Taula de continguts
89 les relacions: Acció (matemàtiques), Anell (matemàtiques), Anell commutatiu, Anell de polinomis, Anell quocient, Aplicació lineal, Automorfisme, Automorfisme intern, Àlgebra abstracta, Àlgebra associativa, Àlgebra de Lie, Àlgebra diferencial, Àlgebra homològica, Àlgebra sobre un cos, Àlgebra universal, Característica, Característiques del llenguatge Haskell, Caràcter de Dirichlet, Categoria (matemàtiques), Col·lèmbols, Complex de cadenes, Continuació analítica maximal, Corba del drac, Determinant (matemàtiques), Diagrama commutatiu, Element algebraic, Elm (llenguatge de programació), Embedding, Endomorfisme, Espai homogeni, Espai vectorial, Espai vectorial quocient, Espai vectorial topològic, Estructura lineal dual, Extensió de cossos, Extensió de grup, Feix (matemàtiques), Forma lineal, Funció additiva, Funció exhaustiva, Funció gamma de Hadamard, Funció injectiva, Functor, Garbell sobre el cos de nombres generalitzat, Geometria projectiva, Gramàtica sensible al context, Grup abelià, Grup de Klein, Grup divisible, Grup lineal especial, ... Ampliar l'índex (39 més) »
Acció (matemàtiques)
rotació en sentit antihorari de 120° al voltant del centre del triangle aplica cada vèrtex del triangle en un altre vèrtex. El grup cíclic ''C''₃ format per les rotacions de 0°, 120° i 240° actua sobre el conjunt dels tres vèrtexs.
Veure Morfisme і Acció (matemàtiques)
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Veure Morfisme і Anell (matemàtiques)
Anell commutatiu
En teoria d'anells (una branca de l'àlgebra abstracta), un anell commutatiu és un anell (R, +, ·) en què l'operació de multiplicació · és commutativa, és a dir, si per qualsevol a,b\in R, a\cdot b.
Veure Morfisme і Anell commutatiu
Anell de polinomis
En matemàtiques, especialment en el camp de l'àlgebra abstracta, un anell de polinomis o àlgebra de polinomis és un anell (que també és una àlgebra commutativa) format a partir del conjunt de polinomis en una o més variables (o indeterminades) amb coeficients en un altre anell, sovint un cos.
Veure Morfisme і Anell de polinomis
Anell quocient
En matemàtiques, un anell quocient respecte d'un ideal és el conjunt quocient de les classes d'equivalència dels elements tals que la seva resta pertany a l'ideal.
Veure Morfisme і Anell quocient
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Veure Morfisme і Aplicació lineal
Automorfisme
En matemàtiques, un automorfisme és un isomorfisme d'un conjunt matemàtic en si mateix.
Veure Morfisme і Automorfisme
Automorfisme intern
En àlgebra abstracta, un automorfisme intern és una funció en la qual s'aplica una operació, després una altra operació, i després es reverteix l'operació inicial.
Veure Morfisme і Automorfisme intern
Àlgebra abstracta
grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.
Veure Morfisme і Àlgebra abstracta
Àlgebra associativa
En matemàtiques, una àlgebra associativa és una estructura algebraica A amb les operacions de suma, multiplicació (que s'assumeix que és associativa), i una multiplicació per escalars per elements d'algun cos K. La suma i la multiplicació proporcionen a A l'estructura d'un anell; la suma i la multiplicació per escalars donen a A l'estructura d'un espai vectorial sobre K.
Veure Morfisme і Àlgebra associativa
Àlgebra de Lie
En matemàtiques, una àlgebra de Lie és una estructura algebraica l'ús principal de la qual és estudiar objectes geomètrics com els grups de Lie i varietats diferenciables.
Veure Morfisme і Àlgebra de Lie
Àlgebra diferencial
En matemàtiques, làlgebra diferencial compren l'estudi d'estructures algebraiques dotades d'una operació de derivació, entesa aquesta com una aplicació unària que satisfà la Regla del producte o Llei de Leibniz.
Veure Morfisme і Àlgebra diferencial
Àlgebra homològica
L'àlgebra homològica és una noció bàsica de la topologia algebraica.
Veure Morfisme і Àlgebra homològica
Àlgebra sobre un cos
En matemàtiques, un àlgebra sobre un cos és un espai vectorial proveït amb un producte vectorial bilineal.
Veure Morfisme і Àlgebra sobre un cos
Àlgebra universal
Làlgebra universal (de vegades anomenada àlgebra general) és la branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les idees comunes a totes les estructures algebraiques per si mateixes, no exemples ("models") d'estructures algebraiques.
Veure Morfisme і Àlgebra universal
Característica
En matemàtiques, la característica d'un anell A, generalment denotada carac(A) o char(A), és el nombre més petit de vegades tal que hom ha de sumar l'element neutre de la multiplicació (1) amb ell mateix per tal d'aconseguir l'element neutre de la suma (0).
Veure Morfisme і Característica
Característiques del llenguatge Haskell
Característiques del llenguatge de programació Haskell.
Veure Morfisme і Característiques del llenguatge Haskell
Caràcter de Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, un caràcter de Dirichlet és una funció particular, sovint notada χ, del conjunt de les congruències sobre els enters en el conjunt dels nombres complexos.
Veure Morfisme і Caràcter de Dirichlet
Categoria (matemàtiques)
''g'' ∘ ''f'', i els bucles són les fletxes de les respectives aplicacions identitat. Aquesta categoria s'acostuma a denotar per un '''3''' en negreta. En matemàtiques, una categoria (de vegades anomenada categoria abstracta per distingir-la d'una categoria concreta) és una col·lecció d'"objectes" que s'enllacen mitjançant "fletxes".
Veure Morfisme і Categoria (matemàtiques)
Col·lèmbols
Els col·lèmbols (Collembola) conformen el més gran dels tres llinatges d'hexàpodes no considerats insectes (els altres dos llinatges són Protura i Diplura), dins del fílum dels artròpodes.
Veure Morfisme і Col·lèmbols
Complex de cadenes
A àlgebra abstracta un conjunt \ consistent en estructures algebraiques Ai (ja siguin grups abelians, anells, mòduls,...) i \delta_i morfismes (segons sigui la categoria), es diu complex de cadenes o complex homològic si la construcció satisfà \delta_\circ \delta_n.
Veure Morfisme і Complex de cadenes
Continuació analítica maximal
La continuació analítica maximal és una formalització més abstracta de la noció de continuació analítica.
Veure Morfisme і Continuació analítica maximal
Corba del drac
Primeres iteracions de la corba del drac de Heighway. En matemàtiques, les corbes del drac són una família de corbes fractals que es poden aproximar mitjançant mètodes recursius simples.
Veure Morfisme і Corba del drac
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Veure Morfisme і Determinant (matemàtiques)
Diagrama commutatiu
''g'' ∘ ''f''.
Veure Morfisme і Diagrama commutatiu
Element algebraic
Un element algebraic sobre un cert cos matemàtic és un element d'un conjunt que conté a aquest cos matemàtic i que construïble a partir de certes operacions algebraiques relacionades amb els polinomis sobre el cos original.
Veure Morfisme і Element algebraic
Elm (llenguatge de programació)
Elm és un llenguatge de programació funcional i tipatge fort per crear interfícies d'usuari basades en navegadors web, generant estructures dinàmiques basades en JavaScript.
Veure Morfisme і Elm (llenguatge de programació)
Embedding
En matemàtiques, el terme anglès embedding s'utilitza sovint per a designar una inclusió d'un objecte d'una determinada estructura dins un altre.
Veure Morfisme і Embedding
Endomorfisme
Exemple d'un endomorfisme. En matemàtiques, un endomorfisme és un morfisme que té com a codomini el mateix conjunt que el seu domini.
Veure Morfisme і Endomorfisme
Espai homogeni
tor. El tor estàndard és homogeni pels seus grups de difeomorfismes i d'homeomorfismes, i el tor pla és homogeni pels seus grups de difeomorfismes, d'homeomorfismes i d'isomorfismes. En matemàtiques, i en particular en les teories de grups de Lie, grups algebraics i grups topològics, un espai homogeni per a un grup G és una varietat no buida o un espai topològic X sobre el qual G actua de forma transitiva.
Veure Morfisme і Espai homogeni
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Morfisme і Espai vectorial
Espai vectorial quocient
En àlgebra lineal, lespai vectorial quocient d'un espai vectorial V per un subespai N s'obté "col·lapsant" N a zero.
Veure Morfisme і Espai vectorial quocient
Espai vectorial topològic
En matemàtiques, un espai vectorial topològic és una estructura bàsica que combina l'estructura algebraica d'un espai vectorial amb una estructura topològica.
Veure Morfisme і Espai vectorial topològic
Estructura lineal dual
El mòdul dual i l'espai dual d'una estructura lineal bàsica (mòdul sobre un anell i espai vectorial sobre un cos, respectivament) és el conjunt de les seves formes lineals, juntament amb la seva estructura lineal corresponent.
Veure Morfisme і Estructura lineal dual
Extensió de cossos
En àlgebra, les extensions de cos són el problema fonamental de la teoria de cossos.
Veure Morfisme і Extensió de cossos
Extensió de grup
En matemàtiques, una extensió de grup és una manera general de descriure un grup en termes d'un subgrup normal particular i un grup quocient.
Veure Morfisme і Extensió de grup
Feix (matemàtiques)
En matemàtiques, un feix és una eina per l'estudi sistemàtic d'unes certes dades (com poden ser conjunts, grups abelians, anells) lligats a conjunts oberts i definits localment respecte ells.
Veure Morfisme і Feix (matemàtiques)
Forma lineal
Sigui V un objecte matemàtic qualsevol amb estructura lineal sobre un altre objecte K amb estructura aritmètica.
Veure Morfisme і Forma lineal
Funció additiva
En matemàtiques el terme funció sumativa té dues definicions diferents, depenent del camp específic d'aplicació.
Veure Morfisme і Funció additiva
Funció exhaustiva
Una funció exhaustiva. Una altra funció exhaustiva. Una funció que '''no és''' exhaustiva. Composició exhaustiva: la primera funció no cal que sigui exhaustiva. En matemàtiques, es diu que una funció f entre dos conjunts és exhaustiva (també dita epijectiva, suprajectiva o surjectiva) quan tot element del conjunt d'arribada és imatge d'almenys un element del domini.
Veure Morfisme і Funció exhaustiva
Funció gamma de Hadamard
pols En matemàtiques, la funció gamma de Hadamard, anomenada així en honor del matemàtic francès Jacques Hadamard, és una extensió de la funció factorial, diferent de la funció gamma.
Veure Morfisme і Funció gamma de Hadamard
Funció injectiva
Exemple de funció injectiva. Exemple de funció no injectiva, l'element ''C'' de la imatge té dues antiimatges (3 i 4). En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini).
Veure Morfisme і Funció injectiva
Functor
A teoria de categories un functor o funtor és una funció d'una categoria a una altra que porta objectes a objectes i morfismes a morfismes de manera que la composició de morfismes i les identitats es preservin.
Veure Morfisme і Functor
Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
En matemàtiques, el sedàs de cos de nombre general (GNFS) és l'algorisme clàssic més eficient conegut per factoritzar enters més grans de 100 dígits.
Veure Morfisme і Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
Geometria projectiva
La geometria projectiva és la branca de les matemàtiques que estudia les nocions intuïtives de "perspectiva" i d'"horitzó".
Veure Morfisme і Geometria projectiva
Gramàtica sensible al context
En lingüística i informàtica, una gramàtica sensible al context és una gramàtica formal en la qual cada regla dreta o esquerra de producció es pot embolcallar per un context de símbols terminals i no terminals.
Veure Morfisme і Gramàtica sensible al context
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Veure Morfisme і Grup abelià
Grup de Klein
En àlgebra, el grup de Klein o 4-grup de Klein (de vegades designat V perquè el seu introductor, el matemàtic alemany Felix Klein l'anomenà Vierergruppe «4-grup») és un grup abelià de quatre elements isomorf a C₂ × C₂, el producte directe de dues còpies del grup cíclic d'ordre dos.
Veure Morfisme і Grup de Klein
Grup divisible
En matemàtiques, i especialment en el camp de teoria de grups, un grup divisible és un grup abelià on tot element es pot dividir per enters positius, en algun sentit, o més exactament, on tot element és un múltiple n-sim per a qualsevol enter positiu n. Els grups divisibles són importants a l'hora d'entendre l'estructura dels grups abelians, sobre tot perquè són els grups abelians injectius.
Veure Morfisme і Grup divisible
Grup lineal especial
Taula de Cayley de SL(2,3). En matemàtiques, el grup especial lineal de grau n sobre un cos F és el conjunt de matrius amb determinant 1, juntament amb les operacions habituals de multiplicació i inversió de matrius.
Veure Morfisme і Grup lineal especial
Grup lliure
aresta representa la multiplicació per ''a'' o per ''b''. En matemàtiques, el grup lliure FS sobre un conjunt donat S consisteix en totes les expressions (també conegudes com a paraules o termes) que es poden construir a partir dels elements de S, considerant que dues expressions són diferents llevat que la seva igualtat sigui una conseqüència dels axiomes de grup (per exemple,.
Veure Morfisme і Grup lliure
Grup quocient
En matemàtiques, donats un grup G i un subgrup normal N de G, el grup quocient de G sobre N és, intuïtivament, un grup que "col·lapsa" el subgrup normal N a l'element d'identitat.
Veure Morfisme і Grup quocient
Haskell
Haskell és un llenguatge de programació funcional estandarditzat de semàntica no estricta i avaluació tardana de les expressions (ang: lazy evaluation) en el moment que se'n demana el valor i pren el nom del matemàtic Haskell Curry.
Veure Morfisme і Haskell
Hipergraf
Exemple d'un hipergraf, en el qual V.
Veure Morfisme і Hipergraf
Homomorfisme de grups
Representació d'un homomorfisme de grup ('''h''') de '''G'''(esquerra) a '''H'''(dreta). L'oval més petit dins d''''H''' és la imatge d''''h'''.
Veure Morfisme і Homomorfisme de grups
Homomorfisme dual
Si \varphi: M \longrightarrow N és un homomorfisme entre dues estructures lineals (dos mòduls sobre el mateix anell o dos espais vectorials sobre el mateix cos A) hi ha un únic homomorfisme entre les respectives estructures duals que compleix Aquest homomorfisme, \varphi^, és l'homomorfisme dual de l'homomorfisme \varphi.
Veure Morfisme і Homomorfisme dual
Injecció canònica
''A'' és un subconjunt de ''B'', i ''B'' és un superconjunt de ''A''. En matemàtiques, si A és un subconjunt de B, llavors laplicació inclusió (també dita funció inclusió o injecció canònica) és la funció ι que envia cada element x de A cap al mateix element x, vist com un element de B: De vegades s'utilitza una "fletxa amb ganxo" en comptes de la fletxa habitual per representar l'aplicació inclusió; així, també es pot escriure (aquesta notació de vegades s'utilitza per simbolitzar ''embeddings'') Aquesta i altres funcions injectives anàlogues procedents de subestructures de vegades s'anomenen injeccions naturals.
Veure Morfisme і Injecció canònica
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Veure Morfisme і Introducció a la teoria de grups
Isomorfisme
En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.
Veure Morfisme і Isomorfisme
Junco de Baird
El junco de Baird (Junco bairdi) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).
Veure Morfisme і Junco de Baird
Límit (teoria de categories)
Abans de definir el límit d'un functor covariant s'ha de definir el con (en el sentit teoria de categories, de la teoria de categories) d'un functor (covariant) F: J \rightarrow C, ajudant-se amb el diagrama de baix, que consta de.
Veure Morfisme і Límit (teoria de categories)
Llenguatge lliure de context
En matemàtiques, lògica i complexitat computacional un llenguatge formal és un llenguatge lliure de context si es pot generar amb una gramàtica lliure de context. El conjunt de tots els llenguatges lliures de context és idèntic al conjunt de llenguatges acceptats per un autòmat amb pila, cosa que fa aquests llenguatges adequats per analitzar sintàcticament (parser).
Veure Morfisme і Llenguatge lliure de context
Mòdul lliure
Si a l'estructura d'espai vectorial hom substitueix el cos d'escalars per un anell, l'estructura obtinguda és la de mòdul.
Veure Morfisme і Mòdul lliure
Morfisme
En matemàtiques, un morfisme o homomorfisme és, en general, una aplicació entre dos conjunts dotats d'una mateixa estructura algebraica, que és respectada per l'aplicació.
Veure Morfisme і Morfisme
Nicolas Bourbaki
N.
Veure Morfisme і Nicolas Bourbaki
Nucli (matemàtiques)
En la disciplina matemàtica de l'àlgebra abstracta, el nucli d'un homomorfisme mesura el grau de què li manca a l'homomorfisme injectiu.
Veure Morfisme і Nucli (matemàtiques)
Objecte matemàtic
Un objecte matemàtic és un objecte abstracte que apareix en la filosofia de les matemàtiques i en les matemàtiques.
Veure Morfisme і Objecte matemàtic
Ordre total
En matemàtiques, un ordre lineal, ordre total, ordre simple o també ordenació és una relació binària (que en aquest article denotarem mitjançant per l'infix ≤) en un conjunt X. Aquesta relació és transitiva, antisimètrica i total.
Veure Morfisme і Ordre total
Paritat d'una permutació
En matemàtiques, les permutacions (és a dir, les bijeccions en els conjunts finits) es poden descompondre en un producte de transposicions, és a dir en una successió d'intercanvis d'elements dos a dos.
Veure Morfisme і Paritat d'una permutació
Patrimoni gènic
En genètica de poblacions, un patrimoni gènic és el conjunt complet d'al·lels diferents d'una espècie o població.
Veure Morfisme і Patrimoni gènic
Pàvel Aleksàndrov
, nom complet amb patronímic Pàvel Serguéievitx Aleksàndrov, de vegades transliterat com a Alexandroff, fou un matemàtic soviètic.
Veure Morfisme і Pàvel Aleksàndrov
Polinomi ciclotòmic
En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.
Veure Morfisme і Polinomi ciclotòmic
Producte directe
En matemàtiques, sovint es pot definir un producte directe d'objectes coneguts, obtenint-ne un de nou.
Veure Morfisme і Producte directe
Projecció (matemàtiques)
En matemàtiques, una projecció és una aplicació d'un conjunt (o una altra estructura matemàtica) en un subconjunt (o subestructura), que és igual al seu quadrat per composició de funcions (o, en altres paraules, que és idempotent).
Veure Morfisme і Projecció (matemàtiques)
Propietat anticommutativa
En matemàtiques, la propietat anticommutativa és la propietat d'una operació en la qual si se'n canvia la posició de dos arguments qualsevol el resultat final queda canviat de signe.
Veure Morfisme і Propietat anticommutativa
Rang (àlgebra lineal)
En àlgebra lineal, el rang d'una matriu A és una mesura de la "singularitat" del sistema d'equacions lineals i de la transformació lineal vinculada a A. Existeixen moltes definicions possibles pel rang d'una matriu, entre d'altres la grandària de la col·lecció més gran de columnes linealment independents de A.
Veure Morfisme і Rang (àlgebra lineal)
Reescriptura de grafs
Exemple d'una regla de reescriptura de grafs (optimització dins la construcció d'un compilador: multiplicació per 2 substituïda per suma) Una transformació de grafs, o reescriptura de grafs, és una tècnica per crear algorístmicament un nou graf a partir d'un altre graf donat.
Veure Morfisme і Reescriptura de grafs
Representació de grup
simetries d'un polígon regular, consistents en reflexions i rotacions, transformen el polígon. En el camp matemàtic de la teoria de representacions, les representacions de grups descriuen grups abstractes en termes de transformacions lineals d'espais vectorials; en particular, es poden utilitzar per representar els elements del grup com a matrius, de tal manera que l'operació del grup es pot representar mitjançant la multiplicació de matrius.
Veure Morfisme і Representació de grup
Subgrup normal
En matemàtiques, més específicament en àlgebra abstracta, un subgrup normal és un tipus específic de subgrup.
Veure Morfisme і Subgrup normal
Successió exacta
En àlgebra abstracta un conjunt \ consistent en estructures algebraiques (ja siguin grups o anells o mòduls o espais vectorials) i \delta_i morfismes (segons quina sigui la categoria) que formen un complex de cadenes i que satisfan per a totes les n, es diu que formen una successió exacta.
Veure Morfisme і Successió exacta
Teorema d'isomorfisme
En matemàtiques, i més específicament en l'àmbit de l'àlgebra abstracta, els teoremes d'isomorfisme són tres teoremes que descriuen la relació entre quocients, homomorfismes i subobjectes.
Veure Morfisme і Teorema d'isomorfisme
Teorema de Jordan-Hölder
En matemàtiques i més precisament en teoria de grups el teorema de Jordan-Hölder estableix les propietats que compleixen les successions estrictament creixents màximes de subgrups d'un grup finit.
Veure Morfisme і Teorema de Jordan-Hölder
Teorema dels zeros de Hilbert
El teorema dels zeros de Hilbert, anomenat de vegades Nullstellensatz, és un teorema central de geometria algebraica que relaciona els ideals amb les varietats algebraiques.
Veure Morfisme і Teorema dels zeros de Hilbert
Teorema xinès del residu
El teorema xinès del residu és un resultat d'aritmètica modular que tracta de la resolució de sistemes de congruències.
Veure Morfisme і Teorema xinès del residu
Teoria de categories
La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions.
Veure Morfisme і Teoria de categories
Teoria de models
La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.
Veure Morfisme і Teoria de models
Topologia algebraica
tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.
Veure Morfisme і Topologia algebraica
Transformada
En matemàtiques, una transformació o transformada pot ser qualsevol funció que fa correspondre un conjunt X en un altre conjunt o en ell mateix.
Veure Morfisme і Transformada
Transformada de Fourier
La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.
Veure Morfisme і Transformada de Fourier
També conegut com Epimorfisme, Homomorfisme, Homomorfisme d'anells, Monomorfisme.