SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 422 les relacions: Abd-Al·lah ibn Hamdan, Adiguèsia, Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, Afrin, Ahmad Sawqi, Ahmed Barzani, Aix-Xafií, Al-Hadath, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hasakah, Al-Mudhàffar Sulayman, Al-Qàssim ibn Issa, Alba Sotorra i Clua, Alt Karabakh, Altın Köprü, Amina Hussein, Amineh Kakabaveh, Ammarlu, Anahide Ter Minassia, ANF, Ansar al-Islam, Ar-Raqqà, Arîn Mîrkan, Armènia, Armènia bagràtida, Armènia occidental, Armènia russa, Armita Geravand, Asayish (Rojava), Aslan Usoian, Atabegs de Luristan, Atac químic a Halabja, Atıf Yılmaz, Atemptat d'Ankara del 17 de febrer del 2016, Azaz, Şeqaqî, Azerbaidjan Occidental, Şivan Perwer, İsmail Özden, İsmail Beşikçi, Ètnia, Ömer Faruk Gergerlioğlu, Óblast de Kars, Àrabs, Başak Demirtaş, Başkale, Baba Mardoukh Rohanee, Bagavan, Bahoz Erdal, Bakr Sidqi, ... Ampliar l'índex (372 més) » « Shrink índex

Abd-Al·lah ibn Hamdan

Abu-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan fou el primer governador hamdànida de Mossul.

Veure Kurds і Abd-Al·lah ibn Hamdan

Adiguèsia

La República d'Adiguèsia, (també coneguda com a Adiguèsia, és una república de Rússia. Està situada al Caucas del Nord. La república forma part del Districte Federal Sud, i cobreix una àrea de 7,792 kilòmetres quadrats, amb una població d'aproximadament 496.934 habitants.

Veure Kurds і Adiguèsia

Administració Autònoma del Nord i Est de Síria

Rojava, 2014 Rojava, 2015 Rojava, 2016 L'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, també coneguda com Kurdistan Occidental o Rojava, és un territori kurd administrat de facto pel Comitè Suprem Kurd i que forma part de iure de la República Àrab Siriana.

Veure Kurds і Administració Autònoma del Nord i Est de Síria

Afrin

Afrin (literalment ‘creació fructífera’ o ‘creació beneïda’) és una ciutat de la governació d'Alep a Síria.

Veure Kurds і Afrin

Ahmad Sawqi

Monument a Ahmad Sawqi a la Villa Borghese Ahmad o Ahmed Shawqi o Chawqi (el Caire, 1868 - 23 d'octubre de 1932) fou un poeta i dramaturg egipci.

Veure Kurds і Ahmad Sawqi

Ahmed Barzani

El xeic Ahmed Barzani, de malnom Khudan, fou el cap de la tribu kurda dels barzanis al Kurdistan.

Veure Kurds і Ahmed Barzani

Aix-Xafií

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií, més conegut simplement com l'imam aix-Xafií (lloc indeterminat a Palestina o la península Aràbiga, 767 - Fustat, 820), va ser un jurista musulmà considerat el fundador de la jurisprudència islàmica.

Veure Kurds і Aix-Xafií

Al-Hadath

Al-Hàdath al-Hamrà (literalment ‘al-Hàdath la Roja’) fou una antiga població a la província d'Awàssim, anomenada pels grecs Adata.

Veure Kurds і Al-Hadath

Al-Hajjaj ibn Yússuf

Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.

Veure Kurds і Al-Hajjaj ibn Yússuf

Al-Hasakah

Al-Hasakah és la capital de la Governació d'Al-Hasakah, a l'extrem nord-est de Síria.

Veure Kurds і Al-Hasakah

Al-Mudhàffar Sulayman

Al-Màlik al-Mudhàffar Sulayman ibn Taqí-d-Din ibn Xahanxah ibn Ayyub as-Sufí (mort el 1191) fou un príncep aiúbida, fill d'al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar, emir del Iemen del 1214 al 1215 i d'Hama del 1229 al 1244.

Veure Kurds і Al-Mudhàffar Sulayman

Al-Qàssim ibn Issa

Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa ibn Idrís ibn Màqil al-Ijlí, més conegut simplement com al-Qàssim ibn Issa o com Abu-Dúlaf (? - Bagdad vers 839/842) fou un militar, poeta i músic àrab, membre d'una família amb llaços amb els abbàssides, adscrita a la tribu àrab dels Ijl de la regió d'Hira.

Veure Kurds і Al-Qàssim ibn Issa

Alba Sotorra i Clua

Alba Sotorra i Clua (Reus, 1980) és una directora i productora de cinema documental catalana.

Veure Kurds і Alba Sotorra i Clua

Alt Karabakh

LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.

Veure Kurds і Alt Karabakh

Altın Köprü

Altın Köprü («Pont Daurat») fou el nom turc d'una vila d'Iraq a una petita illa del riu Petit Zab, anomenat Altın Su pels turcs, i modernament estesa a les dues ribes del riu.

Veure Kurds і Altın Köprü

Amina Hussein

és una periodista i traductora kurda.

Veure Kurds і Amina Hussein

Amineh Kakabaveh

Amineh Kakabaveh (en kurd: Emîne Kakebave; en persa: اَمینه کاکاباوه; Saqqez, 6 de desembre de 1970) és una política kurda sueca.

Veure Kurds і Amineh Kakabaveh

Ammarlu

Els Ammarlu són una tribu kurda del Gilan i Khurasan, derivats de 40000 famílies establertes al final del i començament del per Abbas I el Gran a aquestes regions per servir de fre als uzbeks.

Veure Kurds і Ammarlu

Anahide Ter Minassia

va ser una historiadora francesa d'origen armeni, professora a l'École des Hautes Etudes en Sciences Sociales.

Veure Kurds і Anahide Ter Minassia

ANF

* Ateliers du Nord de la France, empresa constructora ferroviària de França.

Veure Kurds і ANF

Ansar al-Islam

Biyara, prop de la frontera amb Iran, centre principal d'Ansar al-Islam Els Defensors de l'Islam o Partisans de l'Islam (en Kurd: ئەنسارولئیسلام; Ensarulîslam) és un grup militant i separatista islamista kurd.

Veure Kurds і Ansar al-Islam

Ar-Raqqà

Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.

Veure Kurds і Ar-Raqqà

Arîn Mîrkan

Dîlar Gencxemîs o Dilar Kanj Khamis, més coneguda pel nom de guerra «Arîn Mîrkan», (Afrin, 1992 o 1994 - Kobani, 5 d'octubre de 2014) fou una miliciana kurda, capitana de les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ) durant la Guerra Civil siriana.

Veure Kurds і Arîn Mîrkan

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Veure Kurds і Armènia

Armènia bagràtida

El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.

Veure Kurds і Armènia bagràtida

Armènia occidental

XVII, unes dècades després de la seva conquesta pels otomans, dins de les fronteres actuals de Turquia:State Committee of the Real Estate Cadastre of the Republic of Armenia (2007). Significativa presència armènia (major com més vermell) LArmènia occidental (en armeni occidental: Արեւմտեան Հայաստան, Arevmdian Hayasdan) és un terme utilitzat per referir-se a les parts orientals de Turquia (antic Imperi Otomà) que van formar part de la històrica pàtria dels armenis.

Veure Kurds і Armènia occidental

Armènia russa

L Armènia russa (en armeni: Ռուսական Հայաստան) és el període de la història d'Armènia en què aquest territori va estar sota el domini rus.

Veure Kurds і Armènia russa

Armita Geravand

Armita Geravand (Kermanxah, 2 d'abril de 2006 - Teheran, 28 d'octubre de 2023) va ser una estudiant kurda iraniana, que l'1 d'octubre de 2023 va quedar en coma al metro de Teheran després que la Patrulla d'Orientació de la policia iraniana l'agredís per no portar el vel islàmic.

Veure Kurds і Armita Geravand

Asayish (Rojava)

Les Asayîş o forces de seguretat kurdes (àrab: الأسايش, Kurds per la seguretat) és la policia local dels cantons autònoms dins de la Federació del nord de Síria - Rojava.

Veure Kurds і Asayish (Rojava)

Aslan Usoian

Aslan Usoian (georgià: ასლან უსოიანი; rus: Аслан Рашидович Усоян), també conegut com l'avi Hassan (Dede Hasan, "Дед Хасан"), va ser un Vor v zakone georgià que liderà una destacada facció del crim organitzat rus.

Veure Kurds і Aslan Usoian

Atabegs de Luristan

Els atabegs de Luristan foren unes dinasties que van governar el Luristan als segles XII a XV/XVI.

Veure Kurds і Atabegs de Luristan

Atac químic a Halabja

Latac químic a Halabja (en kurd: Kîmyabarana Helebce کیمیابارانی ھەڵەبجە), també conegut com la Massacre de Halabja o Divendres Sagnant, va ser una massacre contra el poble kurd el 16 de març de 1988, els darrers dies de la guerra Iran-Iraq, a la ciutat kurda de Halabja, a l'Iraq.

Veure Kurds і Atac químic a Halabja

Atıf Yılmaz

Atıf Yılmaz Batıbeki (9 de desembre de 1925 - 5 de maig de 2006) va ser un reconegut director de cinema, guionista i productor de cinema turc.

Veure Kurds і Atıf Yılmaz

Atemptat d'Ankara del 17 de febrer del 2016

Latemptat a Ankara fou un doble atemptat amb bomba perpetrat pel grup Falcons de la Llibertat del Kurdistan que va tenir lloc el 17 de febrer del 2016 a Kızılay, Ankara, centre-vila de la capital de Turquia, on van morir-hi 30 persones i va causar 60 ferits.

Veure Kurds і Atemptat d'Ankara del 17 de febrer del 2016

Azaz

Azaz és una ciutat del nord-oest de Síria, situada a 32 km d'Alep.

Veure Kurds і Azaz

Şeqaqî

Şeqaqî (pot aparèixer també com a Shaqaqi, Shakaki o Shikaghi) és una important tribu kurda en gran part turquificada, de l'Azerbaidjan iranià.

Veure Kurds і Şeqaqî

Azerbaidjan Occidental

La província de l'Azerbaidjan Occidental (استان آذربایجان غربی, Ostān-e Āzarbāijān-e Gharbī;:غربی آذربایجان اوستانی, "Qərbi Azərbaycan Ostanı"; پارێزگای ئازەربایجانی ڕۆژاوا) és una de les 31 províncies de l'Iran.

Veure Kurds і Azerbaidjan Occidental

Şivan Perwer

Şivan Perwer, nascut İsmail Aygün, (Viranşehir, 23 de desembre de 1955) és un poeta, escriptor, professor de música, cantant i intèrpret de Tembûr (instrument) kurd.

Veure Kurds і Şivan Perwer

İsmail Özden

İsmail Özden, també conegut com a Zekî Şengalî o Mam Zekî ('Oncle Zekî'), (Şimzê, Beşiri, 1952 – Sinjar, 15 d'agost de 2018) va ser un polític i guerriller kurd iazidi, militant del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), famós pel paper principal que va tenir en la resistència al genocidi d'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant contra els iazidis.

Veure Kurds і İsmail Özden

İsmail Beşikçi

İsmail Beşikçi (İskilip, Çorum, 1939) és un sociòleg i escriptor turc.

Veure Kurds і İsmail Beşikçi

Ètnia

Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.

Veure Kurds і Ètnia

Ömer Faruk Gergerlioğlu

és un pneumòleg turc, activista dels drets humans i diputat al parlament turc pel Partit Democràtic del Poble (HDP).

Veure Kurds і Ömer Faruk Gergerlioğlu

Óblast de Kars

Lóblast de Kars (rus Карсская область, Kàrsskaia óblast) fou una divisió administrativa de Rússia que va existir entre 1878 i 1917 (juridícament més tard).

Veure Kurds і Óblast de Kars

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Veure Kurds і Àrabs

Başak Demirtaş

Başak Demirtaş (Diyarbakır, 1977) és una professora kurda, esposa de Selahattin Demirtaş, copresident del Partit Democràtic del Poble (HDP) entre 2014 i 2018, a qui fa campanya perquè surti de la presó des del 2016.

Veure Kurds і Başak Demirtaş

Başkale

Başkale (Elbak en kurd, antigament Adamakert en armeni) és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.

Veure Kurds і Başkale

Baba Mardoukh Rohanee

Baba Mardoukh Rohanee —— (1923, Kashtar, Kamyaran - 17 de gener de 1989) fou un erudit musulmà kurd, nascut a la capital de província de Kurdistan, a l'oest de l'Iran.

Veure Kurds і Baba Mardoukh Rohanee

Bagavan

Bagavan (també escrit Bagawan; en) va ser una antiga localitat a la part central d'Armènia al principat de Bagrevand.

Veure Kurds і Bagavan

Bahoz Erdal

Bahoz Erdal, nascut Fahman Husain (kurd Fehman Hussein) és un membre i comandant del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Veure Kurds і Bahoz Erdal

Bakr Sidqi

Bakr Sidqi (Kirkuk, 1890 - Mossul, 12 d'agost de 1937) fou un general iraquià d'origen kurd que l'any 1936 va protagonitzar un cop d'estat contra la monarquia pro-britànica del rei Faisal d'Iraq.

Veure Kurds і Bakr Sidqi

Banderes del Kurdistan

Històricament hi ha hagut diverses banderes del Kurdistan (en kurd: Alaya Rengîn).

Veure Kurds і Banderes del Kurdistan

Barkyaruq

Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).

Veure Kurds і Barkyaruq

Batalla d'Ardahan

La batalla d'Ardahan (en turc: Ardahan Harekâtı; en rus: Битва при Ардагане), lliurada durant la Primera Guerra Mundial entre el 25 desembre de 1914 fins al 18 de gener de 1915, va ser una operació militar otomana, al comandament del tinent coronel alemany Stange, per capturar la ciutat d'Ardahan i tallar la línia d'abastament russa Sarighamish-Kars, que donava suport a les seves tropes en la batalla de Sarighamish.

Veure Kurds і Batalla d'Ardahan

Batalla de Bitlis

La batalla de Bitlis es refereix a una sèrie d'enfrontaments durant l'estiu de 1916 en la ciutat de Bitlis i en menor mesura als voltants de Muş, entre les forces imperials russes i els seus homòlegs otomans, durant la Campanya del Caucas de la Primera Guerra Mundial.

Veure Kurds і Batalla de Bitlis

Batalla de Kirkuk de 2017

La Batalla de Kirkuk va començar el 15 d'octubre de 2017, quan l'Exèrcit Iraquià i les Forces de Mobilització Popular (PMU per les sigles en anglès) van iniciar una ofensiva per prendre el control de la Governació de Kirkuk, enclavament amb importants reserves de petroli, en mans del Govern Regional del Kurdistan.

Veure Kurds і Batalla de Kirkuk de 2017

Batalla de Shaiba

La batalla de Shaiba, lluitada com a part de la Primera Guerra Mundial entre l'Imperi Otomà i les tropes de l'Imperi Britànic, entre el 12 i 14 d'abril de 1915, va ser l'intent otomà per a recuperar la ciutat de Bàssora, conquerida pels britànics cinc mesos abans.

Veure Kurds і Batalla de Shaiba

Batum

Batum (modernament Batumi; abans també Batoum) és una ciutat de Geòrgia, capital de la república autònoma d'Adjària.

Veure Kurds і Batum

Bayram Tutumlu

Bayram Tutumlu, (Ankara, Turquia, 1970) és un agent de futbol turc.

Veure Kurds і Bayram Tutumlu

Bülent Ecevit

Mustafa Bülent Ecevit (pronunciació AFI byˈlent edʒeˈvit), 28 de maig, de 1925, Istanbul - 5 de novembre de 2006 a Ankara) va ser un polític turc, poeta, escriptor i periodista, a més de líder del Partit Republicà del Poble (CHP), posteriorment del Partit Democràtic d'Esquerra (DSP) i quatre cops Primer Ministre de Turquia.

Veure Kurds і Bülent Ecevit

Behrouz Boochani

Behrouz Boochani (Ilam, Kurdistan oriental, Iran, 23 de juliol de 1983) és un periodista, escriptor, poeta, productor cinematogràfic i defensor dels drets humans kurd iranià.

Veure Kurds і Behrouz Boochani

Berbû

Berbû (títol internacional: The wedding parade) és una pel·lícula kurd-siriana dirigida per la integrant de la Comuna de Cine de Rojava, Sevinaz Evdike.

Veure Kurds і Berbû

Bet tanura

Bet tanura (en arameu: בית תנורא) o Bar Tanura (en arameu: באר תנורא), era un poble jueu de la regió de Barwari, a la Governació de Dohuk, al nord de l'Iraq.

Veure Kurds і Bet tanura

Bisaran

Bisaran (en persa: بيساران, romanitzat com Bīsārān i Beysāran; també conegut com Bhasran) és un poble de majoria kurda del districte rural de Bisaran, al districte central del comtat de Sarvabad, a la província del Kurdistan, a Iran.

Veure Kurds і Bisaran

Bogdan Kobúlov

Bogdan Zakhàrovitx Kobúlov (Богда́н Заха́рович Кобулов) (Tbilissi, 1 de març de 1904 – Moscou, 23 de desembre de 1953) va ser un polític i cap de l'NKVD, la policia secreta soviètica, comissionat de la Seguretat Pública (des del 4 de febrer de 1943) i coronel general des del 9 de juliol de 1945.

Veure Kurds і Bogdan Kobúlov

Bohtan

Bohtan també Buhtan, Bokhti, era un principat kurd medieval en l'Imperi Otomà centrat en la ciutat de Jazirah ibn 'Omar (moderna Cizre també coneguda com a Cizîra Botan (Jazira Botan) al sud-est d'Anatòlia. Els Bohtanis eren una branca antiga i prominent dels kurds que es creien descendents de Khàlid ibn al-Walid.

Veure Kurds і Bohtan

Boriss Cilevičs

Boriss Cilevičs (Daugavpils, 26 de març de 1956) és un polític letó.

Veure Kurds і Boriss Cilevičs

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Veure Kurds і Botànica

Bozanê

Bozanê (Bozanê, tr) és una ciutat de Síria situada a la regió autònoma del Kurdistan occidental.

Veure Kurds і Bozanê

Brigades Revolucionàries d'al-Raqqa

Les Brigades Revolucionàries d'al-Raqqa —en Àrab لواء ثوار الرقة, Liwāʾ Ṯuwwār ar-Raqqa, «Brigada dels Revolucionaris d'ar-Raqqa»—, també anomenades pel seu nom en àrab transcrit a l'alfabet llatí Liwa Thuwar al-Raqqa, és un grup rebel que ha estat actiu durant la Guerra civil siriana.

Veure Kurds і Brigades Revolucionàries d'al-Raqqa

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Veure Kurds і Buit

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Veure Kurds і Buwàyhides

Campanya de Pèrsia

La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.

Veure Kurds і Campanya de Pèrsia

Campanya del Caucas

El front del Caucas o Campanya del Caucas són els termes utilitzats per la historiografia per descriure els combats entre l'Exèrcit rus i l'Exèrcit otomà en l'àmbit de la Primera Guerra Mundial a la regió del Caucas, territori que tant l'Imperi Rus (membre dels Aliats) com l'Imperi Otomà (membre de les Potències Centrals) desitjaven controlar de cara a la postguerra.

Veure Kurds і Campanya del Caucas

Can Dündar

Can Dündar (pronunciació turca:, nascut a Ankara, el 16 de juny del 1961) és un periodista turc, columnista i documentalista.

Veure Kurds і Can Dündar

Cantó d'Afrin

El cantó d'Afrin és el cantó més occidental dels quatre cantons de Rojava.

Veure Kurds і Cantó d'Afrin

Cantó de Cizîrê

El Cantó de Cizîrê, també conegut com a Cantó de Jazira, (Kurdish: Kantona Cizîrê, Àrab: مقاطعة الجزيرة, Siríac: ܦܠܩܐ ܕܓܙܪܬܐ Pelqo d'Gozarto) és el cantó més gran dels quatre de la, de facto, regió autònoma kurda de Rojava al nord de Síria.

Veure Kurds і Cantó de Cizîrê

Caroline Fourest

Caroline Fourest, nascuda Caroline Guillemot (Ais de Provença, 19 de setembre de 1975) és una periodista, assagista, militant feminista i realitzadora francesa.

Veure Kurds і Caroline Fourest

Catifa turca

LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.

Veure Kurds і Catifa turca

Cavalls en la Primera Guerra Mundial

Cartell de reclutament de la cavalleria canadenca L'ús de cavalls en la Primera Guerra Mundial va marcar un període transitori en l'evolució del conflicte armat.

Veure Kurds і Cavalls en la Primera Guerra Mundial

Cemil Bayık

, també conegut com a Cuma, és un dels cinc fundadors del moviment separatista kurd Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que encara estan vius i es troba entre els alts dirigents de l'organització, ja que és membre de la direcció del consell de 12 homes de la Koma Civakên Kurdistan (KCK), una organització «paraigua» política kurda, de la qual en forma part el PKK i.

Veure Kurds і Cemil Bayık

Centre Cultural Kurd Ahmet Kaya

El Centre Cultural Kurd Ahmet Kaya (CCK; en kurd del nord) és un centre cultural que es va inaugurar el 10 de maig de 2001 a París amb l'objectiu de promoure la cultura kurda, sensibilitzar la societat sobre la qüestió kurda i promoure la integració dels kurds a l'Estat francès.

Veure Kurds і Centre Cultural Kurd Ahmet Kaya

Christiane Amanpour

és una periodista i presentadora de televisió britànico-iraniana.

Veure Kurds і Christiane Amanpour

Clarisse Hahn

Clarisse Hahn (París, 1973) és una artista i directora de cinema francesa.

Veure Kurds і Clarisse Hahn

Clientelisme al Kurdistan

El clientelisme a Kurdistan és el clientelisme i patronatge polític que pot existir en algunes tribus de Kurdistan.

Veure Kurds і Clientelisme al Kurdistan

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Veure Kurds і Colònia (Alemanya)

Conflicte turco-kurd

El conflicte turco-kurd és un conflicte militar entre Turquia i els kurds, particularment amb l'organització armada clandestina kurda PKK, considerada terrorista per l'OTAN i la Unió Europea, que va començar el 1984 i persisteix encara.

Veure Kurds і Conflicte turco-kurd

Congrés Democràtic dels Pobles

El Congrés Democràtic dels Pobles (Halkların Demokratik Kongresi, HDK) és un moviment de diferents organitzacions d'esquerres anticapitalistes de Turquia que té com a objectiu fonamental refundar la política turca i representar les persones oprimides, explotades, les que pateixen discriminació ètnica, religiosa o de gènere.

Veure Kurds і Congrés Democràtic dels Pobles

Consell Militar de Manbij

El Consell Militar de Manbij (CMM) és una coalició formada per combatents locals de la ciutat de Manbij que van fugir de l'Estat Islàmic i 7 grups afiliats a les Forces Democràtiques de Síria (FDS), format el 2 d'abril 2016 a la presa de Tishrin.

Veure Kurds і Consell Militar de Manbij

Corrents de l'islam

Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.

Veure Kurds і Corrents de l'islam

Cultura de l'Iran

La cultura de l'Iran s'ha manifestat sota diverses facetes en el curs de la història de l'Iran, així com en bona part de l'Àsia central.

Veure Kurds і Cultura de l'Iran

DAD

DAD (‘Justícia’), coneguda en àrab com al-Munàddhama al-Kurdiyya li-d-Difà an Huquq al-Insan wa-l-Hurriyat fi Súriya (‘Organització Kurda per la Defensa dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals a Síria’), és una de les tres organitzacions kurdes de drets humans de Síria.

Veure Kurds і DAD

Dansa persa

XVI ballen en una cerimònia de l'Iran La dansa persa o iraniana (en persa: رقص ایرانی) es refereix als estils de dansa nadiua de l'Iran. Els gèneres en varien depenent de l'àrea, de la cultura i de la llengua de la població local, des de reconstruccions sofisticades de balls refinats de cort fins a balls folklòrics enèrgics.

Veure Kurds і Dansa persa

Deniz Poyraz

Deniz Poyraz (Esmirna, 1983 - Esmirna, 17 de juny de 2021) va ser una activista política kurda, militant del Partit Democràtic del Poble (HDP), que va morir assassinada pel nacionalista turc Onur Gencer quan aquest va assaltar la seu provincial del partit al barri de Konak, Esmirna, malgrat que es trobava sota vigilància policíaca.

Veure Kurds і Deniz Poyraz

Deportacions de pobles a la Unió Soviètica

Les deportacions de pobles a la Unió Soviètica va ser una forma de repressió política.

Veure Kurds і Deportacions de pobles a la Unió Soviètica

Deq (tatuatge)

Deq o xal és el nom que reben els tatuatges tradicionals i exclusius dels kurds.

Veure Kurds і Deq (tatuatge)

Desaparició de Santiago Maldonado

La desaparició de Santiago Maldonado es refereix al cas de la desaparició de Santiago Andrés Maldonado l'1 d'agost de 2017, investigat en les causes 8232/2017 i 8233/2017 de la justícia federal argentina, víctima d'una presumpta desaparició forçada en el marc de la repressió d'una protesta que va incloure talls de ruta, realitzada per la comunitat maputxe Pu Lof en Resistència de Cushamen, situat a la província argentina del Chubut.

Veure Kurds і Desaparició de Santiago Maldonado

Desaparició forçada

Cartells exhibits en Rosario (Argentina) el 2006 en homenatge a detinguts-desapareguts víctimes de la dictadura militar coneguda com Procés de Reorganització Nacional Homenatge pictòric als desapareguts en un antic centre clandestí de detenció ''Club Atlético'' de la ciutat de Buenos Aires.http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/subnotas/1-29841-2007-11-04.html ''Espacio para la Memoria''.

Veure Kurds і Desaparició forçada

Dilek Öcalan

Dilek Öcalan (Halfeti, 3 d'octubre de 1987) és una política kurda del Partit Democràtic del Poble (HDP) que va exercir de membre del Parlament del districte electoral turc de Şanlıurfa del 2015 al 2018.

Veure Kurds і Dilek Öcalan

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Veure Kurds і Dinastia aiúbida

Dinastia marwànida (Diyarbakir)

La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.

Veure Kurds і Dinastia marwànida (Diyarbakir)

Dinastia safàvida

La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.

Veure Kurds і Dinastia safàvida

Districte d'Ağcabədi

Ağcabədi, és un districte de l'Azerbaidjan amb el centre administratiu a la ciutat d'Ağcabədi.

Veure Kurds і Districte d'Ağcabədi

Districte d'Ağdaş

Ağdaş, és un districte de l'Azerbaidjan amb el centre administratiu a la ciutat d'Ağdaş.

Veure Kurds і Districte d'Ağdaş

Districte de Kəlbəcər

Kəlbəcər, és un districte de l'Azerbaidjan amb el centre administratiu a la ciutat de Kəlbəcər.

Veure Kurds і Districte de Kəlbəcər

Djabal Hamrin

Les muntanyes de Hamrin (o) són una cadena muntanyosa de l'Iraq que s'estén des de la província de Diyala, 60 km a l'est de Bagdad, fins a la frontera amb l'Iran.

Veure Kurds і Djabal Hamrin

Dones a Síria

Les dones a Síria constitueixen el 49,4% de la població de Síria, i participen activament no només en la vida quotidiana, sinó també en els àmbits sociopolítics.

Veure Kurds і Dones a Síria

Drets humans a l'Iran

La Unió Europea i diverses associacions no governamentals de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional i Human Rights Watch, denuncien una situació catastròfica sobre el respecte d'aquests drets a Iran.

Veure Kurds і Drets humans a l'Iran

Drets humans a Turquia

Mural a Turquia representant els drets humans. Els drets que s'hi mencionen el dret al consum, a un ambient net, a obtenir informació, a la vida, a votar, a l'educació, la llibertat de pensament, a la salut, a la igualtat i a l'habeas corpus. Els drets humans a Turquia estan protegits per una varietat de tractats internacionals, que tenen prioritat sobre la legislació nacional d'acord amb l'article 90 de 1982 de la Constitució de Turquia.

Veure Kurds і Drets humans a Turquia

Drets lingüístics

Els drets lingüístics són els drets humans i civils relatius al dret individual i col·lectiu a triar la llengua o les llengües per a la comunicació en un ambient privat o públic.

Veure Kurds і Drets lingüístics

DTK

* Congrés de la Societat Democràtica (del seu nom en turc Demokratik Toplum Kongresi), organització pro-kurda de Turquia.

Veure Kurds і DTK

Ebru Timtik

Ebru Timtik (1978 - Istanbul, 27 d'agost de 2020) va ser una advocada i activista política turca o kurda, en favor dels drets humans a Turquia.

Veure Kurds і Ebru Timtik

El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus

The Red Book of the Peoples of the Russian Empire (en català El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus) és un llibre sobre les petites ètnies de l'Imperi Rus, la Unió Soviètica, la Rússia actual i alguns dels estats post-soviètics actuals.

Veure Kurds і El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus

Eleccions legislatives iraquianes de 2018

Les eleccions parlamentàries a l'Iraq se celebraren el 12 de maig de 2018.

Veure Kurds і Eleccions legislatives iraquianes de 2018

Eleccions parlamentàries armènies de 1919

website.

Veure Kurds і Eleccions parlamentàries armènies de 1919

Emine Kara

Emine Kara, coneguda amb el nom de guerra kurd «Evîn Goyî», (Şêxan, Kurdistan del Nord, 1974 – París, 23 de desembre de 2022) va ser una activista política kurda, que va exercir de presidenta del Moviment de Dones Kurdes a França.

Veure Kurds і Emine Kara

Emirat de Manazkert

Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.

Veure Kurds і Emirat de Manazkert

Eren Keskin

Eren Keskin (Bursa, 24 d'abril de 1959) és una advocada i activista de drets humans turca d'ascendència kurda.

Veure Kurds і Eren Keskin

Estat d'Alep

L'Estat d'Alep va ser un dels fins a cinc estats establerts per l'Alt Comissionat de Síria i el Líban, el general Henri Gouraud, al mandat francès de Síria que va seguir a la conferència de San Remo i al col·lapse del regne de Síria establert pel rei Faisal I.

Veure Kurds і Estat d'Alep

Estat Islàmic

Estat Islàmic o Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL), també conegut com a Daeix, Dàïx o Daesh (per la sigla en àrab:, IPA: ˈdaːʕiʃ), és un grup armat islamista que opera a Síria i a l'Iraq, on va arribar a autoproclamar la fundació d'un califat amb aspiracions territorials sobre tot el 'Llevant àrab' (Líban, Síria, Iraq, Jordània) per a incloure-hi totes les poblacions àrabs que van quedar separades amb el repartiment entre França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial.

Veure Kurds і Estat Islàmic

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Veure Kurds і Estat nació

Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà

Els estats vassalls otomans foren una sèrie d'estats vassalls o tributaris, en general localitzats a la perifèria de l'Imperi Otomà, que estaven sota sobirania de la Sublim Porta, però sobre els quals no s'exercia el control directe per diverses raons.

Veure Kurds і Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà

Exèrcit dels Revolucionaris (Síria)

L'Exèrcit dels Revolucionaris —en àrab جيش الثوار, Jayx aṯ-Ṯuwār— o Jaysh al-Thuwar és una unitat de protecció armada aliada a la coalició rebel, que ha participat durant la guerra civil siriana.

Veure Kurds і Exèrcit dels Revolucionaris (Síria)

Exèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan

LExèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan (Arteshen Rizgariya Gelli Kurdistan) fou una organització kurda de Turquia formada pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i organitzacions que li donaven suport.

Veure Kurds і Exèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Veure Kurds і Exèrcit Roig

Ezgi Mola

és una actriu turca.

Veure Kurds і Ezgi Mola

Feleknas Uca

Feleknas Uca (Celle, Alemanya, 17 de setembre de 1976) és una política iazidita.

Veure Kurds і Feleknas Uca

Ferhad Merdê

Ferhad Merdê (Qamixli, 1970) és un poeta i cantant kurd que es va estrenar amb el poema Ji te hezdikim ("T'estimo").

Veure Kurds і Ferhad Merdê

Ferhat Encü

Ferhat Encü (Gülyazı, 5 d'agost de 1985) és un polític kurd i antic membre del Parlament de Turquia per la província de Şirnex.

Veure Kurds і Ferhat Encü

Ferhat Tunç

Ferhat Tunç (Tunceli, 14 de març de 1964) és un músic turc d'origen kurd.

Veure Kurds і Ferhat Tunç

Fidan Doğan

Fidan Doğan, coneguda pel nom de guerra de «Rojbin», (Elbistan, 17 de gener de 1982 - París, 9 de gener de 2013) fou una advocada i activista política kurda, membre del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Veure Kurds і Fidan Doğan

Forces Armades de Turquia

Mariners turcs LExèrcit turc o les Forces armades turques (en turc:Türk Silahlı Kuvvetleri o abreujadament TSK) són les forces armades de la República de Turquia.

Veure Kurds і Forces Armades de Turquia

Forces Armades del Líban

Les Forces Armades del Líban són l'exèrcit del Líban, format per les forces armades permanents (la força aèria, la marina i l'exèrcit de terra) i per la reserva militar (de 17 a 30 anys).

Veure Kurds і Forces Armades del Líban

Forces dels Valents (Síria)

Les Forces dels Valents, popularment conegudes com a Forces al-Sanadid —en àrab قوات الصناديد, Quwwāt aṣ-Ṣanādīd— és una milícia formada per la tribu àrab Xàmmar que lluiten contra l'Estat Islàmic a Síria. La tribu es troba a les regions de Til Koçer i Jazaa al cantó de Cizire, a Rojava, i a l'Iraq.

Veure Kurds і Forces dels Valents (Síria)

Forces Democràtiques Sirianes

Les Forces Democràtiques Sirianes, habitualment abreujat com FDS o SDF (per les seves sigles en anglès), són una aliança de milícies kurdes, àrabs, assíries, armènies, turcmanes i circassianes a la guerra civil siriana, que lluiten contra l'Estat Islàmic (EI) i en contra d'altres faccions rebels que cooperen amb el Front Al-Nusra i altres grups jihadistes com Ahrar Al-Sham.

Veure Kurds і Forces Democràtiques Sirianes

Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)

El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.

Veure Kurds і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)

Frontera entre l'Iran i l'Iraq

La frontera entre l'Iran i l'Iraq és la frontera de 1.458 kilòmetres que separa l'Iran de l'Iraq.

Veure Kurds і Frontera entre l'Iran i l'Iraq

Frontera entre Síria i l'Iraq

La frontera entre Síria i l'Iraq és la frontera de 599 kilòmetres a través d'Al-Jazira i el Desert Siri que separa l'oest de l'Iraq de l'est de Síria.

Veure Kurds і Frontera entre Síria i l'Iraq

Fuad Hussein

Fuad Mohammed Hussein (en) és un polític kurd iraquià del Partit Democràtic del Kurdistan que és l'actual ministre d'Afers Exteriors de l'Iraq.

Veure Kurds і Fuad Hussein

Fuad Masum

Muhammad Fuad Masum (Koy Sanjaq, 1 de gener de 1938) fou el setè president de l'Iraq, en el càrrec des de 2014 fins al 2018.

Veure Kurds і Fuad Masum

Gani Mirzo

Gani Mirzo (Qamixli, 1968) és un músic kurd establert a Barcelona des de 1993.

Veure Kurds і Gani Mirzo

Gaziosmanpaşa

Gaziosmanpaa (antigament Taşlıtarla) és un gran districte de la província d'Istanbul, Turquia, situat en la part europea del districte.

Veure Kurds і Gaziosmanpaşa

Gülnaz Karataş

Gülnaz Karataş, també coneguda pel nom de guerra «Berîtan», (Solhan, província de Bingöl, 1971 - 25 d'octubre de 1992) fou una guerrillera kurda, membre del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Veure Kurds і Gülnaz Karataş

Genocidi armeni

Mapa del genocidi armeni (1915) El genocidi armeni (en armeni: Հայոց Ցեղասպանություն Hayoċ Ċełaspanuṫun; en turc: Ermeni Soykırımı o Ermeni Tehciri), també nomenat holocaust armeni, o Gran Crim (armeni: Մեծ Եղեռն Mec Yełeṙn), va ser un conjunt de matances i deportacions massives de població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre 1915 i 1923, especialment durant el règim dels Joves Turcs.

Veure Kurds і Genocidi armeni

Genocidi assiri

El genocidi assiri (també conegut com a Sayfo o Seyfo, "Espasa"; en sirià: ܩܛܠܥܡܐ ܣܘܪܝܝܐ o ܣܝܦܐ) és com es coneix la matança indiscriminada de població assíria a l'Imperi Otomà i a la veïna Pèrsia per part de tropes otomanesRichard G.

Veure Kurds і Genocidi assiri

Govern Nacional de l'Azerbaidjan

Un segell sobrecarregat amb el nom de ''Govern Nacional de l'Azerbaidjan'' El Govern Nacional de l'Azerbaidjan o, més habitualment, Govern Popular de l'Azerbaidjan (APG) va ser un efímer govern al nord-oest de l'Iran des de novembre de 1945 a novembre de 1946 que controlava l'Azerbaidjan Iranià amb capital a la ciutat de Tabriz.

Veure Kurds і Govern Nacional de l'Azerbaidjan

Governació d'Al-Hasakah

La governació o muhàfadha d'Al-Hasakah és una muhàfadha situada a l'extrem nord-est de Síria, amb capital a la ciutat homònima d'Al-Hasakah.

Veure Kurds і Governació d'Al-Hasakah

Grups armats de la Guerra Civil siriana

Aquesta és una llista de grups armats involucrats en l'actual Guerra Civil siriana.

Veure Kurds і Grups armats de la Guerra Civil siriana

Guerra Civil siriana

La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista que va començar per manifestacions antirègim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011, tres mesos després del començament del clima revolucionari conegut com a Primavera Àrab.

Veure Kurds і Guerra Civil siriana

Guerra contra el terrorisme

La Guerra contra el terrorisme Islamista (derivat de l'anglès War on Terror) o Guerres contra el terrorisme Islamista es refereix a les campanyes militars i guerres dirigides pels Estats Units i el Regne Unit, amb el suport de l’OTAN, contra les organitzacions al-Qaida i Estat Islàmic, així com tot grup islamista que se n'inspiri o reivindiqui.

Veure Kurds і Guerra contra el terrorisme

Gurguèn I d'Aghuània

Gurguèn I (en armeni; mort l'any 989) o Kivrikê I fou un membre de la família armènia de les Bagràtides, príncep de Taixir (Tachir) el 972, rei de Aghuània des del mateix any o del 980, fins i tot el 982, al 989 i fill d'Aixot III, rei d'Armènia.

Veure Kurds і Gurguèn I d'Aghuània

Guzana

Guzana Guzana fou una ciutat aramea, capital del regne de Bit Bahiani.

Veure Kurds і Guzana

Hadeel Kouki

és una activista dels drets humans de Síria.

Veure Kurds і Hadeel Kouki

Haji Ahmadi

Abdul Rahman Haji Ahmadi habitualment conegut com a Haji Ahmadi és un activista i líder kurd iranià.

Veure Kurds і Haji Ahmadi

Halabja

Halabja és una ciutat de l'Iraq, capital de la Governació d'Halabja, a l'entitat federal autònoma del Kurdistan iraquià.

Veure Kurds і Halabja

Hapsa Xan

Hepse Xanî Neqîb, coneguda simplement com a, va ser una activista nacionalista kurda, pionera en feminisme.

Veure Kurds і Hapsa Xan

Helin Bölek

Helin Bölek (Diyarbakır, 1992 - Istanbul, 3 d'abril de 2020) va ser una músic i activista kurda, cantant del Grup Yorum.

Veure Kurds і Helin Bölek

Helly Luv

Helan Abdulla (Urmia, Iran, 16 de novembre de 1988), més coneguda pel nom artístic Helly Luv, és una cantant, ballarina, coreògrafa, actriu i model kurda.

