Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Al-Àdil Kitbughà, Al-Mansur Lajin, Al-Muzaffar ben Mansur, Alafrank, Ali Padshah, Aliança francomongola, Amalric II de Xipre, Amir Coban, Amir Sharaf al-Din Muẓaffar, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Arghun Khan, Argun Aga, Arwad, Atabegs de Yazd, Baixkíria, Batalla de Marj as-Suffar, Batalla de Wadi al-Khazandar, Baydu, Bàybars II, Damasc, Dinastia jalayírida, Edat mitjana, Eduard I d'Anglaterra, Eimeric d'Usall, Enric II de Xipre, Felip IV de França, Gaykhatu, Gazi Celebi, Güneri Bey, Gregori Coniades, Guerres romano-otomanes, Guillaume de Villaret, Hülegü, Hethum II, Història de l'Iran, Història de les biblioteques, Història de Xiraz, Història del budisme tibetà, Homs, Hug d'Empúries (mariscal del Temple), Ibn Taymiyya, Il-kanat, Incursions mongoles a Palestina, Jacques de Molay, Jami at-Tawàrikh, Kanat de Txagatai, Karbala, Khurasan (província mongola), Kubčur, Kutlugh Shah Noyan, ..., Kutlughkhànida, Laridjan, Lur-i Buzurg, Lur-i Kučik, Malik Fakhr al-Din, Malik Shams al-Din II, Maragha, Marj ar-Ràhit, Mashad, Mkhargrdzéli, Muhàmmad Khan, Najaf, Nawruz, Nestorianisme, Oljeitu, Orde del Temple, Osman I, Paiza, Pax Mongolica, Pèrsia, Qazvín, Raixid-ad-Din, Salamiyya, Salmas, Setge d'Arwad, Sinope, Sulduz, Sulduz (comtat), Tabriz, Tamerlà, Tamgha, Toktu Khan, Toros III, Ujan, Yazd. Ampliar l'índex (35 més) »
Al-Àdil Kitbughà
Domini dels mameluc Bahrites (vermell) Al-Màlik al-Àdil Zayn-ad-Din Kitbughà al-Mansurí al-Turkí al-Mughlí ——, més conegut simplement com al-Àdil Kitbughà, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1294-1296).
Nou!!: Mahmud Ghazan і Al-Àdil Kitbughà · Veure més »
Al-Mansur Lajin
Al-Màlik al-Mansur Hussam-ad-Din Lajin ——, més conegut simplement com al-Mansur Lajin o com Lajin, segons la pronúncia turca Lačin, soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1296-1299).
Nou!!: Mahmud Ghazan і Al-Mansur Lajin · Veure més »
Al-Muzaffar ben Mansur
Sharaf al-Din Al-Muzaffar ben Mansur (+1314), fou el primer membre destacat de la dinastia muzaffàrida i qui li va donar el nom.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Al-Muzaffar ben Mansur · Veure més »
Alafrank
Alafrank (Ala Fireng) fou el fill gran de l'Il-kan Gaykhatu (1291-1295).
Nou!!: Mahmud Ghazan і Alafrank · Veure més »
Ali Padshah
Ali Padshah (+ 24 de juliol de 1336) fou un amir mongol, cap dels oirats, governador del Diyarbakir i promotor del kan Musa Khan.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Ali Padshah · Veure més »
Aliança francomongola
Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Aliança francomongola · Veure més »
Amalric II de Xipre
Amalric de Lusignan (en francès, príncep de Tir i governador-rector-regent de Xipre (aprox. 1272 – Nicòsia, 5 de juny de 1310), de la família Lusignan, fill d'Hug III de Xipre i Isabel d'Ibelin; va usurpar el tron de Xipre al seu germà gran Enric II i es va mantenir al poder fins que fou assassinat quatre anys després.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Amalric II de Xipre · Veure més »
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Nou!!: Mahmud Ghazan і Amir Coban · Veure més »
Amir Sharaf al-Din Muẓaffar
Amir Sharaf al-Din Muẓaffar fou un personatge de la família notable dels muzaffàrides, net de l'ancestre de la família Ghiyat al-Din Haji.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Amir Sharaf al-Din Muẓaffar · Veure més »
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Nou!!: Mahmud Ghazan і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »
Arghun Khan
Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Arghun Khan · Veure més »
Argun Aga
Argun Aga (Arghun Agha, mongol Arqun Aqa) (mort 1275) fou un administrador mongol de l'Iran (1243-1255), de la tribu oirat, fill de Taidju, comandant mongol de deu mil soldats.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Argun Aga · Veure més »
Arwad
Arwad coneguda abans com a Arado, Arados, Arphad i Antiochia in Pieria és una ciutat i port a Síria situada a una illa a la costa del mediterrani.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Arwad · Veure més »
Atabegs de Yazd
La dinastia databegs de Yazd fou una família de atabegs que va governar a la província de Yazd als segles XI-XII, com a tributaris dels seljúcides i més tard dels il-Khan.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Atabegs de Yazd · Veure més »
Baixkíria
Situació de la República de Baixkortostan Baixkortostan, oficialment la República de Baixkortostan, també coneguda com a Baixkíria, és una república de Rússia situada entre el Volga i els Urals a l'Europa de l'Est.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Baixkíria · Veure més »
Batalla de Marj as-Suffar
La batalla de Marj as-SuffarMarj as-Suffar en àrab: marj al-suffar مرج الصُفر, el pregroc dita també batalla de XaqhabShaqhab o Shakhab, en àrab: šaqḥab شقحب. fou el darrer enfrontament dels mongols il-khànides amb els mamelucs a Síria (20 al 22 d'abril de 1303). En endavant els mongols ja no van tornar a creuar l'Eufrates.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Batalla de Marj as-Suffar · Veure més »
Batalla de Wadi al-Khazandar
La batalla de Wadi al-Khazandar també anomenada tercera batalla d'Homs fou una victòria dels mongols del kan Mahmud Ghazan contra els mamelucs manats per An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun que va tenir lloc els dies 22 i 23 de desembre de 1299.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Batalla de Wadi al-Khazandar · Veure més »
Baydu
Baydu (o Baidu, rus Байду) (mort 1295) fou el sisè dels il-kans de Pèrsia, net d'Hulagu.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Baydu · Veure més »
Bàybars II
Al-Màlik al-Mudhàffar Rukn-ad-Din Bàybars al-Jaixnkir ——, més conegut simplement com al-Mudhàffar Bàybars o com Bàybars II, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1309-1310).
Nou!!: Mahmud Ghazan і Bàybars II · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Damasc · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Mahmud Ghazan і Dinastia jalayírida · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Edat mitjana · Veure més »
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »
Eimeric d'Usall
Eimeric d'Usall (Banyoles, 1267-1335) va ser un agent secret i ambaixador del rei Jaume el Just i confrare templer català.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Eimeric d'Usall · Veure més »
Enric II de Xipre
Enric II de Lusignan (en francès:, grec:; juny del 1270 – Strovolos, 31 de març de 1324), rei de Xipre des del 1285 fins al 1306 i novament des del 1310 fins al 1324, príncep titular d'Antioquia i comte titular de Trípoli des del 1308.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Enric II de Xipre · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Felip IV de França · Veure més »
Gaykhatu
Gaykhatu (també Gaikhatu, Гайхату, Гайхалт, que vol dir "sorprenent" del mongol gaikhakh.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Gaykhatu · Veure més »
Gazi Celebi
Gazi Çelebi o Ghazi Celebi (Ghazi Čelebi) fou un emir o beg turc d'Anatòlia, senyor de Sinope, vers 1300 a 1330.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Gazi Celebi · Veure més »
Güneri Bey
Güneri Bey o Güneri Beg (? - 19 d'abril del 1300) fou emir o beg de la dinastia dels Karaman-oğhlu.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Güneri Bey · Veure més »
Gregori Coniades
Gregori Coniades (?-1320; en llatí) fou un astrònom romà d'Orient, metge i matemàtic, que va viatjar a Pèrsia per aprendre'n i al seu retorn va fundar una escola d'astronomia a Trebisonda, protegit per l'emperador Aleix II Comnè de Trebisonda (1297-1330).
Nou!!: Mahmud Ghazan і Gregori Coniades · Veure més »
Guerres romano-otomanes
Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Guerres romano-otomanes · Veure més »
Guillaume de Villaret
Abadia de Sant Geli, seu del priorat del Llenguadoc Guillaume de Villaret (Guilhèm del Vilaret en occità) fou el 24è Mestre de l'Hospital des del 1296 fins al 1305, data de la seva mort.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Guillaume de Villaret · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Mahmud Ghazan і Hülegü · Veure més »
Hethum II
Hethum II (armeni: Հեթում Ա) (1266- agost del 1307) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir el seu pare quan va morir el 1289.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Hethum II · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Història de l'Iran · Veure més »
Història de les biblioteques
- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Història de les biblioteques · Veure més »
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Història de Xiraz · Veure més »
Història del budisme tibetà
El budisme es va difondre activament per primera vegada al Tibet a partir del fins al segle IX dC, principalment des de l'Índia.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Història del budisme tibetà · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Homs · Veure més »
Hug d'Empúries (mariscal del Temple)
Fra Hug d'Empúries va ser el darrer mariscal de l'orde del Temple a Terra Santa.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Hug d'Empúries (mariscal del Temple) · Veure més »
Ibn Taymiyya
Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Ibn Taymiyya · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Il-kanat · Veure més »
Incursions mongoles a Palestina
Les incursions dels mongols a Palestina van tenir lloc al final de les Croades, com a continuació d'una sèrie d'incursions mongols a Pèrsia i Síria entre els anys 1260 i 1300.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Incursions mongoles a Palestina · Veure més »
Jacques de Molay
Jacques de Molay (Borgonya, entre 1240 i 1244 - París, 18 de març del 1314) fou un noble francès i l'últim Gran Mestre del Temple.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Jacques de Molay · Veure més »
Jami at-Tawàrikh
Jami at-Tawàrikh —en àrab جامع التواريخ, Jāmiʿ at-tawārīkh— o Compendi de cròniques és una crònica escrita pel metge i historiador persa Raixid-ad-Din (1247 - 1318), que explica els fets transcorreguts des d'Adam fins al.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Jami at-Tawàrikh · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Kanat de Txagatai · Veure més »
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Karbala · Veure més »
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Khurasan (província mongola) · Veure més »
Kubčur
El Kubčur fou el més important dels impostos mongols de l'època gengiskhànida.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Kubčur · Veure més »
Kutlugh Shah Noyan
Kutlugh Shah Noyan (? - 1307) fou un emir mongol al servei dels il-kànides de Pèrsia, membre de la tribu Mangit i descendent d'un general de Genguis Khan de nom Jedei Noyan.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Kutlugh Shah Noyan · Veure més »
Kutlughkhànida
La dinastia Kutlughkhànida (dels kutlughkhànides) de vegades també kutlúghida (dels kutúghlides) fou una nissaga de Kirman que va governar la província entre 1222 i 1318.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Kutlughkhànida · Veure més »
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Laridjan · Veure més »
Lur-i Buzurg
Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1115 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).
Nou!!: Mahmud Ghazan і Lur-i Buzurg · Veure més »
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Lur-i Kučik · Veure més »
Malik Fakhr al-Din
Malik Fakhr al-Din fou malik de la dinastia Kart d'Herat.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Malik Fakhr al-Din · Veure més »
Malik Shams al-Din II
Malik Shams al Din II fou malik de la dinastia Kart d'Herat.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Malik Shams al-Din II · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Maragha · Veure més »
Marj ar-Ràhit
Marj ar-Ràhit és una plana propera a Damasc, famosa per les batalles que s'hi han lliurat, dins un territori més ampli conegut com el Marj, entre la comarca de la Ghuta al sud de Damasc, les maresmes de Utayba i Hijjana i l'estepa desèrtica a l'est, tenint al nord els contraforts de les muntanyes Kalamun i a l'oest les pendents de l'Hermon i al sud les comarques de Ladja i Safa.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Marj ar-Ràhit · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Mashad · Veure més »
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Mkhargrdzéli · Veure més »
Muhàmmad Khan
Muhammad Khan (mort el 16 de juliol de 1338) fou un kan il-kànida proclamat pel jalayírida Hasan Buzurg.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Muhàmmad Khan · Veure més »
Najaf
Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Najaf · Veure més »
Nawruz
L'amir Nawruz o Nowruz (en persa: nrz / nowrz / nowruz: نوروز, “nova llum”; és també el nom del “nou any” persa en l'equinocci de primavera festa de Nowruz) o Nauruz o Nevrouz fou un fill del general mongol Argun Agha, d'origen oirat, que fou administrador civil de Pèrsia sota domini mongol entre 1243 i 1255, abans del període il-kànida.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Nawruz · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Nestorianisme · Veure més »
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Oljeitu · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Orde del Temple · Veure més »
Osman I
Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Osman I · Veure més »
Paiza
editor.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Paiza · Veure més »
Pax Mongolica
Una ampliació de l'Atles Català que mostra a Marco Polo viatjant cap a l'est durant la ''Pax Mongolica'' La Pax Mongolica (coneguda de vegades com a Pax Tatarica) és una expressió llatina que significa 'Pau Mongòlica'.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Pax Mongolica · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Mahmud Ghazan і Pèrsia · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Qazvín · Veure més »
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Raixid-ad-Din · Veure més »
Salamiyya
Salamiyya o Salamiyah és una ciutat del centre de Síria, a la governació d'Hama, a uns 40 km al sud-est d'Hamat i 58 km al nord-est d'Homs, en una plana fèrtil.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Salamiyya · Veure més »
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Salmas · Veure més »
Setge d'Arwad
El setge d'Arwad del 1302–1303 fou un dels episodis finals de les croades a l'est de la Mediterrània.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Setge d'Arwad · Veure més »
Sinope
Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Sinope · Veure més »
Sulduz
Sulduz (Süldüz, també Suldus, Selduz i Seldus) fou una tribu mongola establerta a Transoxiana i turquitzada.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Sulduz · Veure més »
Sulduz (comtat)
El comtat de Sulduz (سولدوز, també Solduz o Suldoz, kurd: Sundus), oficialment comtat de Naghadeh (persa: نقده, àzeri: نقده, o سولدوز) del nom de la seva capital, és una divisió administrativa de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Sulduz (comtat) · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Tabriz · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Tamerlà · Veure més »
Tamgha
Tamgha és una paraula turca que vol dir signe, segell, i per extensió taxa comercial.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Tamgha · Veure més »
Toktu Khan
Toktu Khan, Toktu, Toktogu, Toqtaï, Toqto’té, Tokhta, Toqta, Tokhtai o Tokhtogha (segle XII), fou un kan de l'Horda d'Or, fill de Mongke Temur i successor de Tulabugha.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Toktu Khan · Veure més »
Toros III
Toros III (armeni: Թորոս Երրորդ) (vers 1271- 23 de juliol del 1298)) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir al seu germà Hethum II quan va abdicar per retirar-se a un monestir el 1293. Al cap de pocs mesos Toros va cridar al seu germà per ajudar en una aliança amb els mongols i el 1294 Hethum va assolir altre cop la corona però Toros III va restar rei associat.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Toros III · Veure més »
Ujan
Ujan o Awjan era una població i comarca situada a uns 50 km a l'est de Tabriz en direcció a Miyana, a la riba sud del riu Sarav.
Nou!!: Mahmud Ghazan і Ujan · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Mahmud Ghazan і Yazd · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ghazan, Ghazan Khan, Khan Ghazan.
