Taula de continguts
8 les relacions: Al-Mahdiyya, Alonso de Contreras, Cristobal Lechuga, Història del Marroc, Mopsuèstia, Mulay Ismail, Província de Kénitra, Sidi Muhammad al-Ayyashi.
Al-Mahdiyya
* Al-Mahdiyya, nom àrab de Mahdia, Tunísia.
Veure Mehdya і Al-Mahdiyya
Alonso de Contreras
, nom amb que és conegut Alonso Guillén y Contreras, va ser un militar i corsari castellà, cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, molt conegut per haver estat autor d'una obra autobiogràfica, una de les poques que hi ha de soldats del Segle d'Or.
Veure Mehdya і Alonso de Contreras
Cristobal Lechuga
Cristóbal Lechuga (Baeza (Andalusia), ca 1557 - 1622) fou un militar i matemàtic, conegut per haver publicat un tractat d'artilleria i fortificació molt difós.
Veure Mehdya і Cristobal Lechuga
Història del Marroc
Marroc i els territoris sahrauís ocupats Típic poble del sud de la serralada de l'Atles La història del Marroc es remunta a l'època del Capsià, entre el 10000 aC i el 6000 aC, en un moment en què el Magrib era menys àrid que avui.
Veure Mehdya і Història del Marroc
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Veure Mehdya і Mopsuèstia
Mulay Ismail
Mulay Ismail (Tafilalt, 1634? o 1645?-1727) fou sultà del Marroc de la dinastia alauita.
Veure Mehdya і Mulay Ismail
Província de Kénitra
La província de Kénitra (en àrab إقليمالقنيطرة, iqlīm al-Qanīṭra; en amazic ⵜⴰⵙⴳⴰ ⵏ ⵇⵏⵉⵟⵕⴰ) és una de les províncies del Marroc, fins 2015 part de la regió de Gharb-Chrarda-Béni Hssen i actualment de la de Rabat-Salé-Kenitra.
Veure Mehdya і Província de Kénitra
Sidi Muhammad al-Ayyashi
El sidi Muhàmmad al-Ayyaixí fou un cap religiós i polític del Marroc, a Salé i la regió del Gharb a la primera meitat del.
Veure Mehdya і Sidi Muhammad al-Ayyashi
També conegut com Al-Ma'mura, Al-Mamura, La Mamora, Ma'mura, Mamura, San Miguel de Ultramar, São Joao da Mamora.