Taula de continguts
28 les relacions: Camp elèctric, Camp electromagnètic, Camp magnètic, Carl Friedrich Gauß, Circuit magnètic, Desplaçament elèctric, Electrònica, Electroestàtica, Equació de continuïtat, Equacions de Maxwell, Flux magnètic, Força electromagnètica, Gàbia de Faraday, Història de l'electricitat, Influència total, Intensitat del camp gravitatori, Llei d'Ampère, Llei de Gauss per a la gravetat, Llei de l'invers del quadrat, Lleis de Kirchhoff, Massa negativa, Monopol magnètic, Tensor de Maxwell, Teorema d'Earnshaw, Teorema de la divergència, Teoria clàssica de camps, Unitat atòmica, Vector d'ona.
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Veure Llei de Gauss і Camp elèctric
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Veure Llei de Gauss і Camp electromagnètic
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Llei de Gauss і Camp magnètic
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Llei de Gauss і Carl Friedrich Gauß
Circuit magnètic
Un circuit magnètic és un camí tancat pel qual passa el flux magnètic, generalment és determinat per elements magnètics com imants, materials ferromagnètics i electroimants, però pot contenir espais ocupats per aire o d'altres materials.
Veure Llei de Gauss і Circuit magnètic
Desplaçament elèctric
En electromagnetisme el desplaçament elèctric és un vector \vec(\vec,t).
Veure Llei de Gauss і Desplaçament elèctric
Electrònica
Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.
Veure Llei de Gauss і Electrònica
Electroestàtica
l'adherència estàtica a la roba. L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).
Veure Llei de Gauss і Electroestàtica
Equació de continuïtat
En física una equació de continuïtat expressa una llei de conservació utilitzant el flux de la magnitud que es conserva al llarg d'una superfície tancada.
Veure Llei de Gauss і Equació de continuïtat
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Veure Llei de Gauss і Equacions de Maxwell
Flux magnètic
El flux magnètic, representat per la lletra grega Φ (phi), és una mesura de la quantitat de magnetisme, tenint en consideració la força i l'extensió d'un camp magnètic.
Veure Llei de Gauss і Flux magnètic
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Veure Llei de Gauss і Força electromagnètica
Gàbia de Faraday
Demostració del funcionament de la gàbia de Faraday Una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material.
Veure Llei de Gauss і Gàbia de Faraday
Història de l'electricitat
Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.
Veure Llei de Gauss і Història de l'electricitat
Influència total
Influència total En electromagnetisme, es diu que dues superfícies conductores es troben en situació d'influència total quan totes les línies del camp elèctric que parteixen d'una finalitzen a l'altra.
Veure Llei de Gauss і Influència total
Intensitat del camp gravitatori
Variació de l'acceleració de la gravetat en funció de la distància a la superfície de la Terra. La intensitat del camp gravitatori, acceleració de la gravetat o, simplement, gravetat, és la força gravitatòria específica que actua sobre un cos en el camp gravitatori d'un altre, és a dir, la força gravitatòria per unitat de massa del cos que l'experimenta.
Veure Llei de Gauss і Intensitat del camp gravitatori
Llei d'Ampère
En física la llei d'Ampère, descoberta per André-Marie Ampère, relaciona un camp magnètic amb el corrent elèctric que el produeix.
Veure Llei de Gauss і Llei d'Ampère
Llei de Gauss per a la gravetat
En física, la llei de Gauss per a la gravetat, també coneguda com el teorema de flux de Gauss per a la gravetat, és una llei de la física equivalent a la llei de la gravitació universal de Newton.
Veure Llei de Gauss і Llei de Gauss per a la gravetat
Llei de l'invers del quadrat
flux que emana des de la font. El nombre total de línies de flux depèn de la intensitat de la font i és constant conforme la distància augmenta. Una densitat major de línies de flux (és a dir, línies per unitat d'àrea) significa que el camp és més fort.
Veure Llei de Gauss і Llei de l'invers del quadrat
Lleis de Kirchhoff
Les lleis de Kirchhoff són un parell de lleis que tracten de la conservació de la càrrega i l'energia als circuits elèctrics i foren descrites per primera vegada el 1845 pel físic alemany Gustav Robert Kirchhoff.
Veure Llei de Gauss і Lleis de Kirchhoff
Massa negativa
En la física teòrica, la massa negativa és un concepte hipotètic de la matèria la massa de la qual és de signe contrari al de la massa de la matèria ordinària (per exemple −2 kg).
Veure Llei de Gauss і Massa negativa
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Veure Llei de Gauss і Monopol magnètic
Tensor de Maxwell
El tensor de tensions de Maxwell o Tensor de Maxwell (en honor de James Clerk Maxwell) és un objecte matemàtic en la física, més concretament es tracta d'un tensor de segon rang utilitzat en electromagnetisme clàssic per representar la interacció entre les forces electromagnètiques i l'impuls mecànic.
Veure Llei de Gauss і Tensor de Maxwell
Teorema d'Earnshaw
El Teorema d'Earnshaw estableix que un conjunt de càrregues puntuals no es pot mantenir en un estat d'equilibri mecànic estacionari exclusivament per la interacció electroestàtica de les càrregues.
Veure Llei de Gauss і Teorema d'Earnshaw
Teorema de la divergència
En càlcul vectorial, el teorema de la divergència, també conegut com a teorema de Gauss, teorema d'Ostrogradski, o teorema d'Ostrogradski–Gauss és un resultat que enllaça la divergència d'un camp vectorial al valor de les integrals de superfície del flux definit pel camp.
Veure Llei de Gauss і Teorema de la divergència
Teoria clàssica de camps
Una teoria clàssica de camps és una teoria física que pronostica com un o més camps físics interaccionen amb la matèria. El terme 'teoria clàssica de camps' és generalment reservat per descriure aquelles teories físiques que descriuen l'electromagnetisme i la gravitació, dos de les forces fonamentals de la natura.
Veure Llei de Gauss і Teoria clàssica de camps
Unitat atòmica
Les unitats atòmiques (ua) són un sistema d'unitats adequat per a la física atòmica, l'electromagnetisme i l'electrodinàmica quàntica, especialment perquè està enfocat a les propietats dels electrons.
Veure Llei de Gauss і Unitat atòmica
Vector d'ona
El vector d'ona és un vector que apunta en la direcció de propagació de l'ona en qüestió i la magnitud és el nombre d'ona.
Veure Llei de Gauss і Vector d'ona