Accés més ràpid que el navegador!
76 les relacions: Apantallament elèctric, Balança de torsió, Bloqueig de Coulomb, Camp elèctric, Camp magnètic, Capa d'electrons, Càrrega elèctrica, Càrrega puntual, Charles-Augustin de Coulomb, Condensador, Constant física, Coulomb, Descàrrega electroestàtica, Desintegració α, Doble capa elèctrica, Electròmetre, Electró, Electricitat, Electrodinàmica clàssica, Electroestàtica, Electroforesi, Electromagnetisme, Energia, Energia d'ionització, Energia potencial elèctrica, Enllaç per pont d'hidrogen, Equacions de luminescència de semiconductors, Equacions de Maxwell, Estel de quarks, Estrella Herbig Ae/Be, Excitació magnètica, Excitó, Experiment d'Ørsted, Experiment de Millikan, Física atòmica, Fórmula de Weizsäcker, Força electromagnètica, Força electromotriu, Força intermolecular, Força nuclear, Força nuclear forta, Fusió de confinament inercial, Henry Cavendish, Història de l'electricitat, Infinit, Llei de Biot-Savart, Llei de Gauss, Llei de Gauss per a la gravetat, Llei de Stigler, Llibres clàssics de la ciència, ..., Llista de fórmules amb π, Massa negativa, Micel·la, Model atòmic de Bohr, Model atòmic de Rutherford, Model atòmic de Thomson, Moment magnètic del nucleó, Nombre π, Nucli atòmic, Ordinador quàntic d'ions atrapats, Paper electrònic, Partícula α, Permitivitat del buit, Polaró, Principi d'exclusió de Pauli, Principi de localitat, Proti, Radioactivitat, Taula periòdica, Teoria atòmica, Teoria clàssica de camps, Teoria del camp cristal·lí, Unitat atòmica, Unitat natural, Unitats de Planck, Volt. Ampliar l'índex (26 més) »
Apantallament elèctric
llei de Coulomb. En física, l'apantallament del camp elèctric és l'amortiment dels camps elèctrics causat per la presència de portadors de càrrega mòbils.
Nou!!: Llei de Coulomb і Apantallament elèctric · Veure més »
Balança de torsió
Pèndol de torsió. Una balança de torsió és un aparell que té el seu fonament en el pèndol de torsió.
Nou!!: Llei de Coulomb і Balança de torsió · Veure més »
Bloqueig de Coulomb
Representació esquemàtica (similar al diagrama de bandes) d'un túnel d'electrons a través d'una barrera. En física mesoscòpica, un bloqueig de Coulomb (CB), anomenat així per la força elèctrica de Charles-Augustin de Coulomb, és la disminució de la conductància elèctrica a petits voltatges de polarització d'un petit dispositiu electrònic que comprèn almenys una unió de túnel de baixa capacitat.
Nou!!: Llei de Coulomb і Bloqueig de Coulomb · Veure més »
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Nou!!: Llei de Coulomb і Camp elèctric · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Llei de Coulomb і Camp magnètic · Veure més »
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Nou!!: Llei de Coulomb і Capa d'electrons · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Llei de Coulomb і Càrrega elèctrica · Veure més »
Càrrega puntual
Una càrrega puntual és un model ideal d'una partícula que té una càrrega elèctrica.
Nou!!: Llei de Coulomb і Càrrega puntual · Veure més »
Charles-Augustin de Coulomb
Charles-Augustin de Coulomb (Angulema, França, 14 de juny de 1736 - París, França, 23 d'agost de 1806), fou un físic i enginyer militar francès.
Nou!!: Llei de Coulomb і Charles-Augustin de Coulomb · Veure més »
Condensador
Condensadors per a muntatge superficial (SMD), els dotze de l'esquerra, comparats amb dos condensadors tradicionals relativament petits Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el camp elèctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats però amb càrregues elèctriques oposades.
