Taula de continguts
85 les relacions: Acceleració de marea, Angelo Secchi, Antares (estrella), Asada Gōryū, Astrònom, Astronàutica, Astronomia, Astronomia nova, Òrbita, Òrbita de ferradura, Òrbita de Hohmann, Òrbita de Mart, Òrbita el·líptica, Cinturó d'asteroides, Cosmos: Un viatge personal, Delta Cephei, Dia, Epitome Astronomiae Copernicanae, Equació de Kepler, Escala de distàncies còsmiques, Esferes celestes, Espai exterior, Estació de l'any, Estrella binària, Força, Funció potencial, Gian Lorenzo Bernini, Gravetat, Grup de Hilda, Harmonices Mundi, Haumea, HD 209458 b, HD 80606 b, Història de l'astronomia, Història de l'observació de Mart, Història de la ciència, Història de la física, Història de les matemàtiques, Hodògrafa, Io (satèl·lit), Isaac Newton, James Edward Keeler, Johannes Kepler, Kepler (desambiguació), Kunyu Wanguo Quantu, Llei de l'invers del quadrat, Llei de Titius-Bode, Lleis de Newton, Mart (planeta), Massa solar, ... Ampliar l'índex (35 més) »
Acceleració de marea
Imatge de la Terra i la Lluna presa des de Mart. La presència de la Lluna (que és d'al voltant d'1/81 de la massa de la terra), està desaccelerant la rotació de la Terra i la durada del dia al voltant de 2ms cada cent anys. Lacceleració de marea és un efecte originat per la força de marea entre un satèl·lit natural en òrbita (per exemple, la Lluna) i el planeta primari que orbita (per exemple, la Terra).
Veure Lleis de Kepler і Acceleració de marea
Angelo Secchi
, va ser un jesuïta, astrònom italià, reconegut tant pels seus descobriments sobre la dinàmica de la cromosfera solar, com pels seus treballs pioners en espectrometria estel·lar, a partir dels quals va establir una classificació coneguda com a Classes de Secchi, base de les diferents classificacions estel·lars que es van desenvolupar posteriorment.
Veure Lleis de Kepler і Angelo Secchi
Antares (estrella)
Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.
Veure Lleis de Kepler і Antares (estrella)
Asada Gōryū
Asada Gōryū (麻田 剛立; hiragana: あさだごうりゅう) (1734 - 1799) va ser un astrònom japonès que va ajudar a introduir els mètodes i instruments astronòmics moderns al Japó.
Veure Lleis de Kepler і Asada Gōryū
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Lleis de Kepler і Astrònom
Astronàutica
Passeig espacial L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.
Veure Lleis de Kepler і Astronàutica
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Lleis de Kepler і Astronomia
Astronomia nova
Astronomia nova és un llibre escrit per Johannes Kepler (1571–1630), matemàtic imperial entre 1601 i 1612, el 1609 en què apareixen els resultats de les seves investigacions al llarg més de cinc anys a Praga sobre el moviment dels planetes i en particular sobre el moviment aparent de Mart.
Veure Lleis de Kepler і Astronomia nova
Òrbita
Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.
Veure Lleis de Kepler і Òrbita
Òrbita de ferradura
Una òrbita de ferradura és un tipus de configuració coorbital d'un petit cos en òrbita respecte a un cos en òrbita més gran (com la Terra). El període orbitari del cos més petit és gairebé el mateix que pel cos més gran, i el seu camí sembla tenir forma de ferradura vist des de l'objecte més gran en un sistema de referència en rotació.
Veure Lleis de Kepler і Òrbita de ferradura
Òrbita de Hohmann
Una òrbita de Hohmann o òrbita de transferència és la trajectòria el·liptica al llarg de la qual un vehicle espacial necessita la mínima quantitat d'energia per moure's entre una òrbita i una altra.
Veure Lleis de Kepler і Òrbita de Hohmann
Òrbita de Mart
Òrbita de Mart en relació amb les òrbites dels planetes del sistema solar interior Mart té una òrbita amb un eix semimajor de 1.524 unitats astronòmiques (228 milions de km) i una excentricitat de 0,0934.
Veure Lleis de Kepler і Òrbita de Mart
Òrbita el·líptica
A l'espai, un cos orbita un altre més gran (com un planeta al voltant del Sol) descrivint una òrbita el·líptica. El major estarà localitzat en un dels focus de l'el·lipse. La figura mostra diversos tipus de trajectories. L'exemple d'òrbita el·liptica ésta identificat amb color vermell.
