Comunicació

383 les relacions: Abadia de Cava, Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan, Aceh, Adil Khan III, Adriaen Isenbrant, Afonso de Albuquerque, Afroporto-riquenys, Al-Karak (Jordània), Alagón (llinatge), Alam Khan de Khandesh, Albrecht Dürer, Alexandre I de Kakhètia, Alfons d'Aragó (bisbe), Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Alfonso de la Espina, Alfonso Petrucci, Alonso Suárez de Fuente del Salce, Amadeu IX de Savoia, Amerigo Vespucci, Annona (privilegi), Antic Hospital de València, Antoine de Févin, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Hamburg, Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Santiago de Cuba, Arquebisbat de Santo Domingo, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Vercelli, Arquebisbat de Veszprém, Arquebisbat de Zagreb, Art de Catalunya, Art del Renaixement, Arxidiòcesi de València, Ashikaga Yoshiharu, Ashikaga Yoshizumi, Şehzade Ahmet, Škofja Loka, Çorlu, Àhmad al-Àraj, ..., Baber, Baiazet II, Balkh, Banu Man (Líban), Bartolomeo Ammannati, Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, Basílica de San Vitale, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Sant Joan i Sant Pau, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica de Santa Maria Major, Basílica de Santa Pudenciana, Basílica dels Sants XII Apòstols, Batalla de Gerba (1510), Bílhorod-Dnistrovski, Beatriz Fernández de Bobadilla, Bhatkal, Bisbat d'Acerra, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Argyll i de les Illes, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Avellino, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Avranches, Bisbat d'Évreux, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Ivrea, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Betlem, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Forlì-Bertinoro, Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de Győr, Bisbat de Kàmianets-Podilski, Bisbat de La Rochelle i Saintes, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Lombèrs, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Màntua, Bisbat de Meaux, Bisbat de Nantes, Bisbat de Niça, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Novara, Bisbat de Pavia, Bisbat de Perigús, Bisbat de Rímini, Bisbat de Saluzzo, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Tricarico, Bisbat de Vác, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Blasco V d'Alagón (1r comte de Sástago), Bolesławiec, Cancionero general, Caracas, Cardenal vicari, Carles de Mayenne, Carles I de Borbó (cardenal), Carles II d'Amboise, Casalarreina, Castell de Castellcir, Castell de Craigmillar, Catedral d'Osca, Catedral de La Laguna, Catedral de Palerm, Catedral de Sevilla, Caterina d'Aragó, Cinctorres, Circumnavegació, Comtat d'Astarac, Concòrdies de Barcelona, Conciliabulum, Conquesta de l'Imperi Asteca, Consolat de Mar, Creu Coberta de Xèrica, Criolls malaioportuguesos, Cristià III de Dinamarca, Cromorn, Cronologia dels descobriments portuguesos, Degà del Col·legi Cardenalici, Diòcesi de Lleó, Diego de Nicuesa, Diego Velázquez de Cuéllar, Dinastia Arabxàhida, Dinastia Sufida, Districte de Pune, Domenico Mancini, Dorotea de Dinamarca, Dorotea de Saxònia-Lauenburg, Ducat de Berg, Ducat de Jülich, Eduard IV d'Anglaterra, Enric VIII d'Anglaterra, Enrique de Malaca, Enrique Egas, Enriqueta de Savoia-Villars, Eonaviego, Escola veneciana, Escultura, Escultura del Renaixement, Església de Santa Caterina (València), Estefania Carròs i de Mur, Farmacopea, Fernão de Magalhães, Fernão de Noronha, Ferran el Catòlic, Festa del Corpus Christi de València, Feudalisme, Flauta dolça, Forum Iulium, Francesc de Borja (cardenal), Francesco Alidosi, Francisco de Villagra, Frederic I de Dinamarca, Fugger, Garcia de Noronha, Gaspar Cervantes de Gaeta, Gíger, Generacions (llibre), Gerba, Gerolamo Emiliani, Gerolamo I Correggio, Giorgio Vasari, Girolamo da Treviso, Gonzalo Fernández de Heredia, Gran Mesquita d'Al-Nuri (Mosul), Grisalla, Guanahani, Guánica, Guillem Caçador (bisbe de l'Alguer), Guillem de Brunsvic-Lüneburg, Hernán Cortés, Hersekli Ahmed Paixà, Hipòlit d'Este, Hipòlit de Mèdici, Història d'Amèrica del Sud, Història de Colòmbia, Història de Cuba, Història de França, Història de Puerto Rico, Història de Tailàndia, Història de Veneçuela, Història del dret català, Hospital Real de Granada, Illes Riau, Imperi Carolingi, Imperi Espanyol, Imperi Safàvida, Ismaïl I, Jacopo Sansovino, Janbirdí al-Ghazalí, Janibeg Sultan, Jesuats, Jiddah, Joan Baptista Cardona, Joan d'Enguera, Joan Ferrandis d'Herèdia, Joan IV d'Alvèrnia, Joan Segon, Johannes Tinctoris, Johannes Trithemius, Jordi II de Kakhètia, Jordi III d'Erbach, Jordi Sanç, Juan de Borgoña, Juan de Padilla, Juan López de Hoyos, Juan Rodríguez de Fonseca, Julià de Mèdici (1479-1516), Kapudan paixà, Karaman (ciutat), Kľače, Kemal Reis, Khadim Ali Paixà, Khivà, Kozhikode, Kristang, La batalla de Cascina, La creació d'Adam, Literatura catalana, Ljubljana, Lliga Santa (1511), Llista d'anys, Llista d'asteroides amb nom relacionat amb la cultura catalana, Llista d'astrònoms, Llista d'obres de Miquel Àngel, Llista d'obres de Ticià, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de catholicos d'Aghuània, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governadors colonials de Cuba, Llit de la Mare de Déu d'Agost, Lloret de Vistalegre, Lluís Crespí de Valldaura i Bou, Lluís III Gonzaga, Lluminària (artifici), Lorenzo Lotto, Mahmud Xah II Khalji, Malaca, Malik Ayaz, Malwa, Manuel I de Portugal, Mapa de Piri Reis, Mapes de Dieppe, Maraixi, Marcantonio della Torre, Marcantonio Raimondi, Maria d'Aragó i de Castella, Maria de Luxemburg (comtessa de Vendôme), Mariscal de França, Martin Waldseemüller, Mary Rose, Mathias Ringmann, Matthias Grünewald, Maximilià Sforza, Medini Rai, Michelangelo Anselmi, Michelangelo Buonarroti, Miquel Servet, Monarquia Catòlica, Moros i Cristians d'Alcoi, Muhàmmad al-Qàïm, Muralles de Ponte de Lima, Museu de la Farmàcia Catalana, Museus Vaticans, Muzaffar Xah II Gudjarati, Nicola Vicentino, Nicolás Chanterenne, Nicolás de Ovando, Nikolaus von Amsdorf, Orde de la Immaculada Concepció, Oruç Reis, Osterwieck, Palanques, Palazzo Vecchio, Parlament de patrie, Parma, Penitenciari major, Pere Joan Matoses, Pere Pont, Pere Terrassa, Philippe de Commines, Picassent, Pietro Accolti, Pitlochry, Plets colombins, Pont de la Daurada, Praça do Comércio, Presidència de Bombai, President de la Generalitat de Catalunya, Primer viatge de Colom, Qànsawh al-Ghawrí, Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, Regne d'Ayutthaya, Reial audiència, Renaixement, Rodrigo Sánchez de Mercado, Ruhi, Sabah, Safi, Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda), Sant Salvador de Cora, Santa Maria in Trastevere, Santa Maria in Via Lata, Santa Prassede (títol cardenalici), Santa Sabina (títol cardenalici), Schützen, Sebastian Virdung, Sebastiano del Piombo, Segamat, Selim I, Senyoria d'Alagón, Setge de Qerqenna, Settignano, Shōgun, Shogunat Ashikaga, Sholapur, Socotra, Sofia de Mecklenburg-Güstrow, Sultanat d'Angoche, Sultanat de Demak, Terracotta Museu, Teseu Valentí, The Tudors, Thomas More, Thomas Wolsey, Ticià, Till Eulenspiegel, Tirant lo Blanc, Tristany (heroi), Universitat de St Andrews, Verona, Violant Carròs i de Centelles, Violant de Valois, Virregnat de les Índies, Virregnat de Nova Espanya, Virregnat de Nova Granada, Volta de la Capella Sixtina, Xah Budah Sultan, Xèrica, Xiva de Morella, Yunus II, (9629) Servet, 13 d'abril, 1574, 1592, 17 d'octubre, 18 de juny, 21 de desembre, 27 d'octubre, 27 de juny, 29 de setembre, 30 de juliol. Ampliar l'índex (333 més) » « Shrink índex

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Nou!!: 1511 і Abadia de Cava · Veure més »

Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan

Abd-al-Aziz Sultan ibn Ubayd-Al·lah Khan (1511 /1514 - 1552) fou kan xibànida de Bukharà i kakhan dels uzbeks.

Nou!!: 1511 і Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan · Veure més »

Aceh

Aceh (transcripció fonètica:, pronunciat aproximadament atgè) o Atjeh és una província d'Indonèsia (daerah istimewa), situada a l'extrem septentrional de l'illa de Sumatra.

Nou!!: 1511 і Aceh · Veure més »

Adil Khan III

Adil Khan III (Alam Khan) fou un sobirà farúquida de Khandesh besnet de Malik Iftikar Hasan (fill del fundador de la dinastia Malik Raja Ahmad).

Nou!!: 1511 і Adil Khan III · Veure més »

Adriaen Isenbrant

1.

Nou!!: 1511 і Adriaen Isenbrant · Veure més »

Afonso de Albuquerque

Retrat d'Alfonso de Albuquerque. Afonso de Albuquerque (Alhandra, Portugal, 1453 – Goa, Índia, 16 de desembre de 1515), anomenat El Gran, César d'Orient, Lleó dels mars, El Terrible o el Mart Portuguès, va ser un cèlebre almirall i conqueridor portuguès.

Nou!!: 1511 і Afonso de Albuquerque · Veure més »

Afroporto-riquenys

Els Afroporto-riquenys són els afroamericans de Puerto Rico.

Nou!!: 1511 і Afroporto-riquenys · Veure més »

Al-Karak (Jordània)

Al-Karak és una ciutat de Jordània, capital de la governació d'al-Karak.

Nou!!: 1511 і Al-Karak (Jordània) · Veure més »

Alagón (llinatge)

Escut d'armas de Blasco I d'Alagón segons l'http://commons.wikimedia.org/wiki/Armorial_de_Gelre armorial de Gelre (f. 63v). El llinatge dels Alagó prengué el cognom de la senyoria d'Alagón i fou dels principals del Regne d'Aragó, donant donà lloc als comtes de Sástago, una de les vuit grans cases del Regne d'Aragó anomenades a les Corts de Montsó i considerada la segona en ordre jeràrquic.

Nou!!: 1511 і Alagón (llinatge) · Veure més »

Alam Khan de Khandesh

Alam Khan fou sobirà farúquida de Khandesh proclamat el 30 d'agost o 7 de setembre de 1508 o el 8 o 15 d'agost de 1510, després de la mort del seu parent Ghazni Khan.

Nou!!: 1511 і Alam Khan de Khandesh · Veure més »

Albrecht Dürer

Albrecht Dürer (Nuremberg, 21 de maig de 1471-íd., 6 d'abril de 1528) és l'artista més famós del Renaixement alemany, que va anar a Itàlia per estudiar art fascinat per les idees clàssiques, portant els estils i idees renaixentistes italianes a Alemanya, i conegut en tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del del seu propi país i dels Països Baixos.

Nou!!: 1511 і Albrecht Dürer · Veure més »

Alexandre I de Kakhètia

Alexandre I fou rei de Kakhètia del 1476 al 1511.

Nou!!: 1511 і Alexandre I de Kakhètia · Veure més »

Alfons d'Aragó (bisbe)

Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).

Nou!!: 1511 і Alfons d'Aragó (bisbe) · Veure més »

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.

Nou!!: 1511 і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »

Alfonso de la Espina

Alfonso de la Espina fou un escriptor i religiós franciscà espanyol del segle XV.

Nou!!: 1511 і Alfonso de la Espina · Veure més »

Alfonso Petrucci

Alfonso Petrucci (Siena, 1491 – Roma, 16 de juliol de 1517) va ser un cardenal i bisbe catòlic italià.

Nou!!: 1511 і Alfonso Petrucci · Veure més »

Alonso Suárez de Fuente del Salce

Alonso Suárez de la Fuente del Sauce (Àvila, ? - Jaén, 1522), citada la segona part del cognom com Fuente del Saz o del Salce, va ser bisbe de Mondoñedo (1493-96), de Lugo (1496-1500) i de Jaén (1500-1522).

Nou!!: 1511 і Alonso Suárez de Fuente del Salce · Veure més »

Amadeu IX de Savoia

Amadeu IX de Savoia, anomenat «el Beat» (Thonon-les-Bains, Savoia, 1 de febrer de 1435 - Vercelli, 1472) fou el duc de Savoia entre 1465 i 1472.

Nou!!: 1511 і Amadeu IX de Savoia · Veure més »

Amerigo Vespucci

Amerigo Vespucci (a.me.ɾ'i.ɡo ves.p'ut.t͡ʃi) (9 de març de 1454, Florència - 22 de febrer de 1512, Sevilla, Corona de Castella) va ser un navegant florentí que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella.

Nou!!: 1511 і Amerigo Vespucci · Veure més »

Annona (privilegi)

L'Annona fou un Privilegi atorgat per Ferran II d'Aragó el Catòlic l'any 1511 a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: 1511 і Annona (privilegi) · Veure més »

Antic Hospital de València

L'Antic Hospital de València, Antic Hospital General, Hospital de Folls de Santa Maria dels Pobres Innocents o Hospital d’Ignoscents, folls e orats, és l'edifici que va allotjar el primer gran hospital de València i on actualment es troba la principal Biblioteca Pública de la capital.

Nou!!: 1511 і Antic Hospital de València · Veure més »

Antoine de Févin

Antoine de Févin (Arràs, 1470 - Blois, finals de 1511 o principis de 1512) va ser un compositor flamenc del Renaixement.

Nou!!: 1511 і Antoine de Févin · Veure més »

Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »

Arquebisbat d'Hamburg

Larquebisbat d'Hamburg (alemany: Erzbistum Hamburg; llatí: Archidioecesis Hamburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Alemanya, que pertany a la regió eclesiàstica Hamburg.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat d'Hamburg · Veure més »

Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado

Larquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado (italià: Arcidiocesi di Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado; llatí: Archidioecesis Urbinatensis-Urbaniensis-Sancti Angeli in Vado) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado · Veure més »

Arquebisbat de Bolonya

La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Cosenza-Bisignano

Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »

Arquebisbat de Dublín

Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Dublín · Veure més »

Arquebisbat de Lecce

Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Lecce · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Marsella

basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Marsella · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Rouen

Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Cuba

Larquebisbat de Santiago de Cuba (espanyol: Arquidiócesis de Santiago de Cuba; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Cuba) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Cuba.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Santiago de Cuba · Veure més »

Arquebisbat de Santo Domingo

Larquebisbat de Santo Domingo (llatí: Archidioecesis Sancti Dominici; Castellà: Arquidiócesis de Santo Domingo) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Santo Domingo.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Santo Domingo · Veure més »

Arquebisbat de Siracusa

Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »

Arquebisbat de Vercelli

El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »

Arquebisbat de Veszprém

El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Veszprém · Veure més »

Arquebisbat de Zagreb

El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1511 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: 1511 і Art de Catalunya · Veure més »

Art del Renaixement

El naixement de Venus de Sandro Botticelli, c. 1485, Uffizi, Florència Art del Renaixement és la pintura, escultura i arts decoratives d'un període de la història d'Europa conegut com a Renaixement, que va sorgir com un estil diferenciat a Itàlia cap a l'any 1400 dC, en paral·lel amb els desenvolupaments que es van produir en filosofia, la literatura, la música, la ciència i la tecnologia entre els segles XIV i XVI.

Nou!!: 1511 і Art del Renaixement · Veure més »

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Nou!!: 1511 і Arxidiòcesi de València · Veure més »

Ashikaga Yoshiharu

va ser el dotzè shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1521 i el 1546 al Japó.

Nou!!: 1511 і Ashikaga Yoshiharu · Veure més »

Ashikaga Yoshizumi

va ser l'onzè shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1494 i el 1508 al Japó.

Nou!!: 1511 і Ashikaga Yoshizumi · Veure més »

Şehzade Ahmet

Ahmet fou un príncep (Şehzade) de l'Imperi Otomà, fill de Baiazet II.

Nou!!: 1511 і Şehzade Ahmet · Veure més »

Škofja Loka

Škofja Loka és una ciutat i un municipi d'Eslovènia amb una població de 23.000 habitants.

Nou!!: 1511 і Škofja Loka · Veure més »

Çorlu

Çorlu (antigament Čorlu) és una ciutat del nord-oest de Turquia, a la regió de Tràcia Oriental, dins la província de Tekirdağ.

Nou!!: 1511 і Çorlu · Veure més »

Àhmad al-Àraj

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Àraj (1486 -1557) fou caid del Sus i del Marroc, fill de Muhàmmad al-Qàïm al que va succeir als territoris al nord de la serralada de l'Atles el 1517.

Nou!!: 1511 і Àhmad al-Àraj · Veure més »

Baber

Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.

Nou!!: 1511 і Baber · Veure més »

Baiazet II

Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.

Nou!!: 1511 і Baiazet II · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: 1511 і Balkh · Veure més »

Banu Man (Líban)

Els Banu Man o Banu Maan foren una família del Líban, que van governar al districte drus del Xuf als segles  i. L'origen de la família és desconegut.

Nou!!: 1511 і Banu Man (Líban) · Veure més »

Bartolomeo Ammannati

Font de Neptú a la ''Piazza della Signoria'' de Florència. Bartolomeo Ammannati (Settignano, 18 de juny de 1511 - Florència, 13 d'abril de 1592), arquitecte i escultor manierista italià.

Nou!!: 1511 і Bartolomeo Ammannati · Veure més »

Basílica de la Santa Creu de Jerusalem

La Basílica de la Santa Creu de Jerusalem (en llatí, Basilica Sanctae Crucis in Hierusalem i en italià, Basilica di Santa Croce in Gerusalemme) és una de les set esglésies de Roma, que els pelegrins havien de visitar a peu en un dia.

Nou!!: 1511 і Basílica de la Santa Creu de Jerusalem · Veure més »

Basílica de San Vitale

La basilica de San Vitale és una església de la ciutat de Roma, al rione Monti, a la via Nazionale.

Nou!!: 1511 і Basílica de San Vitale · Veure més »

Basílica de Sant Climent del Laterà

La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.

Nou!!: 1511 і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »

Basílica de Sant Joan i Sant Pau

Basílica de Sant Joan i Sant Pau Façana exterior de l'església Interior de l'església La basílica de Sant Joan i Sant Pau (en italià: Basilica dei Santi Giovanni e Paolo) és una de les esglésies més grans de Venècia (Itàlia) i té l'estatus de basílica menor.

Nou!!: 1511 і Basílica de Sant Joan i Sant Pau · Veure més »

Basílica de Santa Cecília in Trastevere

Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.

Nou!!: 1511 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Nou!!: 1511 і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »

Basílica de Santa Pudenciana

La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.

Nou!!: 1511 і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »

Basílica dels Sants XII Apòstols

La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.

Nou!!: 1511 і Basílica dels Sants XII Apòstols · Veure més »

Batalla de Gerba (1510)

La Batalla de Gerba de 1510 va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre l'illa nord-africana de Gerba a la pirateria barbaresca.

Nou!!: 1511 і Batalla de Gerba (1510) · Veure més »

Bílhorod-Dnistrovski

Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.

Nou!!: 1511 і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »

Beatriz Fernández de Bobadilla

Beatriz Fernández de Bobadilla, (1440 - 1511), primera marquesa de Moya fou una noble castellana.

Nou!!: 1511 і Beatriz Fernández de Bobadilla · Veure més »

Bhatkal

Bhatkal o Susagadi (sànskrit Manipura, kannada ಭಟ್ಕಲ) és un municipi portuari al districte d'Uttara Kannada a Karnataka, Índia.

Nou!!: 1511 і Bhatkal · Veure més »

Bisbat d'Acerra

El bisbat d'Acerra (italià: Diocesi di Acerra; llatí: Dioecesis Acerrarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Acerra · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Alba

El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Alba · Veure més »

Bisbat d'Aosta

El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Aosta · Veure més »

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »

Bisbat d'Argyll i de les Illes

Restes de l'antiga catedral medieval de la diòcesi de les Isles (o de Sodor), dedicada a Sant Germà, a l'illa de St. Patrick, a la riba occidental de l'illa de Man. Sant Moluag de Lismore; a l'interior de l'actual església es conserves restes de l'antiga catedral de la diòcesi medieval d'Argyll. El bisbat d'Argyll i de les Illes (gaèlic: Sgìr-Easbuig Earraghàidheal 's nan Eilean, anglès: Roman Catholic Diocese of Argyll and the Isles, llatí: Dioecesis Ergadiensis et Insularum) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Argyll i de les Illes · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Asti · Veure més »

Bisbat d'Avellino

La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Avellino · Veure més »

Bisbat d'Avezzano

El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Avezzano · Veure més »

Bisbat d'Avranches

Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. Vista aèria del Mont Saint-Michel. L'abadia de la Santíssima Trinitat de La Lucerne. reliquies de sant Oberto (''saint Aubert''). El bisbat d'Avranches (francès: Diocèse d'Avranches, llatí: Dioecesis Abrincensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Avranches · Veure més »

Bisbat d'Évreux

Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat. Bernay. El bisbat d'Évreux (francès: Diocèse d'Évreux, llatí: Dioecesis Ebroicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Évreux · Veure més »

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Imola · Veure més »

Bisbat d'Ivrea

El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Ivrea · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1511 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat de Betlem

La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Betlem · Veure més »

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Cefalù · Veure més »

Bisbat de Città di Castello

El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »

Bisbat de Concordia-Pordenone

cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Concordia-Pordenone · Veure més »

Bisbat de Forlì-Bertinoro

La cocatedral de Bertinoro. La catedral de Forlì L'església de Ronco L'església del Seminari episcopal de Bertinoro Basílica menore de San Rufillo. L'església de Coccolia Façana de l'Abadia de Sant'Ellero L'església de Castrocaro Terme El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Forlì-Bertinoro · Veure més »

Bisbat de Frejús i Toló

cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »

Bisbat de Győr

El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Győr · Veure més »

Bisbat de Kàmianets-Podilski

El bisbat de Kàmianets-Podilski (ucraïnès: Кам'янець-Подільська дієцезія); llatí: Dioecesis Camenecensis Latinorum) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv. Al 2019 tenia 244.815 batejats d'un total de 2.838.300 habitants. Actualment està regida pel bisbe Maksymilian Leonid Dubrawski, O.F.M.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Kàmianets-Podilski · Veure més »

Bisbat de La Rochelle i Saintes

Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Basílica cocatedral de Sant Pere a Saintes, anteriorment catedral del bisbat de Saintes. Saint-Pierre, anteriorment catedral del Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon. El bisbat de La Rochelle (francès: Diocèse de La Rochelle, llatí: Dioecesis Rupellensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1511 і Bisbat de La Rochelle i Saintes · Veure més »

Bisbat de Lectoure

L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Lectoure · Veure més »

Bisbat de Llemotges

catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Llemotges · Veure més »

Bisbat de Lombèrs

Capella de sant Maià. El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Lombèrs · Veure més »

Bisbat de Massa Marittima-Piombino

El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »

Bisbat de Màntua

Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Màntua · Veure més »

Bisbat de Meaux

El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Meaux · Veure més »

Bisbat de Nantes

El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Nantes · Veure més »

Bisbat de Niça

catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Niça · Veure més »

Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno

cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »

Bisbat de Novara

El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Novara · Veure més »

Bisbat de Pavia

sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Pavia · Veure més »

Bisbat de Perigús

Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Perigús · Veure més »

Bisbat de Rímini

El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Rímini · Veure més »

Bisbat de Saluzzo

El bisbat de Saluzzo (italià: diocesi di Saluzzo; llatí: Dioecesis Salutiarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Saluzzo · Veure més »

Bisbat de Savona-Noli

El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »

Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo

cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »

Bisbat de Tempio-Ampurias

El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »

Bisbat de Tricarico

El bisbat de Tricarico (italià: diocesi di Tricarico; llatí: Dioecesis Tricaricensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Tricarico · Veure més »

Bisbat de Vác

Al centro, el palazzo episcopale di Vác, i sulla sinistra la sede della biblioteca i degli archivi diocesani. Portone del palazzo episcopale. Interno della cattedrale di Vác, dietro l'altare la Visitazione, affresco di Franz Anton Maulbertsch, dello stesso autore l'affresco della cupola (1772). Il santuario mariano i basilica minore di Máriabesnyő. El bisbat de Vác (hongarès: Váci egyházmegye, llatí: Dioecesis Vaciensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat d'Eger.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Vác · Veure més »

Bisbat de Ventimiglia-Sanremo

cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1511 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1511 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Òstia

El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1511 і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »

Bisbat suburbicari de Frascati

El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1511 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »

Bisbat suburbicari de Palestrina

El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1511 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »

Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina

El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1511 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1511 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1511 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »

Blasco V d'Alagón (1r comte de Sástago)

Blasco V d'Alagón (1r comte de Sástago) (? - 10 de maig del 1529, Saragossa) Noble valencià d'origen aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, Camerlenc del Regne d'Aragó, Capità General del Regne de València, 11è Senyor de Sástago i 1r Comte de Sástago, (1511), 10è senyor de Pina de Ebro i Alcubierre.

Nou!!: 1511 і Blasco V d'Alagón (1r comte de Sástago) · Veure més »

Bolesławiec

Bolesławiec és una ciutat polonesa que es troba a la vora del riu Bóbr, al voivodat de Baixa Silèsia.

Nou!!: 1511 і Bolesławiec · Veure més »

Cancionero general

El Cancionero general o Cancionero general de Hernando del Castillo és una cançoner medieval de poesia en castellà de l'edat mitjana tardana i del Prerenaixement, principalment dels regnats a Castella i Lleó d' Enric IV i dels Reis Catòlics.

Nou!!: 1511 і Cancionero general · Veure més »

Caracas

Caracas (oficialment Santiago de León de Caracas) és la capital federal de Veneçuela, així com el centre administratiu, financer, comercial i cultural de la nació, a més de servir de seu del govern de Veneçuela.

Nou!!: 1511 і Caracas · Veure més »

Cardenal vicari

Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1511 і Cardenal vicari · Veure més »

Carles de Mayenne

Carles de Lorena o de Mayenne -en francès Charles de Lorraine o Charles de Mayenne- (Alençon, Regne de França, 26 de març de 1554 - Soissons, 4 d'octubre de 1611) fou un príncep francès de la Casa de Lorena, Fou duc de Mayenne de 1573 a 1611, i era conegut com el duc de Mayenne, o simplement Mayenne, que era com l'anomenava el rei Enric IV de França.

Nou!!: 1511 і Carles de Mayenne · Veure més »

Carles I de Borbó (cardenal)

Carles I Borbó (22 de setembre de 1523 - 9 de maig de 1590), cardenal de Vendôme, va ser un príncep de sang de la casa de Borbó.

Nou!!: 1511 і Carles I de Borbó (cardenal) · Veure més »

Carles II d'Amboise

Carles II d'Amboise de Chaumont, (1473 - 11 de febrer de 1511), senyor de Chaumont, de Meillant i de Charenton; Cavaller de l'Ordre del Rei, va ser de manera successiva grand-maître, mariscal i almirall de França el 1502, 1504 i 1508.

Nou!!: 1511 і Carles II d'Amboise · Veure més »

Casalarreina

Casalarreina és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: 1511 і Casalarreina · Veure més »

Castell de Castellcir

El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Nou!!: 1511 і Castell de Castellcir · Veure més »

Castell de Craigmillar

El castell de Craigmillar és un castell medieval situat a la ciutat d'Edimburg, aEscòcia, en un petit pujol al sud del modern barri de Craigmillar.

Nou!!: 1511 і Castell de Craigmillar · Veure més »

Catedral d'Osca

La Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d'Osca, —també coneguda com a catedral de Santa Maria d'Osca—, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals del i conclosa a principis del.

Nou!!: 1511 і Catedral d'Osca · Veure més »

Catedral de La Laguna

La Catedral de San Cristóbal de La Laguna o Catedral de Nuestra Señora de los Remedios (més coneguda simplement com a Catedral de La Laguna) és una catedral catòlica situada a la ciutat de San Cristóbal de La Laguna a l'illa de Tenerife (Canàries, Espanya).

Nou!!: 1511 і Catedral de La Laguna · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: 1511 і Catedral de Palerm · Veure més »

Catedral de Sevilla

La Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla és la catedral gòtica cristiana més gran del món.

Nou!!: 1511 і Catedral de Sevilla · Veure més »

Caterina d'Aragó

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).

Nou!!: 1511 і Caterina d'Aragó · Veure més »

Cinctorres

Cinctorres és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: 1511 і Cinctorres · Veure més »

Circumnavegació

Els corrents oceànics El viatge de Magalhães i Elcano El viatge de Le Maire i Shouten Ruta de circumnavegació de W. Dampier Circumnavegar és navegar al voltant d'un lloc, especialment fer la volta al món.

Nou!!: 1511 і Circumnavegació · Veure més »

Comtat d'Astarac

Mapa de la Gascunya vers 1150 El comtat d'Astarac fou una jurisdicció feudal que va tenir per centre Castillon (avui Vilafranca) i més tard Miranda.

Nou!!: 1511 і Comtat d'Astarac · Veure més »

Concòrdies de Barcelona

Les Concòrdies de Barcelona són les diferents edicions de la farmacopea vigent al Principat de Catalunya des del 1511 fins al 1794.

Nou!!: 1511 і Concòrdies de Barcelona · Veure més »

Conciliabulum

El Conciliabulum (sinònims en llatí de conciliable, conciliables) és una paraula llatina que significa literalment lloc de reunió.

Nou!!: 1511 і Conciliabulum · Veure més »

Conquesta de l'Imperi Asteca

La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.

Nou!!: 1511 і Conquesta de l'Imperi Asteca · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: 1511 і Consolat de Mar · Veure més »

Creu Coberta de Xèrica

La Creu Coberta de Xèrica, a la comarca de l'Alt Palància, és un monument catalogat com Bé d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb codi identificador 12.07.071-015, no comptant amb anotació ministerial.

Nou!!: 1511 і Creu Coberta de Xèrica · Veure més »

Criolls malaioportuguesos

Els criolls malaioportuguesos són les diverses llengües criolles originàries dels actuals territoris de Malàisia, Indonèsia i Timor Oriental que tenien una influència substancial del portuguès en la gramàtica o el vocabulari.

Nou!!: 1511 і Criolls malaioportuguesos · Veure més »

Cristià III de Dinamarca

va ser rei de Dinamarca i de Noruega entre 1533 i 1559.

Nou!!: 1511 і Cristià III de Dinamarca · Veure més »

Cromorn

Família de cromorns segons un gravat del ''Syntagma Musicum'' de Michael Praetorius (1619) El cromorn és un instrument musical de vent de llengüeta doble i tub cilíndric que va ser molt emprat a la música del Renaixement.

Nou!!: 1511 і Cromorn · Veure més »

Cronologia dels descobriments portuguesos

Planisferi de Cantino (1502), la carta nàutica portuguesa més antiga coneguda, que mostra els resultats dels viatges de Vasco da Gama a l'Índia; de Colom a Amèrica Central; de Gaspar Corte-Real a Terranova; i de Pedro Alvares Cabral a Brasil. El mapa recull el meridià del Tractat de Tordesillas (Biblioteca Estense de la universitat. de Mòdena). Els descobriments portuguesos foren una sèrie de viatges marítims i exploracions dutes a terme pels portuguesos entre 1415 i 1543.

Nou!!: 1511 і Cronologia dels descobriments portuguesos · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1511 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Diòcesi de Lleó

La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.

Nou!!: 1511 і Diòcesi de Lleó · Veure més »

Diego de Nicuesa

Diego de Nicuesa va ser un explorador espanyol, membre d'una família noble i influent, natural de Baeza (Jaén).

Nou!!: 1511 і Diego de Nicuesa · Veure més »

Diego Velázquez de Cuéllar

Casa de Diego Velázquez a Santiago de Cuba Diego Velazquez de Cuéllar (Cuéllar, 1465 - Santiago de Cuba, 1524) fou un conquistador espanyol, governador de Cuba des de 1511 fins a la seva mort el 1524.

Nou!!: 1511 і Diego Velázquez de Cuéllar · Veure més »

Dinastia Arabxàhida

La dinastia Arabxàhida fou un llinatge de Khwarizm que va governar el país del 1511 al 1804.

Nou!!: 1511 і Dinastia Arabxàhida · Veure més »

Dinastia Sufida

La dinastia sufida fou un llinatge local que va governar a Khwarizm des de vers el 1360 fins al 1511.

Nou!!: 1511 і Dinastia Sufida · Veure més »

Districte de Pune

El districte de Poona (districte de Pune) és una divisió administrativa de Maharashtra amb capital a la ciutat de Poona (Pune).

Nou!!: 1511 і Districte de Pune · Veure més »

Domenico Mancini

''Mare de Déu amb l'Infant i l'àngel músic'' (1511). ''Mare de Déu entronitzada amb Sant Pere i Sant Joan Baptista'' (1500-1507). Domenico Mancini (documentat el 1511) va ser un pintor renaixentista italià probablement oriünd de Venècia.

Nou!!: 1511 і Domenico Mancini · Veure més »

Dorotea de Dinamarca

Dorotea de Dinamarca (en alemany Dorothea von Dänemark) va néixer a Kolding (Dinamarca) el 29 de juny de 1546 i va morir a Winsen el 6 de gener de 1617.

Nou!!: 1511 і Dorotea de Dinamarca · Veure més »

Dorotea de Saxònia-Lauenburg

Dorotea de Saxònia-Lauenburg - Dorothea von Sachsen-Lauenburg-Ratzeburg - (Lauenburg d'Elba, 9 de juliol de 1511 - Sønderborg, 7 d'octubre de 1571) era una noble alemanya de la Casa d'Ascània que fou reina consort de Dinamarca pel seu matrimoni amb Cristià III.

Nou!!: 1511 і Dorotea de Saxònia-Lauenburg · Veure més »

Ducat de Berg

El Ducat de Berg, fins al 1380 Comtat de Berg, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la regió de Renània.

Nou!!: 1511 і Ducat de Berg · Veure més »

Ducat de Jülich

El Ducat de Jülich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'entorn de la ciutat de Jülich.

Nou!!: 1511 і Ducat de Jülich · Veure més »

Eduard IV d'Anglaterra

Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa.

Nou!!: 1511 і Eduard IV d'Anglaterra · Veure més »

Enric VIII d'Anglaterra

va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Nou!!: 1511 і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »

Enrique de Malaca

Enrique de Malacca o de Molucca, també conegut com a Enrique el Negro (nascut ca. 1495) fou un intèrpret, esclau de Fernando de Magallanes i possiblement, juntament amb el seu amo, la primera persona a circumnavegar el globus.

Nou!!: 1511 і Enrique de Malaca · Veure més »

Enrique Egas

Entrada a la Capella Real de Granada Enrique Egas (Toledo, 1455 - 1534) fou un arquitecte i escultor espanyol.

Nou!!: 1511 і Enrique Egas · Veure més »

Enriqueta de Savoia-Villars

Enriqueta de Savoia-Villars (en francès Henriette de Savoie-Villars) nascuda el 1541 i morta a Soissons (França) el 14 d'octubre de 1611, era una noble francesa, de la Casa de Savoia, filla del marquès de Villars Honorat II de Savoia (1511-1580) i de la vescomtessa Joana Francesca de Foix (1520-1542).

Nou!!: 1511 і Enriqueta de Savoia-Villars · Veure més »

Eonaviego

El gallec-asturià en el conjunt d'àrees lingüístiques del gallec Eonaviego, llengua eonaviega, gallec-asturià, fala de l'occident d'Astúries o gallec d'Astúries (o simplement fala per als seus parlants) és un conjunt de parles (o falas) situades en la zona asturiana compresa entre els rius Eo i Navia, si bé la seva àrea d'influència abasta també zones més orientals que el riu Navia.

Nou!!: 1511 і Eonaviego · Veure més »

Escola veneciana

L'escola veneciana (de música) és un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Venècia en el període comprès aproximadament entre 1550 i 1610.

Nou!!: 1511 і Escola veneciana · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: 1511 і Escultura · Veure més »

Escultura del Renaixement

L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: 1511 і Escultura del Renaixement · Veure més »

Església de Santa Caterina (València)

1.

Nou!!: 1511 і Església de Santa Caterina (València) · Veure més »

Estefania Carròs i de Mur

Estefania Carròs i de Mur (Barcelona, c.1455 – Barcelona, 16 de març de 1511), fou una figura rellevant de la noblesa de l'època, que dedicà la major part de la seva vida a l'educació de donzelles nobles i de la burgesia.

Nou!!: 1511 і Estefania Carròs i de Mur · Veure més »

Farmacopea

Una farmacopea és un codi de medicaments oficial i obligatori.

Nou!!: 1511 і Farmacopea · Veure més »

Fernão de Magalhães

Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.

Nou!!: 1511 і Fernão de Magalhães · Veure més »

Fernão de Noronha

Fernão de Noronha (o Loronha), I Senyor de l'Illa de Fernando de Noronha (c. 1470 – Lisboa, c. 1540), va ser un mercader i explorador, un dels primers grans importadors de fusta de pau-brasil, extretes de les terres descobertes pel regne de Portugal a Amèrica del Sud.

Nou!!: 1511 і Fernão de Noronha · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: 1511 і Ferran el Catòlic · Veure més »

Festa del Corpus Christi de València

Dansa dels Arquets. La Festa del Corpus Christi de València és una celebració de caràcter religiós i cívic que cada any ompli el centre de la ciutat amb actes que tenen com a objecte principal la veneració del sagrament de l'eucaristia.

Nou!!: 1511 і Festa del Corpus Christi de València · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: 1511 і Feudalisme · Veure més »

Flauta dolça

Diversos tipus de '''flautes dolces'''. La flauta dolça o flauta de bec és un instrument de vent d'origen molt antic, que tradicionalment sempre s'havia fet de fusta fins al en què es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàstic per a la seva fabricació.

Nou!!: 1511 і Flauta dolça · Veure més »

Forum Iulium

Forum Iulium o Forum Iulii (Φόρος Ἰούλιος) va ser una ciutat de Venetia a uns 40 km al nord d'Aquileia al peu dels Alps Julians.

Nou!!: 1511 і Forum Iulium · Veure més »

Francesc de Borja (cardenal)

Francesc de Borja (1441 - 4 de novembre, 1511) fou un cardenal valencià, i el setè dels deu cardenal nepots creats per Alexandre VI.

Nou!!: 1511 і Francesc de Borja (cardenal) · Veure més »

Francesco Alidosi

Francesco Alidosi (germà d'Obizzo Alidosi), associat al govern se les senyories de Castel del Rio, Massa Alidosia, i altres i al comtat de Sassiglione el 1495.

Nou!!: 1511 і Francesco Alidosi · Veure més »

Francisco de Villagra

Francisco de Villagra Velázquez (Santervás, Corona de Castella, 1511 - † Concepción; Xile, 22 de juliol de 1563) va ser un conquistador espanyol, governador del Regne de Xile en diverses oportunitats.

Nou!!: 1511 і Francisco de Villagra · Veure més »

Frederic I de Dinamarca

va ser rei de Dinamarca i Noruega entre 1523 i 1533.

Nou!!: 1511 і Frederic I de Dinamarca · Veure més »

Fugger

Els Fugger foren una dinastia familiar d'Augsburg, al sud-oest d'Alemanya, al.

Nou!!: 1511 і Fugger · Veure més »

Garcia de Noronha

Escut d'armes de la família Noronha. Garcia de Noronha (Lisboa, 1479 — Cochín, 3 d'abril de 1540), trinét del rei Ferran I de Portugal, va ser nomenat 10è governador de l'Índia portuguesa i nominalment tercer virrei, el 1537, gairebé al final de la seva vida.

Nou!!: 1511 і Garcia de Noronha · Veure més »

Gaspar Cervantes de Gaeta

Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511Tanmateix, en la Gran Enciclopèdia Catalana s'afirma que nasqué el 1512. – Tarragona, 17 d'octubre de 1575) fou un cardenal castellà del.

Nou!!: 1511 і Gaspar Cervantes de Gaeta · Veure més »

Gíger

Gíger (àrab ولاية جيجل Jijel, antiga Djidjelli) és una ciutat d'Algèria situada a 70 km a l'est de Bugia (Béjaïa) i a 70 km a l'oest de Skikda.

Nou!!: 1511 і Gíger · Veure més »

Generacions (llibre)

Generacions és el títol del llibre de William Strauss i Neil Howe, que tracta sobre la idea de generació com a unitat cultural i que afirma que durant tota la història recent s'han anat succeint diferents arquetipus generacionals que expliquen el canvi de valors.

Nou!!: 1511 і Generacions (llibre) · Veure més »

Gerba

L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Nou!!: 1511 і Gerba · Veure més »

Gerolamo Emiliani

Jeroni Emiliani, nascut Gerolamo Emiliani o Miani, conegut com a Jeroni Emilià, (Venècia, 1481 - Somasca, Llombardia, 8 de febrer de 1537) va ser un prevere italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de Somasca.

Nou!!: 1511 і Gerolamo Emiliani · Veure més »

Gerolamo I Correggio

Gerolamo I Correggio conegut com "il cardinale", va néixer a Correggio el 1511 i va ser fill de Giberto VII Correggio i Verònica Gambara, i comte sobirà de Correggio i comte del Sacre Imperi Romà.

Nou!!: 1511 і Gerolamo I Correggio · Veure més »

Giorgio Vasari

Giorgio Vasari (Arezzo, 30 de juliol de 1511 - Florència, 27 de juny de 1574) va ser un arquitecte, pintor i escriptor italià.

Nou!!: 1511 і Giorgio Vasari · Veure més »

Girolamo da Treviso

Vasari. Girolamo da Treviso -també conegut com a Girolamo di Tommaso da Treviso il Gióvane i Girolamo Trevigi-, fou un pintor del Renaixement italià.

Nou!!: 1511 і Girolamo da Treviso · Veure més »

Gonzalo Fernández de Heredia

Gonzalo Fernández de Heredia i de Bardají (Móra de Rubiols, Regne d'Aragó, 1450 - Valls, 21 de novembre de 1511) fou Bisbe de Barcelona (1478 - 1490); Arquebisbe de Tarragona (1490 - 1511) i President de la Generalitat de Catalunya (1504 - 1506).

Nou!!: 1511 і Gonzalo Fernández de Heredia · Veure més »

Gran Mesquita d'Al-Nuri (Mosul)

La Gran Mesquita d'Al-Nuri (‘Gran Mesquita de Nur’) va ser una històrica mesquita de la ciutat iraquiana de Mossul, coneguda pel seu minaret inclinat.

Nou!!: 1511 і Gran Mesquita d'Al-Nuri (Mosul) · Veure més »

Grisalla

Grisalla de Andrea Mantegna a la National Gallery de Londres, (c.1500). ''El baptisme de Crist'', fresc en grisalla de Andrea del Sarto, al Chiostro dello Scalzo, Florència (1511-1526). La grisalla és una tècnica pictòrica basada en una pintura monocroma en camafeu gris que produeix la sensació de ser un relleu escultòric.

Nou!!: 1511 і Grisalla · Veure més »

Guanahani

Illes Bahames: marcades amb un cercle es poden veure les illes que han estat identificades com Guanahani. Guanahani és el nom originari de l'illa en la qual va desembarcar Cristòfor Colom el 12 d'octubre de 1492, quan va arribar per primera vegada a Amèrica, i que va rebatejar com a «San Salvador», nom amb què encara és coneguda l'illa de les Bahames que s'identifica comunament amb l'antiga Guanahani.

Nou!!: 1511 і Guanahani · Veure més »

Guánica

Guánica és un municipi de Puerto Rico situat a la costa sud-oest de l'illa, també conegut amb el nom de Pueblo de la Amistad, El Pueblo de las Doce Calles, Los Jueyeros i Puerta de la Cultura.

Nou!!: 1511 і Guánica · Veure més »

Guillem Caçador (bisbe de l'Alguer)

fou bisbe de l'Alguer entre 1525 i 1527.

Nou!!: 1511 і Guillem Caçador (bisbe de l'Alguer) · Veure més »

Guillem de Brunsvic-Lüneburg

Guillem de Brunsvic-Lüneburg - Wilhelm von Braunschweig-Lüneburg - (4 de juliol de 1535 - 20 d'agost de 1592) fou duc de Brunsvic-Lüneburg de la casa de Welf, fill del duc Ernest I (1497-1546) i de Sofia de Mecklenburg-Schwerin (1508-1541).

Nou!!: 1511 і Guillem de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Hernán Cortés

Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.

Nou!!: 1511 і Hernán Cortés · Veure més »

Hersekli Ahmed Paixà

Hersekli Ahmed Paixà o Herzekzade Ahmed Paixà, de nom Stjepan Hercegović (Castel Nuovo o Herceg-Novi, maig de 1456 o juliol de 1459 - El Caire, 21 de juliol de 1517), fou un gran visir otomà croata, fill petit del duc Esteve Vukčik Kosača (1405-1466), herceg (duc) de Sant Sava, voivoda de Bòsnia i senyor del sud-est de Bòsnia (del seu títol el país fou anomenat Hercegovina i els seus descendents Hercegovic).

Nou!!: 1511 і Hersekli Ahmed Paixà · Veure més »

Hipòlit d'Este

Hipòlit d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - Ferrara, 3 de setembre de 1520) membre de la Dinastia Este, fou un príncep dels Ducats de Ferrara i Màntua que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1511 і Hipòlit d'Este · Veure més »

Hipòlit de Mèdici

Detall del Retrat d'Hipòlit de Mèdici realitzat per Ticià. Hipòlit de Mèdici (en italià: Ippolito de' Medici) (Urbino, Ducat d'Urbino 1511 - Itri, Estats Pontificis 1535) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir cardenal i senyor de Florència entre 1523 i 1527.

Nou!!: 1511 і Hipòlit de Mèdici · Veure més »

Història d'Amèrica del Sud

La història d'Amèrica del Sud és la que es dedica a l'estudi dels esdeveniments més importants que han afectat als grups humans que han habitat el subcontinent des del seu primer poblament.

Nou!!: 1511 і Història d'Amèrica del Sud · Veure més »

Història de Colòmbia

Poporo de la Cultura Quimbaia en exhibició al Museu de l'Or. La història de Colòmbia fa referència als esdeveniments que han marcat la història de l'actual República de Colòmbia, un país llatinoamericà situat a la part nord-occidental d'Amèrica del Sud, amb una superfície de 2.070.408 km² (1.141.748 km² corresponen al seu territori continental i els restants 928.660 km² a la seva extensió marítima) i una població de 46.581.823.

Nou!!: 1511 і Història de Colòmbia · Veure més »

Història de Cuba

Monument al cap Hatuey La història de Cuba és anterior al desembarcament de Cristòfor Colom a l'illa durant el seu primer viatge del descobriment, el 28 d'octubre del 1492.

Nou!!: 1511 і Història de Cuba · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: 1511 і Història de França · Veure més »

Història de Puerto Rico

Puerto Rico La història de Puerto Rico va començar amb l'assentament del poble ostoinoide a l'arxipèlag de Puerto Rico entre els anys 3000 i 2000 aC.

Nou!!: 1511 і Història de Puerto Rico · Veure més »

Història de Tailàndia

Buda de Wat Kukkut, Lamphun, Tailàndia La història de Tailàndia comença amb la migració dels tailandesos al territori que avui es coneix com a Tailàndia durant el primer mil·lenni.

Nou!!: 1511 і Història de Tailàndia · Veure més »

Història de Veneçuela

La història de Veneçuela es remunta a l'arribada dels primers espanyols a finals del, però la història del que avui es coneix com a Veneçuela comença en realitat amb el poblament del territori per les migracions ameríndies fa milers d'anys.

Nou!!: 1511 і Història de Veneçuela · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: 1511 і Història del dret català · Veure més »

Hospital Real de Granada

L'Hospital Reial de Granada es un edifici situat en Granada, comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya, en les proximitats dels Jardins del Triomf, entre els carrers Real de Cartuja, Ancha de Capuchinos i l'avinguda d'El Hospicio, sent aquesta última la d'accés a l'edifici.

Nou!!: 1511 і Hospital Real de Granada · Veure més »

Illes Riau

Les illes Riau (en indonesi: Kepulauan Riau) són una província d'Indonèsia que consta de l'arxipèlag de Riau pròpiament dit i les illes Natuna i Anambas.

Nou!!: 1511 і Illes Riau · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: 1511 і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: 1511 і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: 1511 і Imperi Safàvida · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: 1511 і Ismaïl I · Veure més »

Jacopo Sansovino

Jacopo d'Antonio Sansovino (Florència, 2 de juliol de 1486 - Venècia, 27 de novembre de 1570) va ser un pintor, arquitecte i escultor italià del Renaixement, conegut pels edificis que construí al voltant de la Plaça de Sant Marc de Venècia.

Nou!!: 1511 і Jacopo Sansovino · Veure més »

Janbirdí al-Ghazalí

Janbirdí al-Ghazalí (en àrab جانبردي الغزالي, Jānbirdī al-Ḡazālī) (mort en 1521) fou governador mameluc de Damasc sota Selim I. La seva nisba derivava del poble egipci de Munyat Ghazali, on va exercir de superintendent.

Nou!!: 1511 і Janbirdí al-Ghazalí · Veure més »

Janibeg Sultan

Janibeg Sultan (Janibeg ibn Kwaja Muhammad o Khoja Muhammad) fou regent del kanat dels uzbeks.

Nou!!: 1511 і Janibeg Sultan · Veure més »

Jesuats

Els jesuats o Frares Jesuats de San Jeroni era un institut religiós, creat cap al 1360 com a confraria de laics.

Nou!!: 1511 і Jesuats · Veure més »

Jiddah

Situació de Jiddah Jiddah o Gidda, és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga, a l'Aràbia Saudita a la costa de la mar Roja, província de la Meca, segona ciutat del país després de la capital Riad.

Nou!!: 1511 і Jiddah · Veure més »

Joan Baptista Cardona

Joan Baptista Cardona (València, 1511 — València, 30 de desembre de 1589) fou un erudit humanista i bisbe de Vic i Tortosa.

Nou!!: 1511 і Joan Baptista Cardona · Veure més »

Joan d'Enguera

Joan d'Ènguera (València, segle XV - Valladolid, 15 de febrer de 1513) fou un religiós dominic espanyol i inquisidor general.

Nou!!: 1511 і Joan d'Enguera · Veure més »

Joan Ferrandis d'Herèdia

Joan Ferrandis d'Herèdia i Dies de Calataiud (València, 1480/85 - València, 1549) fou un cavaller i literat valencià.

Nou!!: 1511 і Joan Ferrandis d'Herèdia · Veure més »

Joan IV d'Alvèrnia

Joan IV de la Tour (d'Auvergne) (1467- 28 de març de 1501), nascut Joan de la Tour, fill de Bertran VI de la Tour, II d'Alvèrnia i de Boulogne, i de Lluïsa de La Trémoille, que fou comte d'Alvèrnia de 1497 a la seva mort, comte de Lauraguès, i senyor de La Tour.

Nou!!: 1511 і Joan IV d'Alvèrnia · Veure més »

Joan Segon

Joan Segon, també conegut com a Johannes Secundus, Janus Secundus Nicolai Hagiensis o Johan Nicolai Everaerts (La Haia, 15 de novembre 1511 – Tournai, 25 de setembre 1536) fou un poeta neollatí de nacionalitat neerlandesa.

Nou!!: 1511 і Joan Segon · Veure més »

Johannes Tinctoris

Johannes Tinctoris (c. 1435-1511) va ser un compositor brabançó i un teòric de la música del Renaixement.

Nou!!: 1511 і Johannes Tinctoris · Veure més »

Johannes Trithemius

Johannes Trithemius, conegut com a Johann von Heidenberg (nascut el 2 de febrer de 1462 - mort el 13 de desembre de 1516), va ser un monjo alemany nascut a Trittenheim, prop de Trèveris, Alemanya.

Nou!!: 1511 і Johannes Trithemius · Veure més »

Jordi II de Kakhètia

Jordi II el Malvat fou rei de Kakhètia del 1511 al 1513.

Nou!!: 1511 і Jordi II de Kakhètia · Veure més »

Jordi III d'Erbach

Jordi III d'Erbach (en alemany Georg III von Erbach-Erbach) va néixer a la ciutat alemanya d'Erbach el 15 de juliol de 1548 i va morir a la mateixa ciutat el 16 de febrer de 1605.

Nou!!: 1511 і Jordi III d'Erbach · Veure més »

Jordi Sanç

Jordi Sanç (? - 1525) fou canonge de Barcelona i va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1509 i ocupà el càrrec fins al 1512.

Nou!!: 1511 і Jordi Sanç · Veure més »

Juan de Borgoña

''El naixement de la Verge'', fresc, 1509-1511, Sala Capitular de la Catedral de Toledo. Juan de Borgoña (cap al 1468/1470 - cap al 1536) fou un pintor d'origen desconegut, possiblement originari de la Borgonya, que va viure a Toledo i va desenvolupar tota la seva obra a Castella.

Nou!!: 1511 і Juan de Borgoña · Veure més »

Juan de Padilla

Juan de Padilla (Toledo, 1490 - Villalar, Valladolid, 24 d'abril de 1521) va ser un gentilhome i revolucionari castellà, conegut per la seva participació en la Revolta de les Comunitats de Castella.

Nou!!: 1511 і Juan de Padilla · Veure més »

Juan López de Hoyos

Juan López de Hoyos (Madrid, 1511 - ibídem, 1583) fou un escriptor i humanista espanyol.

Nou!!: 1511 і Juan López de Hoyos · Veure més »

Juan Rodríguez de Fonseca

Juan Rodríguez de Fonseca (Toro, Zamora, 1451 - Burgos, 4 de març de 1524) fou un eclesiàstic i polític castellà, col·laborador dels Reis Catòlics i primer organitzador de la política colonial a Amèrica.

Nou!!: 1511 і Juan Rodríguez de Fonseca · Veure més »

Julià de Mèdici (1479-1516)

Julià de Mèdici (en italià: Giuliano de' Medici) (Florència, República de Florència 1479 - íd. 1516) fou un noble italià, membre de la dinastia dels Mèdici, que va esdevenir Senyor de Florència entre 1513 i 1516 i duc de Nemours entre 1515 i 1516.

Nou!!: 1511 і Julià de Mèdici (1479-1516) · Veure més »

Kapudan paixà

El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.

Nou!!: 1511 і Kapudan paixà · Veure més »

Karaman (ciutat)

Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.

Nou!!: 1511 і Karaman (ciutat) · Veure més »

Kľače

Kľače és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.

Nou!!: 1511 і Kľače · Veure més »

Kemal Reis

Kemal Reis (Gal·lípoli ? - ?, 1511) fou un corsari i almirall turc nascut a Gal·lípoli però originari de Karaman.

Nou!!: 1511 і Kemal Reis · Veure més »

Khadim Ali Paixà

Ali Paixà Khadim (1465~, Drozgometva, Bosnia – Juliol del 1511, Çubukova, Turquia) fou un gran visir otomà.

Nou!!: 1511 і Khadim Ali Paixà · Veure més »

Khivà

Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.

Nou!!: 1511 і Khivà · Veure més »

Kozhikode

Kozhikode (malayalam കോഴിക്കോട്), més coneguda pel seu nom anterior de Calicut, és una ciutat i municipi de l'Índia, a l'estat de Kerala.

Nou!!: 1511 і Kozhikode · Veure més »

Kristang

El kristang, língua cristã, portuguès de Malaca, crioll de Malaca, papiá kristáng o simplement papiá, és una llengua criolla de base portuguesa amb estructura gramatical pròxima al malai, parlat a Malàisia i a Singapur pels descendents dels descobridors portuguesos i les seves famílies mestissades.

Nou!!: 1511 і Kristang · Veure més »

La batalla de Cascina

La batalla de Cascina és un fresc dissenyat per Miquel Àngel per al Palazzo Vecchio de Florència.

Nou!!: 1511 і La batalla de Cascina · Veure més »

La creació d'Adam

La creació d'Adam és un fresc en la volta de la Capella Sixtina, pintat per Michelangelo Buonarroti l'any 1511.

Nou!!: 1511 і La creació d'Adam · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: 1511 і Literatura catalana · Veure més »

Ljubljana

Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.

Nou!!: 1511 і Ljubljana · Veure més »

Lliga Santa (1511)

La Lliga Santa va ser una coalició formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Suïssa, el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra per lluitar contra França.

Nou!!: 1511 і Lliga Santa (1511) · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1511 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'asteroides amb nom relacionat amb la cultura catalana

Els asteroides en el sistema solar. Aquesta és una llista d'asteroides el nom dels quals està relacionat amb la cultura catalana.

Nou!!: 1511 і Llista d'asteroides amb nom relacionat amb la cultura catalana · Veure més »

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Nou!!: 1511 і Llista d'astrònoms · Veure més »

Llista d'obres de Miquel Àngel

Aquesta és la llista d'obres de Michelangelo Buonarroti (Miquel Àngel), el gran artista del Renaixement italià, que practicà la pintura i el dibuix, l'escultura i l'arquitectura.

Nou!!: 1511 і Llista d'obres de Miquel Àngel · Veure més »

Llista d'obres de Ticià

Sala de Ticià al Museu del Prado La carrera artística de Ticià va ser molt dilatada, amb una producció grandiosa, la majoria per encàrrec.

Nou!!: 1511 і Llista d'obres de Ticià · Veure més »

Llista de Bailiffs de Guernsey

Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.

Nou!!: 1511 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1511 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1511 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: 1511 і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llista de catholicos d'Aghuània

El catholicos d'Aghuània era el cap de l'església d'aquest país.

Nou!!: 1511 і Llista de catholicos d'Aghuània · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1511 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governadors colonials de Cuba

Casa de Diego Velázquez de Cuéllar a Santiago de Cuba. Aquesta és una Llista de governadors colonials de Cuba, on apareixen tots els que han ocupat aquest càrrec, ordenats cronològicament i especificant el seu mandat.

Nou!!: 1511 і Llista de governadors colonials de Cuba · Veure més »

Llit de la Mare de Déu d'Agost

El Llit de la Mare de Déu d'Agost és una tradició cristiana relacionada amb la festa de l'Assumpció, que consisteix a instal·lar dins les esglésies el túmul que representa el cos de Maria just abans de pujar al Cel.

Nou!!: 1511 і Llit de la Mare de Déu d'Agost · Veure més »

Lloret de Vistalegre

Lloret de Vistalegre (popularment també Llorito) és una vila i municipi situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla.

Nou!!: 1511 і Lloret de Vistalegre · Veure més »

Lluís Crespí de Valldaura i Bou

Lluís Crespí de Valldaura i Bou (València, ? - ?, 1522) fou un poeta valencià.

Nou!!: 1511 і Lluís Crespí de Valldaura i Bou · Veure més »

Lluís III Gonzaga

Lluís III Gonzaga o Lluís III de Màntua (en italià: Ludovico III Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1412 - Goito, Marquesat de Màntua 1478) fou un condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua des de 1444 fins al 1478.

Nou!!: 1511 і Lluís III Gonzaga · Veure més »

Lluminària (artifici)

Llumiàries a una obra de Johann Kouhn de 1645. Llumiàries a un Gravat de Matthäus Merian del 1670. El terme lluminària o alimara, té també una accepció històrica com a "foc d'artifici".

Nou!!: 1511 і Lluminària (artifici) · Veure més »

Lorenzo Lotto

''Al·legoria del vici i de la virtut'', 1505, Washington, National Gallery Lorenzo Lotto (Venècia, 1480 – Loreto, 1556) va ser un pintor italià del Renaixement, actiu entre Venècia, Bèrgam i les Marques.

Nou!!: 1511 і Lorenzo Lotto · Veure més »

Mahmud Xah II Khalji

Mahmud Xah II Khalji (Azam Humayun) fou sultà de Malwa del 1511 al 1531.

Nou!!: 1511 і Mahmud Xah II Khalji · Veure més »

Malaca

Malaca (Jawi: ملاك; malai: Melaka), conegut també com a Negeri Bersejarah (malai: estat històric) o Negeri Hang Tuah (estat Hang Tuah) és el segon estat més petit de Malàisia.

Nou!!: 1511 і Malaca · Veure més »

Malik Ayaz

Malik Ayaz fou un almirall i home d'estat del Gujarat dels segles XV i XVI.

Nou!!: 1511 і Malik Ayaz · Veure més »

Malwa

Aspecte de l'altiplà de Malwa Baati, àpat típic de la zona de Malwa Malwa és una antiga regió de l'Índia bàsicament formada per les terres de l'altiplà de Malwa amb 19.788 km² a Madhya Pradesh, amb capitals tradicionals a Ujjain i Indore.

Nou!!: 1511 і Malwa · Veure més »

Manuel I de Portugal

Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).

Nou!!: 1511 і Manuel I de Portugal · Veure més »

Mapa de Piri Reis

El mapa de Piri Reis és una carta nàutica elaborada suposadament per l'almirall otomà Piri Reis en 1513 i publicada en 1523 com a part de la seva obra El llibre de les matèries marines.

Nou!!: 1511 і Mapa de Piri Reis · Veure més »

Mapes de Dieppe

Globus de Jacques de Vau Claye (1583) L'Escola de cartografia Dieppe és famosa per la producció d'una gran sèrie de mapamundis coneguts com a mapes de Dieppe" realitzats a la ciutat portuària de Dieppe durant el.

Nou!!: 1511 і Mapes de Dieppe · Veure més »

Maraixi

Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.

Nou!!: 1511 і Maraixi · Veure més »

Marcantonio della Torre

fou un doctor en anatomia italià de la Universitat de Pavia.

Nou!!: 1511 і Marcantonio della Torre · Veure més »

Marcantonio Raimondi

Marcantonio Raimondi, o simplement Marcantonio, (Sant'Andrea in Argini, prop de Bolonya; c. 1480 - Bolonya; c. 1534), va ser un gravador italià del Renaixement.

Nou!!: 1511 і Marcantonio Raimondi · Veure més »

Maria d'Aragó i de Castella

Maria d'Aragó (Còrdova, 29 de juny de 1482 - Lisboa, 7 de març de 1517) va ser una infanta de Castella i princesa d'Aragó, filla dels Reis Catòlics, esdevinguda reina consort de Portugal (1500-1517) pel seu matrimoni amb Manuel I.

Nou!!: 1511 і Maria d'Aragó i de Castella · Veure més »

Maria de Luxemburg (comtessa de Vendôme)

Maria de Luxemburg (1462 - 1 d'abril de 1546 o de 1547, La Fère) fou la filla gran de Pere II de Luxemburg, comte de Saint-Pol, i de Margarida de Savoia que no van tenir fills mascles que haguessin arribat a adults, fou Comtessa de Saint-Pol, de Marle, de Soissons i senyora de Condé.

Nou!!: 1511 і Maria de Luxemburg (comtessa de Vendôme) · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1511 і Mariscal de França · Veure més »

Martin Waldseemüller

Martin Waldseemüller, llatinitzat Martinus Ilacomilus o Hylacomylus (c. 1470 Friburg de Brisgòvia, Sacre Imperi - c. 1521/1522), fou un cartògraf alemany.

Nou!!: 1511 і Martin Waldseemüller · Veure més »

Mary Rose

El Mary Rose és l'únic vaixell de guerra del segle XVI rescatat del mar.

