Taula de continguts
113 les relacions: Adela Maria Trepat i Massó, Agamèmnon, Agustín García Calvo, Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières, Atomisme, Àtom, Bernat Metge, César Cano Forrat, Cíbele, Christian Jürgensen Thomsen, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Color rosa, Cronologia de la química, De la natura, Deïtat tutelar, Deisme, Diccionari Llatí-Català, Edat Teocràtica, Eduard Valentí i Fiol, Empèdocles, Encomium Emmae Reginae, Enni, Epicur, Epicureisme, Errare humanum est, Etruscs, Evolució, Existencialisme ateu, Experiment de la doble escletxa, Fal·làcia de divisió, Física atòmica, Filosofia, Filosofia de la religió, Filosofia hel·lenística, Fundació Bernat Metge, Gai Memmi Gemel, Gai Sal·lusti Crisp, Geòrgiques, Gens Lucrècia, Geofísica, Història de l'animació tradicional, Història de l'ateisme, Història de l'estètica, Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga, Història de la filosofia, Història de la literatura, Història de la tuberculosi, Història del pensament evolucionista, Horaci, Ida Gerhardt, ... Ampliar l'índex (63 més) »
Adela Maria Trepat i Massó
Adela Maria Trepat i Massó (Barcelona, 2 de maig de 1905 – 21 d'agost de 1964) fou una llatinista i traductora, alumna de Joaquim Balcells i Pinto.
Veure Lucreci і Adela Maria Trepat i Massó
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia.
Veure Lucreci і Agamèmnon
Agustín García Calvo
Agustín García Calvo (Zamora, 15 d'octubre de 1926 – 1 de novembre de 2012) fou un filòleg, lliurepensador, poeta i dramaturg espanyol.
Veure Lucreci і Agustín García Calvo
Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières
Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières (París, 1 de gener de 1638 - 17 de febrer de 1694) va ser una poetessa i filòsofa francesa.
Veure Lucreci і Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières
Atomisme
Demòcrit L'atomisme és un sistema filosòfic que considera que la natura està constituïfa per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir).
Veure Lucreci і Atomisme
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Lucreci і Àtom
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Veure Lucreci і Bernat Metge
César Cano Forrat
César Cano Forrat (València, 24 d'agost de 1960) és un compositor contemporani, el catàleg d'obres del qual li ha valgut el reconeixement de públic i crítica, la qual cosa l'ha situat com un dels creadors més destacats de la seva generació.
Veure Lucreci і César Cano Forrat
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Veure Lucreci і Cíbele
Christian Jürgensen Thomsen
Christian Jürgensen Thomsen (Copenhaguen, 29 de desembre de 1788 – 21 de maig de 1865), va ser un arqueòleg danès, conegut sobretot per establir una de les primeres i més duradores perioditzacions del període prehistòric.
Veure Lucreci і Christian Jürgensen Thomsen
Col·lecció Fundació Bernat Metge
La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.
Veure Lucreci і Col·lecció Fundació Bernat Metge
Color rosa
El color rosa és la barreja del vermell i el blanc, i el seu nom ve de la flor homònima que és d'un color vermell pàl·lid.
Veure Lucreci і Color rosa
Cronologia de la química
teoria atòmica. La cronologia de la química és un llistat d'obres, descobriments, idees, invents i experiments importants que han canviat l'enteniment de la humanitat sobre la ciència en el camp de la química.
Veure Lucreci і Cronologia de la química
De la natura
De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries.
Veure Lucreci і De la natura
Deïtat tutelar
Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.
Veure Lucreci і Deïtat tutelar
Deisme
El deisme és la creença religiosa en un Déu, creador de l'Univers, però que no hi té, posteriorment, cap influència.
Veure Lucreci і Deisme
Diccionari Llatí-Català
El Diccionari Llatí-Català és un diccionari bilingüe llatí-català publicat el 1993 obra d'un grup de llatinistes catalans dirigits Antoni Seva i Llinares.
