Obrir a Google MapsTaula de continguts
110 les relacions: Abaza Muhàmmad Paixà, Abaza Paixà, Adana, Aixot III Olormadz, Al-Àixraf Khalil, Al-Hadath, Al-Lukkam, Al-Muktafí (abbàssida), Al-Thughur, Ala al-Dawla Bozkurt, Ali Beg Dhul-Kadr, Andirin, Arabissos, İpşiri Mustafa Paixà, Öküz Kara Mehmed Paixà, Banu Kawus, Bardas Focas el Vell, Batalla d'Urfa, Beilicats d'Anatòlia, Bejan Matur, Besni, Buixatli Mustafà Paixà, Califat Omeia, Cilícia francesa, Comtat d'Edessa, Constantí Focas, Constantí V Coprònim, Danixmendites, Dhu l-Kadr, Dialectes de la llengua armènia, Dinastia isàurica, Districtes de Turquia, Domuztepe, Elbistan, Elephas maximus asurus, Esteve d'Armènia, Eufratense, Eyalat, Eymir, Fidan Doğan, Filaret Bracami, Fulqueri de Chartres, Gabnopert, Gelat de Maraix, Grigor III Pahlavouni, Guerra otomano-mameluca (1485–1491), Guerres arabo-romanes, Gurgum, Haruniye, Hassuwa, ... Ampliar l'índex (60 més) »
Abaza Muhàmmad Paixà
Abaza Muhàmmad Paixà fou un militar otomà d'origen abkhaz.
Veure Maraix і Abaza Muhàmmad Paixà
Abaza Paixà
Abaza Paixà fou un militar i polític otomà d'origen abkhazi; fou governador de Maraix i d'Erzerum sota el gran visir Khalil Agha, però fou destituït el 1623 i es va revoltar i amb el pretext de venjar la mort del soldà Osman II va marxar amb un exèrcit local cap a Ankara i Sivas, i va ocupar Brusa menys la ciutadella.
Veure Maraix і Abaza Paixà
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Veure Maraix і Adana
Aixot III Olormadz
Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.
Veure Maraix і Aixot III Olormadz
Al-Àixraf Khalil
Al-Màlik al-Àixraf Salah-ad-Din Khalil ibn Qalàwun ——, més conegut simplement com al-Àixraf Khalil, fou soldà del Caire d'origen bahrita o kiptxak (1290 - 1293).
Veure Maraix і Al-Àixraf Khalil
Al-Hadath
Al-Hàdath al-Hamrà (literalment ‘al-Hàdath la Roja’) fou una antiga població a la província d'Awàssim, anomenada pels grecs Adata.
Veure Maraix і Al-Hadath
Al-Lukkam
Al-Lukkam o al-Lukam, "Muntanya Negra", del siríac ukhama, que significa "negre", són unes muntanyes del nord de Síria esmentades pels geògrafs àrabs a l'edat mitjana i que formaven el límit entre territori romà d'Orient i musulmà.
Veure Maraix і Al-Lukkam
Al-Muktafí (abbàssida)
Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad al-Muktafí bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muktafí (878-908), fou califa abbàssida de Bagdad (902-908).
Veure Maraix і Al-Muktafí (abbàssida)
Al-Thughur
Ath-Thughur, plural dath-Thaghr, literalment ‘bretxa’ o ‘obertura’, són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.
Veure Maraix і Al-Thughur
Ala al-Dawla Bozkurt
Ala al-Dawla Bozkurt fou emir d'Elbistan (i Maraix) de la dinastia Dhul-Kadr, germà i successor de Shah Suvar al que va enderrocar el 1479 amb l'ajut del soldà otomà Mehmet II.
Veure Maraix і Ala al-Dawla Bozkurt
Ali Beg Dhul-Kadr
Ala al-Dawla Bozkurt fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill de Shah Suvar i successor del seu oncle Ala al-Dawla Bozkurt, al qual va derrotar i matar el 1515 amb l'ajut del soldà otomà Selim I. Ja abans era governador d'un sandjak otomà i estava totalment supeditat a la política otomana.
Veure Maraix і Ali Beg Dhul-Kadr
Andirin
Andirin és una ciutat de Turquia que pertany a la província de Kahramanmaraş.
Veure Maraix і Andirin
Arabissos
Arabissos (en llatí Arabissus, en grec antic Ἀραβισσός) també anomenada Tripotamos va ser una antiga ciutat de Capadòcia.
Veure Maraix і Arabissos
İpşiri Mustafa Paixà
İpşiri Mustafa Paşa (+ 1655) fou gran visir otomà membre de la tribu abkhàzia dels ipsil (que li va valdre el seu nom).
Veure Maraix і İpşiri Mustafa Paixà
Öküz Kara Mehmed Paixà
Damad Öküz Kara Mehmed Pasha (Istanbul, 1557-1620) fou dues vegades gran visir otomà (1614-1616 i 1619).
Veure Maraix і Öküz Kara Mehmed Paixà
Banu Kawus
Els Banu Kawus foren una branca de la dinastia Baduspànida que van governar del 1453 al 1598.
Veure Maraix і Banu Kawus
Bardas Focas el Vell
Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, nascut cap a l'any 878 i mort cap el 968, va ser un noble i general de l'Imperi Romà d'Orient, pare de l'emperador Nicèfor II i del curopalata Lleó Focas el Jove.
Veure Maraix і Bardas Focas el Vell
Batalla d'Urfa
La batalla dUrfa (en turc: Urfa Muharebesi, en francès: Le guet-apens d'Ourfa) va ser un alçament produït el 1920 contra l'exèrcit francès que ocupava la ciutat d'Urfa (actualment Şanlıurfa), liderat pel Moviment Nacional Turc.
Veure Maraix і Batalla d'Urfa
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Veure Maraix і Beilicats d'Anatòlia
Bejan Matur
Bejan Matur (Kahramanmaraş, 14 de setembre de 1968) és una poeta i escriptora kurda.
Veure Maraix і Bejan Matur
Besni
Besni és una ciutat de Turquia a la Província d'Adıyaman, a 44 km a l'oest de la ciutat d'Adıyaman.
Veure Maraix і Besni
Buixatli Mustafà Paixà
Buixatli Mustafà Paixà —en algunes fonts Bushatli Mustafa Pasha, Mustafa Reshit Pasha Bushati— (Scutari en una data incerta - Medina 27 de maig de 1860) fou un polític otomà d'origen albanès, fill de Mehmed Asaf Paixà i nebot del famós Kara Mahmud Paixà de la familia dels Buixatli.
Veure Maraix і Buixatli Mustafà Paixà
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Veure Maraix і Califat Omeia
Cilícia francesa
La Cilícia francesa fou una zona del sud-est d'Anatòlia assignada a França en virtut dels acords de Sykes-Picot de 1916 que preveien un repartiment de l'Imperi Otomà i l'acord franco-armeni de 1916 que posava les forces de la resistència armènia sota tutela de l'exèrcit francès.
Veure Maraix і Cilícia francesa
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Veure Maraix і Comtat d'Edessa
Constantí Focas
Constantí Focas, en grec medieval Κωνσταντῖνος Φωκᾶς, que va morir cap a l'any 953 o 954, va ser un noble i militar de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Maraix і Constantí Focas
Constantí V Coprònim
Constantí V, dit Coprònim (grec:, Konstandinos; juliol del 718 – 14 de setembre del 775), fou emperador romà d'Orient entre el 741 i el 755.
Veure Maraix і Constantí V Coprònim
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Veure Maraix і Danixmendites
Dhu l-Kadr
Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.
Veure Maraix і Dhu l-Kadr
Dialectes de la llengua armènia
La classificació dels dialectes de la llengua armènia es basa en el llibre Classification des dialectes arméniens (Classificació del dialectes armenis) de 1909 pel lingüista armeni Hratxià Atxarian, publicat a París.
Veure Maraix і Dialectes de la llengua armènia
Dinastia isàurica
La dinastia isàurica va regnar a Constantinoble i a l'Imperi Romà d'Orient de l'any 717 al 802.
Veure Maraix і Dinastia isàurica
Districtes de Turquia
Les 81 províncies de Turquia es divideixen en 957 districtes (sing.). En els primers anys de la República turca i abans en l'Imperi Otomà, la unitat equivalent era el kaza.
Veure Maraix і Districtes de Turquia
Domuztepe
Domuztepe (que significa «Turó del porc» en turc) és un jaciment arqueològic situat a la província de Kahramanmaraş, entre les ciutats de Kahramanmaraş i Gaziantep, al sud de Turquia.
Veure Maraix і Domuztepe
Elbistan
Elbistan és una ciutat i districte de la Província de Kahramanmaraş a Turquia.
Veure Maraix і Elbistan
Elephas maximus asurus
Lelefant sirià (Elephas maximus asurus) és una subespècie extinta d'elefant asiàtic (Elephas maximus), de la qual constituïa la població més occidental, abans d'extingir-se durant l'antiguitat.
Veure Maraix і Elephas maximus asurus
Esteve d'Armènia
Esteve d'Armènia (mort el 7 de febrer del 1165) fou generalíssim d'Armènia, fill del rei Lleó I d'Armènia Menor i de la seva primera muller Beatriu de Rethel.
Veure Maraix і Esteve d'Armènia
Eufratense
Provincia Eufratensis Diòcesis imperials La Província Eufratense, (Provincia Eufratensiso Euphratensis o Augusta Eufratensis) en grec Euphratesia (Εὑφρατησία), va ser una província romana a la Gran Síria, part de la diòcesi d'Orient en l'Imperi Romà tardà.
Veure Maraix і Eufratense
Eyalat
Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.
Veure Maraix і Eyalat
Eymir
Els eymir foren una tribu turquesa oghuz.
Veure Maraix і Eymir
Fidan Doğan
Fidan Doğan, coneguda pel nom de guerra de «Rojbin», (Elbistan, 17 de gener de 1982 - París, 9 de gener de 2013) fou una advocada i activista política kurda, membre del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Veure Maraix і Fidan Doğan
Filaret Bracami
Filaret Bracami (en grec: Φιλάρετος Βραχάμιος; en armeni: Փիլարտոս Վարաժնունի, Pilartòs Varajnuní; en llatí: Philaretus Brachamius) fou un general romà d'Orient d'origen armeni.
Veure Maraix і Filaret Bracami
Fulqueri de Chartres
Fulqueri de Chartres (* Chartres, 1059) va ser un cronista de la Primera Croada.
Veure Maraix і Fulqueri de Chartres
Gabnopert
Gabnopert (àrab Gaban, moderna Geben) fou una antiga fortalesa armènia a la vora del riu Tekir Su, afluent del Jayban, a la província de Kahramanmaraş (Marash), a Turquia.
Veure Maraix і Gabnopert
Gelat de Maraix
Gelat de Maraix, a Ankara. El gelat de Maraix o Maraş dondurması és una varietat de gelat, feta amb una tècnica culinària especial tradicional, originària de Turquia.
Veure Maraix і Gelat de Maraix
Grigor III Pahlavouni
Grigor III Pahlavouni (1093-1166) fou patriarca de l'església armènia (1113-1166).
Veure Maraix і Grigor III Pahlavouni
Guerra otomano-mameluca (1485–1491)
Una guerra otomana-mameluca va tenir lloc del 1485 al 1491, quan l'Imperi Otomà va envair els territoris del Soldanat Mameluc d'Anatòlia i Síria.
Veure Maraix і Guerra otomano-mameluca (1485–1491)
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Maraix і Guerres arabo-romanes
Gurgum
- Gurgum també Gumgum o Gamgum va ser un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia.
Veure Maraix і Gurgum
Haruniye
Haruniye (antigament Al Haruniyya) fou una fortalesa de l'edat mitjana a la Djazira entre Maraix i Ayn Zarba.
Veure Maraix і Haruniye
Hassuwa
Hassuwa o Hassu (Haššuwa o Haššu), era una ciutat del nord de Síria, a la regió de la moderna Maraix, que probablement va caure en mans dels hurrites cap a la meitat del.
Veure Maraix і Hassuwa
Hethum II
Hethum II (armeni: Հեթում Ա) (1266- agost del 1307) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir el seu pare quan va morir el 1289.
Veure Maraix і Hethum II
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Maraix і Imperi Romà d'Orient
Joscelí I
Joscelí de Courtenay o Josceli I (?-1131) fou un noble de la casa dels senyors de Courtenay, que va anar a les croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.
Veure Maraix і Joscelí I
Kalenderoğlu Mehmed
Kalenderoğlu Mehmed (? - 1609) fou un revolucionari turc cap dels djelalites o djelalis d'Anatòlia.
Veure Maraix і Kalenderoğlu Mehmed
Kara Fatima Khanum
Kara Fatima Khanum (en kurd, Fata Reş i traduït com a Fàtima, la Dama Negra) fou una líder tribal i comandant militar kurda de Maraix.
Veure Maraix і Kara Fatima Khanum
Kara Yazidji
Kara Yazidji (vers 1540-1602) fou un cap dels rebels djelalis (o djalalis) a l'Imperi Otomà.
Veure Maraix і Kara Yazidji
Kırıkhan
Kırıkhan és una ciutat i districte de Turquia, situat en la part nord-oest de la província de Hatay, molt a prop de la frontera amb Síria.
Veure Maraix і Kırıkhan
Khadim Sinan Paixà
Hadım Sinan Paixà, en turc Hadım Sinan Paşa (?-1517) fou un gran visir otomà.
Veure Maraix і Khadim Sinan Paixà
Leyla Şaylemez
Leyla Şaylemez o Leyla Söylemez, coneguda pel nom de guerra «Rohanni» (en català: "Espiritual"), (Mersin, 1 de gener de 1989 - París, 9 de gener de 2013) fou una advocada i activista política kurda, membre del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Veure Maraix і Leyla Şaylemez
Likandos
Likandos (grec medieval: Λυκανδός, Likandós), conegut com a Djahan en armeni, fou un tema o divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient, a la part sud-est de la Capadòcia, a l'est de Cesarea de Capadòcia i fins a Melitene, creat al i al qual es van agregar els territoris de l'emirat de Melitene i els dels paulicians de Tefricia ocupats el 863.
Veure Maraix і Likandos
Lleó I d'Armènia
Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer del 1140) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Veure Maraix і Lleó I d'Armènia
Lleó III l'Isàuric
L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.
Veure Maraix і Lleó III l'Isàuric
Lleó IV el Khàzar
Lleó IV el Khàzar (grec: Λέων ὁ Χάζαρος, Léon ho Khàzaros; 25 de gener del 750 – 8 de setembre del 780) fou emperador romà d'Orient entre el 775 i el 780.
Veure Maraix і Lleó IV el Khàzar
Llista de ciutats de Turquia
Aquesta és una llista de les ciutats de Turquia de més de 10.000 habitants.
Veure Maraix і Llista de ciutats de Turquia
Llops Grisos
Els Llops Grisos (Bozkurtlar en turc) és una organització paramilitar d'extrema dreta ultranacionalista lligada al Partit del Moviment Nacionalista (MHP).
Veure Maraix і Llops Grisos
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Maraix і Malatya
Malik Muhammad
Malik Muhammad Ghazi fou el tercer sobirà danixmendita, el primer que va portar oficialment el títol de malik (rei).
Veure Maraix і Malik Muhammad
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Veure Maraix і Manbij
Maraixi
Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.
Veure Maraix і Maraixi
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Veure Maraix і Màlik-Xah I
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Veure Maraix і Mopsuèstia
Muhàmmad ibn Marwan
Abu-Abd-ar-Rahman Muhàmmad ibn Marwan ibn al-Hàkam fou un príncep omeia fill del primer califa de la branca marwànida, Marwan ibn al-Hàkam (684–685) i germanastre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705).
Veure Maraix і Muhàmmad ibn Marwan
Muhsinzade Mehmed Paixà
Muhsinzade Mehmed Paixà (1704 - 4 d'agost de 1774) fou gran visir otomà dos cops (1765-1768 i 1771-1773).
Veure Maraix і Muhsinzade Mehmed Paixà
Mumbar
Mumbar o mumbar dolması és un plat tradicional de menuts de la cuina turca i de les cuines dels països veïns, com l'Iraq.
Veure Maraix і Mumbar
Mustafa Kemal Atatürk
Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.
Veure Maraix і Mustafa Kemal Atatürk
Nur al-Dawla Balak
Nur al-Dawla Balak ibn Bahram ibn Ortuk fou un dels emirs ortúquides i destacat militar.
Veure Maraix і Nur al-Dawla Balak
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Veure Maraix і Nur-ad-Din Mahmud
Organització territorial de l'Imperi Otomà
Mapa de l'Imperi Otomà de 1855. El títol original és ''Das osmannische Reich, XVIIten Jahrhundert'', obra del cartògraf alemany Karl Spruner von Merz (1803-1892). Lorganització territorial de l'Imperi Otomà és el conjunt de les diferents divisions administratives en què es va organitzar estatalment l'Imperi Otomà, de la qual n'estan exclosos els diferents tipus d'estats vassalls i tributaris.
Veure Maraix і Organització territorial de l'Imperi Otomà
Principat de Kilis
El principat de Kilis fou un estat autònom kurd, emparentat al prínceps de Hakkari i als d'Amadiya.
Veure Maraix і Principat de Kilis
Província de Kahramanmaraş
Kahramanmaraş (o simplement Maraş) és una província de Turquia.
Veure Maraix і Província de Kahramanmaraş
Províncies de Turquia
Turquia es divideix en 81 províncies, anomenades ıl en turc (plural ıller).
Veure Maraix і Províncies de Turquia
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Maraix і Qara Qoyunlu
Qànsawh al-Ghawrí
Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí, (1439-1516) fou soldà mameluc de la dinastia burjita (1501-1516).
Veure Maraix і Qànsawh al-Ghawrí
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Veure Maraix і Qinnasrin
Raban
Raban fou una fortalesa d'Armènia Menor dominada per Filaretos vers 1080 i que el 1082 va concedir (junt amb Kaysun) a Kog Vasil, el seu col·laborador; a la mort de Filaretos, Vasil dominava Raban i Kaysun i va reconèixer la sobirania seljúcida.
Veure Maraix і Raban
Regió de la Mediterrània
La Regió de la Mediterrània (Akdeniz Bölgesi) és una de les 7 regions geogràfiques de Turquia.
Veure Maraix і Regió de la Mediterrània
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Maraix і Regió de Síria
Regnes antics d'Anatòlia
A continuació hi ha una llista dels regnes antics d'Anatòlia, la regió que comprèn la major part de la Turquia actual que era casa a diversos regnes antics.
Veure Maraix і Regnes antics d'Anatòlia
Reinald de Châtillon
Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.
Veure Maraix і Reinald de Châtillon
Riu Ceyhan
El riu Ceyhan és un riu de Turquia, que desguassa a la mar Mediterrània a la província d'Adana prop de la vila de Ceyhan.
Veure Maraix і Riu Ceyhan
Rozbihan d'Armènia
Rozbihan (en armeni Rotshvshan) fou marzban d'Armènia del 624 al 627.
Veure Maraix і Rozbihan d'Armènia
Sakîne Cansiz
Sakîne Cansiz, també vist escrit en turc Sakine Cansız, coneguda pel nom de guerra de «Sara», (província de Tunceli, 12 de febrer de 1958 - París, 9 de gener de 2013) fou una activista política kurda, una de les cofundadores del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Veure Maraix і Sakîne Cansiz
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Veure Maraix і Samòsata
Sarduri II
Sarduri II va ser rei d'Urartu de l'any 753 aC al 735 aC.
Veure Maraix і Sarduri II
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Veure Maraix і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Sàlih ibn Alí
Sàlih ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs (? - Síria, 769) fou un membre de la família abbàssida abans que aquesta pugés al poder.
Veure Maraix і Sàlih ibn Alí
Síria otomana
La Síria otomana fa referència a les divisions de l'Imperi Otomà dins de la regió de Síria, normalment definides com a l'est del mar Mediterrani, a l'oest del riu Eufrates, al nord del desert d'Aràbia i al sud de les muntanyes del Taure.
Veure Maraix і Síria otomana
Süleymanlı
Süleymanlı (armeni: Զեյթուն (Zeyt'un o Ulnia de vegades Keg "el poblet"), Zeitun, Zeytun, Zeytunfimis o Zeytünfimis, turc otoma Zeytun), és una ciutat de Turquia a la província de Kahramanmaraş.
Veure Maraix і Süleymanlı
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Veure Maraix і Selim I
Sembat el Conestable
Sembat el Conestable (en armeni: Սմբատ Սպարապետ, Սմբատ Գունդստաբլ, Smbat Sparapet, Smbat Gúndestabl) (1208–1276), també escrit Smpad o Smbat, fou un noble del Regne d'Armènia Menor, germà gran del rei Hethum I. Fou una persona important al seu país on actuà com a diplomàtic, jutge, militar amb el rang de conestable (en armeni Sparapet), equivalent a cap suprem de les forces armènies.
Veure Maraix і Sembat el Conestable
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Veure Maraix і Sofia
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Veure Maraix і Tars (Turquia)
Tilbeşar
La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab تل باشر, Tall Bāxir) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.
Veure Maraix і Tilbeşar
Toros I
Toros I (Թորոս Ա en armeni) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia de la dinastia rubènida, que va succeir al seu pare Constantí I d'Armènia Menor el gener del 1102.
Veure Maraix і Toros I
Toros II
Toros II (armeni: Թորոս Բ) (mort el 1169) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Veure Maraix і Toros II
Triple cruïlla de Maraix
La Triple Cruïlla de Maraş a la cruïlla de la falla d'Anatòlia Oriental i la transformació del Mar Mort La triple cruïlla de Maraix és una triple cruïlla geològica de tres plaques tectòniques: la placa d'Anatòlia, la placa africana i la placa aràbiga.
Veure Maraix і Triple cruïlla de Maraix
Ubikh (grup ètnic)
Ubikh o Tpakh és una ètnia del Caucas, emparenta de manera propera als abkhazos i als txerkessos.
Veure Maraix і Ubikh (grup ètnic)
Vilayet d'Alep
El vilayet d'Alep (turc otomà) va ser una divisió administrativa de primer nivell de l'Imperi Otomà, centrat en la ciutat d'Alep.
Veure Maraix і Vilayet d'Alep
Yirmisekizzade Mehmed Said Paixà
Yirmisekizzade Mehmed Said Paşa, també Said Mehmed Efendi o Mehmed Çelebizade Said Efendi, fou un alt funcionari otomà d'origen incert (georgià o d'Edirne segons les fonts).
Veure Maraix і Yirmisekizzade Mehmed Said Paixà
Zazes
Els zazes, a vegades també anomenats dimilis i, erròniament, alevis o kizilbaixis, són un poble iranià que viu a Turquia, a la part oriental d'Anatòlia (províncies d'Adıyaman, Aksaray, Batman, Bingöl, Diyarbakır, Elazığ, Erzurum, Erzincan, Kars, Malatya, Muş, Şanlıurfa, Sivas i Tunceli).
Veure Maraix і Zazes
També conegut com Germanicea, Germanicea de la Commagena, Germanicia, Kahramanmaraş, Marash, Maraş.