Nou!!: 1511 і Mary Rose · Veure més »

Mathias Ringmann

Mathias Ringmann (Eichhoffen, 1482? - Sélestat, 1 d'agost de 1511), conegut també com a Philesius Vogesigena, fou un humanista, geògraf, poeta i impressor germànic, un dels membres del Gymnasium Vosagense, grup d'erudits constituït per Vautrin Lud a la vila de Saint-Dié-des-Vosges, autors de l'obra Cosmographiae Introductio en la qual es va fer servir per primera vegada el nom de «America» (Amèrica) que, popularitzat ràpidament per la impremta, es convertiria en la designació preferent per a aquest continent.

Nou!!: 1511 і Mathias Ringmann · Veure més »

Matthias Grünewald

Matthias Grünewald (literalment «Bosc verd», el seu nom vertader va ser probablement Mathis Gothart Nithart), nascut probablement a Würzburg, Baviera, vers 1475-1480 i mort a Halle, Saxònia-Anhalt, l'any 1528, va ser un pintor i enginyer hidràulic del renaixement alemany, coetani d'Albrecht Dürer.

Nou!!: 1511 і Matthias Grünewald · Veure més »

Maximilià Sforza

Maximilià Sforza - en italià Massimiliano Sforza- (Milà, Ducat de Milà, 25 de gener de 1493 - París, Regne de França, 4 de juny de 1530) fou el duc de Milà entre 1512 i 1515.

Nou!!: 1511 і Maximilià Sforza · Veure més »

Medini Rai

Medini Rai o Medini Raj o Medini Ray o Medni Ray o Medni Rai (Rai Chand Purbiya, Ray Chand Purbiya) fou el cap dels rajputs purbiya (orientals) que dominaven el districte de Chanderi i eren vassalls dels sultans de Malwa.

Nou!!: 1511 і Medini Rai · Veure més »

Michelangelo Anselmi

Michelangelo Anselmi (Lucca, 1492 – Parma, 1556), dit també lo Scalabrino, va ser un pintor italià de l'escola de Parma.

Nou!!: 1511 і Michelangelo Anselmi · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: 1511 і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Miquel Servet

Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.

Nou!!: 1511 і Miquel Servet · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: 1511 і Monarquia Catòlica · Veure més »

Moros i Cristians d'Alcoi

Esquadra Filada Vascos,Nom oficial. Font: Ajuntament d'Alcoi 2006 Esquadra de Negres, 2007 Ambaixada cristiana durant el Dia de ''l'alardo'', any 2009. Les festes de Moros i Cristians d'Alcoi (l’Alcoià) són una festa popular en què es recrea la lluita entre dos bàndols, musulmà i cristià.

Nou!!: 1511 і Moros i Cristians d'Alcoi · Veure més »

Muhàmmad al-Qàïm

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman al-Mahdí al-Qàïm bi-amr Al·lah, també conegut com a Abu-Abd-Al·lah al-Mahdí al-Qàïm o simplement Muhàmmad al-Qàïm (en àrab محمد المهدي القائمبأمر الله) fou el fundador de la dinastia sadita.

Nou!!: 1511 і Muhàmmad al-Qàïm · Veure més »

Muralles de Ponte de Lima

Muralles de Ponte de Lima: arc de la Porta Nova Muralles de Ponte de Lima: Torre de Sâo Paulo Torre de Sâo Paulo: vista des del Pont Vell Les muralles de Ponte de Lima es troben a la freguesia de Ponte de Lima, vila i municipi del mateix nom, al districte de Viana do Castelo, a Portugal.

Nou!!: 1511 і Muralles de Ponte de Lima · Veure més »

Museu de la Farmàcia Catalana

El Museu de la Farmàcia Catalana fou creat per Jesús Isamat Vila (professor d'Història de la Farmàcia de la Universitat de Barcelona fins al 1965).

Nou!!: 1511 і Museu de la Farmàcia Catalana · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: 1511 і Museus Vaticans · Veure més »

Muzaffar Xah II Gudjarati

Mudhàffar Xah II (nom de naixement Khalil Khan) fou sultà de Gujarat, fill de Mahmud Xah I Begra Gudjarati al que va succeir a la seva mort el 23 de novembre de 1511.

Nou!!: 1511 і Muzaffar Xah II Gudjarati · Veure més »

Nicola Vicentino

Nicola Vicentino (Vicenza, 1511 - Roni, 1572) fou un teòric musical, madrigalista i compositor italìa del Renaixement.

Nou!!: 1511 і Nicola Vicentino · Veure més »

Nicolás Chanterenne

Monument funerari de Sanç I de Portugal al Monasterio de Santa Cruz Nicolás Chanterenne (c. 1470 - 1551) va ser un escultor d'origen francès que va realitzar la major part del seu treball a Portugal entre els anys 1517 i 1551.

Nou!!: 1511 і Nicolás Chanterenne · Veure més »

Nicolás de Ovando

Nicolás de Ovando Nicolás de Ovando i Càceres (Brozas (Cáceres), 1460 fou fill del capità Diego Fernández de Càceres i Ovando i de la seva primera dona Isabel Flores de las Varetas, Dama de la reina Isabel I de Castella, i mor el 29 de maig de 1511. Va ser governador i administrador colonial de la Hispaniola, des de 1502-1509, succeint en el càrrec a Francisco de Bobadilla.

Nou!!: 1511 і Nicolás de Ovando · Veure més »

Nikolaus von Amsdorf

3Nikolaus von Amsdorf (Torgau, Saxònia, 1483 - Eisenach, Turíngia, 1565) fou un teòleg alemany.

Nou!!: 1511 і Nikolaus von Amsdorf · Veure més »

Orde de la Immaculada Concepció

LOrde de la Immaculada Concepció (en llatí Ordo Immaculatae Conceptionis) és un orde religiós de monges dedicades a la vida contemplativa fundat a Toledo per Beatriu de Silva (1424-1491).

Nou!!: 1511 і Orde de la Immaculada Concepció · Veure més »

Oruç Reis

Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.

Nou!!: 1511 і Oruç Reis · Veure més »

Osterwieck

Osterwieck és una ciutat al Districte del Harz de l'estat de Saxònia-Anhalt a Alemanya a la riba del riu Ilse, al nord de Wernigerode.

Nou!!: 1511 і Osterwieck · Veure més »

Palanques

Palanques és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: 1511 і Palanques · Veure més »

Palazzo Vecchio

El Palazzo Vecchio ('Palau Vell') es troba a la Piazza della Signoria, a Florència (Itàlia).

Nou!!: 1511 і Palazzo Vecchio · Veure més »

Parlament de patrie

El parlament de Patrie dal Friûl fou una institució parlamentària friülana nascuda sota el Patriarcat d'Aquileia i que fou convocat per darrer cop el 1805.

Nou!!: 1511 і Parlament de patrie · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: 1511 і Parma · Veure més »

Penitenciari major

Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.

Nou!!: 1511 і Penitenciari major · Veure més »

Pere Joan Matoses

Pere Joan Matoses (Piera, primera meitat del - Barcelona, 1511), fou un gramàtic i mestre català.

Nou!!: 1511 і Pere Joan Matoses · Veure més »

Pere Pont

Fra Pere Pont- (Alcúdia 1485 - València 1545) fou frare trinitari, bisbe de Cluny, Comte del Palatí i Inquisidor apostòlic de Mallorca.

Nou!!: 1511 і Pere Pont · Veure més »

Pere Terrassa

Pere Terrassa (La Pobla de Fontova (Ribagorça) - Nàpols, 1511), fou un religiós del i escriptor en llengua llatina.

Nou!!: 1511 і Pere Terrassa · Veure més »

Philippe de Commines

Philippe de Commines. Philippe de Commines, Philippe de Comines o de Commynes, en llatí: Philippus Cominaeus; núm 1447 - c. 1511) va ser un escriptor francès d'origen flamenc i diplomàtic de la cort de Borgonya i França. Ha estat anomenat "el primer escriptor veritablement modern" (segons Charles Augustin Sainte-Beuve) i "el primer crític i historiador filosòfic des de temps clàssics". Si bé no es va tractar d'un cronista o d'un historiador en el sentit actual del terme, les seves anàlisis de l'escena política contemporània van ser el que el van convertir en únic en el seu propi temps.

Nou!!: 1511 і Philippe de Commines · Veure més »

Picassent

Picassent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: 1511 і Picassent · Veure més »

Pietro Accolti

Pietro Accolti conegut com "el Cardenal d'Ancona" (Florència, 15 de març de 1455 - Roma, 12 de desembre de 1532), fou un eclesiàstic italià.

Nou!!: 1511 і Pietro Accolti · Veure més »

Pitlochry

Pitlochry (Baile Chloichridh or Baile Chloichrigh en Gaèlic) és un burgh situat al costat de la llera del riu Tummel, al comtat de Perthshire, Escòcia.

Nou!!: 1511 і Pitlochry · Veure més »

Plets colombins

Amb el nom de plets colombins (en castellà Pleitos colombinos) es recull el seguit de disputes judicials que enfrontaren els hereus de Cristòfor Colom contra la Corona de Castella en defensa dels privilegis obtinguts pel descobridor.

Nou!!: 1511 і Plets colombins · Veure més »

Pont de la Daurada

El pont de la Daurada és un antic pont que creuava la Garona a Tolosa de Llenguadoc.

Nou!!: 1511 і Pont de la Daurada · Veure més »

Praça do Comércio

Arc Triomfal de la Rua Augusta i Estàtua de Josep I, en la Praça do Comércio La Praça do Comércio (plaça del comerç, més coneguda per Terreiro do Paço), va ser el terreny on s'assentava el Palau Reial de Lisboa durant més de 200 anys.

Nou!!: 1511 і Praça do Comércio · Veure més »

Presidència de Bombai

Mapa de la part nord (1909) La presidència de Bombai fou una entitat administrativa de l'Índia Britànica, formada pels territoris occidentals de l'Índia.

Nou!!: 1511 і Presidència de Bombai · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1511 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Primer viatge de Colom

El Primer Viatge de Colom fou l'expedició marinera dirigida per l'Almirall Cristòfor Colom el 3 d'agost de 1492 sortint de Palos en direcció a l'oceà Atlàntic occidental per obrir una nova ruta d'accés a les Índies.

Nou!!: 1511 і Primer viatge de Colom · Veure més »

Qànsawh al-Ghawrí

Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí, (1439-1516) fou soldà mameluc de la dinastia burjita (1501-1516).

Nou!!: 1511 і Qànsawh al-Ghawrí · Veure més »

Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia

Hospital Vell El Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, també conegut com a Conjunt Històric Artístic (Zones de l'Hospital Vell), és un conjunt medieval entre els carrers de l'Hospital i de Guillem de Castro al barri de Sant Francesc de la ciutat de València.

Nou!!: 1511 і Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia · Veure més »

Regne d'Ayutthaya

El regne d'Ayutthaya va ser un estat a Tailàndia que va existir de 1351 a 1767 governat per un rei.

