Taula de continguts
61 les relacions: Alba Fucens, Angítia, Aulus Gabini (militar 90 aC), Ètnia sabèl·lica, Batalla del bosc de Teutoburg, Bosc sagrat, Bovianum, Carsèols, Cronologia de l'antiga Roma, Domici Mars, Eqües, Escató, Estaci (prenom), Francs, Gai Marci Rútil Censorí, Gai Mari, Gai Papi Mútil, Gai Pontidi, Gneu Pompeu Estrabó, Guerra social, Guerres samnites, Hèrnics, Història de les campanyes militars romanes, Itàlia romana, Itàlics, Laci (antic), Legió XVII, Llac Fucin, Llengües oscoumbres, Luci Papiri Cursor Mugil·là, Luci Porci Cató Salonià, Lucus, Lucus Angitiae, Marc Cecili Cornut (seguidor de Sul·la), Marc Valeri Corvus, Marrucins, Marruvium, Mars, Osc, Oxintes, Papa Bonifaci IV, Pelignes, Picè, Picentins, Pobles antics d'Itàlia, Publi Presenci, Publi Quintili Var (cònsol 13 aC), Publi Rutili Llop (cònsol), Quint Cecili Metel Pius, Quint Fabi Màxim Rul·lià, ... Ampliar l'índex (11 més) »
Alba Fucens
Amfiteatre d'Alba Fucens Alba Fucens o també Alba Fucensis (en grec antic Ἄλβα φούκεντις) va ser una ciutat i fortalesa d'Itàlia central, situada a la Via Valèria dalt d'un turó elevat, a 5 km del Lacus Fucinus i al peu del Mont Velino.
Veure Marsos і Alba Fucens
Angítia
Angítia o Anguítia era una deessa adorada pels marsis i els marruquins, que vivien a la regió del llac Fucinus.
Veure Marsos і Angítia
Aulus Gabini (militar 90 aC)
Aulus Gabini (Aulus Gabinius o Gaius Gabinius, el praenomen és dubtós) va ser un militar romà del.
Veure Marsos і Aulus Gabini (militar 90 aC)
Ètnia sabèl·lica
Lètnia sabèl·lica (en llatí:sabelli) era un grup de pobles o tribus que van habitar el centre i el sud de la península Itàlica a l'antiguitat, contemporanis de Roma des dels seus inicis.
Veure Marsos і Ètnia sabèl·lica
Batalla del bosc de Teutoburg
La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.
Veure Marsos і Batalla del bosc de Teutoburg
Bosc sagrat
Monòlits al bosc sagrat de Mawphlang (Índia) Un bosc sagrat és un petit espai dins d'un bosc considerat d'importància religiosa en una determinada cultura.
Veure Marsos і Bosc sagrat
Bovianum
Bovianum (Βοΐανόν, o Βουΐανον) va ser una ciutat del Samni, al centre del país, a la vora de les fonts del riu Tifernos i rodejada de muntanyes.
Veure Marsos і Bovianum
Carsèols
Carsèols (en Carseoli) va ser una ciutat dels eqües situada a la via Valèria, entre Vària i Alba Fucens, a uns 70 km de Roma.
Veure Marsos і Carsèols
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Veure Marsos і Cronologia de l'antiga Roma
Domici Mars
Domici Mars (en llatí Domitius Marsus) va ser un poeta romà que va viure en temps d'August al.
Veure Marsos і Domici Mars
Eqües
Els eqües (en Aequi; en Αἶκοι, Αἰκανοί, ecans), anomenats també equicolans (Aequicŏli; Αἰκολανοί), foren un poble itàlic que habitava la regió muntanyosa de l'alta vall del riu Anio i els Monts Carseolans.
Veure Marsos і Eqües
Escató
Veti Escató o Veti Cató (en Vettius Scato o Vettius Cato) va ser un general dels aliats italians revoltats a la guerra social (90 aC).
Veure Marsos і Escató
Estaci (prenom)
Estaci (Statius) fou un praenomen romà i d'altres pobles itàlics, que prové de l'arrel del verb sto 'restar dret', 'ferm'.
Veure Marsos і Estaci (prenom)
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Marsos і Francs
Gai Marci Rútil Censorí
Gai Marci Rutile Censorí (en Gaius Marcius C. f. L. n. Rutilus Censorinus) va ser un magistrat romà.
