Taula de continguts
36 les relacions: Agapit II, Alberic I de Spoleto, Alberic II, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Roma, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat suburbicari de Frascati, Carles de Provença, Comtat de Túsculum, Crescenzi, Dinastia carolíngia, Ducat de Spoleto, Guiu de Toscana, Història de Roma, Hug d'Arle, Joan XI, Lambert de Toscana, Llista de papes de Roma, Llista de papes sexualment actius, Lotari II de Lotaríngia, Papa Anastasi III, Papa Benet IV, Papa Esteve VII, Papa Esteve VIII, Papa Joan X, Papa Joan XIII, Papa Lleó VI, Papa Lleó VII, Papat tusculà, Pornocràcia, Regne de la Baixa Borgonya, Sergi III, Teodora, Teodora (senadora), Teofilacte I, 909.
Agapit II
Agapit II (Roma, ? – Roma, 8 de novembre de 955) va ser Papa de Roma des del 946 fins a la seva mort.
Veure Mariozza і Agapit II
Alberic I de Spoleto
Alberic I fou marcgravi de Camerino i duc de Spoleto.
Veure Mariozza і Alberic I de Spoleto
Alberic II
Alberic II (911 o 912-Roma 31 d'agost del 954), era fill de Mariozza i d'Alberic I de Spoleto.
Veure Mariozza і Alberic II
Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Mariozza і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Mariozza і Bisbat de Roma
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure Mariozza і Bisbat de Terni-Narni-Amelia
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Mariozza і Bisbat suburbicari de Frascati
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Veure Mariozza і Carles de Provença
Comtat de Túsculum
El comtat de Túsculum fou una jurisdicció senyorial del centre d'Itàlia, amb capital a la ciutat de Túsculum.
Veure Mariozza і Comtat de Túsculum
Crescenzi
Escut d'armes de la família '''Crescenzi''' Els Crescenzi són una família senyorial, establerta a Roma des del començament del, i que governà la ciutat efectivament i l'elecció dels pontífexs fins a principis del.
Veure Mariozza і Crescenzi
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Mariozza і Dinastia carolíngia
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Veure Mariozza і Ducat de Spoleto
Guiu de Toscana
Guiu (Guido o Wido, mort 929) fou comte de Lucca i marquès de Toscana des 915 (o 917), després de la mort del seu pare Adalbert II de Toscana, i fins a la seva pròpia mort el 929.
Veure Mariozza і Guiu de Toscana
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Mariozza і Història de Roma
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Veure Mariozza і Hug d'Arle
Joan XI
Joan XI (Roma, 910 - Roma, 935) va ser Papa de Roma entre 931 i 935.
Veure Mariozza і Joan XI
Lambert de Toscana
Lambert de Toscana fou comte de Lucca, i marquès de Toscana, fill d'Adalbert II de Toscana i de Berta de Lotaríngia (filla de Lotari II) i germà i successor de Guiu de Toscana a la mort d'aquest el 929 sense fills mascles.
Veure Mariozza і Lambert de Toscana
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Mariozza і Llista de papes de Roma
Llista de papes sexualment actius
Aquesta és una llista de papes sexualment actius, sacerdots catòlics que no eren celibes abans que es convertissin en papes, i papes casats legalment.
Veure Mariozza і Llista de papes sexualment actius
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Veure Mariozza і Lotari II de Lotaríngia
Papa Anastasi III
Anastasi III (Roma, ? – juny del 913) va ser Papa de l'Església catòlica des de 911 fins a 913.
Veure Mariozza і Papa Anastasi III
Papa Benet IV
Benet IV (Roma, ? – juliol de 903) va ser Papa de l'Església catòlica de l'any 900 al 903.
Veure Mariozza і Papa Benet IV
Papa Esteve VII
Esteve VII (Roma, ? - 15 de març de 931) va ser Papa de l'Església Catòlica de 928 a 931.
Veure Mariozza і Papa Esteve VII
Papa Esteve VIII
va ser Papa de l'Església catòlica del 939 al 942.
Veure Mariozza і Papa Esteve VIII
Papa Joan X
Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.
Veure Mariozza і Papa Joan X
Papa Joan XIII
Joan XIII (Roma, ? – 6 de setembre de 972) va ser Papa de l'Església Catòlica del 965 al 972.
Veure Mariozza і Papa Joan XIII
Papa Lleó VI
Lleó VI (Roma, ? – febrer de 929) va ser Papa de l'Església Catòlica durant set mesos.
Veure Mariozza і Papa Lleó VI
Papa Lleó VII
Lleó VII (Roma, ? – 13 de juliol de 939) va ser Papa de l'Església Catòlica del 936 al 939.
Veure Mariozza і Papa Lleó VII
Papat tusculà
El Papa Benet VIII (1012-1024) El papat Tusculà va ser un període de la història papal del 1012 al 1048, on tres comtes successius de Túsculum es van instal·lar com a papa.
Veure Mariozza і Papat tusculà
Pornocràcia
La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.
Veure Mariozza і Pornocràcia
Regne de la Baixa Borgonya
Ducat de Borgonya de Ricard el Justicier Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França.
Veure Mariozza і Regne de la Baixa Borgonya
Sergi III
Sergi III (Roma, ? - 14 d'abril de 911) fou Papa de Roma de 904 a 911.
Veure Mariozza і Sergi III
Teodora
* Theodora (Händel), oratori de George Frideric Handel (HWV 68).
Veure Mariozza і Teodora
Teodora (senadora)
Teodora (circa 870 – 916) va ser una senadora i serenissima vestaratrix de Roma.
Veure Mariozza і Teodora (senadora)
Teofilacte I
Teofilacte I de Túsculum, en italià Teofilatto di Tusculo, (a. 864 - v. 925) era un noble romà latifundista de la classe dels optimates romani, famílies que controlaven la vida política a Roma des del, que feien funcions de Senat romà i s'anomenaven senadors.
Veure Mariozza і Teofilacte I
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Mariozza і 909
També conegut com Maròzia.