Veure Kurds і Helly Luv

Henry Kissinger

Henry Alfred Kissinger (kɪsᵻndər;; nascut Heinz Alfred Kissinger, Fürth, Alemanya, 27 de maig de 1923 - Kent, 29 de novembre de 2023) fou un diplomàtic, teòric polític, consultor geopolític i polític estatunidenc d'origen alemany, que va tenir una gran influència en la política internacional dels Estats Units d'Amèrica (EUA) sobre els altres països i nacions.

Veure Kurds і Henry Kissinger

Hereketa Îslamiya Kurdistanê

El Hereketa Îslamiya Kurdistanê (Societat Islàmica del Kurdistan) és un moviment islàmic kurd (sunnita) destinat als kurds religiosos que viuen a Europa, demanant la participació de nous militants al combat i a proporciona ajuda econòmica al Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Veure Kurds і Hereketa Îslamiya Kurdistanê

Herne Pêş

Herne Pêş és un himne kurd amb lletra del poema de Mele Ehmedê Namî Neşîd û Gaziya Keçan. És una cançó "alegal" en molts llocs de Turquia.

Veure Kurds і Herne Pêş

Hevrin Khalaf

Hevrin Khalaf (Hevrîn Xelef; Al-Malikiyah, 15 de novembre de 1984 – Tell Abyad, 12 d'octubre de 2019) va ser una política i activista social kurda.

Veure Kurds і Hevrin Khalaf

Història d'Artsakh

La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.

Veure Kurds і Història d'Artsakh

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Veure Kurds і Història d'Isfahan

Història de l'antic Israel

Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Veure Kurds і Història de l'antic Israel

Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

Veure Kurds і Història de l'Iraq

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Veure Kurds і Història de Turquia

Història dels Estats Units (1991-present)

La història dels Estats Units des de 1991 fins al present comença després de la caiguda de la Unió Soviètica, que va marcar el final de la Guerra Freda, i va deixar els EUA sense rival com a superpotència dominant del món.

Veure Kurds і Història dels Estats Units (1991-present)

Història dels kurds

La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Veure Kurds і Història dels kurds

Hombres, razas y costumbres

Hombres, razas y costumbres (en català, Homes, races i costums) fou un àlbum de cromos publicat per l'Editorial Ruiz Romero a Barcelona el 1972, dedicat a la divulgació de nocions d'etnografia i antropologia cultural.

Veure Kurds і Hombres, razas y costumbres

Hozan Canê

Saide Inac, més coneguda pel nom artístic de Hozan Canê província d'Erzurum, Turquia, 1969 o 1971) és una cantant kurda-alemanya en llengua kurda.

Veure Kurds і Hozan Canê

Hurrites

Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.

Veure Kurds і Hurrites

Husni al-Za'im

Husni al-Za'im (Alep, 1897 – Damasc, 14 d'agost de 1949) va ser un militar i polític sirià.

Veure Kurds і Husni al-Za'im

Iazidis

Els iazidis o yazidis (en kurd: ئێزیدی, romanitzat: Êzidî) són un grup humà de parla kurmanji que és autòcton del Kurdistan, una regió geogràfica de l'Àsia Occidental que inclou parts de l'Iraq, Síria, Turquia i l'Iran.

Veure Kurds і Iazidis

Iazidisme

El yazidisme o Iazidisme o Sharfadin és un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida).

Veure Kurds і Iazidisme

Ibn Taymiyya

Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.

Veure Kurds і Ibn Taymiyya

Ibrahim Hananu

Ibrahim Hananu o Ibrahim Hanano (Kafr Takharim, 1869-Alep, 1935) va ser un funcionari municipal otomà i, posteriorment, el líder d'una revolta contra els francesos al nord de Síria.

Veure Kurds і Ibrahim Hananu

Ida Pfeiffer

Ida Laura Pfeiffer (nascuda Reyer; Viena, 14 d'octubre de 1797 - Viena, 27 d'octubre de 1858) va ser una viatgera austríaca i una de les primeres exploradores europees.

Veure Kurds і Ida Pfeiffer

Idris Barzani

Idris Barzani (Barzan, 1944 – Urmia, 31 de gener de 1987) fou un polític kurd iraquià, dirigent del Partit Democràtic del Kurdistan i fill del seu fundador Mustafà Barzani.

Veure Kurds і Idris Barzani

Ilam

Ilam (en kurd: Îlam, ئیلام), ايلام; també romanitzat com Īlām i Elām) és una ciutat de l'Iran capital de la província d'Ilam. En el cens de 2006 tenia 155.289 habitants. La serralada de muntanyes Kabir Kuh es troba a l'est de la ciutat. Per l'oest fa frontera amb Iraq.

Veure Kurds і Ilam

Imperi Anuixtigínida

L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.

Veure Kurds і Imperi Anuixtigínida

Intervenció militar contra l'Estat Islàmic

La Intervenció Militar contra L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, es refereix al conflicte existent a Iraq i Síria que enfronta a Al-Daix, i a militants sunites lleials a l'antiga dictadura de l'Ex-President Saddam Hussein contra els Exèrcits de Siria, Iraq, el Kurdistan Iraquià, i una Coalició Internacional liderada pels Estats Units, l'Iran, el Regne Unit, França i Turquia i altres països.

Veure Kurds і Intervenció militar contra l'Estat Islàmic

Invasió de l'Iraq de 2003

La Invasió de l'Iraq (també anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del Golf o Tercera Guerra del Golf) fou la invasió militar de l'Iraq duta a terme per part una coalició de països liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va suposar l'ocupació de l'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalició la primavera de l'any 2003 en el marc de l'operació guerra contra el terrorisme encapçalada per l'administració Bush.

Veure Kurds і Invasió de l'Iraq de 2003

Invasió turca de Rojava

La invasió turca de Rojava, anomenada Operació Font de Pau (en turc: Barış Pınarı Harekâtı; en àrab: عملية نبع السلام) per l'exèrcit turc, és una operació militar en curs realitzada per Forces Armades Turques i les faccions proturques de l'Exèrcit Nacional de Síria (NSA) contra l'Administració de Rojava i les seves milícies armades, les Forces Democràtiques de Síria (FDS).

Veure Kurds і Invasió turca de Rojava

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Veure Kurds і Iraq

Iraq (província del Califat)

La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.

Veure Kurds і Iraq (província del Califat)

Irànics

Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.

Veure Kurds і Irànics

Isaac Tutumlu

és un pilot d'automobilisme català d'ascendència kurda.

Veure Kurds і Isaac Tutumlu

Jabal Sinjar

El Jabal Sinjar és una regió muntanyosa del nord-oest de l'Iraq que s'estén a l'oest cap a Síria.

Veure Kurds і Jabal Sinjar

Jalal Talabani

Jalal Talabani (Kelkan, 12 de novembre de 1933 - Berlín, 3 d'octubre de 2017) fou un polític i advocat kurd.

Veure Kurds і Jalal Talabani

Jineologia

YPJ La jineologia o feminisme kurd, és una forma de feminisme i igualtat de gènere advocada per Sakiné Canciz i Abdullah Öcalan, líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK).

Veure Kurds і Jineologia

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Veure Kurds і Joan Pau II

Joe Biden

, de nom complet Joseph Robinette Biden Jr., és un polític nord-americà, el 46è i actual president dels Estats Units des del 20 de gener de 2021.

Veure Kurds і Joe Biden

Jordània

Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.

Veure Kurds і Jordània

Jornades Internacionals de Corti

El poble de Corti, on té lloc la trobada. Jornades Internacionals de Corti (en cors: Ghjurnate Internaziunale di Corti; en francès: Journées internationales de Corte; en italià: Giornate internazionali di Corte) és una celebració anyal celebrada a la ciutat de Corti (Còrsega) des de 1987.

Veure Kurds і Jornades Internacionals de Corti

Jwan Yosef

Jwan Yosef (Síria, 1984) és un pintor suec kurd establert a Londres.

Veure Kurds і Jwan Yosef

Kanat d'Erevan

El Kanat d'Erevan (en persa: آرون) va ser un principat musulmà sota el domini de l'Imperi Persa entre 1747 i 1828.

Veure Kurds і Kanat d'Erevan

Kara Yazidji

Kara Yazidji (vers 1540-1602) fou un cap dels rebels djelalis (o djalalis) a l'Imperi Otomà.

Veure Kurds і Kara Yazidji

Karzan Kader

Karzan Kader (Sulaymaniyya, 8 de setembre de 1982) és un actor, director i guionista kurd.

Veure Kurds і Karzan Kader

Katharine Gun

Katharine Teresa Gun (nascuda Harwood) (1974) és un lingüista britànica que va treballar com a traductora al Government Communications Headquarters (GCHQ).

Veure Kurds і Katharine Gun

Kazakhstan

El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Veure Kurds і Kazakhstan

Kazım Öz

Kazım Öz, (Turceli, 1973), és un director de cinema i guionista turc d'origen kurd.

Veure Kurds і Kazım Öz

Kızıltepe

Kızıltepe (Kiziltepe) —antiga Koçhisar, Koç Hisar o Koč Hisar de Mardin, en kurd Qoser, en àrab Tell-Ermen, literalment «Turó dels Armenis»— és una ciutat i districte de la província de Mardin al sud-est de Turquia (i al sud-est de la ciutat de Mardin), a la riba del Zerkan Suyu, afluent del Khabur.

Veure Kurds і Kızıltepe

Kemalisme

Mustafa Kemal Atatürk escolta un ciutadà a Edirne (1930). Durant la seva presidència viatjava sovint pel país. La ideologia kemalista o kemalisme, (en turc: Kemalist İdeoloji, Kemalizm, Atatürkçülük, Atatürkçü Düşünce), coneguda també com a les "6 fletxes" (en turc Altı Ok) és el principi que defineix les característiques bàsiques de la República de Turquia sorgida en 1923.

Veure Kurds і Kemalisme

Kermanxah

Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.

Veure Kurds і Kermanxah

Khàlid ibn Bàrmak

Khàlid ibn Bàrmak (mort el 781/782) fou el primer barmàquida, fill del darrer sacerdot (barmak) del temple de Nawbahar a Balkh.

Veure Kurds і Khàlid ibn Bàrmak

Khoyboun

El Khoyboun (traduïble per Ésser un mateix, equivalent a "Independència") fou el primer partit polític modern kurd.

Veure Kurds і Khoyboun

Kirkuk

Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.

Veure Kurds і Kirkuk

Kitêba Jilwe

Pàgina del ''llibre de la Revelació'' manuscript El llibre de la Revelació (Kitêba Cilwe en kurd; també transcrit com Kitab Al Jilwah) és un dels dos llibres sobre la religió yazidi escrites a l'estil d'un llibre sagrat en el dialecte Kurmanji de la llengua kurda, l'altre és el Llibre Negre (Mishefa Res en kurd).

Veure Kurds і Kitêba Jilwe

Kobani

Kobani, també coneguda com a Kobane o Ayn al-Àrab, és una ciutat de Rojava, al Kurdistan.

Veure Kurds і Kobani

Komitas

Soghomon Soghomonian (26 de setembre de 1869 - 22 d'octubre de 1935), més conegut com a Komitas (en armeni: Կոմիտաս) o Komitas Vardapet (Կոմիտաս Վարդապետ), va ser un sacerdot, musicòleg, compositor, arranjador, cantant i director de coral armeni considerat com el fundador de l'escola nacional de música armènia.

Veure Kurds і Komitas

Krak dels Cavallers

El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.

Veure Kurds і Krak dels Cavallers

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.

Veure Kurds і Kurd

Kurdistan

El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.

Veure Kurds і Kurdistan

Kurdistan del Nord

El Kurdistan del Nord o Kurdistan turc (en) fa referència a la part sud-est de l'Estat turc, on el poble kurd conforma el grup ètnic majoritari.

Veure Kurds і Kurdistan del Nord

Kurdistan Iraquià

El Kurdistan del Sud o Regió del Kurdistan és un territori autònom kurd sota administració del Govern Regional del Kurdistan i que forma part de la República de l'Iraq.

Veure Kurds і Kurdistan Iraquià

Kurdistan Oriental

El Kurdistan Oriental o Kurdistan iranià (en kurd: Kurdistana Rojhilat, «Kurdistan de l'est», o Rojhilatê Kurdistanê, «Est del Kurdistan»), és un nom no oficial per referir-se a la regió del nord-oest de la República Islàmica de l'Iran habitada majoritàriament pel poble kurd, que fa frontera amb els estats d'Iraq i Turquia.

Veure Kurds і Kurdistan Oriental

Lakk

Lakk és el grup de tribus kurdes més meridional de l'Iran, sovint escrit com a lak.

Veure Kurds і Lakk

Líban

El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Veure Kurds і Líban

Leila Mustafa

va ser una política kurda, copresidenta del consell civil d'Ar-Raqqà, entitat que fa les funcions d'ajuntament.

Veure Kurds і Leila Mustafa

Leyla Şaylemez

Leyla Şaylemez o Leyla Söylemez, coneguda pel nom de guerra «Rohanni» (en català: "Espiritual"), (Mersin, 1 de gener de 1989 - París, 9 de gener de 2013) fou una advocada i activista política kurda, membre del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Veure Kurds і Leyla Şaylemez

Leyla İmret

Leyla İmret (Cizre, 1987) és una política kurda.

Veure Kurds і Leyla İmret

Leyla Güven

Leyla Güven (Cihanbeyli, Konya, Turquia, 6 de maig de 1964) és una activista i política kurda, co-presidenta del Congrés de la Societat Democràtica i alcaldessa del municipi de Viranşehir en el Província de Şanlıurfa de la Regió d'Anatòlia del Sud-est a Turquia, per l'antic Partit de la Societat Democràtica (DTP).

Veure Kurds і Leyla Güven

Leyla Zana

Leyla Zana (Silvan, Turquia 1961) és una política turca d'origen kurd, activista dels drets humans.

Veure Kurds і Leyla Zana

Lisa Çalan

Lisa Çalan és una actriu, guionista, directora de cinema i directora artística kurda, membre de l'Acadèmia de Cinema de l'Orient Mitjà.

Veure Kurds і Lisa Çalan

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Veure Kurds і Llac Urmia

Llista de personatges bíblics

El següent article mostra una llista dels personatges amb nom que apareixen en la Torà o Antic Testament.

Veure Kurds і Llista de personatges bíblics

Llops Grisos

Els Llops Grisos (Bozkurtlar en turc) és una organització paramilitar d'extrema dreta ultranacionalista lligada al Partit del Moviment Nacionalista (MHP).

Veure Kurds і Llops Grisos

Lluciferisme

Paradise Lost'' El lluciferisme és una doctrina esotèrica i gnòstica, filosòfica en el cas de les ordres secretes i en alguns casos, religiosa com en algunes religions minoritàries de l'actualitat, que gira entorn de la figura del déu pagà Llucifer, que al seu torn és considerat com l'ésser portador de la llum de l'intel·lecte.

Veure Kurds і Lluciferisme

Lluita Anarquista (Síria)

Lluita Anarquista (abreviat TA) és una unitat militar auxiliar anarquista composta principalment de voluntaris internacionals i implicada en el Conflicte de Rojava en el context de la Guerra Civil siriana.

Veure Kurds і Lluita Anarquista (Síria)

Luri (llengua)

El luri (لۊری en luri) és una llengua irànica parlada pels luris a l'Àsia Occidental.

Veure Kurds і Luri (llengua)

Mahmud Barzanji

El xeic Mahmmud Hafid Barzanji (1878 - 9 d'octubre de 1956) fou el líder d'algunes revoltes kurdes contra el mandat britànic de l'Iraq.

Veure Kurds і Mahmud Barzanji

Mahmudi

Mahmudi fou un estat autònom kurd situat al nord de Hakkâri (ciutat) als afluents del llac Van i d'Arčak.

Veure Kurds і Mahmudi

Mahsà Aminí

Jinà Aminí, anomenada Mahsà Aminí en persa (Sakkiz, 22 de juliol de 2000 - Teheran, 16 de setembre de 2022), va ser una jove kurda que va ser arrestada i torturada fins a la mort per la Patrulla d'Orientació de la policia iraniana, després que el hijab que duia no li tapés íntegrament els cabells.

Veure Kurds і Mahsà Aminí

Mamasani

* Mamasani (o Mamassani) són una tribu kurda barrejats amb lurs, que viu al Fars nord-occidental.

Veure Kurds і Mamasani

Mandat francès per Síria i el Líban

El Mandat francès per Síria i el Líban (Mandat français pour la Syrie et le Liban) (1923-1946) va ser un mandat de la Lliga de Nacions (fundada després de la Primera Guerra Mundial) sobre el dividit Imperi Otomà que va afectar Síria i el Líban.

Veure Kurds і Mandat francès per Síria i el Líban

Massacre de Dersim

La Massacre de Dersim va ocórrer al 1937 i 1938 a Dersim, ara província de Tunceli, a Turquia.

Veure Kurds і Massacre de Dersim

Massacre de Karantina

La Massacre de Karantina va tenir lloc el 18 de gener de 1976, al començament de la guerra civil libanesa.

Veure Kurds і Massacre de Karantina

Massacre de Sinjar

La massacre de Sinjar va ser la matança i el segrest genocides de milers de persones iazidites a la ciutat de Sinjar (en kurd: شنگال, Şingal), a la governació de Nínive, a l'Iraq, per part de l'Estat Islàmic (ISIS) l'agost de 2014.

Veure Kurds і Massacre de Sinjar

Massacre de Zilan

La massacre de Zilan es va produir el 12 i 13 de juliol de 1930 a la vall de Zilan de la província de Van, durant la rebel·lió d'Ararat a la província d'Ağrı.

Veure Kurds і Massacre de Zilan

Masud Barzani

és un polític kurd, actual president del Govern Regional del Kurdistan i el líder del Partit Democràtic del Kurdistan.

Veure Kurds і Masud Barzani

Max Zirngast

Max Zirngast (Graz, 1989) és un periodista i polític austríac.

Veure Kurds і Max Zirngast

Mazlum Doğan

Mazlum Doğan (Karakoçan, districte de Mazgirt, província d'Elâzığ, 1955 - Diyarbakır, 21 de març de 1982) fou un activista polític kurd, membre del Comitè Central del Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Veure Kurds і Mazlum Doğan

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.

Veure Kurds і Medes

Mehdi Bahman

Mehdi Bahman (Iran, 1978/1979) és un escriptor i il·lustrador iranià que treballa envers la coexistència religiosa i que va ser sentenciat a mort pel govern del seu país, acusat d'espionatge.

Veure Kurds і Mehdi Bahman

Mehmet Tarhan

Mehmet Tarhan (Kurdistan del Nord, 1978) és un objector de consciència kurd que va ser empresonat per negar-se al servei militar.

Veure Kurds і Mehmet Tarhan

Melayê Cizîrî

Melayê Cizîrî, de nom de naixement Shaikh Ahmad (en kurd: مەلای جزیری; Cizre, 1570 - 1640), però conegut pel pseudònim Nîşanî, va ser un poeta kurd que va establir les bases de la poesia kurda.

Veure Kurds і Melayê Cizîrî

Mesquita Ibn Ruschd-Goethe

La mesquita Ibn Rushd-Goethe és la primera mesquita que es descriu com a liberal a Berlín.

Veure Kurds і Mesquita Ibn Ruschd-Goethe

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Veure Kurds і Minoria nacional

Mirdasi

Els mirdasi, a vegades mirdesi, foren una tribu kurda, els caps de la qual pretenien ser descendents dels abbàssides.

Veure Kurds і Mirdasi

Missak Manouchian

va ser un poeta i resistent comunista armeni.

Veure Kurds і Missak Manouchian

Mitanni

Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) va ser un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.

Veure Kurds і Mitanni

Mitra Jashni

és una pintora, professora d'art, traductora i autora kurda iraniana.

Veure Kurds і Mitra Jashni

Mizgin Ay

Mizgin Ay (Batman, 22 de juny de 2000) és una atleta (velocista) turca, campiona del món juvenil de 2017 de 100 metres llisos.

Veure Kurds і Mizgin Ay

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Veure Kurds і Mossul

Mosul (Dan Gabriel)

Mosul (en català: Mossul) és un thriller documental de 2019 sobre la batalla per a recuperar la segona ciutat més important d'Iraq, Mossul, de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) de 2016 a 2017.

Veure Kurds і Mosul (Dan Gabriel)

Moviment pel Canvi

Nawshirwan Mustafà El Moviment pel Canvi (en kurd: Rewtî Gorran, ره‌وتی گۆڕان) que participa en les eleccions com a Llista pel Canvi (en kurd: Lîstî Gorran) és un moviment polític kurd al Kurdistan iraquià sorgit el 2006 com a reacció al monopoli del poder pels dos partits principals, el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) i la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK).

Veure Kurds і Moviment pel Canvi

Moviment per una Societat Democràtica

El Moviment per a una Societat Democràtica (en kurd: Tevgera Civaka Demokratîk; abreujat TEV-DEM; en àrab: حركة المجتمع الديمقراطي, en sirià: ܙܘܥܐ ܕܟܢܫܐ ܕܝܡܩܪܐܛܝܐ) és una coalició multiètnica d'esquerres que governa les àrees autònomes confederals del nord de Síria, anomenades Federació Democràtica del Síria del Nord o Rojava.

Veure Kurds і Moviment per una Societat Democràtica

Muhammad Salih Mustafa

Muhammad Salih Mustafa és el president del partit i emir general del Partit Islàmic del Kurdistan (PIK), un grup islamista kurd que lluita per l'establiment d'un estat islàmic al Kurdistan, en el sud-est de Turquia.

Veure Kurds і Muhammad Salih Mustafa

Mukri

Els mukri o mokri són un grup kurd que depenia del principat de Baban.

Veure Kurds і Mukri

Murat Karayılan

va ser el líder en funcions del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) des que el seu fundador i líder, Abdullah Öcalan, va ser empresonat el 1999.

Veure Kurds і Murat Karayılan

Musri

Musri (en assiri Mu-us-ri), o Muzri va ser un regne neohitita i després territori d'Assíria, de situació discutida.

Veure Kurds і Musri

Mustafa Karasu

Mustafa Karasu (nascut el 1950 a Gürün, Sivas), també conegut com a Huseyin Ali és el sotscap del Partit dels Treballadors del Kurdistan, un grup rebel kurd que lluita contra el govern turc per l'establiment d'un Kurdistan independent.

Veure Kurds і Mustafa Karasu

Nacionalisme iraquià

El nacionalisme iraquià és una forma de nacionalisme que afirma la creença que l'Iraquians és una nació i promou la unitat cultural de iraquians de diferents grups etnorreligiosos com els àrabs mesopotàmics, kurds, turcomans iraquians, assiris, dinastia caldea, yazidís, Mandeans, Shabaks, Yarsans, i uns altres.

Veure Kurds і Nacionalisme iraquià

Nagat El-Sagheera

Nagat El-Sagheera, Nagat El Saghira o Najat as-Saghira, nom artístic de Nagah Hosni Elbaba (el Caire, 11 d'agost de 1938), és una cantant i actriu egípcia.

Veure Kurds і Nagat El-Sagheera

Naxçıvan

Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.

Veure Kurds і Naxçıvan

Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.

Veure Kurds і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)

Nûdem Durak

Nûdem Durak (nascuda el gener de 1988) és una cantant de música folk kurda, presa política de Turquia.

Veure Kurds і Nûdem Durak

Nechervan Idris Barzani

Nechervan Idris Barzani (Barzan, 21 de setembre de 1966) és un polític kurd del Kurdistan del Sud.

Veure Kurds і Nechervan Idris Barzani

Nedim Türfent

és un periodista kurd que va treballar com a corresponsal de l'Agència de Notícies Dicle (DIHA) al sud-est de Turquia fins que va ser arrestat el 12 de maig de 2016, acusat de «pertinença a una organització terrorista».

Veure Kurds і Nedim Türfent

Nesrin Abdul·là

Nesrin Abdul·là (Qamixli o Derik, 1978 o 1979) és una militar kurda, comandant i portaveu de les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ) a Síria.

Veure Kurds і Nesrin Abdul·là

Newroz al Kurdistan

El Newroz o Nawroz (en) és la celebració del Nowruz, això és, l'arribada de la primavera i el cap d'any a la cultura del Kurdistan.

Veure Kurds і Newroz al Kurdistan

Nigar Marf

és una infermera iraquiana, cap de la unitat de cremats en un hospital de Silêmanî, al Kurdistan.

Veure Kurds і Nigar Marf

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Veure Kurds і Nisibis

Numàyrides

Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.

Veure Kurds і Numàyrides

Nur Tatar

Nur Tatar (Van, 16 d'agost de 1992) és una taekwondista turca amb medalla de plata als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 a Londres i medalla de bronze als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 a Rio.

Veure Kurds і Nur Tatar

Nuri al-Maliki

Nuri al-Maliki —en àrab نوري كامل المالكي, Nūrī Kāmil al-Mālikī— és un polític iraquià que va ocupar el càrrec de Primer ministre de l'Iraq entre 2006 i 2014, quan va dimitir.

Veure Kurds і Nuri al-Maliki

Ocupació turca del nord de Síria

Les Forces Armades turques junt amb l'Exèrcit Nacional de Síria (ENS) van ocupar zones del nord de Síria des d'agost del 2016, durant la Guerra Civil Síria.

Veure Kurds і Ocupació turca del nord de Síria

Ofensiva de Bergmann

Lofensiva de Bergmann (en turc: Bergmann Atağı; en rus: Берхманнский прорыв, en la literatura russa en rus: Кёприкейская операция, «operació Köprüköy») va ser el primer enfrontament de la Campanya del Caucas durant la Primera Guerra Mundial.

Veure Kurds і Ofensiva de Bergmann

Ofensiva de Raqqa (2016-2017)

Lofensiva de Raqqa, també anomenada Operació Ira de l'Eufrates, va ser una operació militar ofensiva duta a terme per les Forces Democràtiques de Síria (FDS) amb l'objectiu d'alliberar la ciutat de Raqqa i les zones circumdants de la Governació d'Ar-Raqqa, en mans d'Estat Islàmic (EI).

Veure Kurds і Ofensiva de Raqqa (2016-2017)

Ofensiva est a al-Hasakah

Lofensiva est a al-Hasakah va ser una ofensiva a la Governació d'al-Hasakah durant la Guerra civil siriana, encapçalada per les Unitats de Protecció Popular (YPG) kurdes, el Consell Militar Siríac (MFS) i forces àrabs aliades contra l'autoanomenat Estat Islàmic (EI), amb l'objectiu de recuperar les àrees del Cantó de Jazira capturat en gran part per les tropes jihadistes.

Veure Kurds і Ofensiva est a al-Hasakah

Ofensiva oest a al-Hasakah

Lofensiva oest a al-Hasakah, anomenada Operació Comandant Rubar Qamishlo pels kurds, va ser una operació militar al maig de 2015 a la Governació d'Al-Hasakah, durant la Guerra civil siriana, realitzada per les Unitats de Protecció Popular (YPG), milícia kurda, juntament amb les forces aliades contra l'Estat Islàmic (EI).

Veure Kurds і Ofensiva oest a al-Hasakah

Ofensiva sobre al-Hawl

Lofensiva sobre Al-Hawl va ser una ofensiva realitzada per les Forces Democràtiques sirianes (FDS) durant la Guerra civil siriana, per tal de capturar la ciutat estratègica d'Al-Hawl i les zones circumdants en mans l'Estat Islàmic (EI). L'ofensiva es va realitzar en diferents operacions a tres àrees diferents:  Tell Brak, Al-Hawl i les àrees del sud de la ciutat d'Al-Hasakah.

Veure Kurds і Ofensiva sobre al-Hawl

Ofensiva sobre Manbij

Lofensiva sobre Manbij, també coneguda com a Operació Comandant i Màrtir Faysal Abu Layla, és una operació militar duta a terme per les Forces Democràtiques de Síria per capturar la ciutat de Manbij en mans de l'Estat Islàmic (EI), així com les altres àrees sota el seu control des d'Al-Bab a Herbel, al nord de la Governació d'Alep.

Veure Kurds і Ofensiva sobre Manbij

Oramar

Oramar o Urmar en kurd, Dağlıca en turc, és una vila de Turquia al sud-est del país, fronterera amb l'Iran, situada al districte (Ilçe) de Yüksekova, província de Hakkâri.

Veure Kurds і Oramar

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Veure Kurds і Organització de les Nacions Unides

Organització de Lluita del Kurdistan Iranià

L'Organització de Lluita del Kurdistan Iranià, coneguda com a Khabat, que en kurd vol dir ‘Lluita’, és una organització clandestina kurda de l'Iran, fundada el 21 de setembre de 1980 al Kurdistan Iranià.

Veure Kurds і Organització de Lluita del Kurdistan Iranià

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Veure Kurds і Orient Mitjà

Orontes (poble)

Els orontes foren un poble d'Assíria esmentat per Plini el Vell, que diu que vivien a l'est de Gaugamela.

Veure Kurds і Orontes (poble)

Paó blau

El paó comú (Pavo cristatus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, ordre dels gal·liformes.

Veure Kurds і Paó blau

Partició de l'Imperi Otomà

La partició de l'Imperi Otomà (30 d'octubre de 1918 - Abolició del sultanat otomà 1 de novembre de 1922) fou un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial.

Veure Kurds і Partició de l'Imperi Otomà

Partit Comunista de l'Iran

El Partit Comunista de l'Iran (en persa: حزب کمونیست ایران) és el nom de tres organitzacions sense relació entre elles i existents en moments diferents a l'Iran.

Veure Kurds і Partit Comunista de l'Iran

Partit de la Democràcia del Poble

El Partit de la Democràcia del Poble (HADEP - turc: Halkın Demokrasi Partisi) fou un partit polític kurd de Turquia fundat el maig de 1994 per l'advocat Murat Bozlak.

Veure Kurds і Partit de la Democràcia del Poble

Partit de la Democràcia Participativa

El Katılımcı Demokrasi Partisi, KADEP (en català, Partit de la Democràcia Participativa), és un partit polític nacionalista kurd de Turquia.

Veure Kurds і Partit de la Democràcia Participativa

Partit dels Treballadors del Kurdistan

Manifestació a Londres el 2003 en favor del PKK EL Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), també conegut com a KADEK i Kongra-Gel, és una organització política militant kurda i un moviment guerriller armat, que històricament ha operat en tot el Gran Kurdistan, però que actualment té la seva base principal a les regions muntanyenques de majoria kurda del sud-est de Turquia i el nord de l'Iraq.

Veure Kurds і Partit dels Treballadors del Kurdistan

Partit Democràtic del Kurdistan Iranià

El partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI, KDPI o PDK-I) és un partit polític kurd de l'Iran defensor dels drets nacionals kurds dins un Iran democràtic i federal.

Veure Kurds і Partit Democràtic del Kurdistan Iranià

Partit Democràtic del Kurdistan/Nord

Partit Democràtic del Kurdistan/Nord és un partit polític il·legal de Turquia que demana un estat independent per als kurds.

Veure Kurds і Partit Democràtic del Kurdistan/Nord

Partit Democràtic Kurd-Líban

El Partit Democràtic Kurd del Líban —en kurd Parti a Demoqrat a Kurdi e Lubnan; en àrab الحزب الديمقراطي الكردي في لبنان, al-Ḥizb ad-Dīmuqrāṭī al-Kurdī fī-Lubnān— és un partit polític del Líban que defensa els interessos de la comunitat kurda al país, d'uns pocs milers de persones.

Veure Kurds і Partit Democràtic Kurd-Líban

Partit per una Vida Lliure al Kurdistan

Partit per una Vida Lliure al Kurdistan o Partit de la Vida Lliure al Kurdistan (sigla: PJAK) és una organització política kurda de l'Iran que aposta per una democratització del règim de Teheran a través de l'anomenat "confederalisme democràtic".

Veure Kurds і Partit per una Vida Lliure al Kurdistan

Partit Popular Laborista

El Partit Popular Laborista (Halkin Emek Partisi - HEP) fou una organització política kurda a Turquia.

Veure Kurds і Partit Popular Laborista

Partit Unit Kurd de Síria

Partit Unit Kurd de Síria (Partîya Yekîtî ya Kurd li Sûriyê / Hizb al-Wahdah al-Kurdi fi Suriyah; PYK-S) és una organització política kurda clandestina de Síria; és dirigida per Hussein Saado.

Veure Kurds і Partit Unit Kurd de Síria

Partits polítics del Kurdistan

Aquesta és una llista dels principals moderns partits polítics del Kurdistan.

Veure Kurds і Partits polítics del Kurdistan

Parvaneh Masumi

Parvaneh Massoumi nascuda Sakineh Kabodar-Ahanghi (سکینه کبودرآهنگی; 2 de març de 1945 - 27 de novembre de 2023) va ser una actriu iraniana d'origen kurd.

Veure Kurds і Parvaneh Masumi

Paul Wolfowitz

Paul Dundes Wolfowitz (nascut el 1943), va ser subsecretari del Ministeri de Defensa dels EUA entre 2001 i 2005, durant el govern de George W. Bush i president del Banc Mundial des de l'1 de juny de 2005 fins a l'1 de juliol de 2007.

Veure Kurds і Paul Wolfowitz

Pîremêrd

Tawfeq Mahmoud Hamza o Pîremêrd (1867 - 19 de juny de 1950) va ser un poeta, escriptor, novel·lista i periodista kurd.

Veure Kurds і Pîremêrd

Peixmerga

Peixmerga (peixmergues en plural català, پێشمەرگە en kurd - alfabet perso-àrab, Pêşmerge en kurd - alfabet kurd llatí, Peshmerga en anglès), és el nom donat pels kurds a les seves milícies de combat i als darrers anys als seus soldats regulars.

Veure Kurds і Peixmerga

Pendro

Pendro (kurd Pêndro o پێندرۆ) és un poble kurd al Kurdistan iraquià, situat a la província d'Erbil, prop de la frontera amb Turquia, es troba aproximadament entre 15 i 18 km al nord de Barzan, de població superior a 2540 persones.

Veure Kurds і Pendro

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Veure Kurds і Persecució dels cristians

Pervin Buldan

és una política turca d'origen kurd. Va ser membre del Partit de la Societat Democràtica (DTP).

Veure Kurds і Pervin Buldan

Piranxahr

Piranxahr (en persa پیرانشهر, del kurd پیرانشار, Pîranşar, literalment 'la ciutat dels Piran'; en àzeri Piranshehir) és una ciutat kurda de la província de l'Azerbaidjan Occidental, al nord-oest de l'Iran, prop de la frontera amb l'Iraq.

Veure Kurds і Piranxahr

Portada/efemèride novembre 16

16.

Veure Kurds і Portada/efemèride novembre 16

Portada/efemèride setembre 16

16.

Veure Kurds і Portada/efemèride setembre 16

Premi Internacional Alfonso Comín

El Premi Internacional Alfonso Comín és un guardó que concedeix anualment la Fundació Alfonso Comín.

Veure Kurds і Premi Internacional Alfonso Comín

Presa de Damasc (1918)

La presa de Damasc es va produir el 1r d'octubre de 1918, després de la presa de Haifa i la victòria a la batalla de Samakh, que va obrir el camí a la persecució al nord des de la mar de Galilea i el la tercera batalla del Tansjordà que va obrir el camí a Dera i la persecució per l'interior, després de la decisiva victòria de la Força Expedicionària Egípcia (EEF) a la batalla de Meguidó durant la Campanya del Sinaí i Palestina de la Primera Guerra Mundial.

Veure Kurds і Presa de Damasc (1918)

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Veure Kurds і Primera Croada

Primera guerra iraquiano-kurda

La primera guerra iraquiano-kurdaMichael G. Lortz.

Veure Kurds і Primera guerra iraquiano-kurda

Principat de Kalhur

El principat de Kalhur (també Kalhurr) fou un petit estat autònom kurd format per la tribu Kalhur.

Veure Kurds і Principat de Kalhur

Principat de Shirawan

El principat de Shirawan o Shirwan (sense relació amb el Xirvan del Caucas) fou un petit estat autònom kurd a la riba dreta del Bohtan que va existir dels segles XIV a XIX, al sud de Khizan.

Veure Kurds і Principat de Shirawan

Província d'Ağrı

La província d'Ağrı (armeni: Արարատի) és una província de la part oriental de Turquia, a la frontera amb Iran.

Veure Kurds і Província d'Ağrı

Província d'Adıyaman

Adıyaman és una província del centre-sud de Turquia.

Veure Kurds і Província d'Adıyaman

Província d'Aksaray

Aksaray és una de les 81 províncies de Turquia.

Veure Kurds і Província d'Aksaray

Província d'Êlih

Êlih (contracció de muntanyes Bati Raman) és una província turca al Kurdistan que forma part del sud-est d'Anatòlia.

Veure Kurds і Província d'Êlih

Província de Şanlıurfa

Şanlıurfa (siríac: ܐܘܪܗܝ Urhoy, turc: Urfa, àrab: ar-Rûha, kurd: Riha) és una província situada al sud-est d'Anatòlia, Turquia.

Veure Kurds і Província de Şanlıurfa

Província de Bitlis

La Província de Bitlis (en armeni Բիթլիս) és una província de Turquia oriental, situada a l'oest de Llac Van.

Veure Kurds і Província de Bitlis

Província de Düzce

Una vista del districte d'Akçakoca Düzce és una província situada a la part nord-occidental de Turquia.

Veure Kurds і Província de Düzce

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Veure Kurds і Província de Fars

Província de Gaziantep

Gaziantep és una província de Turquia situada a la part sud-central del país.

Veure Kurds і Província de Gaziantep

Província de Hakkâri

La província de Hakkâri és una província de Turquia al sud-est del país, regió d'Anatòlia Oriental.

Veure Kurds і Província de Hakkâri

Província de Siirt

Siirt (en kurd Sêrt) és una província situada al sud-est de Turquia.

Veure Kurds і Província de Siirt

Província de Tsolakert

Tsolakert (en armeni: Ցոլակերտ; en kurd: Îdir; en turc: Iğdır) és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran.

Veure Kurds і Província de Tsolakert

Qamixli

Qamixli (o) és una ciutat del nord-est de Síria a la frontera amb Turquia (ciutat de Nisibis) i a la vora de l'Iraq.

Veure Kurds і Qamixli

Qasem Soleimani

Qasem Soleimani (en persa: قاسمسلیمانی) (11 de març de 1957 – 3 de gener de 2020), també anomenat Qassem Suleimani o Qassim Soleimani, fou un militar iranià, General Major de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica i, des del 1998, comandant de la seva Força Quds, una divisió responsable principalment d'operacions militars clandestines i extraterritorials.

Veure Kurds і Qasem Soleimani

Qazi Muhammad

Qazi Muhammad o Kadi Muhammad (Mahabad, 1 de maig de 1893 - 31 de març de 1947) fou un líder religiós i nacionalista kurd que va liderar la república de Mahabad, el segon estat kurd republicà modern després de la república de l'Ararat.

Veure Kurds і Qazi Muhammad

Qāsim Amīn

va ser un jurista egipci integrat en el corrent del reformisme islàmic i un dels fundadors del moviment nacional egipci i de la Universitat del Caire.

Veure Kurds і Qāsim Amīn

Rabí

Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Veure Kurds і Rabí

Raion d'Ust-Labinsk

El raion d'Ust-Labinsk (del rus: Усть-Лабинский район) és un dels trenta-set raions en els quals es divideix el territori de Krasnodar, a Rússia.

Veure Kurds і Raion d'Ust-Labinsk

Ras al-Ayn

Ras al-Ayn o Ayn Warda (literalment ‘cap de la font’) és una població siriana de la governació d'al-Hasakah.

Veure Kurds і Ras al-Ayn

Rawandiz

Rawandiz o Rawanduz (en kurd ڕەواندز o Rewandiz, també transcrit Ruwandiz) és una ciutat del Kurdistan al subdistricte de Soran, governació d'Erbil, al Kurdistan Iraquià.

