Taula de continguts
126 les relacions: Ajuria Enea, Alberto de Montaud y Noguerol, Alberto Onaindía Zuloaga, Alderdi Eguna, Alfonso Alonso Aranegui, Anticlericalisme a Espanya, Antonio Basagoiti Pastor, Arbre de Guernica, Arkauti, Asociación Católica Nacional de Propagandistas, Cadena humana pel dret a decidir del País Basc de 2018, Camp de concentració d'Urduña, Carlos Garaikoetxea Urriza, Carolina Bescansa, Castellà del País Basc Sud, Comunitat Autònoma del País Basc, Conflicte palestino-israelià de 2021, Consello de Galiza, Cos Militar de Sanitat, Diàspora basca, Diputació Foral de Guipúscoa, Eduardo López Albizu, Eleccions al Parlament Basc de 1980, Eleccions al Parlament Basc de 1984, Eleccions al Parlament Basc de 1986, Eleccions al Parlament Basc de 1990, Eleccions al Parlament Basc de 1994, Eleccions al Parlament Basc de 1998, Eleccions al Parlament Basc de 2001, Eleccions al Parlament Basc de 2005, Eleccions al Parlament Basc de 2009, Eleccions al Parlament Basc de 2016, Eleccions al Parlament Europeu de 2009 (Espanya), Elorrio, Escut del País Basc, Esquerra abertzale, Estadi de San Mamés, Estatut d'autonomia del País Basc de 1979, Euskal Herria Bildu, Eusko Gudarostea, Euzkadi, Fòrum Ermua, Felip VI d'Espanya, Fernando Buesa Blanco, Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1987, Figueres, Francesc Serramalera i Abadal, Francisco Llano de la Encomienda, Galeusca, Gorka Knörr Borràs, ... Ampliar l'índex (76 més) »
Ajuria Enea
Ajuria Enea és un palau a Vitòria (País Basc) que constitueix la residència oficial del Lehendakari.
Veure Lehendakari і Ajuria Enea
Alberto de Montaud y Noguerol
Alberto de Montaud y Noguerol (1887-88 - 1969-70) fou un militar espanyol, era tinent coronel d'Enginyers i professor de fortificacions a l'Escola Superior de Guerra a Madrid al moment d'esclatar la Guerra Civil espanyola.
Veure Lehendakari і Alberto de Montaud y Noguerol
Alberto Onaindía Zuloaga
Alberto Onaindía Zuloaga (Markina-Xemein, 30 de novembre de 1902 – Donibane Lohitzune, 18 de juliol del 1988) fou un religiós i polític basc.
Veure Lehendakari і Alberto Onaindía Zuloaga
Alderdi Eguna
El Alderdi Eguna ('Dia del partit' en basc) és el dia del Partit Nacionalista Basc (PNB), que se celebra anualment des del 1977 l'últim diumenge de setembre, diumenge més proper al dia de Sant Miquel, considerat el patró d'Euskadi, així com d'aquest partit.
Veure Lehendakari і Alderdi Eguna
Alfonso Alonso Aranegui
Alfonso Alonso Aranegui (Vitòria, 14 d'abril de 1967) és un polític basc del Partit Popular, que ha sigut Ministre de Sanitat (2014-16), alcalde de Vitòria (1999-2007) i diputat per la circumscripció d'Àlaba entre 2000 i 2001 i des de 2008.
Veure Lehendakari і Alfonso Alonso Aranegui
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Veure Lehendakari і Anticlericalisme a Espanya
Antonio Basagoiti Pastor
Antonio Basagoiti Pastor (Madrid, 25 d'octubre de 1969) és un polític espanyol del Partit Popular del País Basc.
Veure Lehendakari і Antonio Basagoiti Pastor
Arbre de Guernica
L'arbre de Guernica LArbre de Guernica (en euskera, Gernikako Arbola o Gernikako Zuhaitza) és un roure situat davant de la Casa de Juntes a la localitat biscaïna de Gernika.
Veure Lehendakari і Arbre de Guernica
Arkauti
Arkauti (castellà Arcaute) és un poble (concejo) de la Zona Rural Est de Vitòria, al territori històric d'Àlaba.
Veure Lehendakari і Arkauti
Asociación Católica Nacional de Propagandistas
LAsociación Católica Nacional de Propagandistas és una agrupació espanyola de seglars catòlics que es proposa la propagació de la fe catòlica i l'apostolat, formant i instant els seus membres perquè prenguin part activa en la vida pública i servir de nexe d'unió dels catòlics.
Veure Lehendakari і Asociación Católica Nacional de Propagandistas
Cadena humana pel dret a decidir del País Basc de 2018
La cadena humana pel dret a decidir del País Basc de 2018 (en basc 2018ko Erabakitzeko Eskubidearen Aldeko Giza Katea) va tenir lloc el 10 de juny a la Comunitat Autònoma Basca d'Espanya organitzada pel moviment Gure Esku Dago ("És a les nostres mans") que advoca per un vot d'autodeterminació amb una opció independentista.
Veure Lehendakari і Cadena humana pel dret a decidir del País Basc de 2018
Camp de concentració d'Urduña
El Camp de concentració d'Urduña fou un dels primers camps de presoners que Franco va obrir a l'Estat Espanyol.
Veure Lehendakari і Camp de concentració d'Urduña
Carlos Garaikoetxea Urriza
Carlos Garaikoetxea Urriza (Pamplona, 2 de juny de 1938) és un polític, advocat i economista navarrès d'ideologia nacionalista basca.
Veure Lehendakari і Carlos Garaikoetxea Urriza
Carolina Bescansa
Carolina Bescansa Hernández (Santiago de Compostel·la, 13 de febrer de 1971) és una sociòloga i politòloga espanyola, cofundadora de Podem.
Veure Lehendakari і Carolina Bescansa
Castellà del País Basc Sud
El castellà del País Basc Sud o el castellà de Hegoalde (conegut localment com a Castellano de Hegoalde) és el dialecte del castellà parlat en Hegoalde, compost pels territoris històrics de Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.
Veure Lehendakari і Castellà del País Basc Sud
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Lehendakari і Comunitat Autònoma del País Basc
Conflicte palestino-israelià de 2021
dreta El 6 de maig de 2021 es van iniciar una sèrie d'enfrontaments entre '''policia israeliana''', recolzada per '''colons israelians''', i '''palestins''' per una decisió del Tribunal Suprem d'Israel sobre els desallotjaments de palestins a Sheikh Jarrah, un barri de Jerusalem Est.
Veure Lehendakari і Conflicte palestino-israelià de 2021
Consello de Galiza
El Consello de Galiza (en català Consell de Galícia) va ser una entitat política gallega que es va constituir el 15 de novembre de 1944 a Montevideo i que pretenia aglutinar els diputats gallecs, més enllà de partits polítics, per dotar Galícia d'un òrgan polític a l'exili.
Veure Lehendakari і Consello de Galiza
Cos Militar de Sanitat
El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.
Veure Lehendakari і Cos Militar de Sanitat
Diàspora basca
La diàspora basca és com es coneix la dispersió dels bascs que, per diferents motius, van deixar la seva terra per a emigrar a altres llocs.
Veure Lehendakari і Diàspora basca
Diputació Foral de Guipúscoa
La Diputació Foral de Guipúscoa (oficialment Gipuzkoako Foru Aldundia-Diputación Foral de Gipuzkoa) és l'òrgan de govern del territori històric de Guipúscoa (País Basc).
Veure Lehendakari і Diputació Foral de Guipúscoa
Eduardo López Albizu
Eduardo López Albizu, Lalo (Sestao, 14 de gener de 1931 - Portugalete, 17 de juliol de 1992) va ser un polític socialista basc, dirigent històric del PSOE i sindicalista de la UGT, diputat per Biscaia i detingut per les seves activitats polítiques durant el franquisme.
Veure Lehendakari і Eduardo López Albizu
Eleccions al Parlament Basc de 1980
Les Eleccions al Parlament Basc de 1980 se celebraren el 9 de març, i fou el primer Parlament Basc escollit democràticament.
Veure Lehendakari і Eleccions al Parlament Basc de 1980
Eleccions al Parlament Basc de 1984
Les Eleccions al Parlament Basc de 1984 se celebraren el 26 de febrer, i el nombre de diputats al Parlament Basc havia augmentat de 60 a 75.
