Accés més ràpid que el navegador!
125 les relacions: Abadia del Mont Saint-Michel, Afer Calas, Agustí Pujol, Alexandre de Jülich, Algemesí, Algorfa, Almoster, BAA Limited, Baix Canadà, Baix Imperi, Baronia de Llinars, Bartomeu Camps, Bé nacional, Beniparrell, Berenguer de Cruïlles, Bretislau I, Brixham, Cafè Kona, Can Gregori, Can Tamís, Carles III de Lorena, Casa Amarela, Casimir de Bofarull i Miquel, Castell Marro, Claudine de Culam, Comerç a l'antiga Roma, Concorde, Corts de Barbastre, Corts de Barcelona (1503), Corts de Barcelona-Lleida, Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Corts de Cullera-València (1364), Corts de Sant Mateu-València (1369-1370), Dècada del 1150, Dòlar continental, Decret de la propietat del clergat a disposició de la Nació, Destrer, Deute perpetu, Diner (moneda), Economia de la Hispània romana, El rei gaèlic, El Salvans Vell, Elefant asiàtic, Ermita de Sant Sebastià de la Guarda, Francesc Oliver de Boteller, Garol, Garola, Gharra, Gideon Algernon Mantell, Guadamir, ..., Guerra dels catalans, Illa de l'Ascensió, ISO 4217, Itawa, Itria Gadhala, Joan de Granollacs i Pons, Joan Roig (pare), Joan Salaia, Kwacha malawià, Kwacha zambià, L'Alcúdia, La Coromina (Vall del Bac), Lira (moneda), Lira maltesa, Lira turca, Llinatge dels Banyuls, Llista de cavalls famosos, Llista de monedes del món, Lliura, Lliura barcelonina, Lliura de Gibraltar, Lliura de Guernsey, Lliura de Jersey, Lliura de l'illa de Man, Lliura de les Malvines, Lliura de Santa Helena, Lliura egípcia, Lliura esterlina, Lliura francesa, Lliura irlandesa, Lliura israeliana, Lliura libanesa, Lliura palestina, Lliura siriana, Lliura sud-sudanesa, Lliura sudanesa, Lliura xipriota, Llorenç Martínez, Michel Lambert, Miramar (Mont-roig del Camp), Moneda catalana, Moneda romana, Nantwich, Oliclar, Optima (lletra tipogràfica), Otbert de Lieja, Paʻanga, Panteó de Marins Il·lustres, Pau Claris i Casademunt, Pithira, Rafael Casanova i Comes, Rafael d'Oms, Rambla (Sabadell), Rebomboris del pa, Retaule dels sants Abdó i Senén, Sant Cugat del Rec, Sant Domènec de la Serra d'Almos, Santa Susanna de Caulès, Símbol monetari, Senyoria de Sonnois, Set metalls, Setge de Barcelona (1697), Sistema mètric decimal, Sistemes monetaris de tradició carolíngia, Sollana, Somàlia Britànica, Son Gallard, Son Marroig, Sou (moneda), Tenge, The Den, Tomàs de Banyuls i de Llupià, Tres Comuns de Catalunya, Unitats de mesura romanes, Vall de Biar. Ampliar l'índex (75 més) »
Abadia del Mont Saint-Michel
Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.
Nou!!: Lliura (moneda) і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »
Afer Calas
L'afer Calas és un cas judicial que es va desenvolupar a mitjan a Tolosa de Llenguadoc, que s'ha fet cèlebre per la intervenció de Voltaire.
Nou!!: Lliura (moneda) і Afer Calas · Veure més »
Agustí Pujol
Agustí Pujol, el Jove (Vilafranca del Penedès, 1585 - Reus, 1628), també anomenat Agustí Pujol fill o Agustí Pujol II, fill de l'escultor Agustí Pujol ''el Vell'', va ser, sens dubte, un dels artistes més rellevants dels primers anys del barroc català.
Nou!!: Lliura (moneda) і Agustí Pujol · Veure més »
Alexandre de Jülich
Alexandre I de Jülich (nascut el ? - mort a Lieja, 6 de juliol de 1135) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1128 a 1135.
Nou!!: Lliura (moneda) і Alexandre de Jülich · Veure més »
Algemesí
Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.