Veure Lucreci і Diccionari Llatí-Català
Edat Teocràtica
L'Edat teocràtica és el nom d'un període històric en l'esquema del filòsof italià Giambattista Vico.
Veure Lucreci і Edat Teocràtica
Eduard Valentí i Fiol
Eduard Valentí i Fiol (Pals (Baix Empordà) 19 de gener de 1910 - Barcelona, 28 de febrer de 1971) va ser un filòleg clàssic, humanista, escriptor, docent i traductor català.
Veure Lucreci і Eduard Valentí i Fiol
Empèdocles
Empèdocles（Ἐμπεδοκλῆς, Empedoklḗs; Acragant, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.
Veure Lucreci і Empèdocles
Encomium Emmae Reginae
LEncomium Emmae Reginae o Gesta Cnutonis Regis és un encomi del que honora la reina Emma de Normandia.
Veure Lucreci і Encomium Emmae Reginae
Enni
Quint Enni (Quintus Ennius; Rudiae, 239 aC-169 aC) va ser un poeta i dramaturg romà, conegut sobretot pels seus ''Annals''.
Veure Lucreci і Enni
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Veure Lucreci і Epicur
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Veure Lucreci і Epicureisme
Errare humanum est
''Errare humanum est''. Errare humanum est és una locució llatina antiga de la qual hi ha diverses variants i que significa: és humà de fer errors.
Veure Lucreci і Errare humanum est
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Lucreci і Etruscs
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Veure Lucreci і Evolució
Existencialisme ateu
L'existencialisme ateu és una mena d'existencialisme que difereix clarament de les obres existencialistes cristianes de Søren Kierkegaard, i es desenvolupa des d'un punt de vista ateu.
Veure Lucreci і Existencialisme ateu
Experiment de la doble escletxa
Dibuix original de Thomas Young que presenta els efectes d'interferència de dos focus de llum situats a l'esquerra Lexperiment de la doble escletxa o experiment de Young, és un experiment realitzat el 1801 pel físic anglès Thomas Young, amb l'objectiu de refusar la teoria corpuscular de la llum vigent a finals del i donar suport a la teoria ondulatòria de la llum.
Veure Lucreci і Experiment de la doble escletxa
Fal·làcia de divisió
molècules també ho són La fal·làcia de divisió consisteix a inferir que una cosa és veritable sobre una o diverses de les parts d'un tot, perquè és veritable sobre el compost del qual forma part.
Veure Lucreci і Fal·làcia de divisió
Física atòmica
Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).
Veure Lucreci і Física atòmica
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Lucreci і Filosofia
Filosofia de la religió
''Els pitagòrics celebren la sortida del sol'' (1869) de Fiódor Bronnikov. El pitagorisme és un exemple de filosofia grega que també incloïa elements religiosos. La filosofia de la religió és "l'examen filosòfic dels temes i conceptes centrals relacionats amb les tradicions religioses".
Veure Lucreci і Filosofia de la religió
Filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.
Veure Lucreci і Filosofia hel·lenística
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Veure Lucreci і Fundació Bernat Metge
Gai Memmi Gemel
Gai Memmi Gemel (Gaius Memmius L. f. Gemellus) va ser un magistrat romà, orador i poeta, del.
Veure Lucreci і Gai Memmi Gemel
Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).
Veure Lucreci і Gai Sal·lusti Crisp
Geòrgiques
Portada de les '''''Geòrgiques''''', en traducció al català de '''Mn. Llorenç Riber''' (1918) Les Geòrgiques (Georgicae) és una òbra poètica escrita per l'autor romà Virgili el.
Veure Lucreci і Geòrgiques
Gens Lucrècia
La gens Lucrècia (en gens Lucretia) va ser una gens romana originalment patrícia i més tard plebea.
Veure Lucreci і Gens Lucrècia
Geofísica
ionosfèric. La geofísica és la ciència que estudia la Terra des del punt de vista de la física i que aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, des del centre fins a l'atmosfera superior.
Veure Lucreci і Geofísica
Història de l'animació tradicional
La història de l'animació va començar molt abans que la cinematografia es desenvolupés com a tal.
Veure Lucreci і Història de l'animació tradicional
Història de l'ateisme
Encara que el vocable ateisme s'origina al s. XVI basat en el terme del grec antic ('sense déu'), la seua admissió com a concepte positiu no es troba abans del, quan les idees atees i la seua influència filosòfica i política comencen a expandir-se.
Veure Lucreci і Història de l'ateisme
Història de l'estètica
''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.
Veure Lucreci і Història de l'estètica
Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga
Hecateu de Milet va mostrar-ne un per demostrar la immensitat de Pèrsia en relació amb les ciutats gregues. També es diu que quan els jònics demanaren ajuda a les ciutats de Grècia continental els mostraren la seua situació en relació amb cadascuna de les parts en conflicte en un mapa.
Veure Lucreci і Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga
Història de la filosofia
La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.
Veure Lucreci і Història de la filosofia
Història de la literatura
La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.
Veure Lucreci і Història de la literatura
Història de la tuberculosi
XIX. Consumpció, tisi, escròfula, mal de Pott, tabes mesentèrica, mal del rei o pesta blanca: de tots aquestes maneres s'ha conegut la tuberculosi al llarg de la història.
Veure Lucreci і Història de la tuberculosi
Història del pensament evolucionista
XIX que l'evolució era un procés progressiu que conduïa a l'home. El pensament evolucionista, la idea que les espècies canvien al llarg del temps, té els orígens en l'antiguitat, en les idees dels grecs, romans, xinesos i musulmans.
Veure Lucreci і Història del pensament evolucionista
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Veure Lucreci і Horaci
Ida Gerhardt
Ida Gardina Margaretha Gerhardt (Gorinchem, 11 de maig de 1905 – Warnsveld, 15 d'agost de 1997) va ser una poeta i filòloga clàssica dels Països Baixos.
Veure Lucreci і Ida Gerhardt
Imant
Un imant d'alnico Un imant és un cos o dispositiu que genera un camp magnètic, o dit d'una altra manera, amb un moment magnètic significatiu, i per això tendeix a alinear-se amb altres imants (per exemple, amb el camp magnètic terrestre).
Veure Lucreci і Imant
Interpretació dels somnis
La interpretació dels somnis és la tècnica d'assignar significat als diversos components, elements i imatges que apareixen en els somnis.
Veure Lucreci і Interpretació dels somnis
Joaquim Balcells i Pinto
Joaquim Balcells i Pinto (La Laguna, Tenerife, 21 de febrer de 1890 — Ginebra, Suïssa, 25 d'octubre de 1936) fou un llatinista, professor de la Universitat de Barcelona i un dels fundadors de l'escola de Filologia Llatina de Barcelona.
Veure Lucreci і Joaquim Balcells i Pinto
John Baskerville
John Baskerville (Wolverly, Worcestershire, 28 de gener de 1706 - Birmingham, Warwickshire, 8 de gener de 1775) fou un impressor i tipògraf anglès.
Veure Lucreci і John Baskerville
John Dryden
John Dryden (1631 - 1700) va ser un escriptor anglès del.
Veure Lucreci і John Dryden
José Marchena y Ruiz de Cueto
José Marchena Ruiz de Cueto (Utrera, 18 de novembre de 1768 – Madrid, 31 de gener de 1821), més conegut pel sobrenom d'Abat Marchena que va rebre durant els últims anys de la seva vida, va ser un polític, escriptor, periodista i traductor espanyol.
Veure Lucreci і José Marchena y Ruiz de Cueto
Julen Kalzada
Julen Kalzada Ugarte (Busturia, 1935) és un sacerdot i lingüista basc.