Veure Lehendakari і Eleccions al Parlament Basc de 1984
Eleccions al Parlament Basc de 1986
Les Eleccions al Parlament Basc de 1986 se celebraren el 30 de novembre.
Veure Lehendakari і Eleccions al Parlament Basc de 1986
Eleccions al Parlament Basc de 1990
Les Eleccions al Parlament Basc de 1990 se celebraren el 28 d'octubre.
Veure Lehendakari і Eleccions al Parlament Basc de 1990
Eleccions al Parlament Basc de 1994
Les Eleccions al Parlament Basc de 1994 se celebraren el 23 d'octubre.
Veure Lehendakari і Eleccions al Parlament Basc de 1994
Eleccions al Parlament Basc de 1998
Les Eleccions al Parlament Basc de 1998 se celebraren el 25 d'octubre.
Veure Lehendakari і Eleccions al Parlament Basc de 1998
Eleccions al Parlament Basc de 2001
Les Eleccions al Parlament Basc de 2001 se celebraren el 13 de maig.
Veure Lehendakari і Eleccions al Parlament Basc de 2001
Eleccions al Parlament Basc de 2005
Les Eleccions al Parlament Basc de 2005 se celebraren el 17 d'abril.
Veure Lehendakari і Eleccions al Parlament Basc de 2005
Eleccions al Parlament Basc de 2009
Les eleccions al Parlament Basc de 2009, van donar pas a la IX legislatura, es van celebrar el dia 1 de març de 2009, el mateix dia que les eleccions al Parlament de Galícia, com havia anunciat el lehendakari Juan José Ibarretxe el 2 de gener de 2009.
Veure Lehendakari і Eleccions al Parlament Basc de 2009
Eleccions al Parlament Basc de 2016
Les eleccions al Parlament Basc de 2016, que van donar pas a la XI legislatura, es van celebrar el diumenge 25 de setembre de 2016.
Veure Lehendakari і Eleccions al Parlament Basc de 2016
Eleccions al Parlament Europeu de 2009 (Espanya)
Les Eleccions al Parlament Europeu de 2009 a Espanya es van celebrar el diumenge 7 de juny de 2009 i es van escollir als 50 diputats de la delegació espanyola al Parlament Europeu que, un cop ratificat el Tractat de Lisboa (2007), passaren a ser 54.
Veure Lehendakari і Eleccions al Parlament Europeu de 2009 (Espanya)
Elorrio
Elorrio és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca del Duranguesat amb una població de 7.094 habitants (INE-2005).
Veure Lehendakari і Elorrio
Escut del País Basc
Lescut del País Basc és l'emblema emprat pel Govern d'Euskadi i consta de quatre quarters.
Veure Lehendakari і Escut del País Basc
Esquerra abertzale
El terme esquerra abertzale (del basc abertzale, en català: patriota; admès en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana amb l'acceptació d'«independentista») es fa servir per fer referència als partits o organitzacions d'ideologia nacionalista i independentista basca que alhora són d'esquerres, sigui en forma de marxisme, comunisme, socialisme o socialdemocràcia.
Veure Lehendakari і Esquerra abertzale
Estadi de San Mamés
Lestadi de San Mamés és un estadi de futbol a Bilbao, País Basc.
Veure Lehendakari і Estadi de San Mamés
Estatut d'autonomia del País Basc de 1979
L'Estatut d'autonomia del País Basc de 1979 és el text jurídic que regula el règim autonòmic el País Basc.
Veure Lehendakari і Estatut d'autonomia del País Basc de 1979
Euskal Herria Bildu
Euskal Herria Bildu (en eusquera, Reunir el País Basc) és una coalició independentista del País Basc formada per diversos partits de l'esquerra abertzale, entre els quals hi ha Eusko Alkartasuna, Aralar, Sortu i la plataforma Alternatiba.
Veure Lehendakari і Euskal Herria Bildu
Eusko Gudarostea
Eusko Gudarostea (Exèrcit Basc) va ser la denominació utilitzada per l'exèrcit del Govern d'Euzkadi durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Lehendakari і Eusko Gudarostea
Euzkadi
Euzkadi és el nom donat a partir de 1901 a la pàtria basca per Sabino Arana, el creador del nacionalisme basc, la qual estaria formada pels territoris peninsulars de Biscaia, Guipúscoa, Àlaba i Navarra en Espanya, i de Zuberoa, Baixa Navarra i Lapurdi que en l'actualitat formen part del Departament de Pirineus Atlàntics a França.
Veure Lehendakari і Euzkadi
Fòrum Ermua
El Fòrum Ermua (basc Ermuko Foroa) va ser una associació cívica espanyola, impulsada en la seva major part per professors universitaris i altres professionals (polítics, escriptors i periodistes) d'origen basc.
Veure Lehendakari і Fòrum Ermua
Felip VI d'Espanya
Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968) és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.
Veure Lehendakari і Felip VI d'Espanya
Fernando Buesa Blanco
Fernando Buesa Blanco (Bilbao, 29 de maig de 1946 - Vitòria, 22 de febrer de 2000) va ser un polític basc, militant primer de Democràcia Cristiana Basca i posteriorment del Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra.
Veure Lehendakari і Fernando Buesa Blanco
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1987
La 35a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià va tenir lloc entre el 17 i el 26 de setembre de 1987.
Veure Lehendakari і Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1987
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Veure Lehendakari і Figueres
Francesc Serramalera i Abadal
, més tard Francesc Abadal Serramalera i conegut com a Paco Abadal, fou un ciclista i empresari de l'automoció català.
Veure Lehendakari і Francesc Serramalera i Abadal
Francisco Llano de la Encomienda
Francisco Llano de la Encomienda (Ceuta, Espanya, 1880 - Ciutat de Mèxic, 31 de desembre de 1963) fou un militar espanyol que va aconseguir el grau de General.
Veure Lehendakari і Francisco Llano de la Encomienda
Galeusca
Galeusca (Contracció dels noms de Galícia, Euskadi i Catalunya) és el nom amb què han estat designats diversos pactes entre partits i polítics nacionalistes de Catalunya, Euskadi i Galícia del 1923 fins ara.
Veure Lehendakari і Galeusca
Gorka Knörr Borràs
Gorka Knörr Borràs (Tarragona, 2 de febrer de 1950) és un cantautor i polític català d'ascendència basca.
Veure Lehendakari і Gorka Knörr Borràs
Govern Basc
Govern Basc (en euskera Eusko Jaurlaritza i en castellà Gobierno Vasco) és el govern d'Euskadi.
Veure Lehendakari і Govern Basc
Govern d'Euzkadi
Govern d'Euzkadi fou el nom que va adoptar el govern autònom basc format el 7 d'octubre de 1936 en plena guerra civil espanyola.
Veure Lehendakari і Govern d'Euzkadi
Gudari Eguna
Euzko Gudaroztea El Gudari Eguna ("Dia del soldat" en català) és una data commemorativa reivindicada pel nacionalisme basc el dia 28 d'octubre.
Veure Lehendakari і Gudari Eguna
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Lehendakari і Història de Barcelona
Història del nacionalisme basc
Història del nacionalisme basc fa referència a l'evolució del nacionalisme basc des dels seus orígens fins a l'actualitat.
Veure Lehendakari і Història del nacionalisme basc
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Veure Lehendakari і Història del País Basc
Iñigo Urkullu Renteria
Iñigo Urkullu Renteria (Alonsotegi, 18 de setembre de 1961) és un polític basc, d'ideologia nacionalista basca, president del Partit Nacionalista Basc del 2007 al 2013 i parlamentari basc del 1994 al 2005.
Veure Lehendakari і Iñigo Urkullu Renteria
Idoia Mendia
Idoia Mendia Cova (Bilbao, 1965) és una política basca, secretària general del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE).
Veure Lehendakari і Idoia Mendia
Idoia Otaegi
és una política, jurista i professora universitària basca de Dret en la Universitat del País Basc i exvice consellera de Justícia del Govern Basc.
Veure Lehendakari і Idoia Otaegi
Incidents de la Casa de Juntes de Guernica de 1981
Els Incidents de la Casa de Juntes de Guernica de 1981 van tenir lloc durant el primer viatge oficial al País Basc que duien a terme els reis Joan Carles i Sofia des de la seva proclamació.
Veure Lehendakari і Incidents de la Casa de Juntes de Guernica de 1981
Jaime Mayor Oreja
Jaime Mayor Oreja (Sant Sebastià, País Basc, 12 de juliol de 1951) és un polític basc, ex-eurodiputat i Ministre de l'Interior en els governs de José María Aznar.
Veure Lehendakari і Jaime Mayor Oreja
Jesús Larrañaga Churruca
Jesús Larrañaga (Urretxu, 1901- Madrid, 21 de gener de 1942) també conegut com a Goierri, fou un dirigent comunista basc.
Veure Lehendakari і Jesús Larrañaga Churruca
Jesús María de Leizaola Sánchez
Jesús María de Leizaola Sánchez (Sant Sebastià, 7 de setembre de 1896- 16 de març de 1989) va ser un polític basc, lehendakari del govern basc en l'exili entre 1960 i 1979.
Veure Lehendakari і Jesús María de Leizaola Sánchez
Jesús María Viana Santacruz
Jesús María Viana Santacruz (Vitòria, 6 de juliol de 1942 - Madrid, 25 de febrer de 1987)) fou un polític basc, diputat al Congrés dels Diputats en la I Legislatura i diputat al Parlament Basc.
Veure Lehendakari і Jesús María Viana Santacruz
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Veure Lehendakari і Joan Carles I d'Espanya
Joaquim Coello Brufau
Joaquim Coello Brufau (Salamanca, 1946) és un enginyer naval, empresari i esportista català d'origen castellanolleonès.
Veure Lehendakari і Joaquim Coello Brufau
Jon-Mirena Landa Gorostiza
Jon-Mirena Landa Gorostiza (Portugalete, 1968) és un jurista, polític i professor universitari basc, catedràtic de Dret penal a la Universitat del País Basc, sent-ne el director de la Càtedra de Drets Humans i Poders Públics de la universitat, i director de Drets Humans del Departament de Justícia del Govern Basc.
Veure Lehendakari і Jon-Mirena Landa Gorostiza
José Antonio Aguirre i Lecube
Jose Antonio Agirre Lekube a l'Aberri Eguna de 1933. José Antonio Aguirre i Lecube i en basc Agirre ta Lekubetar Joseba Andoni (Bilbao, 6 de març de 1904 - París, 22 de març de 1960) va ser el primer lehendakari o president d'Euskadi, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Lehendakari і José Antonio Aguirre i Lecube
José Antonio Ardanza Garro
José Antonio Ardanza Garro (Elorrio, 10 de juny de 1941) és un polític basc, lehendakari d'Euskadi entre 1985 i 1999.
Veure Lehendakari і José Antonio Ardanza Garro
José Echevarría Novoa
José Echevarría Novoa (Pontevedra, c. 1902 - Miami, 1984) va ser un advocat i polític republicà espanyol.
Veure Lehendakari і José Echevarría Novoa
José María Aznar López
José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.
Veure Lehendakari і José María Aznar López
José María Makua Zarandona
fou un polític biscaí que va exercir com a primer Diputat General de Biscaia democràtic entre els anys 1979 i 1987, així com membre del Parlament Basc entre els anys 1980 i 1987.
Veure Lehendakari і José María Makua Zarandona
Juan José Ibarretxe Markuartu
Juan José Ibarretxe Markuartu (Laudio, 15 de març de 1957) és un polític basc.
Veure Lehendakari і Juan José Ibarretxe Markuartu
Judici al procés independentista català
El Judici als líders del procés independentista català, legalment Causa Especial número: 20907/2017 del Tribunal Suprem d'Espanya, i popularment conegut com a la Causa del procés, va ser un judici oral que va començar el 12 de febrer de 2019 en el Tribunal Suprem d'Espanya i que va finalitzar el 14 d'octubre de 2019, vuit mesos després, amb una sentència en la qual el Tribunal va condemnar per unanimitat per sedició i malversació els acusats polítics i per sedició els líders de les entitats cíviques.
Veure Lehendakari і Judici al procés independentista català
Julen Guimón Ugartetxea
Julen Guimón Ugartetxea (Bilbao, 31 d'octubre de 1931 - 2001 va ser un polític i magistrat de centredreta i autonomista del País Basc.
