Lluminositat

La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.

Usa IA

Taula de continguts

1. 647 les relacions: AA del Taure, AB de l'Orada, AB del Cotxer, Achird, Adhafera, AG de la Quilla, AG del Dragó, AGC, Ain (estrella), Albireo, Alcíone (estrella), Alderamin, Alfa d'Hèrcules, Alfa de Brúixola, Alfa de l'Au del Paradís, Alfa de l'Hidra Mascle, Alfa de l'Indi, Alfa de l'Orada, Alfa de l'Unicorn, Alfa de la Cabellera de Berenice, Alfa de la Mosca, Alfa de la Sageta, Alfa del Camaleó, Alfa del Cavallet de Pintor, Alfa del Compàs, Alfa del Dofí, Alfa del Forn, Alfa del Linx, Alfa del Llangardaix, Alfa del Llop, Alfa del Microscopi, Alfa del Peix Volador, Alfa del Rellotge, Alfa del Reticle, Alfa del Sextant, Algieba, Algorab, Alkaid, Alkes, Alnilam, Alnitak, Alphard, Altair, Altais, Aludra, Alula Borealis, Alya, Anàleg a la Terra, Andròmeda XVIII, Anser (estrella), ... Ampliar l'índex (597 més) » « Shrink índex

AA del Taure

AA del Taure (AA Tauri) és un estel que s'hi troba a la constel·lació del Taure a uns 450 anys llum de distància del sistema solar.

Veure Lluminositat і AA del Taure

AB de l'Orada

AB de l'Orada (AB Dor / HD 36705 / HIP 25647) és un sistema estel·lar que s'hi troba a 48,7 anys llum a la constel·lació austral de l'Orada.

Veure Lluminositat і AB de l'Orada

AB del Cotxer

AB del Cotxer (AB Aurigae) és un estel variable en la constel·lació del Cotxer.

Veure Lluminositat і AB del Cotxer

Achird

Achird (Eta Cassiopeiae / η Cas), és una estrella doble situada a la constel·lació de Cassiopea.

Veure Lluminositat і Achird

Adhafera

Adhafera (Zeta del Lleó / ζ Leonis) és un estel de la constel·lació del Lleó.

Veure Lluminositat і Adhafera

AG de la Quilla

AG de la Quilla (AG Carinae) és un estel variable en la constel·lació austral de la Quilla.

Veure Lluminositat і AG de la Quilla

AG del Dragó

AG del Dragó (AG Draconis) és un estrella variable de la constel·lació del Dragó de magnitud aparent +9,75.

Veure Lluminositat і AG del Dragó

AGC

* Agrupació Guerrillera de Catalunya, grup guerriller històric d'oposició al franquisme a Catalunya.

Veure Lluminositat і AGC

Ain (estrella)

Ain (Èpsilon del Taure / ε Tauri) és un estel situat a la constel·lació del Taure que pertany al cúmul obert de les Híades.

Veure Lluminositat і Ain (estrella)

Albireo

Albireo (Beta del Cigne / β Cygni) és la cinquena estrella més brillant de la constel·lació del Cigne (Cygnus).

Veure Lluminositat і Albireo

Alcíone (estrella)

Alcíone, oficialment Alcyone (Eta del Taure / η Tauri) és un sistema estel·lar en la constel·lació del Taure.

Veure Lluminositat і Alcíone (estrella)

Alderamin

Alderamin a la seva constel·lació Alderamin (Alfa Cephei / α Cep / 5 Cep) és una estrella situada a la constel·lació de Cepheus, la seva més brillant, amb magnitud aparent +2,43.

Veure Lluminositat і Alderamin

Alfa d'Hèrcules

Alfa d'Hèrcules (α Herculis) és un sistema estel·lar múltiple de magnitud aparent +3,31 en la constel·lació d'Hèrcules.

Veure Lluminositat і Alfa d'Hèrcules

Alfa de Brúixola

Alfa de Brúixola (α Pyxidis) és l'estel més brillant de la constel·lació de Brúixola, amb magnitud aparent +3,68.

Veure Lluminositat і Alfa de Brúixola

Alfa de l'Au del Paradís

Alfa de l'Au del Paradís (α Apodis) és l'estel més brillant de la constel·lació de l'Au del Paradís, amb magnitud aparent +3,83.

Veure Lluminositat і Alfa de l'Au del Paradís

Alfa de l'Hidra Mascle

Alfa de l'Hidra Mascle (α Hydri) és un estel de magnitud aparent +2,90 a la constel·lació de l'Hidra Mascle, la segona més brillant de la mateixa després de β Hydri.

Veure Lluminositat і Alfa de l'Hidra Mascle

Alfa de l'Indi

Alfa de l'Indi (α Indi) és l'estel més brillant en la constel·lació de l'Indi, amb magnitud aparent +3,11.

Veure Lluminositat і Alfa de l'Indi

Alfa de l'Orada

Alfa de l'Orada (α Doradus) és l'estel més brillant de la constel·lació austral de l'Orada, sent la seva magnitud aparent +3,30.

Veure Lluminositat і Alfa de l'Orada

Alfa de l'Unicorn

Alfa de l'Unicorn (α Monocerotis) és un estel de la constel·lació de l'Unicorn, Monoceros, de magnitud aparent +3,94.

Veure Lluminositat і Alfa de l'Unicorn

Alfa de la Cabellera de Berenice

Alfa de la Cabellera de Berenice (α Comae Berenices) és un estel binari, el segon més brillant de la constel·lació de la Cabellera de Berenice, després de β Comae Berenices.

Veure Lluminositat і Alfa de la Cabellera de Berenice

Alfa de la Mosca

Alfa de la Mosca (α Muscae) és l'estel més brillant en la constel·lació de la Mosca, amb magnitud aparent +2,69.

Veure Lluminositat і Alfa de la Mosca

Alfa de la Sageta

Alfa de la Sageta (α Sagittae) és un estel de la constel·lació de la Sageta.

Veure Lluminositat і Alfa de la Sageta

Alfa del Camaleó

Alfa del Camaleó (α Chamaeleontis) és l'estel més brillant de la constel·lació del Camaleó, amb magnitud aparent +4,05.

Veure Lluminositat і Alfa del Camaleó

Alfa del Cavallet de Pintor

Alfa del Cavallet de Pintor (α Pictoris) és l'estel més brillant de la constel·lació del Cavallet de Pintor, de magnitud aparent +3,24.

Veure Lluminositat і Alfa del Cavallet de Pintor

Alfa del Compàs

Alfa del Compàs (α Circini) és l'estel més brillant de la constel·lació del Compàs, amb magnitud aparent +3,19.

Veure Lluminositat і Alfa del Compàs

Alfa del Dofí

Alfa del Dofí (α Delphini) és un sistema estel·lar múltiple de la constel·lació del Dofí, el segon element més brillant després de Beta del Dofí, amb magnitud aparent +3,77.

Veure Lluminositat і Alfa del Dofí

Alfa del Forn

Alfa del Forn (α Fornacis) és l'estel més brillant de la constel·lació del Forn, amb magnitud aparent +3,80.

Veure Lluminositat і Alfa del Forn

Alfa del Linx

Alfa del Linx (α Lyncis) és l'estel més brillant de la petita constel·lació del Linx i l'única que té assignada una lletra grega de Bayer.

Veure Lluminositat і Alfa del Linx

Alfa del Llangardaix

Alfa del Llangardaix (α Lacertae) és l'estel més brillant en la constel·lació Lacerta, el llangardaix, de magnitud aparent +3,76.

Veure Lluminositat і Alfa del Llangardaix

Alfa del Llop

Alpha Lupi a la seva constel·lació Alfa del Llop (α Lupi) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Llop, amb una magnitud aparent de +2,30.

Veure Lluminositat і Alfa del Llop

Alfa del Microscopi

Alfa del Microscopi (α Microscopii) és un estel a la constel·lació del Microscopi.

Veure Lluminositat і Alfa del Microscopi

Alfa del Peix Volador

Alfa del Peix Volador (α Volantis) és un estel en la constel·lació del Peix Volador.

Veure Lluminositat і Alfa del Peix Volador

Alfa del Rellotge

Alfa del Rellotge (α Horologii) és l'estel més brillant en la constel·lació del Rellotge, situat a l'extrem nord de la mateixa, amb magnitud aparent +3,86.

Veure Lluminositat і Alfa del Rellotge

Alfa del Reticle

Alfa del Reticle (α Reticuli) és un estel de magnitud aparent +3,34, la més brillant en la constel·lació del Reticle.

Veure Lluminositat і Alfa del Reticle

Alfa del Sextant

Alfa del Sextant (α Sextantis) és l'estel més brillant de la constel·lació del Sextant, de magnitud aparent +4,48.

Veure Lluminositat і Alfa del Sextant

Algieba

Algieba a la constel·lació ''Leo'' Algieba (Gamma del Lleó / γ Leonis) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació del Lleó darrere de Regulus (α Leonis) i Denebola (β Leonis), amb magnitud aparent +2,21.

Veure Lluminositat і Algieba

Algorab

Algorab (Delta del Corb / δ Corvi) és la tercera estrella més brillant a la constel·lació del Corb, darrere de Gienah Gurab (γ Corvi) i Kraz (β Corvi), amb magnitud aparent +2,94.

Veure Lluminositat і Algorab

Alkaid

Alkaid a la constel·lació ''Ursa Major'' Benetnasch o Alkaid (Eta de l'Ossa Major / η Ursae Majoris) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de l'Ossa Major (Ursa Major), darrere d'Alioth (Èpsilon de l'Ossa Major) i Dubhe (Alfa de l'Ossa Major).

Veure Lluminositat і Alkaid

Alkes

Alkes (Alfa de la Copa / α Crateris) és un estel a la constel·lació de la Copa de magnitud aparent +4,08, la segona més brillant de la mateixa després de Labrum (δ Crateris).

Veure Lluminositat і Alkes

Alnilam

Alnilam a la seva constel·lació Alnilam (Èpsilon d'Orió / ε Orionis / 46 Orionis) és, amb magnitud aparent +1,70, la quarta estrella més brillant de la constel·lació d'Orió.

Veure Lluminositat і Alnilam

Alnitak

Constel·lació d'Orió Alnitak (Zeta d'Orió / ζ Orionis / 50 Orionis) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Orió.

Veure Lluminositat і Alnitak

Alphard

Alphard a la seva constel·lació Alphard (Alfa de l'Hidra Femella / α Hydrae) és l'estel més important de la constel·lació de l'Hidra Femella amb magnitud aparent +1,99.

Veure Lluminositat і Alphard

Altair

Altair (Alfa de l'Àguila / α Aquilae) és l'estel més brillant de la constel·lació de l'Àguila i el dotzè estel més brillant del cel nocturn.

Veure Lluminositat і Altair

Altais

Altais (Delta del Dragó / δ Draconis) és el quart estel més brillant a la constel·lació del Dragó, després d'Etamin (γ Draconis), η Draconis i Alwaid (β Draconis).

Veure Lluminositat і Altais

Aludra

Aludra a la seva constel·lació Aludra (η Canis Majoris / η CMa / 31 Canis Majoris) és la cinquena estrella més brillant de la constel·lació Ca Major.

Veure Lluminositat і Aludra

Alula Borealis

Alula Borealis (Nu de l'Ossa Major / ν Ursae Majoris) és un estel en la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +3,49.

Veure Lluminositat і Alula Borealis

Alya

Alya o Alga (θ Ser / θ Serpentis / 63 Serpentis) és un estel a la constel·lació del Serpent, situat en Serpens Cauda, la cua de la serp.

Veure Lluminositat і Alya

Anàleg a la Terra

IST (Índex de Similitud amb la Terra). Un anàleg a la Terra, també definit com a Terra bessona, exoterra, segona Terra, Terra alienígena, Terra 2 o planeta tipus-Terra, és un món o planeta amb condicions similars a les terrestres.

Veure Lluminositat і Anàleg a la Terra

Andròmeda XVIII

Andromeda XVIII (PGC 5056918), descoberta el 2008, és una galàxia nana esferoïdal (no té anells, baixa lluminositat, molta matèria fosca, poc gas o pols), i és un satèl·lit de la galàxia d'Andròmeda (M31).

Veure Lluminositat і Andròmeda XVIII

Anser (estrella)

Anser (Alfa de la Guineueta / α Vulpeculae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Guineueta, amb magnitud aparent +4,44.

Veure Lluminositat і Anser (estrella)

Antares (estrella)

Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.

Veure Lluminositat і Antares (estrella)

Antic Hospital de Santa Caterina

L'Antic Hospital de Santa Caterina és un edifici de Girona que fou construït durant el per satisfer les necessitats de la població de la ciutat i que des del 2010 és la seu de la Generalitat de Catalunya a la demarcació.

Veure Lluminositat і Antic Hospital de Santa Caterina

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Veure Lluminositat і Any llum

AO dels Llebrers

AO dels Llebrers (AO Canum Venaticorum) és un estel variable a la constel·lació dels Llebrers, la quarta més brillant de la mateixa.

Veure Lluminositat і AO dels Llebrers

Argó

Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.

Veure Lluminositat і Argó

Arneb

Arneb a la seva constel·lació Arneb (Alfa de la Llebre / α Leporis) és una estrella de magnitud aparent +2,58, la més brillant a la constel·lació de la Llebre.

Veure Lluminositat і Arneb

Arthur Eddington

V Club for the meeting where Eddington presented his observations of the curvature of light around the sun, confirming Einstein's Theory of General Relativity. They include the line "A general discussion followed. The President remarked that the 83rd meeting was historic".--> fou un astrofísic britànic de principis del.

Veure Lluminositat і Arthur Eddington

Asellus Borealis

Asellus Borealis (Gamma del Cranc / γ Cancri) és un estel en la constel·lació del Cranc de magnitud aparent +4,67.

Veure Lluminositat і Asellus Borealis

Aspidiske

Constel·lació ''Carina'' Aspidiske és el nom de l'estrella Carinae (Car / HD 80404), la quarta més brillant de la constel·lació de Carina, de magnitud aparent +2,21.

Veure Lluminositat і Aspidiske

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Veure Lluminositat і Astronomia

Astronomia estel·lar

S'anomena astronomia estel·lar l'estudi dels estels; la seva formació, evolució i final, així com les seves propietats i distribució.

Veure Lluminositat і Astronomia estel·lar

AT del Microscopi

AT del Microscopi (AT Microscopii) és un sistema estel·lar en la constel·lació del Microscopi, situat al nord-oest de α Microscopii, al sud-oest de ω Capricorni i a l'est d'Askella (ζ Sagittarii).

Veure Lluminositat і AT del Microscopi

Atles (estrella)

Atles, oficialment Atlas (27 del Taure / 27 Tauri), és un estel que forma part del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure.

Veure Lluminositat і Atles (estrella)

Autoestereoscòpia

En aquest exemple, les papallones celestes de la fila inferior, estan en un pla més proper que les de la fila mitjana de color mostassa i dues files en un pla superior respecte al fons de flors. Les papallones celestes de la fila superior es troben en diferents plans per sobre el fons de núvols Lautoestereoscòpia és un mètode per reproduir imatges tridimensionals que puguin ser visualitzades sense que l'usuari hagi d'utilitzar cap dispositiu especial (com ulleres o cascos especials) ni necessiti condicions especials de llum.

Veure Lluminositat і Autoestereoscòpia

AW de l'Ossa Major

AW de l'Ossa Major (AW Ursae Majoris) és un estel variable de la constel·lació de l'Ossa Major.

Veure Lluminositat і AW de l'Ossa Major

Ípsilon Sagittarii

Ípsilon Sagittarii (υSagittarii / υSgr / 46 Sagittarii) és un sistema estel·lar a la constel·lació del Sagitari de magnitud aparent +4,58.

Veure Lluminositat і Ípsilon Sagittarii

Èpsilon Cephei

Èpsilon Cephei (ε Cep / 23 Cephei / HD 211336) és un estel de magnitud aparent +4,18 a la constel·lació de Cefeu.

Veure Lluminositat і Èpsilon Cephei

Èpsilon de l'Escaire

Èpsilon de l'Escaire (ε Normae) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Escaire.

Veure Lluminositat і Èpsilon de l'Escaire

Èpsilon de l'Hidra Femella

Èpsilon de l'Hidra Femella (ε Hydrae) és un sistema estel·lar múltiple a la constel·lació de l'Hidra Femella, de magnitud aparent +3,38.

Veure Lluminositat і Èpsilon de l'Hidra Femella

Èpsilon de l'Indi

Èpsilon de l'Indi (ε Indi) és una estrella situada a la petita constel·lació de l'Indi, a prop del Petit Núvol de Magalhães.

Veure Lluminositat і Èpsilon de l'Indi

Èpsilon de Perseu

Èpsilon de Perseu (ε Persei) és el quart estel més brillant a la constel·lació de Perseu després de Mirfak (α Persei), Algol (β Persei) i Zeta de Perseu (ζ Persei).

Veure Lluminositat і Èpsilon de Perseu

Èpsilon del Centaure

Èpsilon del Centaure (ε Centauri) és una estrella de magnitud aparent +2,29 situada a la constel·lació de Centaure.

Veure Lluminositat і Èpsilon del Centaure

Èpsilon del Forn

Èpsilon del Forn (ε Fornacis) és un estel a la constel·lació del Forn.

Veure Lluminositat і Èpsilon del Forn

Èpsilon Serpentis

Èpsilon Serpentis (ε Ser / 37 Ser / HD 141795) és un estel de magnitud aparent +3,71 en la constel·lació de Serpens, situada en Serpens Caput —el cap de la serp—.

Veure Lluminositat і Èpsilon Serpentis

Òmicron de la Verge

Òmicron de la Verge (ο Virginis) és un estel a la constel·lació de la Verge (Virgo) de magnitud aparent +4,13.

Veure Lluminositat і Òmicron de la Verge

Òmicron del Taure

Òmicron del Taure (ο Tauri) és un estel a la constel·lació del Taure de magnitud aparent +3,62.

Veure Lluminositat і Òmicron del Taure

Òmicron Sagittarii

Òmicron Sagittarii (ο Sgr / 39 Sagittarii / HD 177241 / HR 7217) és un estel a la constel·lació del Sagitari de magnitud aparent +3,77.

Veure Lluminositat і Òmicron Sagittarii

Òmicron2 Canis Majoris

Òmicron² Canis Majoris (ο ² CMa / 24 Canis Majoris / HD 53.138) és una estrella a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +3,02.

Veure Lluminositat і Òmicron2 Canis Majoris

Banda d'inestabilitat

La banda d'inestabilitat La banda d'inestabilitat és una regió en diagonal en el diagrama HR que està ocupat per estrelles variables polsants (incloent variables RR Lyrae, variables Cepheides, variables W Virginis, variables ZZ Ceti, variables RV Tauri, variables Delta Scuti, variables SX Phoenicis i estrelles oscil·lants ràpides Ap).

Veure Lluminositat і Banda d'inestabilitat

BES III

BES III (Espectròmetre de Pequín III, en les seves sigles en anglès) és un experiment de física de partícules que es troba al col·lisionador electró-positró de Pequín (BEPC II) a l'Institut de Física d'Altes Energies (IHEP) d'aquesta ciutat.

Veure Lluminositat і BES III

Beta de Capricorn

Beta de Capricorn (β Capricorni), també Dabih (nom oficial del component principal), és el segon estel més brillant en la constel·lació de Capricorn després de Deneb Algedi (δ Capricorni).

Veure Lluminositat і Beta de Capricorn

Beta de l'Orada

Beta de l'Orada (β Doradus) és el segon estel més brillant de la constel·lació de l'Orada després d'α Doradus.

Veure Lluminositat і Beta de l'Orada

Beta de la Corona Boreal

Beta de la Corona Boreal (β Coronae Borealis) és un estel de magnitud aparent +3,66, el segon més brillant de la constel·lació de la Corona Boreal després d'Alphecca (α Coronae Borealis).

Veure Lluminositat і Beta de la Corona Boreal

Beta de la Girafa

Beta de la Girafa (β Camelopardalis) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Girafa amb magnitud aparent +4,03.

Veure Lluminositat і Beta de la Girafa

Beta del Burí

Beta del Burí (β Caeli) (SIMBAD) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació del Burí amb magnitud aparent +5,04, després de α Caeli i γ¹ Caeli.

Veure Lluminositat і Beta del Burí

Beta del Cavallet de Pintor

Beta del Cavallet de Pintor (β Pictoris) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet de Pintor.

Veure Lluminositat і Beta del Cavallet de Pintor

Beta del Forn

Beta del Forn (β Fornacis) és un estel de magnitud aparent +4,46 a la constel·lació del Forn.

Veure Lluminositat і Beta del Forn

Beta del Lleó Menor

Beta del Lleó Menor (β Leonis Minoris) és un estel a la petita constel·lació del Lleó Menor de magnitud aparent +4,20.

Veure Lluminositat і Beta del Lleó Menor

Beta del Peix Volador

Beta del Peix Volador (β Volantis) és un estel en la constel·lació de Volans, el peix volador.

Veure Lluminositat і Beta del Peix Volador

Beta del Triangle

Beta del Triangle (β Trianguli) és l'estel més brillant en la constel·lació del Triangle amb magnitud aparent +3,00, per davant d'Alfa del Triangle.

Veure Lluminositat і Beta del Triangle

Beta del Triangle Austral

Beta del Triangle Austral (β Trianguli Australis), ocasionalment anomenat Betria, és el segon estel més brillant de la constel·lació del Triangle Austral —després d'Atria (α Trianguli Australis)— amb magnitud aparent +2,83.

Veure Lluminositat і Beta del Triangle Austral

Beta Sagittae

Beta Sagittae (β Sge / 6 Sagittae / HD 185958) és un estel de magnitud aparent +4,39.

Veure Lluminositat і Beta Sagittae

Beta Scuti

Beta Scuti (β Sct / HD 173764 / HR 7063) és una estrella a la constel·lació de l'Escut, Scutum, originalment Scutum Sobiescii, l'escut de Sobieski.

Veure Lluminositat і Beta Scuti

Betelgeuse

Betelgeuse Betelgeuse (Alfa d'Orió / α Orionis) és una gran estel roig a la constel·lació d'Orió, la segona més brillant.

Veure Lluminositat і Betelgeuse

Biaix de Malmquist

El biaix de Malmquist, en astronomia, és un efecte de selecció en l'observació descrit per primera vegada per l'astrònom Gunnar Malmquist (1893-1982).

Veure Lluminositat і Biaix de Malmquist

Binària de raigs X

Les estrelles binàries de raigs X són una classe de sistema binari que són molt lluminoses en raigs x (10 33 - 10 39 erg/s).

Veure Lluminositat і Binària de raigs X

Binària eclipsant

Les estrelles binàries eclipsants són aquelles en què les seves òrbites estan alineades amb la nostra de tal manera que, periòdicament, l'una passa per davant de l'altra.

Veure Lluminositat і Binària eclipsant

BM de l'Escorpió

BM de l'Escorpió (BM Scorpii) és un estel variable en la constel·lació de l'Escorpió.

Veure Lluminositat і BM de l'Escorpió

BN dels Bessons

BN dels Bessons (BN Geminorum) és un estel variable a la constel·lació dels Bessons.

Veure Lluminositat і BN dels Bessons

BP del Bover

BP del Bover (BP Bootis) és un estel variable a la constel·lació del Bover, situat molt prop del límit amb constel·lació del Dragó, Draco.

Veure Lluminositat і BP del Bover

Brillantor

Disminució de la brillantor amb la profunditat (foto submarina com a exemple) La brillantor o lluminositat és un atribut de la percepció visual en què una font sembla radiar o reflectir la llum.

Veure Lluminositat і Brillantor

Brillantor (desambiguació)

* Brillantor, claredat aparent i relativa d'objectes il·luminats o lluminosos captada per l'ull humà.

Veure Lluminositat і Brillantor (desambiguació)

BY del Bover

BY del Bover (BY Bootis) és un estel variable a la constel·lació del Bover, situat gairebé en el límit amb la veïna constel·lació dels Llebrers.

Veure Lluminositat і BY del Bover

Candela

La candela (símbol: cd) o bugia nova és una de les set unitats bàsiques del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Veure Lluminositat і Candela

Cúmul obert

M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.

Veure Lluminositat і Cúmul obert

CD de la Creu del Sud

CD de la Creu del Sud (CD Crucis) és una estrella variable de magnitud aparent mitjana +10,89.

Veure Lluminositat і CD de la Creu del Sud

CD del Taure

CD del Taure (CD Tauri) és un sistema estel·lar a la Taure que s'hi troba a 225 anys llum del sistema solar.

Veure Lluminositat і CD del Taure

CE de la Girafa

CE de la Girafa (CE Camelopardalis) és una estrella variable de magnitud aparent mitjana +4,60.

Veure Lluminositat і CE de la Girafa

Cebalrai

Cebalrai (Beta del Serpentari / β Ophiuchi) és un estel a la constel·lació del Serpentari, el portador de la serp, de magnitud aparent +2,75.

Veure Lluminositat і Cebalrai

Cecilia Payne-Gaposchkin

Cecilia Payne-Gaposchkin (10 de maig de 1900 - 7 de desembre de 1979) va ser una astrònoma i astrofísica britanicoamericana, destacada pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles.

Veure Lluminositat і Cecilia Payne-Gaposchkin

Celestia

Celestia és un projecte de codi obert de simulació de l'espai en 3 dimensions.

Veure Lluminositat і Celestia

Cercle cromàtic

Cercle de colors escalonat Cercle cromàtic amb degradat Llapis de colors disposats cromàticament Es denomina cercle cromàtic al resultant de distribuir al voltant d'un cercle els colors que conformen el segment de la llum visible de l'espectre solar, mantenint l'ordre correlatiu: terra siena torrat, ataronjat, ocre, verd, blau d'ultramar i violat.

Veure Lluminositat і Cercle cromàtic

Cervantes (estel)

Cervantes (Mi de l'Altar / μ Arae) és una estrella semblant al Sol, groga-taronja, a uns 40 anys llum del nostre sistema.

Veure Lluminositat і Cervantes (estel)

CFBDSIR 1458+10

CFBDSIR 1458+10 és un sistema binari de dues nanes marrons que orbiten entre si, es troba a 75 anys llum de la Terra descobert per l'estudi de nanes marrons del Canadà-França amb el Telescopi Canadà-França-Hawaii, i descobert que era binari pel Keck II.

Veure Lluminositat і CFBDSIR 1458+10

Chertan

Chertan (Theta del Lleó / θ Leonis) és el sisè estel més brillant de la constel·lació del Lleó, amb magnitud aparent +3,33.

Veure Lluminositat і Chertan

Classificació tèrmica d'habitabilitat planetària

La classificació tèrmica d'habitabilitat planetària és un catàleg desenvolupat pel Laboratori d'Habitabilitat Planetària (en anglès, PHL o «Planetary Habitability Laboratory») de la Universitat de Puerto Rico en Arecibo.

Veure Lluminositat і Classificació tèrmica d'habitabilitat planetària

Color

Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.

Veure Lluminositat і Color

Color del cel

Una part de la radiació electromagnètica emesa pel sol es reflecteix per l'atmosfera terrestre i no arriba a l'ull de l'observador terrestre, part d'aquesta radiació és visible (llum).

Veure Lluminositat і Color del cel

Colors HTML

En aquest article es descriuen els fonaments del sistema de colors RGB amb vista a fer-los servir en les pàgines HTML.

Veure Lluminositat і Colors HTML

Colors pastel

Pastels de diversos colors Els pastels o colors pastel són una família de colors pàl·lids que tenen un alt valor i una baixa saturació en l'espai de color HSV.

Veure Lluminositat і Colors pastel

Composició digital

La composició digital és el conjunt de tècniques utilitzades en cinema, televisió i en general en mitjans interactius, que permet la creació de complexes imatges digitals a partir de lorganització i ordenació de diverses fonts (com poden ser: vídeo, fotografia, imatges estàtiques o animades en 2D i 3D, fons pintats o text).

Veure Lluminositat і Composició digital

Constel·lació de Perseu

Perseu (Perseus) és una constel·lació de l'hemisferi nord, associada a l'heroi grec que va matar el monstre Medusa (Perseu).

Veure Lluminositat і Constel·lació de Perseu

Constel·lació del Llangardaix

El Llargandaix (Lacerta) és una de les 88 constel·lacions modernes segons la divisió de la Unió Astronòmica Internacional.

Veure Lluminositat і Constel·lació del Llangardaix

Constel·lació dels Peixos

Els Peixos (Pisces), de símbol Símbol dels Peixos, és una de les vuitanta-vuit constel·lacions modernes que pertany al grup de constel·lacions del Zodíac.

Veure Lluminositat і Constel·lació dels Peixos

Contrast (visió)

L'objecte de la dreta té més contrast que el de l'esquerra. El contrast es defineix com la diferència relativa en intensitat entre un punt d'una imatge i els seus voltants.

Veure Lluminositat і Contrast (visió)

Conversió d'estàndards de televisió

La conversió d'estàndards de televisió és el procés de canviar un tipus de sistema de televisió a un altre.

Veure Lluminositat і Conversió d'estàndards de televisió

Corall vermell

El corall vermell (Corallium rubrum) és una espècie d'antozou octacoral·li de l'ordre Alcyonacea.

Veure Lluminositat і Corall vermell

COROT

COROT (del francès: COnvection ROtation et Transits planétaires; català: COnvecció ROtació i Trànsits planetàris) és una missió espacial de l'Agència Espacial Francesa (CNES) conjuntament amb l'Agència Espacial Europea (ESA) i altres col·laboradors internacionals.

Veure Lluminositat і COROT

CPD-57 2874

CPD-57 2874 (CPD-57º2874 / CD-57 3107 / LS 1468) és un estel a la constel·lació de la Vela, situat a 2.500 ± 500 parsecs (8.150 anys llum) del sistema solar.

Veure Lluminositat і CPD-57 2874

Cygnus X-3

Cygnus X-3 és una poderosa font de rajos-X localitzada a 37.000 anys llum en la constel·lació del Cigne.

Veure Lluminositat і Cygnus X-3

DD del Llangardaix

DD del Llangardaix (DD Lacertae) és una estrella a la constel·lació del Llangardaix, (Lacerta).

Veure Lluminositat і DD del Llangardaix

Delta d'Hèrcules

Delta d'Hèrcules (δ Herculis) és un sistema estel·lar múltiple de magnitud aparent +3,14, el tercer element més brillant de la constel·lació d'Hèrcules després de Kornephoros (β Herculis) i ζ Herculis.

Veure Lluminositat і Delta d'Hèrcules

Delta de l'Escorpió

Dschubba a la seva constel·lació Delta de l'Escorpió (δ Scorpii) és una estrella binària a la constel·lació de l'Escorpió.

Veure Lluminositat і Delta de l'Escorpió

Delta de la Copa

Delta de la Copa (δ Crateris), de nom tradicional Labrum, és un estel de la constel·lació de la Copa, el més brillant de la constel·lació amb magnitud aparent +3,56.

Veure Lluminositat і Delta de la Copa

Delta de la Corona Boreal

Delta de la Corona Boreal (δ Coronae Borealis) és un estel variable RS Canum Venaticorum de la constel·lació de la Corona Boreal.

Veure Lluminositat і Delta de la Corona Boreal

Delta de Perseu

Delta de Perseu (δ Persei) és un estel de la constel·lació de Perseu de magnitud aparent +2,99.

Veure Lluminositat і Delta de Perseu

Delta del Bover

Delta del Bover (δ Bootis) és un estel a la constel·lació del Bover de magnitud aparent +3,46.

Veure Lluminositat і Delta del Bover

Delta del Burí

Delta del Burí (δ Caeli) (SIMBAD) (The Bright Star Catalogue) és una estrella en la constel·lació del Burí de magnitud aparent +5,05.

Veure Lluminositat і Delta del Burí

Delta del Centaure

Delta Centauri a la seva constel·lació Delta del Centaure (δ Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +2,58.

Veure Lluminositat і Delta del Centaure

Delta del Compàs

Delta del Compàs (δ Circini) és una estrella de la constel·lació del Compàs, de magnitud aparent +5,04.

Veure Lluminositat і Delta del Compàs

Delta del Gall Dindi

Delta del Gall Dindi (δ Pavonis) és el tercer estel més brillant en la constel·lació de Gall dindi, amb magnitud aparent +3,55, superada en lluentor per Peacock (α Pavonis) i β Pavonis. A tan sols 19,9 anys llum del Sistema Solar, és un dels anàlegs solars —estrelles de característiques semblants al Sol— més propers.

Veure Lluminositat і Delta del Gall Dindi

Delta Scuti

Delta Scuti (δ Sct / 2 Scuti / HD 172748 / HR 7020) és un sistema estel·lar en la constel·lació d'Scutum. Encara que és sols el quart estel més brillant de la seva constel·lació, probablement és el més conegut car és el prototip d'un grup de variables que porten el seu nom, variables Delta Scuti.

Veure Lluminositat і Delta Scuti

Delta Serpentis

Delta Serpentis (δ Ser / 13 Serpentis / HD 138917J) és un sistema estel·lar en la constel·lació de Serpens, situat en Serpens Caput, el cap de la serp.

Veure Lluminositat і Delta Serpentis

Delta1 Canis Minoris

Delta¹ Canis Minoris (δ¹ CMi / 7 Canis Minoris / HD 59881) és un estel en la constel·lació del Ca Menor que comparteix la denominació de Bayer Delta amb altres dos estels, Delta² Canis Minoris (δ² CMi) i Delta3 Canis Minoris (δ3 CMi).

Veure Lluminositat і Delta1 Canis Minoris

Denebola

Denebola (Beta del Lleó / β Leonis) és el segon estel més brillant en la constel·lació del Lleó, darrere de Regulus (α Leonis).

Veure Lluminositat і Denebola

Diagrama color-color

En astronomia, el diagrama color–color és un diagrama que compara les magnituds aparents d'estels a diferents longituds d'ona.

Veure Lluminositat і Diagrama color-color

Diagrama de color-magnitud per a galàxies

El diagrama de color-magnitud per a galàxies és un gràfic que mostra la relació existent entre la lluminositat, magnitud absoluta, i massa de les galàxies, desenvolupat el 2003 de manera preliminar per Eric F. Bell i els seus col·laboradors de l'exploració COMBO-17  per a explicar la distribució bimodal de galàxies vermelles i blaves que es veien en les anàlisis de les dades del SDSS,  i fins i tot molt abans en 1961 en estudis realitzats per l'astrònom Gérard de Vaucouleurs.

Veure Lluminositat і Diagrama de color-magnitud per a galàxies

DT dels Llebrers

DT dels Llebrers (DT Canum Venaticorum) és un estel a la constel·lació dels Llebrers de magnitud aparent +5,89.

Veure Lluminositat і DT dels Llebrers

Dubhe

Dubhe A, B i C. Dubhe (Alfa de l'Ossa Major / α Ursae Majoris) és el segon estel més brillant de la constel·lació de l'Ossa Major, després d'Alioth (ε Ursae Majoris).

Veure Lluminositat і Dubhe

Eclipsi

Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.

Veure Lluminositat і Eclipsi

Edat de la Terra

La Terra vista per l'Apollo 17 Ledat de la Terra és d'uns 4.540 milions d'anys Aquesta edat s'ha determinat per datació radiomètrica de material meteorític i és coherent amb l'edat de les mostres de roques terrestres i lunars més antigues que es coneixen.

Veure Lluminositat і Edat de la Terra

EE del Lleó

EE del Lleó (EE Leonis) és un estel situat a 22,2 anys llum del sistema solar.

Veure Lluminositat і EE del Lleó

Ejnar Hertzsprung

Ejnar Hertzsprung (8 d'octubre de 1873 Copenhaguen – 21 d'octubre de 1967 Roskilde) fou un químic i astrònom danès.

Veure Lluminositat і Ejnar Hertzsprung

El col·leccionista d'estampes

El col·leccionista d'estampes, altrament conegut com L'afeccionat a les estampes, és una sèrie de tres quadres pintats per Marià Fortuny i Marsal durant la dècada de 1860.

Veure Lluminositat і El col·leccionista d'estampes

El gran dia de Girona

El gran dia de Girona és una pintura a l'oli de grans dimensions (4,96 × 10,82 m) realitzada per Ramon Martí i Alsina. Tot i que no està datada, els experts la situen entre 1863 i 1864. És l'obra de cavallet més grossa de la història de la pintura catalana.

Veure Lluminositat і El gran dia de Girona

Elnath

Elnath (Beta del Taure / β Tauri) és un estel situat a la constel·lació del Taure, Taurus.

Veure Lluminositat і Elnath

Eltanin

Eltanin (Gamma del Dragó / γ Draconis) és l'estel de major lluentor en la constel·lació del Dragó.

Veure Lluminositat і Eltanin

Endarrerida blava

accès.

Veure Lluminositat і Endarrerida blava

Enif

Enif Enif (ε Pegasi / ε Peg / 8 Pegasi) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Pegàs amb magnitud aparent +2,38.

Veure Lluminositat і Enif

Enreixat

Els enreixats són estímuls habitualment usats en percepció visual.

Veure Lluminositat і Enreixat

Entrada de les croades a Constantinoble

Entrada de les croades a Constantinoble (en francès, L'entrée des croisés à Constantinople o La prise de Constantinople par les croisés) és una pintura del romàntic francès Eugène Delacroix que es troba al museu del Louvre, a París.

Veure Lluminositat і Entrada de les croades a Constantinoble

EP de la Guineueta

EP de la Guineueta (EP Vulpeculae) és un estel variable a la constel·lació de la Guineueta.

Veure Lluminositat і EP de la Guineueta

Erupció de raigs X

En astronomia una erupció de raigs X (coneguda internacionalment amb la seva denominació anglesa: Burster o XRB) són una classe d'estel binari de rajos X que mostra periòdics i sobtats increments de lluminositat, típicament en un factor de 10 vegades o més, dins de la regió de rajos X de l'espectre electromagnètic.

Veure Lluminositat і Erupció de raigs X

Esclat de raigs gamma

estrella massiva en procés de fusió nuclear convertint els elements més lleugers en altres més pesants. Quan la fusió ja no genera la pressió suficient per contrarestar la gravetat, l'estrella es col·lapsa ràpidament per formar un forat negre.

Veure Lluminositat і Esclat de raigs gamma

Espai de color

Espectre de llum visible. Un espai de color és la combinació d'un model de color i d'una apropiada funció de representació gràfica d'aquest model.

Veure Lluminositat і Espai de color

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Veure Lluminositat і Estel

Estel CH

Un estel CH o estrella CH és una classe d'estel de carboni caracteritzat per la presència de bandes d'absorció CH summament fortes en els seus espectres.

Veure Lluminositat і Estel CH

Estel de tecneci

Un estel de tecneci o estrella de tecneci és un estel peculiar l'espectre del qual conté línies d'absorció de tecneci, un metall lleugerament radioactiu.

Veure Lluminositat і Estel de tecneci

Estel de tipus S

Un estel de tipus S o estrella de tipus S (o simplement S) és un estel gegant vermell de tipus espectral S similars als de tipus k5-M, que mostra bandes d'òxid de zirconi a més de les d'òxid de titani característiques dels estels gegants de tipus K i M. Altres elements de processos S, per exemple òxid d'itri i tecneci, estan també ampliats, indicant captura neutrònica d'elements del cinquè període de la taula periòdica (zirconi, itri, etc.).

Veure Lluminositat і Estel de tipus S

Estel del Nord

L'Estel del Nord, Estel Polar o Polaris és l'estel alfa de l'Ossa Menor, el més brillant del pol nord celeste.

Veure Lluminositat і Estel del Nord

Estel gegant lluminós

Diagrama de Hertzsprung-Russell: Abscisses: Tipus espectral / Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II '''Gegants lluminosos'''. III Gegants. IV Subgegant. V Seqüència principal. VI Subnanes. VII Subnanes blanques. Un estel gegant lluminós o estrella gegant lluminosa és un estel de classe de lluminositat II en la classificació espectral de Yerkes.

Veure Lluminositat і Estel gegant lluminós

Estrella binària

Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.

Veure Lluminositat і Estrella binària

Estrella de Luyten

L'Estella de Luyten (GJ 273 / LHS 33 / HIP 36208) és un estel de magnitud aparent +9,85, de qui el gran moviment propi va ser probablement descobert per l'astrònom Willem Jacob Luyten, a qui deu el seu nom.

Veure Lluminositat і Estrella de Luyten

Estrella de Van Maanen

L'Estel de Van Maanen (VMa 2 / GJ 35 / WD 0046+051) és un nan blanc en la constel·lació dels Peixos, situat a l'oest de δ Piscium i a l'est d'ω Piscium. (SIMBAD) De magnitud aparent +12,4, és massa tènue per ser visible a ull nu, però pot ser observat amb un telescopi de 150-200 mm d'obertura o amb telescopis més petits equipats amb una càmera CCD.

Veure Lluminositat і Estrella de Van Maanen

Estrella FU Orionis

Una estrella FU Orionis o estel FU Orionis, també anomenades objectes FU Orionis (FU Ori), són estrelles preseqüència principal que mostren un canvi molt acusat de magnitud i tipus espectral.

Veure Lluminositat і Estrella FU Orionis

Estrella gegant

Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.

Veure Lluminositat і Estrella gegant

Estrella K V

Un estel K V o estrella K V, també conegut com a nan taronja o estrella nana taronja és un estel de la seqüència principal de tipus espectral K i lluminositat de classe V. Aquests estels tenen una mida entre els nans vermells i els nans grocs anàlegs al Sol.

Veure Lluminositat і Estrella K V

Estrella predegenerada

Un estel predegenerat o estel PG 1159 (estrella predegenerada o estrella PG 1159), és un estel amb una atmosfera deficient en hidrogen que està en transició entre ser l'estel central d'una nebulosa planetària i una nana blanca calent.

Veure Lluminositat і Estrella predegenerada

Estrella subnana

Diagrama de Hertzsprung-Russell: abscisses: Tipus espectral Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II Gegants lluminoses. III Gegants. IV subgegant. V Seqüència principal. '''VI subnana'''. VII Nanes blanques. Una estrella subnana o estel subnan és una estrella amb lluminositat classe VI en la classificació espectral de Yerkes.

Veure Lluminositat і Estrella subnana

Estrella T Tauri

'''Estrella T Tauri''' amb un disc circumestel·lar (representació artística) Les estrelles T Tauri, o estels T Tauri, són un tipus d'estrelles variables irregulars anomenades a partir de l'objecte prototípic del grup, en aquest cas, l'estrella T Tauri.

Veure Lluminositat і Estrella T Tauri

Estrella variable

Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.

Veure Lluminositat і Estrella variable

Estrella variable eruptiva

Els estels variables eruptives són una classe d'estels que inclouen diversos tipus d'estels variables.

Veure Lluminositat і Estrella variable eruptiva

Estrella variable polsant

Es diu estel variable polsant a un tipus d'estel variable intrínsec la lluminositat del qual, temperatura superficial i espectre canvien a causa d'una expansió i contracció periòdica de les capes exteriors de l'estel.

Veure Lluminositat і Estrella variable polsant

Estructura estel·lar

Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.

Veure Lluminositat і Estructura estel·lar

Eta Canis Minoris

Eta Canis Minoris (η CMi / 5 Canis Minoris / HD 58923) és un estel a la constel·lació del Ca Menor de magnitud aparent +5,24.

Veure Lluminositat і Eta Canis Minoris

Eta Cephei

Eta Cephei (η Cep / 3 Cephei) és un estel a la constel·lació de Cefeu de magnitud aparent +3,41.

Veure Lluminositat і Eta Cephei

Eta de l'Escorpió

Eta de l'Escorpió (η Scorpii) és un estel de magnitud aparent +3,33 situada en la constel·lació de l'Escorpió.

Veure Lluminositat і Eta de l'Escorpió

Eta de l'Ossa Menor

Eta de l'Ossa Menor (η Ursae Minoris) és un estel a la constel·lació de l'Ossa Menor.

Veure Lluminositat і Eta de l'Ossa Menor

Eta de la Quilla

Eta de la Quilla (η Carinae) és un estel del tipus variable lluminós blau hipermassiu, situat en la constel·lació de la Quilla, al voltant de 7500 anys-llum (2300 parsecs) del sistema solar, és membre del cúmul estel·lar obert Trumpler 16.

Veure Lluminositat і Eta de la Quilla

Eta de la Verge

Eta de la Verge (η Virginis) és un sistema estel·lar triple de magnitud aparent +3,89, en la constel·lació de la Verge.

Veure Lluminositat і Eta de la Verge

Eta del Bover

Eta del Bover (η Bootis) és un estel binari, el tercer estel més brillant a la constel·lació del Bover després d'Arcturus (α Bootis) i Hissar (ε Bootis).

Veure Lluminositat і Eta del Bover

Eta del Centaure

Constel·lació de Centaure Eta delCentaure (η Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +2,33.

Veure Lluminositat і Eta del Centaure

Eta del Corb

Eta del Corb (η Corvi) és un estel de magnitud aparent +4,31 a la constel·lació del Corb.

Veure Lluminositat і Eta del Corb

Eta del Cranc

Eta del Cranc (η Cancri) és un estel a la constel·lació del Cranc (Càncer) de magnitud aparent +5,34.

Veure Lluminositat і Eta del Cranc

Eta del Lleó

Eta del Lleó (η Leonis) és un estel de magnitud aparent +3,52 a la constel·lació del Lleó, l'octava més brillant de la mateixa però també la més distant entre elles, ja que s'hi troba al voltant de 2.000 ó 2.100 anys llum del sistema solar.

Veure Lluminositat і Eta del Lleó

Eta del Telescopi

Eta del Telescopi (η Telescopii) és un sistema binari compost per un estel blanc de la seqüència principal i una nana marró.

Veure Lluminositat і Eta del Telescopi

Etalonatge digital

Tradicionalment l'etalonatge ha sigut un procés de laboratori cinematogràfic que mitjançant processos fotoquímics aconseguia igualar el color, la lluminositat i el contrast dels diferents plans que formaven les seqüències d'una pel·lícula de cine.

Veure Lluminositat і Etalonatge digital

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Veure Lluminositat і Evolució estel·lar

FF Andromedae

FF Andromedae (FF And) és un sistema estel·lar a la constel·lació d'Andròmeda.

Veure Lluminositat і FF Andromedae

FF de l'Àguila

FF de l'Àguila (FF Aquilae) és un estel variable en la constel·lació de l'Àguila de magnitud aparent mitjana +5,31.

Veure Lluminositat і FF de l'Àguila

Fi de l'Ossa Major

Fi de l'Ossa Major (φ Ursae Majoris) és un estel a la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +4,56.

Veure Lluminositat і Fi de l'Ossa Major

Flare de satèl·lit

Un flare de satèl·lit (també brillantor o llampec de satèl·lit o en anglès satellite flare, glint o flash) és el fenomen causat per les superfícies reflexives de satèl·lits (com antenes o panells solars) que reflecteixen la llum del sol directament sobre la terra i que apareix com una breu luminescència.

Veure Lluminositat і Flare de satèl·lit

Flux de radiació

El Flux de radiació és una mesura de la quantitat de radiació rebuda per un objecte des d'una font donada.

Veure Lluminositat і Flux de radiació

Fomalhaut

Fomalhaut (Alfa del Peix Austral / α Piscis Austrini) és l'estel més brillant de la constel·lació de Peix Austral i una dels més brillants del cel.

Veure Lluminositat і Fomalhaut

Fotografia Kirlian

La fotografia de Kirlian és coneguda per la creació d'una càmera especial.

Veure Lluminositat і Fotografia Kirlian

Fotografia Schlieren

soldador encès. mach 1.2. '''Fotografia Schlieren''' de les ones de xoc, produïdes per l'avió T-38 Talon en vol. '''Fotografia Schlieren''' en color, sobre una espelma encesa, i pertorbada per una brisa des de la dreta.

Veure Lluminositat і Fotografia Schlieren

Fotometria

Fotòmetre espacial de la missió Kepler La fotometria és una tècnica utilitzada en astronomia per a mesurar el flux o la intensitat de la radiació electromagnètica de diferents astres: estrelles, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes, etc.

Veure Lluminositat і Fotometria

FR Canis Majoris

FR Canis Majoris (FR CMa / HD 44458 / HR 2284) és un estel de magnitud aparent +5,59 enquadrat a la constel·lació del Ca Major.

Veure Lluminositat і FR Canis Majoris

FS de la Cabellera de Berenice

FS de la Cabellera de Berenice (FS Comae Berenices) és un estel de magnitud aparent +5,61 enquadrat en la constel·lació de la Cabellera de Berenice (SIMBAD) D'acord amb la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, es troba a 736 anys llum del Sistema Solar.

Veure Lluminositat і FS de la Cabellera de Berenice

Fum al Samakah

Fum al Samakah (β Piscium / β Psc / 4 Piscium) és un estel a la constel·laciódels Peixo de magnitud aparent +4,49.

Veure Lluminositat і Fum al Samakah

Funció de distribució de reflectància bidireccional

Diagrama que mostra els vectors utilitzats per definir la BRDF. Tots els vectors són de longitud unitat. \omega_\texti apunta cap a la font de llum. \omega_\textr apunta cap a l'espectador (càmera). n és la superfície normal. La funció de distribució de reflectància bidireccional (Bidirectional Reflectance Distribution Function, BRDF, en anglès), és una funció de quatre variables reals que defineix com la llum es reflecteix en una superfície opaca.

Veure Lluminositat і Funció de distribució de reflectància bidireccional

Funció de massa inicial

En astronomia, la funció de massa inicial és una funció empírica que descriu la distribució de les masses inicials per a una població d'estrelles.

Veure Lluminositat і Funció de massa inicial

Gacrux

Contel·lació de ''Crux''. Gacrux està situada a la part superior de la creu. Gacrux (Gamma de la Creu del Sud / Gamma Crucis) és la tercera estrella més brillant en la constel·lació de la Creu del Sud (Crux Australis), darrere de Acrux (α Crucis) i Mimosa (β Crucis).

Veure Lluminositat і Gacrux

Galàxia activa

Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).

Veure Lluminositat і Galàxia activa

Galàxia del Sombrero

La galàxia del Sombrero (Messier 104, M104 o NGC 4594) és una galàxia espiral no barrada, situada en la constel·lació de la Verge.

Veure Lluminositat і Galàxia del Sombrero

Galàxia espiral nana

L'NGC 5474 és un exemple de galàxia espiral nana Una galàxia espiral nana és una galàxia espiral amb una grandària inferior al normal.

Veure Lluminositat і Galàxia espiral nana

Galàxia ultradifusa

NGC 1052-DF2, una galàxia ultradifusa. Una galàxia ultradifusa (UDG, en les seves sigles en anglès) és una galàxia de lluminositat extremadament baixa, el primer exemple de les quals fou descobert al Cúmul de la Verge proper per Allan Rex Sandage i Bruno Binggeli el 1984.

Veure Lluminositat і Galàxia ultradifusa

Gamma Canis Majoris

Gamma Canis Majoris (γ Canis Majoris / γ CMa / 23 Canis Majoris és una estrella a la constel·lació Ca Major).

Veure Lluminositat і Gamma Canis Majoris

Gamma de l'Hidra Femella

Gamma de l'Hidra Femella (γ Hydrae) és el segon estel més brillant de la constel·lació de l'Hidra Femella amb magnitud aparent +2,96, darrere d'Alphard (α Hydrae).

Veure Lluminositat і Gamma de l'Hidra Femella

Gamma de l'Orada

Gamma de l'Orada (γ Doradus) és el tercer estel més brillant de la constel·lació de l'Orada després de α Doradus i β Doradus, amb una magnitud aparent de +4,26.

Veure Lluminositat і Gamma de l'Orada

Gamma de la Corona Boreal

Gamma de la Corona Boreal (γ Coronae Borealis) és un estel de magnitud aparent +3,81, la tercera més brillant en la constel·lació de Corona Boreal darrere d'Alphecca o Gemma (α Coronae Borealis) i Nusakan (β Coronae Borealis).

Veure Lluminositat і Gamma de la Corona Boreal

Gamma del Bover

Gamma del Bover (γ Bootis) és un estel binari, el quart estel més brillant de la constel·lació de Bover amb magnitud aparent +3,04, sent superada per Arcturus (α Bootis), Izar (ε Bootis) i Eta del Bover). El nom del seu component principal, i nom tradicional del sistema, és Seginus, que ve de la llatinització d'una forma àrab del nom grec de la constel·lació, Theguius.

Veure Lluminositat і Gamma del Bover

Gamma del Corb

Gamma del Corb (γ Corvi) és l'estel més brillant de la constel·lació del Corb, amb magnitud aparent +2,58.

Veure Lluminositat і Gamma del Corb

Gamma del Microscopi

Gamma del Microscopi (γ Microscopii) és l'estel més brillant en la constel·lació del Microscopi amb magnitud aparent +4,67.

Veure Lluminositat і Gamma del Microscopi

Gamma del Taure

Gamma del Taure (γ Tauri) és un estel múltiple de la constel·lació del Taure.

Veure Lluminositat і Gamma del Taure

Gamma Piscium

Gamma Piscium (γ Psc / 6 Piscium / HD 219615) és el segon estel més brillant de la constel·lació dels Peixos, després de Kullat Nunu (η Piscium), amb magnitud aparent +3,70.

Veure Lluminositat і Gamma Piscium

Gamma Sculptoris

Gamma Sculptoris (γ Scl / HD 219784 / HR 8863) és un estel en la constel·lació de l'Escultor.

Veure Lluminositat і Gamma Sculptoris

Gamma Serpentis

Gamma Serpentis (γ Ser / 41 Serpentis / HD 142860) és el vuitè estel més brillant de la constel·lació del Serpent, tot i portar la denominació de Bayer Gamma, tercera lletra de l'alfabet grec.

Veure Lluminositat і Gamma Serpentis

Gamma2 de l'Escaire

Gamma² de l'Escaire (γ² Normae) és un estel a la constel·lació de l'Escaire.

Veure Lluminositat і Gamma2 de l'Escaire

Gegant blau

Comparació de Bellatrix (un gegant blau, dalt a l'esquerra), Algol (β Per) (gegant carabassa), el Sol (al centre) i altres objectes. En astronomia, es denomina gegant blau un estel de tipus espectral O o B i de classe de lluminositat III (gegants).

Veure Lluminositat і Gegant blau

Gegant taronja

Una gegant taronja o gegant de tipus K és una estrella gegant de tipus espectral K i classe de lluminositat III.

Veure Lluminositat і Gegant taronja

Geologia de Mercuri

La geologia de Mercuri és la menys coneguda dels planetes interiors del sistema solar.

Veure Lluminositat і Geologia de Mercuri

GJ 1061

GJ 1061 (Gliese-Jahreiss 1061) és una petita estrella nana vermella situada a aproximadament 12,08 anys llums del sistema solar.

Veure Lluminositat і GJ 1061

GJ 1245

GJ 1245 és un sistema estel·lar proper al Sistema Solar, a sols 15,2 anys llum de distància, an la constel·lació del Cigne.

Veure Lluminositat і GJ 1245

GK de Perseu

GK de Perseu (GK Persei) és un estel en la constel·lació de Perseu i una de les noves millor conegudes.

Veure Lluminositat і GK de Perseu

Gliese 169

Gliese 169 (GJ 169 / HD 28343 / HIP 20917) és un estel en la constel·lació del Taure visualment situada a 55 segons d'arc de κ Tauri.

Veure Lluminositat і Gliese 169

Gliese 205

Gliese 205 (GJ 205 / HIP 25878 / LHS 30) és un estel a la rodalia del sistema solar que s'hi troba a 18,6 anys llum de distància.

Veure Lluminositat і Gliese 205

Gliese 317

Gliese 317 (GJ 317 / LHS 2037) és un estel de magnitud aparent +12 situat a 29,9 anys llum en la constel·lació de Brúixola.

Veure Lluminositat і Gliese 317

Gliese 570

Gliese 570 és un sistema estel·lar triple situat a 19,2 anys llum del sistema solar a la constel·lació de la Balança.

Veure Lluminositat і Gliese 570

Gliese 653

Gliese 653 (HD 154363 / HIP 83591 / Wolf 635) és un estel a 34,7 anys llum de distància del sistema solar en direcció a la constel·lació de Serpentari, visualment situada a 1,3º al sud-oest de 30 Ophiuchi.

Veure Lluminositat і Gliese 653

Gliese 667

Gliese 667 (també coneguda com a GJ 667, Gl 667, 142 G. Scorpii or HR 6426) és un sistema estel·lar triple a la constel·lació de l'Escorpió a 22,1 anys llum del sistema solar.

Veure Lluminositat і Gliese 667

Gliese 687

Gliese 687 (GJ 687 / LHS 450 / HIP 86162) és un estel proper situat a sols 14,77 anys llum del sistema solar.

Veure Lluminositat і Gliese 687

Gliese 693

Gliese 693 (GJ 693 / HIP 86990 / LHS 454) és un estel situat a 19,0 anys llum de distància del sistema solar en direcció a la constel·lació del Gall Dindi.

Veure Lluminositat і Gliese 693

Gliese 867

Gliese 867 (FK Aqr) és un sistema estel·lar a la constel·lació d'Aquari.

Veure Lluminositat і Gliese 867

Gliese 876

Gliese 876 és una estrella nana vermella localitzada aproximadament a 15 anys llum dins la constel·lació d'Aquari.

Veure Lluminositat і Gliese 876

Gliese 884

Gliese 884 (HD 217357 / LHS 3885 / CD-23 17699) és un estel a la constel·lació d'Aquari de magnitud aparent +7,89, i per tant no és visible a ull nu.

Veure Lluminositat і Gliese 884

GRB 970228

GRB 970228 va ser un brot de raigs gamma (GRB per les seves sigles en anglès).

Veure Lluminositat і GRB 970228

GRB 970508

8 de maig de 1997 | detected_by.

Veure Lluminositat і GRB 970508

Groombridge 1618

Groombridge 1618 (GJ 380) és un estel en la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +6,61.

Veure Lluminositat і Groombridge 1618

Groombridge 1830

Groombridge 1830 (CF Ursae Majoris / GJ 451) és un estel subnan groc-taronja en la constel·lació de l'Ossa Major, situada al nord-est d'Alula Borealis (ν Ursae Majoris) i Alula Australis (ξ Ursae Majoris).

Veure Lluminositat і Groombridge 1830

Grup de galàxies

consulta.

Veure Lluminositat і Grup de galàxies

Habitabilitat planetària

Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.

Veure Lluminositat і Habitabilitat planetària

HD 102776

HD 102776 conegut també com j Centauri (j Cen / HD 102776 / HR 4537) és un estel de magnitud aparent +4,31 enquadrat dins la constel·lació de Centaure.

Veure Lluminositat і HD 102776

HD 12661

HD 12661 (HIP 9683 / SAO 75125) és un estel a la constel·lació d'Àries de magnitud aparent +7,44.

Veure Lluminositat і HD 12661

HD 154672

HD 1546721, també anomenada HIP 83983, és una estrella a la constel·lació de l'Altar, situada a aproximadament 214.6 anys llum de distància a la Terra, o el que seria el mateix, 65.8 parsecs.

Veure Lluminositat і HD 154672

HD 170657

HD 170657 (GJ 716 / HIP 90790 / SAO 161557) és un estel a la constel·lació del Sagitari de magnitud aparent +6,82.

Veure Lluminositat і HD 170657

HD 172051

HD 172051 (HR 6998) és un estel de magnitud aparent +5,87 a la constel·lació del Sagitari, situada a l'oest de ξ Sagittarii, al nord de φ Sagittarii i Nunki (σ Sagittarii), i al nord-est de Kaus Borealis (λ Sagittarii).

Veure Lluminositat і HD 172051

HD 189567

HD 189567 (HR 7644 / HIP 98959 / GJ 776) és un estel a la constel·lació del Gall dindi de magnitud aparent +6,07.

Veure Lluminositat і HD 189567

HD 194598

HD 194598 (HIP 100792 / G 24-15) és una nana grogra de magnitud aparent +8,36 situada a la constel·lació del Dofí.

Veure Lluminositat і HD 194598

HD 219077

HD 219077 (HR 8829) és un estel de magnitud aparent +6,12 en la constel·lació del Tucà, Tucana.

Veure Lluminositat і HD 219077

HD 221287

HD 221287 (HIP 116084 / SAO 247912) és un estel a la constel·lació austral del Tucà de magnitud aparent +7,81.

Veure Lluminositat і HD 221287

HD 28185

HD 28185 és una estrella nana groga semblant al Sol situada a 128 anys llum de la Terra a la constel·lació d'Eridà.

Veure Lluminositat і HD 28185

HD 52711

HD 52711 és un estel a la constel·lació dels Bessons de magnitud aparent +5,93.

Veure Lluminositat і HD 52711

HD 98618

HD 98618 (HIP 55459 / BD+59 1369) és un estel en la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +7,66, prou brillant per poder-la observar amb binocles des de l'hemisferi nord.

Veure Lluminositat і HD 98618

Helen Sawyer Hogg

Helen Sawyer Hogg (1 d'agost de 1905 - 28 de gener de 1993) va ser una astrònoma pionera en la investigació dels cúmuls globulars i les estrelles variables.

Veure Lluminositat і Helen Sawyer Hogg

Hendrik van Borssum Buisman

Hendrik van Borssum Buisman (Wieringen, 1873 – Haarlem, 1951) va ser un pintor d'Holanda Septentrional.

Veure Lluminositat і Hendrik van Borssum Buisman

Herman Zanstra

Herman Zanstra (Schoterland, 3 de novembre de 1894 - Haarlem, 2 d'octubre de 1972) va ser un astrònom frisó / neerlandès.

Veure Lluminositat і Herman Zanstra

Història de l'electricitat

Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.

Veure Lluminositat і Història de l'electricitat

Historiografia física

La historiografia és l'estudi de l'evolució de la concepció que l'ésser humà ha tingut de la història i les seves diverses branques al llarg de la mateixa història humana.

Veure Lluminositat і Historiografia física

HK Canis Majoris

HK Canis Majoris (HK CMa / 12 Canis Majoris / HD 49333 / HR 2509) és un estel variable a la constel·lació del Ca Major.

Veure Lluminositat і HK Canis Majoris

HN Pegasi

HN Pegasi (HN Peg / HD 206860 / HR 8314) és un estel de magnitud aparent +6,00 situat en la constel·lació de Pegàs, al nord d'Enif (ε Pegasi), oest de Markab (α Pegasi) i sud-oest d'Scheat (β Pegasi) i Matar (η Pegasi).

Veure Lluminositat і HN Pegasi

HZD

llengua.

Veure Lluminositat і HZD

IK del Pegàs

IK del Pegàs (IK Pegasi) és un sistema estel·lar binari situat a la constel·lació del Pegàs.

Veure Lluminositat і IK del Pegàs

Il·luminació d'estat sòlid

Làmpades LED variades Llum LED amb Rosca Edison E27. Lil·luminació d'estat sòlid (solid-state lighting en anglès), és un tipus d'il·luminació en què s'empren dispositius com ara díodes emissors de llum (LED), díodes orgànics emissors de llum (OLED) o díodes emissors de llum basats en polímers (PLED), com a font d'il·luminació.

Veure Lluminositat і Il·luminació d'estat sòlid

Imai

Imai (Delta de la Creu del Sud / Delta Crucis) és el quart estel més brillant en la constel·lació de la Creu del Sud amb magnitud aparent +2,77.

Veure Lluminositat і Imai

Imatge (arts visuals)

Una imatge és un producte que estableix un vincle de semblança amb la realitat.

Veure Lluminositat і Imatge (arts visuals)

Iodur de cesi

El Iodur de cesi (Fórmula química: CsI) és un compost iònic de iode i de cesi.

Veure Lluminositat і Iodur de cesi

Iota Canis Majoris

Iota Canis Majoris (ι CMa / 20 Canis Majoris / HD 51309) és un estel en la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +4,39.

Veure Lluminositat і Iota Canis Majoris

Iota de Capricorn

Iota de Capricorn (ι Capricorni) és un estel situat a poc més d'un grau al sud de l'eclíptica a la constel·lació de Capricorn.

Veure Lluminositat і Iota de Capricorn

Iota de la Verge

Iota de la Verge (ι Virginis) és un estel binari a la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +4,10.

Veure Lluminositat і Iota de la Verge

Iota de Perseu

Iota de Perseu (ι Persei) és un estel a la constel·lació de Perseu que s'hi troba a 34,4 anys llum del sistema solar.

Veure Lluminositat і Iota de Perseu

Iota del Cranc

Iota del Cranc (ι Cancri) és un estel binari a la constel·lació del Cranc, (Càncer), situat a uns 298 anys llum de distància del sistema solar.

Veure Lluminositat і Iota del Cranc

Iota del Rellotge

Iota del Rellotge (ι Horologii) és un estel de magnitud aparent +5,40 a la constel·lació del Rellotge visualment situada al sud-oest de la variable R Horologii.

Veure Lluminositat і Iota del Rellotge

Iota dels Bessons

Iota dels Bessons (ι Geminorum) és un estel a la constel·lació dels Bessons de magnitud aparent +3,80.

Veure Lluminositat і Iota dels Bessons

Iota Pegasi

Iota Pegasi (ι Peg / 24 Pegasi) és un sistema estel·lar en la constel·lació del Pegàs situat a 38,3 anys llum del Sistema Solar. (SIMBAD) De magnitud aparent +3,77, ocupa el novè lloc per lluentor en la seva constel·lació.

Veure Lluminositat і Iota Pegasi

IRC+10420

IRC+10420, també coneguda com a V1302 Aql, és un estel hipergegant (que va ser inicialment classificat com una nebulosa protoplanetària per alguns autors) situat a la constel·lació de l'Àguila, a una distància de 3 i 5 kiloparsecs.

Veure Lluminositat і IRC+10420

Izar (estrella)

Izar (Èpsilon del Bover / ε Bootis) és el segon estel més brillant a la constel·lació del Bover, amb magnitud aparent +2,35.

Veure Lluminositat і Izar (estrella)

Kappa Canis Majoris

Kappa Canis Majoris (κ CMa / 13 Canis Majoris / HD 50013) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +3,51.

Veure Lluminositat і Kappa Canis Majoris

Kappa de l'Escorpió

Girtab a la seva constel·lació Kappa de l'Escorpió (κ Scorpii), tradicionalment anomenada Girtab, és la sisena estrella més brillant de la constel·lació de l'Escorpió, amb magnitud aparent +2, 39.

Veure Lluminositat і Kappa de l'Escorpió

Kappa de la Corona Boreal

Kappa de la Corona Boreal (κ Coronae Borealis) és un estel a la constel·lació de la Corona Boreal de magnitud aparent +4,82.

Veure Lluminositat і Kappa de la Corona Boreal

Kappa de la Vela

Kappa Velorum a la seva constel·lació Kappa de la Vela (κ Velorum) és una estrella de la constel·lació de la Vela, part de l'antiga constel·lació de la Nau Argos, la quarta més brillant de la mateixa amb magnitud aparent +2,47.

Veure Lluminositat і Kappa de la Vela

Kappa del Serpentari

Kappa del Serpentari (κ Ophiuchi) és un estel a la constel·lació del Serpentari, el portador de la serp (Ophiuchus), de magnitud aparent +3,20.

Veure Lluminositat і Kappa del Serpentari

Kappa del Taure

Kappa del Taure (κ Tauri) és un estel múltiple en la constel·lació del Taure que pot estar formada per almenys sis components.

Veure Lluminositat і Kappa del Taure

Kappa dels Bessons

Kappa dels Bessons (κ Gem Geminorum) és un estel binari a la constel·lació dels Bessons.

Veure Lluminositat і Kappa dels Bessons

Kappa1 de la Balena

Kappa¹ de la Balena (κ¹ Ceti) és un estel a la constel·lació de la Balena, Cetus, de magnitud aparent +4,83.

Veure Lluminositat і Kappa1 de la Balena

Kaus Australis

Kaus Australis a la seva constel·lació Kaus Australis (Èpsilon Sagittarii / ε Sgr / 20 Sgr) és l'estrella més brillant de la constel·lació de Sagitari encara que tingui la denominació de Bayer «èpsilon», la cinquena lletra de l'alfabet grec.

Veure Lluminositat і Kaus Australis

Kaus Borealis

Kaus Borealis (λ Sagittarii / λ Sgr / 22 Sagittarii) és un estel a la Constel·lació del Sagitari de magnitud aparent +2,81.

Veure Lluminositat і Kaus Borealis

Kepler-1708b

Kepler-1708b (anteriorment conegut com a KIC 7906827.01) és un exoplaneta de la mida de Júpiter que orbita al voltant de l'estrella semblant al Sol Kepler-1708, situat a la constel·lació del Cigne a uns 5.600 anys llum de distància de la Terra.

Veure Lluminositat і Kepler-1708b

Kepler-22b

Kepler-22b és el primer planeta extrasolar confirmat, del tipus Súper-Terra, què orbita en la zona d'habitabilitat d'un estel semblant al Sol.

Veure Lluminositat і Kepler-22b

Kepler-47

Kepler-47 és un sistema estel·lar binari a la constel·lació del Cigne situat a uns de la Terra.

Veure Lluminositat і Kepler-47

Khi del Cigne

Khi del Cigne (χ Cygni) és un estel variable en la constel·lació del Cigne.

Veure Lluminositat і Khi del Cigne

Khi del Cranc

Khi del Cranc (χ Cancri) és el setè estel més brillant de la constel·lació del Cranc, Càncer, amb magnitud aparent +5,14.

Veure Lluminositat і Khi del Cranc

Khi del Llop

Khi del Llop (χ Lupi) és un estel a la constel·lació del Llop, de magnitud aparent +3,97.

Veure Lluminositat і Khi del Llop

Khi del Serpentari

Khi del Serpentari (χ Ophiuchi) és un estel de magnitud aparent +4,42 situada en la constel·lació del Serpentari.

Veure Lluminositat і Khi del Serpentari

Khi Serpentis

Khi Serpentis o Chi Serpentis (χ Ser / 20 Serpentis / HD 140160) és un estel de magnitud aparent +5,32 a la Constel·lació del Serpent.

Veure Lluminositat і Khi Serpentis

KIC 8462852

Imatges de l'estel en infraroig i ultraviolat. KIC 8462852 (en forma epónima anomenada estel de Tabby a causa que inicialment va ser investigada per Tabetha S. Boyajian, o WTF Star, formalment per l'oració (Where's the Flux? en anglès o On està el Flux?), però també una referència a l'argot en anglès WTF), és un estel localitzat entre les constel·lacions de Cygnus i Lyra, aproximadament a 454 pàrsecs (1500 anys llum) de la Terra.

Veure Lluminositat і KIC 8462852

Kornephoros

Kornephoros (Beta d'Hèrcules / β Herculis) és un estel de magnitud aparent +2,78, el més lluent de la Constel·lació d'Hèrcules.

Veure Lluminositat і Kornephoros

KQ de la Vela

KQ de la Vela (KQ Velorum) és un estel variable en la constel·lació de Vela.

Veure Lluminositat і KQ de la Vela

Ksi de Capricorn

Ksi de Capricorn o Ksi² de Capricorn (ξ Capricorni) és un estel en la constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +5,85.

Veure Lluminositat і Ksi de Capricorn

Ksi del Bover

Ksi del Bover (ξ Bootis) és un estel binari de magnitud aparent +4,55 en la constel·lació del Bover, el pastor de bous.

Veure Lluminositat і Ksi del Bover

Ksi2 Canis Majoris

Ksi² Canis Majoris (ξ² CMa / 5 Canis Majoris / HD 46933) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +4,53.

Veure Lluminositat і Ksi2 Canis Majoris

Ksi2 del Centaure

Ksi² del Centaure (ξ² Cetauri) és un sistema estel·lar de magnitud aparent +4,26 enquadrat a la constel·lació de Centaure.

Veure Lluminositat і Ksi2 del Centaure

Ksora

Ksora (δ Cassiopeiae / δ Cas / 37 Cassiopeiae) és el quart estel més brillant a la constel·lació de Cassiopea amb magnitud aparent +2,66.

Veure Lluminositat і Ksora

Kullat Nunu

Kullat Nunu (η Piscium / η Psc / 99 Piscium) és l'estel més brillant en la constel·lació de Peixos amb magnitud aparent +3,62.

Veure Lluminositat і Kullat Nunu

L de la Vela

L de la Vela (L Velorum) (SIMBAD) és una estrella de magnitud aparent +5,03 situada a la constel·lació de la Vela.

Veure Lluminositat і L de la Vela

Lambda Cephei

Lambda Cephei (λ Cep / 22 Cephei) és un estel a la constel·lació de Cefeu de magnitud aparent +5,05.

Veure Lluminositat і Lambda Cephei

Lambda de la Balança

Lambda de la Balança (λ Librae) és un estel en la constel·lació de la Balança de magnitud aparent +5,03.

Veure Lluminositat і Lambda de la Balança

Lambda Pegasi

Lambda Pegasi (λ Pegasi / 47 Pegasi / HD 215665) és un estel en la constel·lació del Pegàs, ocasionalment coneguda amb el nom de Sadalpheretz. (SIMBAD) De magnitud aparent +3,97, es troba a 365 anys llum del sistema solar.

Veure Lluminositat і Lambda Pegasi

Lambda Serpentis

Lambda Serpentis (λ Ser / 27 Serpentis / HD 141004 / GJ 598) és un estel de magnitud aparent +4,43 que forma part de la constel·lació del Serpent.

Veure Lluminositat і Lambda Serpentis

Límit d'Eddington

η Carinae pot ser el resultat d'un traspàs del límit d'Eddington El límit d'Eddington, o lluminositat d'Eddington, és un valor màxim de lluminositat què pot passar a través d'una capa de gas en equilibri hidroestàtic, suposant una simetria esfèrica.

Veure Lluminositat і Límit d'Eddington

LBV

* Línia Barcelona-Vallès, línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que connecta Barcelona amb el Vallès Occidental.

Veure Lluminositat і LBV

LBV 1806-20

LBV 1806-20 és un estel hipergegant -o possiblement un estel binari- que s'hi troba a una distància estimada entre 30.000 i 49.000 anys llum del Sol, a la constel·lació del Sagitari.

Veure Lluminositat і LBV 1806-20

LINER

arxiv.

Veure Lluminositat і LINER

Llei de Stefan-Boltzmann

Intensitat, o energia emesa per unitat de superfície i temps, en funció de la temperatura. El ferro calent es refreda mitjançant emissió de radiació infraroja i llum. La llei de Stefan-Boltzmann estableix que la irradiància, o intensitat d'energia total emesa per radiació, I, per part d'un cos negre és proporcional a la quarta potència de la temperatura absoluta, T, del cos negre.

Veure Lluminositat і Llei de Stefan-Boltzmann

Llista de propietats dels materials

El que segueix és una lista de propietats dels materials.

Veure Lluminositat і Llista de propietats dels materials

Lluentor superficial

La lluentor o brillantor superficial és un concepte utilitzat en astronomia per descriure la lluentor aparent d'objectes astronòmics extensos, com galàxies o nebuloses.

Veure Lluminositat і Lluentor superficial

Llum LED

I27.

Veure Lluminositat і Llum LED

Lluminositat solar

arxiv.

Veure Lluminositat і Lluminositat solar

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Veure Lluminositat і Lluna

LU de la Vela

LU de la Vela (LU Velorum) és un sistema estel·lar en la constel·lació de la Vela.

Veure Lluminositat і LU de la Vela

Luminància

A l'entorn de la fotometria, la luminància es defineix com la densitat angular i superficial de flux lluminós que incideix, travessa o emergeix d'una superfície seguint una direcció determinada.

Veure Lluminositat і Luminància

Magnitud (astronomia)

En astronomia, la magnitud és la mesura de la lluentor d'un estel.

Veure Lluminositat і Magnitud (astronomia)

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Veure Lluminositat і Magnitud aparent

Magnitud bolomètrica

En astronomia, la magnitud bolomètrica designa la magnitud d'un objecte celeste tenint en compte la totalitat de l'espectre electromagnètic, del domini ràdio als raigs gamma.

Veure Lluminositat і Magnitud bolomètrica

Mapatge tonal

El mapatge tonal és un procés que consisteix a enriquir el nombre de tons d'una imatge de manera que puguem veure al mateix temps els seus tons mitjans, els seus tons més obscurs (ombres) i els seus tons més lluminosos (llums), reduint així el contrast global, que es mitiga davant de tanta varietat de tons.

Veure Lluminositat і Mapatge tonal

Mar bioluminescent

Mar bioluminescent detectada en la Costa de Somàlia el 25 de gener de 1995. Efecte de la mar biolumiscent La mar bioluminescent és el terme amb el qual es designen les mars lluminoses o fosforescents, també conegudes en anglès com a milky seas (mars làcties o de llet).

Veure Lluminositat і Mar bioluminescent

Marea galàctica

Les enormes pertorbacions i traces produïdes per les Galàxies Antennae, NGC 4038 i NGC 4039. Marea galàctica és una força de marea exercida en objectes estel·lars pel camp gravitacional d'una galàxia.

Veure Lluminositat і Marea galàctica

Maria Tort Xirau

Maria Tort Xirau (Figueres, 26 de maig de 1924 – 4 de juny de 2018) fou una pintora i editora fotogràfica i cinematogràfica empordanesa.

Veure Lluminositat і Maria Tort Xirau

Markab

Markab a la constel·lació ''Pegasi''. Markab (α Pegasi / α Peg / 54 Pegasi / HD 218045) http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol.

Veure Lluminositat і Markab

Mèrope (estrella)

Mèrope, oficialment Merope (23 del Taure / 23 Tauri), és el nom d'un dels estels del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació del Taure.

Veure Lluminositat і Mèrope (estrella)

Megrez

Megrez (Delta de l'Ossa Major / δ Ursae Majoris) és un estel en la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +3,32.

Veure Lluminositat і Megrez

Meissa

Meissa (Lambda d'Orió / λ Orionis), també coneguda com a Heka o Raselgeuse, és un estel de la constel·lació d'Orió, situada al cap del caçador.

Veure Lluminositat і Meissa

Menkar

Menkar a la seva constel·lció Menkare o Menkab (α Ceti / α Cet / 92 Ceti) és la segona estrella més brillant de la constel·lació de Cetus amb magnitud aparent +2,54, només superada per Deneb Kaitos (β Ceti) i ocasionalment per Mira (ο Ceti).

Veure Lluminositat і Menkar

Menkent

Menkent a la seva constel·lació Menkent (θ Centauri / θ Cen / 5 Centauri) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de Centaurus, després d'Alfa Centauri i Hadar o Agena (β Centauri).

Veure Lluminositat і Menkent

Menkib

Menkib (Ksi de Perseu / ξ Persei) és un estel de la constel·lació de Perseu.

Veure Lluminositat і Menkib

Merak

Merak (Beta de l'Ossa Major / β Ursae Majoris) és un estel a la constel·lació de l'Ossa Major.

Veure Lluminositat і Merak

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Veure Lluminositat і Mercuri (planeta)

Messier 14

Messier 14 (M14 o NGC 6402) és un cúmul globular situat en la constel·lació de Serpentari.

Veure Lluminositat і Messier 14

Messier 15

Messier 15 (M15 o *NGC 7078) és un cúmul globular situat en la constel·lació Pegàs.

Veure Lluminositat і Messier 15

Messier 75

Messier 75 (M75 o NGC 6864) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Sagitari.

Veure Lluminositat і Messier 75

Metall

pàgines.

Veure Lluminositat і Metall

Mi de Capricorn

Mi de Capricorn (μ Capricorni) és un estel de magnitud aparent +5,08.

Veure Lluminositat і Mi de Capricorn

Mi de la Coloma

Mi de Coloma (μ Columbae) és un estel a la constel·lació de Coloma de magnitud aparent +5,18.

Veure Lluminositat і Mi de la Coloma

Mi de Perseu

Mi de Perseu (μ Persei) és un estel de magnitud aparent +4,18 situat en la constel·lació de Perseu.

Veure Lluminositat і Mi de Perseu

Miaplacidus

Miaplacidus a la seva constel·lació Miaplacidus (Beta de la Quilla / β Carinae) és, amb magnitud aparent +1,67, la segona estrella més brillant de la constel·lació de la Quilla, darrere de Canopus (α Carinae).

Veure Lluminositat і Miaplacidus

Mimosa (estel)

Becrux Mimosa (Beta de la Creu del Sud / β Crucis) és el segon estel més brillant de la constel·lació de la Creu del Sud (Crux Australis) i la vintena més brillant del cel nocturn.

Veure Lluminositat і Mimosa (estel)

Minelava

Minelava (Delta de la Verge / δ Virginis) és un estel en la constel·lació de Virgo de magnitud aparent +3,38.

Veure Lluminositat і Minelava

Mintaka

Mintaka Mintaka (Delta d'Orió / δ Orionis) és una estrella a la constel·lació d'Orió el nom del qual deriva de la paraula àrab per cinturó, منطقة manţaqah.

Veure Lluminositat і Mintaka

Mira (estrella)

Mira (Òmicron de la Balena / ο Ceti) és un estel variable de la constel·lació de la Balena.

Veure Lluminositat і Mira (estrella)

Mirfak

Mirfak a la constel·lació de ''Perseus'' Mirfak (Alfa de Perseu / α Persei) és l'estrella més brillant de la constel·lació de Perseu, amb magnitud aparent 1,79.

Veure Lluminositat і Mirfak

Missió Gaia

Gaia és un observatori espacial que va ser llançat a l'espai per l'Agència Espacial Europea (ESA) el 19 de desembre de 2013.

Veure Lluminositat і Missió Gaia

Model de color

Un model de color és un model matemàtic abstracte que permet representar els colors en forma numèrica, utilitzant típicament tres o quatre valors o components cromàtics (per exemple RGB i CMYK són models de colors).

Veure Lluminositat і Model de color

Model de color HSV

Espai de color HSV com una roda de color El model HSV (de l'anglès Hue, Saturation, Value – tonalitat, saturació, valor), també anomenat HSB (Hue, Saturation, Brightness – tonalitat, saturació, lluminositat), defineix un model de color en termes dels seus components constituents en coordenades cilíndriques.

Veure Lluminositat і Model de color HSV

Model de color RGB

El model de color RGB es tracta d'un model de color additiu que fa referència a la composició del color en termes de les intensitats dels colors primaris amb què es forma: vermell, verd i blau —que formen l'acrònim anglès (Red, Green, Blue).

Veure Lluminositat і Model de color RGB

Model solar estàndard

El model solar estàndard (MSS) és actualment el model més acceptat per a la descripció física del Sol.

Veure Lluminositat і Model solar estàndard

Monitor d'ordinador

Una monitor pla tipus TFT de 19 polzades. En informàtica, una pantalla o monitor d'ordinador és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que duu a terme la computadora a la que està connectada.

Veure Lluminositat і Monitor d'ordinador

MS Serpentis

MS Serpentis (MS Ser / HD 143315) és un estel binari en la constel·lació del Serpetn, a la regió de Sepens Caput molt prop del límit amb Corona Boreal.

Veure Lluminositat і MS Serpentis

Mu Cassiopeiae

Mu Cassiopeiae (μ Cas / 30 Cassiopeiae / HD 6582 / HR 321) és un estel binari a la constel·lació de Cassiopea de magnitud aparent +5,12.

Veure Lluminositat і Mu Cassiopeiae

Mu Cephei

Mu Cephei un estel hipergegant vermell de tipus espectral M2Ia o M1I un dels estels més grans que es coneixen.

Veure Lluminositat і Mu Cephei

Mu del Dragó

Mu del Dragó (μ Draconis) és un sistema estel·lar múltiple de la constel·lació del Dragó.

Veure Lluminositat і Mu del Dragó

Murzim

Murzim (β CMa / β Canis Majoris / 2 Canis Majoris), també anomenada Mirzam o Murzam, és la quarta estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, darrere de Sírius (α Canis Majoris), Adhara (ε Canis Majoris) i Wezen (δ Canis Majoris).

Veure Lluminositat і Murzim

Muscida

Muscida (Òmicron de l'Ossa Major / ο Ursae Majoris) és un estel situat a la constel·lació de l'Ossa Major; la seva magnitud aparent és +3,36.

Veure Lluminositat і Muscida

Nan blau (etapa de nan roig)

Un estel nan blau o estrella nana blava és una hipotètica Classe d'estel que es forma quan un estel nan roig exhaureix la major part del seu hidrogen.

Veure Lluminositat і Nan blau (etapa de nan roig)

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Veure Lluminositat і Nana blanca

Nana blanca polsant

Una nana blanca polsant és una estrella nana blanca amb lluminositat variable degut a polsacions d'ona de gravetat no radials dins d'ella mateixa.

Veure Lluminositat і Nana blanca polsant

Nana de Coma

La galàxia nana de la Cabellera de Berenice, nana de Coma, és una galàxia nana esferoidal del Grup local situada a aproximadament 144.000  anys llum (44 kpc) del Sol a la constel·lació de la Cabellera de Berenice.

Veure Lluminositat і Nana de Coma

Nana dels Peixos II

Peixos II (Psc II) és una galàxia nana esferoidal situada a la constel·lació dels Peixos descoberta el 2010 en les dades obtingudes per l'Sloan Digital Sky Survey.

Veure Lluminositat і Nana dels Peixos II

Nash (estrella)

Nash, Alnasl, Nasl o Al Nasl són diferents noms pels quals és conegut l'estel γ² Sagittarii (γ² Sgr / 10 Sagittarii / HD 165135).

Veure Lluminositat і Nash (estrella)

Nashira

Nashira (Gamma de Capricorn / γ Capricorni) és el quart estel més brillant a la constel·lació de Capricorn.

Veure Lluminositat і Nashira

Nebulosa de la Quilla

La nebulosa de la quilla (també coneguda com a nebulosa de la Carina, Nebulosa Eta Carinae, o NGC 3372) és una gran nebulosa brillant que envolta alguns cúmuls oberts d'estrelles.

Veure Lluminositat і Nebulosa de la Quilla

Nebulosa de la Taràntula

La nebulosa de la Taràntula, també coneguda com a 30 Doradus, és una regió HII que es troba al Gran Núvol de Magalhães.

Veure Lluminositat і Nebulosa de la Taràntula

Nebulosa del Cranc

La nebulosa del Cranc (coneguda igualment com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus X-1) és un romanent de supernova de tipus nebulosa de vent de púlsar.

Veure Lluminositat і Nebulosa del Cranc

Nebulosa Saturn

La nebulosa Saturn (NGC 7009) és una nebulosa planetària a la constel·lació d'Aquari, situada un grau a l'oest de ν Aquarii.

Veure Lluminositat і Nebulosa Saturn

Nebulosa variable

Clàssic exemple de nebulosa variable: la de Hubble.Foto presa amb el Telescopi espacial Hubble. Una nebulosa variable és una nebulosa de reflexió, la lluminositat de la qual canvia a causa d'altres canvis en les estrelles que la il·luminen, i que canvia també de forma per diferents raons.

Veure Lluminositat і Nebulosa variable

NGC 2

NGC 2 és una galàxia espiral localitzada a 303 milions d'anys llum de la Terra, a la constel·lació del Pegàs.

Veure Lluminositat і NGC 2

Ni de l'Octant

Ni de l'Octant (ν Octantis) és l'estel més brillant en la constel·lació d'Octans amb magnitud aparent +3,73.

Veure Lluminositat і Ni de l'Octant

Ni del Centaure

Ni del Centaure (ν Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +3,39.

Veure Lluminositat і Ni del Centaure

Ni del Dragó

Ni del Dragó (ν Draconis), de nom tradicional Kuma, és un sistema estel·lar a la constel·lació del Dragó, situat en el cap del mateix.

Veure Lluminositat і Ni del Dragó

Ni1 del Bover

Ni¹ del Bover (ν¹ Bootis) és un estel a la constel·lació del Bover de magnitud aparent +5,02.

Veure Lluminositat і Ni1 del Bover

Nihal

Nihal (Beta de la Llebre / β Leporis) és el segon estel més brillant en la constel·lació de la Llebre, després d'Arneb (α Leporis).

Veure Lluminositat і Nihal

Norman Pogson

Norman Robert Pogson (Nottingham, 23 de març de 1829 - Chennai, 23 de juny de 1891), va ser un astrònom britànic.

Veure Lluminositat і Norman Pogson

Nova lluminosa vermella

V838 Monocerotis, arquetip de nova lluminosa vermella Una nova lluminosa vermella és una explosió estel·lar possiblement produïda per la unió de dues estrelles.

Veure Lluminositat і Nova lluminosa vermella

Nova nana

Imatge de Z Camelopardalis a l'ultraviolat. Una nova nana és un tipus d'estrella variable cataclísmica http://www.sai.msu.su/groups/cluster/gcvs/gcvs/iii/vartype.txt que augmenta la seva brillantor de manera abrupta i impredictible en un factor d'entre 5 i 250 (de 2 a 6 magnituds).

Veure Lluminositat і Nova nana

NR Canis Majoris

NR Canis Majoris (NR CMa) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +5,62 que s'hi troba a 301 anys llum de distància.

Veure Lluminositat і NR Canis Majoris

Nunki

Nunki és el nom de l'estrella σ Sagittarii, la segona més brillant de la constel·lació del Sagitari després de Kaus Australis (ε Sagittarii).

Veure Lluminositat і Nunki

Objecte de Herbig-Haro

Els objectes de Herbig-Haro (HH) són una categoria de nebuloses d'emissió dèbilment lluminoses, visibles a l'interior o a les vores de les regions formadores d'estrelles.

Veure Lluminositat і Objecte de Herbig-Haro

Objectiu

Objectiu d'una càmera. 1:2,8/50 Macro - 1:4-5.6/70-300 - 1:4-5.6/10-20 Un objectiu és un conjunt de lents convergents i divergents que formen part de l'òptica d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo.

Veure Lluminositat і Objectiu

Observació del cel

XVII, realitzat pel cartògraf alemany Frederik de Wit. L'Observació del cel és l'activitat a la qual l'astronomia deu la seva existència, una observació practicada per persones que al llarg de la Història, per passió i per curiositat, han aixecat els ulls i mirat al cel.

Veure Lluminositat і Observació del cel

Omega Cassiopeiae

Omega Cassiopeiae (ω Cas / 46 Cas) és un estel en la constel·lació de Cassiopea de magnitud aparent +4,97.

Veure Lluminositat і Omega Cassiopeiae

Omega d'Hèrcules

Omega d'Hèrcules (ω Herculis) és un estel binari de magnitud aparent +4,57 a la constel·lació d'Hèrcules.

Veure Lluminositat і Omega d'Hèrcules

Omega d'Orió

Omega d'Orió (ω Orionis) és un estel en la constel·lació d'Orió de magnitud aparent +4,57 situat aproximadament a 1380 anys llum de distància del Sistema Solar. Es troba envoltat per un núvol de pols, formant una modesta nebulosa de reflexió de més d'una any llum d'un extrem a un altre.

Veure Lluminositat і Omega d'Orió

Omega de la Quilla

Omega de la Quilla (ω Carinae) és un estel gegant blau de magnitud 3,3 situada a la constel·lació de la Quilla.

Veure Lluminositat і Omega de la Quilla

Omega Piscium

Omega Piscium (ω Psc / 28 Piscium / HD 224617) és el tercer estel més brillant de la constel·lació dels Peixos malgrat ostentar la denominació de Bayer «Omega», vint-i-quatrena i última lletra de l'alfabet grec.

Veure Lluminositat і Omega Piscium

Omega Sagittarii

Omega Sagittarii (ω Sgr / 58 Sagittarii / HD 188376 / HR 7597) és un estel a la constel·lació del Sagitari de magnitud aparent +4,70.

Veure Lluminositat і Omega Sagittarii

OP d'Hèrcules

OP d'Hèrcules (OP Herculis) és un estel variable a la constel·lació d'Hèrcules de magnitud aparent mitjana +6,34.

Veure Lluminositat і OP d'Hèrcules

Oscil·lacions de tipus solar

Les oscil·lacions de tipus solar són oscil·lacions en estrelles que s'exciten de la mateixa manera que les del Sol, és a dir, per convecció turbulenta a les seves capes exteriors.

Veure Lluminositat і Oscil·lacions de tipus solar

OV dels Bessons

OV dels Bessons (OV Geminorum) és un estel variable situat en la constel·lació dels Bessons de magnitud aparent mitjana +5,87.

Veure Lluminositat і OV dels Bessons

P del Cigne

P del Cigne (P Cygni) és un estel de la constel·lació del Cigne, una de les més llunyanes que s'hi poden veure a ull nu, doncs es troba a una incerta distància entre 5.000 i 7.000 anys llum del sistema solar.

Veure Lluminositat і P del Cigne

Panell visualitzador SED

El Panell SED és un tipus de panell visualitzador per a pantalles planes caracteritzat per usar la tecnologia de les pantalles de tub tradicionals (CRT) per a cadascun dels punts (píxels) mostrats en pantalla.

Veure Lluminositat і Panell visualitzador SED

Peacock

Peacock a la seva constel·lació Peacock (Alfa del Gall Dindi / α Pavonis) és una estrella situada a la constel·lació del Gall Dindi.

Veure Lluminositat і Peacock

Percepció de la lluminositat

La percepció visual descriu simbòlicament el món mitjançant patrons de llum confeccionant així un sistema complex.

Veure Lluminositat і Percepció de la lluminositat

Perspectiva aèria

''Paisatge en les rodalies de Bolonya'', de Frans Koppelaar. En aquesta pintura es representa l'efecte que la perspectiva aèria produeix sobre les muntanyes llunyanes. La perspectiva aèria o perspectiva atmosfèrica és el mètode amb el qual es produeix una sensació de profunditat en una pintura, en imitar l'efecte d'espai que fa que els objectes es vegin més pàl·lids, blaus i nebulosos o menys distingibles a distància mitjana i llunyana.

Veure Lluminositat і Perspectiva aèria

Phecda

Phecda (Gamma de l'Ossa Major / γ Ursae Majoris) és el sisè estel més brillant de la constel·lació de l'Ossa Major, amb magnitud aparent +2,44.

Veure Lluminositat і Phecda

Pherkad

Pherkad (Gamma de l'Ossa Menor / γ Ursae Minoris) és un estel de la constel·lació de l'Ossa Menor.

Veure Lluminositat і Pherkad

Pi Canis Majoris

Pi Canis Majoris (π CMa / 19 Canis Majoris) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +4,69.

Veure Lluminositat і Pi Canis Majoris

Pi de la Popa

Pi de la Popa (π Puppis) és el segon estel més brillant a la constel·lació de la Popa després de Naos (ζ Puppis), amb una magnitud aparent de +2,71.

Veure Lluminositat і Pi de la Popa

Pi de la Taula

Pi de la Taula (π Mensae) és una estrella de la constel·lació de la Taula de magnitud aparent +5,65.

Veure Lluminositat і Pi de la Taula

Pi Sculptoris

Pi Sculptoris (π Scl) és un estel a la constel·lació de l'Escultor.

Veure Lluminositat і Pi Sculptoris

Pi2 de l'Ossa Major

Pi² de l'Ossa Major (π² Ursae Majoris), també coneguda com a 4 de l'Ossa Major (4 Ursae Majoris), és un estel a la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +4,60.

Veure Lluminositat і Pi2 de l'Ossa Major

Pi4 d'Orió

Pi4 d'Orió (π4 Orionis) és un estel en la constel·lació de Orión. Comparteix la denominació de Bayer Pi amb altres cinc estels, i entre aquestes és la segona més brillant amb magnitud aparent +3,67.

Veure Lluminositat і Pi4 d'Orió

Planeta destruït

Concepte artístic d'un objecte planetari rocós vaporitzat per la seva estrella mare En astronomia, un planeta destruït és un planeta o exoplaneta o, potser a una escala una mica més petita, un objecte de massa planetària, planetesimal, satèl·lit natural, satèl·lit extrasolar o asteroide que ha estat alterat o destruït per un objecte proper o que passa, com ara una estrella.

Veure Lluminositat і Planeta destruït

Plèione (estrella)

Plèione, oficialment Pleione (28 del Taure / 28 Tauri), és el nom d'un estel del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure.

Veure Lluminositat і Plèione (estrella)

Portada/article agost 27

Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.

Veure Lluminositat і Portada/article agost 27

Praecipua (estel)

Praecipua (46 del Lleó Menor / 46 Leonis Minoris) és un estel de magnitud aparent de +3,79 en la petita constel·lació de Leo Minor(Lleó Menor).

Veure Lluminositat і Praecipua (estel)

Pròxima del Centaure

La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Proxima Centauri'' Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alfa del Centaure Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol.

Veure Lluminositat і Pròxima del Centaure

Propus

Propus (Eta dels Bessons / η Geminorum) és un estel de magnitud aparent +3,32 en la constel·lació dels Bessons.

Veure Lluminositat і Propus

Psi de Capricorn

Psi de Capricorn (ψ Capricorni) és un estel a la Constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +4,14.

Veure Lluminositat і Psi de Capricorn

Psi de l'Ossa Major

Psi de l'Ossa Major (ψ Ursae Majoris) és un estel de magnitud aparent +3,01, la setena més brillant a la constel·lació de l'Ossa Major.

Veure Lluminositat і Psi de l'Ossa Major

Psi Serpentis

Psi Serpentis (ψ Ser / 23 Serpentis / HD 140538) és un estel de magnitud aparent +5,88 situat a Serpens Caput —el cap de la serp—, dins la constel·lació del Serpent.

Veure Lluminositat і Psi Serpentis

Psi2 del Cranc

Psi² del Cranc (ψ² Cancri) és un estel a la constel·lació del Cranc el (Càncer) de magnitud aparent +5,73.

Veure Lluminositat і Psi2 del Cranc

Psi2 Piscium

Psi² Piscium (ψ² Psc / 79 Piscium / HD 6695 / HR 328) és un estel a la constel·lació dels Peixos.

Veure Lluminositat і Psi2 Piscium

Punta de la branca gegant vermella

En astrofísica, la punta de la branca vermella gegant, designat en general a la literatura pel seu equivalent anglès Tip of the Red Giant Branch i abreujat TRGB, és un mètode d'avaluació de distàncies extragalàctiques utilitzant llum infraroja (Banda I) màxim de les gegants vermelles de població II.

Veure Lluminositat і Punta de la branca gegant vermella

Quàsar

Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.

Veure Lluminositat і Quàsar

QW de la Popa

QW de la Popa (QW Puppis) és un estel variable en la constel·lació de la Popa —la popa de la mítica Argo Navis— de magnitud aparent mitjana +4,50.

Veure Lluminositat і QW de la Popa

QY de la Popa

QY de la Popa (QY Puppis) és un estel variable en la constel·lació de la Popa, la popa del Argo Navis.

Veure Lluminositat і QY de la Popa

QZ de la Popa

QZ de la Popa (QZ Puppis) és una estrella a la constel·lació de la Popa -la popa de la Nau Argos- de magnitud aparent +4,46.

Veure Lluminositat і QZ de la Popa

R de l'Hidra Femella

R de l'Hidra Femella (R Hydrae) és un estel variable a la constel·lació de l'Hidra Femella.

Veure Lluminositat і R de l'Hidra Femella

R de l'Orada

R de l'Orada (P Doradus) és un estel variable a la constel·lació austral de l'Orada, prop del límit amb la constel·lació del Reticle.

Veure Lluminositat і R de l'Orada

R de la Corona Austral

R de la Corona Austral (R Coronae Australis) és un estel variable de magnitud aparent +9,7 a la constel·lació de la Corona Austral.

Veure Lluminositat і R de la Corona Austral

R de la Corona Boreal

R de la Corona Boreal (R Coronae Borealis) és un estel supergegant groc en la constel·lació de la Corona Boreal, prototip d'un tipus d'estels variables anomenats variables R Coronae Borealis.

Veure Lluminositat і R de la Corona Boreal

R de la Llebre

R de la Llebre (R Leporis) és un estel variable de la constel·lació de la Llebre, prop del límit amb Eridà.

Veure Lluminositat і R de la Llebre

R del Centaure

R del Centaure (R Centauri) és un estel variable a la constel·lació de Centaure, situat al sud de la mateixa prop d'Hadar (β Centauri).

Veure Lluminositat і R del Centaure

R del Lleó

R del Lleó (R Leonis) és un estel variable en la constel·lació del Lleó localitzada 5º a l'oest de Regulus (α Leonis) i al nord-est de Subra (ο Leonis).

Veure Lluminositat і R del Lleó

R dels Bessons

R dels Bessons (R Geminorum) és un estel variable a la constel·lació dels Bessons.

Veure Lluminositat і R dels Bessons

R Scuti

R Scuti (R Sct / HD 173819 / HR 7066 / HIP 92202) és un estel variable a la constel·lació de l'Escut La seva lluentor varia entre magnitud aparent +4,5 i +8,2.

Veure Lluminositat і R Scuti

Radiogalàxia

Doll de 5000 anys llum de longitud, sent expulsat de la radiogalàxia M87 (bola groga a dalt a l'esquerra). Els electrons són expulsats a una velocitat propera a la de la llum. Una radiogalàxia és un objecte que emet de forma important ones radioelèctriques.

Veure Lluminositat і Radiogalàxia

Raigs catòdics

Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.

Veure Lluminositat і Raigs catòdics

Rang dinàmic

El rang dinàmic és un concepte físic aplicable a qualsevol senyal que variï en funció d'una determinada variable independent; mesura la relació existent entre els valors màxims i mínims que l'amplitud del senyal adquireix per tot el conjunt de possibles valors de la variable de la que depèn.

Veure Lluminositat і Rang dinàmic

Rasalas

Rasalas (Mi del Lleó / μ Leonis) és un estel en la constel·lació del Lleó.

Veure Lluminositat і Rasalas

Rasalhague

Ras Alhage Rasalhague (Alfa del Serpentari / α Ophiuchi) és una estrella de magnitud aparent +2,08 i la més brillant de la constel·lació del Serpentari, el portador de la serp.

Veure Lluminositat і Rasalhague

Relació Faber-Jackson

Velocitat de dispersió traçada respecte una magnitud absoluta en una mostra de galàxies el·líptiques, amb la "relació de Faber-Jackson" dibuixada en blau. La Relació Faber-Jackson és la relació entre la lluminositat d'una galàxia el·líptica i la seva dispersió de velocitats per al càlcul de la seva distància.

Veure Lluminositat і Relació Faber-Jackson

Relació massa/lluminositat

En astrofísica i cosmologia física la relació massa/lluminositat, normalment expreassada com a M/L o amb el símbol \Upsilon és el quocient entre la massa total d'un volum (normalment a escala d'una galàxia o un cúmul de galàxies) i la seva lluminositat.

Veure Lluminositat і Relació massa/lluminositat

Religions salvacionistes xineses

Les religions salvacionistes xineses o sectes religioses populars xineses són una tradició religiosa xinesa caracteritzada per la preocupació per la salvació i la realització moral de la persona i de la societat.

Veure Lluminositat і Religions salvacionistes xineses

Resum d'astronomia

Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).

Veure Lluminositat і Resum d'astronomia

Rho Cassiopeiae

Rho Cassiopeiae a la seva constel·lació Rho Cassiopeiae (ρ Cas / 7 Cassiopeiae / HD 224014) és una estrella hipergegant a la constel·lació de Cassiopeia.

Veure Lluminositat і Rho Cassiopeiae

Rho d'Hèrcules

Rho d'Hèrcules (ρ Herculis) és un estel doble a la constel·lació d'Hèrcules.

Veure Lluminositat і Rho d'Hèrcules

Rho de l'Escorpió

Rho de l'Escorpió (ρ Scorpii) és un estel de magnitud aparent +3,86 situat a la constel·lació de l'Escorpió.

Veure Lluminositat і Rho de l'Escorpió

Rho de l'Ossa Major

Rho de l'Ossa Major (ρ Ursae Majoris) és un estel de magnitud aparent +4,78 enquadrat a la constel·lació de l'Ossa Major.

Veure Lluminositat і Rho de l'Ossa Major

Rho de la Corona Boreal

Rho de la Corona Boreal (ρ Coronae Borealis) és un estel de la constel·lació de la Corona Boreal de magnitud aparent +5,40.

Veure Lluminositat і Rho de la Corona Boreal

Rho de la Verge

Rho de la Verge (ρ Virginis) és un estel en la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +4,87.

Veure Lluminositat і Rho de la Verge

Rho del Bover

Rho del Bover (ρ Bootis) és un estel en la constel·lació del Bover de magnitud aparent +3,57.

Veure Lluminositat і Rho del Bover

Rho del Cigne

Rho del Cigne (ρ Cygni) és un estel en la constel·lació del Cigne de magnitud aparent +4,00.

Veure Lluminositat і Rho del Cigne

Rho del Lleó

Rho del Lleó (ρ Leonis) és un estel en la Constel·lació del Lleó, situada a 8 minuts d'arc de l'eclíptica.

Veure Lluminositat і Rho del Lleó

Robert Julius Trumpler

va ser un astrònom nord-americà d'origen suís, especialitzat en l'estudi de cúmuls estel·lars.

Veure Lluminositat і Robert Julius Trumpler

Ross 619

Ross 619, designació del catàleg Ross, (Gliese 299 / GJ 299 / LHS 35) és un estel a la constel·lació del Cranc situat prop del límit amb el Ca Menor.

Veure Lluminositat і Ross 619

RS dels Llebrers

RS dels Llebrers (RS Canum Venaticorum) és un estel variable a la constel·lació dels Llebrers.

Veure Lluminositat і RS dels Llebrers

RU de la Verge

RU de la Verge (RU Virginis) és un estel variable a la constel·lació de la Verge (Virgo).

Veure Lluminositat і RU de la Verge

RV del Taure

RV del Taure (RV Tauri) és un estel variable a la constel·lació del Taure.

Veure Lluminositat і RV del Taure

RW de la Corona Boreal

RW de la Corona Boreal (RW Coronae Borealis) és un estel binari de magnitud aparent +10,22.

Veure Lluminositat і RW de la Corona Boreal

RZ Cassiopeiae

RZ Cassiopeiae (RZ Cas / HIP 13133) és un estel variable a la constel·lació de Cassiopea.

Veure Lluminositat і RZ Cassiopeiae

S d'Orió

S d'Orió (S Orionis) és un estel variable a la constel·lació d'Orió.

Veure Lluminositat і S d'Orió

S de l'Escaire

S de l'Escaire (S Normae) és un estel variable en la constel·lació d'Escaire.

Veure Lluminositat і S de l'Escaire

S de l'Orada

S de l'Orada (S Dor / HD 35343 / CD-69 295) és un estel variable en la constel·lació austral de l'Orada, prototip d'una classe de variables que porten el seu nom, variables S Doradus o variables blaves lluminoses. No pertany a la nostra galàxia, la Via Làctia, sinó al cúmul obert NGC 1910 en el Gran Núvol de Magalhães i es troba a uns 180.000 anys llum de distància del sistema solar.

Veure Lluminositat і S de l'Orada

S de la Màquina Pneumàtica

S de la Màquina Pneumàtica (S Antliae) és un estel variable a la constel·lació de la Màquina Pneumàtica, situat prop del límit amb la constel·lació de Brúixola, Pyxis.

Veure Lluminositat і S de la Màquina Pneumàtica

S de la Quilla

S de la Quilla (S Carinae) és un estel variable en la constel·lació de la Quilla, de la Nau Argos.

Veure Lluminositat і S de la Quilla

Sadalbari

Sadalbari (μ Pegasi / μ Peg / 48 Pegasi / HD 216131) és un estel de la constel·lació del Pegàs.

Veure Lluminositat і Sadalbari

Sadalmelik

Sadalmelik (Alfa d'Aquari / α Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari.

Veure Lluminositat і Sadalmelik

Saiph

Saiph a la seva constel·lació Saiph (Kappa d'Orió / κ Orionis) és la sisena estrella més brillant de la constel·lació d'Orió amb magnitud aparent +2,06.

Veure Lluminositat і Saiph

Saturació cromàtica

Diferents nivells de saturació d'una fotografia En la teoria del color i en disciplines relacionades, com ara fotografia, la saturació o puresa és la intensitat d'una tonalitat específica.

Veure Lluminositat і Saturació cromàtica

Scheat

Scheat a la seva constel·lació Scheat (β Pegasi / β Peg / 53 Pegasi) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Pegàs després d'Enif (ε Pegasi) i una de les que forma l'asterisme del Quadrat del Pegàs.

Veure Lluminositat і Scheat

Schedar

Schedar a la seva constel·lació Schedar és el nom de l'estrella α Cassiopeiae (α Cass / 18 Cassiopeiae), de magnitud aparent 2,24 i la més brillant de la constel·lació de Cassiopeia.

Veure Lluminositat і Schedar

Scorpius X-1

Scorpius X-1 (abreujat Sco X-1) és una binària de raigs X localitzada a la constel·lació d'Escorpió.

Veure Lluminositat і Scorpius X-1

Sensor CMOS

Un dels primers CMOS-APS, desenvolupat per la NASA. Un sensor CMOS o Active Pixel Sensor (APS) és un sensor d'imatge que detecta la llum mitjançant la tecnologia CMOS i per això més conegut com a sensor CMOS.

Veure Lluminositat і Sensor CMOS

Sensor piroelèctric

Figura 1. Un sensor piroelètric per detectar moviment, model D203, a la dreta. Al costat esquerre hi ha un LDR per detectar la lluminositat de l'ambient. Un sensor piroelèctric és un dispositiu que permet mesurar canvis de temperatura a distància.

Veure Lluminositat і Sensor piroelèctric

Seoul Semiconductor

Seoul Semiconductor desenvolupa i comercialitza diodes d'emissió de llum (LED) per als mercats d'automoció, il·luminació general, il·luminació especialitzada i retro-il·luminació LED.

Veure Lluminositat і Seoul Semiconductor

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Veure Lluminositat і Seqüència principal

Sigma Canis Majoris

Sigma Canis Majoris (σ CMa / 22 Canis Majoris / HD 52877) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +3,49.

Veure Lluminositat і Sigma Canis Majoris

Sigma de la Corona Boreal

Sigma de la Corona Boreal (σ Coronae Borealis) és un sistema estel·lar en la constel·lació de la Corona Boreal.

Veure Lluminositat і Sigma de la Corona Boreal

Sigma de la Popa

Sigma de la Popa (σ Puppis) és un estel a la constel·lació de la Popa, la popa de l'Argo Navis.

Veure Lluminositat і Sigma de la Popa

Sigma del Bover

Sigma del Bover (σ Bootis) és un estel en la constel·lació del Bover de magnitud aparent +4,47.

Veure Lluminositat і Sigma del Bover

Sigma del Llop

Sigma del Llop (σ Lupi) és un estel de la constel·lació del Llop, de magnitud aparent +4,42.

Veure Lluminositat і Sigma del Llop

Sigma dels Bessons

Sigma dels Bessons (σ Geminorum) és un estel de magnitud aparent +4,23 a la constel·lació dels Bessons.

Veure Lluminositat і Sigma dels Bessons

Sigma Serpentis

Sigma Serpentis (σ Ser / 50 Serpentis / HD 147449) és un estel en la constel·lació del Serpent, situada en Serpens Caput —el cap de la serp—.

Veure Lluminositat і Sigma Serpentis

Simbologia astronòmica

La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.

Veure Lluminositat і Simbologia astronòmica

Sistema visual humà

Esquema de l'ull humà El sistema visual humà (SVH) es pot dividir en: Estructura de l'ull, Transformacions, Limitacions i Fenòmens visuals.

Veure Lluminositat і Sistema visual humà

SN 1604

La supernova 1604 (SN 1604), també coneguda com la supernova de Kepler o estel de Kepler, va ser una supernova en la Via Làctia, detectada en la constel·lació Ophiuchus. Fins avui, aquesta ha estat l'última supernova observada en la nostra pròpia galàxia.

Veure Lluminositat і SN 1604

Spica

Spica (Alfa de la Verge / α Virginis) és l'objecte més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) i un dels 20 estels més brillants del cel nocturn.

Veure Lluminositat і Spica

Subra

Subra (Omicron Leonis / ο Leonis / ο Leo / 14 Leonis) és el novè estel més brillant a la constel·lació del Lleó amb magnitud aparent de +3,52.

Veure Lluminositat і Subra

Suhail

Lambda Velorum a la seva constel·lació Suhail (Lambda de la Vela / λ Velorum) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de la Vela, la vela de la nau Argó, després de γ Velorum i δ Velorum.

Veure Lluminositat і Suhail

Supergegant blau

Mides relatives d'estrelles, des de les nanes vermelles, passant per les nanes grogues com el Sol, les gegants blaves, fins a un supergegant blau Els supergegants blaus són estels de gran grandària en els quals els processos de fusió nuclear es desenvolupen a tal ritme que l'hidrogen es consumeix en quantitats ingents, cosa que els converteix en els estels més actius de tots els que es coneixen.

Veure Lluminositat і Supergegant blau

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Veure Lluminositat і Supernova

Taígete (estrella)

Taígete, oficialment Taygeta (19 del Taure / 19 Tauri), és un estel que forma part del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure.

Veure Lluminositat і Taígete (estrella)

Talitha

Talitha (Iota de l'Ossa Major / ι Ursae Majoris) és el novè estel més brillant en la constel·lació de l'Ossa Major, amb magnitud aparent +3,12.

Veure Lluminositat і Talitha

Tarf

Tarf (Beta del Cranc / β Cancri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Cranc amb magnitud aparent +3,50.

Veure Lluminositat і Tarf

Tau de la Balena

Tau de la Balena (τ Ceti) és un estel de la constel·lació de la BalenaLa 19a estrella de la constel·lació.

Veure Lluminositat і Tau de la Balena

Tau de la Verge

Tau de la Verge (τ Virginis) és un estel de magnitud aparent +4,24 en la constel·lació de la Verge.

Veure Lluminositat і Tau de la Verge

Tau de Perseu

Tau de Perseu (τ Persei) és un estel a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent +3,93.

Veure Lluminositat і Tau de Perseu

Tau2 de Capricorn

Tau² de Capricorn (τ² Capricorni) és un estel múltiple situat a la constel·lació de Capricorn.

Veure Lluminositat і Tau2 de Capricorn

Taxa de contrast

La taxa de contrast és una mesura característica d'una pantalla que representa la separació màxima de lluminositat entre el color negre i el color blanc d'una imatge.

Veure Lluminositat і Taxa de contrast

Teide 1

Visió artística de Teide 1. Teide 1 va ser la primera nana marró identificada.

Veure Lluminositat і Teide 1

Tejat

Tejat (Mu dels Bessons / μ Geminorum) és el quart estel més brillant de la constel·lació dels Bessons, malgrat ostentar la denominació de Bayer «Mu», dotzena lletra de l'alfabet grec.

Veure Lluminositat і Tejat

Telecine

SDC-2000 Spirit DataCine Film Deck El telecine és un procés per convertir a un estàndard de TV, una imatge registrada en un suport fotoquímic, una imatge sobre pel·lícula cinematogràfica, una imatge electrònica o una imatge de vídeo.

Veure Lluminositat і Telecine

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Veure Lluminositat і Telescopi

Televisió en color

Televisors de color. EBU vistes en un MFO i un vectoscopi. El terme Televisió en color es refereix a la tecnologia de la radiodifusió de senyals televisió en color i la seva reproducció en receptors de color.

Veure Lluminositat і Televisió en color

Temperatura d'equilibri planetari

La temperatura d'equilibri planetari és una temperatura teòrica en la qual estaria un planeta quan es considera simplement com si es tractés d'un cos negre escalfat només per la seva estrella mare. En aquest model, la presència o absència d'una atmosfera (i per tant qualsevol efecte d'hivernacle) no es considera, i es tracta a la temperatura del cos negre teòric com si vingués d'una superfície idealitzada del planeta.

Veure Lluminositat і Temperatura d'equilibri planetari

Teorema de Vogt-Russel

El teorema de Vogt–Russell fou enunciat pels astrònoms Heinrich Vogt i Henry Norris Russell de manera independent.

Veure Lluminositat і Teorema de Vogt-Russel

Teoria de Milanković

La teoria de Milanković postula que les variacions orbitals són les principals causants dels períodes glacials i interglacials de l'Holocè.

Veure Lluminositat і Teoria de Milanković

Teoria del color

En l'art de la pintura, el disseny gràfic, la fotografia, la impremta i en la televisió, la teoria del color és un grup de regles bàsiques en la mescla de colors per aconseguir l'efecte desitjat combinant colors de llum o pigment.

Veure Lluminositat і Teoria del color

Theta de Capricorn

Theta de Capricorn (θ Capricorni) és un estel a la Constel·lació de Capricorn, la cabra de mar, la sisena més brillant de la mateixa amb magnitud aparent +4,06.

Veure Lluminositat і Theta de Capricorn

Theta de l'Escorpió

Sargas a la seva constel·lació Theta de l'Escorpió (θ Scorpii) és una estrella binària de la constel·lació de l'Escorpió.

Veure Lluminositat і Theta de l'Escorpió

Theta de l'Ossa Major

Theta de l'Ossa Major (θ Ursae Majoris) és un estel de magnitud aparent +3,17 situat a la constel·lació de l'Ossa Major.

Veure Lluminositat і Theta de l'Ossa Major

Theta de la Balança

Theta de la Balança (θ Librae) és un estel a la constel·lació de la Balança de magnitud aparent +4,14.

Veure Lluminositat і Theta de la Balança

Theta de la Corona Boreal

Theta de la Corona Boreal (θ Coronae Borealis) és un estel a la constel·lació de la Corona Boreal.

Veure Lluminositat і Theta de la Corona Boreal

Theta de la Quilla

Theta de la Quilla (θ Carinae) és un estel a la constel·lació de la Quilla de magnitud aparent +2,74.

Veure Lluminositat і Theta de la Quilla

Theta del Bover

Theta del Bover (θ Bootis), de nom tradicional Asellus Primus, és un estel de la constel·lació del Bover amb magnitud aparent +4,04.

Veure Lluminositat і Theta del Bover

Theta1 del Taure

Theta¹ del Taure (θ¹ Tauri) és un estel a la constel·lació del Taure membre del cúmul de les Híades.

Veure Lluminositat і Theta1 del Taure

Tiaki

Beta de la Grua a la seva constel·lació Tiaki (Beta de la Grua / β Gruis) és la segona estrella més brillant de la constel·lació de la Grua amb magnitud aparent +2,07, només superada per Alnair (α Gruis).

Veure Lluminositat і Tiaki

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.

Veure Lluminositat і Tipus espectral

Tonalitat

Variacions de tonalitat (a paritat de saturació i lluminositat) en una fotografia En teoria del color, una tonalitat és un color "pur", o caracteritzat per una sola longitud d'ona a l'interior de l'espectre visible (o espectre òptic) de la llum.

Veure Lluminositat і Tonalitat

TOSLINK

TOSLINK (TOShiba LINK) és un estàndard de connexió de fibra òptica creat per Toshiba el 1983, que es basa en la utilització de senyals òptics en comptes de senyals elèctrics.

Veure Lluminositat і TOSLINK

Trajectòria de Henyey

La trajectòria de Henyey és una trajectòria pràcticament horitzontal del diagrama de Hertzsprung-Russell en la que es troben estels de la pre-seqüència principal amb masses menors a 0.5 masses solars després d'abandonar la coneguda com trajectòria de Hayashi i abans d'entrar a la seqüència principal.

Veure Lluminositat і Trajectòria de Henyey

Tub de càmera de vídeo

Vladimir K. Zworykin, inventor de l'iconoscopi. Tub de vidicó (1,7 cm de diàmetre). El tub de càmera de vídeo era un tipus de tub de raig del càtode utilitzat per capturar la imatge televisiva prèvia a la introducció dels sensors CCD el 1980.

Veure Lluminositat і Tub de càmera de vídeo

TV dels dels Bessons

TV dels Bessons (TV Geminorum) és un estel variable a la constel·lació dels Bessons.

Veure Lluminositat і TV dels dels Bessons

TW del Peix Austral

TW del Peix Austral (TW Piscis Austrini) és un estel a 24,9 anys llum de distància de la Terra a la constel·lació del Peix Austral.

Veure Lluminositat і TW del Peix Austral

TX Piscium

TX Piscium (TX Psc / 19 Piscium) és un estel variable a la constel·lació dels Peixos.

Veure Lluminositat і TX Piscium

TY del Corb

TY del Corb (Ty Corvi) és una estrella de magnitud aparent +5,26 a la constel·lació del Corb, prop del límit amb la constel·lació de la Copa.

Veure Lluminositat і TY del Corb

TZ del Triangle

TZ del Triangle (TZ Trianguli) és el cinquè estel més brillant a la constel·lació del Triangle, i la seva magnitud aparent és +4,94.

Veure Lluminositat і TZ del Triangle

U de la Corona Boreal

U de la Corona Boreal (U Coronae Borealis) és un estel variable en la constel·lació de la Corona Boreal la lluentor de la qual varia entre magnitud aparent +7,66 i +8,79.

Veure Lluminositat і U de la Corona Boreal

Ulleres 3D

Les ulleres 3D són un tipus d'ulleres que permeten veure en tres dimensions certes imatges que en la pantalla són bidimensionals.

Veure Lluminositat і Ulleres 3D

UU de la Cabellera de Berenice

UU de la Cabellera de Berenice (UU Comae Berenices) és un estel variable a la constel·lació de la Cabellera de Berenice.

Veure Lluminositat і UU de la Cabellera de Berenice

V d'Àries

V d'Àries (V Arietis) és un estel variable ala constel·lació d'Àries.

Veure Lluminositat і V d'Àries

V1075 de l'Escorpió

V1075 de l'Escorpió (V1075 Scorpii) és un estel situat a la constel·lació de l'Escorpió de magnitud aparent +5,61.

Veure Lluminositat і V1075 de l'Escorpió

V1647 d'Orió

V1647 d'Orió (V1647 Orionis) és un estel variable en la constel·lació d'Orió.

Veure Lluminositat і V1647 d'Orió

V391 Pegasi

V391 Pegasi (GSC 02212-01369 / HS 2201+2610) és una subnana de la constel·lació del Pegàs.

Veure Lluminositat і V391 Pegasi

V439 d'Andròmeda

V439 d'Andròmeda (V439 Andromedae) és un estel de magnitud aparent +6,13 enquadrat a la constel·lació d'Andròmeda.

Veure Lluminositat і V439 d'Andròmeda

V509 Cassiopeiae

V509 Cassiopeiae (V509 Cas / HR 8752) és un estel variable a la constel·lació de Cassiopiea de magnitud aparent mitjana +5'10.

Veure Lluminositat і V509 Cassiopeiae

Variable BY Draconis

Una variable BY Draconis és una estrella variable de la seqüència principal dels darrers tipus espectrals, usualment K o M. Mostren variacions en la seva lluminositat deguda a la rotació de l'estrella aparellada amb taques estel·lars i altres activitats cromosfèriques.

Veure Lluminositat і Variable BY Draconis

Variable Delta Scuti

Una variable Delta Scuti (també coneguda com a nana cefèida, estrella AI Velae, o estrella AI Velorum) és una estrella variable que mostra variacions en la seva lluminositat a causa de pulsacions radials i no radials de la superfície de l'estrella.

Veure Lluminositat і Variable Delta Scuti

Variable Gamma Cassiopeiae

Dibuix d'Achernar, l'estrella variable gamma ''cassiopeiae'' més brillant com es veu des de la Terra Una variable gamma cassiopeiae és un tipus d'estrella variable, que presenta unes característiques que indiquen la presència d'un disc de gas circumestel·lar al voltant del seu equador; a més, exhibeix unes variacions irregulars en la seva lluminositat, provocades per l'expulsió de matèria de l'estrella.

Veure Lluminositat і Variable Gamma Cassiopeiae

Variable Gamma Doradus

Les variables Gamma Doradus són una classe d'estels variables que mostren variacions en la seva lluminositat a causa de pulsacions no radials de la seva superfície.

Veure Lluminositat і Variable Gamma Doradus

Variable Mira

Una imatge de Mira, feta amb llum de la part de l'espectre ultraviolat: Mira amb la seva cua Les variables Mira anomenades així per l'estrella Mira, són una classe d'estrelles variables polsants caracteritzades per ser de color vermell, amb períodes de pulsació més llargs que 100 dies, i amplitud de lluminositat més gran que una magnitud.

Veure Lluminositat і Variable Mira

Variable Orió

Les estrelles variables Orió són estrelles variables que mostren variacions irregulars i eruptives en la seva lluminositat, s'associen habitualment a nebuloses difuses.

Veure Lluminositat і Variable Orió

Variable R Coronae Borealis

Els estels variables R Coronae Borealis (variables R CrB o RCB) són un tipus de variables eruptives supergegants de tipus espectral F o G. Són riques en carboni i pobres en hidrogen, i es caracteritzen per una dràstica disminució en la seva lluminositat.

Veure Lluminositat і Variable R Coronae Borealis

Variable RS Canum Venaticorum

Les Variables RS Canum Venaticorum són un tipus d'estrelles binàries que tenen una cromosfera activa que comporta variacions en la lluminositat observada.

Veure Lluminositat і Variable RS Canum Venaticorum

Variable RV Tauri

En astronomia, es denominen variables RV Tauri a una classe d'estels variables supergegants.

Veure Lluminositat і Variable RV Tauri

Variable W Virginis

Els estels variables W Virginis són un tipus de estels variables pulsants similars a les cefeides. Igual que altres cefeides, mostren una relació entre el seu període i la seva lluminositat, però diferent al de les cefeides clàssiques com δ Cephei o η Aquilae.

Veure Lluminositat і Variable W Virginis

Vindemiatrix

Vindemiatrix (Èpsilon de la Verge / ε Virginis) és el nom d'un estel de magnitud aparent +2,83, la tercera més brillant de la constel·lació de la Verge, després d'Spica (α Virginis) i Porrima (γ Virginis) —considerant conjuntament les dues components d'aquest últim—.

Veure Lluminositat і Vindemiatrix

VV Cephei

VV Cephei (VV Cep / HD 208816) és una estrella variable situada a la constel·lació de Cefeu de magnitud aparent +4,91.

Veure Lluminositat і VV Cephei

W d'Orió

W d'Orió (W Orionis) és un estel variable a la constel·lació d'Orió.

Veure Lluminositat і W d'Orió

W de l'Ossa Major

W de l'Ossa Major (W Ursae Majoris) és un estel variable a la constel·lació de l'Ossa Major, que s'hi troba a 162 anys llum del sistema solar.

Veure Lluminositat і W de l'Ossa Major

W de la Verge

W de la Verge (W Virginis) és el nom d'un estel variable en la constel·lació de la Verge que es troba a més de 11.000 anys llum del Sistema Solar. Va ser descoberta per l'astrònom Eduard Schönfeld en 1866.

Veure Lluminositat і W de la Verge

W de Perseu

W de Perseu (W Persei) és un estel variable a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent mitjana +9,11.

Veure Lluminositat і W de Perseu

W del Bover

W del Bover (W Bootis) és un estel variable a la constel·lació del Bover, el pastor, de magnitud aparent +4,83.

Veure Lluminositat і W del Bover

W Sagittarii

W Sagittarii (γ¹ Sagittarii / γ¹ Sgr) és un estel variable a la constel·lació del Sagitari.

Veure Lluminositat і W Sagittarii

WASP-12

WASP-12 (2MASS J06303279+2940202) és una estrella de la constel·lació del Cotxer, visualment situada a 55 minuts d'arc de l'estrella variable RT Aurigae.

Veure Lluminositat і WASP-12

Wazn

Wazn (Beta de la Coloma / β Columbae) és el segon estel més brillant a la constel·lació de Coloma, després de Phact (α Columbae), amb magnitud aparent +3,12.

Veure Lluminositat і Wazn

Westerlund 1

Westerlund 1 (conegut també com a Wd1 o Cúmul de l'Altar) és el supercúmul estel·lar compacte més massiu del Grup Local.

Veure Lluminositat і Westerlund 1

WOH G64

WOH G64 (2MASS J04551048-6820298 / MSX LMC 1182) és una estrella de grans dimensions i lluminositat situada a la galàxia Gran Núvol de Magalhães.

Veure Lluminositat і WOH G64

X Sagittarii

X Sagittarii (X Sgr / 3 Sagittarii) és una estrella variable cefeida a la constel·lació del Sagitari prop del límit amb el Serpentari.

Veure Lluminositat і X Sagittarii

Y Piscium

Y Piscium (Y Psc) és un estel variable a la constel·lació dels Peixos, visualment situat a poc més de 2º al nord-est de θ Piscium.

Veure Lluminositat і Y Piscium

Yed Posterior

Yed Posterior (Èpsilon del Serpentari / ε Ophiuchi) és un estel en la constel·lació del Serpentari de magnitud aparent +3,23.

Veure Lluminositat і Yed Posterior

Yed Prior

Yed Prior (Delta del Serpentari / δ Ophiuchi) és un estel a la constel·lació del Serpentari, el portador de la serp, de magnitud aparent +2,73.

Veure Lluminositat і Yed Prior

YZ Canis Minoris

YZ Canis Minoris (YZ CMi / GJ 285 / HIP 37766 / LHS 1943) és un estel situat a la constel·lació del Ca Menor.

Veure Lluminositat і YZ Canis Minoris

YZ de la Balena

YZ de la Balena (YZ Ceti) és un estel a la Constel·lació de la Balena, el monstre marí, que es localitza a la meitat d'una línia imaginària que uneix Beta de la Balena amb Tau de la Balena.

Veure Lluminositat і YZ de la Balena

YZ de Perseu

YZ de Perseu (YZ Persei) és un estel variable a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent mitjana +8,23.

Veure Lluminositat і YZ de Perseu

Z de la Girafa

Z de la Girafa (Z Camelopardalis) és una estrella variable cataclísmica a la constel·lació de la Girafa, prototip d'una subclasse de variables dins de les noves nanes.

Veure Lluminositat і Z de la Girafa

Zavijava

Zavijava (Beta de la Verge / β Virginis) és un estel situat a la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +3,61.

Veure Lluminositat і Zavijava

Zeta Canis Minoris

Zeta Canis Minoris (ζ CMi / 13 Canis Minoris) és un estel en la constel·lació del Ca Menor de magnitud aparent +5,12.

Veure Lluminositat і Zeta Canis Minoris

Zeta Cassiopeiae

Zeta Cassiopeiae (ζ Cas / 17 Cassiopeiae / HD 3360 / HR 153) és un estel a la constel·lació de Cassiopea de magnitud aparent +3,67.

Veure Lluminositat і Zeta Cassiopeiae

Zeta Cephei

Zeta Cephei (ζ Cep / 21 Cephei / HD 210745 / HR 8465), també anomenada Tsao Fu evocant a un auriga de la mitologia xinesa, és el quart estel més brillant a la constel·lació de Cefeu.

Veure Lluminositat і Zeta Cephei

Zeta de l'Unicorn

Zeta de l'Unicorn (ζ Monocerotis) és un estel a la Constel·lació de l'Unicorn (Monoceros).

Veure Lluminositat і Zeta de l'Unicorn

Zeta de la Verge

Zeta de la Verge (ζ Virginis) és un estel binari de magnitud aparent +3,37, el quart estel més brillant de la constel·lació de Virgo, després d'Spica (α Virginis), Porrima (γ Virginis) i Vindemiatrix (ε Virginis).

Veure Lluminositat і Zeta de la Verge

Zeta de Perseu

Zeta de Perseu (ζ Persei) és la tercera estrella amb més brillantor a la constel·lació de Perseu, per darrere de Mirfak (α Persei) i Algol (β Persei).

Veure Lluminositat і Zeta de Perseu

Zeta del Bover

Zeta del Bover (ζ Bootis) és un estel binari de magnitud aparent +3,78 en la constel·lació del Bover, el pastor, les components del qual estan separades actualment una poc menys d'1 segon d'arc. Es troba a 180 anys llum de distància del Sistema Solar.

Veure Lluminositat і Zeta del Bover

Zeta del Centaure

Zeta Centauri a la seva constel·lació Zeta del Centaure (ζ Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +2,55.Considerada en el passat membre de l'Associació estel·lar Centaurus Superior-Lupus, avui es pensa que no en forma part.

Veure Lluminositat і Zeta del Centaure

Zeta del Cigne

Zeta del Cigne (ζ Cygni) és el sisè estel més brillant de la constel·lació del Cigne de magnitud aparent +3,21.

Veure Lluminositat і Zeta del Cigne

Zeta del Reticle

Zeta del Reticle (ζ Reticuli) és una estrella binària en la constel·lació de Reticulum, situada a 39,5 anys llum de la Terra.

Veure Lluminositat і Zeta del Reticle

Zeta dels Bessons

Zeta dels Bessons (ζ Gem Geminorum) és un estel de la constel·lació dels Bessons que es troba a uns 1200 anys llum del Sistema Solar. El seu nom tradicional, Mekbuda, prové de l'àrab Al-Maqbudah, «l'arpa del lleó», relacionat amb una figura àrab que ocupava aquesta regió del cel.

Veure Lluminositat і Zeta dels Bessons

Zoom

Una lent de 70-200mm de Canon Un zoom, també anomenat objectiu de focal variable, és un objectiu per a càmeres de fotografia o de cinema en què la distància focal es pot fer variar de forma contínua entre dos límits extrems: de gran angular extrem a gran angular curt (per exemple, en format 135, de 19 a 35 mm), de gran angular a teleobjectiu (p.

Veure Lluminositat і Zoom

Zubeneschamali

Zubeneschamali (Beta de la Balança / β Librae) és una estrella de magnitud aparent +2,61 i la més brillant de la constel·lació de la Balança.

Veure Lluminositat і Zubeneschamali

1 de la Guineueta

1 de la Guineueta (1 Vulpeculae) és un estel situat a la constel·lació de la Guineueta.

Veure Lluminositat і 1 de la Guineueta

1 del Llangardaix

1 del Llangardaix (1 Lacertae) és una estrella en la constel·lació de Lacerta —el llangardaix— situada prop del límit amb Pegàs.

Veure Lluminositat і 1 del Llangardaix

10 del Llangardaix

10 del Llangardaix (10 Lacertae) és una estrella a la constel·lació del Llangardaix, (Lacerta), de magnitud aparent +4,88.

Veure Lluminositat і 10 del Llangardaix

107 Piscium

107 Piscium (107 Psc / Gliese 68 / HD 10476) és un estel a la constel·lació dels Peixos de magnitud aparent +5,24.

Veure Lluminositat і 107 Piscium

109 de la Verge

109 de la Verge (109 Virginis) és un estel a la constel·lació de la Verge situat prop del límit amb Serpentari.

Veure Lluminositat і 109 de la Verge

11 d'Aquari

11 d'Aquari (11 Aquarii) és una estrella a aproximadament a 86,29 anys llum de la Terra semblant al Sol, del GIV de la Constel·lació d'Aquari.

Veure Lluminositat і 11 d'Aquari

11 de l'Ossa Menor

11 de l'Ossa Menor (11 Ursae Minoris) és un estel situat a la constel·lació de l'Ossa Menor.

Veure Lluminositat і 11 de l'Ossa Menor

110 d'Hèrcules

110 d'Hèrcules (110 Herculis) és un estel de magnitud aparent +4,20 enquadrat a la constel·lació d'Hèrcules.

Veure Lluminositat і 110 d'Hèrcules

110 de la Verge

110 de la Verge (110 Virginis) és un estel en la constel·lació de la Verge situat gairebé en el límit amb Serpens Caput.

Veure Lluminositat і 110 de la Verge

12 de Perseu

12 de Perseu (12 Persei) és un estel binari espectroscòpic a la constel·lació de Perseu.

Veure Lluminositat і 12 de Perseu

12 del Bover

12 del Bover (12 Bootis) és un estel binari espectroscòpic a la constel·lació del Bover.

Veure Lluminositat і 12 del Bover

12 del Serpentari

12 del Serpentari (12 Ophiuchi) és un estel variable en la constel·lació del Serpentari.

Veure Lluminositat і 12 del Serpentari

14 Cephei

14 Cephei (14 Cep / HD 209.481 / HR 8406) és una estrella a la constel·lació de Cefeu de magnitud aparent +5,55.

Veure Lluminositat і 14 Cephei

14 d'Andròmeda

14 d'Andròmeda(14 Andromedae) és una estrella situada a la constel·lació d'Andròmeda.

Veure Lluminositat і 14 d'Andròmeda

14 del Cotxer

14 del Cotxer (14 Aurigae) és un sistema estel·lar an la constel·lació del Cotxer de magnitud aparent mitjana +5,01.

Veure Lluminositat і 14 del Cotxer

15 de la Sageta

15 de la Sageta (15 Sagittae) és un estel en la constel·lació de la Sageta, localitzada al sud de γ Sagittae, nord-oest de ρ Delphini i nord-est d'Altair (α Aquilae).

Veure Lluminositat і 15 de la Sageta

16 del Cigne

16 del Cigne (16 Cygni, abreujat com a 16 Cyg) és un sistema estel·lar triple localitzat aproximadament a 70 anys llum en la constel·lació del Cigne.

Veure Lluminositat і 16 del Cigne

18 de l'Escorpió

18 de l'Escorpió (18 Scorpii) és una estrella ubicada a uns 45,7 anys llum de la Terra al límit nord de la constel·lació de l'Escorpió.

Veure Lluminositat і 18 de l'Escorpió

18 de la Balança

18 de la Balança (18 Librae) és un estel a la constel·lació de la Balança de magnitud aparent +5,87.

Veure Lluminositat і 18 de la Balança

19 de l'Unicorn

19 de l'Unicorn (19 Monocerotis) és un estel situat en la constel·lació de l'Unicorn de magnitud aparent +4,99.

Veure Lluminositat і 19 de l'Unicorn

2 del Linx

2 del Linx (2 Lyncis) és un estel en la constel·lació del Linx de magnitud aparent +4,45.

Veure Lluminositat і 2 del Linx

23 de l'Ossa Major

23 de l'Ossa Major (23 Ursae Majoris) és un estel en la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +3,75.

Veure Lluminositat і 23 de l'Ossa Major

24 del Lleó Menor

24 del Lleó Menor (24 Leonis Minoris) és un estel en la constel·lació del Lleó Menor de magnitud aparent +6,47.

Veure Lluminositat і 24 del Lleó Menor

25 de l'Unicorn

25 de l'Unicorn (25 Monocerotis) és un estel en la constel·lació de l'Unicorn, de magnitud aparent +5,14.

Veure Lluminositat і 25 de l'Unicorn

29 d'Àries

29 d'Àries (29 Arietis) és un estel binari espectroscòpic de magnitud aparent +6,00 que, en mancar de denominació de Bayer, és conegut fonamentalment pel seu nombre de Flamsteed.

Veure Lluminositat і 29 d'Àries

2M1207 b

Imatge real d'2M1207 b i la seva estrella. Comparació de mida entre 2M1207 b i Júpiter. 2 M1207 b és un objecte de massa planetària que orbita a la nana marró 2M1207, a la constel·lació del Centaure, a uns 170 anys llum de la Terra.

Veure Lluminositat і 2M1207 b

3 de la Balena

3 de la Balena (3 Ceti) és un estel situat a la constel·lació de la Balena de magnitud aparent +4,95.

Veure Lluminositat і 3 de la Balena

30 d'Hèrcules

30 d'Hèrcules (30 Herculis) és un estel a la constel·lació d'Hèrcules de magnitud aparent +4,83.

Veure Lluminositat і 30 d'Hèrcules

31 de la Cabellera de Berenice

31 de la Cabellera de Berenice (31 Comae Berenices) és un estel de la constel·lació de la Cabellera de Berenice que es troba a 307 anys llum de distància del sistema solar.

Veure Lluminositat і 31 de la Cabellera de Berenice

36 del Serpentari

36 del Serpentari (36 Ophiuchi) és una sistema estel·lar en la constel·lació del Serpentari situat a 19,5 anys llum del Sistema Solar. Es troba en l'extrem sud de la constel·lació, al sud de θ Ophiuchi.

Veure Lluminositat і 36 del Serpentari

37 de Capricorn

37 de Capricorn (37 Capricorni) és un estel en la constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +5,69.

Veure Lluminositat і 37 de Capricorn

37 dels Bessons

37 dels Bessons (37 Geminorum) és un estel en la constel·lació dels Bessons.

Veure Lluminositat і 37 dels Bessons

39 del Lleó

39 del Lleó (39 Leonis) és un estel binari a la constel·lació del Lleó, visualment situat a 20 minuts d'arc de la brillant Aldhafera (ζ Leonis).

Veure Lluminositat і 39 del Lleó

39 del Taure

39 del Taure (39 Tauri) és un estel a la constel·lació del Taure de magnitud aparent +5,90 que s'hi troba a 55 anys llum del sistema solar.

Veure Lluminositat і 39 del Taure

44 del Bover

44 del Bover (44 Bootis) és un sistema estel·lar triple a la constel·lació del Bover, situat al nord de Nekkar (β Bootis) i al sud-est d'Alkaid (η Ursae Majoris).

Veure Lluminositat і 44 del Bover

45 del Bover

45 del Bover (45 Bootis) és un estel a la constel·lació del Bover, (Bootes) de magnitud aparent +4,93.

Veure Lluminositat і 45 del Bover

46 de Capricorn

46 de Capricorn (46 Capricorni) és un estel de magnitud aparent +5,09 situat a la constel·lació de Capricorn.

Veure Lluminositat і 46 de Capricorn

47 de l'Ossa Major

47 de l'Ossa Major es troba força a prop del sistema solar: d'acord amb mesures astromètriques fetes pel satèl·lit Hipparcos, l'estrella té una paral·laxi de 71,11 mil·lèsimes d'arc de segon, que corresponen a una distància de 14,1 parsecs.

Veure Lluminositat і 47 de l'Ossa Major

49 de Perseu

49 de Perseu (49 Persei) és un estel de magnitud aparent +6,09 situat a la constel·lació de Perseu, 19 minuts d'arc al sud de 50 Persei.

Veure Lluminositat і 49 de Perseu

49 del Cranc

49 del Cranc (49 Cancri) és un estel de magnitud aparent +5,63 situat a la constel·lació del Cranc.

Veure Lluminositat і 49 del Cranc

50 de Perseu

50 de Perseu (50 Persei) és un sistema estel·lar a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent +5,50.

Veure Lluminositat і 50 de Perseu

53 de Perseu

53 de Perseu (53 Persei) és un estel a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent +4,81.

Veure Lluminositat і 53 de Perseu

57 dels Bessons

57 dels Bessons (57 Geminorum) és un estel a la constel·lació dels Bessons de magnitud aparent +5,04.

Veure Lluminositat і 57 dels Bessons

59 de la Verge

59 de la Verge (59 Virginis) és una estrella de tipus espectral G, localitzada a la constel·lació de la Verge a aproximadament 57 anys llum de la Terra.

Veure Lluminositat і 59 de la Verge

6 Cassiopeiae

6 Cassiopeiae (6 Cat) és una estrella a la constel·lació de Cassiopea de magnitud aparent +5,43.

Veure Lluminositat і 6 Cassiopeiae

64 Piscium

64 Piscium (64 Psc / HD 4676 / HR 225) és un sistema estel·lar de magnitud aparent +5,07 situat a la constel·lació dels Peixos.

Veure Lluminositat і 64 Piscium

67 del Serpentari

67 del Serpentari (67 Ophiuchi) és un estel de magnitud aparent +3,97 situada a la constel·lació del Serpentari.

Veure Lluminositat і 67 del Serpentari

70 de l'Àguila

70 de l'Àguila (70 Aquilae) és una estrella de la constel·lació de l'Àguila.

Veure Lluminositat і 70 de l'Àguila

70 del Serpentari

70 del Serpentari (70 Ophiuchi) és un sistema estel·lar en la constel·lació del Serpentari situat visualment a l'est de γ Ophiuchi. Distant només 16,6 anys llum del sistema solar, els sistemes més propers a ell són Wolf 1055 i Wolf 630, a 6,1 i 6,7 anys llum respectivament.

Veure Lluminositat і 70 del Serpentari

75 de la Balena

75 de la Balena (75 Ceti) és un estel situat en la constel·lacióde la Balena.

Veure Lluminositat і 75 de la Balena

79 del Taure

79 del Taure (79 Tauri) és un estel que pertany al cúmul de les Híades, a la constel·lació del Taure.

Veure Lluminositat і 79 del Taure

8 de la Llebre

8 de la Llebre (8 Leporis) és un estel a la constel·lació de la Llebre, de magnitud aparent +5'22.

Veure Lluminositat і 8 de la Llebre

8 del Cranc

8 del Cranc (8 Cancri) és un estel en la constel·lació del Cranc de magnitud aparent +5,15.

Veure Lluminositat і 8 del Cranc

83 de la Verge

83 de la Verge (83 Virginis) és un estel a la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +4,16.

Veure Lluminositat і 83 de la Verge

83 del Lleó

83 del Lleó (83 Leonis) és un estel binari a la Constel·lació del Lleó, situada al sud de Duhr (δ Leonis), oest de Zavijava (β Virginis) i est d'α Sextantis.

Veure Lluminositat і 83 del Lleó

9 Sagittarii

9 Sagittarii (9 Sgr / HD 164794 / HR 6736) és un estel a la constel·lació de Sagitari de magnitud aparent +5,93.

Veure Lluminositat і 9 Sagittarii

90 del Taure

90 del Taure (90 Tauri) és un estel en la constel·lació del Taure de magnitud aparent +4,27.

Veure Lluminositat і 90 del Taure

També conegut com Lluminosa, Lluminositat Absoluta, Lluminositat bolomètrica.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat