Taula de continguts
78 les relacions: Arc (arquitectura), Arc conopial, Arquitectura gòtica catalana, Arxiu Municipal de València, Bombas Gens, Casa de la Ciutat (València), Cercle de Belles Arts de València, Cimera Reial, Ciutat Vella de València, Col·legiata de Santa Maria de Gandia, Conjunt històric de la ciutat de València, Convent de Sant Doménec (València), Corona d'Aragó, Corts republicanes, Covetes de Sant Joan, Domingo Urtiaga, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, El Mercat, Eleccions municipals de València de 1879, Escut de València, Escut del País Valencià, Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena), Església de Sant Esteve (València), Església de Sant Joan del Mercat, Estació del Nord (València), Gòtic valencià, Grup d'Acció Valencianista, Guillem Sagrera, Història de València, Història del País Valencià, Indústria sedera de València, Institut Mèdic Valencià, Jaume Mateu (pintor), Jeroni Jacint Espinosa, Joan Corbera, Joan Ivarra, Joan Pérez del Muro, Joaquim Martí Gadea, José María Manuel Cortina Pérez, Josep Aixa Íñigo, Josep Maria Simó Nogués, Juan Lladró Dolz, La Fallera Calavera, Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià, Llista de monuments de Ciutat Vella (València), Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Llotja, Llotja (desambiguació), Llotja de Palma, ... Ampliar l'índex (28 més) »
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Veure Llotja de la Seda і Arc (arquitectura)
Arc conopial
Pinell (Solsonès) Arc conopial L'arc conopial és el format per quatre segments d'arc de cercle, dos dels quals estan invertits i tenen el seu centre per damunt de l'arc i es troben en la clau formant una escotadura.
Veure Llotja de la Seda і Arc conopial
Arquitectura gòtica catalana
Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya Larquitectura gòtica catalana s'inclou dins del moviment cultural conegut com a art gòtic que, al seu torn, sorgeix en un context més ample, anomenat Renaixement del segle XII.
Veure Llotja de la Seda і Arquitectura gòtica catalana
Arxiu Municipal de València
L'origen de l'Arxiu Municipal de València es remunta al, quan el 1238 Jaume I va ocupar la ciutat de València i va crear els dos càrrecs essencial, les primeres institucions locals: el Batle, que administrava i gestionava el patrimoni del rei, i el Cúria oficial encarregat d'administrar la justícia ordinària local a la ciutat, i que a partir de 1250 passaria a anomenar-se Justícia, després va instaurar el Mostassaf i el Consell dels prohoms.
Veure Llotja de la Seda і Arxiu Municipal de València
Bombas Gens
Bombas Gens Centre d'Art és el centre d'art de la Fundació Per Amor a l'Art.
Veure Llotja de la Seda і Bombas Gens
Casa de la Ciutat (València)
La Casa de la Ciutat de València va ser la seu del Consell Municipal de València.
Veure Llotja de la Seda і Casa de la Ciutat (València)
Cercle de Belles Arts de València
El Cercle de Belles Arts de València és una entitat cultural privada sense ànim de lucre de València, País Valencià creada en aquesta ciutat per un grup d'artistes el 1894 amb l'objectiu principal de dinamitzar la vida cultural i artística de la ciutat a través de les seues múltiples activitats.
Veure Llotja de la Seda і Cercle de Belles Arts de València
Cimera Reial
Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).
Veure Llotja de la Seda і Cimera Reial
Ciutat Vella de València
La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.
Veure Llotja de la Seda і Ciutat Vella de València
Col·legiata de Santa Maria de Gandia
La Col·legiata de Santa Maria, també coneguda com la Seu, és una església gòtica de Gandia, amb orígens en la reconquesta del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reials i després els Borja a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engrandiments, però també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.
Veure Llotja de la Seda і Col·legiata de Santa Maria de Gandia
Conjunt històric de la ciutat de València
El Conjunt Històric de la Ciutat de València és un Bé d'Interés Cultural creat per declaració singular.
Veure Llotja de la Seda і Conjunt històric de la ciutat de València
Convent de Sant Doménec (València)
El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.
Veure Llotja de la Seda і Convent de Sant Doménec (València)
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Llotja de la Seda і Corona d'Aragó
Corts republicanes
Les Corts republicanes, oficialment denominades simplement Corts—també denominat Congrés dels Diputats—, van ser l'òrgan legislatiu unicameral de la Segona República Espanyola actiu entre 1931 i 1939.
Veure Llotja de la Seda і Corts republicanes
Covetes de Sant Joan
Les Covetes de Sant Joan o Covetes de Sant Joan del Mercat, o Covetes del Mercat són unes llotgetes o buits semisoterranis oberts al peu de la terrassa instal·lada en la façana barroca de l'església dels Sants Joans, enfront de la Llotja de la Seda, construïts entre 1700 i 1702 per Lleonard-Juli Capuz, al districte de Ciutat Vella, en els que antany s'ubicaven botiguetes que foren utilitzades fins als anys seixanta del.
Veure Llotja de la Seda і Covetes de Sant Joan
Domingo Urtiaga
Domingo Urtiaga o Domingo Urteaga fou un pedrapiquer valencià d'origen basc, de la primera meitat del, que treballà en estil tardogòtic i renaixentista.
Veure Llotja de la Seda і Domingo Urtiaga
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Veure Llotja de la Seda і Edat mitjana al País Valencià
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Llotja de la Seda і Edat mitjana als Països Catalans
El Mercat
Plànol de carrers. En ocre el barri del Mercat. El Mercat és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València.
Veure Llotja de la Seda і El Mercat
Eleccions municipals de València de 1879
Les eleccions municipals de València de 1879 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de 1879, organitzades pel govern d'Arsenio Martínez Campos, del Partit Liberal Conservador (PLC), i celebrades el diumenge 11 de maig de 1879.
Veure Llotja de la Seda і Eleccions municipals de València de 1879
Escut de València
L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.
Veure Llotja de la Seda і Escut de València
Escut del País Valencià
Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.
Veure Llotja de la Seda і Escut del País Valencià
Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena)
L'església arxiprestal de Sant Jaume de Villena està situada a la plaça de Sant Jaume d'aquesta ciutat.
Veure Llotja de la Seda і Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena)
Església de Sant Esteve (València)
L'església de Sant Esteve és una de les més antigues de la ciutat, ja present en la immediata conquesta de Jaume I. Es troba al barri de la Xerea, a la plaça de Sant Esteve, cantonada amb el carrer dels Venerables, a la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.
Veure Llotja de la Seda і Església de Sant Esteve (València)
Església de Sant Joan del Mercat
L'església de Sant Joan del Mercat o Església dels Sants Joans és una de les esglésies més antigues de la ciutat de València, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central.
Veure Llotja de la Seda і Església de Sant Joan del Mercat
Estació del Nord (València)
L'Estació del Nord (oficialment, València-nord, i antigament també coneguda com a València-terme) és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de València i un dels monuments més emblemàtics de la seua arquitectura civil.
Veure Llotja de la Seda і Estació del Nord (València)
Gòtic valencià
Detall de columna i volta de la Llotja de València. Vista de l'ull de bou del sostre de la Sala de les Columnes de la Llotja de València. Catedral d'Oriola. Basílica de Santa Maria, a Alacant. església Arxiprestal de Sant Jaume, a Villena. Façana de la Catedral de Sogorb.
Veure Llotja de la Seda і Gòtic valencià
Grup d'Acció Valencianista
El Grup d'Acció Valencianista és una organització blavera nascuda el 1977, que s'autoproclama com el braç juvenil i combatent del "veritable" valencianisme.
Veure Llotja de la Seda і Grup d'Acció Valencianista
Guillem Sagrera
Catedral de Perpinyà. Voltes de la Llotja de Palma Castel Nuovo de Nàpols i pòrtic occidental de Francesco Laurana Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols. Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380 — Nàpols, 1454) fou un arquitecte i escultor mallorquí de l'últim gòtic.
Veure Llotja de la Seda і Guillem Sagrera
Història de València
La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.
Veure Llotja de la Seda і Història de València
Història del País Valencià
citació.
Veure Llotja de la Seda і Història del País Valencià
Indústria sedera de València
La indústria sedera de València ha estat des del al XVIII la més puixant de la ciutat.
Veure Llotja de la Seda і Indústria sedera de València
Institut Mèdic Valencià
L'Institut Mèdic Valencià és una corporació científica que va ser promoguda per metges i farmacèutics encapçalats per Lluís Bertrán i Besante, i fundada oficialment el 31 de març de 1841.
Veure Llotja de la Seda і Institut Mèdic Valencià
Jaume Mateu (pintor)
va ser un important pintor de la segona generació del gòtic internacional establert des de molt jove a València i actiu entre 1402 i 1452.
Veure Llotja de la Seda і Jaume Mateu (pintor)
Jeroni Jacint Espinosa
Sant Pere Nolasc intercedint pels seus frares malalts Jeroni Jacint de Espinosa (Cocentaina, 18 de juliol de 1600 — València, 1667), fou un pintor barroc valencià, de la mateixa generació que Esteve March, fill del pintor val·lisoletà Jerónimo Rodríguez de Espinosa.
Veure Llotja de la Seda і Jeroni Jacint Espinosa
Joan Corbera
Joan Corbera fou un eclesiàstic i escultor valencià.
Veure Llotja de la Seda і Joan Corbera
Joan Ivarra
Joan Ivarra o Joan Yvarra (Tolosa, Guipúscoa ? - València, 1486) fou un notable picapedrer tardogòtic valencià d'origen basc.
Veure Llotja de la Seda і Joan Ivarra
Joan Pérez del Muro
Text en cursiva Ninot faller de Colilla y su pato banderilla. Joan Pérez del Muro (Mèxic, 1895 - Barcelona, 1949) va ser un cartellista, il·lustrador, historietista i poeta mexicà, pertanyent a la primera generació d'autors de còmic valencià, al costat de Luis Dubón i Enrique Pertegás.
Veure Llotja de la Seda і Joan Pérez del Muro
Joaquim Martí Gadea
Joaquim Martí Gadea (Balones, el Comtat, 15 de juliol de 1837 - Mislata, l'Horta, 16 de novembre de 1920) va ser un religiós valencià, filòleg i escriptor.
Veure Llotja de la Seda і Joaquim Martí Gadea
José María Manuel Cortina Pérez
Edifici dels Dracs, obra de Cortina Pérez José María Manuel Cortina Pérez (València, 1868 - 1950) va ser un arquitecte valencià.
Veure Llotja de la Seda і José María Manuel Cortina Pérez
Josep Aixa Íñigo
Josep Aixa Íñigo (València, 28 de novembre de 1844 — València, 21 d'abril de 1920) va ser un escultor valencià.
Veure Llotja de la Seda і Josep Aixa Íñigo
Josep Maria Simó Nogués
Josep Maria Simó Nogués (Torrent, 1927 - València, 16 d'abril de 2001) fou un empresari i financer valencià.
Veure Llotja de la Seda і Josep Maria Simó Nogués
Juan Lladró Dolz
Juan Lladró Dolz (Almàssera, 6 de juny de 1926 - ?, 16 de desembre de 2017) fou un empresari i artista valencià, conegut per les seves peces artístiques de ceràmica, així com degà d'honor de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.
Veure Llotja de la Seda і Juan Lladró Dolz
La Fallera Calavera
Entrevista a Enric Aguilar amb motiu de la Fira del Llibre de València. La Fallera Calavera és un joc de cartes valencià creat pel denier Enric Aguilar i publicat al març de 2014 després d'un reeixit procés de micromecenatge.
Veure Llotja de la Seda і La Fallera Calavera
Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià
La violència feixista al País Valencià, Vilaweb, 14-07-2009 també anomenada violència política al País Valencià, Levante-EMV, 30-11-2007 és un conjunt de fets delictius que es donen al País Valencià per part de grups feixistes i d'ultradreta contra col·lectius valencianistes, immigrants o defensors dels drets dels homosexuals des de la transició.
Veure Llotja de la Seda і Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià
Llista de monuments de Ciutat Vella (València)
Monuments catalogats com a béns d'interés cultural (BIC) i béns immobles de rellevància local (BRL) del districte de Ciutat Vella de València.
Veure Llotja de la Seda і Llista de monuments de Ciutat Vella (València)
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa
Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).
Veure Llotja de la Seda і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa
Llotja
Interior de la Llotja de Palma Una llotja o, a Mallorca i al País Valencià, llonja, a l'edat mitjana, era un edifici destinat a les transaccions comercials fetes pels mercaders o pels corredors d'orella que feien d'intermediaris.
Veure Llotja de la Seda і Llotja
Llotja (desambiguació)
* Arquitectura.
Veure Llotja de la Seda і Llotja (desambiguació)
Llotja de Palma
La Llotja dels Mercaders de Palma fou construïda per Guillem Sagrera entre 1426 i 1447, i acabada per Guillem Vilasclar, per al Col·legi de la Mercaderia.
Veure Llotja de la Seda і Llotja de Palma
Llotja de Perpinyà
La Llotja, sector primigeni La Llotja de Perpinyà, Llotja de Mar, és un edifici del gòtic civil mediterrani, construït a partir del i acabada ja en el de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).
Veure Llotja de la Seda і Llotja de Perpinyà
Llotja de Saragossa
La Llotja o Lonja de Saragossa és un edifici civil d'estil renaixentista construït en la primera mitat del a Saragossa (1541-1551), com a recinte destinat a activitats econòmiques.
Veure Llotja de la Seda і Llotja de Saragossa
Mercat Central (València)
Plànol de mercat Central El Mercat Central de València és una construcció d'estil modernista, projectada pels arquitectes Alexandre Soler i March i Francesc Guàrdia i Vial el 1914, tots dos formats en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i col·laboradors de Lluís Domènech i Montaner, que feu el palau de la Música Catalana i que es caracteritzà per un estil propi dins les línies del modernisme.
Veure Llotja de la Seda і Mercat Central (València)
Merlet
Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia).
Veure Llotja de la Seda і Merlet
Monestir de la Trinitat
El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situat a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València, l'Horta, al País Valencià.
Veure Llotja de la Seda і Monestir de la Trinitat
Palau de la Generalitat Valenciana
El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.
Veure Llotja de la Seda і Palau de la Generalitat Valenciana
Palau-Castell d'Alaquàs
El Palau-Castell d'Alaquàs, també conegut com a Castell d'Alaquàs o palau dels Aguilar, és una de les mansions nobiliàries pertanyents a l'època de la decadència feudal del, de la qual hi ha importants elements arquitectònics que anuncien el Renaixement.
Veure Llotja de la Seda і Palau-Castell d'Alaquàs
Patrimoni de la Humanitat a Espanya
Logotip del programa Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Logotip del programa Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco. Espanya va adoptar el 4 de maig de 1982 la Convenció per a la protecció del Patrimoni cultural i natural de la Humanitat de la Unesco de 1972.
Veure Llotja de la Seda і Patrimoni de la Humanitat a Espanya
Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans
Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí (Catalunya) Vilafranca de Conflent, al Conflent (Catalunya Nord) Eivissa La Llotja de la Seda, a València El Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans són els elements de caràcter cultural i natural dels Països Catalans que la UNESCO ha catalogat dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Veure Llotja de la Seda і Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans
Pere Comte
Pere Comte o Pere Compte (Girona, - València, 1506) va ser un arquitecte català, mestre d'obres d'alguns dels millors edificis gòtics de la ciutat de València, on estigué actiu de 1454 a 1506.
Veure Llotja de la Seda і Pere Comte
Plaça del Mercat (València)
Plànol de la plaça del Mercat. El pla o plaça del Mercat és una de les places més singulars i conegudes de València, per tal com aplega tres dels monuments més reeixits de la ciutat: el Mercat Central, la Llotja de la Seda, i l'església de Sant Joan del Mercat.
Veure Llotja de la Seda і Plaça del Mercat (València)
Plaça Redona
La plaça Redona, també anomenada plaça del Clot, és una plaça situada al barri del Mercat, a la ciutat vella de València, al bell mig del triangle format per la plaça del Mercat, la plaça de la Reina i la plaça de l'Ajuntament.
Veure Llotja de la Seda і Plaça Redona
Portada/article febrer 4
Categoria:Articles del dia de febrer de la portada 600k.
Veure Llotja de la Seda і Portada/article febrer 4
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
Veure Llotja de la Seda і Segle d'or valencià
Taula de Canvis i Depòsits
La Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València fou un banc municipal creat per a les operacions mercantils de canvis i depòsits el 1407, complementari de la banca privada, i autoritzat pel rei Martí l'Humà a imitació de la Taula de Canvi de Barcelona que havia estat instituïda pocs anys abans, el 1401.
Veure Llotja de la Seda і Taula de Canvis i Depòsits
Tavernes Blanques
Tavernes Blanques és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord que té 9.296 habitants (INE 2013).
Veure Llotja de la Seda і Tavernes Blanques
Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Tomàs Vicent Tosca i Mascó (València, 21 de desembre de 1651 - 17 d'abril de 1723) fou un erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de fundador del moviment dels novatores.
Veure Llotja de la Seda і Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Llotja de la Seda і Tortosa
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Llotja de la Seda і València
València a l'Època de l'Esplendor
Al València va viure una etapa de gran desenvolupament econòmic i esplendor cultural i artístic, anomenada el segle d'or o l'Època de l'Esplendor.
Veure Llotja de la Seda і València a l'Època de l'Esplendor
València a l'Imperi Espanyol
Amb l'adveniment de l'Imperi Espanyol al, València va perdre la posició hegemònica respecte de l'economia que havia tingut a la centúria anterior.
Veure Llotja de la Seda і València a l'Imperi Espanyol
València i la instauració borbònica
A la mort sense descendència de Carles II es va produir un conflicte dinàstic que va desembocar en la Guerra de Successió, una contesa de dimensions europees que va tindre al territori valencià un dels seus escenaris.
Veure Llotja de la Seda і València i la instauració borbònica
Vicent Miguel Carceller
La Traca de 1917, publicat per editorial Carceller. Vicent Miguel Carceller (València, 27 de març de 1890 - Paterna, L'Horta, 28 de juny de 1940) va ser un periodista i escriptor valencià, famós per ser el director de la revista La Traca.
Veure Llotja de la Seda і Vicent Miguel Carceller
Volta de ventall
La volta de ventall és un tipus de volta de creueria desenvolupada durant el gòtic tardà en la qual els nervis són nombrosos i es desenvolupen en forma de ventall. És un element arquitectònic típic d'Anglaterra, en les fases finals del gòtic anomenades gòtic perpendicular i estil Tudor.
Veure Llotja de la Seda і Volta de ventall
1482
Països Catalans.
Veure Llotja de la Seda і 1482
1483
;Països Catalans.
Veure Llotja de la Seda і 1483
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Llotja de la Seda і 26 de desembre
5 de febrer
El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llotja de la Seda і 5 de febrer
També conegut com Llotja de Mercaders, Llotja de Mercaders de València, Llotja de València, Llotja de la Seda de València.