Veure Lucreci і Julen Kalzada
Karl Lachmann
Karl Konrad Friedrich Wilhelm Lachmann (4 de març de 1793 - 13 març 1851), filòleg alemany i editor de textos clàssics grecollatins, bíblics i germànics, creador del mètode d'ecdòtica i crítica textual.
Veure Lucreci і Karl Lachmann
La primavera
La primavera és un quadre del pintor renaixentista italià Sandro Botticelli.
Veure Lucreci і La primavera
Levi
Levi (en llatí Laevius) va ser un obscur poeta i escriptor romà, mencionat diverses vegades sota els noms de Laevius, Livius, Laelius, Naevius, Novius, Pacuvius i altres.
Veure Lucreci і Levi
Literatura clàssica
La literatura clàssica avui dia es considera aquella escrita en grec antic o en llatí i que forma part del cànon occidental.
Veure Lucreci і Literatura clàssica
Literatura llatina
La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.
Veure Lucreci і Literatura llatina
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Veure Lucreci і Literatura romana
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Lucreci і Llatí
Llei de conservació de la massa
Antoine Laurent Lavoisier La llei de conservació de la massa és una de les lleis ponderals de la química segons la qual la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció.
Veure Lucreci і Llei de conservació de la massa
Llibertinatge
El libertinatge o el moviment dels llibertins va ser un moviment filosòfic a Europa occidental des del final del, FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos, fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot autoritarisme, especialment eclesiàstic.» «Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la intolerància religiosa, junt amb un sentit hedonista o epicuri de la vida.» En reacció contra la concepció antisexual i ascètica de les religions cristianes preconitzen una liberalització del goig, que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.
Veure Lucreci і Llibertinatge
Llista cronològica de filòsofs occidentals
En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.
Veure Lucreci і Llista cronològica de filòsofs occidentals
Llista d'autors antics en llatí de tradició directa
Llista d'autors antics en llatí de transmissió directa, és a dir, autors dels quals s'han conservat manuscrits que contenen obres seves completes.
Veure Lucreci і Llista d'autors antics en llatí de tradició directa
Llista d'escriptors romans
A continuació es presenta una llista dels escriptors romans més destacats de l'època clàssica.
Veure Lucreci і Llista d'escriptors romans
Llista de cràters de la Lluna: L-N
Llista de cràters de la Lluna (L-N) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Lucreci і Llista de cràters de la Lluna: L-N
Lorenzo Valla
Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià.
Veure Lucreci і Lorenzo Valla
Luci Juli Càlid
Luci Juli Càlid (Lucius Julius Calidus) fou un poeta romà, considerat per Corneli Nepot com el primer poeta del seu temps després de la mort de Valeri Catul i Lucreci (és a dir poc abans de l'era d'August).
Veure Lucreci і Luci Juli Càlid
Lucreci (desambiguació)
* Luci Lucreci, qüestor el 218 aC.
Veure Lucreci і Lucreci (desambiguació)
Matèria granular
Exemples de matèria granular: esferes de plàstic, grava, llenties i llavors de sèsam. La matèria granular o granulada és aquella que està formada per un conjunt de partícules macroscòpiques sòlides prou grans perquè l'única força d'interacció entre elles sigui la de fricció.
Veure Lucreci і Matèria granular
Mater Matuta
Mater Matuta, estatueta de terracota Mater Matuta fou un deessa romana equivalent a la deessa Aurora i a la grega Eos.
Veure Lucreci і Mater Matuta
Materialisme
El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.
Veure Lucreci і Materialisme
Màrius Torres i Perenya
Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942) fou un metge i poeta català, en l'òrbita del simbolisme.
Veure Lucreci і Màrius Torres i Perenya
Mètrica grecollatina
La mètrica en les llengües grega i llatina és quantitativa, és a dir, es fonamenta en la repetició d'un determinat patró de síl·labes de durada llarga (habitualment transcrites en mètrica amb el signe de ratlla llarga baixa o __) o bé breu (transcrites amb el signe U) denominat peu.
