Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Lehi (grup)

Índex Lehi (grup)

Lehi (acrònim hebreu per Lohamei Herut Israel, «Combatents per la Llibertat 'Israel », לח"י - לוחמי חירות ישראל) va ser un grup armat radical creat el setembre de 1940, que tenia l'objectiu que es permetés la immigració sense restriccions dels jueus a Palestina (aleshores sota el mandat britànic) i la formació d'un Estat Jueu en tota la Palestina i l'actual Jordània.

24 les relacions: Abba Ahimeir, Agència Jueva per la Terra d'Israel, Brigada Nahal, Carta bomba, Condecoracions d'Israel, Conflicte nord-irlandès, Desastre de Struma, Folke Bernadotte, Forces de Defensa d'Israel, Herut, Història del sionisme, Ida Rubinstein, Irgun, Kfar Eldad, Legió jueva, Leila Khaled, Llibre blanc (Palestina), Llista dels Combatents, Massacre de Deir Yassin, Moviment de la Resistència Jueva, Nakba, Yuval Ne'eman, 17 de setembre, 6a Divisió Aerotransportada (Regne Unit).

Abba Ahimeir

Abba Ahimeir (en, en; 2 de novembre de 1897 – 6 de juny de 1962) va ser un periodista, historiador i activista polític jueu nascut a Rússia.

Nou!!: Lehi (grup) і Abba Ahimeir · Veure més »

Agència Jueva per la Terra d'Israel

LAgència Jueva per la Terra d'Israel (en hebreu: הסוכנות היהודית לארץ ישראל) (Sojnut Ha-Yehudit Le-Eretz Israel) és una entitat israeliana creada el 1929 responsable d'ajudar el retorn dels jueus i els seus descendents a Israel (Aliyyà).

Nou!!: Lehi (grup) і Agència Jueva per la Terra d'Israel · Veure més »

Brigada Nahal

La Brigada Nahal (en hebreu: חטיבת הנח"ל) és una de les principals brigades de les FDI.

Nou!!: Lehi (grup) і Brigada Nahal · Veure més »

Carta bomba

Estats Units). Una carta bomba o paquet bomba és un sobre o paquet, respectivament, enviat per via postal o missatgeria que conté algun dispositiu que, en obrir-se, fa explosió, o allibera un element perillós* (USPIS) In the United States, the Postal Inspection Service is responsible for investigating the use, or threat of use, of letter bombs, harmful chemicals and dangerous devices sent through the postal system.

Nou!!: Lehi (grup) і Carta bomba · Veure més »

Condecoracions d'Israel

Un veterà israelià lluint medalles diverses Són les condecoracions atorgades als membres de les Forces de Defensa d'Israel que exhibeixen una valentia i un coratge extraordinaris.

Nou!!: Lehi (grup) і Condecoracions d'Israel · Veure més »

Conflicte nord-irlandès

El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.

Nou!!: Lehi (grup) і Conflicte nord-irlandès · Veure més »

Desastre de Struma

El desastre de Struma va ser l'enfonsament en el 24 de febrer de 1942 d'un vaixell, el MV Struma, que intentava portar a gairebé 800 refugiats jueus des de Romania, aliada de l'Eix, al mandat britànic de Palestina.

Nou!!: Lehi (grup) і Desastre de Struma · Veure més »

Folke Bernadotte

Folke Bernadotte, comte de Wisborg, (Estocolm, 2 de gener de 1895 - Jerusalem, 17 de setembre del 1948) fou un diplomàtic suec, conegut per haver negociat l'alliberament de 15.000 presoners dels camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial i haver estat assassinat per israelians quan actuava de mediador per les Nacions Unides.

