Taula de continguts
57 les relacions: Abd al-Hamid ibn Ahmad, Abd-ar-Razzaq al-Maymandí, Abu Alí ibn Muhàmmad Xansabani, Abu Kalidjar Garshasp I, Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki, Abu Sahl Ahmad, Abu Sahl Lakshan, Abu Sahl Muhammad, Abu-Mansur Abd-ar-Raixid, Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad, Abu-Nasr Mansur ibn Muskan, Al-Biruní, Ala al-Din Husayn, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, Alí ibn Massud, Ali ibn Il-Arslan, Ali ibn Ubaydallah, Altuntaix, Amol, Çağrı Beg Dawud, Àhmad ibn Muhàmmad, Bahram Xah, Balutxis, Balutxistan (regió), Dinastia Altuntàixida, Districte d'Hisar, Districte de Multan, Djand, Gaznèvides, Gazni, Hansi (Haryana), Harun Bughra Khan, Història d'Isfahan, Història del Panjab, Inaltigin, Köneürgenç, Khalajs, Khuttal, Khuzdar, Lahore, Madjdud ibn Masud, Majd-ad-Dawla, Malik Ayaz Abu l-Nadjm, Masud, Mawdud ibn Masud, Muhammad ibn Mahmud, Nasir Khusraw, Paixtus, Qarakhànida, Rajouli, ... Ampliar l'índex (7 més) »
Abd al-Hamid ibn Ahmad
Abd-al-Hamid ibn Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort vers 1118) fou un visir gaznèvida a cavall dels segles i. Era d'una família que tradicionalment havia servit els governants locals, primer els samànides i després els gaznèvides.
Veure Massud I ibn Mahmud і Abd al-Hamid ibn Ahmad
Abd-ar-Razzaq al-Maymandí
Abd-ar-Razzaq Abu-l-Fat·h ibn Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, més conegut simplement com a Abd-ar-Razzaq al-Maymandí fou un visir gaznèvida de la segona meitat del.
Veure Massud I ibn Mahmud і Abd-ar-Razzaq al-Maymandí
Abu Alí ibn Muhàmmad Xansabani
Abu Alí ibn Muhàmmad Xansabani fou emir dels shansabànides de Ghur, fill de Muhammad ibn Suri Shansabani.
Veure Massud I ibn Mahmud і Abu Alí ibn Muhàmmad Xansabani
Abu Kalidjar Garshasp I
Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylemita) del Jibal governant sobre Hamadan i parts del Kurdistan i Luristan (1041/1042 a 1045).
Veure Massud I ibn Mahmud і Abu Kalidjar Garshasp I
Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki
Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki (Harithabad 995-21 de setembre de 1077) fou un historiador persa del segle XI.
Veure Massud I ibn Mahmud і Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki
Abu Sahl Ahmad
Abu Sahl Ahmad ibn Hasam al-Hamduwi fou un oficial gaznèvida del.
Veure Massud I ibn Mahmud і Abu Sahl Ahmad
Abu Sahl Lakshan
Abu Sahl Lakshan (Khadja Abu Sahl Abd Allah ibn Ahmad ibn Lakshan al-Dabir) fou un oficial dels sultans gaznèvides Mahmud ibn Sebuktegin (998-1030) i Masud I ben Mahmud (1030-1041).
Veure Massud I ibn Mahmud і Abu Sahl Lakshan
Abu Sahl Muhammad
Abu Sahl Muhammad ibn Husayn al-Zuzani (mort entre 1050 i 1059) fou un cortesà gaznèvida sota els sultans gaznèvides Mahmud ibn Sebuktegin (998-1030) i Masud I ben Mahmud (1030-1041).
Veure Massud I ibn Mahmud і Abu Sahl Muhammad
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid Izz-ad-Dawla ibn Mahmud ibn Sebüktigin, més conegut senzillament com a Abd-ar-Raixid ibn Mahmud (1023-1052 o 1053) fou sultà gaznèvida (1049-1052).
Veure Massud I ibn Mahmud і Abu-Mansur Abd-ar-Raixid
Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad
Khwaja Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort probablement en 1043), fou un visir gaznèvida, originari de Xiraz, al Fars, i d'una família al servei dels samànides des del.
Veure Massud I ibn Mahmud і Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad
Abu-Nasr Mansur ibn Muskan
Abu-Nasr Mansur ibn Muskan fou cap de la cancelleria gaznèvida sota el sultans Mahmud de Ghazna (998-1030) i Massud I ibn Mahmud (1030-1040).
Veure Massud I ibn Mahmud і Abu-Nasr Mansur ibn Muskan
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Veure Massud I ibn Mahmud і Al-Biruní
Ala al-Din Husayn
Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.
Veure Massud I ibn Mahmud і Ala al-Din Husayn
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.
Veure Massud I ibn Mahmud і Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alí ibn Massud
Abu-l-Hàssan Alí ibn Massud Bahà-ad-Dawla, més conegut senzillament com a Alí ibn Massud fou sultà gaznèvida, fill del sultà Massud (I) ibn Mahmud (1030-1040).
Veure Massud I ibn Mahmud і Alí ibn Massud
Ali ibn Il-Arslan
Ali ibn Il-Arslan Karib Daim al-Hodjdjab, anomenat també al-Khwishawand (el parent), fou un comandant militar turc dels gaznèvides al servei de Mahmud de Gazni, i per poc temps dels seus successors Muhammad ben Mahmud i Masud I ben Mahmud.
Veure Massud I ibn Mahmud і Ali ibn Il-Arslan
Ali ibn Ubaydallah
Abu l-Hasan Ali ibn Ubaydallah al-Sadik (mort 1041 o després), esmentat també con Ali Daya, fou un comandant militar gaznèvida sota el sultà Masud I ben Mahmud.
Veure Massud I ibn Mahmud і Ali ibn Ubaydallah
Altuntaix
Abu Said Altuntash al-Hadjib fou un esclau turc i general del gaznèvida Subuktegin i els seus dos successors, que va arribar a xa de Khwarizm on va fundar la dinastia Altuntàshida.
Veure Massud I ibn Mahmud і Altuntaix
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Veure Massud I ibn Mahmud і Amol
Çağrı Beg Dawud
Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).
Veure Massud I ibn Mahmud і Çağrı Beg Dawud
Àhmad ibn Muhàmmad
Àhmad ibn Muhàmmad fou fill de Muhammad ibn Mahmud, sultà de Gazni.
Veure Massud I ibn Mahmud і Àhmad ibn Muhàmmad
Bahram Xah
Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.
Veure Massud I ibn Mahmud і Bahram Xah
Balutxis
Home balutxi Els balutxis són un poble que viu al Balutxistan (avui repartit entre Pakistan i l'Iran) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de Síria al començament de l'era cristiana.
Veure Massud I ibn Mahmud і Balutxis
Balutxistan (regió)
Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.
Veure Massud I ibn Mahmud і Balutxistan (regió)
Dinastia Altuntàixida
La dinastia Altuntàshida fou un llinatge d'esclaus turc que va governar Khwarizm del 1017 al 1041 per compte del soldà de Gazni.
Veure Massud I ibn Mahmud і Dinastia Altuntàixida
Districte d'Hisar
El districte d'Hissar o Hisar és una divisió administrativa de l'estat d'Haryana a l'Índia, a la divisió d'Hisar.
Veure Massud I ibn Mahmud і Districte d'Hisar
Districte de Multan
El districte de Multan (en urdú ضلع ملتان) és una divisió administrativa del Panjab (Pakistan).
Veure Massud I ibn Mahmud і Districte de Multan
Djand
Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.
Veure Massud I ibn Mahmud і Djand
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Massud I ibn Mahmud і Gaznèvides
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Veure Massud I ibn Mahmud і Gazni
Hansi (Haryana)
Hansi és una ciutat i municipalitat del districte d'Hissar a l'estat d'Haryana (Índia).
Veure Massud I ibn Mahmud і Hansi (Haryana)
Harun Bughra Khan
Harun Bughra Khan (Ali ibn Hàssan) (mort 1034), esmentat generalment a les cròniques com a Alitigin, fou un kan de la branca hassànida o occidental dels karakhànides, que va governar a Transoxiana al començament del.
Veure Massud I ibn Mahmud і Harun Bughra Khan
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure Massud I ibn Mahmud і Història d'Isfahan
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Veure Massud I ibn Mahmud і Història del Panjab
Inaltigin
Inaltigin o Yinaltigin (o Ahmad Inaltigin) (també Inaltegin o Yenaltegin) (mort 1035) fou un cap militar turc rebel contra el sultà gaznèvida Masud I ben Mahmud (1030-1041).
Veure Massud I ibn Mahmud і Inaltigin
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Veure Massud I ibn Mahmud і Köneürgenç
Khalajs
Els khalajs són un poble turcman que viu a l'Iran principalment a la província de Markazi.
Veure Massud I ibn Mahmud і Khalajs
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Veure Massud I ibn Mahmud і Khuttal
Khuzdar
Khuzdar o Khozdar (urdu: خضدار) és una ciutat de la província pakistanesa de Balutxistan.
Veure Massud I ibn Mahmud і Khuzdar
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Veure Massud I ibn Mahmud і Lahore
Madjdud ibn Masud
Majdud ibn Massud fou un príncep gaznèvida, pretendent al sultanat, que era fill de Masud I ibn Mahmud.
Veure Massud I ibn Mahmud і Madjdud ibn Masud
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Veure Massud I ibn Mahmud і Majd-ad-Dawla
Malik Ayaz Abu l-Nadjm
Malik Ayaz Abu l-Nadjm ibn Aymak (mort 1057/1058) fou un esclau turc dels gaznèvides, fill d'Aymak Abu l-Nadjm, i servidor a la cort del sultà Mahmud de Gazni del que fou el favorit.
Veure Massud I ibn Mahmud і Malik Ayaz Abu l-Nadjm
Masud
* Massud I ibn Mahmud, sultà gaznèvida.
Veure Massud I ibn Mahmud і Masud
Mawdud ibn Masud
Abu-l-Fat·h Mawdud ibn Massud, també conegut pels làqabs Xihab-ad-Din wa-d-Dawla i Qutb-al-Mil·la, (vers 1011-1048) fou sultà gaznèvida del 1041 a l'hivern del 1048 al 1049.
Veure Massud I ibn Mahmud і Mawdud ibn Masud
Muhammad ibn Mahmud
Abu Ahmad Muhammad ibn Mahmud (Abu Àhmad Muhàmmad Djalal al-Dawla wa-Djamal al-milla ibn Mahmud ibn Sebuktegin) (997-1040) fou sobirà gaznèvida, fill de Mahmud de Ghazna.
Veure Massud I ibn Mahmud і Muhammad ibn Mahmud
Nasir Khusraw
Abu Mo’in Hamid ad-Din Nasir ibn Khusraw al-Qubadiani o Nāsir Khusraw Qubādiyānī (1004 - 1088 C. (en persa, ناصر خسرو), va ser un teòleg, poeta, viatger i filòsof ismaïlita de llengua persa. Va néixer i va morir en terres del que és avui l'Afganistan, i aleshores el Gran Khorasan.
Veure Massud I ibn Mahmud і Nasir Khusraw
Paixtus
Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.
Veure Massud I ibn Mahmud і Paixtus
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Veure Massud I ibn Mahmud і Qarakhànida
Rajouli
Rajouri o Rajauli, antigament Rajapuri (Terra de Reis), fou un estat tributari protegit de Caixmir, que correspon a grans trets al moder districte de Rajouri.
Veure Massud I ibn Mahmud і Rajouli
Salar (rang)
Salar fou un rang militar sassànida, derivat del pahlavi sardar.
Veure Massud I ibn Mahmud і Salar (rang)
Seljuk
Seljuk (també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides.
Veure Massud I ibn Mahmud і Seljuk
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Veure Massud I ibn Mahmud і Tarom
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Veure Massud I ibn Mahmud і Toghril Beg I
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Veure Massud I ibn Mahmud і Tus
Xah Malik
* Per l'amir de Tamerlà anomenat a les fonts tant Xah Malik com Malik Xah, vegeu Xah Màlik (amir) Yagbhu Abu l-Fawaris Shah Malik ibn Ali fou un sobirà turc dels oghuz amb seu a Djand al baix Sir Darya i a Khwarizm, al.
Veure Massud I ibn Mahmud і Xah Malik
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Veure Massud I ibn Mahmud і Ziyàrides
També conegut com Masud I ben Mahmud, Masud I ibn Mahmud, Masud de Gazni, Masud ibn Mahmud.