Veure Lehendakari і Julen Guimón Ugartetxea
La Vajol
La Vajol és un municipi emplaçat a l'extrem nord de la comarca de l'Alt Empordà, en un replà granític, i limita amb els municipis de les Illes, al Vallespir, i els alt-empordanesos Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys.
Veure Lehendakari і La Vajol
Laudio
Laudio (en castellà Llodio) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla d'Aiara.
Veure Lehendakari і Laudio
Laura Mintegi Lakarra
Laura MintegiLaura Mintegi Lakarra (Lizarra, Navarra, 26 d'octubre de 1955) és una escriptora i professora a la Universitat del País Basc.
Veure Lehendakari і Laura Mintegi Lakarra
Lluís Companys i Micó
Lluís Companys i Micó, familiarment Lluïset (Barcelona, 5 de novembre de 1911 – París, 1956), fou l'únic fill varó del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover.
Veure Lehendakari і Lluís Companys i Micó
Ludger Mees
Ludger Mees (Essen, Alemanya, 1957) és un llicenciat en ciències socials i pedagogia alemany, professor d'història contemporània i, des del 2004, vicerector d'euskera de la Universitat del País Basc.
Veure Lehendakari і Ludger Mees
Luis Ruiz de Aguirre Urquijo
Luis Ruiz de Aguirre Urquijo (Barakaldo, 18 de novembre de 1908 - Sant Sebastià, 26 de juliol de 1989) conegut literàriament com a "Sancho de Beurko" va ser un polític espanyol, militant d'Acció Nacionalista Basca (ANV), Comissari General de l'Eusko Gudarostea i historiador dels esdeveniments bèl·lics dels quals havia estat protagonista.
Veure Lehendakari і Luis Ruiz de Aguirre Urquijo
Maddalen Iriarte
Maddalen Iriarte Okiñena (Sant Sebastià, 1963) és una periodista i política basca.
Veure Lehendakari і Maddalen Iriarte
Manuel Carrasco i Formiguera
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del.
Veure Lehendakari і Manuel Carrasco i Formiguera
María San Gil Noain
María San Gil Noain (Sant Sebastià, 15 de gener de 1965) és una política basca del Partit Popular.
Veure Lehendakari і María San Gil Noain
Marcos Vizcaya Retana
Marcos Vizcaya Retana (Gorliz, 1947) és un advocat i polític basc.
Veure Lehendakari і Marcos Vizcaya Retana
Mario Fernández Pelaz
Mario Fernández Pelaz (Bilbao, 1943) és un advocat i polític basc.
Veure Lehendakari і Mario Fernández Pelaz
Markina-Xemein
Markina-Xemein és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Lea-Artibai.
Veure Lehendakari і Markina-Xemein
Mendizorrotza
Vista aèria de Mendizorrotza Mendizorrotza és un barri de la ciutat de Vitòria (Àlaba).
Veure Lehendakari і Mendizorrotza
Miribilla
Ubicació de Miribilla Panoràmica del barri de Miribilla. Passeig dels Jardins de Gernika. Miribilla és un barri del districte bilbaí d'Ibaiondo.
Veure Lehendakari і Miribilla
Museu d'Història de Catalunya
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.
Veure Lehendakari і Museu d'Història de Catalunya
Nicolás Redondo Terreros
Nicolás Redondo Terreros (Portugalete, 16 de juny de 1958) és un polític basc.
Veure Lehendakari і Nicolás Redondo Terreros
Osakidetza
Osakidetza - Servei Basc de Salut (o simplement Osakidetza) és l'organisme creat el 1984 encarregat del sistema de prestacions sanitàries públiques en la comunitat autònoma del País Basc, pertanyent al Sistema Nacional de Salut, creat en 1986 i que va substituir a l'INSALUD.
Veure Lehendakari і Osakidetza
Pacte d'Ajuria Enea
El Acord per a la Normalització i Pacificació d'Euskadi, més conegut com a Pacte d'Ajuria Enea per haver sigut firmat en el Palau de Ajuria Enea, seu de la Presidència del Govern Basc, a Vitòria, va ser subscrit el 12 de gener de 1988 per Julen Guimón (AP), Alfredo Marco Tabar (CDS), Kepa Aulestia (EE), Xabier Arzalluz (EAJ-PNV), Txiki Benegas (PSE-PSOE), Inaxio Olaveri (EA) i el Lehendakari del Govern Basc amb la intenció treballar per l'erradicació del terrorisme.
Veure Lehendakari і Pacte d'Ajuria Enea
Pacte de Santoña
Vista de Santoña Penal d'El Dueso, a Santoña, on foren confinats els soldats bascos. Pacte de Santoña fou un acord signat el 24 d'agost de 1937 durant la caiguda del Front del Nord en la Guerra Civil espanyola entre dirigents polítics vinculats al Partit Nacionalista Basc i els comandaments de les forces italianes que combatien en suport del bàndol franquista en la població càntabra de Guriezo, propera a Santoña.
Veure Lehendakari і Pacte de Santoña
Palau Abadal
El Palau Abadal és un edifici situat a l'Avinguda Diagonal i el carrer del Capità Arenas de Barcelona.
Veure Lehendakari і Palau Abadal
Parlament Basc
Exterior del Parlament Basc Vista exterior de la seu del Parlament Basc a Vitòria. El Parlament Basc (oficialment Eusko Legebiltzarra en èuscar i Parlamento Vasco en castellà) és el Parlament Autonòmic en el qual es desenvolupen les lleis de la Comunitat Autònoma Basca i en el qual estan representats els ciutadans d'aquesta comunitat.
Veure Lehendakari і Parlament Basc
Partit Bretó
Partit Bretó (bretó Strollad Breizh) és un partit polític bretó d'ideologia nacionalista i socialdemòcrata partidari de la creació d'una República de Bretanya membre de ple dret de la Unió Europea.
Veure Lehendakari і Partit Bretó
Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra
El Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (oficialment Partido Socialista de Euskadi - Euskadiko Ezkerra), sovint abreujat PSE-EE o simplement PSE, és la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a la Comunitat Autònoma Basca.
Veure Lehendakari і Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra
Patxi López Álvarez
Francisco Javier López Álvarez, Patxi López (Portugalete, 4 d'octubre de 1959), polític basc, va ser lehendakari del Govern basc, entre 2009 i 2012, i president del Congrés dels Diputats d'Espanya, l'any 2016.
Veure Lehendakari і Patxi López Álvarez
Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola
UNED per l'arquitecte José Ignacio Linazasoro i en espai d'oci i cultura, inaugurat en el 2006 El fenomen de la persecució dels membres de l'Església Catòlica que s'emmarca en el context històric de la Guerra Civil espanyola comprèn a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de Víctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou també la destrucció de patrimoni religiós artístic i documental.
Veure Lehendakari і Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola
Pili Zabala
María Pilar Zabala Artano (Tolosa, 7 de maig de 1968), més coneguda com a Pili Zabala, és una odontòloga, professora i política basca.
Veure Lehendakari і Pili Zabala
Policia autonòmica
220x220px La policia autonòmica és, a l'estat espanyol, la policia de les comunitats autònomes (CCAA) que tenen una policia independent, i no depenen de forma directa del Cos Nacional de Policia.
Veure Lehendakari і Policia autonòmica
Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi
La Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi també conegut com a Pla Ibarretxe, és una proposta de canvi de l'estatut d'autonomia de la Comunitat autònoma del País Basc feta el 2001 pel PNB.
Veure Lehendakari і Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi
Protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél
Les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél són una sèrie de marxes i concentracions que es van iniciar el 16 de febrer de 2021, i s'estengueren els següents dies, després que el cantant Pablo Hasél fos detingut al rectorat de la Universitat de Lleida, on s'havia tancat amb una cinquantena de simpatitzants.
Veure Lehendakari і Protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél
Ramón Jáuregui Atondo
Ramón Jáuregui Atondo (Sant Sebastià, 1948) és un polític basc i dirigent del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra i del Partit Socialista Obrer Espanyol.
Veure Lehendakari і Ramón Jáuregui Atondo
Ramón Rubial Cavia
Ramón Rubial Cavia (Erandio, 28 d'octubre de 1906 - Bilbao, 24 de maig de 1999) fou un obrer metal·lúrgic i polític basc, president del PSOE entre 1976 i 1999, senador i president del Consell General Basc.
