Accés més ràpid que el navegador!
95 les relacions: Antoni Agustí i Albanell, Arnau de Timor, Arquitectura romànica, Art romànic a Catalunya, Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona, Arxiu i Biblioteca de Poblet, Baltasar Fontanilles, Baronia de Juneda, Baronia de la Conca d'Òdena, Baronia que fou d'en Guillem d'Entença, Borrell de Vic, Cardona (desambiguació), Castell d'Oliola, Castell d'Uixó, Castell de Cabrera (Anoia), Castell de Cardona, Castell de Clariana de Cardener, Castell de Corbins, Castell de l'Aguda, Castell de la Torre de Claramunt, Castell de Lladorre, Castell de Llobera, Castell de Mirambell, Castell de Montagut (Alcarràs), Castell de Montmajor, Castell de Querol (Montmajor), Castell de Sorerols, Castell de Vallmoll, Castell i muralla de Castellar, Castell i vila closa de Tarroja, Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas, Caterina de Cardona, Compromís de Casp, Comtat de Prades, Croada contra la Corona d'Aragó, Dinastia, Ducat de Cardona, Ducat de Somma, Elionor de Aguilar, Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Eribau, Escut de Benicarló, Folc II de Cardona, Font de la Vila de Torà, Francesc d'Aragó i de Cardona, Guerau IV de Cabrera, Guillem de Claramunt, Guillem I de Cardona, Hug II de Cardona, Hug VI d'Empúries, ..., Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Joan de Cardona i Rocabertí, Joan Ramon Folc III de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Joana d'Aragó i de Cardona, Joana de Cardona i Manrique de Lara, Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides, Josep Pujol i Juhí, Josep Riba i Gabarró, Llinatge dels Peralta (branca siciliana), Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Malacara, Maldà, Marquesat de Pallars, Mas Pujol de Planès, Mata de València, Montcada (llinatge), Nucli antic de Tavertet, Pallars Sobirà, Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Pere el Gran, Pere Galceran de Pinós i de Mallorca, Ramon de Cervera (senyor de Gebut), Ramon II de Tortosa, Ramon Nonat, Reformisme borbònic, Sant Andreu de Linya, Sant Bartomeu de Dorve, Sant Esteve del Pujol de Planès, Sant Martí de Maldà, Sant Quirze de la Coma, Santa Margarida del Cairat, Santa Maria de Castelló de Farfanya, Santa Maria de Montraveta, Santa Maria de Torredenegó, Senescal de Barcelona, Setge de Balaguer (1280), Sidamon, Travil, Vicfred, Vila closa d'Escaló, Vila closa de Vilamur, 1176, 3 de març. Ampliar l'índex (45 més) »
Antoni Agustí i Albanell
Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Antoni Agustí i Albanell · Veure més »
Arnau de Timor
Arnau de Timor (fl. 1197-1230) va ser senyor de la baronia de Queralt, fill de Guillem de Timor i Ermessenda de Montlleó, casat amb la baronessa Ramona.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Arnau de Timor · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Arquitectura romànica · Veure més »
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Art romànic a Catalunya · Veure més »
Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona
Proa de la Casa de l'Arxiconfraria amb l'escut d'armes de la institució (any 1613)La Reial i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és una institució caritativa fundada a la ciutat de Barcelona a principis del i dedicada a l'acompanyament espiritual dels condemnats a mort per la justícia.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona · Veure més »
Arxiu i Biblioteca de Poblet
LArxiu i Biblioteca de Poblet és un dipòsit documental i bibliogràfic emplaçat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet que fou creat l'any 1151 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Arxiu i Biblioteca de Poblet · Veure més »
Baltasar Fontanilles
Baltasar Fontanilles i Maçana (-). Prior president del Monestir de Poblet (1708-1713) i posteriorment Abat de Poblet (1720-1724).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Baltasar Fontanilles · Veure més »
Baronia de Juneda
La Baronia de Juneda era la jurisdicció senyorial centrada en el castell de la vila de Juneda.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Baronia de Juneda · Veure més »
Baronia de la Conca d'Òdena
La Baronia de la Conca d'Òdena fou una demarcació històrica centrada a la conca d'Òdena.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Baronia de la Conca d'Òdena · Veure més »
Baronia que fou d'en Guillem d'Entença
Baronia que fou d'en Guillem d'Entença és el nom amb què es va conèixer inicialment una senyoria que l'any 1313 Guillem d'Entença havia cedit en convinença al rei Jaume II, que es va fer efectiva el 1321 en morir Guillem.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Baronia que fou d'en Guillem d'Entença · Veure més »