Nou!!: Lliura (moneda) і Algemesí · Veure més »
Algorfa
Algorfa és un municipi del País Valencià situat al nord de la comarca del Baix Segura.
Nou!!: Lliura (moneda) і Algorfa · Veure més »
Almoster
Almoster és un municipi de la comarca del Baix Camp, al Camp de Tarragona.
Nou!!: Lliura (moneda) і Almoster · Veure més »
BAA Limited
British Airports Authority Limited és l'operador de sis aeroports britànics i de diversos aeroports d'arreu del món, i esdevingué una de les empreses de transport més grans del món.
Nou!!: Lliura (moneda) і BAA Limited · Veure més »
Baix Canadà
La província del Baix Canadà o Canadà Inferior (en anglès: Province of Lower Canada, en francès: province du Bas-Canada) va ser una colònia britànica que es trobava entre la part baixa del riu Sant Llorenç i les costes del golf de Sant Llorenç.
Nou!!: Lliura (moneda) і Baix Canadà · Veure més »
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Nou!!: Lliura (moneda) і Baix Imperi · Veure més »
Baronia de Llinars
La baronia de Llinars fou una jurisdicció senyorial concedida el segle XVI que primer va pertànyer als Corbera i després al llinatge dels Santcliment, cognominats Corbera-Santcliment.
Nou!!: Lliura (moneda) і Baronia de Llinars · Veure més »
Bartomeu Camps
Bartomeu Camps dit “l'Empordanès” (? - Barcelona, 1565) fou un bandoler actiu a la zona de les Gavarres i la Selva.
Nou!!: Lliura (moneda) і Bartomeu Camps · Veure més »
Bé nacional
Carignan Els béns nacionals (en francès, biens nationaux) o dominis nacionals (en francès, domaines nationaux) són els dominis i les possessions de l'Església (edificis, objectes, terres de conreu i boscos) que van ser confiscats durant la Revolució Francesa, en virtut del decret de 2 de novembre de 1789.
Nou!!: Lliura (moneda) і Bé nacional · Veure més »
Beniparrell
Beniparrell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: Lliura (moneda) і Beniparrell · Veure més »
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Nou!!: Lliura (moneda) і Berenguer de Cruïlles · Veure més »
Bretislau I
Il·lustració de la Crònica de Dalimil de principis del segle XIV Bretislau I — — 1002/1005–10 de gener del 1055), conegut com l'"Aquil·les Bohemi", de la casa del Dinastia Premíslida, fou Duc de Bohèmia des del 1035 fins a la seva mort. Bretislau segrestant la seva muller futura Judit de Schweinfurt d'un monestir, de la ''Crònica de Dalimil'' Bretislau es casà amb Judit, filla de marcgravi Enric de Schweinfurt. La Dinastia Premíslida desitjava confirmar la seva bona relació amb els Babenberg a través d'un matrimoni amb Judit el 1020. Judit era una núvia desitjable, però Oldřich només tingué un fill, Bretislav, de naixement il·legítim, per això complicà la perspectiva d'un matrimoni amb Judit nascuda d'alt llinatge. Bretislau solucionà el problema segrestant a Judit d'un monestir a Schweinfurt, tot i que mai va ser castigat per aquest crim.Herwig Wolfram, Conrad II, 990-1039: Emperor of Three Kingdoms, transl. Denise A. Kaiser, (The Pennsylvania State University Press, 2006), 226. Es casà amb Judit algun temps més tard. Els fills mascles dels que hi ha constància foren.
Nou!!: Lliura (moneda) і Bretislau I · Veure més »
Brixham
Brixham és un port costaner i una parròquia civil a Devon, a la costa sud d'Anglaterra.
Nou!!: Lliura (moneda) і Brixham · Veure més »
Cafè Kona
El cafè Kona –en anglès, Kona coffee– és el nom comercial per al cafè (de l'espècie Coffea arabica) cultivat en els vessants dels volcans Hualālai i Mauna Loa, als Districtes Nord i Sud de Kona de l'estat de Hawaii, dels Estats Units, dins l'illa Hawaii.
Nou!!: Lliura (moneda) і Cafè Kona · Veure més »
Can Gregori
Can Gregori és un mas al terme municipal de Maçanet de la Selva catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Lliura (moneda) і Can Gregori · Veure més »
Can Tamís
Can Tamís és una masia de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Lliura (moneda) і Can Tamís · Veure més »
Carles III de Lorena
Carles III i la seva dona Clàudia que representa els seus sants protectors Carles III de Lorena (Nancy, 18 de febrer de 1543 - ibídem 14 de maig de 1608) fou duc de Lorena i de Bar.
Nou!!: Lliura (moneda) і Carles III de Lorena · Veure més »
Casa Amarela
La Casa Amarela és probablement l'edifici més antic de Maputo, capital de Moçambic.
Nou!!: Lliura (moneda) і Casa Amarela · Veure més »
Casimir de Bofarull i Miquel
Casimir de Bofarull i Miquel (Reus, 5 de març de 1749 - Maó, 1 de novembre de 1804) fou un militar català, fill de Josep de Bofarull i Gavaldà.
Nou!!: Lliura (moneda) і Casimir de Bofarull i Miquel · Veure més »
Castell Marro
El castell Marro fou un castell avui dia al terme municipal de Marganell, al Bages, prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carener que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni.
Nou!!: Lliura (moneda) і Castell Marro · Veure més »
Claudine de Culam
Claudine de Culam (Rozay-en-Brie, Île-de-France, 1585 - ídem, 1601) fou una jove francesa, sentenciada a l'execució a la forca i després cremada al costat del gos amb el qual va mantenir relacions sexuals (zoofília).
Nou!!: Lliura (moneda) і Claudine de Culam · Veure més »
Comerç a l'antiga Roma
Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.
Nou!!: Lliura (moneda) і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »
Concorde
L'avió supersònic Aérospatiale-BAC Concorde fou un dels dos únics models d'avió de passatgers supersònics en servei.
Nou!!: Lliura (moneda) і Concorde · Veure més »
Corts de Barbastre
Les Corts de Barbastre foren Corts del Regne d'Aragó on s'aprovaren furs i actes de cort.
Nou!!: Lliura (moneda) і Corts de Barbastre · Veure més »
Corts de Barcelona (1503)
Les Corts de Barcelona de 1503 són convocades per Ferran el Catòlic i se celebraren entre el 26 d'abril i el 28 de novembre de 1503.
Nou!!: Lliura (moneda) і Corts de Barcelona (1503) · Veure més »
Corts de Barcelona-Lleida
Les Corts de Barcelona-Lleida, celebrades entre 1364 i 1365 enmig de la guerra amb Castella són convocades per Elionor de Sicília, esposa de Pere el Cerimoniós en absència d'aquest, reunint-se a Barcelona el 2 d'abril de 1364.
Nou!!: Lliura (moneda) і Corts de Barcelona-Lleida · Veure més »
Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)
Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.
Nou!!: Lliura (moneda) і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) · Veure més »
Corts de Cullera-València (1364)
Les Corts de Cullera-València de 1364, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 8 de juny de 1364 per a celebrar-se el 13 de juny a Cullera, amb l'objectiu de mantenir l'esforç contributiu valencià a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.
Nou!!: Lliura (moneda) і Corts de Cullera-València (1364) · Veure més »
Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)
Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 d'abril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i retornaren a Sant Mateu, on van cloure el 20 de febrer de 1370,Montesa 1863: p. 493.
Nou!!: Lliura (moneda) і Corts de Sant Mateu-València (1369-1370) · Veure més »
Dècada del 1150
Sense descripció.
Nou!!: Lliura (moneda) і Dècada del 1150 · Veure més »
Dòlar continental
Anvers d'1/3 de '''dòlar continental''' a una sola cara, dissenyat per Benjamin Franklin Revers de 55 dòlars continentals, on es mostra la tècnica de gravat inventada per Franklin (amb empremtes de fulles d'arbres), del 1779 El dòlar continental o, simplement, continental (en anglès continental currency dollar) va ser un paper moneda emès pel Congrés Continental, després de la Guerra d'Independència dels Estats Units, el 1775.
Nou!!: Lliura (moneda) і Dòlar continental · Veure més »
Decret de la propietat del clergat a disposició de la Nació
El Decret de la propietat del clergat a disposició de la Nació és un decret del 2 de novembre de 1789, aprovat durant la Revolució Francesa, per l'Assemblea Constituent francesa.
