Taula de continguts
51 les relacions: Acadèmia de la Llengua Mixteca, Amuzgos, Còdex, Còdex Colombino-Becker, Còdex mesoamericà, Còdex Zouche-Nuttall, Charro Negro, Chatins, Chochos, Ciutat de Mèxic, Civilització zapoteca, Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica, Conquesta de l'Imperi Asteca, Cronologia de Mesoamèrica, Cuicatecs, Demografia de Mèxic, Diego de Mazariegos, Escriptura mexica, Escriptura mixteca, Estat d'Oaxaca, Ipomoea violacea, Ixcateques, Juan Badiano, Macrofamília, Marcelina Bautista, Mazahua, Mazateques, Màscares mexicanes, Mestís, Mixteca, Moctezuma II, Nudo mixteco, Oscar a la millor pel·lícula, Otomí, Període Postclàssic mesoamericà, Pobles indígenes d'Amèrica, Pochutec, Reial Expedició Botànica de la Nova Espanya, Selva dels Chimalapas, Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica, Tacuates, Temple de Kukulkan, Tilantongo, Triquis, Tumbaga, Turisme a Mèxic, Tututepec, Vuit Cérvol Urpa de Jaguar, Yalitza Aparicio Martínez, Zapoteca, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Acadèmia de la Llengua Mixteca
LAcadèmia de la Llengua Mixteca va ser fundada l'any 1997 per un grup d'activistes indígenes pertanyents a l'ètnia mixteca, per tal de promoure l'ús de la seva llengua mare (el mixteca) i crear mecanismes que permetessin la seva conservació.
Veure Mixteques і Acadèmia de la Llengua Mixteca
Amuzgos
Els amuzgos són un poble indígena de Mèxic que viu en diverses comunitats dels estats de Guerrero i Oaxaca.
Veure Mixteques і Amuzgos
Còdex
Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.
Veure Mixteques і Còdex
Còdex Colombino-Becker
El Còdex Colombino-Becker és el nom que reben en conjunt el Còdex Colombino i el Còdex Becker I, dos manuscrits de l'era precolombina pertanyents al poble mixteca, que originàriament formaven part d'un sol document.
Veure Mixteques і Còdex Colombino-Becker
Còdex mesoamericà
Els còdexs maies prehispànics que es coneixen procedeixen de la península de Yucatán i tenen una temàtica essencialment calendàrica. A la imatge, la làmina 9 del Còdex de Dresden, cultura maia, Període Posclàssic (ss. X-XVI).Un còdex mesoamericà és aquell document realitzat per membres dels pobles indígenes de Mesoamèrica abans de la Conquesta espanyola dels seus territoris.
Veure Mixteques і Còdex mesoamericà
Còdex Zouche-Nuttall
El Còdex Nuttall al Museu Britànic El Còdex Zouche-Nuttall (conegut també com a Còdex Tonindeye) és un manuscrit il·lustrat mexicà d'origen precolombià, que pertany a la cultura mixteca.
Veure Mixteques і Còdex Zouche-Nuttall
Charro Negro
El Charro Negro és un espectre del folklore mexicà que, segons la tradició popular, és descrit com un home alt, d'aspecte elegant, d'impecable vestit negre compost per una jaqueta curta, una camisa, uns pantalons ajustat i un barret d'ala ampla, qui passeja en la profunditat de la nit als carrers de Mèxic sobre el llom d'un cavall enorme i de color atzabeja.
Veure Mixteques і Charro Negro
Chatins
Els chatins o txatins són un poble indígena de Mèxic que viu al sud-est de l'estat d'Oaxaca.
Veure Mixteques і Chatins
Chochos
Els chochos, també anomenats chuchons, chochons, chocholtecos, chocholteques o Runixa ngiigua en chocho, que significa "els que parlen l'idioma", són un poble indígena de Mèxic que està situat a la mixteca alta, a l'estat d'Oaxaca, Mèxic.
Veure Mixteques і Chochos
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Veure Mixteques і Ciutat de Mèxic
Civilització zapoteca
Mapa de Monte Albán La civilització zapoteca es va desenvolupar al territori que avui dia comprèn l'estat d'Oaxaca a Mèxic.
Veure Mixteques і Civilització zapoteca
Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica
Regions culturals dels pobles nord-americans en el moment del contacte amb els europeus Primeres llengües indígenes als Estats Units Primeres llengües indígenes a Alaska La classificació dels pobles indígenes d'Amèrica es basa en regions culturals, geogràfiques i lingüístiques.
Veure Mixteques і Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica
Conquesta de l'Imperi Asteca
La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.
Veure Mixteques і Conquesta de l'Imperi Asteca
Cronologia de Mesoamèrica
La cronologia mesoamericana divideix la història de la Mesoamèrica precolombina en diferents períodes: paleoindi (primers habitants humans: 3500 ac), arcaic (3500 ac–1200 ac), preclàssic (2500 aC–200 dc), clàssic (200 dC–1000 dC), i postclàssic (900 dC–1521 dC).
Veure Mixteques і Cronologia de Mesoamèrica
Cuicatecs
Els cuicatecs són un poble indígena de Mèxic que viu a la zona nord d'Oaxaca, a la regió de la Cañada, específicament en el districte de Cuicatlán.
Veure Mixteques і Cuicatecs
Demografia de Mèxic
El 2005, Mèxic tenia una població de 103.263.388, fent-lo el país castellanoparlant més poblat del món, el segon més poblat de l'Amèrica Llatina després del Brasil, i el segon més poblat de Nord-amèrica després dels Estats Units.
Veure Mixteques і Demografia de Mèxic
Diego de Mazariegos
Diego de Mazariegos (nascut a Zamora, Espanya) fou un conquistador espanyol del.
Veure Mixteques і Diego de Mazariegos
Escriptura mexica
Jeroglífics mexiques recollits per von Humboldt Lescriptura mexica era el sistema d'escriptura utilitzat per la civilització mexica, coneguda també com a civilització asteca, basada en convencions i símbols representats per pictogrames i posteriorment per ideogrames, de la tradició mesoamericana dels pobles del centre de l'actual Mèxic dels períodes epiclàssic i del postclàssic mesoamericà.
Veure Mixteques і Escriptura mexica
Escriptura mixteca
Un exemple de les representacions pictogràfiques mixteques. A la imatge, la làmina 75 del '' Còdex Tonindeye ''. En aquesta làmina es narra la campanya militar de Vuit Cérvol contra l'illa Lloc del braguer. La campanya va durar tres dies (10 serp, 11 mort i 12 cérvol) i hi van participar els dos grans aliats del senyor de Tilantongo: Nou Aigua i Quatre Jaguar.
Veure Mixteques і Escriptura mixteca
Estat d'Oaxaca
Lestat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.
Veure Mixteques і Estat d'Oaxaca
Ipomoea violacea
Ipomoea violacea és una espècie de planta coneguda vulgarment com a meravelles,.
Veure Mixteques і Ipomoea violacea
Ixcateques
Elss ixcateques són un poble indígena que se situen al nord-oest de l'estat d'Oaxaca, Mèxic.
Veure Mixteques і Ixcateques
Juan Badiano
Juan Badiano i Martin de la Cruz van ser uns savis indígenes mexicans (tlacuilos o escribes) del segle XVI que van ser els autors de l'anomenat Còdex de la Cruz-Badiano o Còdex Badiano, escrit en la Nova Espanya (en l'actualitat Mèxic) durant l'època de la conquesta espanyola.
Veure Mixteques і Juan Badiano
Macrofamília
Macrofamílies proposades per Joseph Greenberg. En lingüística històrica, una macrofamília o superfamília és una unitat filogenètica conjecturada que englobaria diverses famílies de llengües, filogenèticament demostrades.
Veure Mixteques і Macrofamília
Marcelina Bautista
Marcelina Bautista Bautista (Nochistlán, Oaxaca, 25 d'abril de 1966) és una activista social, sindicalista i treballadora de la llar mexicana.
Veure Mixteques і Marcelina Bautista
Mazahua
Territoris de parla mazahua El mazahua és una llengua que es parla al centre de Mèxic.
Veure Mixteques і Mazahua
Mazateques
Nens mazateques de la comunitat d'Agua Iglesia (Eloxochitlán de Flores Magón, Oaxaca) Els mazateques són un poble indígena de Mèxic, que habita al nord de l'estat d'Oaxaca i sud de l'estat de Veracruz i Puebla.
Veure Mixteques і Mazateques
Màscares mexicanes
L'art de les màscares populars mexicanes fa referència a la fabricació i ús de màscares per a alguns balls o cerimònies tradicionals a Mèxic.
Veure Mixteques і Màscares mexicanes
Mestís
mixteca. Mestís (mestizo en castellà, mestiço en portuguès, métis en francès, tots els quals provenen del llatí mixticus, participi passat del verb miscere, mesclar) és un terme d'origen castellà utilitzat per designar a les persones d'ascendència mixta, europea i ameríndia.
Veure Mixteques і Mestís
Mixteca
El mixteca, o 'tu'un sávi' o 'da'an davi' (que en mixteca vol dir paraula de la pluja) és la llengua del poble mixteca, ñuu sávi o ñuu davi.
Veure Mixteques і Mixteca
Moctezuma II
''Moctezuma II'', 1699, per Antonio de Solis Moctezuma II (c. 1466 – juny de 1520), el seu nom és transliterat en diverses variants com Montezuma, Moteuczoma, Motecuzoma i s'anomena en textos en llengua nàhuatl com Motekwsoma Xokoyotsin i semblants.
Veure Mixteques і Moctezuma II
Nudo mixteco
Nudo mixteco és una pel·lícula mexicana dirigida per Ángeles Cruz estrenada en 2021 en la qual conta tres històries que tenen a veure amb la sexualitat de les dones indígenes de la comunitat mixteca alta i com els afecta la migració.
Veure Mixteques і Nudo mixteco
Oscar a la millor pel·lícula
L'Oscar a la millor pel·lícula és un dels premis Oscar atorgat anualment per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a Los Angeles, Califòrnia, el qual és votat per persones alienes a l'Acadèmia.
Veure Mixteques і Oscar a la millor pel·lícula
Otomí
L'otomí és una llengua indígena de Mèxic, parlada per un grup àmpliament conegut com els otomís (Els indígenes otomís de la Vall de Mezquital també la denominen hñähñu en la seva pròpia llengua).
Veure Mixteques і Otomí
Període Postclàssic mesoamericà
El període postclàssic mesoamericà és una de les subdivisions cronològiques tradicionalment utilitzades des de la segona meitat del segle XX per a la periodització de Mesoamèrica.
Veure Mixteques і Període Postclàssic mesoamericà
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Veure Mixteques і Pobles indígenes d'Amèrica
Pochutec
El pochutec o poxutecatl és una llengua morta de la família uto-asteca del grup de les llengües nàhua, que es va parlar al voltant de la ciutat de Pochutla a la costa pacífica d'Oaxaca, Mèxic.
Veure Mixteques і Pochutec
Reial Expedició Botànica de la Nova Espanya
La Real Expedició Botànica a Nova Espanya (Real Expedición Botánica a Nueva España en castellà) fou una expedició científica organitzada per la Corona Espanyola entre 1787 i 1803 que van dirigir José Mariano Mociño i Martín de Sessé.