Borrell de Vic
Borrell fou bisbe de Vic entre els anys 1010 i 1017 data en què morí.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Borrell de Vic · Veure més »
Cardona (desambiguació)
* Ducat de Cardona, títol nobiliari.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Cardona (desambiguació) · Veure més »
Castell d'Oliola
El castell d'Oliola és un castell termenat d'Oliola (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell d'Oliola · Veure més »
Castell d'Uixó
El castell d'Uixó (o castell de la Vall d'Uixó) se situa en un tossal a uns tres quilòmetres al nord de la població de la Vall d'Uixó, a la comarca de la Plana Baixa (província de Castelló).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell d'Uixó · Veure més »
Castell de Cabrera (Anoia)
El Castell de Cabrera és dalt d'un turó a Cabrera d'Anoia (Anoia).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Cabrera (Anoia) · Veure més »
Castell de Cardona
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Cardona · Veure més »
Castell de Clariana de Cardener
El castell de Clariana de Cardener és un edifici de Clariana de Cardener (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Clariana de Cardener · Veure més »
Castell de Corbins
El castell de Corbins, edifici declarat bé cultural d'interès nacional, s'alça a cim del turó que domina la població de Corbins des del nord, sobre la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, gairebé en la seva confluència amb el Segre.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Corbins · Veure més »
Castell de l'Aguda
El castell de l'Aguda és un castell de Torà (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de l'Aguda · Veure més »
Castell de la Torre de Claramunt
El Castell de la Torre de Claramunt inicialment edificat al és, actualment, un gran casal ampliat en diverses fases, la més important per Joan de Claramunt al (1565) que sempre procedeix de la primitiva torre de guaita erigida a la fi del en un dels extrems del terme del castell de Claramunt, torre fortificada i avançada que es va fer construir per la familia de la Casa de Claramunt per a la vigilància i el control de la vall de la riera de Carme i del camí vers el Penedès.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de la Torre de Claramunt · Veure més »
Castell de Lladorre
El Castell de Lladorre és un edifici de Lladorre (Pallars Sobirà) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Lladorre · Veure més »
Castell de Llobera
El Castell de Llobera és un castell del nucli i municipi de Llobera (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Llobera · Veure més »
Castell de Mirambell
El castell de Mirambell és un edifici de Mirambell, una entitat de població del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Mirambell · Veure més »
Castell de Montagut (Alcarràs)
El Castell de Montagut és un monument del municipi d'Alcarràs (Segrià) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Montagut (Alcarràs) · Veure més »
Castell de Montmajor
El castell de Montmajor (o la torre dels moros de Montmajor) és un castell que està situat dalt del tossal de Can Sabata, sobre el poble de Montmajor a la comarca del Berguedà, concretament entre les cases de Can Sabata de Dalt i Can Barri, els amos de la qual en són els propietaris.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Montmajor · Veure més »
Castell de Querol (Montmajor)
El castell de Querol és un castell que hi ha al terme de Montmajor, al Berguedà.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Querol (Montmajor) · Veure més »
Castell de Sorerols
El castell termenat de Sorerols, conegut també per Castell de Sobiranes, es troba a curta distància del Mas Sobiranes, dalt d'un petit pujol al sud-oest de la masia i a tramuntana de la Creu del Castell.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Sorerols · Veure més »
Castell de Vallmoll
El Castell de Vallmoll és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vallmoll (Alt Camp).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell de Vallmoll · Veure més »
Castell i muralla de Castellar
El castell i muralla de Castellar és un castell de Castellar de la Ribera (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell i muralla de Castellar · Veure més »
Castell i vila closa de Tarroja
El poble de Tarroja de Segarra, es troba en un coster, en la vall mitjana del Sió, que travessa el terme municipal en direcció SE-NW, i en la confluència d'aquest riu amb el torrent de Valls.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Castell i vila closa de Tarroja · Veure més »
Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas
Caterina Antònia d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas (Lucena, 21 de març de 1635 - Madrid, 16 de febrer de 1697) va ser una aristòcrata espanyola, que va ser duquessa de Sogorb i de Cardona, entre molts altres títols.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas · Veure més »
Caterina de Cardona
Caterina de Cardona (Barcelona o Nàpols, 1519 - Cueva de Doña Catalina de Cardona, Casas de Benítez, 11 de maig de 1577) va ser una noble catalana que es va retirar a fer vida eremítica.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Caterina de Cardona · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Comtat de Prades · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Dinastia · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ducat de Cardona · Veure més »
Ducat de Somma
El Ducat de Soma, és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Ferran II d'Aragó el 12 de desembre de 1502, a favor de Ramon Folc de Cardona i Requesens, XI baró de Bellpuig, I comte de Oliveto, comte d'Alvito, (a Nàpols).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ducat de Somma · Veure més »
Elionor de Aguilar
Berenguela Leonor Yáñez de Aguilar (v.1281-1 d'abril de 1337), coneguda com a Elionor de Aguilar o Elionor de Cabrera a la Catalunya de la Baixa edat mitjana, era una dama castellana, senyora d'Aguilar de la Frontera (Còrdova).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Elionor de Aguilar · Veure més »
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera · Veure més »
Eribau
Eribau de Cardona o d'Urgell, anomenat El Sant (Cardona, Bages, — Pomposa, Emília, Itàlia, 1042) fou un vescomte d'Osona, fill del vescomte d'Osona; Ramon I i bisbe d'Urgell (1035-1042).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Eribau · Veure més »
Escut de Benicarló
L'escut de Benicarló és un símbol representatiu oficial de Benicarló, municipi del País Valencià, de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Escut de Benicarló · Veure més »
Folc II de Cardona
Folc II de Cardona (Cardona, c.1040 — ~1099) fou bisbe de Barcelona, bisbe electe d'Urgell (1092 - 1095) i vescomte de Cardona.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Folc II de Cardona · Veure més »
Font de la Vila de Torà
La Font de la Vila de Torà és un edifici de Torà, a la comarca de la Segarra.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Font de la Vila de Torà · Veure més »
Francesc d'Aragó i de Cardona
Francesc Ramon d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1539 - 12 de maig de 1575) va ser un noble aragonès, darrer representant de la branca masculina de la dinastia Aragó-Cardona.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Francesc d'Aragó i de Cardona · Veure més »
Guerau IV de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Guerau IV de Cabrera · Veure més »
Guillem de Claramunt
Guillem de Claramunt (?,? - Mallorca, 1230), Cavaller.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Guillem de Claramunt · Veure més »
Guillem I de Cardona
Guillem de Cardona (1156 - 12 de juliol de 1225) fou vescomte de Cardona (1177-1225).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Guillem I de Cardona · Veure més »
Hug II de Cardona
Hug II de Cardona Anglesola o Hug Folc II de Cardona Anglesola (15 d'octubre de 1328 - Cardona, 2 d'agost de 1400) fou el primer comte de Cardona (1375-1400).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Hug II de Cardona · Veure més »
Hug VI d'Empúries
Hug VI d'Empúries i I de Cardona (?, ?) fou comte d'Empúries (1322-1325), vescomte de Cardona (1332-1334) i primer baró de Guadalest (Marina Baixa).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Hug VI d'Empúries · Veure més »
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia · Veure més »
Joan de Cardona i Rocabertí
Joan de Cardona i Rocabertí (Catalunya, - Menorca, 1575), va ser governador i capità general de Menorca entre els anys 1558 i 1575.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Joan de Cardona i Rocabertí · Veure més »
Joan Ramon Folc III de Cardona
Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Joan Ramon Folc III de Cardona · Veure més »
Joan Ramon Folc IV de Cardona
Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Joan Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »
Joana d'Aragó i de Cardona
Joana d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1543 - Barcelona, 12 d'agost de 1608) va ser una noble aragonesa, IV Duquessa de Sogorb (1572-1608).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Joana d'Aragó i de Cardona · Veure més »
Joana de Cardona i Manrique de Lara
Joana de Cardona i Manrique de Lara, Joana II de Prades o Joana I de Pallars Sobirà (c. 1500 - Sogorb, 28 d'agost de 1564) fou duquessa de Cardona, comtessa de Prades, vescomtessa de Vilamur, marquesa de Pallars Sobirà i senyora de la baronia d'Entença (1543-1564).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Joana de Cardona i Manrique de Lara · Veure més »
Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides
Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides (Madrid, 24 d'abril de 1667 - ídem, 5 de març de 1670) va ser un noble espanyol, duc de Sogorb i de Cardona, entre altres títols.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides · Veure més »
Josep Pujol i Juhí
Josep Pujol i Juhí (Folgueroles, 1734 - Sant Llorenç de Morunys, 1809) fou un escultor català.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Josep Pujol i Juhí · Veure més »
Josep Riba i Gabarró
Josep Riba i Gabarró (La Pobla de Claramunt, Anoia, 1928 - 23 de juny de 2023) va ser un historiador especialitzat en recerques comarcals.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Josep Riba i Gabarró · Veure més »
Llinatge dels Peralta (branca siciliana)
La família Peralta (també coneguda com els Peralta d'Aragó) és una nissaga noble, molt lligada a la corona catalano-aragonesa i directament emparentada amb els Comtes de Barcelona.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Llinatge dels Peralta (branca siciliana) · Veure més »
Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba-Figueroa (4 de gener de 1608-14 de gener de 1670).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba-Figueroa (Còrdova, 24 d'agost de 1558 - Madrid, 1 d'octubre de 1596) va ser un noble i aristòcrata, que va ser durant molts anys hereu de les cases de Comares i Aragó-Cardona, i com a tal va ser X comte de Prades.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Malacara
Malacara és un nucli de població del municipi d'Estaràs inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Malacara · Veure més »
Maldà
Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Maldà · Veure més »
Marquesat de Pallars
El marquesat de PallarsElenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014), Instituto de Español de Estudios Nobiliarios, Editorial Hidalguía.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Marquesat de Pallars · Veure més »
Mas Pujol de Planès
El mas Pujol de Planès (o masia del Pujol de Planès) és una masia situada en el nucli del Pujol de Planès, a l'esquerra de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès i que està inventariada com edifici, patrimoni immoble d'ús residencial i de titularitat privada que té el número d'inventari IPA-3491.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Mas Pujol de Planès · Veure més »
Mata de València
La Mata de València és una avetosa d'avet blanc (Abies alba) situada a l'obaga de la vall de la Bonaigua, a la conca alta del riu Noguera Pallaresa.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Mata de València · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Montcada (llinatge) · Veure més »
Nucli antic de Tavertet
El nucli antic de Tavertet és l'espai geogràfic del municipi de Tavertet considerat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Nucli antic de Tavertet · Veure més »
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Pallars Sobirà · Veure més »
Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Pere el Gran · Veure més »
Pere Galceran de Pinós i de Mallorca
Pere Galceran II de Pinós i de Mallorca (Principat de Catalunya,? - Bagà, Berguedà, 1348) va ser un noble català del, senyor (1312-1348) dels castells i baronies de Pinós, Bagà, Lavansa, Ponts, Ossera, Josa, Sant Romà, Albesa, Menàrguens, Gósol, Vallmanya, l'Espà, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Fórnols, Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo Sant Martí dels Castells, Ansovell, Cava, i els llocs de Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, i diversos béns als Prats i a la Manresana.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Pere Galceran de Pinós i de Mallorca · Veure més »
Ramon de Cervera (senyor de Gebut)
Ramon de Cervera fou un noble del llinatge dels Cervera de la branca de Gebut i Algerri probablement, fill de Guillem II de Cervera i de la seva muller Ermessenda, de llinatge no conegut.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ramon de Cervera (senyor de Gebut) · Veure més »
Ramon II de Tortosa
Ramon II de Tortosa (Ramon de Montcada i de Tornamira) (?, 1188 - Portopí, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i participà en la Croada contra Al-Mayûrqa, morint a la Batalla de Portopí.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ramon II de Tortosa · Veure més »
Ramon Nonat
Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Ramon Nonat · Veure més »
Reformisme borbònic
El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Reformisme borbònic · Veure més »
Sant Andreu de Linya
Sant Andreu de Linya és l'església parroquial de Linya que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Sant Andreu de Linya · Veure més »
Sant Bartomeu de Dorve
Sant Bartomeu de Dorve és l'església parroquial romànica del poble de Dorve, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Sant Bartomeu de Dorve · Veure més »
Sant Esteve del Pujol de Planès
Sant Esteve del Pujol de Planès és una església catòlica del nucli disseminat del Pujol de Planès, al municipi de Montmajor (Berguedà).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Sant Esteve del Pujol de Planès · Veure més »
Sant Martí de Maldà
Sant Martí de Maldà és un nucli de població cap del municipi de Sant Martí de Riucorb, a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Sant Martí de Maldà · Veure més »
Sant Quirze de la Coma
Sant Quirze de la Coma és una església romànica del municipi de Llobera, a la comarca del Solsonès.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Sant Quirze de la Coma · Veure més »
Santa Margarida del Cairat
Santa Margarida del Cairat és una església d'Esparreguera del segle IX-X i d'estil medieval pre-romànic, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Santa Margarida del Cairat · Veure més »
Santa Maria de Castelló de Farfanya
Santa Maria de Castelló de Farfanya és l'església del Castell de Castelló de Farfanya, al municipi homònim de la Noguera, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Santa Maria de Castelló de Farfanya · Veure més »
Santa Maria de Montraveta
Santa Maria de Montraveta és una església romànica del municipi de Llobera, a la comarca del Solsonès.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Santa Maria de Montraveta · Veure més »
Santa Maria de Torredenegó
Santa Maria de Torredenegó és l'església parroquial del nucli de Torredenegó, al municipi de Llobera de la comarca del Solsonès.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Santa Maria de Torredenegó · Veure més »
Senescal de Barcelona
El senescal de Barcelona era el màxim oficial del Casal de Barcelona i tenia en les seves atribucions l'exercici del govern i la guerra.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Senescal de Barcelona · Veure més »
Setge de Balaguer (1280)
El setge de Balaguer fou un setge que es produí a Balaguer el 1280 durant les revoltes dels nobles contra Pere el Gran.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Setge de Balaguer (1280) · Veure més »
Sidamon
Sidamon és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Sidamon · Veure més »
Travil
Travil (o Taravil) és un nucli de població del municipi de Capolat, al Berguedà, format per algunes cases al voltant de l'Església de Sant Quintí de Taravil.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Travil · Veure més »
Vicfred
Vicfred és un poble de 40 habitants pertanyent al municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra).
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Vicfred · Veure més »
Vila closa d'Escaló
La vila closa d'Escaló és situada prop del fons de la vall, a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, davant de les ruïnes de l'antic monestir de Sant Pere del Burgal.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Vila closa d'Escaló · Veure més »
Vila closa de Vilamur
Vilamur és una vila del terme municipal de Soriguera capital de l'antic vescomtat de Pallars, dit posteriorment de Siarb i finalment vescomtat de Vilamur.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і Vila closa de Vilamur · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і 1176 · Veure més »
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llinatge dels Cardona і 3 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cardona (família), Cardona (llinatge), Casa de Cardona, Casal de Cardona, Els Cardona, Llista de senyors de Cardona, Llista dels Senyors de Cardona, Llista dels senyors de Cardona, Nissaga dels Cardona, Senyor de Cardona, Senyora de Cardona, Senyoria de Cardona, Senyors de Cardona, Vegueria de Cardona.