Nou!!: 1511 і Regne d'Ayutthaya · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Nou!!: 1511 і Reial audiència · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: 1511 і Renaixement · Veure més »

Rodrigo Sánchez de Mercado

Rodrigo Sánchez de Mercado de Zuazola (Oñati, 1460/1470-Valladolid, 29 de gener de 1548) va ser un religiós basc, bisbe de Mallorca (1511-1530) i d'Àvila (1530-1548).

Nou!!: 1511 і Rodrigo Sánchez de Mercado · Veure més »

Ruhi

Ruhi fou un historiador otomà, mort després del 1511.

Nou!!: 1511 і Ruhi · Veure més »

Sabah

Sabah és un estat de la Federació de Malàisia situat a l'illa de Borneo, que fa frontera al sud amb el Kalimantan indonesi i a l'oest amb Sarawak.

Nou!!: 1511 і Sabah · Veure més »

Safi

Safi és una ciutat del Marroc situada al litoral atlàntic, al sud d'Al-Djadida.

Nou!!: 1511 і Safi · Veure més »

Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)

Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.

Nou!!: 1511 і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda) · Veure més »

Sant Salvador de Cora

L'interior d'una cúpula. Pintures dels pilars de la cúpula central. L'església de sant Salvador de Cora (en turc: Kariye Müzesi) és considerada un dels més bonics exemples d'església romana d'Orient a Istanbul.

Nou!!: 1511 і Sant Salvador de Cora · Veure més »

Santa Maria in Trastevere

La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.

Nou!!: 1511 і Santa Maria in Trastevere · Veure més »

Santa Maria in Via Lata

L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.

Nou!!: 1511 і Santa Maria in Via Lata · Veure més »

Santa Prassede (títol cardenalici)

El títol de cardenal de Santa Prassede (en català, Santa Pràxedes) correspon a una església titular que va ser erigida pel Papa Alexandre I al voltant de l'any 112.

Nou!!: 1511 і Santa Prassede (títol cardenalici) · Veure més »

Santa Sabina (títol cardenalici)

El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.

Nou!!: 1511 і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »

Schützen

Companyia de Schützen Schützen (Defensors, similars als bersaglieri italians, dits scizzeri) eren una milícia constituïda exclusivament per a defensar el territori de Tirol.

Nou!!: 1511 і Schützen · Veure més »

Sebastian Virdung

Sebastian Virdung fou un sacerdot i músic suís-alemany del.

Nou!!: 1511 і Sebastian Virdung · Veure més »

Sebastiano del Piombo

''Retrat d'un home, segons diuen de Cristòfor Colom''. Copia de un autorretrato Sebastiano Luciani (Venècia, 1485 — Roma, 21 de juny de 1547), més conegut com a Sebastiano del Piombo, per haver ocupat a partir de 1531 el càrrec de responsable dels segells de plom —piombo en italià— del Vaticà.

Nou!!: 1511 і Sebastiano del Piombo · Veure més »

Segamat

Segamat és un districte de l'estat de Johore a Malàisia, amb una superfície de 2.851,26 km² i una població de 198.142 habitants (2005).

Nou!!: 1511 і Segamat · Veure més »

Selim I

Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.

Nou!!: 1511 і Selim I · Veure més »

Senyoria d'Alagón

La senyoria d'Alagón en aragonés (català: d'Alagó) fou una jurisdicciò feudal aragonesa creada el desembre del 1119 quan el rei Alfons I d'Aragó "el Bataller" conquèrí la vila d'Alagó, que fou donada en feu a Lope Garçés el Peregrino.

Nou!!: 1511 і Senyoria d'Alagón · Veure més »

Setge de Qerqenna

El Setge de Qerqenna va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre l'illa nord-africana de Qerqenna.

Nou!!: 1511 і Setge de Qerqenna · Veure més »

Settignano

Settignano és una pintoresca frazione del comune de Florència situat al nord-est d'aquesta ciutat a la vora de Fiesole.

Nou!!: 1511 і Settignano · Veure més »

Shōgun

Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.

Nou!!: 1511 і Shōgun · Veure més »

Shogunat Ashikaga

El va ser el segon règim feudal militar establert pels shōguns del clan Ashikaga des de l'any 1336 fins al 1573.

Nou!!: 1511 і Shogunat Ashikaga · Veure més »

Sholapur

Solapur o Solapur (marathi: सोलापुर, Solapur.

Nou!!: 1511 і Sholapur · Veure més »

Socotra

Situació Mapa de l'arxipèlag satèl·lit Landsat Socotra (en àrab سقطرى, Suquṭrà, també escrit سقطراء, سقطرة o سوقطرة i transcrit com Sukutra, Suqutra, Sokotra, Soqotra o Socotora) és una illa de l'oceà Índic, a 300 km de la costa d'Aràbia i a prop de 240 km del cap Guardafui (Somàlia).

Nou!!: 1511 і Socotra · Veure més »

Sofia de Mecklenburg-Güstrow

Sofia de Mecklenburg-Schwerin o de Mecklenburg-Güstrow -en alemany Sophie von Mecklenburg- (Wismar, 4 de setembre de 1557 - 3 d'octubre de 1631, Nykøbing Falster, Regne de Dinamarca) fou una noble alemanya, filla d'Ulric III de Mecklenburg-Güstrow (1527-1603) i d'Elisabet d'Oldenburg de Dinamarca (1524-1586).

Nou!!: 1511 і Sofia de Mecklenburg-Güstrow · Veure més »

Sultanat d'Angoche

El sultanat d'Angoche fou un estat musulmà de l'Àfrica Oriental.

Nou!!: 1511 і Sultanat d'Angoche · Veure més »

Sultanat de Demak

Demak, la gran mesquita. Demak fou un sultanat d'Indonèsia del amb centre a la moderna ciutat de Demak a Java.

Nou!!: 1511 і Sultanat de Demak · Veure més »

Terracotta Museu

El Terracotta Museu, a la Bisbal d'Empordà, és un museu de ceràmica (tradicional, industrial, artística i contemporània) inaugurat el 1991.

Nou!!: 1511 і Terracotta Museu · Veure més »

Teseu Valentí

Teseu Valentí (Ciutat de Mallorca, ? – Ciutat de Mallorca, 1511Barceló / Ensenyat - 1996, pàg. 64.), fou un jurista, donzell i polític mallorquí.

Nou!!: 1511 і Teseu Valentí · Veure més »

The Tudors

The Tudors (Els Tudor) és una sèrie de televisió nominada als Emmy que es basa en el regnat d'Enric VIII d'Anglaterra, amb Jonathan Rhys-Meyers en el paper principal.

Nou!!: 1511 і The Tudors · Veure més »

Thomas More

Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès.

Nou!!: 1511 і Thomas More · Veure més »

Thomas Wolsey

Thomas Wolsey (Ipswich, aprox. 1471 - Leicester, 29 de novembre de 1530) fou un arquebisbe anglès i cardenal de l'Església Romana a més de Lord canceller del Regne d'Anglaterra.

Nou!!: 1511 і Thomas Wolsey · Veure més »

Ticià

Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.

Nou!!: 1511 і Ticià · Veure més »

Till Eulenspiegel

El trampós Till Eulenspiegel, representat amb ''mussol'' i ''mirall'' (Estrasburg edició de 1515) Till Eulenspiegel (Baix alemany: Dyl Ulenspegel) era una figura tramposa i impudent originària del folklore del baix alemany mitjà (un dialecte predecessor del baix alemany), que es va difondre a través d'edicions populars impreses que resumien la seva cursa picaresca, principalment a Alemanya, als Països Baixos i a França, en les que es recollien una sèrie d'episodis lleugerament connectats entre si.

Nou!!: 1511 і Till Eulenspiegel · Veure més »

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Nou!!: 1511 і Tirant lo Blanc · Veure més »

Tristany (heroi)

Tristany és un heroi del folklore de Cornualla i un dels cavallers de la Taula Rodona, protagonista d'una cèlebre llegenda medieval, la història de Tristany i Isolda.

Nou!!: 1511 і Tristany (heroi) · Veure més »

Universitat de St Andrews

La Universitat de St Andrews és al petit poble de Saint Andrews, al comtat de Fife, i és la universitat més antiga d'Escòcia i una de les més antigues del Regne Unit, la tercera després d'Oxford i Cambridge.

Nou!!: 1511 і Universitat de St Andrews · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: 1511 і Verona · Veure més »

Violant Carròs i de Centelles

Violant Carròs i de Centelles (Sardenya de 1456 - Sardenya, 1511) fou una noble, Comtessa de Quirra.

Nou!!: 1511 і Violant Carròs i de Centelles · Veure més »

Violant de Valois

Violant de Valois (Tours, 1434 - Chambéry, 1478) fou princesa de França i duquessa consort de Savoia (1465-1472).

Nou!!: 1511 і Violant de Valois · Veure més »

Virregnat de les Índies

El Virregnat de les Índies, primer Virregnat en les Índies o Virregnat colombí foren una sèrie de privilegis atorgats a Cristòfor Colom pels Reis Catòlics el 1492 sobre les terres descobertes i per descobrir abans d'emprendre els seus viatges.

Nou!!: 1511 і Virregnat de les Índies · Veure més »

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Nou!!: 1511 і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »

Virregnat de Nova Granada

El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).

Nou!!: 1511 і Virregnat de Nova Granada · Veure més »

Volta de la Capella Sixtina

La volta de la capella Sixtina és coneguda per la decoració pictòrica que el papa Juli II va encarregar a Miquel Àngel l'any 1508.

Nou!!: 1511 і Volta de la Capella Sixtina · Veure més »

Xah Budah Sultan

Xah Budah Sultan fou kan xibànida, fill i hereu de Abu l-Khayr al que es diu que va premorir (abans de 1468 o 1469) o al que, segons el Tarikh-i-Abulkhair hauria succeït.

Nou!!: 1511 і Xah Budah Sultan · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1511 і Xèrica · Veure més »

Xiva de Morella

Xiva de Morella o simplement Xiva és un poble situat en el terme municipal de Morella (els Ports, País Valencià) i hi pertany administrativament.

Nou!!: 1511 і Xiva de Morella · Veure més »

Yunus II

Yunus II o Yunis II fou un emir mànida del Xuf.

Nou!!: 1511 і Yunus II · Veure més »

(9629) Servet

(9629) Servet és un asteroide descobert el 15 d'agost de 1993 pel belga Eric Walter Elst a l'Observatori de Caussóus, a la Provença.

Nou!!: 1511 і (9629) Servet · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1511 і 13 d'abril · Veure més »

1574

;Països Catalans.

Nou!!: 1511 і 1574 · Veure més »

1592

Sense descripció.

Nou!!: 1511 і 1592 · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1511 і 17 d'octubre · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1511 і 18 de juny · Veure més »

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1511 і 21 de desembre · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1511 і 27 d'octubre · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1511 і 27 de juny · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1511 і 29 de setembre · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1511 і 30 de juliol · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant