Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

La Fenice

Índex La Fenice

L'interior de La Fenice el 1837 La Fenice és un dels teatres operístics més famosos d'Europa ubicat a Venècia, Itàlia.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 185 les relacions: Adelaide Malanotte, Adele Ponzano, Aida (Verdi), Aleksandra Kurzak, Alice Zeppilli, Alide Maria Salvetta, Amanda Forsythe, Ana Raquel Satre, Andrea Bellini, Andrea Castellan, Angelica Pandolfini, Anna Anni, Anna Fitziu, Antonio Cortesi, Artemisia (Cimarosa), Attila, Aurora Buades, Ayres Borghi-Zerni, Òpera, Beatrice di Tenda, Belisario, Benita Moreno, Beverly Sills, Boris Christoff, Carlo Alberto Pizzini, Carlo Broccardi, Carmen Melis, Carolina Bassi, Carolyn Carlson, Cecilia Fusco, Cenerentola, Christopher Ventris, Clorinda Corradi, Damiano Michieletto, Dmitri Hvorostovski, Domenico Monleone, Ebe Trèves, Edmondo Grandini, Eduardo e Cristina, Elegy for young lovers, Elena Mosuc, Elisa Frandin, Elisabete Matos, Elvira Casazza, Elvira Repetto-Trisolini, Emilia Goggi, Emma Leonardi, Ermonela Jaho, Ernani, Ester Mombelli, ... Ampliar l'índex (135 més) »

Adelaide Malanotte

Adelaide Malanotte (Verona, 7 de gener de 1785 - Isola di Garda, 31 de desembre de 1832) fou una mezzosoprano italiana.

Veure La Fenice і Adelaide Malanotte

Adele Ponzano

fou una mezzosoprano operística italiana de repertori, que va cantar gairebé sempre papers secundaris de les òperes esmentades.

Veure La Fenice і Adele Ponzano

Aida (Verdi)

Aida (en català, Aïda) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, escrita a partir d'un llibret en italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette.

Veure La Fenice і Aida (Verdi)

Aleksandra Kurzak

Aleksandra Kurzak (Brzeg Dolny, Voivodat de Baixa Silèsia, 7 d'agost de 1977) és una soprano polonesa.

Veure La Fenice і Aleksandra Kurzak

Alice Zeppilli

va ser una soprano operística francesa d'herència italiana que va tenir una activa carrera de cantant internacional des de 1901 fins a 1930.

Veure La Fenice і Alice Zeppilli

Alide Maria Salvetta

Alide Maria Salvetta (Sarche, 22 de març de 1941 – Trento, 19 de març de 1991) fou una soprano italiana.

Veure La Fenice і Alide Maria Salvetta

Amanda Forsythe

Amanda Forsythe (Nova York, 1976) és una soprano lírica nord-americana, particularment reconeguda per les seves interpretacions de música barroca i del repertori rossinià.

Veure La Fenice і Amanda Forsythe

Ana Raquel Satre

Ana Raquel Satre (Montevideo, Uruguai, 14 de maig de 1925 - Lanzarote, Illes Canàries, 18 de desembre de 2014) fou una soprano uruguaiana.

Veure La Fenice і Ana Raquel Satre

Andrea Bellini

Andrea Bellini va ser un baix operístic italià qui havia tingut una carrera interpretativa activa en els principals teatres d'òpera a Itàlia des dels anys 1840 fins als anys 1870. Es va especialitzar en el repertori de papers buffos i se'l va sentir sobretot en papers de comprimario.

Veure La Fenice і Andrea Bellini

Andrea Castellan

Andrea Castellan (Piemont, 1889) fou un tenor italià.

Veure La Fenice і Andrea Castellan

Angelica Pandolfini

Angelica Pandolfini (Spoleto, 21 d'agost de 1871 – Lenno, 15 de juliol de 1959) fou una soprano italiana.

Veure La Fenice і Angelica Pandolfini

Anna Anni

Anna Anni (Marradi, 21 de novembre de 1926 - Florència, 1 de gener de 2011) és una dissenyadora de vestuari de cinema italiana.

Veure La Fenice і Anna Anni

Anna Fitziu

Anna Fitziu (Huntington, Virgínia de l'Oest, EUA, 1 d'abril de 1887 – Hollywood, Califòrnia, 20 d'abril de 1967) fou una soprano estatunidenca que va tenir una prolífica carrera d'òpera internacional durant la primera part del.

Veure La Fenice і Anna Fitziu

Antonio Cortesi

va ser un ballarí, coreògraf i compositor de ballet italià.

Veure La Fenice і Antonio Cortesi

Artemisia (Cimarosa)

Artemisia és una òpera en tres actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Cratisto Jamejo.

Veure La Fenice і Artemisia (Cimarosa)

Attila

Attila és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basat en la peça teatral Attila, König Der Hunnen de Zacharias Werner.

Veure La Fenice і Attila

Aurora Buades

Aurora Buades (Tortosa, 31 de maig de 1897 - Florència, Itàlia, 17 de juny de 1965) fou una mezzosoprano valenciana d'adopció.

Veure La Fenice і Aurora Buades

Ayres Borghi-Zerni

Ayres Borghi-Zerni (1895, Buenos Aires – …) fou una soprano italiana que va tenir una carrera internacional important de 1914 a 1928.

Veure La Fenice і Ayres Borghi-Zerni

Òpera

''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral.

Veure La Fenice і Òpera

Beatrice di Tenda

Beatrice di Tenda, és una tragèdia lirica, o òpera tràgica en dos actes, amb música de Vincenzo Bellini i llibret de Felice Romani, basada en l'obra de teatre homònima de Carlo Tedaldi-Fores.

Veure La Fenice і Beatrice di Tenda

Belisario

Belisario és una tragèdia lirica o òpera en tres actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret en italià de Salvadore Cammarano, basat en l'adaptació de Luigi Marchionni de l'obra Belisarius d'Eduard von Schenk.

Veure La Fenice і Belisario

Benita Moreno

Benita Moreno (la Corunya, 1792 - Puente del Arzobispo, Toledo, 1872) fou una soprano espanyola, era filla del violinista i compositor Francisco José Moreno.

Veure La Fenice і Benita Moreno

Beverly Sills

, de nom real Belle Silverman, va ser una cantant d'òpera americana de gran popularitat entre els anys 50 i 70.

Veure La Fenice і Beverly Sills

Boris Christoff

Borís Hrístov, conegut habitualment a Occident com a Boris Christoff, Борис Кирилов Христов Borís Kírilov Hrístov AFI;(Plòvdiv, Bulgària, 18 de maig de 1914 - Roma, Itàlia, 28 de juny de 1993), fou un baix búlgar, un dels grans baixos del pertanyents a la tradició eslava per molts considerat el successor de Fiódor Xaliapin, Fiódor Stravinski, Lev Sibiriakov, Vladimir Kastorski i Alexander Kipnis.

Veure La Fenice і Boris Christoff

Carlo Alberto Pizzini

Carlo Alberto Pizzini (Roma, 22 de març de 1905 – 8 de setembre 1981) va ser un compositor italià.

Veure La Fenice і Carlo Alberto Pizzini

Carlo Broccardi

Carlo Broccardi (Alessandria, 3 de novembre de 1877 - Milà, 20 de maig de 1953) fou un tenor italià que va tenir una carrera internacional activa durant el primer terç del.

Veure La Fenice і Carlo Broccardi

Carmen Melis

fou una soprano operística italiana que va tenir una gran carrera internacional durant les quatre primeres dècades del segle XX.

Veure La Fenice і Carmen Melis

Carolina Bassi

Carolina Bassi-Manna anomenada «La Napoletana» (Nàpols, 10 de gener de 1781 - Cremona, el 12 de desembre de 1862) fou una contralt italiana.

Veure La Fenice і Carolina Bassi

Carolyn Carlson

Carolyn Carlson (Oakland, 1943) és una coreògrafa de dansa contemporània d'origen finlandès.

Veure La Fenice і Carolyn Carlson

Cecilia Fusco

fou una soprano italiana.

Veure La Fenice і Cecilia Fusco

Cenerentola

Cenerentola (títol original en italià; traduïble al català com Ventafocs) és una òpera (denominada fiaba musicale) en tres actes, amb música d'Ermanno Wolf-Ferrari i llibret de Maria Pezzè-Pascolato, basada en el cèlebre conte del mateix nom de Charles Perrault.

Veure La Fenice і Cenerentola

Christopher Ventris

Christopher Ventris (Londres, 5 de maig de 1960) és un tenor britànic.

Veure La Fenice і Christopher Ventris

Clorinda Corradi

Clorinda Corradi Pantanelli (Urbino, 27 de novembre de 1804 – Santiago de Xile, 29 de juny de 1877) fou una contralt italiana.

Veure La Fenice і Clorinda Corradi

Damiano Michieletto

és un director d'escena italià conegut principalment per la seva feina en l'àmbit de l'òpera.

Veure La Fenice і Damiano Michieletto

Dmitri Hvorostovski

, nom complet amb patronímic Dmitri Aleksàndrovitx Khvorostovski, Дми́трий Алекса́ндрович Хворосто́вский, transcrit habitualment Hvorostovski, fou un baríton rus.

Veure La Fenice і Dmitri Hvorostovski

Domenico Monleone

Domenico Monleone (Gènova, 4 de gener de 1875 - Gènova, 15 de gener de 1942) fou un compositor italià d'òperes, sobretot conegut per la seva òpera Cavalleria rusticana de 1907.

Veure La Fenice і Domenico Monleone

Ebe Trèves

Anna Giustina Ebe Trèves fou una cantant d'òpera italiana, dotada d'una veu particularment rica en harmònics baixos, potser heretada del seu pare David Trèves, un apassionat amant del cant que va tenir l'honor d'interpretar un duet amb Giuditta Pasta el 1834.

Veure La Fenice і Ebe Trèves

Edmondo Grandini

Edmondo Grandini (Parma o Busseto, 17 de gener de 1882 - Brescia, 8 de febrer de 1953) fou un baríton i professor de cant italià.

Veure La Fenice і Edmondo Grandini

Eduardo e Cristina

Eduardo e Cristina és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià d'Andrea Leone Tottola i Gherardo Bevilacqua-Aldobrandini, basat en el llibret d'Odoardo e Cristina (1810) de Giovanni Schmidt per a una òpera de Stefano Pavesi.

Veure La Fenice і Eduardo e Cristina

Elegy for young lovers

Elegy for Young Lovers (en alemany, Elegie für junge Liebende) és una òpera en tres actes de Hans Werner Henze sobre un llibret en anglès de W. H. Auden i Chester Kallman.

Veure La Fenice і Elegy for young lovers

Elena Mosuc

Elena Mosuc (Iași, 18 de gener de 1964) és una soprano romanesa establerta a Zúric, amb la reputació de ser una de les sopranos del món més versàtils i expressives.

Veure La Fenice і Elena Mosuc

Elisa Frandin

Elisa Frandin, també coneguda com a Elisabeth, Elisabeta o Lison Frandin (Hèlsinki, Gran Ducat de Finlàndia, 7 d'abril de 1859 – Milà, 24 de gener de 1911) fou una mezzosoprano operística i professora de cant finlandesa.

Veure La Fenice і Elisa Frandin

Elisabete Matos

Elisabete Matos (Caldas das Taipas, Caldelas, Guimarães, Districte de Braga 1970) és una soprano portuguesa.

Veure La Fenice і Elisabete Matos

Elvira Casazza

Elvira Casazza, coneguda també com a Elvira Mari-Casazza (Ferrara, 15 de novembre de 1887 – Milà, 24 de gener de 1965) fou una cantant d'òpera italiana en la tessitura de mezzosoprano.

Veure La Fenice і Elvira Casazza

Elvira Repetto-Trisolini

Elvira Repetto-Trisolini, també coneguda com a Elvira Suardi-Repetto, (1849 - Milà, 18 de setembre de 1922) fou una soprano de coloratura operística i professora de cant.

Veure La Fenice і Elvira Repetto-Trisolini

Emilia Goggi

Emilia Goggi (Prato, 10 d'octubre de 1817 – 29 d'agost de 1857) fou una mezzosoprano italiana, coneguda també amb el nom d′Emilia Goggi-Marcovaldi.

Veure La Fenice і Emilia Goggi

Emma Leonardi

, coneguda també com a Emma Leonardi Bergamini o Emma Bergamini Leonardi, fou una mezzosoprano/contralto italiana.

Veure La Fenice і Emma Leonardi

Ermonela Jaho

Ermonela Jaho (Tirana, 1974) és una soprano albanesa.

Veure La Fenice і Ermonela Jaho

Ernani

Ernani és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret italià de Francesco Maria Piave, basada en la peça teatral Hernani (París, 1830) de Victor Hugo.

Veure La Fenice і Ernani

Ester Mombelli

Ester Mombelli (Bolonya, 1794 - després de 1825) fou una mezzosoprano italiana, que també va cantar papers de soprano i contralt.

Veure La Fenice і Ester Mombelli

Eufemio di Messina

Eufemio di Messina és una òpera seria en dos actes escrita per Ramon Carnicer sobre el llibret de Felice Romani.

Veure La Fenice і Eufemio di Messina

Eugenia Tadolini

Eugenia Tadolini, de soltera Savorani (Forlì, Itàlia, 18 de juliol de 1808 – París, França, 11 de juliol de 1872) fou una soprano operística italiana, admirada per la bellesa de la seva veu i al seva presència escènica, sent una de les cantants preferides de Gaetano Donizetti.

Veure La Fenice і Eugenia Tadolini

Fanny Salvini-Donatelli

Fanny Salvini-Donatelli (Florència, 1815 - 1891) fou una soprano operística italiana.

Veure La Fenice і Fanny Salvini-Donatelli

Fanny Torresella

Fanny Elena Constantina Torresella (Tbilissi, Geòrgia, 1856 - Roma, Itàlia, 2 de maig de 1914) fou una soprano operística italiana nascuda a Rússia.

Veure La Fenice і Fanny Torresella

Fausta (Donizetti)

Fausta és una opera seria, en dos actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret començat per Domenico Gilardoni, qui va morir sense concloure'l.

Veure La Fenice і Fausta (Donizetti)

Fènix (ocell)

''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.

Veure La Fenice і Fènix (ocell)

Fenice

* La Fenice, teatre operístic venecià (Itàlia).

Veure La Fenice і Fenice

Fernando del Valle

Fernando del Valle és un tenor contemporani (1964).

Veure La Fenice і Fernando del Valle

Francesco Albanese

Francesco Albanese (Torre del Greco, Nàpols, 13 d'agost de 1912 - Roma, 11 de juny de 2005) va ser un tenor, sobretot relacionat amb el repertori italià.

Veure La Fenice і Francesco Albanese

Francesco Bianchi

Francesco Bianchi (Cremona, Llombardia, v. 1752 - Londres, 27 de novembre de 1810) fou un compositor i teòric de la música italià de la segona meitat del.

Veure La Fenice і Francesco Bianchi

Francesco Morlacchi

Francesco Morlacchi (Perusa, 14 de juny de 1784 - Innsbruck, 28 d'octubre de 1841) fou un compositor italià de més de vint òperes.

Veure La Fenice і Francesco Morlacchi

Gaspar Cassadó i Moreu

Gaspar Cassadó i Moreu Gaspar Cassadó i Moreu (Barcelona, 5 d'octubre de 1897Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Madrid, 24 de desembre de 1966) fou un violoncel·lista i compositor català.

Veure La Fenice і Gaspar Cassadó i Moreu

Giacomo Roppa

Giacomo Roppa va ser un tenor italià de mitjan.

Veure La Fenice і Giacomo Roppa

Gina

Gina és una òpera en tres actes de Francesco Cilea sobre llibret d'Enrico Golisciani.

Veure La Fenice і Gina

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Veure La Fenice і Gioachino Rossini

Giovanni Battista Velluti

Giovanni Battista Velluti, anomenat Giambattista Velluti (Corridonia (Macerata), 28 de gener,nota, A 1 1780 - Dolo (Venècia), 22 de gener, 1861) va ser un cantant d'òpera italià (soprano o mezzosoprano) i és considerat l'últim dels grans Castrati.

Veure La Fenice і Giovanni Battista Velluti

Giovanni Galzerani

https://artsandculture.google.cat/entity/m0czcy67?hl.

Veure La Fenice і Giovanni Galzerani

Giulia Novelli

Giulia Novelli (Roma, Itàlia, 1859 - Moià, 21 de juny de 1932) fou una mezzosoprano operística italiana.

Veure La Fenice і Giulia Novelli

Giulietta Gordigiani

Giulietta Gordigiani va ser una cantant i pianista italiana.

Veure La Fenice і Giulietta Gordigiani

Giuseppe Kaschmann

Giuseppe Kaschmann (Lussimpiccolo, Província d'Ístria, ara, Malí Lošinj, 14 de juliol de 1847 - Roma, 7 de febrer de 1925) fou un baríton italià.

Veure La Fenice і Giuseppe Kaschmann

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Veure La Fenice і Giuseppe Verdi

Gli Orazi e i Curiazi

Gli Orazi e i Curiazi és una òpera en tres actes de Domenico Cimarosa, amb llibret d'Antonio Simeone Sografi, basat en lHoraci de Pierre Corneille, una interpretació de la llegenda del combat dels Horacis i Curiacis de l'antiga Roma.

Veure La Fenice і Gli Orazi e i Curiazi

Gloria Lane

Gloria Lane (Trenton, Nova Jersey, EUA, 6 de juny de 1930) és una mezzosoprano operística estatunidenca, que va tenir una carrera activa d'àmbit internacional de 1949 a 1976.

Veure La Fenice і Gloria Lane

Graziella Pareto

Engràcia Pareto i Homs (Barcelona, 6 de maig de 1889 - Roma, 1 de setembre de 1973), coneguda amb el nom artístic de Graziella Pareto, va ser una de les tres grans sopranos coloratura barcelonines de la seva època, amb Maria Barrientos i Mercè Capsir, de les quals es diferenciava per la morbidesa de la seva veu.

Veure La Fenice і Graziella Pareto

Hanna Ludwig

Hanna Ludwig (Lauterach, Àustria, 10 de gener de 1918 - Salzburg, 11 de març de 2014) fou una cantant operística i de concerts alemanya en tessitura de contralt i mezzosoprano, a més de pedagoga de cant.

Veure La Fenice і Hanna Ludwig

I Capuleti e i Montecchi

I Capuleti e i Montecchi és una òpera italiana en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret de Felice Romani basat en la història de Romeu i Julieta, pres més de fonts italianes que no directament de Shakespeare.

Veure La Fenice і I Capuleti e i Montecchi

I Giuochi d'Agrigento

I Giuochi d'Agrigento és una òpera composta per Giovanni Paisiello sobre un llibret d'Alessandro Pepoli amb la qual va ser inaugurada el 16 de maig de 1792 La Fenice després de la seva reconstrucció.

Veure La Fenice і I Giuochi d'Agrigento

Il barbiere di Siviglia

Il barbiere di Siviglia (en italià; en català representada habitualment com a El barber de Sevilla) és una opera buffa en dos actes de Gioachino Rossini amb un llibret de Cesare Sterbini, basat en la comèdia de 1775 de Pierre Beaumarchais Le Barbier de Séville i el llibret de Il barbiere di Siviglia de Giuseppe Petrosellini.

Veure La Fenice і Il barbiere di Siviglia

Il crociato in Egitto

Il crociato in Egitto és una òpera en dos actes composta per Giacomo Meyerbeer, sobre un llibret de Gaetano Rossi. S'estrenà al Teatre La Fenice de Venècia el 7 de març de 1824. La part d'Armando va ser cantada pel famós castrat Giovanni Battista Velluti.⁣ És l'última òpera italiana d'un compositor que era alemany i que poc després seria aclamat a França com el creador d'un nou gènere, la grand opéra.

Veure La Fenice і Il crociato in Egitto

Imelda de' Lambertazzi

Imelda de' Lambertazzi és un melodramma tragico, o òpera tràgica, en dos actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret d'Andrea Leone Tottola, basat en esdeveniments històrics de l'any 1274 a Bolonya, descrits per Cherubino Ghirardacci en la seva obra Della Historia di Bologna (1605) i pel comte Gasparo Bombaci en el seva (1632).

Veure La Fenice і Imelda de' Lambertazzi

Ines De Frate

Ines Biliotti, coneguda artísticament amb el seu cognom de casada, Ines De Frate, (Alexandria, Egipte, 1854 o 1864 - Milà, Itàlia, 24 de juliol de 1924) fou una soprano operística italiana.

Veure La Fenice і Ines De Frate

Intolleranza 1960

Intolleranza 1960 és una òpera en dos actes amb música de Luigi Nono i llibret del mateix compositor a partir d'una idea d'Angelo Maria Ripellino.

Veure La Fenice і Intolleranza 1960

Jaume Aragall i Garriga

Placa commemorativa en la casa natal al número 30 del passeig del Born Jaume Aragall i Garriga (Barcelona, 6 de juny de 1939) és un tenor d'òpera català considerat un dels millors tenors de la seva generació.

Veure La Fenice і Jaume Aragall i Garriga

Javier Maqua Lara

Javier Maqua Lara (Madrid, 1945) és un director de cinema, guionista, actor i escriptor espanyol.

Veure La Fenice і Javier Maqua Lara

Jennifer Vyvyan

Jennifer Vyvyan (Broadstairs, Anglaterra, Regne Unit, 13 de març de 1925 – Londres, 5 d'abril de 1974) fou una soprano de música clàssica britànica, que va tenir una activa carrera internacional en òperes, concerts i recitals des de 1948 fins a la seva mort, l'any 1974.

Veure La Fenice і Jennifer Vyvyan

Joan Pons Álvarez

Joan Pons Álvarez (Ciutadella de Menorca, 8 d'agost de 1946) és un baríton dramàtic menorquí reconegut mundialment com un dels principals barítons dramàtics del nostre temps.

Veure La Fenice і Joan Pons Álvarez

Joan Sutherland

Joan Sutherland OM, AC, DBE (Sydney, 7 de novembre de 1926 - Ginebra, 10 d'octubre de 2010) fou una soprano australiana, destacada per la seua contribució en el reviscolament del bel canto que va tenir lloc en els anys 1950 i 1960.

Veure La Fenice і Joan Sutherland

Jolanda Gardino

Jolanda Gardino (Sampierdarena, barri de Gènova, Itàlia, 23 d'agost de 1919 - Gènova, 28 de gener de 2003) fou una mezzosoprano italiana.

Veure La Fenice і Jolanda Gardino

Josef Svoboda

Josef Svoboda (10 de maig de 1920 - 8 d'abril de 2002) fou un artista Txec artista i dissenyador escènic.

Veure La Fenice і Josef Svoboda

Joseph Hartmann Stuntz

Joseph Hartmann Stuntz (Arlesheim, Suïssa, 23 de juliol de 1793 - Múnic, Alemanya, 18 de juny de 1859) fou un compositor suís.

Veure La Fenice і Joseph Hartmann Stuntz

L'ebreo

L'ebreo (l'hebreu), Lida di Granata, o també Leila di Granata, és una òpera en un pròleg i tres actes, amb música de Giuseppe Apolloni sobre un llibret d'Antonio Boni.

Veure La Fenice і L'ebreo

L'italiana in Algeri

L'italiana in Algeri (La italiana a Alger) és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret italià d'Angelo Anelli, basat en el seu text anterior establert per Luigi Mosca.