Nou!!: Lehi (grup) і Folke Bernadotte · Veure més »

Forces de Defensa d'Israel

Les Forces de Defensa d'Israel, abreujadament FDI (en hebreu צבא הגנה לישראל,, anomenades abreujadament צה»ל (Tsàhal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la «defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel» i la «protecció dels seus habitants». Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de l'any 1948, el Tsàhal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat. Una ordre del ministre de Defensa David Ben-Gurion el 26 de maig de 1948, va crear oficialment les Forces de Defensa d'Israel com un exèrcit de lleva format a partir del grup paramilitar Haganà, amb la incorporació dels grups militants Irgun i Lehi. Les FDI van servir com a forces armades d'Israel en totes les grans operacions-incloent militars del país -inclosa la guerra de Palestina del 1948, les Operacions de represàlia (1951-1956), la Guerra del Sinaí (1956), la Guerra de l'Aigua (1964-1967), la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de desgast (1967-1970), la Batalla de Karameh (1968), l'Operació Primavera de Joventut (com a part de l'Operació Ira de Déu), la Guerra del Yom Kippur (1973), l'Operació Entebbe (1976), l'Operació Litani (1978), la Guerra del Líban de 1982, el Conflicte del sud del Líban (1985-2000), la Primera Intifada (1987-1993), la Segona Intifada (2000-2005), l'Operació Escut Defensiu (2002), la Guerra del Líban de 2006, l'Operació Plom Fos, l'Operació Columna de Núvol i la recent Operació Marge Protector del 2014 -. El nombre de guerres i conflictes fronterers en els quals l'exèrcit israelià ha estat involucrat en la seva curta història fa que sigui una de les forces armades més ben entrenades del món en el desenvolupament de la batalla. Tot i que originalment les FDI van operar en tres fronts -contra el Líban i Síria al nord, Jordània i Iraq a l'est, i Egipte al sud després dels acords de pau egipci-israelians del 1979 posteriors a la Pau de Camp David, han concentrat les seves activitats al Sud del Líban i als Territoris Palestins, inclosa la Primera i la Segona Intifada. Les Forces de Defensa d'Israel es diferencia de la majoria de les forces armades al món de moltes maneres. Les diferències inclouen el reclutament obligatori de les dones i la seva estructura, que posa l'accent en les estretes relacions entre l'exèrcit, la marina i la força aèria. Des de la seva fundació, les FDI han estat dissenyades específicament perquè coincideixin amb la situació de seguretat única d'Israel. Les FID són una de les institucions més importants de la societat israeliana, i influeixen en l'economia del país, la cultura i l'escena política. El 1965, les Forces de Defensa d'Israel va ser guardonades amb el Premi Israel per la seva contribució a l'educació. L'exèrcit israelià utilitza diverses tecnologies desenvolupades a Israel, moltes d'ells fetes específicament per satisfer les necessitats de les FDI, com el carro de combat principal Merkava, el transport blindat de personal Achzarit, sistemes armamentístics d'alta tecnologia, el sistema de defensa de míssils Cúpula de Ferro, el sistema de protecció activa per a vehicles Trophy, i els rifles d'assalt la IMI Galil i el fusell Tavor. El subfusell Uzi va ser inventat a Israel i fou utilitzat per l'exèrcit israelià fins al desembre de 2003, la qual cosa posava fi a un període de servei que va començar el 1954. Després del 1967, l'exèrcit israelià manté estretes relacions militars amb els Estats Units, inclosa la cooperació al desenvolupament, com al jet F-15I, el sistema de defensa làser Thel, i el sistema de defensa de míssils Arrow.

Nou!!: Lehi (grup) і Forces de Defensa d'Israel · Veure més »

Herut

Herut (חרות en català: Llibertat) fou un partit polític d'Israel originat en el sionisme revisionista i d'ideologia dretana, antecedent de l'actual Likud, amb el qual es va fissionar l'any 1973.

Nou!!: Lehi (grup) і Herut · Veure més »

Història del sionisme

El sionisme és una ideologia política nacionalista, que va aparèixer a finals del, i que defensa la idea que el Poble jueu ha de tenir un Estat propi.

Nou!!: Lehi (grup) і Història del sionisme · Veure més »

Ida Rubinstein

Valentin Serov, retrat d'Ida com ''Salome'', 1910. Ida Rubinstein ballant, 1911. Vestit dissenyat per Léon Bakst per a Ida com Sant Sebastià Ida Lvovna Rubinstein (Ида Львовна Рубинштейн; (1885 - 1960) va ser una actriu, ballarina i personatge de la Belle Époque.

Nou!!: Lehi (grup) і Ida Rubinstein · Veure més »

Irgun

El Irgun (en hebreu: ארגון) el seu nom complet és Irgun Tsevaí Leümí (en hebreu: ארגון צבאי לאומי), «organització militar nacional») de vegades abreviat en I.Z.L., acrònim lexicalitzat ell mateix en Etsel (en hebreu: אצ"ל), fou una organització armada sionista al Mandat Britànic de Palestina, nascuda en l'any 1931 d'una escissió del Haganà, i dirigida a partir de 1943 per Menahem Beguín. Ideològicament, afirmava estar a prop del partit de la dreta nacionalista, el partit revisionista, sobretot a partir de 1937, i tenia com a objectiu la construcció d'un Estat jueu sobre les dues ribes del riu Jordà (incloent-hi l'actual Jordània). Després de la proclamació de l'Estat d'Israel en 1948, la majoria dels elements de l'IZL van ser integrats dins de l'exèrcit regular. Els antics membres de l’Irgun van crear majoritàriament a finals de 1948 el partit Herut («Llibertat»), que és la matriu de l'actual Likud, partit de la dreta israeliana.

Nou!!: Lehi (grup) і Irgun · Veure més »

Kfar Eldad

Kfar Eldad (en hebreu: כפר אלדד) és un assentament israelià comunitari, que es troba en l'Àrea de Judea i Samaria, en la Cisjordània ocupada per Israel, al sud-est de Betlem.

Nou!!: Lehi (grup) і Kfar Eldad · Veure més »

Legió jueva

200x200px La Legió jueva fou un projecte que consistia a constituir un exèrcit jueu encarregat d'alliberar Palestina per a instal·lar-hi un estat jueu.

Nou!!: Lehi (grup) і Legió jueva · Veure més »

Leila Khaled

Leila Khaled, amb nom de guerra «Xàdia Abu Gazala», (Haifa, aleshores Mandat Britànic de Palestina, 9 d'abril de 1944) és una activista política palestina, membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), el Consell Nacional Palestí (CNP), la Unió General de Dones Palestines (UGDP) i la Unió General d'Estudiants Palestins (UGEP).

Nou!!: Lehi (grup) і Leila Khaled · Veure més »

Llibre blanc (Palestina)

Els Llibres blancs publicats durant el mandat britànic de Palestina són una sèrie de lleis i de mesures que fixen la política mandatària relativa a la situació a Palestina.

Nou!!: Lehi (grup) і Llibre blanc (Palestina) · Veure més »

Llista dels Combatents

La Llista dels Combatents (רשימת הלוחמים, transliterat: Reshimat HaLohmim) fou un partit polític d'Israel.

Nou!!: Lehi (grup) і Llista dels Combatents · Veure més »

Massacre de Deir Yassin

La massacre de Deir Yassin va produir-se el 9 d'abril de 1948 quan tropes de l'Irgun i el Lehi van atacar la vila de Deir Yassin i es va desencadenar una lluita pel control de la població.

Nou!!: Lehi (grup) і Massacre de Deir Yassin · Veure més »

Moviment de la Resistència Jueva

El Moviment de la Resistència Jueva (en hebreu: תנועת המרי העברי, Tnuat HaMeri HaIvri), també anomenat Moviment de la Resistència Unida (MRU), va ser un grup de militants jueus pertanyents a diferents moviments clandestins durant el Mandat Britànic de Palestina.

Nou!!: Lehi (grup) і Moviment de la Resistència Jueva · Veure més »

Nakba

Nakba és un terme àrab que significa ‘catàstrofe’ o ‘desastre’, utilitzat per designar a l'èxode del poble palestí.

Nou!!: Lehi (grup) і Nakba · Veure més »

Yuval Ne'eman

Yuval Ne'eman (14 de maig de 1925, Tel Aviv, Palestina Britànica – 26 d'abril de 2006, Tel Aviv, Israel) fou un físic i polític israelià.

Nou!!: Lehi (grup) і Yuval Ne'eman · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lehi (grup) і 17 de setembre · Veure més »

6a Divisió Aerotransportada (Regne Unit)

La 6a Divisió Aerotransportada va ser una divisió aerotransportada de l'exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Lehi (grup) і 6a Divisió Aerotransportada (Regne Unit) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Stern Gang.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »