Taula de continguts
149 les relacions: Abaixador, Agricultura a Mallorca al segle XIX, Albardener, Albert Olives, Aluder, Andreu Febrer i Callís, Antic Règim, Antoni Pons Anguera, Aprenent, Argenter, Artesania, Artista (classe), Ascensi Mora, Assaonador, Ataconador, Ateneu, Baix des Puig, Baldomer Galofre i Giménez, Ballester (menestral), Baltasar de Bacardí i Tomba, Bandolerisme als Països Catalans, Batifuller, Beiner, Blanquer, Bonaventura Sabater March, Boter, Botxí, Broquerer, Caixer (folklore), Caixer Senyor, Calceter, Calciner, Calderer, Candeler, Cantereller, Capa, Capeller, Casino La Constància, Castell d'Escornalbou, Cercoler, Cobles de la divisió del Regne de Mallorques, Colteller, Consell de Cent, Consell de Sant Francesc, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Corder de viola, Corona d'Aragó, Coronela de Barcelona, Corretger, Corts forals valencianes, ... Ampliar l'índex (99 més) »
Abaixador
L'abaixador era un menestral que tenia com a ofici abaixar el pèl dels draps de llana tot tallant i igualant el pèl sobresortint amb unes grans tisores d'abaixar, caracteritzades per funcionar amb una molla i no tenir punta.
Veure Menestral і Abaixador
Agricultura a Mallorca al segle XIX
La Història de l'agricultura mallorquina en el segle XIX ve marcada pels processos generals de canvi inspirats per l'expansió de l'economia capitalista, la consolidació del mercat mundial de productes agrícoles i les millores tècniques.
Veure Menestral і Agricultura a Mallorca al segle XIX
Albardener
Un albardener o albarder era un menestral que tenia com a ofici fer albardes, que servien per cavalcar i per dur càrrega sobre bèsties de peu rodó.
Veure Menestral і Albardener
Albert Olives
Albert Olives (Falset, 1787 - Tarragona 1827) va ser un advocat i militar català.
Veure Menestral і Albert Olives
Aluder
L'aluder era el menestral que manufacturava l'aluda, producte que s'obtenia adobant la pell blanca de xai o cabrit amb alum de roca.
Veure Menestral і Aluder
Andreu Febrer i Callís
Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.
Veure Menestral і Andreu Febrer i Callís
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Menestral і Antic Règim
Antoni Pons Anguera
Antoni Pons Anguera (Reus, 1810 - últim terç del segle XIX) va ser un fadrí cabaler d'una família de menestrals catalans que va deixar escrit un dietari sobre els successos a Reus i a altres llocs del Camp durant la primera meitat del.
Veure Menestral і Antoni Pons Anguera
Aprenent
'' Antonio Stradivari '' amb un aprenent davant seu i una noia ajudant, (obra pictòrica de Edgar Bundy, 1893). Tradicionalment s'anomenava aprenent aquella persona que es formava en algun art o ofici.
Veure Menestral і Aprenent
Argenter
Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.
Veure Menestral і Argenter
Artesania
Artesania Ferro forjat a la Torre Luengo d'AlginetL'artesania és la capacitat de què disposem els humans de produir objectes amb les mans o amb l'ajut d'utillatges o màquines simples.
Veure Menestral і Artesania
Artista (classe)
Els artistes eren una classe social durant l'antic règim considerada generalment com a petita burgesia.
Veure Menestral і Artista (classe)
Ascensi Mora
va ser un director, actor i dramaturg valencià.
Veure Menestral і Ascensi Mora
Assaonador
Un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells animals ja netes fins a fer-ne cuir.
Veure Menestral і Assaonador
Ataconador
Un ataconador és un menestral que tenia l'ofici d'ataconar o adobar sabates velles.
Veure Menestral і Ataconador
Ateneu
L'Ateneu de València Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.
Veure Menestral і Ateneu
Baix des Puig
Baix del Puig (col·loquialment Baix des Puig) és un llogaret de Bunyola situat a la carretera de Bunyola a Santa Maria del Camí, entre les possessions de l'Estremera Vella (Bunyola), el Cabàs (Santa Maria) i Son Sureda (Marratxí), baix del Puig de l'Estremera, realitat de la qual pren el nom.
Veure Menestral і Baix des Puig
Baldomer Galofre i Giménez
Baldomer Galofre i Giménez (Reus, el Baix Camp, 24 d'octubre de 1846 - Barcelona, 26 de juliol de 1902) va ser un pintor català.
Veure Menestral і Baldomer Galofre i Giménez
Ballester (menestral)
Un ballester era un menestral que tenia com a ofici fer ballestes i vendre-les.
Veure Menestral і Ballester (menestral)
Baltasar de Bacardí i Tomba
va ser un comerciant ennoblit.
Veure Menestral і Baltasar de Bacardí i Tomba
Bandolerisme als Països Catalans
XIX El fenomen del bandolerisme va tenir una importància singular en les societats mediterrànies.
Veure Menestral і Bandolerisme als Països Catalans
Batifuller
Pa d'or sobre el coixinet El batifuller o batifullera, a vegades anomenat tirador d'or, és aquell ofici dedicat a picar un metall noble amb un martell fins a convertir-lo en fines làmines que s'utilitzaven per l'embelliment de les obres d'art.
Veure Menestral і Batifuller
Beiner
Un beiner era un menestral que tenia com a ofici fer beines i vendre-les.
Veure Menestral і Beiner
Blanquer
Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells.
Veure Menestral і Blanquer
Bonaventura Sabater March
Bonaventura Sabater March (Reus, - segle XIX) va ser un comerciant i ciutadà honrat de Catalunya que arribà a alcalde de Reus.
Veure Menestral і Bonaventura Sabater March
Boter
Eines de boter al Museu del Traginer (Igualada). Un boter era un menestral que tenia l'ofici de fer bótes, tines, tonells, etc., destinats a contenir líquids, especialment vi, o pesca salada.
Veure Menestral і Boter
Botxí
Un botxí és el menestral que té l'ofici d'executar les tortures, els càstigs i la pena de mort en els estats en els quals aquestes sentències contràries als Drets Humans existien o existeixen.
Veure Menestral і Botxí
Broquerer
Un broquerer era un menestral que tenia com a ofici fer broquers o escuts circulars, fets amb fusta de pollancre o figuera i recoberts de cuir.
Veure Menestral і Broquerer
Caixer (folklore)
Caixer amb cavall menorquí Fabioler de Sant Joan - Estampa de Francesc Hernández Sanz El caixer o caixera és com es coneix a Menorca un cavaller o cavalleressa que participa a cavall a les qualcades i actes propis de les festes de poble de Menorca.
Veure Menestral і Caixer (folklore)
Caixer Senyor
Caixer Senyor de Sant Joan - Estampa de Francesc Hernández Sanz El Caixer Senyor, és el cavaller que representa a la noblesa i que presideix la Junta de Caixers i oficialment les festes de Sant Joan de Ciutadella de Menorca.
Veure Menestral і Caixer Senyor
Calceter
El calceter era un menestral que tenia l'ofici de fer calces.
Veure Menestral і Calceter
Calciner
Forn de calç El calciner o calcinaire era un menestral que tenia l'ofici de fabricar i de vendre calç, a base de calcinar la pedra calcària en un forn o en una olla de calç.
Veure Menestral і Calciner
Calderer
El calderer era un menestral que tenia l'ofici de fer calderes o peroles i altres atuells d'aram.
Veure Menestral і Calderer
Candeler
El candeler era un menestral que tenia l'ofici de fer candeles o ciris de cera.
Veure Menestral і Candeler
Cantereller
Un cantereller o cantirer era un menestral que tenia l'ofici de fer càntirs i vendre'ls.
Veure Menestral і Cantereller
Capa
Dona amb una capa de llana. Una capa és una peça de roba d'abrigar folgada i sense mànigues que cobreix les espatlles i l'esquena i que es lliga a la part de davant del coll.
Veure Menestral і Capa
Capeller
Un capeller, barretaire o barreter era un menestral que tenia l'ofici de fer i/o vendre capells.
Veure Menestral і Capeller
Casino La Constància
El Casino La Constància és un casino cultural de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), construït el 1888 —1890.
Veure Menestral і Casino La Constància
Castell d'Escornalbou
El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.
Veure Menestral і Castell d'Escornalbou
Cercoler
Un cercoler és un menestral que tenia l'ofici de fer i vendre cèrcols, per a les bótes o tones.
Veure Menestral і Cercoler
Cobles de la divisió del Regne de Mallorques
Les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques és un poema escrit per Anselm Turmeda l'any 1398 i que consta de 123 estrofes cadascuna de les quals constituïda de vuit heptasíl·labs.
Veure Menestral і Cobles de la divisió del Regne de Mallorques
Colteller
Un colteller era un menestral que tenia l'ofici de fer i vendre coltells.
Veure Menestral і Colteller
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Menestral і Consell de Cent
Consell de Sant Francesc
El Consell de Sant Francesc, conegut inicialment com a Consell dels Menestrals i després com el Consell del Poble, va ser una institució de deliberació i govern de la Germania de Mallorca, que va convertir-se en un paral·lel revolucionari del Gran i General Consell.
Veure Menestral і Consell de Sant Francesc
Construcció de l'estat liberal a Espanya
Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.
Veure Menestral і Construcció de l'estat liberal a Espanya
Corder de viola
Carrers de Corders de Viola i Ventres, al Jaciment del Born Un corder de viola és un menestral que fabrica cordes amb budells d'animals, especialment de moltó (el mascle de l'ovella).
Veure Menestral і Corder de viola
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Menestral і Corona d'Aragó
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Veure Menestral і Coronela de Barcelona
Corretger
Un corretger és un menestral que tenia com a ofici fer o vendre corretges o que preparava les pells per poder-ne fer.
Veure Menestral і Corretger
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Veure Menestral і Corts forals valencianes
Cotoner (ofici)
Un cotoner és un menestral que tenia com a ofici vendre, batre i filar el cotó, el qual hom teixia, sovint, juntament amb el lli, per obtindre el fustany.
Veure Menestral і Cotoner (ofici)
Courer
Un courer era un menestral que tenia l'ofici de treballar el coure o aram, per fer-ne atuells, sobretot de cuina.
Veure Menestral і Courer
Daguer
El daguer era un menestral que tenia l'ofici de fer dagues i de vendre-les.
Veure Menestral і Daguer
Diego Angelón
Diego Angelón (Reus, 1803 - 1831) va ser un llibreter, fill de pares tortosins, que havien anat a viure a Reus el 1801.
Veure Menestral і Diego Angelón
Draper (ofici)
Un draper era un menestral que tenia com a ofici fabricar draps o teles de tota mena i qualitat especialment per vendre'ls.
Veure Menestral і Draper (ofici)
El Guinardó
El Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.
Veure Menestral і El Guinardó
El Olimpo (entitat)
El Olimpo va ser una entitat ateneística i recreativa reusenca fundada el mes de maig de 1858 per 170 socis, provinents de la menestralia de la ciutat.
Veure Menestral і El Olimpo (entitat)
Eleccions a Jurat de València
antiga muralla de València Braç reial per la ciutat de València Les eleccions a Jurat de València foren el procediment mitjançant el qual es triaven als Jurats de la ciutat de València.
Veure Menestral і Eleccions a Jurat de València
Entallar
Entallar és la tècnica que consisteix a esculpir, tallar figures o altres motius ornamentals, en pedra, fusta o d'altres materials.
Veure Menestral і Entallar
Esparter
Un esparter és un menestral que tenia com a ofici fer i vendre objectes d'espart.
Veure Menestral і Esparter
Espaser
Ferrer escalfant una barra de ferro en una fornal (festa medieval a Provins) Ferrer forjant una peça de ferro, amb la punta roent, damunt d'una enclusa amb un martell. Fulla d'espasa japonesa, pedra d'esmolar i recipient amb aigua (Cherry Blossom Festival, Seattle Center, Seattle, Washington, 2008).
Veure Menestral і Espaser
Estanyer
Un estanyer és un menestral que té com a ofici treballar l'estany.
Veure Menestral і Estanyer
Ferrer
Un ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria.
Veure Menestral і Ferrer
Festa de l'Estendard
La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.
Veure Menestral і Festa de l'Estendard
Festes tradicionals de Menorca
festes de Gràcia de Maó. Les festes tradicionals de Menorca, són el conjunt de festes d´origen religiós i popular, que es desenvolupen a diferents indrets de l´illa, i que inclouen també les anomenades a Menorca, festes de poble, que són el conjunt de celebracions realitzades durant l´estiu, i que, amb diferents advocacions, tenen com a eix central els caixers i/o cavallers i els seus cavalls.
Veure Menestral і Festes tradicionals de Menorca
Flassader
El flassader és un menestral que té com a ofici teixir flassades i vendre-les.
Veure Menestral і Flassader
Foc de la Bisbal
Placa del carrer 6 d'octubre de la Bisbal d'Empordà El foc de la Bisbal o Fets del 6 d'octubre fou l'enfrontament més important ocorregut durant l'aixecament federalista de 1869 i que va tenir lloc a la Bisbal d'Empordà el 6 d'octubre de 1869.
Veure Menestral і Foc de la Bisbal
Francesc de Toda
Francesc de Toda (Riudoms 1800 - Riudoms finals de segle XIX) va ser un terratinent i comerciant català, alcalde de Reus el 1844-1845.
Veure Menestral і Francesc de Toda
Frener
Un frener era un menestral que tenia l'ofici de fabricar frens o altres guarnicions dels cavalls o muls i vendre'ls.
Veure Menestral і Frener
Fustanyer
El fustanyer o fustanier era un menestral que tenia l'ofici de treballar el fustany, teixit de cotó gruixut i pelut per una cara.
Veure Menestral і Fustanyer
Fuster
Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.
Veure Menestral і Fuster
Ganiveter
El ganiveter era un menestral que tenia l'ofici de fer i de vendre ganivets.
Veure Menestral і Ganiveter
Germania de Mallorca
La Germania de Mallorca fou una revolta que va enfrontar els menestrals i el poble de la ciutat de Mallorca, aliats amb la Part Forana de l'illa, amb l'alta noblesa i altres estaments ciutadans privilegiats.
Veure Menestral і Germania de Mallorca
Gerrer
El gerrer era un menestral que tenia l'ofici de fer gerres i gerros, especialment de terrissa.
Veure Menestral і Gerrer
Gipó
Carles d'Àustria amb un gipó, l'any 1558 Un gipó (en català antic, també jupó, jubó o jubet) era una peça de roba masculina exterior amb mànigues, cenyida i curta fins a la cintura, que els cavallers es van començar a posar a partir del, substituint l'anterior gonella (que va a passar a ser una peça femenina).
Veure Menestral і Gipó
Giponer
Un giponer era un menestral que tenia com a ofici fabricar i vendre gipons (peça de vestir amb mànigues i ajustada al cos, fins a la cintura).
Veure Menestral і Giponer
Gran Casino del Foment de Terrassa
El Gran Casino del Foment de Terrassa, conegut simplement com el Gran Casino, és un edifici del centre de Terrassa (Vallès Occidental) situat al carrer de la Font Vella, protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Menestral і Gran Casino del Foment de Terrassa
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Veure Menestral і Gremi
Guadamassiler
Un guadamassiler és un menestral que tenia com a ofici fabricar guadamassils, uns cuirs adornats amb dibuixos estampats en pintura o en relleu.
Veure Menestral і Guadamassiler
Guanter
Un guanter era un menestral que tenia com a ofici fer i vendre guants.
Veure Menestral і Guanter
Història contemporània de Catalunya
La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).
Veure Menestral і Història contemporània de Catalunya
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Menestral і Història de Barcelona
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Menestral і Història de Mallorca
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Menestral і Hodonímia de Barcelona
Hortera
"El Hortera", il·lustració de ''Los españoles pintados por sí mismos'' (ed. 1851). El terme «hortera», en el seu significat i denominació original en la llengua castellana, fa referència al dependent o menestral que treballava al comerç de Madrid del i del primer terç del, sovint representat pels seus contemporanis com a personatge pintoresc i castís.
Veure Menestral і Hortera
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Menestral і Il·lustració
Indià
Can Sora (Begur), construït el 1870 per la família Cama Marti, que va fer fortuna a Cuba Un indià, sovint citat amb els noms populars dindiano, americano o americà, foren aquelles persones que, després d'emigrar a Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna (havent “fet les Amèriques”).
Veure Menestral і Indià
Joan Martell Domènech
Joan Martell Domènech (Reus, 13 d'agost de 1808 – 20 de desembre de 1867) va ser un polític i militar català.
Veure Menestral і Joan Martell Domènech
Joanot Gual
Joanot Gual (Ciutat de Mallorca, s. XV-XVI), doctor en drets i advocat.
Veure Menestral і Joanot Gual
Joaquim de March i de Bassols
Joaquim de March i de Bassols (Barcelona, 1767 - 1843) va ser un noble i comerciant català, fill de Francesc de March i de Santgenís i net de Salvador de March i Bellver.
Veure Menestral і Joaquim de March i de Bassols
Josep Albertí i Corominas
Josep Albertí i Corominas (Sant Feliu de Guíxols, 22 d'agost de 1913 – 4 d'abril de 1993) és un dels artistes guixolencs més importants del, que destacà sobretot en el camp de la pintura.
Veure Menestral і Josep Albertí i Corominas
Josep de Miró i de Burguès
Josep de Miró i de Burguès (Reus, 24 de juny de 1796 - Reus, 16 de gener de 1855) va ser un militar català, membre de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla i cavaller de l'Orde de Carles III.
Veure Menestral і Josep de Miró i de Burguès
Josep Fargas i Datzira
Josep Fargas i Datzira va néixer a Castellterçol el 1821, en el si d'una família de comerciants i menestrals arrelada a la vila i, segons sembla, emparentada amb altres nissagues locals com ara els Capdet o els Padrós.
Veure Menestral і Josep Fargas i Datzira
Josep Gayà
Josep Gayà Pàmies (Reus, - 19 d'octubre de 1822) va ser un hisendat i polític català.
Veure Menestral і Josep Gayà
Josep Maria Montemayor
Josep Maria Montemayor (Segles XVIII-XIX) va ser un advocat català i alcalde de Reus D'origen barceloní, va arribar a Reus després de la mort de Ferran VII i la proclamació d'Isabel II, enviat pel govern de Madrid amb els càrrecs d'Alcalde Major, Jutge de vara, Subdelegat de Policia i Comandant de la Milícia.
Veure Menestral і Josep Maria Montemayor
Josep Maria Prous i Vila
Josep Maria Prous i Vila (Reus, 12 d'agost de 1899 - Perpinyà, 1978) fou un escriptor català.
Veure Menestral і Josep Maria Prous i Vila
Josep Molé i Gelabert
Josep Molé i Gelabert (Mataró, 17 de maig de 1878 - 1926) és el compositor català de música dels primers Pastorets de la Sala de Cabanyes de l'any 1916.
Veure Menestral і Josep Molé i Gelabert
Josep Robrenyo i Tort
Josep Robrenyo i Tort, nascut a Barcelona el 1780 i mort al mar de les Antilles el 1838, va ser un escriptor i actor català.
Veure Menestral і Josep Robrenyo i Tort
Katia Acín Monrás
Katia Acín Monrás (Osca, 15 d'octubre de 1923 - Pamplona, 14 de desembre de 2004), va ser una artista plàstica que va treballar el gravat, la pintura i l'escultura.
Veure Menestral і Katia Acín Monrás
L'Alcúdia
L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.
Veure Menestral і L'Alcúdia
L'aranya (Àngel Guimerà)
L'aranya és un drama en tres, original d'Àngel Guimerà, escrit el 1906, i estrenat en llengua catalana per primera vegada, al teatre Romea de Barcelona, per la companyia del Teatre Català, la nit del 16 d'octubre de 1908 sota la direcció de Jaume Borras.
Veure Menestral і L'aranya (Àngel Guimerà)
La Biga i la Busca
La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.
Veure Menestral і La Biga i la Busca
La Bisbal d'Empordà
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya.
Veure Menestral і La Bisbal d'Empordà
La fabricanta
La fabricanta (subtítol: Novel·la de costums barcelonines (1860-1875)) és una novel·la de Dolors Monserdà i Vidal publicada l'any 1904 per la Llibreria Francesc Puig.
Veure Menestral і La fabricanta
La Riba
La Riba és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Menestral і La Riba
Llancer
Un llancer era un menestral que té com a ofici fer llances i vendre-les.
Veure Menestral і Llancer
Mare de Déu del Prat
La Mare de Déu del Prat és una capella de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Menestral і Mare de Déu del Prat
Maria Carme Riu de Martín
Maria Carme Riu de Martin (Barcelona 1958) és historiadora de l'art de la ceràmica catalana medieval.
Veure Menestral і Maria Carme Riu de Martín
Maximí I Smassmann
Maximí I Smassmann (o Schassmann) fill de Brunó de Rappolstein, fou senyor de Rappolstein des de 1398, succeint al seu pare i junt al seu germà Ulric VIII.
Veure Menestral і Maximí I Smassmann
Mercer (ofici)
El mercer era un menestral que tenia l'ofici de la venda en una botiga, a la menuda, de teixits i altres objectes relacionats amb la indumentària.
Veure Menestral і Mercer (ofici)
Mestre
* Oficis.
Veure Menestral і Mestre
Mestre artesà
«Artesà venent estoigs al costat d'un edifici de fusta de teca d'Ahmedabad», d'Edwin Lord Weeks (1895) El títol de mestre artesà, avui dia, és la qualificació professional més alta en les indústries artesanes.
Veure Menestral і Mestre artesà
Miguel de Gurrea y Cerdan
Miguel de Gurrea y Cerdan (Regne d'Aragó, -), va ser un noble aragonès, baró de Gurrea i lloctinent general de Mallorca (1512-1525).
Veure Menestral і Miguel de Gurrea y Cerdan
Miquel Llor i Forcada
Miquel Llor i Forcada (Barcelona, 3 de maig de 1894- 2 de maig de 1966) fou un narrador i novel·lista que va participar activament de la vida literària.
Veure Menestral і Miquel Llor i Forcada
Miquel Parets i Alaver
Miquel Parets (Barcelona, 1610 - Barcelona, estiu del 1661) fou un menestral assaonador barceloní del, conegut sobretot per la monumental obra de la seva crònica personal De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria,Mestre, 1998: p.
Veure Menestral і Miquel Parets i Alaver
Moler
Placa al carrer de les Moles, a Barcelona El moler era un menestral que tenia l'ofici de fer moles.
Veure Menestral і Moler
Montgat
Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.
Veure Menestral і Montgat
Montoriol
Montoriol (oficialment en francès Montauriol) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 205 habitants, pertanyent a la comarca del Rosselló, a la subcomarca dels Aspres, a la Catalunya del Nord.
Veure Menestral і Montoriol
Narcís Oller i de Moragas
Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.
Veure Menestral і Narcís Oller i de Moragas
Olympe de Gouges
Marie Gouze (Montalban, 7 de maig del 1748 - París, 3 de novembre del 1793), més coneguda com a Olympe de Gouges, fou una escriptora, activista política protofeminista i abolicionista occitana.
Veure Menestral і Olympe de Gouges
Paraire
Registre dels exàmens dels Mestres Paraires. Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps. Segle XVI. Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi. Un paraire era un menestral que antany tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.
Veure Menestral і Paraire
Pau Font Rocamora
Pau Font Rocamora (Reus, últim terç del - segle XIX) va ser un comerciant i hisendat català que va ser alcalde de Reus.
Veure Menestral і Pau Font Rocamora
Pauline Léon
Pauline Léon (París, 28 de setembre de 1768 - La Roche-sur-Yon, 5 d'octubre de 1838) va ser una revolucionària que va tenir un paper important durant la Revolució Francesa, impulsada per les seves conviccions feministes i antireialistes.
Veure Menestral і Pauline Léon
Pere Calzada i Jubany
Pere Calzada i Jubany (Lleida, 24 de juny de 1903 – Nimes, 5 de juliol de 1999) fou un polític català.
Veure Menestral і Pere Calzada i Jubany
Pogrom de Barcelona
Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la plaça de Sant Jaume). El pogrom de Barcelona del 1391 fou un assalt al Call de la ciutat de Barcelona, instigat per l'arribada de notícies de l'assalt al call jueu de Mallorca, entre el 5 i 8 d'agost del 1391 i que acabà amb la matança indiscriminada de ciutadans jueus si no acceptaven convertir-se al cristianisme.
Veure Menestral і Pogrom de Barcelona
Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona
Detall del quadre d'Emili Casals i Camps "Visita dels reis Ferran VII i Maria Amàlia a Llotja l'any 1827" (Museu d'Història de Barcelona MUHBA) que representa al·legòricament les diverses escoles impulsades per la Junta de Comerç La Real Junta Particular de Comercio, més coneguda com a Junta de Comerç, va ser una institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana.
Veure Menestral і Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona
Remolar
Un rem modern (esquerra) i un rem tradicional de fusta (dreta). Un remolar era un menestral dedicat a la fabricació, conservació i reparació dels rems.
Veure Menestral і Remolar
Retaule de Sant Agustí
El Retaule de Sant Agustí és una obra d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per Jaume Huguet i Pau Vergós entre els anys 1462 i 1475.
Veure Menestral і Retaule de Sant Agustí
Revolta de Berenguer Oller
La revolta de Berenguer Oller va ésser una revolta dels menestrals de Barcelona esdevinguda el mes de març de l'any 1285.
Veure Menestral і Revolta de Berenguer Oller
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Veure Menestral і Revolta de les Germanies
Revolta mallorquina de 1391
La revolta mallorquina de 1391 tingué lloc aquell any amb l'assalt al call de Palma en el context de la revolta antijueva de 1391 als regnes cristians de la península Ibèrica.
Veure Menestral і Revolta mallorquina de 1391
Ricard Mestre Ventura
Ricard Mestre Ventura (Vilanova i la Geltrú, 19 de febrer de 1906 - Ciutat de Mèxic, 13 de febrer de 1997), conegut com a "Ricarditu", fou un lliurepensador descendent d'una família menestral.
Veure Menestral і Ricard Mestre Ventura
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Menestral і Romania
Sabater
Dona fent l'ofici de sabater a Lanzhou, Xina. Un sabater és una persona que té per ofici de fer i reparar (tradicionalment, també, vendre) sabates —sabater de pega, sabater pegot o simplement pegot, ataconador o taconaire, llinyoler (nyinyoler); i, despectivament, tiranyinyol, referit a qui adoba les sabates però no les fabrica pas.
Veure Menestral і Sabater
Sastre
Un sastre pren les mides a un client en Hong Kong. Un sastre (femení: sastressa) és un menestral que té com a professió la confecció i la venda d'indumentària.
Veure Menestral і Sastre
Seller
Un seller o selleter és un menestral que té com a ofici fer o vendre selles per a muntar a cavall.
Veure Menestral і Seller
Sineu
Sineu (pronunciat) és una vila i municipi del Pla de Mallorca, en ple centre geogràfic de l'illa.
Veure Menestral і Sineu
Sistema de taller
Filadora bergadana El sistema de taller (en anglès, Putting-out system) és un mètode de producció que es va desenvolupar a moltes regions europees a mitjan.
Veure Menestral і Sistema de taller
Societat La Palma
La Societat La Palma va ser una associació recreativa fundada l'estiu del 1897 a Reus i que va existir fins al seu obligat tancament el 1939.
Veure Menestral і Societat La Palma
Taller
Un pintor al seu taller Un taller és l'espai on es realitza un treball manual o artesà, com el taller d'un pintor de brotxa fina o un terrissaire, un taller de costura o d'elaboració d'aliments, etc., Tot i que també pot designar altres conceptes derivats d'aquest.
Veure Menestral і Taller
Tapiner
Un tapiner és un menestral que tenia com a ofici la fabricació i venda de tapins, una mena de sandàlies amb sola de suro.
Veure Menestral і Tapiner
Teatre Principal (Reus)
El Teatre Principal de Reus, conegut popularment com a Teatre de les Comèdies, va ser una sala d'espectacles, avui desapareguda, de Reus, (Baix Camp), situada entre el Raval de Santa Anna i el carrer de Vallroquetes, tocant a la Plaça de Catalunya, que se'n deia des de mitjans del, plaça de les Comèdies.
Veure Menestral і Teatre Principal (Reus)
Terrisser
Un terrisser o terrissaire és una persona que té com a ofici fer objectes de terrissa i vendre'ls.
Veure Menestral і Terrisser
Tintorer
El tintorer era un menestral que tenia l'ofici de tenyir les matèries tèxtils (hi havia tintorers de draps de llana i tintorers de seda).
Veure Menestral і Tintorer
Vanover
Un vanover és un menestral que tenia com a ofici fer vànoves i vendre-les.
Veure Menestral і Vanover
Vapors de Sabadell
Xemeneia del vapor de ca l'Estruch, a l'actual plaça d'Enric Casassas de Sabadell. Els vapors són aquelles antigues fàbriques tèxtils que funcionaven amb la màquina de vapor i que per extensió es va generalitzar a tota la fàbrica.
Veure Menestral і Vapors de Sabadell
Vilafranca de Conflent
Vilafranca de Conflent (oficialment en francès Villefranche-de-Conflent) és una vila i comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.
Veure Menestral і Vilafranca de Conflent
Vilanova dels Arcs
La Vilanova dels Arcs fou un dels primers ravals de la ciutat de Barcelona fora de la muralla romana.
Veure Menestral і Vilanova dels Arcs
Vint-i-quatrena de cort
La Vint-i-quatrena de cort era una comissió de vint-i-quatre ciutadans elegida pel Consell de Cent barceloní per a assessorar els síndics i representants del braç reial a les Corts Catalanes.
Veure Menestral і Vint-i-quatrena de cort
També conegut com Menestralia, Menestrals.