Nou!!: Lliura (moneda) і Decret de la propietat del clergat a disposició de la Nació · Veure més »
Destrer
batalla del Puig, el 1237. Atribuït inicialment a Marçal de Sax, i amb posterioritat a Miquel Alcanyís. Londres: Victoria and Albert Museum. Un destrer (a la dreta en primer pla), segons una miniatura de les Grandes Chroniques de France, de Jean Fouquet. El destrer era el tipus de cavall de guerra més valuós de l'època medieval.
Nou!!: Lliura (moneda) і Destrer · Veure més »
Deute perpetu
El deute perpetu és una forma de crèdit que es va utilitzar principalment com un instrument de deute públic a l'edat mitjana tardana.
Nou!!: Lliura (moneda) і Deute perpetu · Veure més »
Diner (moneda)
Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.
Nou!!: Lliura (moneda) і Diner (moneda) · Veure més »
Economia de la Hispània romana
Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.
Nou!!: Lliura (moneda) і Economia de la Hispània romana · Veure més »
El rei gaèlic
El rei gaèlic (títol original en anglès, The Gaelic King) és una pel·lícula de fantasia històrica britànica del 2017, ambientada a l'edat fosca escocesa durant l'alta edat mitjana.
Nou!!: Lliura (moneda) і El rei gaèlic · Veure més »
El Salvans Vell
El Salvans Vell és una masia del municipi de Sagàs (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Lliura (moneda) і El Salvans Vell · Veure més »
Elefant asiàtic
L'elefant asiàtic (Elephas maximus), sovint conegut pel nom d'una de les subespècies (elefant de l'Índia), és una de les tres espècies vivents d'elefant i l'única espècie vivent del gènere Elephas.
Nou!!: Lliura (moneda) і Elefant asiàtic · Veure més »
Ermita de Sant Sebastià de la Guarda
L'ermita de Sant Sebastià de la Guarda és una església en la muntanya de Sant Sebastià del municipi de Palafrugell (Baix Empordà).
Nou!!: Lliura (moneda) і Ermita de Sant Sebastià de la Guarda · Veure més »
Francesc Oliver de Boteller
fou abat de Santa Maria de Poblet (1583-1598).
Nou!!: Lliura (moneda) і Francesc Oliver de Boteller · Veure més »
Garol
Garol fou un petit estat tributari de l'agència Rewa Kantha, i després dels Panch Mahals, a Gujarat, a la presidència de Bombai.
Nou!!: Lliura (moneda) і Garol · Veure més »
Garola
Garola fou un estat tributari protegit del tipus zamindari però lliure de renda, al districte de Sagar o Saugor a les Províncies Centrals d'Índia.
Nou!!: Lliura (moneda) і Garola · Veure més »
Gharra
Gharra fou un petit estat tributari de l'Índia central, inicialment a la sub-agència de Guna de Gwalior i després a la residència de Gwalior.
Nou!!: Lliura (moneda) і Gharra · Veure més »
Gideon Algernon Mantell
Gideon Algernon Mantell (3 de febrer de 1790 – 10 de novembre de 1852) fou un metge rural aficionat a la paleontologia, especialment pels fòssils de grans rèptils mesozoics.
Nou!!: Lliura (moneda) і Gideon Algernon Mantell · Veure més »
Guadamir
Guadamir fou bisbe de Vic des de com a mínim el 949 fins a la seva mort el 14 de juny del 957.
Nou!!: Lliura (moneda) і Guadamir · Veure més »
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Lliura (moneda) і Guerra dels catalans · Veure més »
Illa de l'Ascensió
Ascensió és una illa d'origen volcànic ubicada a l'oceà Atlàntic, a mig camí entre Amèrica i Àfrica, sobre la Placa Sud-americana, a la vora de la Dorsal Mesoatlàntica.
Nou!!: Lliura (moneda) і Illa de l'Ascensió · Veure més »
ISO 4217
LISO 4217 és un estàndard internacional que descriu codis de tres lletres per definir els noms de les monedes, establerts per l'Organització Internacional per a l'Estandardització, coneguda per les sigles en anglès ISO.
Nou!!: Lliura (moneda) і ISO 4217 · Veure més »
Itawa
Itawa fou un estat tributari protegit de l'Índia, del tipus zamindari, al districte de Sagar a les Províncies Centrals, tahsil de Khurai, a 77 km al nord-oest de la ciutat de Sagar.
Nou!!: Lliura (moneda) і Itawa · Veure més »
Itria Gadhala
Itria Gadhala fou un petit estat tributari protegit de l'Índia, al nord de Kathiawar, província de Gujarat, presidència de Bombai, a uns 25 km al nord-oest de Dhasa (estació ferroviària).
Nou!!: Lliura (moneda) і Itria Gadhala · Veure més »
Joan de Granollacs i Pons
Joan de Granollacs i Pons (Vic, 1557 - Barcelona, 1609).
Nou!!: Lliura (moneda) і Joan de Granollacs i Pons · Veure més »
Joan Roig (pare)
Fundació de l'Orde de la Mercè, panell central del retaule de la Mercè a la Catedral de Barcelona (1688) Joan Roig (1629/1635 - 1706).
Nou!!: Lliura (moneda) і Joan Roig (pare) · Veure més »
Joan Salaia
Lastra funerària del doctor Joan de Salaia, Museu de Belles Arts de València. Joan Llorenç de Salaia (València, ca. 1490 - València, 5 de desembre de 1558) fou un filòsof, físic, matemàtic, cosmòleg i teòleg valencià, pertanyent a l'escola nominalista inspirada per John Mair, que des de París mantingué una forta influència en el pensament europeu en els primers decennis del.
Nou!!: Lliura (moneda) і Joan Salaia · Veure més »
Kwacha malawià
El kwacha malawià (en anglès Malawi Kwacha) és la unitat monetària de Malawi.
Nou!!: Lliura (moneda) і Kwacha malawià · Veure més »
Kwacha zambià
El kwacha zambià (en anglès Zambian kwacha o, simplement, kwacha) és la unitat monetària de Zàmbia.
Nou!!: Lliura (moneda) і Kwacha zambià · Veure més »
L'Alcúdia
L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.
Nou!!: Lliura (moneda) і L'Alcúdia · Veure més »
La Coromina (Vall del Bac)
La Coromina és una antic casal al terme municipal de la Vall de Bianya (Garrotxa).
Nou!!: Lliura (moneda) і La Coromina (Vall del Bac) · Veure més »
Lira (moneda)
Víctor Manuel II: 1 lira italiana del 1863 La lira és la unitat monetària de Turquia, el Líban i Síria, i també fou l'antiga moneda d'Itàlia, San Marino i el Vaticà, i de Malta i Xipre.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lira (moneda) · Veure més »
Lira maltesa
La lira maltesa (o, simplement,; plural) fou la moneda oficial de Malta fins a la seva substitució definitiva per l'euro a començament del 2008.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lira maltesa · Veure més »
Lira turca
La lira turca (en turc Türk lirası, lira o, simplement, TL) és la moneda de Turquia i, de fet, també la de la República Turca de Xipre del Nord.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lira turca · Veure més »
Llinatge dels Banyuls
Els Banyuls foren una coneguda dinastia de cavallers catalans que posseïa diverses senyories al Rosselló, el Conflent el Vallespir i el Capcir, de les quals destacaven Nyer, Montferrer, Porcinyans, Fórnols, Puig, Real i Odelló.
Nou!!: Lliura (moneda) і Llinatge dels Banyuls · Veure més »
Llista de cavalls famosos
Ramsès II a la batalla de Kadesh Al llarg de la història hi ha hagut molts cavalls famosos per algun concepte.
Nou!!: Lliura (moneda) і Llista de cavalls famosos · Veure més »
Llista de monedes del món
Llista de noms de monedes d'arreu del món en ordre alfabètic i estats i territoris als quals pertanyen (entre parèntesis, el codi ISO 4217 de classificació de la moneda).
Nou!!: Lliura (moneda) і Llista de monedes del món · Veure més »
Lliura
* Lliura (unitat de massa).
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura · Veure més »
Lliura barcelonina
La lliura barcelonina era una unitat monetària encunyada a Barcelona i utilitzada a l'edat mitjana i l'edat moderna a Catalunya.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura barcelonina · Veure més »
Lliura de Gibraltar
La lliura de Gibraltar (en anglès Gibraltar pound o, simplement, pound) és la unitat monetària de Gibraltar.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura de Gibraltar · Veure més »
Lliura de Guernsey
La lliura de Guernsey (en anglès Guernsey pound o, simplement, pound; en francès Livre de Guernesey o, simplement, livre; en normand de Guernsey louis de Dgèrnési o, simplement, louis) és la unitat monetària de l'illa de Guernsey.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura de Guernsey · Veure més »
Lliura de Jersey
La lliura de Jersey (en anglès Jersey pound o, simplement, pound; en francès Livre de Jersey o, simplement, livre; en normand de Jersey louis d'Jèrri o, simplement, louis) és la unitat monetària de l'illa de Jersey.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura de Jersey · Veure més »
Lliura de l'illa de Man
La lliura de l'illa de Man (en manx Punt Ellan Vannin o, simplement, punt; en anglès Isle of Man pound o, simplement, pound) és la unitat monetària de l'illa de Man.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura de l'illa de Man · Veure més »
Lliura de les Malvines
La lliura de les Malvines (en anglès Falkland Islands pound o, simplement, pound) és la moneda de les illes Malvines.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura de les Malvines · Veure més »
Lliura de Santa Helena
La lliura de Santa Helena (en anglès Saint Helena pound o, simplement, pound) és la moneda de l'illa de Santa Helena, dependència britànica a l'Atlàntic.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura de Santa Helena · Veure més »
Lliura egípcia
La lliura egípcia (o, simplement,, pronunciada guinih en àrab egipci, pl.) és la moneda d'Egipte.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura egípcia · Veure més »
Lliura esterlina
La lliura esterlina (en anglès pound sterling) és la unitat monetària oficial del Regne Unit.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura esterlina · Veure més »
Lliura francesa
La lliura (en francès livre) va ser la moneda de França des del 781 fins al 1794.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura francesa · Veure més »
Lliura irlandesa
La lliura irlandesa (en gaèlic punt na hÉireann; en anglès Irish pound) va ser la unitat monetària oficial d'Irlanda fins a la introducció de l'euro el primer de gener del 1999, i fou retirada definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura irlandesa · Veure més »
Lliura israeliana
Moneda d'1 lira La lliura israeliana, també coneguda com a lira israeliana pel seu nom en hebreu (לירה ישראלית, lira yisraelit; en plural לירות ישראליות, lirot yisraeliot), fou la unitat monetària d'Israel des de poc temps després de la creació de l'estat el 1948 fins al 1980.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura israeliana · Veure més »
Lliura libanesa
La lliura libanesa, coneguda també com a lira libanesa (o, simplement,, pl.), és la moneda del Líban.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura libanesa · Veure més »
Lliura palestina
La lliura palestina (en anglès Palestine pound; en àrab جُنَيْه فِلَسْطَينِيّ, junaia filistiní; en hebreu פונט פלשתינאי, funt palestinaí, o לירה ארץ ישראל, lira eretz-yisraelit) va ser la unitat monetària del Mandat Britànic de Palestina entre el 1927 i el 1948.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura palestina · Veure més »
Lliura siriana
La lliura siriana (o, simplement,, pl.) és la moneda de Síria.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura siriana · Veure més »
Lliura sud-sudanesa
La lliura sud-sudanesa és la unitat monetària del Sudan del Sud.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura sud-sudanesa · Veure més »
Lliura sudanesa
La lliura sudanesa (o simplement) és la unitat monetària del Sudan; la primera lliura va circular fins al 1992, en què fou substituïda pel dinar sudanès, i fou reintroduïda el gener del 2007.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura sudanesa · Veure més »
Lliura xipriota
La lliura xipriota (en grec κυπριακή λίρα, kipriakí lira, o, simplement, λίρα, lira; en turc Kıbrıs lirası o, simplement, lira) fou la moneda oficial de Xipre fins a la seva substitució definitiva per l'euro a començament del 2008.
Nou!!: Lliura (moneda) і Lliura xipriota · Veure més »
Llorenç Martínez
Llorenç o Lorenzo Martínez (mort el 1793) fou un arquitecte valencià del, molt relacionat amb Antoni Gilabert Fornés, amb qui va col·laborar, però sempre en un segon pla.
Nou!!: Lliura (moneda) і Llorenç Martínez · Veure més »
Michel Lambert
Michel Lambert (Champigny-sur-Veude, Regne de França - 29 de juny de 1696) fou un músic i compositor francès.
Nou!!: Lliura (moneda) і Michel Lambert · Veure més »
Miramar (Mont-roig del Camp)
El despoblat de Miramar, del del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), és un lloc històric que va pertànyer a la ciutat de Barcelona com a fortalesa i botiga del blat per assegurar la ruta de proveïment del blat.
Nou!!: Lliura (moneda) і Miramar (Mont-roig del Camp) · Veure més »
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Nou!!: Lliura (moneda) і Moneda catalana · Veure més »
Moneda romana
Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Nou!!: Lliura (moneda) і Moneda romana · Veure més »
Nantwich
Nantwich és un poble pertanyent a la unitat autoritària de Cheshire East, dins el comtat de Cheshire, Anglaterra.
Nou!!: Lliura (moneda) і Nantwich · Veure més »
Oliclar
Oliclar és una possessió del terme d'Alaró situada al clot d'Almadrà, entre el pujol de Can Xirgo, el puig de Sant Miquel i Can Pendango, a uns 388 metres d'altura.
Nou!!: Lliura (moneda) і Oliclar · Veure més »
Optima (lletra tipogràfica)
Optima és un tipus de lletra creada l'any 1952 pel dissenyador alemany Hermann Zapf per a la foneria D. Stempel A.G. (Frankfurt) i també distribuïda per Linotype.
Nou!!: Lliura (moneda) і Optima (lletra tipogràfica) · Veure més »
Otbert de Lieja
Otbert de Lieja (també Obert o Obbert), (mort a Lieja el 31 de gener de 1119) era canonge al capítol de la catedral de Sant Lambert, prebost de la col·legiata de la Santa Creu de Lieja i canonge de la col·legiata de Juda i Simó a Goslar.
Nou!!: Lliura (moneda) і Otbert de Lieja · Veure més »
Paʻanga
El pa‘anga (en anglès, Tongan dollar) és la moneda de curs legal a Tonga.
Nou!!: Lliura (moneda) і Paʻanga · Veure més »
Panteó de Marins Il·lustres
El Panteó de Marins Il·lustres és un edifici d'estil neoclàssic, construït en el, situat dins del recinte de la Població militar de San Carlos, a San Fernando (Cadis), i on hi descansen les restes mortals de nombrosos marins espanyols.
Nou!!: Lliura (moneda) і Panteó de Marins Il·lustres · Veure més »
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Lliura (moneda) і Pau Claris i Casademunt · Veure més »
Pithira
Pitihra (Patera) fou un estat tributari protegit del tipus zamindari al districte de Saugor o Sagar a les Províncies Centrals, amb una superfície de 311 km², amb 86 pobles i uns ingressos de 2.472 lliures.
Nou!!: Lliura (moneda) і Pithira · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Lliura (moneda) і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Rafael d'Oms
Rafael d'Oms fou ardiaca major i canonge de Tarragona.
Nou!!: Lliura (moneda) і Rafael d'Oms · Veure més »
Rambla (Sabadell)
La Rambla és un vial urbà que discorre pel barri Centre de Sabadell entre la plaça del Doctor Robert i la Gran Via, anomenada carrer de Latorre en aquell tram.
Nou!!: Lliura (moneda) і Rambla (Sabadell) · Veure més »
Rebomboris del pa
Els rebomboris del pa van ser una revolta popular espontània contra la puja del preu del pa que es produí a Barcelona el 28 de febrer de 1789.
Nou!!: Lliura (moneda) і Rebomboris del pa · Veure més »
Retaule dels sants Abdó i Senén
El Retaule dels sants Abdó i Senén és un retaule pictòric d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per l'artista Jaume Huguet l'any 1460 per a l'església de Sant Pere de Terrassa.
Nou!!: Lliura (moneda) і Retaule dels sants Abdó i Senén · Veure més »
Sant Cugat del Rec
Sant Cugat del Rec o del Forn fou una església parroquial a la confluència dels carrers dels Carders i de Fonollar de Barcelona (on actualment hi ha la plaça de Sant Cugat).
Nou!!: Lliura (moneda) і Sant Cugat del Rec · Veure més »
Sant Domènec de la Serra d'Almos
Sant Domènec és una església parroquial en una cantonada de la Plaça Major de la Serra d'Almos, al municipi de Tivissa (Ribera d'Ebre) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Lliura (moneda) і Sant Domènec de la Serra d'Almos · Veure més »
Santa Susanna de Caulès
Santa Susanna de Caulès és una ermita preromànica de Caulès (Vidreres, Selva), al massís de Cadiretes, protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Lliura (moneda) і Santa Susanna de Caulès · Veure més »
Símbol monetari
Un símbol monetari és un símbol gràfic sovint usat com un signe taquigràfic per al nom d'una moneda.
Nou!!: Lliura (moneda) і Símbol monetari · Veure més »
Senyoria de Sonnois
Sonnois fou una senyoria feudal del Regne de França a la Baixa Normandia, sorgida al.
Nou!!: Lliura (moneda) і Senyoria de Sonnois · Veure més »
Set metalls
L'expressió set metalls es refereix als metalls coneguts, i reconeguts com a tals, des de l'antiguitat fins al Renaixement.
Nou!!: Lliura (moneda) і Set metalls · Veure més »
Setge de Barcelona (1697)
El Setge de Barcelona de 1697 fou un esdeveniment militar culminant de la Guerra dels Nou Anys.
Nou!!: Lliura (moneda) і Setge de Barcelona (1697) · Veure més »
Sistema mètric decimal
ohm poden ser mesurats El sistema mètric decimal o, simplement, "sistema mètric" és un sistema d'unitats basat en el metre i en el gram, en el qual els múltiples i submúltiples d'una unitat de mesura estan relacionats entre si per múltiples o submúltiples de 10.
Nou!!: Lliura (moneda) і Sistema mètric decimal · Veure més »
Sistemes monetaris de tradició carolíngia
Els sistemes monetaris de tradició carolíngia son aquells que, tot i haver modificat substancialment les característiques monetàries fixades per Carlemany en el sistema monetari carolingi, mantingueren la seva terminologia i model comptable basat en la relació 1 ₤:20 $:240 đ.
Nou!!: Lliura (moneda) і Sistemes monetaris de tradició carolíngia · Veure més »
Sollana
Sollana és un municipi del País Valencià pertanyent a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera.
Nou!!: Lliura (moneda) і Sollana · Veure més »
Somàlia Britànica
La Somàlia Britànica, també coneguda com la Somalilàndia Britànica (en anglès British Somaliland), va ser un protectorat britànic situat a la part nord de la Banya d'Àfrica, que actualment forma part de Somàlia.
Nou!!: Lliura (moneda) і Somàlia Britànica · Veure més »
Son Gallard
Son Gallard és una possessió situada a Deià (Mallorca), concretament entre Son Rutlan, ses Cases Noves, Miramar i sa Talaia.
Nou!!: Lliura (moneda) і Son Gallard · Veure més »
Son Marroig
Son Marroig Son Marroig és una possessió del terme municipal de Deià, a Mallorca.
Nou!!: Lliura (moneda) і Son Marroig · Veure més »
Sou (moneda)
Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.
Nou!!: Lliura (moneda) і Sou (moneda) · Veure més »
Tenge
El tenge (en kazakh теңге i en rus тенге) és la moneda del Kazakhstan.
Nou!!: Lliura (moneda) і Tenge · Veure més »
The Den
The Den, abans anomenat New Den Stadium, és un estadi de futbol a Londres, en la zona industrial del sud-est de Londres.
Nou!!: Lliura (moneda) і The Den · Veure més »
Tomàs de Banyuls i de Llupià
Tomàs de Banyuls i de Llupià (1556-1627) senyor de Nyer, fou un donzell català conegut sobretot per ser l'iniciador de les bandositats dels Nyerros en contra dels Cadells per la preeminència als Comtats de Rosselló i Cerdanya i que van sacsejar la Catalunya moderna bona part del.
Nou!!: Lliura (moneda) і Tomàs de Banyuls i de Llupià · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Lliura (moneda) і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
Unitats de mesura romanes
Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes.
Nou!!: Lliura (moneda) і Unitats de mesura romanes · Veure més »
Vall de Biar
La Vall de Biar és una comarca natural i històrica del País Valencià.
Nou!!: Lliura (moneda) і Vall de Biar · Veure més »