Veure La Fenice і L'italiana in Algeri

L'occasione fa il ladro

L'occasione fa il ladro, ossia Il cambio della valigia és una òpera en un acte composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Luigi Prividali, basat en Le prétendu par hazard, ou L'occasione fait le larron (1810) d'Eugène Scribe.

Veure La Fenice і L'occasione fa il ladro

L'ultimo abenzerraggio

L'ultimo abenzeraggio és una òpera en quatre actes amb música de Felip Pedrell i Sabaté, basada en un text de Chateaubriand, composta el 1867 i de la qual en faria diverses versions fins a la definitiva del 1889.

Veure La Fenice і L'ultimo abenzerraggio

La bohème (Leoncavallo)

La bohème és una òpera en quatre actes de Ruggero Leoncavallo, amb llibret del mateix autor basat en la novel·la d'Henri de Murger.

Veure La Fenice і La bohème (Leoncavallo)

La cambiale di matrimonio

La cambiale di matrimonio (la lletra de canvi de matrimoni) és una òpera en un acte de Gioachino Rossini, amb llibret de Gaetano Rossi, que basa el seu argument en una comèdia homònima de Camillo Federici i en un llibre anterior de Giuseppe Checcherini de 1807 per a l'òpera de Carlo Coccia, Il matrimonio per lettera di cambio.

Veure La Fenice і La cambiale di matrimonio

La gazza ladra

La gazza ladra és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre llibret de Giovanni Gherardini.

Veure La Fenice і La gazza ladra

La Gioconda (Ponchielli)

La Gioconda és una òpera en quatre actes d'Amilcare Ponchielli sobre un llibret d'Arrigo Boito (signat sota el pseudònim anagramàtic de Tobia Gorrio), inspirat en el drama Angelo, tyran de Padoue, una obra de teatre en prosa de 1835 de Victor Hugo (la mateixa font que Gaetano Rossi havia utilitzat per a el seu llibret per a Il giuramento de Mercadante el 1837).

Veure La Fenice і La Gioconda (Ponchielli)

La Juive

La Juive (La jueva, de vegades titulada L'Ebrea) és una òpera en cinc actes de Fromental Halévy sobre un llibret original d'Eugène Scribe, estrenada a l'Òpera de París el 23 de febrer de 1835 amb un gran èxit amb més de cinc-centes representacions.

Veure La Fenice і La Juive

La pietra del paragone

La pietra del paragone (La pedra de toc) és una òpera en dos actes amb música de Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Luigi Romanelli.

Veure La Fenice і La pietra del paragone

La presó de Lleida (Pahissa)

La presó de Lleida és un drama líric en un acte i cinc quadres, amb música de Jaume Pahissa sobre un text d'Adrià Gual, estrenat el 14 de març de 1899 al Teatre Principal de Barcelona, basat en la cançó popular La presó de Lleida.

Veure La Fenice і La presó de Lleida (Pahissa)

La risurrezione di Lazzaro

La risurrezione di Lazzaro (La resurrecció de Llàtzer) és un oratori compost per Lorenzo Perosi estrenat a La Fenice de Venècia el 28 de juliol de 1898 amb un resultat apoteòsic.

Veure La Fenice і La risurrezione di Lazzaro

La rondine

La rondine (L'oreneta) és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre un llibret en italià de Giuseppe Adami.

Veure La Fenice і La rondine

La traviata

A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre de 1855.

Veure La Fenice і La traviata

Laura Saini

Laura Saini fou una mezzosoprano italiana que va crear dos papers per a dues òperes de Verdi: Giovanna a Ernani (La Fenice, Venècia, 1844) i Giovanna a Rigoletto (La Fenice, Venècia, 1851).

Veure La Fenice і Laura Saini

Le convenienze ed inconvenienze teatrali

Le convenienze ed inconvenienze teatrali és una òpera de Gaetano Donizetti sobre llibret de Domenico Gilardoni.

Veure La Fenice і Le convenienze ed inconvenienze teatrali

Le maschere

Le maschere és una òpera en un pròleg i tres actes de Pietro Mascagni sobre un llibret de Luigi Illica.

Veure La Fenice і Le maschere

Le Roi de Lahore

Le Roi de Lahore és una òpera en cinc actes amb música de Jules Massenet i llibret en francès de Louis Gallet.

Veure La Fenice і Le Roi de Lahore

Leone Giraldoni

Leone Giraldoni (París, ca 1824 - Moscou, 19 de setembre de 1897) fou un famós baríton italià, particularment conegut per les seves interpretacions en papers verdians i per haver participat en les estrenes de Simon Boccanegra (1857) i Un ballo in maschera (1859).

Veure La Fenice і Leone Giraldoni

Leyla Gencer

Leyla Gencer (Istanbul, Turquia, 10 d'octubre de 1928 – Milà, Itàlia, 10 de maig de 2008) fou una soprano turca.

Veure La Fenice і Leyla Gencer

Llista de teatres d'òpera

La següent llista de teatres d'òpera es presenta per continents i per país, amb el nom de l'òpera i de la ciutat.

Veure La Fenice і Llista de teatres d'òpera

Llorenç Balsach i Peig

Llorenç Balsach i Peig (Sabadell, 16 d'abril de 1953) és un compositor català de música contemporània, investigador de la teoria musical i editor discogràfic.

Veure La Fenice і Llorenç Balsach i Peig

Lorenzino de' Medici (Pacini)

Lorenzino de' Medici és una òpera en dos actes de Giovanni Pacini, sobre un llibret de Francesco Maria Piave. La primera representació va tenir lloc al Teatre La Fenice de Venècia el 4 de març de 1845.

Veure La Fenice і Lorenzino de' Medici (Pacini)

Lorenzo Perosi

va ser un clergue i compositor italià especialitzat en música sacra.

Veure La Fenice і Lorenzo Perosi

Luca Salsi

Luca Salsi (San Secondo Parmense, 1975) és un baríton italià, especialment distingit en el repertori de Verdi.

Veure La Fenice і Luca Salsi

Luchino Visconti

Luchino Visconti di Modrone, comte de Lonate Pozzolo, (Milà, 2 de novembre de 1906 - Roma, 17 de març de 1976) fou un director de cinema i de teatre, escenògraf i escriptor italià.

Veure La Fenice і Luchino Visconti

Luigi Maria Viviani

va ser un compositor, director d'orquestra i violinista italià d'origen florentí.

Veure La Fenice і Luigi Maria Viviani

Luigi Marletta

Luigi Marletta (Cella Monte, prop d'Alessandria, Piemont, 1895 - Itàlia, ?) fou un tenor italià.

Veure La Fenice і Luigi Marletta

Luigi Silingardi

Luigi Silingardi fou un cantant baix italià.

Veure La Fenice і Luigi Silingardi

Luigia Bendazzi

Luigia Bendazzi, coneguda també com a Luigia Bendazzi-Secchi (Ravenna, Itàlia, 22 de gener de 1829 – Niça, França, 5 de març de 1901) fou soprano italiana.

Veure La Fenice і Luigia Bendazzi

Manfredi Polverosi

Manfredi Polverosi (Capraia, Florència, 9 d'agost de 1882 - Roma, 1 de juny de 1965) va ser un tenor italià que va participar en les disciplines del teatre i del cinema del.

Veure La Fenice і Manfredi Polverosi

Manuel Gutiérrez Aragón

és un director de cinema, guionista i escriptor espanyol, que va guanyar amb la seva primera novel·la, La vida antes de marzo, el Premi Herralde de Novel·la 2009;, Público, 02.11.2009; accés 21.03.2012 membre de nombre de les reials acadèmies de Belles arts de San Fernando (ingrés: 24 de febrer de 2004) i de la llengua espanyola (ingrés: 24 de gener de 2016).

Veure La Fenice і Manuel Gutiérrez Aragón

Marcello Aliprandi

va ser un director de cinema italià.

Veure La Fenice і Marcello Aliprandi

Margherita Carosio

Margherita Carosio (Gènova, 7 de juny de 1908 - Gènova, 10 de gener de 2005) fou una soprano italiana particularment associada al repertori lírico-coloratura.

Veure La Fenice і Margherita Carosio

Maria de Rudenz

Maria de Rudenz és un dramma tragico, o òpera tràgica en tres actes de Gaetano Donizetti.

Veure La Fenice і Maria de Rudenz

Maria Galvany

María de Jesús Elena Lorenza Ciriaca Ramona de San Juan Bautista Galbán Martínez (Mancha Real, prov. de Jaén, 6 d'agost de 1875 - Madrid, 3 d'agost de 1927) fou una soprano espanyola; el seu cognom era Galbán, però se'l canvià pel de Galvany quan decidí dedicar-se a la lírica.

Veure La Fenice і Maria Galvany

Maria Padilla (Donizetti)

Maria Padilla és una òpera en tres actes de Gaetano Donizetti sobre llibret de Gaetano Rossi.

Veure La Fenice і Maria Padilla (Donizetti)

Marietta Brambilla

Maria Teresa Rebecca Brambilla, més coneguda com a Marietta Brambilla (Cassano d'Adda, Itàlia, 6 de juny de 1807 - Milà, 6 de novembre de 1875) fou una contralt italiana que va cantar papers principals als teatres d'òpera d'Europa des del 1827 fins a la seva retirada dels escenaris el 1848.

Veure La Fenice і Marietta Brambilla

Marilyn Horne

Marilyn Horne (Bradford, Pennsilvània, els Estats Units, 16 de gener de 1934).

Veure La Fenice і Marilyn Horne

Medea (Pacini)

Medea és una òpera en tres actes amb música de Giovanni Pacini sobre un llibret de Benedetto Castiglia.

Veure La Fenice і Medea (Pacini)

Mese mariano

Mese mariano és una òpera en un acte composta per Umberto Giordano sobre un llibret italià de Salvatore Di Giacomo, basat en una adaptació de la seva obra O Mese Mariano, que al seu torn era és una adaptació de la seva novel·la Senza vederlo.

Veure La Fenice і Mese mariano

Michael Maniaci

Michael Maniaci (3 de maig de 1976) és un sopranista estatunidenc cèlebre per la seva inusual habilitat de cantar en el registre d'una soprano sense usar falset.

Veure La Fenice і Michael Maniaci

Myfanwy Piper

Myfanwy Piper (Londres, 28 de març de 1911 - Fawley Bottom, 18 de gener de 1997) va ser una crítica d'art i llibretista d'òpera anglesa, coneguda especialment per la seva col·laboració amb el compositor Benjamin Britten, per les òperes del qual va adaptar textos literaris de Henry James i Thomas Mann.

Veure La Fenice і Myfanwy Piper

Myung-whun Chung

Chung Myung-whun (Seül (Corea), 22 de gener, 1953), és un director i pianista sud-coreà.

Veure La Fenice і Myung-whun Chung

Nadine Sierra

Nadine Sierra (Fort Lauderdale, Florida, 17 de maig de 1988) és una soprano estatunidenca que canta principalment òpera.

Veure La Fenice і Nadine Sierra

Nicola Rossi-Lemeni

,fou un cantant d'òpera de la corda del baix de descendència mixta italo-russa.

Veure La Fenice і Nicola Rossi-Lemeni

Nino Ederle

Nino Ederle (Verona, 1892 - Milà, 1951) fou un tenor italià.

Veure La Fenice і Nino Ederle

Orazio Cosentino

Orazio Cosentino (Catània, Sicília, 1871 - Milà, 1938) fou un tenor italià.

Veure La Fenice і Orazio Cosentino

Ormondo Maini

Ormondo Maini (Viadana, 16 de juliol de 1835 - Viadana, 8 de juny de 1906) va ser un baix italià.

Veure La Fenice і Ormondo Maini

Píkovaia dama

Píkovaia dama (transliterat del rus Пиковая дама, en català La dama de piques) és una òpera en tres actes i set escenes, amb música de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret de Modest Txaikovski (germà del compositor), basada en el relat homònim d'Aleksandr Puixkin del 1834.

Veure La Fenice і Píkovaia dama

Pia de' Tolomei (Donizetti)

Pia de' Tolomei és una tragèdia lirica, o òpera tràgica en dos actes, amb música de Gaetano Donizetti.

Veure La Fenice і Pia de' Tolomei (Donizetti)

Premi Campiello

El Premi Campiello és un premi literari italià que s'atorga anualment a una obra de narrativa editada durant l'any en curs.

Veure La Fenice і Premi Campiello

Radmila Bakočević

Radmila Bakočević (Gučun, Lučani, Regne de Iugoslàvia, 5 de gener de 1933), és una soprano operística sèrbia que va tenir una carrera d'òpera internacional important entre 1955 i 1982.

Veure La Fenice і Radmila Bakočević

Renata Scotto

fou una de les més destacades sopranos italianes de la postguerra, valorada per la seva intel·ligència interpretativa, autoritat estilística i dots histriònics emfatitzats en la rigorositat i fidelitat cap a text i partitura.

Veure La Fenice і Renata Scotto

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Veure La Fenice і Richard Wagner

Rigoletto

Rigoletto és una òpera en 3 actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral Le roi s'amuse de Victor Hugo.

Veure La Fenice і Rigoletto

Robert Carsen

Robert Carsen (Toronto, Canadà, 23 de juny de 1954) és un director d'òpera canadenc.

Veure La Fenice і Robert Carsen

Roberta Invernizzi

Roberta Invernizzi (Milà, 16 novembre de 1966) és una soprano italiana especialitzada en música barroca.

Veure La Fenice і Roberta Invernizzi

Roberto Abbado

Roberto Abbado (Milà, 30 de desembre de 1954) és un director d'orquestra italià.

Veure La Fenice і Roberto Abbado

Roberto Devereux

Roberto Devereux (o Roberto Devereux, ossia Il conte di Essex) és una tragèdia lírica, o òpera tràgica, de Gaetano Donizetti. Salvatore Cammarano va ser l'autor del llibret italià, basat en la tragèdia Elisabeth d'Angleterre, de François Ancelot.

Veure La Fenice і Roberto Devereux

Rolando Panerai

va ser un baríton Italià.

Veure La Fenice і Rolando Panerai

Ruth Hesse

Ruth Hesse (Wuppertal, 18 de setembre de 1936) és una cantant d'òpera alemanya en tessitura de mezzosoprano i contralt.

Veure La Fenice і Ruth Hesse

Samson et Dalila

Samson et Dalila (Samsó i Dalila) és una òpera en tres actes composta per Camille Saint-Saëns sobre un llibret en francès de Ferdinand Lemaire.

Veure La Fenice і Samson et Dalila

San Marco (sestiere de Venècia)

San Marco és un dels sis sestieri de Venècia, situat al cor de la ciutat, i considerat com el lloc principal de Venècia.

Veure La Fenice і San Marco (sestiere de Venècia)

Semíramis

Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.

Veure La Fenice і Semíramis

Semiramide

Semiramide és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en Sémiramis de Voltaire (1748), que al seu torn es basava en la llegenda de Semiramis d'Assíria.

Veure La Fenice і Semiramide

Senso

Senso és una pel·lícula italiana dirigida per Luchino Visconti estrenada el 1954, rodada a Verona i treta d'una obra de Camillo Boito (1883).

Veure La Fenice і Senso

Sigismondo

Sigismondo és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Giuseppe Maria Foppa.

Veure La Fenice і Sigismondo

Simon Boccanegra

Simon Boccanegra és una òpera en un pròleg i tres actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret italià de Francesco Maria Piave, basat en el drama homònim d'Antonio García Gutiérrez.

Veure La Fenice і Simon Boccanegra

Stefano Secco

Stefano Secco (Milà, 15 de desembre de 1970) és un tenor i actor italià.

Veure La Fenice і Stefano Secco

Stiffelio

Stiffelio és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, que va ser estrenada el 16 de novembre de 1850 al Teatro Grande de Trieste.

Veure La Fenice і Stiffelio

Sun Ra

Sun Ra (Herman Sonny Blount, Birmingham, Alabama, 22 de maig de 1914- 30 de maig de 1993) va ser un músic de jazz estatunidenc.

Veure La Fenice і Sun Ra

Sylvano Bussotti

fou un compositor que cultivà altres disciplines artístiques com la pintura, la poesia, la novel·la, la direcció teatral i cinematogràfica, el cant o l'escenografia.

Veure La Fenice і Sylvano Bussotti

Tancredi

Tancredi és una òpera (melodrama eroico, òpera seria o òpera heroica) en dos actes del compositor Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en part en l'obra de Voltaire Tancrède (1759) i en Gerusalemme liberata de Torquato Tasso.

Veure La Fenice і Tancredi

Teatre Mariïnski

El Teatre Mariïnski (en rus: Марии́нский теа́тр), que també va ser conegut formalment com el Teatre d'Òpera i Ballet Kírov (1935-1992) i com Acadèmia Nacional d'Òpera i Ballet (1920-1935), és un teatre històric d'òpera i ballet situat a Sant Petersburg, Rússia.

Veure La Fenice і Teatre Mariïnski

Teatro San Benedetto

El Teatro San Benedetto va ser un teatre de Venècia particularment destacat en la vida operística de la ciutat al i principis del.

Veure La Fenice і Teatro San Benedetto

Teatro Verdi

El Teatro lirico Giuseppe Verdi o Teatro Verdi és el principal teatre de Trieste, Construït per iniciativa privada entre 1798 i 1801.

Veure La Fenice і Teatro Verdi

Temporada 1862-1863 del Liceu

Caroline Barbot La temporada 1862-1863 va ser la de l'estrena de la primera versió de Simon Boccanegra, rebutjada tant aquí com ho havia estat a l'estrena a La Fenice i de Le Prophète la grand opéra de Meyerbeer que entusiasma els barcelonins.

Veure La Fenice і Temporada 1862-1863 del Liceu

Teresa Brambilla

Teresa Brambilla (Cassano d'Adda, 23 d'octubre de 1813 - Milà, 15 de juliol de 1895) fou una soprano d'agilitat italiana.

Veure La Fenice і Teresa Brambilla

The Rake's Progress

The Rake's Progress (La carrera del llibertí) és una òpera en tres actes i un epíleg d'Ígor Stravinski, composta entre el 1948 i el 1951 a partir d'un llibret de W.H. Auden i Chester Kallman.

Veure La Fenice і The Rake's Progress

The Turn of the Screw (Britten)

The Turn of the Screw (Un altre pas de rosca) és una òpera de cambra amb pròleg i dos actes de Benjamin Britten amb llibret en anglès de Myfanwy Piper basat en la novel·la homònima de Henry James.

Veure La Fenice і The Turn of the Screw (Britten)

Università Iuav di Venezia

Universitat IUAV de Venècia La Universitat IUAV de Venècia (en, fins al 2001 coneguda com a Istituto Universitario di Architettura di Venezia-IUAV) és una universitat de Venècia, Itàlia.

Veure La Fenice і Università Iuav di Venezia

Va, pensiero

Va, pensiero ('Vola, pensament') és una obra coral del tercer acte de Nabucco, de Giuseppe Verdi, amb la lletra escrita pel poeta Temistocle Solera.

Veure La Fenice і Va, pensiero

Vincenzo Bellini

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini (Catània 3 de novembre 1801 - Puteaux 23 de setembre 1835) és un dels més celebres compositors d'òpera italià.

Veure La Fenice і Vincenzo Bellini

Vittorio Sicuri

Vitorio Sicuri (Parma, 25 de març de 1938 - Barcelona, 12 d'octubrehttps://elpais.com/diario/2001/10/16/agenda/1003183202_850215.html de 2001) va ser un director de cors italià.

Veure La Fenice і Vittorio Sicuri

Vittorio Trento

Vittorio Trento (Venècia, 1761 - Lisboa, 1833) fou un compositor italià.

Veure La Fenice і Vittorio Trento

Vladímir Galuzin

Vladímir Vassílievitx Galuzin, Влади́мир Васи́льевич Галу́зин (11 de juny de 1956, Rubtsovsk, territori de l'Altai, URSS),Gurewitsch, Matthew (March 2003).

Veure La Fenice і Vladímir Galuzin

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure La Fenice і 11 de març

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Veure La Fenice і 14 de desembre

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Veure La Fenice і 16 de maig

1792

;Països catalans.

Veure La Fenice і 1792

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Veure La Fenice і 1851

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure La Fenice і 1996

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure La Fenice і 2003

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure La Fenice і 29 de gener

També conegut com Teatre La Fenice, Teatre de la Fenice, Teatro Fenice, Teatro La Fenice.

, Eufemio di Messina, Eugenia Tadolini, Fanny Salvini-Donatelli, Fanny Torresella, Fausta (Donizetti), Fènix (ocell), Fenice, Fernando del Valle, Francesco Albanese, Francesco Bianchi, Francesco Morlacchi, Gaspar Cassadó i Moreu, Giacomo Roppa, Gina, Gioachino Rossini, Giovanni Battista Velluti, Giovanni Galzerani, Giulia Novelli, Giulietta Gordigiani, Giuseppe Kaschmann, Giuseppe Verdi, Gli Orazi e i Curiazi, Gloria Lane, Graziella Pareto, Hanna Ludwig, I Capuleti e i Montecchi, I Giuochi d'Agrigento, Il barbiere di Siviglia, Il crociato in Egitto, Imelda de' Lambertazzi, Ines De Frate, Intolleranza 1960, Jaume Aragall i Garriga, Javier Maqua Lara, Jennifer Vyvyan, Joan Pons Álvarez, Joan Sutherland, Jolanda Gardino, Josef Svoboda, Joseph Hartmann Stuntz, L'ebreo, L'italiana in Algeri, L'occasione fa il ladro, L'ultimo abenzerraggio, La bohème (Leoncavallo), La cambiale di matrimonio, La gazza ladra, La Gioconda (Ponchielli), La Juive, La pietra del paragone, La presó de Lleida (Pahissa), La risurrezione di Lazzaro, La rondine, La traviata, Laura Saini, Le convenienze ed inconvenienze teatrali, Le maschere, Le Roi de Lahore, Leone Giraldoni, Leyla Gencer, Llista de teatres d'òpera, Llorenç Balsach i Peig, Lorenzino de' Medici (Pacini), Lorenzo Perosi, Luca Salsi, Luchino Visconti, Luigi Maria Viviani, Luigi Marletta, Luigi Silingardi, Luigia Bendazzi, Manfredi Polverosi, Manuel Gutiérrez Aragón, Marcello Aliprandi, Margherita Carosio, Maria de Rudenz, Maria Galvany, Maria Padilla (Donizetti), Marietta Brambilla, Marilyn Horne, Medea (Pacini), Mese mariano, Michael Maniaci, Myfanwy Piper, Myung-whun Chung, Nadine Sierra, Nicola Rossi-Lemeni, Nino Ederle, Orazio Cosentino, Ormondo Maini, Píkovaia dama, Pia de' Tolomei (Donizetti), Premi Campiello, Radmila Bakočević, Renata Scotto, Richard Wagner, Rigoletto, Robert Carsen, Roberta Invernizzi, Roberto Abbado, Roberto Devereux, Rolando Panerai, Ruth Hesse, Samson et Dalila, San Marco (sestiere de Venècia), Semíramis, Semiramide, Senso, Sigismondo, Simon Boccanegra, Stefano Secco, Stiffelio, Sun Ra, Sylvano Bussotti, Tancredi, Teatre Mariïnski, Teatro San Benedetto, Teatro Verdi, Temporada 1862-1863 del Liceu, Teresa Brambilla, The Rake's Progress, The Turn of the Screw (Britten), Università Iuav di Venezia, Va, pensiero, Vincenzo Bellini, Vittorio Sicuri, Vittorio Trento, Vladímir Galuzin, 11 de març, 14 de desembre, 16 de maig, 1792, 1851, 1996, 2003, 29 de gener.