Nou!!: Llei de Coulomb і Condensador · Veure més »
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Nou!!: Llei de Coulomb і Constant física · Veure més »
Coulomb
El coulomb, expressat amb el símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica establerta pel Sistema Internacional.
Nou!!: Llei de Coulomb і Coulomb · Veure més »
Descàrrega electroestàtica
Símbol per a components electrònics amb el risc de dany per ESD (esquerra) i equips protegits contra electrificació (dreta). La descàrrega electroestàtica (coneguda per les seves sigles en anglès: electrostatic discharge, ESD) és un fenomen electroestàtic que fa que circuli un corrent elèctric sobtat i momentani entre dos objectes de distint potencial elèctric; com el que circula per un parallamps després de ser abastat per un llamp.
Nou!!: Llei de Coulomb і Descàrrega electroestàtica · Veure més »
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Nou!!: Llei de Coulomb і Desintegració α · Veure més »
Doble capa elèctrica
Doble capa elèctrica. La doble capa elèctrica descriu la variació del potencial elèctric pròxim a una superfície.
Nou!!: Llei de Coulomb і Doble capa elèctrica · Veure més »
Electròmetre
Electròmetres de Volta Un electròmetre és un instrument elèctric destinat a mesurar la càrrega elèctrica o la diferència de potencial.
Nou!!: Llei de Coulomb і Electròmetre · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Llei de Coulomb і Electró · Veure més »
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Nou!!: Llei de Coulomb і Electricitat · Veure més »
Electrodinàmica clàssica
Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del, de manera destacada per James Clerk Maxwell.
Nou!!: Llei de Coulomb і Electrodinàmica clàssica · Veure més »
Electroestàtica
l'adherència estàtica a la roba. L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).
Nou!!: Llei de Coulomb і Electroestàtica · Veure més »
Electroforesi
Una científica utilitza un aparell d'electroforesi per a separar proteïnes segons la seua massa molecular L'electroforesi consisteix en el transport de molècules sota l'acció d'un camp elèctric.
Nou!!: Llei de Coulomb і Electroforesi · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Llei de Coulomb і Electromagnetisme · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Llei de Coulomb і Energia · Veure més »
Energia d'ionització
Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.
Nou!!: Llei de Coulomb і Energia d'ionització · Veure més »
Energia potencial elèctrica
L'energia potencial elèctrica o energia potencial electroestàtica és una energia potencial (mesurada en joules en el SI) que resulta de les forces de Coulomb conservatives i que està associada amb la configuració d'un conjunt particular de càrregues puntuals dins d'un sistema definit.
Nou!!: Llei de Coulomb і Energia potencial elèctrica · Veure més »
Enllaç per pont d'hidrogen
Enllaç per pont d'hidrogen entre molècules d'aigua simbolitzat amb línies discontínues Un enllaç per pont d'hidrogen és una forma d'associació entre un àtom electronegatiu i un àtom d'hidrogen enllaçat amb enllaç covalent a un segon àtom relativament electronegatiu.
Nou!!: Llei de Coulomb і Enllaç per pont d'hidrogen · Veure més »
Equacions de luminescència de semiconductors
Acumulació de polarització assistida per fotons (correlació Π) que s'inicia per la font d'emissió espontània. L'acumulació es produeix per igual per a tots els estats d'impuls. En un sistema de molts cossos, un fotó (fletxa d'ona) es genera col·lectivament mitjançant múltiples correlacions de transició Π acoblades. Les equacions de luminescència dels semiconductors (SLEs) Kira, M.; Jahnke, F.; Koch, S.; Berger, J.; Wick, D.; Nelson, T.; Khitrova, G.; Gibbs, H. (1997).
Nou!!: Llei de Coulomb і Equacions de luminescència de semiconductors · Veure més »
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Nou!!: Llei de Coulomb і Equacions de Maxwell · Veure més »
Estel de quarks
Imatge de raigs X de ''3C58'', on es podria localitzar un estel d'aquest tipus Un estel de quarks o estrella de quarks, també conegut com a estel estrany, és un tipus hipotètic d'estel exòtic compost per matèria de quark o matèria estranya.
Nou!!: Llei de Coulomb і Estel de quarks · Veure més »
Estrella Herbig Ae/Be
La regió fosca del catàleg LDN 1265 (vdB 1) en la regió de formació estel·lar de Cassiopea, il·luminada per les estrelles veïnes; s'hi troba V633 Cassiopeiae, una estrella Herbig Ae/Be. ''2MASS'' Una estrella Herbig Ae/Be és una estrella preseqüència principal, una estrella jove (L'emissió de radiació lliure-lliure (en llengua anglesa free-free) s'origina al gas completament ionitzat, constituït de partícules carregades (ions i electrons, en agitació tèrmica). La radiació emesa es defineix com Bremsstrahlung (en alemany "radiació de frenada"); s'obté quan un electró pateix un canvi de velocitat en passar a prop d'una altra partícula per via de força coulumbiana. Aquesto procés es pot descriure com la transició d'un electró d'un estat a un estat lliure (no lligat a un àtom) a un altre estat lliure.) Algunes vegades les estrelles Herbig Ae/Be mostren variabilitats de brillantor significatives.
Nou!!: Llei de Coulomb і Estrella Herbig Ae/Be · Veure més »
Excitació magnètica
Lexcitació magnètica (també força o camp magnetitzant) és un dels tres camps que descriuen el magnetisme des del punt de vista macroscòpic, i està relacionat amb el moviment de càrregues lliures i amb els pols magnètics.
Nou!!: Llei de Coulomb і Excitació magnètica · Veure més »
Excitó
Excitó de '''Frenkel ''' Un excitó és una quasipartícula (o excitació elemental) dels sòlids formada per un electró i un forat lligats a través de la interacció coulombiana.
Nou!!: Llei de Coulomb і Excitó · Veure més »
Experiment d'Ørsted
Animació de l'experiment d'Oersted. En tancar-se el circuit un corrent circula del pol positiu al negatiu de la bateria originant un camp magnètic que desvia l'agulla. miniatura Lexperiment d'Ørsted és un important experiment que realitzà el 1820 el físic danès Hans Christian Ørsted (1777-1851) en el qual aconseguí que una agulla magnètica d'una brúixola, sensible als camps magnètics, es desviés en passar un corrent elèctric per un conductor paral·lel a l'esmentada agulla magnètica, la qual cosa significava que els corrents elèctrics són fonts de camps magnètics igual com ho són els imants.
Nou!!: Llei de Coulomb і Experiment d'Ørsted · Veure més »
Experiment de Millikan
L'experiment de Millikan o experiment de la gota d'oli és un important experiment que permet determinar la càrrega elèctrica de l'electró.
Nou!!: Llei de Coulomb і Experiment de Millikan · Veure més »
Física atòmica
Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).
Nou!!: Llei de Coulomb і Física atòmica · Veure més »
Fórmula de Weizsäcker
En física nuclear, la fórmula de Weizsäcker, també coneguda com a fórmula semiempírica de la massa (SEMF, en anglès), és una fórmula que s'usa per a aproximar la massa i altres propietats d'un nucli atòmic.
Nou!!: Llei de Coulomb і Fórmula de Weizsäcker · Veure més »
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Nou!!: Llei de Coulomb і Força electromagnètica · Veure més »
Força electromotriu
La força electromotriu (fem, FEM o \mathcal) és una característica de qualsevol generador elèctric, bateria elèctrica, dispositiu termoelèctric o transformador elèctric; es defineix com el treball que el dispositiu elèctric realitza per fer passar pel seu interior una unitat de càrrega positiva, del pol negatiu al pol positiu, dividit pel valor d'aquesta càrrega.
Nou!!: Llei de Coulomb і Força electromotriu · Veure més »
Força intermolecular
Interaccions dipol-dipol entre dues molècules Les forces intermoleculars són interaccions d'atracció electroestàtica que es produeixen entre molècules.
Nou!!: Llei de Coulomb і Força intermolecular · Veure més »
Força nuclear
La força nuclear és aquella exercida entre nucleons.
Nou!!: Llei de Coulomb і Força nuclear · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Llei de Coulomb і Força nuclear forta · Veure més »
Fusió de confinament inercial
Nova de 10 feixs, mostrat poc després de la finalització del làser el 1984. Al voltant de l'època de la construcció del seu predecessor, el làser Shiva, la fusió làser havia entrat en el regne de la " gran ciència ". La fusió de confinament inercial (amb acrònim anglès ICF) és un procés d'energia de fusió que inicia reaccions de fusió nuclear comprimint i escalfant objectius plens de combustible termonuclear.
Nou!!: Llei de Coulomb і Fusió de confinament inercial · Veure més »
Henry Cavendish
Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810), fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.
Nou!!: Llei de Coulomb і Henry Cavendish · Veure més »
Història de l'electricitat
Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.
Nou!!: Llei de Coulomb і Història de l'electricitat · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Llei de Coulomb і Infinit · Veure més »
Llei de Biot-Savart
La llei de Biot-Savart és una equació de l'electromagnetisme que descriu el vector d'inducció magnètica B en termes de la magnitud i la direcció de la font de corrent elèctric, la distància de la font de corrent elèctric i el factor de ponderació de la permeabilitat magnètica.
Nou!!: Llei de Coulomb і Llei de Biot-Savart · Veure més »
Llei de Gauss
En física i electromagnetisme, la llei de Gauss relaciona la càrrega elèctrica i el camp elèctric, essent una forma més general i elegant de la llei de Coulomb.
Nou!!: Llei de Coulomb і Llei de Gauss · Veure més »
Llei de Gauss per a la gravetat
En física, la llei de Gauss per a la gravetat, també coneguda com el teorema de flux de Gauss per a la gravetat, és una llei de la física equivalent a la llei de la gravitació universal de Newton.
Nou!!: Llei de Coulomb і Llei de Gauss per a la gravetat · Veure més »
Llei de Stigler
La llei de Stigler és un axioma formulat per Stephen Stigler el 1980 que ve a dir que «cap descobriment científic rep el nom de qui el va descobrir en primer lloc».
Nou!!: Llei de Coulomb і Llei de Stigler · Veure més »
Llibres clàssics de la ciència
Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.
Nou!!: Llei de Coulomb і Llibres clàssics de la ciència · Veure més »
Llista de fórmules amb π
A continuació es mostra una llista de fórmules que tenen a veure amb la constant matemàtica π.
Nou!!: Llei de Coulomb і Llista de fórmules amb π · Veure més »
Massa negativa
En la física teòrica, la massa negativa és un concepte hipotètic de la matèria la massa de la qual és de signe contrari al de la massa de la matèria ordinària (per exemple −2 kg).
Nou!!: Llei de Coulomb і Massa negativa · Veure més »
Micel·la
Esquema d'una '''micel·la''' formada per fosfolípids en solució aquosa. Una micel·la (del llatí mica: “molla”) és un conglomerat de molècules que formen una monocapa biològica quan es troba en fase col·loide i que té certes propietats tensioactives i/o anfifíliques.
Nou!!: Llei de Coulomb і Micel·la · Veure més »
Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.
Nou!!: Llei de Coulomb і Model atòmic de Bohr · Veure més »
Model atòmic de Rutherford
A sobre, el model atòmic de Thomson i, a sota, el de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
Nou!!: Llei de Coulomb і Model atòmic de Rutherford · Veure més »
Model atòmic de Thomson
Model atòmic de Thomson El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.