Veure Lehendakari і Ramón Rubial Cavia
Reaccions internacionals a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020
Les reaccions internacionals als anuncis del 7 de novembre de 2020 de les principals cadenes de notícies que els polítics demòcrates Joe Biden i Kamala Harris havien guanyat les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 que van sorgir a tot el món, incloses personalitats, estats sobirans i altres institucions.
Veure Lehendakari і Reaccions internacionals a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020
Rosa Lavín Ibarra
Rosa María Lavín Ibarra (Sestao, País Basc, 1973), és una directiva, executiva i empresària basca, actual presidenta de la Confederació d'Empreses Cooperatives d'Euskadi, el teixit empresarial basc d'economia social, des de l'any 2015, sent la primera dona a ocupar el càrrec i la primera dona a liderar una organització empresarial al País Basc i de les primeres a tot Espanya.
Veure Lehendakari і Rosa Lavín Ibarra
Santiago Abascal Escuza
Santiago Abascal Escuza (Amurrio, 30 d'octubre de 1949 – Galdakao, 23 de juliol de 2017) fou un polític espanyol, membre del PP i posteriorment de Vox.
Veure Lehendakari і Santiago Abascal Escuza
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Lehendakari і Segona República Espanyola
Segona República Espanyola en guerra
Bandera de la Segona República Espanyola. Evolució de la zona republicana al llarg de la guerra La Segona República Espanyola en guerra és la història de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i que constitueix l'últim període de la seva història.
Veure Lehendakari і Segona República Espanyola en guerra
Selecció de futbol del País Basc
La Selecció de futbol del País Basc (en euskera Euskal Herriko Selekzioa) és un equip que acull a jugadors del País Basc, que voluntàriament vulguin formar-ne part.
Veure Lehendakari і Selecció de futbol del País Basc
Sinfonía vasca
Sinfonía vasca és un curtmetratge documental sonor espanyol de Adolf Trotz rodat del 20 de març al 23 d'abril de 1936 al Teatro Trueba de Bilbao per la productora Producciones Hispánicas de José Luis Duro, amb música de Jesús García Leoz on es mostren imatges del paisatge basc.
Veure Lehendakari і Sinfonía vasca
Telesforo de Monzón Ortiz de Urruela
Telesforo Monzon a l'Aberri Eguna de 1933. Telesforo de Monzón y Ortiz de Urruela (Bergara, 1 de desembre de 1904 - Baiona, 9 de març de 1981) fou un escriptor, polític i líder nacionalista basc.
Veure Lehendakari і Telesforo de Monzón Ortiz de Urruela
Tramvia de Vitòria
Trajecte del tramvia El Tramvia de Vitòria és explotat per Euskotren Tranbia, i va entrar en servei el 23 de desembre de 2008 a les 12.00 h. Les obres van començar el 12 de setembre de 2006, i connecta els barris més allunyats de Vitòria amb el centre, per mitjà d'una línia de tramvia —amb dos brancs— que permet a tots els seus usuaris arribar als barris d'Ibaiondo, Lakua i Abetxuku en 15 minuts —des del centre de la ciutat.
Veure Lehendakari і Tramvia de Vitòria
Vitòria
Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.
Veure Lehendakari і Vitòria
Xabier Arzalluz Antia
Xabier Arzalluz Antia (Azkoitia, Guipúscoa, 24 d'agost de 1932 - Bilbao, 28 de febrer de 2019) fou un advocat i polític basc.
Veure Lehendakari і Xabier Arzalluz Antia
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Lehendakari і 10 de juny
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Lehendakari і 13 de desembre
1904
;Països Catalans.
Veure Lehendakari і 1904
1938
;Països Catalans.
Veure Lehendakari і 1938
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Lehendakari і 2 de juny
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Lehendakari і 2005
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Lehendakari і 2009
59 segundos
59 segundos va ser un programa de debat polític i d'actualitat de Televisió Espanyola, emès a Espanya per La 1 gravat als estudis Buñuel i produït per Globomedia.
Veure Lehendakari і 59 segundos
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Lehendakari і 6 de març
També conegut com Lendakari, Llista de lehendakaris.