Taula de continguts
24 les relacions: Bancal, Barraca de vinya, Barranc de Biniaraix, Camp (agricultura), Cova del Frare (Altea), Cultiu en feixes, El Grauet dels Llengots, El Soleràs, Espona, Figuera (Castelltallat), Galatzó, Incendi d'Andratx de 2013, Marge, Marge (desambiguació), Mur de càrrega, Mur de contenció, Mur de pedra, Mur pantalla, Paratge de Lourdes (Sant Joan de les Abadesses), Paret seca, Persèpolis, Puigpunyent, Símbols valencians, Terrassa arrossera.
Bancal
* Agricultura: Tros pla de camp conreat, limitat per marges o rases, hort.
Veure Marjada і Bancal
Barraca de vinya
Barraca de vinya de planta rodona a Manresa La barraca (de vinya), caseta de pedra, cabana, maset, casup (a la Marina), catxirulo (Camp de Túria i Horta Nord) o casot (a la plana del Rosselló), és una construcció rural obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per a desar-hi eines o com a alberg de bestiar, entre altres.
Veure Marjada і Barraca de vinya
Barranc de Biniaraix
El Barranc de Biniaraix és un canó càrstic que neix al pla de l'Ofre i, convertit ja en el Torrent de Biniaraix, passa per Biniaraix i desemboca al Torrent Major de Sóller.
Veure Marjada і Barranc de Biniaraix
Camp (agricultura)
Camp a l'estiu Vincent van Gogh, Auvers, 1890 En l'agricultura un camp és un terreny o una zona de cultiu.
Veure Marjada і Camp (agricultura)
Cova del Frare (Altea)
La Cova del Frare era una cavitat natural creada per l'erosió del mar a la Platja de l'Olla, al municipi valencià d'Altea (Marina Baixa).
Veure Marjada і Cova del Frare (Altea)
Cultiu en feixes
Feixes o marjades de pedra seca a Mallorca, amb alguns esbaldrecs. Castelltallat, el Bages. El cultiu en feixes, en bancals o marjades és un sistema de conreu que disposa el terreny en feixes en un coster (terrasses).
Veure Marjada і Cultiu en feixes
El Grauet dels Llengots
El Grauet dels Llengots, és un grau que es troba a la part central de la Serra dels Bastets, a la Vall de Lord (Solsonès), i que permet accedir per la solana del Clot dels Llengots a la carena de la serra, a 1.107,7 m. d'altitud, per baixar després per la part obaga a la Canal del Molí i a cal Ballarà, al peu de l'Aigua de Valls, des d'on s'arriba a la masia d'Aiguaviva.
Veure Marjada і El Grauet dels Llengots
El Soleràs
El Soleràs és un municipi de la comarca de les Garrigues.
Veure Marjada і El Soleràs
Espona
* Espona o marge, paret de pedra seca que serveix per contenir la terra en el rost d'una muntanya.
Veure Marjada і Espona
Figuera (Castelltallat)
Figuera és una masia de Castelltallat, al municipi de Sant Mateu de Bages (Bages), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Marjada і Figuera (Castelltallat)
Galatzó
Pati interior de les cases. Galatzó és una possessió mallorquina del terme de Calvià situada a la zona nord del terme.
Veure Marjada і Galatzó
Incendi d'Andratx de 2013
10 del matí de dia 31 d'agost de 2013 al Port d'Andratx L'incendi d'Andratx de 2013 fou un incendi forestal que es declarà en aquest municipi de l'illa de Mallorca i que estigué actiu del 26 de juliol fins al 13 d'agost del 2013, encara que es trobava sota control des del 2 d'agost.
Veure Marjada і Incendi d'Andratx de 2013
Marge
219x219px Un marge en reconstrucció. Un marge esbaldregat. gres (pedra sorrenca) en unes vinyes a Esslingen am Neckar, prop de Stuttgart (Alemanya). Un marge o una espona és una paret de pedra seca (sense gens de morter) que serveix per contenir la terra en el rost d'una muntanya, tot formant una marjada (en alguns indrets de parla catalana, aquestes marjades s'anomenen feixes i bancals).
Veure Marjada і Marge
Marge (desambiguació)
;Toponímia.
Veure Marjada і Marge (desambiguació)
Mur de càrrega
Un mur de càrrega o mur portant és aquella paret d'una edificació que té funció estructural, és a dir, aquelles que suporten altres elements estructurals de l'edifici, com arcs, voltes, bigues, sobre biguetes de forjat a sota de la coberta.
Veure Marjada і Mur de càrrega
Mur de contenció
Mur de contenció construït en pedra. S'anomena mur de contenció a un tipus d'estructura de contenció rígida, destinada a contenir algun material, generalment terres.
Veure Marjada і Mur de contenció
Mur de pedra
Mur de pedra, Irlanda. La ciutat emmuralla Worms, Alemanya Paret de calcària a la Universitat Militar Reial de Canadà Bilhorod-Dnistrovskyi, Ucraïna Mur de pedra del Castell de Kumamoto Un Mur de pedra és una classe de construcció de maçoneria que s'ha utilitzat durant milers d'anys.
Veure Marjada і Mur de pedra
Mur pantalla
Murs guia per a la pantalla Un mur pantalla o pantalla de formigó in situ és un tipus de pantalla, o estructura de contenció flexible, emprat habitualment en projectes d'enginyeria civil.
Veure Marjada і Mur pantalla
Paratge de Lourdes (Sant Joan de les Abadesses)
El Paratge de la Mare de Déu de Lurdes és un oratori de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Marjada і Paratge de Lourdes (Sant Joan de les Abadesses)
Paret seca
La paret seca o pedra seca, i també pedra en sec, és una tècnica de construcció tradicional i popular que es fa a partir de pedres encaixades sense l'ús de cap tipus d'argamassa per unir-les, només sorra seca per acabar d'omplir els buits que hi puguin quedar.
Veure Marjada і Paret seca
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Veure Marjada і Persèpolis
Puigpunyent
Puigpunyent és una vila i municipi situat al vessant oriental de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Veure Marjada і Puigpunyent
Símbols valencians
Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.
Veure Marjada і Símbols valencians
Terrassa arrossera
Arrossar en terrasses típic de Yuanyang Terrasses d'arròs a Bali, Indonèsia En agricultura, una terrassa agrícola, en alguns casos terrassa arrossera, és una porció més o menys gran d'un talús inclinat que s'ha tallat en una sèrie de plataformes horitzontals, connectades les unes amb les altres, a diferents nivells, formant una mena d'esglaons, amb l'objectiu de poder practicar una agricultura més eficaç.
Veure Marjada і Terrassa arrossera
També conegut com Marjades.