Taula de continguts
3 les relacions: Cinema de destape, Cinema de Mèxic, Fernando de Fuentes Carrau.
Cinema de destape
S'anomena cinema de destape, terme encunyat pel periodista Àngel Casas i Mas, o a vegades de despelote al gènere cinematogràfic aparegut progressivament a Espanya des de la supressió oficial de la censura franquista consegüent a la mort del dictador al novembre de 1975, representat en la seva majoria per un veritable al·luvió de pel·lícules (només en 1976, gairebé el cinquanta per cent de les cintes produïdes pertanyen a aquest gènere) d'alt contingut eròtic –d'escassa qualitat i mínim cost–, en les quals (sovint de manera gratuïta) es van mostrar sense embuts constants nus majoritàriament femenins, algunes de les quals van arribar a convertir-se en el seu moment en èxits comercials sense precedents, i interpretades gairebé exclusivament en els seus papers masculins pel tàndem format per Andrés Pajares i Fernando Esteso, Antonio Ozores i, en menor mesura, per José Sacristán i José Luis López Vázquez.
Veure La Zandunga і Cinema de destape
Cinema de Mèxic
El terme cinema mexicà es refereix al conjunt de la producció fílmica realitzada en Mèxic o a l'estranger per un equip de professionals i amb pressupost que és, en la seva majoria, d'origen mexicà.
Veure La Zandunga і Cinema de Mèxic
Fernando de Fuentes Carrau
Fernando de Fuentes Carrau (Veracruz, 13 de desembre de 1894 - Mèxic, D. F., 4 de juliol de 1958) va ser un guionista, productor i director de cinema mexicà.