Veure Lleis de Kepler і Òrbita el·líptica
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Veure Lleis de Kepler і Cinturó d'asteroides
Cosmos: Un viatge personal
Cosmos: Un viatge personal (en anglès Cosmos: A Personal Voyage) és el títol d'una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de l'exploració espacial; en particular, les missions Voyager.
Veure Lleis de Kepler і Cosmos: Un viatge personal
Delta Cephei
Delta Cephei (δ Cephei) és el quart estel en magnitud aparent de la constel·lació de Cefeu. És el prototip d'estrella variable Cefeida, estels que es coneixen com simplement 'cefeides' i que prenen el seu nom d'aquest.
Veure Lleis de Kepler і Delta Cephei
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Veure Lleis de Kepler і Dia
Epitome Astronomiae Copernicanae
''Epitome astronomiae copernicanae'' (1618) LEpitome Astronomiae Copernicanae era un llibre d'astronomia influent en el model heliocèntric publicat per Johannes Kepler durant el període 1617 a 1621.
Veure Lleis de Kepler і Epitome Astronomiae Copernicanae
Equació de Kepler
Diagrama que permet demostrar l'equació de Kepler i per tant calcular la posició d'un planeta en la seva òrbita en un instant t cualquiera. L'el·lipse és l'òrbita del planeta, amb l'estrella ocupant el focus F. L'objectiu és calcular el temps que necessita el planeta per moure's des del periheli (per al Sol, en general periàpside) '' P '' a un punt donat '' S ''.
Veure Lleis de Kepler і Equació de Kepler
Escala de distàncies còsmiques
Lescala de distàncies còsmiques són els diferents mètodes amb els quals els astrònoms determinen les distàncies als objectes celestes.
Veure Lleis de Kepler і Escala de distàncies còsmiques
Esferes celestes
Pedro Apiano (Anvers, 1539) Les esferes celestes, o cossos celestes, foren objectes fonamentals dels models cosmològics estudiats per Plató, Èudox de Cnidos, Aristòtil, Claudi Ptolemeu, Nicolau Copèrnic i altres.
Veure Lleis de Kepler і Esferes celestes
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Lleis de Kepler і Espai exterior
Estació de l'any
Mosaic romà representant les quatre estacions. Les esons, les saons o els quatre temps de l'any són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.
Veure Lleis de Kepler і Estació de l'any
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Lleis de Kepler і Estrella binària
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Veure Lleis de Kepler і Força
Funció potencial
En matemàtiques, i més específicament en anàlisi matemàtica, s'anomena funció potencial una funció de la forma on c és una constant i a és una altra constant, dita exponent de la funció potencial.
Veure Lleis de Kepler і Funció potencial
Gian Lorenzo Bernini
Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.
Veure Lleis de Kepler і Gian Lorenzo Bernini
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Lleis de Kepler і Gravetat
Grup de Hilda
Els asteroides de Hilda o Hildes són un grup dinàmic d'asteroides en una ressonància orbital 3:2 amb Júpiter (cada dues voltes al sol que faça Júpiter, els Hilda en faran tres).
Veure Lleis de Kepler і Grup de Hilda
Harmonices Mundi
Harmonices mundi (L'harmonia dels mons, 1619) és un llibre escrit per l'astònom Johannes Kepler (1571–1630) a la ciutat de Linz.
Veure Lleis de Kepler і Harmonices Mundi
Haumea
Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.
Veure Lleis de Kepler і Haumea
HD 209458 b
HD 209458 b (tot i que a vegades anomenat no oficialment Osiris) és un planeta extrasolar que orbita HD 209458 en la constel·lació de Pegàs, a 150 anys llum de la Terra.
Veure Lleis de Kepler і HD 209458 b
HD 80606 b
HD 80606 b és un planeta extrasolar situat a una distància de 190 anys llum de la Terra a la constel·lació de l'Ossa Major.
Veure Lleis de Kepler і HD 80606 b
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Veure Lleis de Kepler і Història de l'astronomia
Història de l'observació de Mart
Advancded Camera for Surveys, va aconseguir una escala espacial de 8 quilòmetres per píxel a màxima resolució.La història de l'observació de Mart tracta sobre la història registrada de l'observació del planeta Mart feta pels humans.
Veure Lleis de Kepler і Història de l'observació de Mart
Història de la ciència
La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.
Veure Lleis de Kepler і Història de la ciència
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Veure Lleis de Kepler і Història de la física
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Veure Lleis de Kepler і Història de les matemàtiques
Hodògrafa
Segona llei de Kepler. Una hodògrafa és un diagrama que mostra una representació vectorial de la velocitat relativa instantània en qualsevol punt d'un cos o d'un fluid que es deforma.
Veure Lleis de Kepler і Hodògrafa
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Veure Lleis de Kepler і Io (satèl·lit)
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Lleis de Kepler і Isaac Newton
James Edward Keeler
va ser un astrònom nord-americà, descobridor del primer púlsar.
Veure Lleis de Kepler і James Edward Keeler
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Lleis de Kepler і Johannes Kepler
Kepler (desambiguació)
* Kepler (cràter), cràter d'impacte lunar entre l'Oceanus Procellarum a l'oest i Mare Insularum a l'est.
Veure Lleis de Kepler і Kepler (desambiguació)
Kunyu Wanguo Quantu
El Kunyu Wanguo Quantu (xinès tradicional:坤輿萬國全圖, pinyin:Kūnyú Wànguó Quántú, «Mapa complet dels 10.000 regnes del món») és un mapamundi amb descripcions en xinès.
Veure Lleis de Kepler і Kunyu Wanguo Quantu
Llei de l'invers del quadrat
flux que emana des de la font. El nombre total de línies de flux depèn de la intensitat de la font i és constant conforme la distància augmenta. Una densitat major de línies de flux (és a dir, línies per unitat d'àrea) significa que el camp és més fort.
Veure Lleis de Kepler і Llei de l'invers del quadrat
Llei de Titius-Bode
Johann Daniel Titius Johann Elert Bode La llei de Titius-Bode, de vegades denominada incorrectament llei de Bode, relaciona la distància d'un planeta al Sol amb el nombre d'ordre del planeta mitjançant una regla simple.
Veure Lleis de Kepler і Llei de Titius-Bode
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Veure Lleis de Kepler і Lleis de Newton
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Lleis de Kepler і Mart (planeta)
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Lleis de Kepler і Massa solar
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Veure Lleis de Kepler і Mecànica celeste
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Lleis de Kepler і Mecànica clàssica
Meteor (astronomia)
Pluja de Perseids Un meteor (del llatí meteōrus, i aquest del grec μετέωρος, 'elevat en l'aire') és un fenomen lluminós pel qual les partícules de matèria (meteoroides) que entren a l'alta atmosfera són frenades, encalentides, i evaporades parcialment o total, i constitueixen un canal de plasma.
Veure Lleis de Kepler і Meteor (astronomia)
Missió Kepler
Òrbita de Kepler La Missió Kepler és un telescopi espacial de la NASA, la desena missió del programa Discovery.
Veure Lleis de Kepler і Missió Kepler
Moment angular relatiu específic
El moment angular relatiu específic (h) de dos cossos orbitants és en mecànica celeste, el producte vectorial de la posició relativa i la velocitat relativa.
Veure Lleis de Kepler і Moment angular relatiu específic
Monedes d'euro d'Alemanya
Les monedes d'euro d'Alemanya són la moneda de curs legal d'aquest país, tenen tres dissenys separats per a les tres sèries de monedes.
Veure Lleis de Kepler і Monedes d'euro d'Alemanya
Moviment mitjà diari
A astronomia el moviment mitjà diari que es representa amb la lletra, n, és la velocitat angular d'un astre en una òrbita el·líptica, mesurat en graus per dia.
Veure Lleis de Kepler і Moviment mitjà diari
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Lleis de Kepler і Nombre π
Oposició (astronomia)
Oposició és quan dos astres es troben, en relació a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats.
Veure Lleis de Kepler і Oposició (astronomia)
Paral·laxi dinàmica
En astronomia, la paral·laxi dinàmica és un mètode per calcular la distància d'una estrella binària, que es pot utilitzar quan el sistema està massa lluny per recórrer al mètode usual de paral·laxi.
Veure Lleis de Kepler і Paral·laxi dinàmica
Púlsar binari
Un púlsar binari és un púlsar amb un company estel·lar que sovint és un altre púlsar, una nana blanca o un estel de neutrons. Aquests sistemes estel·lars són d'especial interès pels astrofísics, ja que reuneixen les condicions ideals per posar a prova la relativitat general en camps gravitatoris forts.
Veure Lleis de Kepler і Púlsar binari
Perdita (satèl·lit)
Perdita, també conegut com a Urà XXV (designació provisional S/1986 U 10), és un satèl·lit interior d'Urà.
Veure Lleis de Kepler і Perdita (satèl·lit)
Portada/article juliol 14
Categoria:Articles del dia de juliol de la portada 600k.
Veure Lleis de Kepler і Portada/article juliol 14
Problema dels dos cossos
Dos cossos orbitant al voltant del seu centre de masses en òrbites el·líptiques. Caront. En mecànica clàssica, el problema dels dos cossos té per objectiu determinar el moviment de dues partícules puntuals que només interactuen entre si.
Veure Lleis de Kepler і Problema dels dos cossos
Problema dels tres cossos
Moviment caòtic de tres cossos en un camp de forces aïllat El problema dels tres cossos consisteix a determinar el moviment que seguiran tres cossos puntuals sotmesos només a la seva mútua interacció gravitatòria, si són conegudes les posicions i velocitats dels cossos en un moment inicial.
Veure Lleis de Kepler і Problema dels tres cossos
PSR B1913+16
PSR B1913+16 (també conegut com a J1915+1606) és un púlsar en un sistema estel·lar binari, en òrbita amb un altre estel al voltant d'un centre de massa.
Veure Lleis de Kepler і PSR B1913+16
Punt de Lagrange
Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.
Veure Lleis de Kepler і Punt de Lagrange
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Lleis de Kepler і Radiació electromagnètica
Resum d'astronomia
Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Veure Lleis de Kepler і Resum d'astronomia
Revòlver de Janssen
El revòlver de Janssen, inventat per l'astrònom francès Pierre Jules César Janssen l'any 1874, va ser l'instrument que va originar la cronofotografia, branca de la fotografia que pretén capturar el moviment a partir d'una seqüència d'imatges.
Veure Lleis de Kepler і Revòlver de Janssen
Satèl·lits de Mart
Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.
Veure Lleis de Kepler і Satèl·lits de Mart
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Veure Lleis de Kepler і Semieix major
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Lleis de Kepler і Sistema solar
Sol (dia marcià)
El dia solar marcià (sol en anglès) és el període entre dos passos consecutius del Sol per un meridià de Mart, i dura 24 hores 39 minuts i 35,244 segons.
Veure Lleis de Kepler і Sol (dia marcià)
Sol fictici
El sol fictici és el punt imaginari de l'esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l'eclíptica amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable.
Veure Lleis de Kepler і Sol fictici
Tabulae Rudolphinae
Uranienborg). Les Tabulae Rudolphinae consisteixen en un catàleg d'estrelles i taules planetàries publicades per Johannes Kepler el 1627, utilitzant dades d'observació recollides per Tycho Brahe (1546–1601).
Veure Lleis de Kepler і Tabulae Rudolphinae
Temps solar
El temps solar és una forma de mesurar el temps basada en el moviment aparent del Sol sobre l'horitzó del lloc on ens trobem.
Veure Lleis de Kepler і Temps solar
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Veure Lleis de Kepler і Tycho Brahe
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Lleis de Kepler і Unitat astronòmica
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Lleis de Kepler і Univers
Urbain Le Verrier
Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – París, 23 de setembre de 1877), va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.
Veure Lleis de Kepler і Urbain Le Verrier
Vol espacial interplanetari
Visió artística d'una estació espacial orbitant a Mart. Una nau espacial es desacobla de l'estació utilitzant-se com a transbordador. El vol espacial interplanetari o viatge interplanetari és el viatge entre planetes dins d'un únic sistema planetari.
Veure Lleis de Kepler і Vol espacial interplanetari
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Lleis de Kepler і 15 de maig
55 del Cranc f
55 del Cranc f (55 Cancri f), també anomenat Rho Cancri f o HD 75732 f, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana groga 55 Cancri.
Veure Lleis de Kepler і 55 del Cranc f
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Lleis de Kepler і 8 de març
També conegut com Lleis del moviment dels planetes, Primera llei de Kepler, Tercera llei de Kepler, Tercera llei del moviment dels planetes, Tercera llei del moviment planetari.