obté mesclant most i marc, una beguda destil·lada (eau-de-vie) eleborada a partir de la brisa de raïm.
Veure Most і Macvin du Jura
Marienberg
Marienberg és una localitat alemanya, situada al sud de Saxònia.
Veure Most і Marienberg
Mètode ancestral d'elaboració d'escumosos
El mètode ancestral d'elaboració d'escumosos (del francès: méthode ancestrale), també conegut com a mètode rural, és un mètode d'obtenció de vins escumosos.
Veure Most і Mètode ancestral d'elaboració d'escumosos
Meditrinàlia
Meditrinàlia er un dels festivals romans que se celebrava l'11 d'octubre i estava connectat amb el cultiu de la vinya.
Veure Most і Meditrinàlia
Mistela
La mistela és un vi de licor tradicional.
Veure Most і Mistela
Mostassa (condiment)
La planta de la mostassa La mostassa - del llatí mustum ardens, most ardent - és un condiment preparat a partir de les llavors de plantes de la família de les Brassicàcia, dels gèneres Brassica i Sinapis, que també s'anomena mostassa.
Veure Most і Mostassa (condiment)
Mostassa violeta de Briva
La mostassa violeta de Briva, o simplement mostassa violeta, és una salsa a base de grans de mostassa negra i most de vi que també s'utilitza com a condiment, en especial per a morcilles, a la cuina llemosina.
Veure Most і Mostassa violeta de Briva
Mostímetre
El mostímetre és un areòmetre dissenyat per a determinar la concentració de sucres (glucosa i fructosa) en els mosts i preveure el grau alcohòlic de la beguda alcohòlica després de la fermentació.
Veure Most і Mostímetre
Mujdei
Mujdei (sense plural) és una salsa d'all de la cuina romanesa.
Veure Most і Mujdei
Pekmez
Pekmez de remolatxa de Turquia. El Pekmez (turc, del turc oghuz bekmes), és un xarop típic en les cuines del mediterrani oriental.
Veure Most і Pekmez
Pentosanasa
Les pentosanases són enzims capaços d’hidrolitzar els pentosans per donar pentoses.
Veure Most і Pentosanasa
Pepeçura
Pepeçura (pronunciació: pepetxura) és una espècie de pudding (muhallebi) a la cuina turca, especialment de la Regió de la Mar Negra oriental (Províncies de Rize i Trebisonda), feta de most de raïm barrejat amb farina i/o midó de blat es bull fins que espesseixi.
Veure Most і Pepeçura
Raïm
Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.
Veure Most і Raïm
Ratafia
La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.
Veure Most і Ratafia
Sacaròmetre
Sacaròmetre de Balling en una dissolució de sucre Un sacaròmetre és un tipus d'areòmetre especialment dissenyat per a mesurar el pes específic i, per tant, la concentració dels xarops i solucions de sucres.
Veure Most і Sacaròmetre
Salsa
En la tradició europea, les salses són servides en una salsera. En gastronomia en general, una salsa o mullador és una preparació culinària de consistència pastosa, cremosa o semi-líquida, utilitzada per a l'acompanyament de certs menjars.
Veure Most і Salsa
Sidra
La sidra és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada amb el suc fermentat de la poma.
Veure Most і Sidra
Solatge de vi
Solatge de merlot. El pòsit de vi, també conegut com solatge de vi, són els dipòsits de llevat mort (ja siguin afegits al most o naturals), el llevat residual i altres partícules que es precipiten o són transportades per clarificació al fons d'una bóta de vi després de la fermentació i l'envelliment.
Veure Most і Solatge de vi
Sturm
L'Sturm, Federweisser o Fiederwäissen (segons la seva nomenclatura austríaca, alemanya i luxemburguesa, respectivament), és un vi elaborat mitjançant most, a partir de raïm, fermentat durant un període de temps molt curt.
Veure Most і Sturm
Sucuk
''Sucuk''. El sucuk és una salsitxa seca condimentada, consumida als Balcans, l'Orient Mitjà i l'Àsia Central.
Veure Most і Sucuk
Tacuinum sanitatis
El Tacuinum sanitatis (també anomenat Taccuinum sanitatis) es tracta d'un manual medieval principalment sobre salut, dirigit a un públic laic culte, basat en les Taqwim al‑Sihha (en àrab: تقويمالصحة; Taules de salut), un tractat de medicina àrab escrit per Ibn Butlan cap al 1050.
Veure Most і Tacuinum sanitatis
Teatre de l'antiga Grècia
El déu Dionís amb Paideia i, de peu, tres actors El teatre de l'antiga Grècia, és el conjunt d'obres dramàtiques, i d'arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l'antiga Grècia.
Veure Most і Teatre de l'antiga Grècia
Tina de fermentació
cellers Robert Mondavi (Napa Valley, Califòrnia, Estats Units). Una tina de fermentació és un dipòsit en el qual té lloc la fermentació alcohòlica del most.
Veure Most і Tina de fermentació
Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau
Les tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau són uns conjunts de tines, barraques, premses de vi, cups, cellers i d'altres construccions de pedra auxiliars associades a l'explotació de la vinya i a l'emmagatzematge, elaboració i altres operacions per a fer vi.
Veure Most і Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Most і Vi
Vi a l'antiga Roma
Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.
Veure Most і Vi a l'antiga Roma
Vi blanc
El vi blanc és una varietat de vi que pot tenir diferents tonalitats del groc, com de palla, groc verd o groc daurat.
Veure Most і Vi blanc
Vi de Catalunya
Distribució de la vinya a Catalunya. Font http://www.gencat.net/darp/c/dades/eag/doc/map0411.pdf El vi a Catalunya té una llarga tradició cultural constituint una regió vinícola històrica amb unes peculiaritats pròpies.
Veure Most і Vi de Catalunya
Vi de Luxemburg
Zona de producció El vi de Luxemburg es conrea al llarg de la vall del Mosel·la i forma part d'una de les regions més septentrionals per a la viticultura.
Veure Most і Vi de Luxemburg
Vi en l'antiga Grècia
- El vi en l'antiga Grècia va ser important no només per a la indústria del vi grec sinó per al desenvolupament de quasi totes les regions vinícoles europees i per a la mateixa història del vi.
Veure Most і Vi en l'antiga Grècia
Vi mut
Un vi mut és un vi especial, blanc o negre, en el que la fermentació s'ha aturat amb l'addició d'alcohol vínic, d'aiguardent o de most.
Veure Most і Vi mut
Vi negre
Una copa de vi negre El vi negre, anomenat vi roig sobretot a la Catalunya del Nord i antigament vi vermell, és aquell que prové de mostos de raïm negre (Vitis vinifera), elaborat d'acord amb un procediment adient per aconseguir la difusió dels colorants continguts a la pell.
Veure Most і Vi negre
Vi rosat
El vi rosat és el vi elaborat amb raïm (Vitis vinifera) negre o amb barreja de negre i blanc, vinificat en negre, amb un temps de maceració breu (per tal que el most agafi poc color) i temperatura controlada perquè no perdi aromes.
Veure Most і Vi rosat
Vi sense alcohol
El vi sense alcohol o vi desalcoholitzat és aquella beguda procedent del vi del qual s'ha tret pràcticament tot el seu contingut alcohòlic.
Veure Most і Vi sense alcohol
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Most і Vilafranca del Penedès
Vinagre
Ampolles de vinagre en diferents formats. El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa.
Veure Most і Vinagre
Vinagre balsàmic
Botes amb vinagre balsàmic fermentant. El vinagre bàlsamic, també conegut com a vinagre bàlsamic de Mòdena o vinagre de Mòdena, pel seu origen (la ciutat de Mòdena, a Itàlia), és un vinagre amb gust fort, utilitzat tradicionalment en la cuina italiana.
Veure Most і Vinagre balsàmic
Vinificació
La vinificació és l'elaboració del vi a partir de raïm (Vitis vinifera) i al llarg d'un conjunt d'operacions que abasta des del premsat del raïm fins a l'embotellatge.
Veure Most і Vinificació
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Most і Vinya
Vitis vinifera
Vitis vinifera és una planta de la família Vitaceae originària de la zona del Caucas i l'Orient Pròxim i objecte de conreu des de les primeres civilitzacions.
Veure Most і Vitis vinifera
Zivania
Zivania o zivana (en grec, ζιβανία, ζιβάνα; en turc, Zibaniya) és un aiguardent d'origen xipriota elaborat a partir de la destil·lació d'una barreja d'orujo de raïm i vins secs locals elaborats amb raïms de les varietats Xynisteri i Mavro.
Veure Most і Zivania