Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Batalla de Cerignola, Enginy (artefacte), Filologia, Focs artificials, Gonzalo Fernández de Córdoba, Guerra d'Itàlia de 1499–1504, Historiador, Lluminàries, Matthäus Merian, Philippe de Commines, Terç, Xerinola, 1447, 1503, 1511, 1645, 1670.
Batalla de Cerignola
La batalla de Cerignola, que va tenir lloc el 28 d'abril de 1503 va ser un enfrontament bèl·lic entre les tropes franceses i hispàniques, amb victòria de les segones, durant la Segona Guerra de Nàpols, en el que avui és la ciutat de Cerignola (provincia de Foggia, Itàlia), aleshores una petita vila sobre un turó i protegida per un fossat i un talús aixecat per les tropes de la Corona d'Aragó, prop de l'antiga Cannas on Hannibal va véncer als romans el 218 aC.
Nou!!: Lluminària (artifici) і Batalla de Cerignola · Veure més »
Enginy (artefacte)
Un enginy o artefacte és qualsevol obra manual realitzada amb un propòsit o funció tècnica específica.
Nou!!: Lluminària (artifici) і Enginy (artefacte) · Veure més »
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Nou!!: Lluminària (artifici) і Filologia · Veure més »
Focs artificials
Focs artificials a París el 14 de juliol de 2005. Focs artificials a Nova York amb motiu de la celebració del cap d'any lunar el 2003 Els focs d'artifici o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.
Nou!!: Lluminària (artifici) і Focs artificials · Veure més »
Gonzalo Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.
Nou!!: Lluminària (artifici) і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »
Guerra d'Itàlia de 1499–1504
La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.
Nou!!: Lluminària (artifici) і Guerra d'Itàlia de 1499–1504 · Veure més »
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Nou!!: Lluminària (artifici) і Historiador · Veure més »
Lluminàries
El terme lluminària ve del llatí lumen i significa literalment "objecte que difon llum", però, en una accepció més àmplia, s'utilitza per indicar el vessant festiu que la llum ha tingut en el marc de les celebracions patrimonials arreu del món, però molt especialment a la Mar Mediterrània.
Nou!!: Lluminària (artifici) і Lluminàries · Veure més »
Matthäus Merian
Frankfurt cap a 1612; gravat de Matthäus Merian El castell i vila de Regensberg en ''Topographia Helvetiae'', 1645 Gustav II Adolf pintat per '''Matthäus Merian''', 1632 Il·lustració alquímica per a ''Musaeum Hermeticum'', 1678 Discursus XXXI, Epigramma XXXI, d'''Atalanta Fugiens'', 1618 Matthäus Merian der Ältere (o "Mateu", "el Vell", o "Senior"; 22 de setembre de 1593 – 19 de juny de 1650) va ser un gravador suís que treballà a Frankfurt la major part de la seva carrera, també va tenir una editorial.
Nou!!: Lluminària (artifici) і Matthäus Merian · Veure més »
Philippe de Commines
Philippe de Commines. Philippe de Commines, Philippe de Comines o de Commynes, en llatí: Philippus Cominaeus; núm 1447 - c. 1511) va ser un escriptor francès d'origen flamenc i diplomàtic de la cort de Borgonya i França. Ha estat anomenat "el primer escriptor veritablement modern" (segons Charles Augustin Sainte-Beuve) i "el primer crític i historiador filosòfic des de temps clàssics". Si bé no es va tractar d'un cronista o d'un historiador en el sentit actual del terme, les seves anàlisis de l'escena política contemporània van ser el que el van convertir en únic en el seu propi temps.
Nou!!: Lluminària (artifici) і Philippe de Commines · Veure més »
Terç
Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.
Nou!!: Lluminària (artifici) і Terç · Veure més »
Xerinola
''Fent xerinola'', P. S. Krøyer, 1888. Fer xerinola vol dir en la seva accepció col·loquial, fer festa i divertir-se fent tabola o divertir-se sorollosament.
Nou!!: Lluminària (artifici) і Xerinola · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Lluminària (artifici) і 1447 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Lluminària (artifici) і 1503 · Veure més »
1511
;Països Catalans.
Nou!!: Lluminària (artifici) і 1511 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lluminària (artifici) і 1645 · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Lluminària (artifici) і 1670 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fayla, Festes de lluminàries, Lluminària d'artifici, Lluminàries de la victòria.
