Taula de continguts
190 les relacions: Abaqa, Abarquh, Abbas I el Gran, Abbas Quli Mirza, Abbasabad (safàvida), Abd al-Latif Mirza, Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu l-Fath Khan Zand, Abu l-Hassan Xamsabadi, Abu l-Khayr, Abu Said Bahadur Khan, Abu-Saïd (timúrida), Afanassi Nikitin, Afrasiyàbides, Afxar, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Ak Bugha Naiman, Akbar Fathallah Khan, Ala al-Dawla Abd Allah, Ali Reza Khan Qadjar, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Alikeh Kukeltaix, Amol, Amol Central, Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla, Arghun Shah, Ay Timur, Şeqaqî, Babul, Bahà'u'llàh, Batalla de Sardrud, Behxahr, Berduyah, Bereke Sultan, Bistam Jagir, Buixehr, Buzurg-Ummid, Campanya de Pèrsia, Comtat de Gorgan, Conquesta de Gurgan i Astarabad (1384), Dinastia kinkhwàrida, Dinastia safàvida, Duwa, El Llibre dels Reis, Elburz, Emirat d'Armènia, Farahabad, Fat·h-Alí Xah Qajar, Firuzkuh (Iran), ... Ampliar l'índex (140 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Veure Mazandaran і Abaqa
Abarquh
Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.
Veure Mazandaran і Abarquh
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Veure Mazandaran і Abbas I el Gran
Abbas Quli Mirza
Abbas Quli Mirza fou un príncep qajar que va ocupar el govern de Kirman o Kerman a Pèrsia.
Veure Mazandaran і Abbas Quli Mirza
Abbasabad (safàvida)
Abbasabad fou una estació de caravanes i fortalesa del període safàvida de Pèrsia, prop del Shashme-yi-gaz, a la carretera de Gran Khorasan, entre Esfahan i Mazanderan, situada a 120 km de Sabzawar i a 109 km de Shahrud.
Veure Mazandaran і Abbasabad (safàvida)
Abd al-Latif Mirza
Abd al-Latif Mirza fou kan timúrida de Samarcanda (octubre de 1449 - 8 de maig de 1450), fill d'Ulugh Beg (1409-1449) i de Rokia Khatun Arolat.
Veure Mazandaran і Abd al-Latif Mirza
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí.
Veure Mazandaran і Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Veure Mazandaran і Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu l-Fath Khan Zand
Abu l-Fath Khan Zand (1755/1756-1787) fou el fill gran de Karim Khan Zand wakil de llinatge inak dels Zand.
Veure Mazandaran і Abu l-Fath Khan Zand
Abu l-Hassan Xamsabadi
L'aiatol·là Abu-l-Hassan Xamsabadi (1908-1976) fou un influent líder religiós (mújtahid) d'Isfahan, d'una família originària del Mazanderan establerta al a Isfahan.
Veure Mazandaran і Abu l-Hassan Xamsabadi
Abu l-Khayr
Abu-l-Khayr (1412-1468) fou kan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.
Veure Mazandaran і Abu l-Khayr
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Veure Mazandaran і Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Veure Mazandaran і Abu-Saïd (timúrida)
Afanassi Nikitin
Afanassi Nikitin, Афанасий Никитин "Afanasi, fill de Nikita" (Tver c.1433 – Smolensk, 1475), fou un mercader, explorador i escriptor rus, Es va convertir en el primer europeu que va arribar a l'Índia al segle XV (més de 25 anys abans que ho fes el navegant portuguès Vasco da Gama).
Veure Mazandaran і Afanassi Nikitin
Afrasiyàbides
Mapa del Mazanderan, al sud de la mar Càspia Els Afrasiyàbides o dinastia Afrasiyàbida fou una petita dinastia musulmana del Mazanderan.
Veure Mazandaran і Afrasiyàbides
Afxar
Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.
Veure Mazandaran і Afxar
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Mazandaran і Agha Muhàmmad Khan Qajar
Ak Bugha Naiman
Ak Bugha Naiman (+ vers 1400) fou un amir mongol de Tamerlà, originari de la tribu naiman.
Veure Mazandaran і Ak Bugha Naiman
Akbar Fathallah Khan
Akbar Fathallah (Fathollah) Khan Sipahdar-i Azam (1860-1938) fou primer ministre de Pèrsia de l'octubre de 1920 al 21 de febrer de 1921.