Veure Mixteques і Reial Expedició Botànica de la Nova Espanya
Selva dels Chimalapas
La Selva dels Chimalapas, són un conjunt de selves tropicals verges de 594.000 hectàrees, -de les quals 300.000 encara es troben inalterades-, juntament amb les regions d'Uxpanapa (Veracruz) i El Ocote, (Chiapas), signifiquen, com a unitat fisiogràfica, el límit nord de l'existència de selves altes perennifòlies al continent americà i pel mateix costat, refugi llegendari dels binidani, nom zapoteca per a una raça antiga que va fugir a la muntanya, en lloc d'acceptar la dominació espanyola.
Veure Mixteques і Selva dels Chimalapas
Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica
Els sistemes d'escriptura de Mesoamèrica són creacions originals dels pobles que van habitar Mesoamèrica durant l'època precolonial, i es van emprar per a registrar successos importants en el desenvolupament d'aquests pobles.
Veure Mixteques і Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica
Tacuates
Els tacuates són una ètnia descendents dels mixtecs que deriven dels que van arribar per habitar Tututepec.
Veure Mixteques і Tacuates
Temple de Kukulkan
El temple de Kukulkan o piràmide de Kukulkan és una piràmide maia coneguda també com a «El Castillo», terme que van utilitzar els espanyols el, buscant alguna similitud arquitectònica coneguda al continent europeu.
Veure Mixteques і Temple de Kukulkan
Tilantongo
Tilantongo és un jaciment arqueològic mixteca precolombí situat a Santiago Tilantongo, estat d'Oaxaca, Mèxic.
Veure Mixteques і Tilantongo
Triquis
Els triquis són un poble indígena que se situa al nord-oest de l'estat d'Oaxaca, Mèxic, formant una illa cultural enmig del vast territori dels mixteques.
Veure Mixteques і Triquis
Tumbaga
Poporo Quimbaya fabricat amb tumbaga La tumbaga és un aliatge d'or (Au) i coure (Cu) i sovint amb una mica de plata (Ag), molt trencadís, usat pels antics pobles de l'Amèrica precolombina, especialment en les peces (màscares, collarets, corones, etc.) corresponents a les cultures panamericanes (veraguas, coclé i chiriquí), colombianes (txibtxa, quimbayà i calima) i en la cultura mixteca de Mèxic.
Veure Mixteques і Tumbaga
Turisme a Mèxic
Chichén Itzá, una de les noves set meravelles del món. El turisme a Mèxic és una activitat econòmica important per al país i és una de les majors en el món, col·locat al país com la vuitena destinació a escala mundial en termes d'arribades de turistes internacionals i la primera destinació per a turistes estrangers dintre d'Amèrica Llatina.
Veure Mixteques і Turisme a Mèxic
Tututepec
Tututepec és un jaciment arqueològic mesoamericà situat a la vall del riu Verde, a les terres altes d'Oaxaca, que formaven el nucli de l'extens estat mixteca durant el període postclàssic tardà (segles XII - XVI).
Veure Mixteques і Tututepec
Vuit Cérvol Urpa de Jaguar
Vuit Cérvol Urpa de Jaguar (en idioma mixteca iia Nacuaa Teyusi Nana) va ser un cacic mixteca del.
Veure Mixteques і Vuit Cérvol Urpa de Jaguar
Yalitza Aparicio Martínez
Yalitza Aparicio Martínez ɟaˈlitsa apaˈɾisjo ma.ɾˈtines) (Tlaxiaco, Oaxaca, Mèxic, 11 de desembre de 1993) és una actriu i mestra d'escola mexicana, que debutà com a Cleo a la de pel·lícula de 2018 d'Alfonso Cuarón Roma, la qual guanyà una nominació a Millor actriu als Premis Òscar de 2019.
Veure Mixteques і Yalitza Aparicio Martínez
Zapoteca
Els zapoteques són un grup de pobles indígenes de Mèxic, que es diuen binni zaa "el poble nadiu" o "el poble del núvol".
Veure Mixteques і Zapoteca
Zelia Nuttall
Zelia María Magdalena Nuttall va ser una arqueòloga i antropòloga nord-americàna.
Veure Mixteques і Zelia Nuttall
També conegut com Cultura mixteca, Mixtec.