Nou!!: Llei de Coulomb і Model atòmic de Thomson · Veure més »
Moment magnètic del nucleó
Els moments magnètics del nucleó són els moments dipolars magnètics intrínsecs del protó i el neutró, símbols μp i μn.
Nou!!: Llei de Coulomb і Moment magnètic del nucleó · Veure més »
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Nou!!: Llei de Coulomb і Nombre π · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Llei de Coulomb і Nucli atòmic · Veure més »
Ordinador quàntic d'ions atrapats
Trampa d'ions de xip per a la computació quàntica des del 2011 al NIST. dataarxiu.
Nou!!: Llei de Coulomb і Ordinador quàntic d'ions atrapats · Veure més »
Paper electrònic
Sony reader PRS-505, model de l'any 2007. El paper electrònic, també anomenat e-paper, és una pantalla amb la textura, el gruix i la flexibilitat d'un paper corrent.
Nou!!: Llei de Coulomb і Paper electrònic · Veure més »
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Nou!!: Llei de Coulomb і Partícula α · Veure més »
Permitivitat del buit
La constant física ε0, comunament anomenada la permitivitat del buit, permitivitat de l'espai lliure o constant elèctrica és una constant física (de referència) ideal, que és el valor de la permitivitat dielèctrica absoluta (no relativa) del buit clàssic.
Nou!!: Llei de Coulomb і Permitivitat del buit · Veure més »
Polaró
Un polaró és una quasipartícula composta per un electró i un camp de deformacions associat.
Nou!!: Llei de Coulomb і Polaró · Veure més »
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Nou!!: Llei de Coulomb і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »
Principi de localitat
A la física, el principi de localitat estableix que dos objectes allunyats l'un de l'altre no poden influir-se mútuament de manera instantània, de manera que donat un curt interval de temps cada objecte només pot ser influït pel seu entorn immediat o entorn local.
Nou!!: Llei de Coulomb і Principi de localitat · Veure més »
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Nou!!: Llei de Coulomb і Proti · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Llei de Coulomb і Radioactivitat · Veure més »
Taula periòdica
upright.
Nou!!: Llei de Coulomb і Taula periòdica · Veure més »
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Nou!!: Llei de Coulomb і Teoria atòmica · Veure més »
Teoria clàssica de camps
Una teoria clàssica de camps és una teoria física que pronostica com un o més camps físics interaccionen amb la matèria. El terme 'teoria clàssica de camps' és generalment reservat per descriure aquelles teories físiques que descriuen l'electromagnetisme i la gravitació, dos de les forces fonamentals de la natura.
Nou!!: Llei de Coulomb і Teoria clàssica de camps · Veure més »
Teoria del camp cristal·lí
La teoria del camp cristal·lí (TCC) és un model que descriu l'estructura electrònica de tots aquells compostos de metalls de transició que poden ser considerats complexos de coordinació.
Nou!!: Llei de Coulomb і Teoria del camp cristal·lí · Veure més »
Unitat atòmica
Les unitats atòmiques (ua) són un sistema d'unitats adequat per a la física atòmica, l'electromagnetisme i l'electrodinàmica quàntica, especialment perquè està enfocat a les propietats dels electrons.
Nou!!: Llei de Coulomb і Unitat atòmica · Veure més »
Unitat natural
En física, les unitats naturals (un) són unitats de mesura definides en termes de constants físiques universals, a fi que algunes constants físiques triades tinguen el valor d'1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural.
Nou!!: Llei de Coulomb і Unitat natural · Veure més »
Unitats de Planck
Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.
Nou!!: Llei de Coulomb і Unitats de Planck · Veure més »
Volt
El volt és la unitat derivada del SI de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu.
Nou!!: Llei de Coulomb і Volt · Veure més »
Redirigeix aquí:
Atracció electrostàtica, Constant de Coulomb, Força de Coulomb, Força electrostàtica.
