Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Anglès irlandès, Ardee, Baile Átha Buí, Ballymore Eustace, Barcelona Acció Musical, Batalla de Faughart, Cambro-normand, Castell de Rathfarnham, Clondalkin, Colonitzacions d'Irlanda, Conflicte nord-irlandès, Curragh, Drogheda, Dundrum (Dublín), Fortificació, Guerres confederades d'Irlanda, Història d'Irlanda, Irlanda celta, Irlanda normanda, Irlandesos, Més irlandesos que els mateixos irlandesos, Palissada, Rathfarnham, Rebel·lió irlandesa de 1641, Reconquesta Tudor d'Irlanda, Setge de Leith, South Dublin, Tallaght, Vell anglès (Irlanda).
Anglès irlandès
L'anglès irlandès o hiberno-anglès (en anglès, Irish English o Hiberno‐English) és el conjunt de dialectes de l'anglès que es parlen a tota l'illa d'Irlanda (República d'Irlanda i Irlanda del Nord), com la parla de l'Ulster, la de Dublín, la de Cork o una parla estàndard de la major part de la República (però que no es coneix a l'Ulster).
Nou!!: La Palissada і Anglès irlandès · Veure més »
Ardee
Ardee (en gaèlic irlandès Baile Átha Fhirdhia que vol dir "vila del gual de Ferdiad") és una vila d'Irlanda, al comtat de Louth, a la província de Leinster.
Nou!!: La Palissada і Ardee · Veure més »
Baile Átha Buí
Baile Átha Buí (en anglès Athboy, que vol dir "vila del gual groc") és una vila d'Irlanda, a la Gaeltacht del comtat de Meath, a la província de Leinster.
Nou!!: La Palissada і Baile Átha Buí · Veure més »
Ballymore Eustace
Ballymore Eustace (en gaèlic irlandès An Baile Mór que vol dir "la vila gran" o Baile Mór na nIústasach o "la gran vila dels Eustace") és una vila d'Irlanda, al comtat de Kildare, a la província de Leinster.
Nou!!: La Palissada і Ballymore Eustace · Veure més »
Barcelona Acció Musical
Barcelona Acció Musical (BAM) és un festival de música que se celebra coincidint amb les Festes de la Mercè, amb un programa eclèctic fet d'un ventall de sons en directe vinguts d'arreu del món.
Nou!!: La Palissada і Barcelona Acció Musical · Veure més »
Batalla de Faughart
La batalla de Faughart, també coneguda com a batalla de Dundalk, va tenir lloc el 14 d'octubre de 1318 entre un exèrcit angloirlandés encapçalat per John de Bermingham i Edmund Butler, i un exèrcit escocès comandat per Edward Bruce, germà de Robert Bruce i els seus aliats irlandesos de Tyrone.
Nou!!: La Palissada і Batalla de Faughart · Veure més »
Cambro-normand
Cambro-normand és un terme usat per referir-se als cavallers normands que es van assentar al sud de Gal·les després de la invasió normanda d'Anglaterra de 1066.
Nou!!: La Palissada і Cambro-normand · Veure més »
Castell de Rathfarnham
El Castell de Rathfarnham (en gaèlic Caisleán Ráth Fearnáin) és una construcció del situada a Rathfarnham, al comtat de Dublín, Irlanda.
Nou!!: La Palissada і Castell de Rathfarnham · Veure més »
Clondalkin
Clondalkin (en gaèlic irlandès: Cluain Dolcáin, que vol dir 'prats de Dolcan') és un barri a 10 quilòmetres a l'oest de Dublín, al comtat de Dublín sud, a la província de Leinster.
Nou!!: La Palissada і Clondalkin · Veure més »
Colonitzacions d'Irlanda
Mapa de les colonitzacions d'Irlanda de 1550–1610. Els comtats tradicionals d'Irlanda sotmesos a les plantacions (1556-1620). Aquest mapa és un simplificat, com en el cas d'alguns comtats de la zona de terra colonitzada no cobreix la totalitat de la zona de color Un mapa més detallat de les àrees subjectes a colonitzacions Fronteres polítiques d'Irlanda en 1450, abans de les colonitzacions Les colonitzacions d'Irlanda (gaèlic irlandès Plandálacha na hÉireann) van tenir lloc al llarg del país durant els segles XVI i, mitjançant la confiscació de les terres ocupades pels clans gaèlics i les dinasties hiberno-normandes, principalment a les províncies de Munster i Ulster.
Nou!!: La Palissada і Colonitzacions d'Irlanda · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: La Palissada і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Curragh
El camp Curragh Curragh (gaèlic irlandès An Currach) és una planura oberta de gairebé 5.000 acres (20 km²) de terra comunal del comtat de Kildare, Irlanda, entre Newbridge i Kildare.
Nou!!: La Palissada і Curragh · Veure més »
Drogheda
Drogheda (en irlandès Droichead Átha) és una ciutat de la República d'Irlanda, situada al Comtat de Louth.
Nou!!: La Palissada і Drogheda · Veure més »
Dundrum (Dublín)
Dundrum (irlandès Dún Droma, la fortificació a la cresta) era una ciutat de ple dret però avui dia és un suburbi de Dublín al comtat de Dún Laoghaire-Rathdown, a la República d'Irlanda.
Nou!!: La Palissada і Dundrum (Dublín) · Veure més »
Fortificació
revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750 La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella.
Nou!!: La Palissada і Fortificació · Veure més »
Guerres confederades d'Irlanda
Les Guerres confederades d'Irlanda, sovint anomenada també la guerra dels onze anys (que deriva de la frase irlandesa Cogadh na hAon-déag mBliana), van tenir lloc a Irlanda entre 1641 i 1653.
Nou!!: La Palissada і Guerres confederades d'Irlanda · Veure més »
Història d'Irlanda
Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau. És per això que Irlanda també és anomenada l'Illa Maragda La història d'Irlanda comença amb la prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè; el cristianisme cèltic havia subsumit, doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.
Nou!!: La Palissada і Història d'Irlanda · Veure més »
Irlanda celta
Irlanda celta o Irlanda gaèlica, correspon a l'ordre polític establert a l'illa d'Irlanda fins a la conclusió de la seva conquesta per part dels Tudor.
Nou!!: La Palissada і Irlanda celta · Veure més »
Irlanda normanda
Una torre prop de Quin (Clare). Els normands van consolidar la seva presència a Irlanda construint centenars de castells i torres com aquesta. El Castell de Trim (1169-) és la major construcció del període Irlanda en 1014. Un mosaic de regnes. Zones sota control normand en 1300. La Irlanda normanda comprèn el període medieval tardà a l'illa d'Irlanda, marcat per la invasió cambro-normanda que va sofrir des de 1169 fins a 1171, quan Enric II d'Anglaterra va desembarcar a Waterford i la va proclamar «Ciutat Reial».
Nou!!: La Palissada і Irlanda normanda · Veure més »
Irlandesos
Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.
Nou!!: La Palissada і Irlandesos · Veure més »
Més irlandesos que els mateixos irlandesos
Relleu amb l'escut dels FitzGerald de Desmond al convent franciscà de Buttevant. Gerald FitzGerald, 3r comte de Desmond (conegut en irlandès com ''Gearóid Iarla'') fou el primer exemple de gaelicització dels Hiberno-Normands «Més irlandesos que els mateixos irlandesos» (en gaèlic irlandès: «Níos Gaelaí ná na Gaeil iad féin»; en llatí: «Hibernis ipsis Hiberniores») era una frase usada en l'edat mitjana irlandesa per descriure el fenomen pel qual els forasters que van arribar a Irlanda al costat de les forces invasores de 1169 van tendir a incloure's en la cultura i la societat irlandeses, adoptant la llengua irlandesa, la seva cultura, la música irlandesa, les vestimentes i la completa identificació amb tot el típic dels nadius de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: La Palissada і Més irlandesos que els mateixos irlandesos · Veure més »
Palissada
Palissada Una palissada, en enginyeria militar, és una obra de caràcter defensiu que consisteix en un conjunt de troncs clavats verticalment a terra i lligats entre si per formar una estructura ferma.
Nou!!: La Palissada і Palissada · Veure més »
Rathfarnham
Rathfarnham (gaèlic irlandès Ráth Fearnáin que vol dir "ringfort de Fearnán") és un barri de Dublín, República d'Irlanda.
Nou!!: La Palissada і Rathfarnham · Veure més »
Rebel·lió irlandesa de 1641
La Rebel·lió irlandesa de 1641 (gaèlic irlandès Éirí Amach 1641) va començar com un intent de cop d'estat per l'aristocràcia catòlica que poblava l'illa d'Irlanda, però es va convertir en un conjunt d'actes de violència entre els natius del país i els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia, la qual cosa va donar al lloc al començament del conflicte conegut com les Guerres Confederades.
Nou!!: La Palissada і Rebel·lió irlandesa de 1641 · Veure més »
Reconquesta Tudor d'Irlanda
pàgines.
Nou!!: La Palissada і Reconquesta Tudor d'Irlanda · Veure més »
Setge de Leith
El setge de Leith es va produir el 1560 quan es va enviar un exèrcit anglès per ajudar les forces escoceses protestants del Regent Arran per expulsar la guarnició francesa de Leith, el port proper a Edimburg, Escòcia, comandada per la regent catòlica escocesa Maria de Guisa.
Nou!!: La Palissada і Setge de Leith · Veure més »
South Dublin
South Dublin o Áth Cliath Theas és un comtat administratiu de la República d'Irlanda que formava part del tradicional comtat de Dublín, a la província de Leinster, i que forma part de l'àrea del Gran Dublín.
Nou!!: La Palissada і South Dublin · Veure més »
Tallaght
Tallaght (en gaèlic irlandès Tamhlacht) és una vila d'Irlanda, al Dublín Sud, a la província de Leinster, vora del riu Dodder.
Nou!!: La Palissada і Tallaght · Veure més »
Vell anglès (Irlanda)
Escut d'Irlanda Irlanda en 1450 mostra en vermell i blau els territoris que reconeixien la sobirania anglesa «Vell anglès» (en gaèlic irlandès, Seanghaill; en anglès, Old English) és un sobrenom aplicat retrospectivament als descendents dels colons que van arribar a Irlanda des de Gal·les, Normandia i Anglaterra després de la conquesta normanda que va tenir lloc a l'illa d'Irlanda en el.
Nou!!: La Palissada і Vell anglès (Irlanda) · Veure més »