Veure Mazandaran і Akbar Fathallah Khan
Ala al-Dawla Abd Allah
Rukn al-Din Mirza Ala al-Dawla Abd Allah ibn Baysonghor (Herat, 25 de juny de 1417 - Rustamdar, 1460) fou un príncep timúrida que va governar a Herat entre 1447 i 1448 i el 1450 (potser fins al 1451).
Veure Mazandaran і Ala al-Dawla Abd Allah
Ali Reza Khan Qadjar
Ali Reza Khan Qadjar Adud al-Mulk (1847-1910) fou regent de Pèrsia (1909-1910).
Veure Mazandaran і Ali Reza Khan Qadjar
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Veure Mazandaran і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Alikeh Kukeltaix
Ala al-Din Alikeh Kukeltaix (+1440) fou un amir de Xah Rukh (segle XV).
Veure Mazandaran і Alikeh Kukeltaix
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Veure Mazandaran і Amol
Amol Central
Amol Central és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan.
Veure Mazandaran і Amol Central
Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla
Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla (1805/1806-1866) fou el novè fill del príncep Abbas Mirza Qadjar, governador de l'Azerbaidjan.
Veure Mazandaran і Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla
Arghun Shah
Amir Arghun shah ben Nawruz ben Arghun Agha(`+1345/1346), fou el cap (amir buzurg o gran amir) del grup tribal militar mongol dels Ja'un-i-Qurban que va dominar el Khurasan a la mort d'Abu Said Bahadur Khan el 1335 i fins a la seva mort.
Veure Mazandaran і Arghun Shah
Ay Timur
Ay Timur Muhammad (o Muhammad Ay Teymur) fou un cap dels sabardar i governant de Sabzawar.
Veure Mazandaran і Ay Timur
Şeqaqî
Şeqaqî (pot aparèixer també com a Shaqaqi, Shakaki o Shikaghi) és una important tribu kurda en gran part turquificada, de l'Azerbaidjan iranià.
Veure Mazandaran і Şeqaqî
Babul
Mapa de situació del comtat de Babol dins el Mazanderan Babol (بابل) o Babul (abans Barfurush i antigament Barfurush-dih que vol dir "la vila on es venen moltes coses") és una ciutat de la província de Mazanderan a l'Iran a 40 km de la capital provincial Sari.
Veure Mazandaran і Babul
Bahà'u'llàh
Santuari de Bahjí (Sant Joan d'Acre, Israel-Palestina), on es troba el sepulcre de Bahà'u'llàh Viatges de Bahá'u'lláh Bahà'u'llàh (nascut amb el nom, Mirza Husayn Ali Nuri; Teheran, 12 de novembre de 1817 – Acre, 29 de maig de 1892) és, segons els bahà'í, la manifestació de Déu en aquesta època.
Veure Mazandaran і Bahà'u'llàh
Batalla de Sardrud
La batalla de Sardrud fou un combat decisiu que es va lliurar entre els Kara Koyunlu manats pel seu beg Kara Yusuf i el príncep timúrida (net de Tamerlà), Abu Bakr ibn Miran Shah, que intentava controlar Azerbaidjan.
Veure Mazandaran і Batalla de Sardrud
Behxahr
Behxahr (en persa, بهشهر, també Behshar, antigament Àixraf o Àixraf ol Belād) és una ciutat de l'Iran, de la província de Mazanderan, a 8 km de la costa de la mar Càspia i propera a la capital provincial Sari (56 km).
Veure Mazandaran і Behxahr
Berduyah
Berduyah fou un poblet del Khurasan (província mongola), lloc d'una batalla que va suposar la derrota de Muhammad Umar de Mazanderan a mans de Xah Rukh de Khurasan.
Veure Mazandaran і Berduyah
Bereke Sultan
Bereke Khan (segona meitat del segle XV) fou un cap mongol xibànida, pare del fundador del Kanat de Khwarizm, Ilbars Khan I Descendia d'Arabshah i per això la dinastia fou anomenada després Dinastia Arabxàhida.
Veure Mazandaran і Bereke Sultan
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Veure Mazandaran і Bistam Jagir
Buixehr
Bushehr Buixehr Bushire Bushir, Bushihr o Bushahr (en persa:بوشهر) és una ciutat de l'Iran amb una població de 165.377 habitants (cens del 2005), a la costa sud-oest del Golf Pèrsic.
Veure Mazandaran і Buixehr
Buzurg-Ummid
Kiya Buzurg-Ummid fou el segon daï ismaïlita d'Alamut.
Veure Mazandaran і Buzurg-Ummid
Campanya de Pèrsia
La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.
Veure Mazandaran і Campanya de Pèrsia
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Veure Mazandaran і Comtat de Gorgan
Conquesta de Gurgan i Astarabad (1384)
La conquesta de Gurgan i Astarabad fou una campanya militar de Tamerlà del 1384 que va comportar la conquesta d'aquesta regió i ciutat, la fugida de l'amir Wali i el restabliment al poder efectiu del kan.
Veure Mazandaran і Conquesta de Gurgan i Astarabad (1384)
Dinastia kinkhwàrida
La dinastia kinkhwàrida fou una dinastia que va governar el Tabaristan (Mazanderan) als segles i. Era una branca col·lateral dels bawàndides.
Veure Mazandaran і Dinastia kinkhwàrida
Dinastia safàvida
La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.
Veure Mazandaran і Dinastia safàvida
Duwa
Duwa, Tuwa, Du'a o Doa Ledjan (mort el 1307) fou kan de Txagatai (1282 –1307).
Veure Mazandaran і Duwa
El Llibre dels Reis
El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.
Veure Mazandaran і El Llibre dels Reis
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Veure Mazandaran і Elburz
Emirat d'Armènia
LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.
Veure Mazandaran і Emirat d'Armènia
Farahabad
Farahabad és una vila de l'Iran al Mazanderan a 27 km al nord de Sari, a la desembocadura del riu Tidjin o Tidjan.
Veure Mazandaran і Farahabad
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Mazandaran і Fat·h-Alí Xah Qajar
Firuzkuh (Iran)
Firuzkuh, alguna vegada Firouzkouh, mazandari: Pirezcow, persa فیروزکوه és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Firuzkuh, a la província de Teheran.
Veure Mazandaran і Firuzkuh (Iran)
Ghiyath al-Din Baysonghor
Ghiyath al-Din Baysonghor (15 de setembre de 1397 - 1433) fou un príncep timúrida, fill de Xah-Rukh (i la seva esposa Gawhar Shad) i net de Tamerlà.
Veure Mazandaran і Ghiyath al-Din Baysonghor
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din Fadhl Allah (+ 1336) fou un ministre i polític del il-kanat mongol de Pèrsia, fill del historiador i polític Rashid-al-Din al-Hamadani, un jueu convertit al islam.
Veure Mazandaran і Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din
Gilakis
Els gilakis (o gilanis) són els habitants de Gilan, actualment una província iraniana.
Veure Mazandaran і Gilakis
Gilan Shah Farrukhan
Gilan Shah Farrukhan (Farrukhan I ibn Dabuya) conegut com «el gran» i «el virtuós», fou ispahbad (títol dels antics governadors militars sassànides) de Gilan i Tabaristan al començament del.
Veure Mazandaran і Gilan Shah Farrukhan
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Veure Mazandaran і Gitanos
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Veure Mazandaran і Gorgan (ciutat)
Guerra contra els sayyids de Mazanderan
La guerra contra els sayyids de Mazanderan fou un conflicte militar que va enfrontar a Tamerlà i el seu kanat Txagatai amb els sayyids maraixis de Mazanderan (Amol i Sari principalment); es va desenvolupar el 1392 i va suposar la submissió completa d'aquests sayyids.
Veure Mazandaran і Guerra contra els sayyids de Mazanderan
Hasan Coban
Amir Hasan Coban fou un príncep cobànida de Pèrsia fill d'amir Coban.
Veure Mazandaran і Hasan Coban
Hasan Jandar
Hasan Jandar fou un amir de Xah Rukh i després de Rustem Xah Kutb al-Din des de Sistan va informar el 1405 que els dos xahs de Sistan, Xah Ali de Farah i el seu germà Xah Ghiyath al-Din, planejaven revoltar-se.
Veure Mazandaran і Hasan Jandar
Hasan Sufi Tarkhan
Hasan Sufi Tarkhan fou un amir, probablement de la tribu Kungrat i el clan Sufi de Khwarizm, que va servir a Xah Rukh.
Veure Mazandaran і Hasan Sufi Tarkhan
Hazarjerib
Hazarjerib o Hazarjarib (també apareix com Hazar Jarib) fou un petit estat teorcràtic al sud-oest del Mazanderan (entre Kaixan i Burudjird), governat per sayyids (descendents del Profeta).
Veure Mazandaran і Hazarjerib
Història d'Artsakh
La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.
Veure Mazandaran і Història d'Artsakh
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure Mazandaran і Història d'Isfahan
Hivern al Karabagh (1403-1404)
Timur va passar el hivern del 1403 al 1404 al Karabagh.
Veure Mazandaran і Hivern al Karabagh (1403-1404)
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Veure Mazandaran і Hussayn Bayqara
Ibrahim Sultan
Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.
Veure Mazandaran і Ibrahim Sultan
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Mazandaran і Il-kanat
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Veure Mazandaran і Ildegiz
Incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan (1393)
La incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan fou una campanya militar feta per Tamerlà en aquestes zones el 1393.
Veure Mazandaran і Incursió a l'Iraq Ajamita i el Kurdistan (1393)
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Mazandaran і Iran
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Veure Mazandaran і Iraq ajamita
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Veure Mazandaran і Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar-i Shaykhi
Iskandar-i Shaykhi o Eskandar-e Sheykhi (+ inicis del segle XV, probablement el 1404) fou un general que va servir a diversos senyors a Pèrsia al darrer terç i fins als inicis del XV.
Veure Mazandaran і Iskandar-i Shaykhi
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Veure Mazandaran і Ismaïl I
Ja'un-i-Qurban
Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.
Veure Mazandaran і Ja'un-i-Qurban
Jafar Pishevari
Sayyed Jafar Pishevari (Khalkhal, 1893 – Bakú, 11 de juny de 1947) va ser el fundador i president de l'independentista i comunista Govern Nacional de l'Azerbaidjan o Govern Popular de l'Azerbaidjan (novembre de 1945 – novembre de 1946), creat i mantingut per les forces soviètiques que els quatre anys anteriors (1941-1945) havien ocupat la part nord-occidental de l'Iran.
Veure Mazandaran і Jafar Pishevari
Jahan Malik
Jahan Malik (+1408) fou un amir al servei de Xah Rukh.
Veure Mazandaran і Jahan Malik
Jalal al-Din Firuz Xah
Ala al-Din Firuz Xah (+ 1444) fou un amir de Xah Rukh.
Veure Mazandaran і Jalal al-Din Firuz Xah
Jangali
Jangali fou el nom d'un moviment polític revolucionari de Pèrsia, al Gilan.
Veure Mazandaran і Jangali
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Veure Mazandaran і Jibal
Kanat de Gilan
El Kanat de Gilan fou un estat virtualment independent de Pèrsia que va existir al Gilan després del 1749 i fins al 1787.
Veure Mazandaran і Kanat de Gilan
Kanat de Khalkhal
El Kanat de Khalkhal fou un efímer estat del que va existir a l'Azerbaidjan persa,i tenia centre a Khalkhal.
Veure Mazandaran і Kanat de Khalkhal
Kanat de Maragha
El Kanat de Maragha (també Maraga, Maraqa o Maragheh) fou un estat semi-independent a l'Azerbaidjan persa al, que va existir entre 1610 i 1925.
Veure Mazandaran і Kanat de Maragha
Kanat de Nakhitxevan
Kanats d'Erevan, de Nakhitxevam i veïns El Kanat de Nakhitxevan (en persa خانات نخجوان) fou un petit Estat que es va constituir al sud-est de l'Armènia històrica sota sobirania feudal iraniana.
Veure Mazandaran і Kanat de Nakhitxevan
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Veure Mazandaran і Kanat de Txagatai
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Veure Mazandaran і Kandahar
Karatughan
Karatughan fou una comarca del Tabaristan a l'est del Miyan Rud (Miyan-du-rud), prop de Sari, que arribava a l'oest fins al riu Mihriban.
Veure Mazandaran і Karatughan
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Veure Mazandaran і Karim Khan Zand
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Veure Mazandaran і Khalil Sultan
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Veure Mazandaran і Khurasan (província mongola)
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Mazandaran і Khuzestan
Kilman
Kilman fou una antiga ciutat de Mèdia, sotmesa als assiris en temps de Sargon II.
Veure Mazandaran і Kilman
Kutlugh Shah Noyan
Kutlugh Shah Noyan (? - 1307) fou un emir mongol al servei dels il-kànides de Pèrsia, membre de la tribu Mangit i descendent d'un general de Genguis Khan de nom Jedei Noyan.
Veure Mazandaran і Kutlugh Shah Noyan
Kutxan
Kutxan (قوچان, també romanitzat com a Quchan, Qūchān, Quĉān, Quçan,Gochan o Küčan; nom antic Khabushan o Khudjan) és el nom d'una vila i d'un districte (comtat) iranià al nord de la província de Razavi Khorasan.
Veure Mazandaran і Kutxan
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Veure Mazandaran і Lahidjan
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Veure Mazandaran і Laridjan
Mahanasar
Mahanasar fou una fortalesa del Mazanderan a uns 20 km al nord-est d'Amol i propera a la mar, que estava construïda en una altura al mig de la mar (una mena d'illa) i l'aigua les protegia completament per un costat i ajudava als altres tres; el 1392 a mes a mes, nombrosos arbres tallats s'havien acumulat per formar una segona muralla.
Veure Mazandaran і Mahanasar
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Veure Mazandaran і Mahmud Ghazan
Makhan
Makhan fou una població o oasi situat al sud del riu Jihun (el modern Amudarià).
Veure Mazandaran і Makhan
Maku
Maku - ماکو - és una ciutat muntanyosa del nord-oest de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.
Veure Mazandaran і Maku
Malik Muizz al-Din
Màlik Muïzz-ad-Din Husayn fou màlik de la dinastia Kart d'Herat.
Veure Mazandaran і Malik Muizz al-Din
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Mazandaran і Mar Càspia
Maraixi
Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.
Veure Mazandaran і Maraixi
Marlik
Marlik és un jaciment arqueològic situat a Gilan (actualment província de l'Iran), a la rodalia de la ciutat de Rudbar, al sud-oest de la mar Càspiai. Marlik és famós per les seues ceràmiques zoomòrfiques.
Veure Mazandaran і Marlik
Mazandaranis
Els mazanderanis o mazandaranis són un poble irànic que viu principalment a la costa sud-est del la mar Càspia.
Veure Mazandaran і Mazandaranis
Mazanderani
El mazanderani (en mazanderani: مازِرونی), també conegut com a tabari (en aquesta llengua: تبری) és un idioma de la branca nord-occidental de les llengües iràniques parlat per uns 4 milions de persones de l'Iran.
Veure Mazandaran і Mazanderani
Midrab Bahadur
Midrab Bahadur fou un amir al servei de Xah Rukh, un dels més fidels i importants d'aquest sobirà.
Veure Mazandaran і Midrab Bahadur
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Veure Mazandaran і Miran Xah
Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla
Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla (1866/1867-1911) fou un polític persa, fill de Muhammad Rahim Khan Ala al-Dawla.
Veure Mazandaran і Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla
Mirza Taki Khan
Amir-i Kabir Mirza Taki Khan (1807 - Kaixan, 10 de gener de 1852) conegut també pels títols d'atabeg i Amir-i Nizam fou primer ministre de Nàssir-ad-Din Xah Qajar de Pèrsia als quatre primers anys del seu regnat, quan va accedir al tron el setembre de 1848 a la mort de Muhammad Xah Qajar.
Veure Mazandaran і Mirza Taki Khan
Mitologia persa
Simurgh, un gran ocell bell i poderós de la mitologia persa La mitologia persa és el conjunt de creences religioses que tenien els antics perses o grups de pobles culturalment i lingüísticament relacionats que van habitar l'altiplà iranià, i les seves zones frontereres, així com àrees de l'Àsia Central des del mar Negre fins a Khotan, la moderna Hotan a la Xina.
Veure Mazandaran і Mitologia persa
Mubàixir Bahadur
Mubàixir Bahadur (Mubashir Bahadur) fou un emir turcomongol de Tamerlà a cavall entre els segles i, mort el 1410.
Veure Mazandaran і Mubàixir Bahadur
Muhammad Hasan Khan
Muhammad Hasan Khan fou un kan dels qadjars, fill de Fath Ali Khan.
Veure Mazandaran і Muhammad Hasan Khan
Muhàmmad Alí Barfuruixi
Muhàmmad Alí Barfuruixí (Barfuruix al Mazanderan 1824-1849) fou un líder babí.
Veure Mazandaran і Muhàmmad Alí Barfuruixi
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Veure Mazandaran і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Khan
Muhammad Khan (mort el 16 de juliol de 1338) fou un kan il-kànida proclamat pel jalayírida Hasan Buzurg.
Veure Mazandaran і Muhàmmad Khan
Muhàmmad Sadik Khan Zand
Muhàmmad Sadiq Khan-e Zand o Muhàmmad Sadik Khan Zand (1760-1779) fou un membre de la dinastia Zand germà de Karim Khan Zand.
Veure Mazandaran і Muhàmmad Sadik Khan Zand
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Veure Mazandaran і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Zaman ibn Badi al-Zaman
Muhàmmad Zaman ibn Badi al-Zaman (Balkh, 1497 - després de 1528) fou un príncep timúrida fill de Badi al-Zaman i net de Hussayn Bayqara.
Veure Mazandaran і Muhàmmad Zaman ibn Badi al-Zaman
Muixaixa
Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.
Veure Mazandaran і Muixaixa
Muntanya Damavand
Situació dins el Mazanderan i el comtat d'Amol La muntanya Damāvand (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan.
Veure Mazandaran і Muntanya Damavand
Musa Khan
Musa Khan (mort el 18 de juliol de 1337) fou un kan de Pèrsia, de la dinastia il-kànida tot i no ser pròpiament un il-kànida.
Veure Mazandaran і Musa Khan
Navsari
Navsari (gujarati નવસારી) és una ciutat i corporació municipal de Gujarat, capital del districte de Navsari i abans del prant de Navsari.
Veure Mazandaran і Navsari
Nawruz
L'amir Nawruz o Nowruz (en persa: nrz / nowrz / nowruz: نوروز, “nova llum”; és també el nom del “nou any” persa en l'equinocci de primavera festa de Nowruz) o Nauruz o Nevrouz fou un fill del general mongol Argun Agha, d'origen oirat, que fou administrador civil de Pèrsia sota domini mongol entre 1243 i 1255, abans del període il-kànida.
Veure Mazandaran і Nawruz
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Mazandaran і Nàdir-Xah Afxar
Organització territorial de l'Iran
La divisió administrativa de l'Iran consisteix en 31 províncies (en persa: استان, ostān, i en plural استانها ostānhā).
Veure Mazandaran і Organització territorial de l'Iran
Paixtus
Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.
Veure Mazandaran і Paixtus
Parsua
Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.
Veure Mazandaran і Parsua
Patusharra
Patusharra o Patušarra fou un territori a la frontera oriental d'Assíria a la part oriental del modern Mazanderan.
Veure Mazandaran і Patusharra
Península de Manguistau
La península de Manguistau és una península asiàtica dins la mar Càspia, situada a la part occidental del Kazakhstan.
Veure Mazandaran і Península de Manguistau
Persecució de la fe bahá’í
La persecució de la fe bahá’í succeeix en diversos països, especialment a l'Iran, on es va originar la Fe Bahá'í i la ubicació d'una de les poblacions bahá'is més grans del món.
Veure Mazandaran і Persecució de la fe bahá’í
Pir Ali Taz Sulduz
Pir Ali Taz Sulduz (+meitat de 1408) fou un amir dels Sulduz, al servei de Tamerlà i després del seu net Pir Muhammad ibn Jahangir.
Veure Mazandaran і Pir Ali Taz Sulduz
Pirak Pasha
Pirak Pasha o Pir Pasha fou emir de Gurgan, vassall de Tamerlà.
Veure Mazandaran і Pirak Pasha
Província de Golestan
Comtats de Golestan La província de Golestān (استان گلستان, Ostān-e Golestān) és una de les 31 províncies de l'Iran; està situada al nord-est del país al sud de la mar Càspia.
Veure Mazandaran і Província de Golestan
Província de Teheran
La província de Teheran (persa: استان تهران) és una de les 30 Províncies de l'Iran, té més de 12 milions d'habitants i és la província més densament poblada de l'Iran.
Veure Mazandaran і Província de Teheran
Qaem Shahr
Plaça Taleghani Qaem Shahr, (en persa: قائمشهر) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, Al cens de 2016, la seva població era de 204.953 habitants.
Veure Mazandaran і Qaem Shahr
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Mazandaran і Qara Qoyunlu
Radkan
Radkan és una torre funerària de l'Iran, de construcció islàmica medieval.
Veure Mazandaran і Radkan
Ramsar
Parc de l'Hotel Ramsar. Ramsar (en persa, رامسر) és una ciutat de la província de Mazandaran, a l'Iran, a la costa de la mar Càspia, i capital del comtat homònim.
Veure Mazandaran і Ramsar
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Mazandaran і Rayy
Resolució 5 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 5 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 8 de maig de 1946, acordava el retard als debats sobre la qüestió de l'Iran per l'absència de confirmació de la retirada total de tropes soviètiques de territori iranià.
Veure Mazandaran і Resolució 5 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Revolta d'Iskandar-i Shaykhi
La revolta d'Iskandar-i Shaykhi fou una rebel·lió del príncep Iskandar, restaurat per Tamerlà, que va afectar els territoris del Mazanderan occidental.
Veure Mazandaran і Revolta d'Iskandar-i Shaykhi
Reza I de l'Iran
Reza I de l'Iran (Sevah Kuh, Mazanderan, 16 de març de 1878 - Johannesburg, 26 de juliol de 1944) va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941.
Veure Mazandaran і Reza I de l'Iran
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Veure Mazandaran і Rustem ibn Úmar Xaykh
Ruta de l'exèrcit del Khurasan
La Ruta de l'exèrcit del Khurasan va ser la ruta que va seguir l'exèrcit del Khurasan durant la Campanya dels Set Anys.
Veure Mazandaran і Ruta de l'exèrcit del Khurasan
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Veure Mazandaran і Ruyan
Said Khoja
Said Khoja (+ després del 1406) fou un amir de Tamerlà, fill de l'amir Shaikh Ali Bahadur (fidel de Tamerlà).
Veure Mazandaran і Said Khoja
Sarakhs
Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.
Veure Mazandaran і Sarakhs
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Veure Mazandaran і Sarbadàrida
Sari (Iran)
Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.
Veure Mazandaran і Sari (Iran)
Sayyed Abdal·lah Behbahani
Sayyed Abdal·lah Behbahani,de vegades transcrit Seyyed Abdul·lah Behbahani (1840-1910) en persa عبدالله بهبهانی fou un teòleg xiïta i polític iranià nascut a Nadjaf.
Veure Mazandaran і Sayyed Abdal·lah Behbahani
Sām
Sām (سام), també transcrit Saam, és un heroi mític de l'antiga Pèrsia, i un personatge important en l'èpic Shahnameh.
Veure Mazandaran і Sām
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Veure Mazandaran і Semnan
Setge de Gandja (1606)
El Setge de Gandja va tindre lloc durant el 1606, va enfrontar l'Imperi Otomà, que en aquell moment controlava la ciutat de Gandja, i l'Imperi Safàvida, que l'havia perdut contra els otomans gràcies al Tractat de Ferhad Pasha.
Veure Mazandaran і Setge de Gandja (1606)
Sevinjik Bahadur
Sevinjik Bahadur (segles XIV-XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà A finals de 1383 fou designat per Tamerlà per acompanyar al seu fill Miran Shah durant la campanya de Zamindawar.
Veure Mazandaran і Sevinjik Bahadur
Shah Mansur
Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).
Veure Mazandaran і Shah Mansur
Shaikh Ali ibn Ali Qushji
Shaikh Ali ibn Ali Qushji (el nom familiar apareix en diverses formes, Qurji, Kushči, Qurdji i altres), fou un funcionari dels kans ilkhans que sota Abu Said Bahadur Khan, per consell de Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din fou enviat (1828/1829) com a governador al Khurasan (província mongola).
Veure Mazandaran і Shaikh Ali ibn Ali Qushji
Simnani
Els Simnani o Semnani foren una família o gruo de famílies d'origen geogràfic a Simnan, que també es coneixia amb el sobrenom de Dar al-Wuzarap.
Veure Mazandaran і Simnani
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Mazandaran і Sistan
Soyurgatmix ibn Xah Rukh
Soyurgatmix ibn Xah Rukh o Soyurgatmix Mirza (el nom apareix escrit de diverses formes: Soyurgatmix/Soyurgatmish, Suyurgatmix/Suyurgatmish, Soyurghatmix/Soyughatmish, Suyurghatmix/Suyurghatmish, Syorgatmix/Syorgatmish, Syorghatmix/Syorghatmish) (1399-17 de novembre de 1426), fou un príncep timúrida, fill de Xah Rukh El 1413 quan el seu pare va marxar al Mazanderan per iniciar a l'any següent una campanya contra Kara Yusuf Kara Koyunlu, va deixar a Soyurgatmix com a governador delegat a Herat.
Veure Mazandaran і Soyurgatmix ibn Xah Rukh
Subh-i Azal
Subh-i Azal Subh-i Azal, de nom real Mirza Yahya Nur (vers 1830-1912), fou el fundador de la secta azalita dels babis.
Veure Mazandaran і Subh-i Azal
Sultan Ali ibn Pirak
Sultan Ali ibn Pirak (+ vers 1410) fou el darrer membre conegut de la casa reial il-kànida de Gurgan.
Veure Mazandaran і Sultan Ali ibn Pirak
Sultan Muhammad Mirza
Sultan Muhammad Mirza fou un príncep timúrida d'origen discutit.
Veure Mazandaran і Sultan Muhammad Mirza
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Veure Mazandaran і Sultaniyya
Surgan
Sūrḡān o Sorḡān fou un príncep cobànida, fill d'Amir Coban i Sati Beg, que fou governador i senyor de Karabagh i de l'Iraq Ajamita.
Veure Mazandaran і Surgan
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Veure Mazandaran і Tabaristan
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Mazandaran і Tabriz
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Veure Mazandaran і Tahmasp II
Takhi-i-Hulagu
Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.
Veure Mazandaran і Takhi-i-Hulagu
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Mazandaran і Tamerlà
Tarkhan (família)
La família Tarkhan (també Terkhan) fou una de les famílies mes notables del regne timúrida durant el regnat de Xah Rukh.
Veure Mazandaran і Tarkhan (família)
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Veure Mazandaran і Teheran
Togha Temur (il-kànida)
Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.
Veure Mazandaran і Togha Temur (il-kànida)
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Veure Mazandaran і Toghril Beg I
Tractat de Sant Petersburg (1723)
El Tractat de Sant Petersburg de William Bayne Fisher, P. Avery, G. R. G. Hambly, C. Melville.
Veure Mazandaran і Tractat de Sant Petersburg (1723)
Tuman Agha
Tuman Agha (nascuda 1366, morta ?) fou una princesa de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir Musa Taychi'ut i la seva esposa Arzu Mulk Agha (filla de Bayazid Jalayir).
Veure Mazandaran і Tuman Agha
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Veure Mazandaran і Tus
Utx Kara Bahadur
Utx Kara Bahadur o Utj Kara Bahadur (segles XIV - XV) fou un amir de Tamerlà.
Veure Mazandaran і Utx Kara Bahadur
Uzbeg Khan
Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.
Veure Mazandaran і Uzbeg Khan
Xah Màlik (amir)
Ghiyath al-Din Xah Màlik o Shah Malik, també esmentat per Yazdi com Màlik Xah (Malik Shah) i pel matla-assadein com Xah Mulk, fou un amir de Tamerlà i de Xah Rukh, governador un anys per al menys dues vegades de Khwarizm, que va operar al inicis del.
Veure Mazandaran і Xah Màlik (amir)
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Mazandaran і Xah Rukh (timúrida)
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Veure Mazandaran і Xah Xuia
Xahriyar
Xahriyar (Persa: شهریار) (també apareix com Xaryar, Xeryar, Shariyar, Shahriyar, Xahryar, Xariyar, Shahryār, Shahriār, Xeharyar, Xaheryar, Xaharyar, Xehreyar o Xehiryar amb la "x" normalment com a "Sh", nom que vol dir "Gran Rei") fou una fortalesa de l'Iraq Ajamita, situada prop de Rayy, uns 25 km a l'oest i avui dia una ciutat capital del comtat de Shahriar a la província de Teheran, a l'Iran.
Veure Mazandaran і Xahriyar
Xaikh Ali Bahadur
Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.
Veure Mazandaran і Xaikh Ali Bahadur
Xarestans de l'Iran
Els comtats o departaments de l'Iran (en farsi Xahrestans, singular شهرستان xahrestān) són subdivisions administratives de les províncies o ustans.
Veure Mazandaran і Xarestans de l'Iran
Yasaur
Yasaur (+ 1320) fou un príncep txagataïda revoltat contra el seu kan i per un temps kan vassall dels il-kànides.
Veure Mazandaran і Yasaur
Yusuf Khalil
Yusuf Khalil (+ 1440/1441) fou un amir turcomongol al servei de Xah Rukh i després d'Iskandar.
Veure Mazandaran і Yusuf Khalil
Zahir al-Din Maraixi
Sàyyid Zahir al-Din Maraixi ibn Nàssir al-Din (1412-1489) fou un general i historiador persa de la zona de la mar Càspia, membre de la família de sayyids marashi del Mazanderan del que van governar fins a l'annexió a l'estat safàvida el 1596.
Veure Mazandaran і Zahir al-Din Maraixi
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Mazandaran і 16 de març
1878
;Països Catalans.
Veure Mazandaran і 1878
També conegut com Manzanderan, Mazanderan, Província de Mazanderan.