Taula de continguts
52 les relacions: Abes, Alexandre I de Macedònia, Arimnest, Artabazos I, Artazostre, Artintes, Atagí, Èritres (Àtica), Baquis (endeví), Batalla d'Artemísion, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Marató, Batalla de Mícale, Batalla de Platea, Brigis, Columna de les serps, Darios el Gran, Decelea, Destrucció aquemènida d'Atenes, Dorieu d'Esparta, Exèrcit aquemènida, Exèrcit traci, Fòcida, Gòbries, Hegesístrat d'Elis, Heròdot, Hidarnes II, Hipòmac de Lèucada, Història de l'Iran, Històries (Heròdot), Immortals, Imperi Persa, Julià l'Apòstata, Lebadea, Licides, Llista d'antics grecs, Masisti, Oracle d'Abes, Oracle del turó de Ptòon, Pausànies (general), Pèrsia, Píteas d'Egina, Primera Guerra Mèdica, Satrapia de Tràcia, Segona Guerra Mèdica, Tòrax de Larisa, Temístocles, Timagènides, Tràcia, Xerxes I de Pèrsia, ... Ampliar l'índex (2 més) »
Abes
Abes (en llatí Abae, en grec antic Ἄβαι) era una antiga ciutat de la Fòcida prop de la frontera de la Lòcrida Opúncia, suposadament fundada pel llegendari rei d'Argos Abant, fill de Linceu i d'Hipermnestra.
Veure Mardoni і Abes
Alexandre I de Macedònia
Alexandre I (en grec antic Αλέξανδρος) fou el desè rei de Macedònia, fill d'Amintes I de Macedònia.
Veure Mardoni і Alexandre I de Macedònia
Arimnest
* Arimnest (Arimnestos, Arimnestus) fou el cap dels tebans a les batalles de Marató i de Platea.
Veure Mardoni і Arimnest
Artabazos I
Artabazos I (persa Artavazdâ, elamita Irdumasda, grec antic Ἀρτάβαζος) era un noble persa del que va exercir diversos càrrecs entre ells el de sàtrapa de Dascilios o Frígia Helespòntica.
Veure Mardoni і Artabazos I
Artazostre
Artazostre (Arta-zauštri "la que té el favor d'Arta") fou una princesa aquemènida filla de Darios I el Gran.
Veure Mardoni і Artazostre
Artintes
Artintes (Artayntes) fou un general de l'exèrcit de Xerxes I de Pèrsia.
Veure Mardoni і Artintes
Atagí
Atagí (en llatí Attaginus, en grec antic Ἀτταγῖνος) fou un destacat tebà fill de Frinó.
Veure Mardoni і Atagí
Èritres (Àtica)
Èritres (Ἐρυθρές, fins a 1927 anomenat Κριεκούκι, Kriekouki, que significa 'cap vermell' en arbanita) és una població grega de la perifèria de l'Àtica (unitat perifèrica de l'Àtica Occidental), situada en la part més septentrional.
Veure Mardoni і Èritres (Àtica)
Baquis (endeví)
Baquis o també Bakis (en grec antic Βάκις) va ser un cresmòleg (col·leccionista d'oracles) i endeví grec que va viure cap als segles VI-V aC.
Veure Mardoni і Baquis (endeví)
Batalla d'Artemísion
La batalla d'Artemísion o Artemisi va ser una sèrie de combats navals de tres dies que van tenir lloc durant la segona invasió persa de Grècia.
Veure Mardoni і Batalla d'Artemísion
Batalla de les Termòpiles (480 aC)
La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.
Veure Mardoni і Batalla de les Termòpiles (480 aC)
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Veure Mardoni і Batalla de Marató
Batalla de Mícale
La batalla de Mícale fou una de les dues principals batalles de la Segona guerra mèdica que acabaren amb la invasió de persa de Grècia.
Veure Mardoni і Batalla de Mícale
Batalla de Platea
La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.
Veure Mardoni і Batalla de Platea
Brigis
Els brigis (en grec antic Βρύγοι) (però els macedonis els anomenaven briges Βρίγες) eren un poble traci proper a Macedònia i al nord de Berea, a tocar amb el mont Bermios.
Veure Mardoni і Brigis
Columna de les serps
Museu arqueològic d'Istanbul. La Columna de les Serps, també coneguda com la Columna Serpentina, el Trípode de Delfos o el Trípode de Platea, és una antiga columna de bronze situada en l'Hipòdrom de Constantinoble, conegut com a «plaça dels cavalls» - Atmeydanı - durant el període otomà.
Veure Mardoni і Columna de les serps
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Veure Mardoni і Darios el Gran
Decelea
Decelea o Decelia (en Deceleia) era un dem de l'Àtica situat a la part oriental del territori, on s'arribava per un pas situat prop del mont Parnàs.
Veure Mardoni і Decelea
Destrucció aquemènida d'Atenes
La destrucció aquemènida d'Atenes va ser realitzada per l'exèrcit aquemènida de Xerxes I durant la segona invasió persa de Grècia a la ciutat d'Atenes.
Veure Mardoni і Destrucció aquemènida d'Atenes
Dorieu d'Esparta
Doreu (en llatí Dorieus, en grec antic Δωριεύς) fou un príncep espartà, fill gran d'Anaxàndrides II i pare de Eurianax.
Veure Mardoni і Dorieu d'Esparta
Exèrcit aquemènida
batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.
Veure Mardoni і Exèrcit aquemènida
Exèrcit traci
-. 516x516px La història de l'Exèrcit traci s'estén des del fins al a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans.
Veure Mardoni і Exèrcit traci
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Veure Mardoni і Fòcida
Gòbries
Gòbries (Gobryas) fou un noble persa, un dels set conspiradors contra Smerdis.
Veure Mardoni і Gòbries
Hegesístrat d'Elis
Hegesístrat d'Elis (en grec antic, Hegesístratos) va viure cap al, i va ser un endeví grec de la família dels Tel·líades, i a més un herald d'Elis, la seva ciutat.
Veure Mardoni і Hegesístrat d'Elis
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Mardoni і Heròdot
Hidarnes II
Hidarnes (persa antic: Vidarna) va ser un noble persa, comandant del regimt dels Immortals durant l'expedició del rei aquemènida Xerxes I a Grècia en el 480 aC.
Veure Mardoni і Hidarnes II
Hipòmac de Lèucada
Hipòmac (Hippómakhos) va ser un endeví grec nascut cap al a l'illa de Lèucada (encara que alguns el fan nascut a Acarnània) i que va exercir durant les guerres mèdiques.
Veure Mardoni і Hipòmac de Lèucada
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Veure Mardoni і Història de l'Iran
Històries (Heròdot)
Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.
Veure Mardoni і Històries (Heròdot)
Immortals
Perses Immortals, detall del fris dels arquers al palau de Darios a Susa. Maons vidrats de silici, c. 510 abans de Crist. Els Immortals (del grec: Ἀθάνατοι), de vegades «els Deu Mil Immortals» o «Immortals Perses») va ser el nom donat per Heròdot a una força d'elit dels soldats que van lluitar a l'Exèrcit aquemènida.
Veure Mardoni і Immortals
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Mardoni і Imperi Persa
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Mardoni і Julià l'Apòstata
Lebadea
Lebadea o Lebaida (en grec antic Λεβάδεια) era una ciutat de Beòcia a la part occidental del país prop de la frontera, que Estrabó situa entre el mont Helicó i Queronea.
Veure Mardoni і Lebadea
Licides
Licides (en llatí Lycidas, en grec antic Λυκίδης) era un polític atenenc.
Veure Mardoni і Licides
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Veure Mardoni і Llista d'antics grecs
Masisti
Masisti o Macisti (Masistius o Macistius, Masístios o Makístios fou un militar persa, comandant de la cavalleria de Xerxes I de Pèrsia, supeditat a Mardoni. Quan els perses van entrar a Beòcia des de l'Àtica es van establir a la vora del riu Asop, i els grecs van acampar enfront a la vora de la muntanya de Citeró.
Veure Mardoni і Masisti
Oracle d'Abes
Loracle d'Abes (Abae), a la Fòcida, era un dels oracles d'Apol·lo més antics de Grècia i era molt apreciat dels focis.
Veure Mardoni і Oracle d'Abes
Oracle del turó de Ptòon
L'oracle del turó de Ptòon era un oracle situat a la vora de la ciutat d'Acrefias, en territori de Tebes.
Veure Mardoni і Oracle del turó de Ptòon
Pausànies (general)
Pausànies o Pausànias (Pausanias) fou un general espartà del, fou regent d'Esparta de la branca agída de la família reial lacedemònica, fill de Cleombrot d'Esparta i Alcatea o Alcitea; i nebot de Leònides I.
Veure Mardoni і Pausànies (general)
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Mardoni і Pèrsia
Píteas d'Egina
Píteas (Pytheas), fill de Lampó, natural d'Egina, fou un dels guanyadors als Jocs Nemeus, i la seva victòria fou celebrada en unes odes per Píndar.
Veure Mardoni і Píteas d'Egina
Primera Guerra Mèdica
La Primera Guerra Mèdica va consistir en la primera invasió persa de l'antiga Grècia, durant el transcurs de les guerres mèdiques.
Veure Mardoni і Primera Guerra Mèdica
Satrapia de Tràcia
La satrapia de Tràcia (en grec antic Σκύδρα 'Skudra') era un territori de la Pèrsia aquemènida que va existir entre els anys 512 aC i 479 aC.
Veure Mardoni і Satrapia de Tràcia
Segona Guerra Mèdica
La Segona Guerra Mèdica va consistir en una invasió persa de l'antiga Grècia, que va durar dos anys (480 - 478 aC), en el transcurs de les guerres mèdiques.
Veure Mardoni і Segona Guerra Mèdica
Tòrax de Larisa
Tòrax (Thorax) fou un príncep de la poderosa família dels alèvades de Larisa de Tessàlia.
Veure Mardoni і Tòrax de Larisa
Temístocles
Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
Veure Mardoni і Temístocles
Timagènides
Timagènides (en llatí Timagenidas o Timagenides, en grec antic Τιμαγενίδας, Τιμαγενίδης) fou un polític tebà, fill d'Herpis, favorable als perses quan Xerxes I de Pèrsia va envair Grècia l'any 480 aC.
Veure Mardoni і Timagènides
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Mardoni і Tràcia
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Veure Mardoni і Xerxes I de Pèrsia
492 aC
El 492 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Veure Mardoni і 492 aC
494 aC
El 494 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Veure Mardoni і 494 aC