Taula de continguts
167 les relacions: Abdicacions de Baiona, Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares, Afrancesat, Agustí Esteve i Marquès, Agustí Torres, Alberto Romero Tomás, Alcalà de Xivert, Alessandro Malaspina, Andrés Pérez de Herrasti, Anticlericalisme a Espanya, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni Despuig i Dameto, Antoni Pasqual de Borbó, Antoni Samper i Samper, Antonio Carnicero, Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz, Antonio de Escaño y García de Cáceres, Antonio Ricardos, Antonio Vargas Laguna, Argentina en el Virregnat del Riu de la Plata, Álvaro Flórez Estrada, Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano, Ban dels alcaldes de Móstoles, Bernardo de Iriarte, Bucentaure, Carles IV d'Espanya, Carlota Luisa de Godoy y Borbón, Carlotisme, Caroline Herschel, Castellà d'Amposta, Cavall andalús, Conspiració de San Blas, Conveni Econòmic, Convent de San Plácido, Cos Militar de Sanitat, Crist crucificat (Velázquez), Cronologia de la repressió del català, Dídac de Cadis, Desamortitzacions espanyoles, Dionisio Alcalá Galiano, Disputa d'Olivença, Domènec Badia i Leblich, Ducat de Sueca, El tres de maig a Madrid, Eugenio de Ochoa y Montel, Expedició Malaspina, Federico Puig Romero, Ferran VII d'Espanya, Fontainebleau, Fort de Santa Luzia, ... Ampliar l'índex (117 més) »
Abdicacions de Baiona
Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.
Veure Manuel Godoy і Abdicacions de Baiona
Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares
La Acadèmia de l'Arma d'Enginyers és una institució de formació militar de l'exèrcit d'Espanya situada a Hoyo de Manzanares (Madrid).
Veure Manuel Godoy і Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares
Afrancesat
Josep I Bonaparte En termes generals rebien el qualificatiu dafrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol.
Veure Manuel Godoy і Afrancesat
Agustí Esteve i Marquès
Retrat de Manuel Godoy com a fundador de l'institut Pestalozzi, Museu de Belles Arts de València. Agustí Esteve i Marquès (València, 12 de maig de 1753 - València, c. 1820) va ser un pintor valencià.
Veure Manuel Godoy і Agustí Esteve i Marquès
Agustí Torres
Agustí Torres (Montmaneu, diòcesi de Vic, 29 de juny de 1773 - Barcelona, 4 de gener del 1833) fou catedràtic de lletres humanes a la universitat de Cervera.
Veure Manuel Godoy і Agustí Torres
Alberto Romero Tomás
Alberto Romero Tomás (Cardona, 17 de novembre de 1974), més conegut com a Berto Romero o, simplement, Berto, és un humorista, locutor de ràdio, cantant i presentador de televisió català.
Veure Manuel Godoy і Alberto Romero Tomás
Alcalà de Xivert
Alcalà de Xivert és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Manuel Godoy і Alcalà de Xivert
Alessandro Malaspina
Alessandro Malaspina, citat també com a Alejandro en les fonts espanyoles (Mulazzo, Gran Ducat de Toscana, 5 de novembre de 1754 - Pontremoli, 9 d'abril de 1809), fou un oficial de l'Armada Espanyola d'origen itàlic.
Veure Manuel Godoy і Alessandro Malaspina
Andrés Pérez de Herrasti
Andrés Perez de Herrasti y Pulgar Viedma (Granada, 6 de març de 1750 - Barcelona, 24 de gener de 1818), va ser un general espanyol.
Veure Manuel Godoy і Andrés Pérez de Herrasti
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Veure Manuel Godoy і Anticlericalisme a Espanya
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.
Veure Manuel Godoy і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
Antoni Despuig i Dameto
Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig.
Veure Manuel Godoy і Antoni Despuig i Dameto
Antoni Pasqual de Borbó
va ser príncep de Nàpols i de Sicília i, més tard, infant d'Espanya, com a fill de Carles VII de Nàpols i III d'Espanya.
Veure Manuel Godoy і Antoni Pasqual de Borbó
Antoni Samper i Samper
Antoni Samper i Samper (Alcoi, 31 de desembre de 1744 – Cadis, 21 de maig de 1812) fou un enginyer militar i polític valencià.
Veure Manuel Godoy і Antoni Samper i Samper
Antonio Carnicero
Antonio Carnicero Mancio (Salamanca, 10 de gener de 1748 - Madrid, 21 d'agost de 1814) va ser un pintor i gravador espanyol.
Veure Manuel Godoy і Antonio Carnicero
Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz
va ser un militar, polític i il·lustrat espanyol.
Veure Manuel Godoy і Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz
Antonio de Escaño y García de Cáceres
Antonio de Escaño y García de Cáceres (Cartagena, 1750 - Cadis, 12 de juliol de 1814) va ser un militar i marí espanyol.
Veure Manuel Godoy і Antonio de Escaño y García de Cáceres
Antonio Ricardos
Antonio Ramón Ricardos y Carrillo de Albornoz (Barbastre, 1727 - Madrid 1794) va ser un militar espanyol, pertanyent al grup d'Aranda (partit aragonès), capità general de Catalunya i admirador dels enciclopedistes.
Veure Manuel Godoy і Antonio Ricardos
Antonio Vargas Laguna
Antonio Vargas Luna (Badajoz, 12 de febrer de 1763 - Plasència, 23 d'octubre de 1824) va ser un polític, noble i diplomàtic espanyol, cavaller de l'Orde d'Alcántara.
Veure Manuel Godoy і Antonio Vargas Laguna
Argentina en el Virregnat del Riu de la Plata
Virregnat del Riu de la Plata L'actual territori de l'Argentina va formar part del virregnat del Riu de la Plata durant el període immediatament anterior a la seva independència.
Veure Manuel Godoy і Argentina en el Virregnat del Riu de la Plata
Álvaro Flórez Estrada
Álvaro Flórez Estrada (Pola de Somiedo, Astúries, 1765 - 1853), economista, advocat i polític asturià.
Veure Manuel Godoy і Álvaro Flórez Estrada
Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano
Ángel María de Saavedra y Ramírez de Baquedano, més conegut pel seu títol nobiliari de Duc de Rivas (Còrdova, 10 de març de 1791 – Madrid, 22 de juny de 1865) va ser un escriptor, dramaturg, poeta, pintor i polític espanyol.
Veure Manuel Godoy і Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano
Ban dels alcaldes de Móstoles
Ban de Villamil i els alcaldes de Móstoles Ban dels alcaldes de Móstoles o Ban de la Independència és com es coneix el ban signat pels alcaldes de Móstoles el 2 de maig de 1808, amb motiu de l'aixecament aquest mateix dia del poble de Madrid contra les tropes franceses acantonades a la ciutat.
Veure Manuel Godoy і Ban dels alcaldes de Móstoles
Bernardo de Iriarte
Bernardo de Iriarte Nieves Rabelo (Puerto de la Cruz, 18 de febrer de 1735 - Bordeus, 13 de juliol de 1814) fou un destacat polític i diplomàtic en els regnats de Ferran VI d'Espanya, Carles III d'Espanya, Carles IV d'Espanya i Josep I d'Espanya.
Veure Manuel Godoy і Bernardo de Iriarte
Bucentaure
El Bucentaure va ser un navili de línia de tercera classe pertanyent a l'Armada Imperial Francesa.
Veure Manuel Godoy і Bucentaure
Carles IV d'Espanya
Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
Veure Manuel Godoy і Carles IV d'Espanya
Carlota Luisa de Godoy y Borbón
Carlota Luisa Manuela de Godoy i Borbó (Madrid, 7 d'octubre de 1800 - París, 13 de maig de 1886), va ser una aristòcrata espanyola, pertanyent a les cases de Borbó, Godoy i Ruspoli.
Veure Manuel Godoy і Carlota Luisa de Godoy y Borbón
Carlotisme
El carlotisme va ser el projecte polític per crear en el Virregnat del Riu de la Plata una monarquia independent, el titular seria la infanta Carlota Joaquima de Borbó, germana del rei Ferran VII d'Espanya, esposa i princesa consort del príncep regent Joan IV de Portugal.
Veure Manuel Godoy і Carlotisme
Caroline Herschel
fou una astrònoma d'origen alemany nacionalitzada al Regne Unit, germana del també astrònom William Herschel, que al llarg dels seus quasi 98 anys de vida va descobrir nombrosos cometes, entre altres astres.
Veure Manuel Godoy і Caroline Herschel
Castellà d'Amposta
El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya.
Veure Manuel Godoy і Castellà d'Amposta
Cavall andalús
Com a raça de cavalls en sentit modern el cavall andalús s'associa amb el cavall PRE («Pura Raça Espanyola»), un cavall de creació relativament recent, basat en cavalls criats originalment a Andalusia.
Veure Manuel Godoy і Cavall andalús
Conspiració de San Blas
Conspiració de San Blas fou un moviment de caràcter republicà esdevingut a Madrid el 1795, inspirat en la Revolució Francesa, i que pretenia una revolta de les masses populars aprofitant la crisi econòmica i la creixent impopularitat de Manuel Godoy.
Veure Manuel Godoy і Conspiració de San Blas
Conveni Econòmic
Monument a la defensa navarresa del pacte foral El Conveni Econòmic és l'acord entre l'administració de la Comunitat Foral de Navarra i la central per a establir, d'una part, l'aportació al sosteniment de les càrregues generals de l'Estat, i d'una altra per harmonitzar el règim fiscal privatiu navarrès amb el general d'Espanya.
Veure Manuel Godoy і Conveni Econòmic
Convent de San Plácido
El convent de Sant Plácido és un edifici religiós de l'ordre benedictina situat al carrer del Pez, entre els carrers de San Roque i de la Madera, al barri d'Universitat de la ciutat de Madrid.
Veure Manuel Godoy і Convent de San Plácido
Cos Militar de Sanitat
El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.
Veure Manuel Godoy і Cos Militar de Sanitat
Crist crucificat (Velázquez)
El Crist crucificat o Crist de San Plácido, és una pintura a l'oli sobre llenç de Diego Velázquez, conservada al Museu del Prado des de 1829.
Veure Manuel Godoy і Crist crucificat (Velázquez)
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Veure Manuel Godoy і Cronologia de la repressió del català
Dídac de Cadis
Fray Diego José de Cádiz (Cadis, 30 de març de 1743 - Ronda, Màlaga, 24 de març de 1801) va ésser un frare de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, asceta i predicador andalús.
Veure Manuel Godoy і Dídac de Cadis
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Veure Manuel Godoy і Desamortitzacions espanyoles
Dionisio Alcalá Galiano
Dionisio Alcalá-Galiano Pinedo (Cabra, Còrdova, 8 d'octubre de 1760 – Cap de Trafalgar, 21 d'octubre de 1805) va ser un destacat marí, militar i científic espanyol, brigadier de la Real Armada espanyola, cèlebre per la seva heroica actuació i mort en la batalla de Trafalgar al comandament del navili de línia Bahama.
Veure Manuel Godoy і Dionisio Alcalá Galiano
Disputa d'Olivença
Mapa espanyol de 1766 (detall), pel cartògraf Tomás López de Vargas Machuca: Olivença es troba indicada dins territori portugués La disputa d'Olivença es refereix a la controvèrsia entre Portugal i Espanya pel que fa a la sobirania sobre Olivença (en castellà: ''Olivenza'').(1) L'administració i sobirania espanyola d'Olivença i territoris adjacents no són reconegudes per Portugal, i la frontera encara resta per delimitar en aquesta zona.
Veure Manuel Godoy і Disputa d'Olivença
Domènec Badia i Leblich
Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1766 / 1 d'abril 1767 - vora Damasc, 1818) fou un espia, arabista i aventurer català, conegut també com a Alí Bey ben Uthman al-Abbasí o Alí Bei l'Abbassí.
Veure Manuel Godoy і Domènec Badia i Leblich
Ducat de Sueca
Manuel Godoy, duc de l'Alcúdia, duc de Sueca, baró de Mascalbo. Príncep de la Pau. Príncep pontifici di Basano, comte d'Évoramonte, a Portugal. María Teresa de Borbón y Vallabriga, comtessa de Chinchón, marquesa de Boadilla del Monte, primera esposa de Manuel Godoy, oli de Goya.
Veure Manuel Godoy і Ducat de Sueca
El tres de maig a Madrid
pp.
Veure Manuel Godoy і El tres de maig a Madrid
Eugenio de Ochoa y Montel
Eugenio de Ochoa y Montel (Lezo o Baiona, 19 d'abril de 1815 - 29 de febrer de 1872, Madrid) va ser un escriptor, crític, bibliògraf, editor i traductor espanyol.
Veure Manuel Godoy і Eugenio de Ochoa y Montel
Expedició Malaspina
Les corbetes ''Atrevida'' i ''Descubierta''. Ruta de la ''Descubierta''. L'expedició Malaspina va ser una excursió polític-científica al voltant del món, amb la finalitat de visitar gairebé totes les possessions espanyoles en Amèrica i Àsia.
Veure Manuel Godoy і Expedició Malaspina
Federico Puig Romero
Federico Puig Romero (Santiago, 5 de setembre de 1812-Madrid, 22 de juny de 1866) va ser un militar espanyol del cos d'artilleria que era coronel del 5è regiment d'artilleria a peu quan va ser assassinat a la caserna de San Gil de Madrid en circumstàncies no esclarides.
Veure Manuel Godoy і Federico Puig Romero
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Manuel Godoy і Ferran VII d'Espanya
Fontainebleau
Fontainebleau és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.
Veure Manuel Godoy і Fontainebleau
Fort de Santa Luzia
El Fort de Santa Luzia està situat en el cim d'un turó del mateix nom, a 500 m al sud de la fortalesa d'Elvas, a la regió de lAlentejo, en la freguesía d'Assumçao, districte de Portalegre, a Portugal.
Veure Manuel Godoy і Fort de Santa Luzia
Francesc de Paula de Borbó
Francesc de Paula de Borbó i de Borbó-Parma (Madrid, 10 de març de 1794 - 13 d'agost de 1865) va ser infant d'Espanya, castellà d'Amposta i membre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem de 1827 fins a 1851, any en què, exitingit l'orde, renuncià a la castellania.
Veure Manuel Godoy і Francesc de Paula de Borbó
Francesc Xavier d'Oms i de Santa Pau
Francesc Xavier d'Oms i de Santa Pau, òlim de Sentmenat i de Vera (Múrcia, 7 de gener de 1767 - Madrid, 1 de febrer de 1842), V marquès de Castelldosrius, va ser un militar i polític espanyol.
Veure Manuel Godoy і Francesc Xavier d'Oms i de Santa Pau
Francesco Sabatini
''Puerta de San Vicente'' (Madrid, 1775). Francesco Sabatini (Palerm, Regne de Sicília, 1722 — Madrid, Regne d'Espanya, 1797), de vegades també Francisco Sabatini, fou un arquitecte italià que va desenvolupar la major part de la seua carrera professional a Espanya, al servei de la Casa reial.
Veure Manuel Godoy і Francesco Sabatini
Francisca Meléndez
Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Francisca Ifigenia Meléndez y Durazzo o Efigenia (Cadis, 1770- Madrid, 1825) va ser una miniaturista espanyola especialitzada en retrats que normalment pintava amb una tècnica mixta de gouache i aquarel·la sobre ivori.
Veure Manuel Godoy і Francisca Meléndez
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.
Veure Manuel Godoy і Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia
Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia (Màlaga, 21 d'agost de 1764 - Madrid, 18 de desembre de 1842) va ser un militar espanyol, comte de Tarifa des de 1836, que va combatre a la guerra del francès i fou capità general de Catalunya.
Veure Manuel Godoy і Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia
Francisco de Saavedra
Francisco de Saavedra i Sangronis (Sevilla, 4 d'octubre de 1746 -25 de novembre de 1819), polític espanyol, ministre de Carles IV i Ferran VII.
Veure Manuel Godoy і Francisco de Saavedra
Francisco Gil de Taboada
Francisco Gil de Taboada Lemos y Villamarín (Santa María de Soutolongo, Lalín (Pontevedra), 24 de setembre de 1733 - Madrid, 1809) va ser un noble, polític, militar i marí espanyol, IX virrei de Nova Granada (1789), XXXV virrei del Perú (1790-1796) i XI capità general de la Reial Armada Espanyola.
Veure Manuel Godoy і Francisco Gil de Taboada
Francisco Javier Castaños
Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.
Veure Manuel Godoy і Francisco Javier Castaños
Francisco López Ballesteros
Francisco López Ballesteros, (Brea de Aragón (Saragossa), 1770 - París, 29 de juny de 1832) va ser un general espanyol.
Veure Manuel Godoy і Francisco López Ballesteros
Francisco Tadeo Calomarde
Francisco Tadeo Calomarde de Retascón y Arriá (Villel, 10 de febrer de 1773 - Tolosa de Llenguadoc, 19 de juny de 1842) va ser un polític espanyol, ennoblit com a duc de Santa Isabel a Dues Sicílies.
Veure Manuel Godoy і Francisco Tadeo Calomarde
Genealogia dels Borbons
La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.
Veure Manuel Godoy і Genealogia dels Borbons
Goya en Burdeos
Goya en Burdeos és una pel·lícula espanyola de 1999, escrita i dirigida per Carlos Saura, i guanyadora de diversos premis Goya, entre d'altres.
Veure Manuel Godoy і Goya en Burdeos
Gregorio García de la Cuesta
Gregorio García de la Cuesta y Fernández de Celis (La Lastra, vall de Tadauca, 9 de maig de 1741 - Ciutat de Palma, Illes Balears, 24 de desembre de 1811) fou un militar espanyol amb el grau de capità general i president del Consell Suprem de Castellà.
Veure Manuel Godoy і Gregorio García de la Cuesta
Guàrdia de corps
Una guàrdia de corps era un tipus de tropa de casa reial.
Veure Manuel Godoy і Guàrdia de corps
Guerra anglo-espanyola (1796-1808)
La guerra anglo-espanyola entre 1796 i 1802, i de nou entre 1804 i 1808, va formar part de les Guerres Revolucionàries Franceses i les Guerres Napoleòniques.
Veure Manuel Godoy і Guerra anglo-espanyola (1796-1808)
Guerra de les Taronges
La Guerra de les Taronges va ser un breu conflicte militar que va enfrontar Portugal contra França i Espanya durant el 1801.
Veure Manuel Godoy і Guerra de les Taronges
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Manuel Godoy і Guerra del Francès
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Veure Manuel Godoy і Guerra Gran
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Veure Manuel Godoy і Història d'Espanya
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Manuel Godoy і Història de Mallorca
Història del nu artístic
Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.
Veure Manuel Godoy і Història del nu artístic
Història del teatre català
Una presentació de teatre català a Islàndia La història de teatre català és la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana.
Veure Manuel Godoy і Història del teatre català
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Veure Manuel Godoy і Il·lustració a Espanya
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Manuel Godoy і Imperi Espanyol
Imposició del castellà a Amèrica
Mapa d'Amèrica de l'any 1705 La imposició de la llengua castellana ha estat la forma activa, mitjançant l'aplicació de polítiques que tradicionalment que van en detriment d'altres llengües a Amèrica.
Veure Manuel Godoy і Imposició del castellà a Amèrica
Jacint Tudó i Alemany
fou un advocat català, membre del Consell de Castella.
Veure Manuel Godoy і Jacint Tudó i Alemany
José Álvarez de Toledo y Gonzaga
José Álvarez de Toledo y Gonzaga (Madrid, 16 de juliol de 1756 - Sevilla, 9 de juny de 1796), XV Duc de Medina-Sidonia, XI Marquès de Villafranca del Bierzo, XI Marquès dels Vélez i Príncep de Paternò, va ser Camarlenc del Rei Carles IV, Inquisidor General a Sevilla i un dels principals mecenes de l'artista Francisco de Goya.
Veure Manuel Godoy і José Álvarez de Toledo y Gonzaga
José de la Peña Aguayo
José de la Penya Aguayo (Cabra, 16 de desembre de 1801 – Madrid, 3 de novembre de 1853) va ser un advocat, militar, escriptor espanyol, ministre d'Hisenda en 1846 i senador vitalici en 1847.
Veure Manuel Godoy і José de la Peña Aguayo
José de Urrutia y de las Casas
José Ramón de Urrutia y de las Casas (Zalla, 19 de novembre de 1739 - Madrid, 1 de març de 1803) va ser un militar basc al servei de la corona espanyola.
Veure Manuel Godoy і José de Urrutia y de las Casas
José García de León y Pizarro
José García de León y Pizarro (Madrid, 19 d'octubre de 1770 - 27 de gener de 1835) fou aristòcrata, militar i polític espanyol, secretari d'estat durant el regnat de Ferran VII d'Espanya.
Veure Manuel Godoy і José García de León y Pizarro
José María Blanco White
José María Blanco Crespo "Blanco White" (Sevilla, 11 de juliol de 1775 – Liverpool, 20 de maig de 1841), escriptor, pensador, teòleg i periodista espanyol.
Veure Manuel Godoy і José María Blanco White
José Miguel de Carvajal y Manrique
José Miguel de Carvajal, Vargas y Manrique (Lima, 8 de maig de 1771 - París, 27 de setembre de 1828), II duc de San Carlos, comte de Castillejo i VI comte del Puerto, fill de Mariano Joaquín de Carvajal y Brun, V comte del Puerto, net de Fermín Francisco de Carvajal Vargas, primer duc de San Carlos i Gran d'Espanya, va ser un militar i noble absolutista peruà, Secretari d'Estat d'Espanya durant el regnat de Ferran VII.
Veure Manuel Godoy і José Miguel de Carvajal y Manrique
José Moñino y Redondo
José Moñino y Redondo (Múrcia, 21 d'octubre de 1728 - Sevilla, 30 de desembre de 1808), primer comte de Floridablanca, títol amb el qual és més conegut, va ser un polític espanyol.
Veure Manuel Godoy і José Moñino y Redondo
Josep Chaix Isniel
fou un matemàtic i astrònom valencià.
Veure Manuel Godoy і Josep Chaix Isniel
Juan Adán Morlán
Juan Adán Morlán (Tarassona, 1 de març de 1741 - Madrid, 14 de juny 1816) fou un escultor espanyol neoclàssic.
Veure Manuel Godoy і Juan Adán Morlán
Juan Bautista Romero (pintor)
Juan Bautista Romero, (1756 - c.1804), va ser un pintor valencià.
Veure Manuel Godoy і Juan Bautista Romero (pintor)
Juan de Escoiquiz
Juan Escóiquiz Morata (Ocaña, 1747 - Ronda, 1820) va ser un escriptor i canonge de l'església.
Veure Manuel Godoy і Juan de Escoiquiz
Juan Pablo Forner
Juan Pablo Forner y Segarra (Mérida, Extremadura, 17 de febrer de 1756 - Madrid, 16 de març de 1797), va ser un escriptor espanyol.
Veure Manuel Godoy і Juan Pablo Forner
Juan Pérez de Guzmán y Gallo
Juan Pérez de Guzmán y Gallo (Ronda, 25 de febrer de 1841 — Madrid, 23 d'abril de 1923) va ser un periodista, historiador i polígraf espanyol, qui no ha de ser confós amb el seu homònim i contemporani, el bibliòfil Juan Pérez de Guzmán y Boza, II duc de T'Serclaes (1852-1934), escriptor, historiador i membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Veure Manuel Godoy і Juan Pérez de Guzmán y Gallo
Juan Pérez Villamil
Juan Gregorio Felipe Ramón Pérez Villamil y Paredes (Puerto de Vega, Principat d'Astúries, 1 de maig de 1754 - Madrid, 20 de febrer de 1824) va ser un polític asturià del regnat de Carles IV d'Espanya i Ferran VII.
Veure Manuel Godoy і Juan Pérez Villamil
Juan Sempere i Guarinos
Juan Sempere i Guarinos (Elda, Regne de València, 8 d'abril del 1754 - ídem., 18 d'octubre de 1830) fou un polític, jurista, bibliògraf i economista valencià.
Veure Manuel Godoy і Juan Sempere i Guarinos
La comtessa de Chinchón
La comtessa de Chinchón és un oli sobre llenç, pintat en 1800 per Goya, llavors en la seva etapa de maduresa pictòrica.
Veure Manuel Godoy і La comtessa de Chinchón
La família de Carles IV
La família de Carles IV és un retrat col·lectiu pintat el 1800 per Francisco Goya (1746-1828).
Veure Manuel Godoy і La família de Carles IV
La maja nua
La maja nua és una de les més cèlebres obres de Francisco de Goya.
Veure Manuel Godoy і La maja nua
La maja vestida
La maja vestida és una de les obres més conegudes del pintor Francisco de Goya.
Veure Manuel Godoy і La maja vestida
Literatura espanyola de la Il·lustració
Al llarg del apareix una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc. Aquest període ha rebut el nom d'«Il·lustració».
Veure Manuel Godoy і Literatura espanyola de la Il·lustració
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Manuel Godoy і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
Lluís de Borbó i Farnese
Lluís Antoni Jaume de Borbó i Farnese (Palau del Buen Retiro, Madrid, 25 de juliol de 1727 - Arenas de San Pedro, 7 d'agost de 1785) va ser un infant d'Espanya, fill del rei Felip V d'Espanya i la seva segona esposa Isabel Farnese.
Veure Manuel Godoy і Lluís de Borbó i Farnese
Lucien Bonaparte
Lucien Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 21 de març de 1775 - Viterbo, Estats Pontificis, 29 de juny de 1840) príncep de Canino i segon germà de Napoleó I. Capella dels Bonaparte a Canino Després de fer els estudis a França retornà a Còrsega el 1792, i acompanyà Pasquale Paoli en la seva campanya, però no tardà a separar-se d'ell, anant a Marsella amb tota la seva família.
Veure Manuel Godoy і Lucien Bonaparte
Luis Callejo Martínez
Luis Callejo Martínez (Segòvia, 1 d'agost de 1970) és un actor de cinema, teatre i televisió espanyol.
Veure Manuel Godoy і Luis Callejo Martínez
Luis María de Borbón y Vallabriga
Luis María de Borbón y Vallabriga (Cadalso de los Vidrios, Madrid, 22 de maig de 1777 - Madrid, 19 de març de 1823) va ser un noble i religiós espanyol.
Veure Manuel Godoy і Luis María de Borbón y Vallabriga
Majorat
El Majorat era un sistema de repartiment de béns que beneficiava al major dels fills, de manera que el gruix del patrimoni d'una família no es disseminava, sinó que només podia augmentar.
Veure Manuel Godoy і Majorat
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Manuel Godoy і Mallorca
Manuel Belgrano
Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano y González (Buenos Aires, 3 de juny de 1770 – Buenos Aires, 20 de juny de 1820), conegut com a Manuel Belgrano, va ser un intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar riuplatenc de destacada actuació en l'actual Argentina, el Paraguai i l'Alto Perú durant les dues primeres dècades del.
Veure Manuel Godoy і Manuel Belgrano
Manuel de Lardizábal y Uribe
Manuel de Lardizábal y Urive/Uribe (San Juan del Molino, Tlaxcala, 22 de desembre de 1739 - Madrid, 25 de desembre de 1820) fou un jurista nouhispànic, acadèmic de la Llengua espanyola.
Veure Manuel Godoy і Manuel de Lardizábal y Uribe
Manuel Negrete de la Torre
Manuel Negrete de la Torre (Reinosa, Cantàbria, 15 de gener de 1736 - París, 13 de març de 1818) fou un aristòcrata i polític espanyol, ministre del govern de Josep I Bonaparte.
Veure Manuel Godoy і Manuel Negrete de la Torre
María del Pilar Teresa Cayetana de Silva y Álvarez de Toledo
María del Pilar Teresa Cayetana de Silva y Álvarez de Toledo y Silva Bazán (Madrid, 10 de juny de 1762 - Madrid, 23 de juliol de 1802) fou una aristòcrata espanyola de finals del.
Veure Manuel Godoy і María del Pilar Teresa Cayetana de Silva y Álvarez de Toledo
María Francisca de Sales Portocarrero y Zúñiga
María Francisca de Sales Portocarrero y Zúñiga (Madrid, 10 de juny de 1754 - Logronyo, 15 d'abril de 1808), VI comtessa de Montijo, va ser una noble i il·lustrada espanyola.
Veure Manuel Godoy і María Francisca de Sales Portocarrero y Zúñiga
María Luisa de Borbón y Vallabriga
María Luisa Fernanda de Borbón y Vallabriga (Velada, 6 de juny de 1783-Madrid, 1 de desembre de 1846) va ser una aristòcrata espanyola, duquessa consort de San Fernando de Quiroga i filla de l'infant Lluís Antoni de Borbó.
Veure Manuel Godoy і María Luisa de Borbón y Vallabriga
María Teresa de Borbón y Vallabriga
María Teresa de Borbón y Vallabriga (Velada, 26 de novembre de 1780 – París, 24 de novembre de 1828) va ser una aristòcrata espanyola, filla de l'infant Lluís Antoni de Borbó, que va ostentar el títol de comtessa de Chinchón.
Veure Manuel Godoy і María Teresa de Borbón y Vallabriga
María Teresa de Vallabriga
María Teresa de Vallabriga y Rozas (Saragossa, 1750-1820) va ser una noble aragonesa.
Veure Manuel Godoy і María Teresa de Vallabriga
Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies
Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, princesa d'Astúries (Caserta 1784 - Palau d'Aranjuez 1806).
Veure Manuel Godoy і Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies
Maria I de Portugal
Maria I de Portugal dita “la Pietosa ” (Lisboa, 17 de desembre de 1734 - Rio de Janeiro, Brasil, 20 de març de 1816) fou princesa del Brasil (1750 – 1777); duquessa de Bragança i reina de Portugal (1777 – 1816); i reina del Brasil (1815 – 1816).
Veure Manuel Godoy і Maria I de Portugal
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV.
Veure Manuel Godoy і Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
Mariano Luis de Urquijo
Mariano Luis de Urquijo y Muga (Bilbao, 8 de setembre de 1769 - París, 3 de maig de 1817) va ser un polític dels temps de la crisi de l'Antic Règim.
Veure Manuel Godoy і Mariano Luis de Urquijo
Mascalvó
Mascalvó (normativament segons l'IEC) o Mascalbó fou un antic terme rural de Tarragona que es va incorporar a Reus el 1591, i està situat prop del Barranc de Porpres o de Mascalbó, en direcció de Reus a Salou.
Veure Manuel Godoy і Mascalvó
Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz
Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz (Idiazabal, Guipúscoa, 21 de febrer de 1773 - Madrid, 1 de maig de 1846) fou un polític liberal i jurista basc, germà gran del famós general carlí Tomás de Zumalacárregui.
Veure Manuel Godoy і Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz
Miguel José de Azanza
Miguel José de Azanza (20 de desembre de 1746, Aviz, Alentejo, Portugal - Bordeus, França, 20 de juny de 1826) fou Duc de Santa Fe, polític i militar espanyol de finals del i principis del XIX.
Veure Manuel Godoy і Miguel José de Azanza
Miquel Gaietà Soler i Rabassa
Miquel Gaietà Soler i Rabassa (Palma, 27 de setembre de 1746 - Malagón, 17 de maig de 1809) fou un advocat i polític il·lustrat mallorquí.
Veure Manuel Godoy і Miquel Gaietà Soler i Rabassa
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Veure Manuel Godoy і Monarquia Absoluta Borbònica
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
Veure Manuel Godoy і Motí d'Aranjuez
Museu de l'Exèrcit
El museu de l'Exèrcit d'Espanya, amb seu actual a Toledo, és el resultat de la fusió de diversos museus militars creats al llarg del i principis del .
Veure Manuel Godoy і Museu de l'Exèrcit
Museu del Romanticisme
Logo del Museu del Romanticisme El Museu del Romanticisme és un museu de titularitat estatal situat a Madrid, Espanya.
Veure Manuel Godoy і Museu del Romanticisme
Museu Naval de Madrid
Façana del museu El Museu Naval de Madrid és una entitat cultural de titularitat estatal, situada als baixos del Caserna General de l'Armada al Paseo del Prado (Madrid), i gestionada pel Ministeri de Defensa d'Espanya a través de la Direcció General de Relacions Institucionals de la Defensa: Subdirecció General de Patrimoni Històric-Artístic, i dependència orgànica de l'almirall general, regida per un Reial Patronat al qual li és aplicable el que disposa el Reial Decret 620/1987, de 10 d'abril, que aprova el Reglament dels Museus de titularitat estatal.
Veure Manuel Godoy і Museu Naval de Madrid
Olivença
Olivença, (en català i portuguès, en castellà i oficialment Olivenza) és una població espanyola situada a la província de Badajoz i reivindicada per Portugal.
Veure Manuel Godoy і Olivença
Pactes de Família
Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.
Veure Manuel Godoy і Pactes de Família
Palau de Buenavista
El Palau de Buenavista, en un gravat de 1880. En primer terme, se situa la Font de Cibeles, en el seu emplaçament primitiu. El palau de Buenavista és un gran palau urbà de Madrid, situat dins d'un perímetre barrat en un promontori enjardinat en la plaça de la Cibeles, enfront de la seu del Banc d'Espanya.
Veure Manuel Godoy і Palau de Buenavista
Palau del Marquès de Grimaldi
El palau del Marquès de Grimaldi, també anomenat de Godoy, a Madrid, va ser projectat per Francesco Sabatini i realitzat durant els anys 1779 i 1780.
Veure Manuel Godoy і Palau del Marquès de Grimaldi
Pan y Toros (sarsuela)
Pan y Toros és una sarsuela composta per Francisco Asenjo Barbieri sobre llibret castellà de José Picón.
Veure Manuel Godoy і Pan y Toros (sarsuela)
Pau de Basilea
La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats firmats respectivament entre la França i el Regne de Prússia, entre França i el Regne d'Espanya i entre els revolucionaris francesos i el 1795, pels quals ambdós països firmaven la pau amb la França revolucionària i el landgraviat de Hessen-Kassel que posaven fi a la Primera Coalició.
Veure Manuel Godoy і Pau de Basilea
Pedro Agustín Girón
Pedro Agustín Girón, Marquès de las Amarillas (Sant Sebastià, 2 de gener de 1778 - Madrid, 14 de maig de 1842) fou un polític i militar espanyol.
Veure Manuel Godoy і Pedro Agustín Girón
Pedro Cevallos Guerra
Pedro Ceballos (o Cevallos) Guerra o Pedro de Ceballos Guerra de la Vega (San Felices de Buelna, Cantàbria, 1 d'agost de 1759 - Sevilla, 29 de maig de 1838) va ser un estadista espanyol de principis del.
Veure Manuel Godoy і Pedro Cevallos Guerra
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza (Siétamo, Aragó, 28 de desembre de 1719 – Épila, Aragó, 9 de gener de 1798), més conegut pel seu títol comte d'Aranda, va ser un noble i estadista aragonès, gran d'Espanya, desè comte d'Aranda, quart marquès de Torres, entre altres títols nobiliaris; cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Veure Manuel Godoy і Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza
Pepe-Hillo
José Delgado Guerra, més conegut com a «Pepe-Hillo» (Sevilla, 14 de març de 1754 - Madrid, 11 de maig de 1801), va ser un torero espanyol.
Veure Manuel Godoy і Pepe-Hillo
Pepita Tudó
Josefa Petra Francisca de Paula de Tudó i Catalán, coneguda com a Pepita Tudó o Josefina Tudó, va ser una dama espanyola que va ascedir a la noblesa arran de la seua relació amorosa amb Manuel Godoy.
Veure Manuel Godoy і Pepita Tudó
Pere Caro Sureda
Pere Caro i Sureda Valero Maça de Liçana, tercer marquès de la Romana (Palma 2 d'octubre 1761 - Cartaxo, Portugal 23 de gener de 1811), fou un militar mallorquí que destacà a les Guerres Napoleòniques.
Veure Manuel Godoy і Pere Caro Sureda
Premis FAD Sebastià Gasch
Els Premis FAD Sebastià Gasch són uns premis constituïts pel Foment de les Arts i el Disseny (FAD) el 1976, amb l'objectiu de distingir les actuacions parateatrals més destacades de la temporada, així com a aquelles persones que aportessin mirades innovadores al món de l'espectacle.
Veure Manuel Godoy і Premis FAD Sebastià Gasch
Premis Godoy
Els premis Godoy van ser uns guardons a les pitjors pel·lícules espanyoles de l'any que s'atorgaven mitjançant votació en Internet, després d'una presentació de nominats per part dels membres de l'Acadèmia Godoy.
Veure Manuel Godoy і Premis Godoy
President del Consell de Castella
El President del Consell Reial de Castella va ser la segona màxima autoritat de la corona de Castella, i després d'Espanya, amb la supressió del Consell d'Aragó, després del rei durant l'antic règim.
Veure Manuel Godoy і President del Consell de Castella
Rafael d'Amat i de Cortada
conegut popularment com a baró de Maldà, fou el primer baró de Maldà i Maldanell.
Veure Manuel Godoy і Rafael d'Amat i de Cortada
Rafael de Llança i de Valls
Rafael de Llança i de Valls (Can Maians, Vilassar de Dalt, 1772 – 1833) va ser un militar de l'exèrcit espanyol.
Veure Manuel Godoy і Rafael de Llança i de Valls
Rafel Bauçà
Rafel Bauçà (Mallorca, 1778 – Nizhni Nóvgorod, Rússia, 6 de maig de 1828) va ser un enginyer de camins balear.
Veure Manuel Godoy і Rafel Bauçà
Ramon-Antoni de Banyuls i de Bellissèn
Ramon-Antoni de Banyuls i de Bellissèn, cinquè marquès de Montferrer, nat el 19 de setembre del 1747 al Castell de Nyer i mort el 20 d'abril del 1829 a Perpinyà (Rosselló), fou un aristòcrata i militar nord-català de ciutadania francesa.
Veure Manuel Godoy і Ramon-Antoni de Banyuls i de Bellissèn
Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País
La Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País és una institució filantròpica de la Il·lustració creada pel rei d'Espanya Carles III en 1775 a Madrid.
Veure Manuel Godoy і Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País
Reformisme borbònic
El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.
Veure Manuel Godoy і Reformisme borbònic
Regiment Castilla
El Regiment d'Infanteria Castilla núm.
Veure Manuel Godoy і Regiment Castilla
Retrat de Manuel Godoy
El Retrat de Manuel Godoy és ua pintura a l'oli del pintor espanyol Francisco de Goya, realitzat el 1801 i conservat actualment a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
Veure Manuel Godoy і Retrat de Manuel Godoy
Secretari d'Estat i del Despatx Universal
El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica, però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el ''valido'' per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei.
Veure Manuel Godoy і Secretari d'Estat i del Despatx Universal
Setges de Saragossa
Els dos setges de Saragossa soferts per la ciutat aragonesa de Saragossa durant la Guerra del Francès, varen enfrontar els exèrcits d'ocupació del Primer Imperi Francès de Napoleó Bonaparte i a les forces espanyoles lleials a la dinastia Borbó.
Veure Manuel Godoy і Setges de Saragossa
Si las piedras hablaran
Si las piedras hablaran va ser un programa de televisió, emès per TVE, amb guions d'Antonio Gala, direcció de Mario Camus, Claudio Guerín, Ramon Masats i presentació de Natalia Figueroa.
Veure Manuel Godoy і Si las piedras hablaran
Simón de Rojas Clemente y Rubio
Simón de Rojas Cosme Damián Clemente y Rubio (Titaigües, 27 de setembre de 1777 - Madrid, 27 de febrer de 1827) fou un botànic valencià.
Veure Manuel Godoy і Simón de Rojas Clemente y Rubio
Sueca
Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.
Veure Manuel Godoy і Sueca
Teatro Español
Façana del Teatro Espanyol, a la Plaça de Santa Ana. Madrid El Teatro Español, que fins a l'any 1849 s'anomenava Teatro del Príncipe, és una sala de teatre propietat de l'Ajuntament de Madrid (Espanya).
Veure Manuel Godoy і Teatro Español
Terra amortitzada
La terra amortitzada era aquell terreny de propietat privada que no es pot comprar ni vendre i s'havien de transmetre en herència.
Veure Manuel Godoy і Terra amortitzada
Tractat d'Aranjuez (1801)
El Tractat d'Aranjuez de 1801 fou un tractat internacional signat el 21 de març de 1801 entre el Regne d'Espanya i la Primera República Francesa.
Veure Manuel Godoy і Tractat d'Aranjuez (1801)
Tractat de Fontainebleau (1807)
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.
Veure Manuel Godoy і Tractat de Fontainebleau (1807)
Tractat de Madrid (1795)
Imatge de Thomas Pinckney Imatge de Manuel Godoy El Tractat d'Amistat, Límits i Navegació entre Espanya i els Estats Units o Tractat de Madrid, conegut pels nord-americans amb el nom de Tractat de Pinckney o Tractat de San Lorenzo, és un tractat internacional que es va signar al Monestir de l'Escorial el 27 d'octubre de 1795 i va establir les intencions d'amistat entre els Estats Units i Espanya.
Veure Manuel Godoy і Tractat de Madrid (1795)
Tractat de Sant Ildefons (1796)
El tractat de Sant Ildefons va ser una aliança militar signada entre Espanya i França el 1796, en el marc de les guerres napoleòniques.
Veure Manuel Godoy і Tractat de Sant Ildefons (1796)
Tractat de Sant Ildefons (1800)
El tractat de Sant Ildefons de 1800 i el tractat d'Aranjuez de 1801 van ser dos acords secrets signats entre Espanya i França en el transcurs de les Guerres Napoleòniques.
Veure Manuel Godoy і Tractat de Sant Ildefons (1800)
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Manuel Godoy і Valladolid
Volavérunt (pel·lícula)
Volavérunt és una pel·lícula espanyola dirigida per Bigas Luna, adaptació de la novel·la homònima d'Antonio Larreta, guanyadora del Premi Planeta el 1980.
Veure Manuel Godoy і Volavérunt (pel·lícula)
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Godoy і 12 de maig
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Godoy і 17 de març
1792
;Països catalans.
Veure Manuel Godoy і 1792
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Manuel Godoy і 1851
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Manuel Godoy і 4 d'octubre
També conegut com Godoy, Manuel de Godoy.