Veure Lucreci і Mètrica grecollatina
Medicina de l'antiga Grècia
480-470 aC, Museu del Louvre. figures vermelles de Sòsies, v. 500 aC, Altes Museum (F 2278). La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs.
Veure Lucreci і Medicina de l'antiga Grècia
Megalènsia
Megalènsia o Megalèsia (en llatí Ludi Megalenses) era un festival romà que se celebrava el mes d'abril en honor de Cíbele que prenia el nom de μεγάλη θεός "Megale Theos", la mare dels déus, Magna Mater, en llatí, i d'on el festival en va agafar la denominació.
Veure Lucreci і Megalènsia
Melibea
Melibea (en llatí Meliboea, en grec antic Μελίβοια) era una ciutat de Tessàlia al districte de Magnèsia, que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada i diu que era un dels llocs governats per Filoctetes.
Veure Lucreci і Melibea
Michele Marullo Tarcaniota
va ser un soldat i poeta grec en llengua llatina.
Veure Lucreci і Michele Marullo Tarcaniota
Miquel Dolç i Dolç
Miquel Dolç i Dolç (Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 de desembre de 1912 - Madrid, 27 de desembre de 1994) fou un filòleg, crític literari, poeta i traductor mallorquí al català.
Veure Lucreci і Miquel Dolç i Dolç
Mors (mitologia)
Mors (en llatí Mors) era la personificació de la mort en la mitologia romana.
Veure Lucreci і Mors (mitologia)
Paradoxa de Fermi
programa SETI. La paradoxa de Fermi és una paradoxa de la física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que no ens n’ha arribat cap senyal i només es coneix civilització a la Terra.
Veure Lucreci і Paradoxa de Fermi
Piero di Cosimo
“Retrat de Simonetta Vespucci, (Cleòpatra)”, ca 1483, Chantilly, Musée Condé. Piero di Cosimo, o més correctament Piero di Lorenzo (Florència, República de Florència, c. 1461 - 1521) va ser un pintor florentí del Renaixement italià.
Veure Lucreci і Piero di Cosimo
Pierre Gassendi
Pierre Gassendi (Champtercier, França, 22 de juny de 1592 - París, 24 d'octubre de 1655), va ser un filòsof, científic i matemàtic francès del.
Veure Lucreci і Pierre Gassendi
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Veure Lucreci і Poesia
Poesia didàctica
Durant la seva estada a Tomis, Ovidi va escriure el seu poema didàctic ''Halieutica'', sobre la manera de pescar dels dacis La poesia didàctica és un gènere molt relacionat amb l'èpica, pretén ensenyar, transmetre coneixements, proporcionar consells o normes de conducta.
Veure Lucreci і Poesia didàctica
Poggio Bracciolini
Giovanni Francesco Poggio Bracciolini conegut usualment com a Poggio Bracciolini (Terranuova, província d'Arezzo, Itàlia, 11 de febrer de 1380 - Florència, Itàlia, 30 d'octubre de 1459) fou un humanista italià.
Veure Lucreci і Poggio Bracciolini
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Veure Lucreci і Pontífex Màxim
Premi Nacional a la Millor Traducció
El Premi Nacional a la Millor Traducció (castellà: Premio Nacional a la Mejor Traducción) és un premi convocat des de 1984 pel Ministeri de Cultura d'Espanya, hereu del Premio de traducción Fray Luis de León, creat el 1956.
Veure Lucreci і Premi Nacional a la Millor Traducció
Preromanticisme
El preromanticisme va ser un moviment literari que es va desenvolupar a Europa principalment durant l'últim terç del.
Veure Lucreci і Preromanticisme
Químic
Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.
Veure Lucreci і Químic
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Lucreci і Química
Reencarnació
l'art hindú. karmes. La reencarnació, també coneguda com a renaixement, transmigració o en els textos d'inspiració de l'Antiga Grècia metempsicosi, és el concepte filosòfic o religiós segons el qual l'essència no física d'un ésser viu comença una nova vida en una forma física o cos diferent després de la mort biològica.
Veure Lucreci і Reencarnació
Retrat hel·lenístic
Antíoc III El retrat hel·lenístic és un dels aspectes més importants de l'art grec antic.
Veure Lucreci і Retrat hel·lenístic
Roda hidràulica
Rodes d'aigua a Hama - Síria. Roda d'aigua de bambú La roda hidràulica, és una "roda de pales" (o àleps) que es fa girar mitjançant aigua en moviment, utilitzada a Europa a l'edat mitjana, per a una gran varietat d'usos industrials El Domesday Book, el cadastre anglès elaborat en el 1086, per exemple reporta 5624 molins d'aigua, tots del tipus vitruvià.
Veure Lucreci і Roda hidràulica
Sínia
Sínia moguda manualment Una sínia o sénia és una màquina d'elevar aigua.
Veure Lucreci і Sínia
Segle I aC
s dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.
Veure Lucreci і Segle I aC
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Veure Lucreci і Sexualitat a l'antiga Roma
Sistema de les tres edats
Carro Solar de Trundholm, edat del Bronze Nòrdica japonesa Claus de casa de l'edat de ferro de la Cova de les cartes, ''Nahal Hever Canyon'', Museu d'Israel, Jerusalem El sistema de les tres edats va ser un concepte metodològic utilitzat en història, arqueologia i antropologia física, adoptat durant el, segons el qual els artefactes i els esdeveniments de la prehistòria i la història antiga podien ser ordenats en una cronologia reconeixible.
Veure Lucreci і Sistema de les tres edats
Teoria arqueològica
Excavació arqueològica La teoria arqueològica és el conjunt de marcs intel·lectuals mitjançant els quals els arqueòlegs interpreten les dades arqueològiques.
Veure Lucreci і Teoria arqueològica
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Veure Lucreci і Teoria atòmica
Terra plana
equador per passar a l'altra banda del globus. La Terra plana és un antic concepte que definia la Terra com una superfície plana, és a dir, un full de paper o un plànol finit, en forma de disc.
Veure Lucreci і Terra plana
The 100 Most Influential Books Ever Written
The 100 Most Influential Books Ever Written (Els 100 llibres més influents que s’han escrit mai) és un llibre escrit per Martin Seymour-Smith on cita els cent llibres que han tingut més repercussió en la història de les idees.
Veure Lucreci і The 100 Most Influential Books Ever Written
The Anxiety of Influence
The Anxiety of Influence: A Theory of Poetry —en català traduïble com 'l'ansietat de la influència: una teoria de la poesia'— és una obra del crític literari estatunidenc Harold Bloom.
Veure Lucreci і The Anxiety of Influence
The Nature of Things
The Nature of Things (La natura de les coses) va ser el nom d'una sèrie de programes radiofònics de la BBC realitzats l'any 1950.
Veure Lucreci і The Nature of Things
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure Lucreci і Tucídides
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Veure Lucreci і Venus (mitologia)
Veratrum nigrum
Veratrum nigrum o hel·lèbor negre fals)Bonine, Black Plants: 75 Striking Choices for the Garden, 2009, p. 75.Toogood, The Gardener's Encyclopedia of Perennials, 1988, p. 144. és una planta perenne verinosa dins la família Melanthiaceae.Barceloux, Medical Toxicology of Natural Substances, 2008, p.
Veure Lucreci і Veratrum nigrum
Vi a l'antiga Roma
Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.
Veure Lucreci і Vi a l'antiga Roma
Vides imaginàries
Vides imaginàries (títol francès original: Vies imaginaires) és una col·lecció de vint-i-dues històries curtes semibiogràfiques de Marcel Schwob, publicades per primer cop en format de llibre el 1896.
Veure Lucreci і Vides imaginàries
També conegut com Tit Lucreci Car.