Veure Marsos і Gai Marci Rútil Censorí
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Veure Marsos і Gai Mari
Gai Papi Mútil
Gai Papi Mútil (Gaius Papius Mutĭlus) fou un dels principals generals samnites de la guerra social o guerra dels marsis (90 aC-88 aC).
Veure Marsos і Gai Papi Mútil
Gai Pontidi
Gai Pontidi (en llatí Caius Pontidius) fou un dels caps dels confederats italians a la guerra social o guerra dels marsis (90 aC).
Veure Marsos і Gai Pontidi
Gneu Pompeu Estrabó
Gneu Pompeu Estrabó (en llatí Cnaeus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Cn. N. Strabo) era segon fill de Sext Pompeu i de Lucília, germana del poeta Gai Lucili.
Veure Marsos і Gneu Pompeu Estrabó
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Veure Marsos і Guerra social
Guerres samnites
Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
Veure Marsos і Guerres samnites
Hèrnics
Mapa que mostra el territori històric dels hèrnics al centre de la península Itàlica. Els hèrnics (en grec antic Ἕρνικοι o ῞ερνικες) eren un poble del centre d'Itàlia, que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu, en un territori que després es va incorporar al Laci.
Veure Marsos і Hèrnics
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Marsos і Història de les campanyes militars romanes
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Veure Marsos і Itàlia romana
Itàlics
-. Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics.
Veure Marsos і Itàlics
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Veure Marsos і Laci (antic)
Legió XVII
La Legió XVII va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.
Veure Marsos і Legió XVII
Llac Fucin
El Llac Fucin (en Lago Fùcino o Lago di Celano; en Lacus Fucĭnus) fou un llac de conca endorreica situat a la Itàlia central.
Veure Marsos і Llac Fucin
Llengües oscoumbres
Les llengües oscoumbres o sabèl·liques formen un subgrup de la família lingüística indoeuropea d'Itàlia continental que es va desenvolupar de la meitat del Ier mil·lenni a.
Veure Marsos і Llengües oscoumbres
Luci Papiri Cursor Mugil·là
Luci Papiri Cursor Mugil·là (en llatí Lucius Papirius Cursor Mugillanus) va ser fill d'Espuri Papiri Cursor (Spurius Papirius Cursor).
Veure Marsos і Luci Papiri Cursor Mugil·là
Luci Porci Cató Salonià
Luci Porci Cató Salonià (Lucius Porcius Cato Salonianus) va ser un magistrat romà del.
Veure Marsos і Luci Porci Cató Salonià
Lucus
Algunes ciutats construïdes a la vora d'un ''lucus'', en deriven el seu nom com Lugo (imatge), antigament ''Lucus Augustae''. El lucus (plural: lūcī) era el bosc sagrat de la religió romana.
Veure Marsos і Lucus
Lucus Angitiae
Lucus Angitiae, actualment Luco, va ser un lloc a la riba de la banda oest del Lacus Fucinus, al territori dels marsis.
Veure Marsos і Lucus Angitiae
Marc Cecili Cornut (seguidor de Sul·la)
Marc Cecili Cornut (en Marcus Caecilius Cornutus) va ser un magistrat romà que va combatre en la Guerra Social.
Veure Marsos і Marc Cecili Cornut (seguidor de Sul·la)
Marc Valeri Corvus
Marc Valeri Corvus (Marcus Valerius Maximus Corvus; vers el 371 aC - 271 aC) va ser un magistrat romà i militar, amb una distingida carrera política que el va portar a ser escollit cònsol sis vegades, la primera a la rara edat de 23 anys.
Veure Marsos і Marc Valeri Corvus
Marrucins
Els marrucins (en Marrucini; en Μαρρουκῖνοι) eren un poble itàlic que habitava a la zona central de la península Itàlica, dels Apenins fins a la mar Adriàtica al llarg del riu Atern.
Veure Marsos і Marrucins
Marruvium
Marruvium o Marrubium (Μαρούϊον) va ser la capital dels marsis, a la riba del Lacus Fucinus i a uns 20 km d'Alba Fucensis.
Veure Marsos і Marruvium
Mars
* Etnografia: Mars individu del poble dels marsis, poble d'Itàlia central que vivia a l'entorn del llac Fucinus.
Veure Marsos і Mars
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Veure Marsos і Osc
Oxintes
Oxintes (en llatí Oxyntas, en grec antic Οξύντας) va ser un príncep de Numídia, fill de Jugurta.
Veure Marsos і Oxintes
Papa Bonifaci IV
Bonifaci IV, O.S.B. (Marsica, ? - Roma, 8 de maig de 615) fou un religiós italià, papa de Roma.
Veure Marsos і Papa Bonifaci IV
Pelignes
Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.
Veure Marsos і Pelignes
Picè
Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.
Veure Marsos і Picè
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Veure Marsos і Picentins
Pobles antics d'Itàlia
Els pobles antics d'Itàlia, anomenats genèricament itàlics, són els diferents pobles, tribus i ètnies que habitaren en la prehistòria la península '''Itàlica'''.
Veure Marsos і Pobles antics d'Itàlia
Publi Presenci
Publi Presenci (Publius Presentius) fou un militar italià.
Veure Marsos і Publi Presenci
Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)
Publi Quintili Var (en llatí Publius Quintilius Varus) va ser un magistrat romà.
Veure Marsos і Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)
Publi Rutili Llop (cònsol)
Publi Rutili Llop (Publius Rutilius L. f. L. n. Lupus) va ser un magistrat romà.
Veure Marsos і Publi Rutili Llop (cònsol)
Quint Cecili Metel Pius
Moneda amb l'efígie de '''Quint Cecili Metel Pius''' (amb la inscripció "QMCP"). Quint Cecili Metel Pius (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Numídic (Quintus Caecilius L.
Veure Marsos і Quint Cecili Metel Pius
Quint Fabi Màxim Rul·lià
Quint Fabi Màxim Rul·lià —Quintus Fabius M. f. N. n. Maximus Rullianus— va ser un magistrat romà fill de Marc Fabi Ambust, escollit cònsol cinc vegades.
Veure Marsos і Quint Fabi Màxim Rul·lià
Quint Pompedi Siló
Quint Pompedi Siló (Quintus Pompaedius Silo) fou el cap dels marsis a la guerra social.
Veure Marsos і Quint Pompedi Siló
Quint Pompeu Rufus (cònsol)
Quint Pompeu Rufus (Quintus Pompeius Q. f. Rufus), possible fill de cert Pompeu i net de Quint Pompeu, va ser un magistrat romà, partidari de l'aristocràcia.
Veure Marsos і Quint Pompeu Rufus (cònsol)
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Veure Marsos і Sabins
Sàmnium
Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.
Veure Marsos і Sàmnium
Segona Guerra Samnita
La segona guerra samnita fou un conflicte armat entre la república romana i els samnites que es va produir entre el 326 aC i el 304 aC.
Veure Marsos і Segona Guerra Samnita
Taules d'Iguvium
Les Taules d'Iguvium —també conegudes amb el nom de: Taules euguvines— és un conjunt de set taules de bronze amb inscripcions en llatí i en umbre.
Veure Marsos і Taules d'Iguvium
Valeri Messal·la
Valeri Messal·la (en llatí Valerius Messalla) va ser un militar romà.
Veure Marsos і Valeri Messal·la
Vestins
Mapa de Sabínia, els vestins habitaven al nord d'aquest territori. Els vestins (en llatí) foren un poble del centre de la península Itàlica, el seu territori s'estenia des de la costa de la mar Adriàtica fins a les muntanyes on neix el riu Aternus.
Veure Marsos і Vestins
Via Valèria
Via Valèria (Via Valeria en llatí, en grec ἡ Οὐαλερία ὁδός, segons Estrabó) va ser una antiga via romana de les més importants, que sortia de Roma, o més concretament de Tibur i anava cap al Lacus Fucinus, al país dels marsis, i continuava cap a l'Adriàtic fins a la desembocadura de l'Aternus.
Veure Marsos і Via Valèria
301 aC
El 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Veure Marsos і 301 aC
325 aC
; Roma: Foren elegits consols Luci Furi Camil i Deci Juni Brut o Decius Iunius Brutus Scaeva i la seva primera decisió fou comparèixer davant el senat per demanar el càstig dels vestins per evitar que altres nacions o estats (es pensava amb els marsis, els pelignes i els marruquins) pogueren seguir els seus passos.
Veure Marsos і 325 aC
També conegut com Marses, Marsis.