Veure Kurds і Rawandiz

Rawwàdides

miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.

Veure Kurds і Rawwàdides

Referèndum sobre la independència del Kurdistan iraquià de 2017

El referèndum sobre la independència del Kurdistan del Sud és un referèndum no vinculant que es va celebrar el 25 de setembre de 2017 al Kurdistan iraquià, que inclou les àrees de Kirkuk, Makhmour, Sinjar i Kanakin.

Veure Kurds і Referèndum sobre la independència del Kurdistan iraquià de 2017

Regió de l'Eufrates

Tot i que oficialment forma part de la Governació d'Alep, el cantó de Kobanî va ser declarat autònom el gener de 2014, i des de llavors ha estat administrat pel govern interí del Comité Suprem Kurd.Nationalia.

Veure Kurds і Regió de l'Eufrates

República d'Artsakh

La República d'Artsakh (també anomenada República de l'Alt Karabakh o de Nagorno-Karabakh) va ser un estat separatista al sud del Caucas el territori del qual és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan.

Veure Kurds і República d'Artsakh

República de l'Iraq (1958-1968)

La República de l'Iraq va ser una junta militar que va governar a l'Iraq des del 1958 fins al 1968 després de la presa del poder pels "oficials lliures" per un cop d'estat en contra de la monarquia iraquiana, posant fi a la federació entre l'Iraq i Jordània.

Veure Kurds і República de l'Iraq (1958-1968)

República Democràtica d'Armènia

La República Democràtica d'Armènia (1918-1920) fou el primer estat modern establert a l'actual Armènia.

Veure Kurds і República Democràtica d'Armènia

Resolució 598 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 598 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fou aprovada per unanimitat el 20 de juliol de 1987, després de recordar la Resolució 582 i la Resolució 588, va demanar un alto el foc immediat entre l'Iran i l'Iraq i la repatriació dels presoners de guerra, i que ambdues parts es retiressin a llurs fronteres internacionals.

Veure Kurds і Resolució 598 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 688 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 688 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada el 5 d'abril de 1991 després de rebre cartes dels representants de França, Iran i Turquia i expressant la seva preocupació per la repressió política del poble iraquià, inclòs el Kurdistan Iraquià, el Consell va condemnar la repressió i va exigir que l'Iraq, com a contribució a l'eliminació de l'amenaça a la pau i la seguretat internacionals, posés fi a la repressió i respectés els drets humans de la seva població.

Veure Kurds і Resolució 688 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Revolució islàmica

La revolució islàmica (en persa: انقلاب اسلامی, Enghelābe Eslāmi) de l'Iran és el conjunt d'esdeveniments que comporten el derrocament de la monarquia (personalitzada en el Xa Mohammad Reza Pahlavi) i la seva substitució per una República islàmica sota el lideratge de l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini.

Veure Kurds і Revolució islàmica

Rojda Felat

Rojda Felat (Al-Hasakah, 1980) és una militar kurda, comandant en cap de les Unitats de Protecció de les Dones (UPD) i les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) que ha servit des de 2013 a la guerra contra Estat islàmic.

Veure Kurds і Rojda Felat

Sakîne Cansiz

Sakîne Cansiz, també vist escrit en turc Sakine Cansız, coneguda pel nom de guerra de «Sara», (província de Tunceli, 12 de febrer de 1958 - París, 9 de gener de 2013) fou una activista política kurda, una de les cofundadores del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Veure Kurds і Sakîne Cansiz

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Veure Kurds і Saladí

Salih Muslim

Salih Muslim Muhammad (Kobani, 1951) és un polític kurd, co-president del Partit de la Unió Democràtica entre 2010 i 2017, un partit sirià afiliat al Partit dels Treballadors del Kurdistan i el membre més poderós de l'oposició kurda en la Guerra civil siriana.

Veure Kurds і Salih Muslim

Salt Bae

Nusret Gökçe (en turc), conegut com a Salt Bae, és un cuiner, animador i restaurador turc.

Veure Kurds і Salt Bae

Sanandaj

Sanandaj (en persa: سنندج, en kurd: Sinne) és la capital de la província iraniana del Kurdistan iranià.

Veure Kurds і Sanandaj

Sanjaq de Zor

El Sanjaq de Zor (o) va ser una divisió administrativa (sanjaq) de l'Imperi Otomà, posteriorment elevat a mutasarrifat autònom.

Veure Kurds і Sanjaq de Zor

Sarrin

Sarrin és una localitat del nord de Síria, a la Governació d'Alep. Està situada al nord-est d'aquesta regió, al sud de Kobane i a l'est de Manbij.

Veure Kurds і Sarrin

Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).

Veure Kurds і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Sürü

Sürü és una pel·lícula turca dirigida per Yılmaz Güney i Zeki Ökten el 1978.

Veure Kurds і Sürü

Sebahat Tuncel

és una infermera i política feminista kurda, membre del Parlament turc.

Veure Kurds і Sebahat Tuncel

Segona Batalla de Sarrin

La Batalla de Sarrin, entre els mesos de juny i juliol del 2015, va ser una operació militar duta a terme al Nord-Est de la Governació d'Alep en el context de la Guerra Civil siriana.

Veure Kurds і Segona Batalla de Sarrin

Selahattin Demirtaş

Selahattin Demirtaş (Palu, 10 d'abril de 1973) és un polític kurd descendent del poble zaza, membre del parlament de Turquia des del 2017.

Veure Kurds і Selahattin Demirtaş

Selma Irmak

Selma Irmak (Kızıltepe, Província de Mardin, Turquia, 8 de març de 1971), és una diputada turca del Partit de la Pau i la Democràcia, que representa la província de Şırnak.

Veure Kurds і Selma Irmak

Senjawi

Senjawi o Sindjawi (àrab Sindjabi o Sinjabi, derivat del persa sandjab i kurd sindjaw que vol dir "Esquirol") és una tribu kurda de l'Iran destacada per les seves posicions proiranianes contra els otomans, els anglesos i els russos fins al final de la dinastia qadjar i la seva oposició a la dinastia pahlavi.

Veure Kurds і Senjawi

Setge de Van

El Setge de Van (també conegut pel armenis com la Resistència de Van (en armeni: Վանի հերոսամարտ, Vani herosamart), i pels otomans com la Rebel·lió de Van o Revolta de Van (en turc: Van İsyanı / Van İhtilâli)), va ser una insurrecció del poble armeni contra l'Imperi Otomà.

Veure Kurds і Setge de Van

Sevim Dağdelen

és una política alemanya i membre del Bundestag en representació de L'Esquerra fins al 2023 que va incorporar-se al nou partit Bündnis Sahra Wagenknecht (BSW).

Veure Kurds і Sevim Dağdelen

Seyran Ateş

Seyran Ateş (nascuda el 20 d'abril de 1963) és una advocada alemanya i una feminista musulmana.

Veure Kurds і Seyran Ateş

Shanidar

Shanidar és un jaciment arqueològic que es troba als contraforts de les muntanyes Zagros (prop del mont Bradost), a la província d'Erbil del Kurdistan iraquià.

Veure Kurds і Shanidar

Shifa Gardi

Shifa Zikri Ibrahim, més coneguda com a Shifa Gardi, (Iran, 1 de juliol de 1986 - Mossul, 25 de febrer de 2017) fou una periodista kurda d'origen iranià, morta durant la batalla de Mossul (2016-2017).

Veure Kurds і Shifa Gardi

Shivan Qaderi

Shivan Qaderi (també conegut com a Sayed Kamal Astam, Sayed Kamal Astom, Shwane Qadri, o Sayed Kamal Asfaram; en kurd, Şivan Qaderî) va ser un opositor kurd iranià que va ser mort per les forces de seguretat iranianes a Mahabad el 9 de juliol de 2005.

Veure Kurds і Shivan Qaderi

Siirt

Siirt és una ciutat del sud-est de Turquia, capital de la província homònima.

Veure Kurds і Siirt

Sinjar

Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.

Veure Kurds і Sinjar

Sinjar (pel·lícula de 2022)

Sinjar és una pel·lícula dramàtica catalana de 2022 dirigida per Anna Maria Bofarull.

Veure Kurds і Sinjar (pel·lícula de 2022)

Sirians

Els sirians i les sirianes (en àrab: سوريون) són el principal grup ètnic de Síria, que comparteix trets ancestrals semítics de Llevant amb d'altres ètnies.

Veure Kurds і Sirians

Siverek

Siverek és una ciutat i un districte de la província de Şanlıurfa al sud-est de Turquia.

Veure Kurds і Siverek

Soran

Bandera de l'Emirat de Soran Soran (1835) Soran o Suran (en kurd سۆران) fou un emirat kurd establert el 1399.

Veure Kurds і Soran

Suhaylah Abd-Jaafar

Suhaylah Abd-Jaafar o Suhaila Abd-Jaafar (Bagdad, 1964) és una advocada i activista política en favor dels drets humans iraquiana.

Veure Kurds і Suhaylah Abd-Jaafar

Sulaimaniya

Sulaimaniya Vista de Sulaimaniya Sulaimaniya és una ciutat del Kurdistan, a l'Iraq.

Veure Kurds і Sulaimaniya

Sulayman I de Pèrsia

Sulayman Shah o Sulayman I de Pèrsia (1647/1648-29 de juliol de 1694) fou xa safàvida de Pèrsia (1666-1694), fill i successor d'Abbas II.

Veure Kurds і Sulayman I de Pèrsia

Sulduz (comtat)

El comtat de Sulduz (سولدوز, també Solduz o Suldoz, kurd: Sundus), oficialment comtat de Naghadeh (persa: نقده, àzeri: نقده, o سولدوز) del nom de la seva capital, és una divisió administrativa de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.

Veure Kurds і Sulduz (comtat)

Sultangazi

Sultangazi és un districte d'Istanbul, Turquia, situat en la part europea de la ciutat.

Veure Kurds і Sultangazi

Sutoro

L'Oficina de Seguretat Siríaca (siríac: ܡܟܬܒܐ ܕܣܘܬܪܐ ܣܘܪܝܝܐ, àrab: سوتورو), comunament coneguda com a Sutoro o la Policia Sutoro, és la policia de la comunitat assíria siríaca cristiana de la Federació del nord de Síria - Rojava a Síria, on treballa amb coordinació de les policials kurdes (Asayish) amb la missió de controlar i protegir les zones i barris de majoria d'assiris.

Veure Kurds і Sutoro

Tahir Elçi

Tahir Elçi (Cizre, 1966 - Diyarbakır, 28 de novembre de 2015) fou un advocat kurd, degà del col·legi d'advocats de Diyarbakır.

Veure Kurds і Tahir Elçi

Takfirisme

El takfirisme (de l'àrab ) és una doctrina religiosa extremista, segons la qual un fidel musulmà pot acusar a un altre fidel musulmà de cometre el delicte d'apostasia contra l'islam. La paraula takfir, és un mot derivat de la paraula kàfir (infidel).

Veure Kurds і Takfirisme

Talal Derki

Talal Derki (Damasc, 24 de juliol de 1977) és un director de cinema documental, productor i guionista sirià d'ascendència kurda.

Veure Kurds і Talal Derki

Taqiyya

alim d'este rreyno hablando de nuestro encerramiento: “Yo bien conozco que somos en una época de grande espanto, mas no por eso dexara Allah de darnos cautoriçada.

Veure Kurds і Taqiyya

Teatre d'operacions de Mesopotàmia

La campanya de Mesopotàmia va ser una campanya del teatre d'operacions de l’Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial lluitada entre els Aliats (representats per l'Imperi Britànic; tropes de la Gran Bretanya, Austràlia, i la gran majoria de l'Índia Britànica), contra les Potències Centrals (principalment l'Imperi Otomà).

Veure Kurds і Teatre d'operacions de Mesopotàmia

Teheran

Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Veure Kurds і Teheran

Tell Abyad

Tell Abyad (literalment ‘Turó Blanc’) és una ciutat i nàhiya de Síria.

Veure Kurds і Tell Abyad

Teresa Toda

Teresa Toda (Porto Alegre, Brasil, 24 de juny de 1950) és una periodista basca.

Veure Kurds і Teresa Toda

Theo van Boven

Theodoor Cornelis van Boven, més conegut com a Theo van Boven, (Voorburg, 26 de maig de 1934) és un jurista i professor universitari neerlandès.

Veure Kurds і Theo van Boven

Tur Abdin

Antiga església a Midyat Tur Abdin és una regió muntanyosa del sud-est de Turquia, formada per la meitat oriental de la província de Mardin, i la província de Şırnak, a l'oest del Tigris, a la frontera amb Síria.

Veure Kurds і Tur Abdin

Turcs de les muntanyes

Turcs de les muntanyes (turc Dağ Türkleri) és un etnofaulisme per als kurds a Turquia.

Veure Kurds і Turcs de les muntanyes

Turgut Özal

Turgut Özal (pronunciació AFI tuɾˈɡut øˈzaɫ; 13 d'octubre, 1927 17 d'abril de 1993) fou Primer Ministre de Turquia (1983-1989) i President de Turquia (1989-1993).

Veure Kurds і Turgut Özal

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Kurds і Turquia

Unitats de Protecció Civil

Les Unitats de Protecció Civil (YPS), també coneguda com a Unitats de Defensa Civil, és un grup armat majoritàriament kurd i principal força armada al Kurdistan turc.

Veure Kurds і Unitats de Protecció Civil

Unitats de Protecció de les Dones

Miliciana amb l'uniforme estàndard Milicianes amb la bandera al fons Les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ, pronunciat Yuh-Pah-Juh) és una organització militar kurda que va ser establerta en l'any 2012 com una brigada militar femenina per a la protecció de les persones.

Veure Kurds і Unitats de Protecció de les Dones

Vladímir Minorski

Vladímir Fiódorovitx Minorski, habitualment transcrit com a Minorsky (Владимир Фёдорович Минорский; 17 de febrer de 1877 - 25 de març de 1966) fou un orientalista rus, conegut especialment per les seves contribucions a l'estudi de les històries kurda (com un dels més destacats kurdologistes del seu temps) i iraniana, així com de la seva geografia, literatura i cultura.

Veure Kurds і Vladímir Minorski

Wasfi al-Tall

Wasfi al-Tall, conegut sovint com a Wasfi Tel (1919, Arapkir - 28 de novembre de 1971) fou un polític de Jordània, primer ministre del país tres vegades, assassinat el 1971 per l'organització palestina Setembre Negre al Caire.

Veure Kurds і Wasfi al-Tall

Wiam Simav Bedirxan

Wiam Simav Bedirxan (nascuda a Homs) és una directora de cinema, de fotografia i guionista siriana d'ètnia kurda, que va co-dirigir la pel·lícula de 2014 Ma'a al-Fidda ("Aigua d'argent. Autoretrat de Síria"), amb el director de cinema exiliat Usama Muhammad.

Veure Kurds і Wiam Simav Bedirxan

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Veure Kurds і Winston Churchill

Xaddàdides

Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.

Veure Kurds і Xaddàdides

Yaşar Kemal

Yaşar Kemal, (pronunciat Iaixar Kemal) pseudònim de Kemal Sadık Gökçeli (Hemite, 6 d'octubre de 1923 – Istanbul, 28 de febrer de 2015) fou un escriptor turc, i un dels escriptors més reconeguts internacionalment de la literatura turca.

Veure Kurds і Yaşar Kemal

Yarsanisme

Tres membres de la fe yarsani o kakaki enfront d'un quadre amb el símbol de la fe a Sulaymaniyya, al Kurdistan, maig de 2007 El yarsanisme (‘Poble de la Veritat’) és una religió provinent d'una secta mística medieval eminentment kurda que hauria estat fundada vers el o XV a Hawraman per Sultan Sehak (Sàyyid Ishaq).

Veure Kurds і Yarsanisme

Yashmina Shawki

Yashmina Shawki, nascuda a Vigo el 1967, és una historiadora, periodista, conferenciant i escriptora gallega especialitzada en l'Pròxim Orient i, en concret, en ell poble kurd.

Veure Kurds і Yashmina Shawki

Yazdanisme

El yazdanisme (derivat del mot irànic yazdān, ‘divinitat’, ‘adoració’) és un terme introduït per Mehrdad Izady per a definir les religions preislàmiques dels kurds.

Veure Kurds і Yazdanisme

Yılmaz Güney

Yılmaz Güney (nascut Yılmaz Pütün, en el poble de Yenice, Adana l'1 d'abril de 1937 - París, 9 de setembre de 1984) va ser un actor, guionista, i director de cinema turc.

Veure Kurds і Yılmaz Güney

Yeşim Ustaoğlu

és una guionista i directora de cinema turca.

Veure Kurds і Yeşim Ustaoğlu

Yol

Yol és una pel·lícula turca dirigida per Şerif Gören, amb guió en turc de Yılmaz Güney, estrenada el 1981.

Veure Kurds і Yol

Zagros

La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.

Veure Kurds і Zagros

Zakhar Kalaixov

Zakhari Kniazevitx Kalaixov (en rus: Заха́рий Кня́зевич Калашо́в), conegut també amb el sobrenom de Shakro Molodoy o Young Shakro (Шакро Молодой), és un dels caps de les màfies post-soviètiques.

Veure Kurds і Zakhar Kalaixov

Zana Allée

Zana Allée (nascut l'1 de març de 1994) és un futbolista professional francès d'origen kurd iraquià que juga com a migcampista pel Stade Briochin.

Veure Kurds і Zana Allée

Zazaqui

El zazaqui (en zazaqui: zazaki), també anomenat zazaki, kirmanjki, kirdki i dimli és una llengua indoeuropea parlada pels zazes, a l'Anatòlia oriental (Turquia).

Veure Kurds і Zazaqui

Zübeyir Aydar

Zübeyir Aydar (Siirt, 1961) és un polític kurd i president del Kongra-Gel (Congrés Popular del Kurdistan), el qual és el parlament del Koma Civakên Kurdistan (KCK), i es converteix de facto en el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Veure Kurds і Zübeyir Aydar

Zbigniew Herbert

Zbigniew Bolesław Ryszard Herbert, conegut habitualment com a Zbigniew Herbert AFI,, (29 d'octubre de 1924 a Lviv - 28 de juliol de 1998 a Varsòvia) – fou un poeta, assagista i dramaturg polonès, creador del famós cicle poètic "Senyor Cogito", autor d'obres per a radioteatre; condecorat pòstumament amb l'Orde de l'Àliga Blanca.

Veure Kurds і Zbigniew Herbert

Zeinab Jalalian

Zeinab Jalalian - زينب جلاليان - (Maku, 1982) és una dona iraniana d'ètnia kurda.

Veure Kurds і Zeinab Jalalian

Zeynep Kınacı

Zeynep Kınacı, també coneguda pel nom de guerra «Zîlan», (província de Malatya, Kurdistan del Nord, 10 d'agost de 1972 – Tunceli, 30 de juny de 1996) va ser una activista política kurda, militant del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) coneguda per haver estat el primer atac suïcida de l'organització.

Veure Kurds і Zeynep Kınacı

Zhiar Ali

Zhiar Ali (en kurd) (Sulaimaniya) és un activista kurd que advoca pels drets dels animals i també pels drets del col·lectiu LGBT.

Veure Kurds і Zhiar Ali

Ziryab

Abu-l-Hàssan Alí ibn Nafi, anomenat Ziryab (Mossul, 789 - Còrdova, 857) va ser un erudit, poeta i músic kurd o persa instal·lat a l'Àndalus, on va ajudar a fundar la música araboandalusina amb el primer conservatori europeu.

Veure Kurds і Ziryab

.krd

.krd és el domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en anglès) d'internet per a la llengua i cultura kurdes, inicialment desenvolupat per a la regió kurda de l'Iraq.

Veure Kurds і .krd

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Veure Kurds і 16 de setembre

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Veure Kurds і 1984

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Veure Kurds і 1988

2020

L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.

Veure Kurds і 2020

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Kurds і 3 de maig

També conegut com Kurdes, Partit d'Alliberament Kurd de Síria, Partit de la Llibertat Kurda de Síria.

, Banderes del Kurdistan, Barkyaruq, Batalla d'Ardahan, Batalla de Bitlis, Batalla de Kirkuk de 2017, Batalla de Shaiba, Batum, Bayram Tutumlu, Bülent Ecevit, Behrouz Boochani, Berbû, Bet tanura, Bisaran, Bogdan Kobúlov, Bohtan, Boriss Cilevičs, Botànica, Bozanê, Brigades Revolucionàries d'al-Raqqa, Buit, Buwàyhides, Campanya de Pèrsia, Campanya del Caucas, Can Dündar, Cantó d'Afrin, Cantó de Cizîrê, Caroline Fourest, Catifa turca, Cavalls en la Primera Guerra Mundial, Cemil Bayık, Centre Cultural Kurd Ahmet Kaya, Christiane Amanpour, Clarisse Hahn, Clientelisme al Kurdistan, Colònia (Alemanya), Conflicte turco-kurd, Congrés Democràtic dels Pobles, Consell Militar de Manbij, Corrents de l'islam, Cultura de l'Iran, DAD, Dansa persa, Deniz Poyraz, Deportacions de pobles a la Unió Soviètica, Deq (tatuatge), Desaparició de Santiago Maldonado, Desaparició forçada, Dilek Öcalan, Dinastia aiúbida, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Dinastia safàvida, Districte d'Ağcabədi, Districte d'Ağdaş, Districte de Kəlbəcər, Djabal Hamrin, Dones a Síria, Drets humans a l'Iran, Drets humans a Turquia, Drets lingüístics, DTK, Ebru Timtik, El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus, Eleccions legislatives iraquianes de 2018, Eleccions parlamentàries armènies de 1919, Emine Kara, Emirat de Manazkert, Eren Keskin, Estat d'Alep, Estat Islàmic, Estat nació, Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà, Exèrcit dels Revolucionaris (Síria), Exèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan, Exèrcit Roig, Ezgi Mola, Feleknas Uca, Ferhad Merdê, Ferhat Encü, Ferhat Tunç, Fidan Doğan, Forces Armades de Turquia, Forces Armades del Líban, Forces dels Valents (Síria), Forces Democràtiques Sirianes, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Frontera entre l'Iran i l'Iraq, Frontera entre Síria i l'Iraq, Fuad Hussein, Fuad Masum, Gani Mirzo, Gaziosmanpaşa, Gülnaz Karataş, Genocidi armeni, Genocidi assiri, Govern Nacional de l'Azerbaidjan, Governació d'Al-Hasakah, Grups armats de la Guerra Civil siriana, Guerra Civil siriana, Guerra contra el terrorisme, Gurguèn I d'Aghuània, Guzana, Hadeel Kouki, Haji Ahmadi, Halabja, Hapsa Xan, Helin Bölek, Helly Luv, Henry Kissinger, Hereketa Îslamiya Kurdistanê, Herne Pêş, Hevrin Khalaf, Història d'Artsakh, Història d'Isfahan, Història de l'antic Israel, Història de l'Iraq, Història de Turquia, Història dels Estats Units (1991-present), Història dels kurds, Hombres, razas y costumbres, Hozan Canê, Hurrites, Husni al-Za'im, Iazidis, Iazidisme, Ibn Taymiyya, Ibrahim Hananu, Ida Pfeiffer, Idris Barzani, Ilam, Imperi Anuixtigínida, Intervenció militar contra l'Estat Islàmic, Invasió de l'Iraq de 2003, Invasió turca de Rojava, Iraq, Iraq (província del Califat), Irànics, Isaac Tutumlu, Jabal Sinjar, Jalal Talabani, Jineologia, Joan Pau II, Joe Biden, Jordània, Jornades Internacionals de Corti, Jwan Yosef, Kanat d'Erevan, Kara Yazidji, Karzan Kader, Katharine Gun, Kazakhstan, Kazım Öz, Kızıltepe, Kemalisme, Kermanxah, Khàlid ibn Bàrmak, Khoyboun, Kirkuk, Kitêba Jilwe, Kobani, Komitas, Krak dels Cavallers, Kurd, Kurdistan, Kurdistan del Nord, Kurdistan Iraquià, Kurdistan Oriental, Lakk, Líban, Leila Mustafa, Leyla Şaylemez, Leyla İmret, Leyla Güven, Leyla Zana, Lisa Çalan, Llac Urmia, Llista de personatges bíblics, Llops Grisos, Lluciferisme, Lluita Anarquista (Síria), Luri (llengua), Mahmud Barzanji, Mahmudi, Mahsà Aminí, Mamasani, Mandat francès per Síria i el Líban, Massacre de Dersim, Massacre de Karantina, Massacre de Sinjar, Massacre de Zilan, Masud Barzani, Max Zirngast, Mazlum Doğan, Medes, Mehdi Bahman, Mehmet Tarhan, Melayê Cizîrî, Mesquita Ibn Ruschd-Goethe, Minoria nacional, Mirdasi, Missak Manouchian, Mitanni, Mitra Jashni, Mizgin Ay, Mossul, Mosul (Dan Gabriel), Moviment pel Canvi, Moviment per una Societat Democràtica, Muhammad Salih Mustafa, Mukri, Murat Karayılan, Musri, Mustafa Karasu, Nacionalisme iraquià, Nagat El-Sagheera, Naxçıvan, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Nûdem Durak, Nechervan Idris Barzani, Nedim Türfent, Nesrin Abdul·là, Newroz al Kurdistan, Nigar Marf, Nisibis, Numàyrides, Nur Tatar, Nuri al-Maliki, Ocupació turca del nord de Síria, Ofensiva de Bergmann, Ofensiva de Raqqa (2016-2017), Ofensiva est a al-Hasakah, Ofensiva oest a al-Hasakah, Ofensiva sobre al-Hawl, Ofensiva sobre Manbij, Oramar, Organització de les Nacions Unides, Organització de Lluita del Kurdistan Iranià, Orient Mitjà, Orontes (poble), Paó blau, Partició de l'Imperi Otomà, Partit Comunista de l'Iran, Partit de la Democràcia del Poble, Partit de la Democràcia Participativa, Partit dels Treballadors del Kurdistan, Partit Democràtic del Kurdistan Iranià, Partit Democràtic del Kurdistan/Nord, Partit Democràtic Kurd-Líban, Partit per una Vida Lliure al Kurdistan, Partit Popular Laborista, Partit Unit Kurd de Síria, Partits polítics del Kurdistan, Parvaneh Masumi, Paul Wolfowitz, Pîremêrd, Peixmerga, Pendro, Persecució dels cristians, Pervin Buldan, Piranxahr, Portada/efemèride novembre 16, Portada/efemèride setembre 16, Premi Internacional Alfonso Comín, Presa de Damasc (1918), Primera Croada, Primera guerra iraquiano-kurda, Principat de Kalhur, Principat de Shirawan, Província d'Ağrı, Província d'Adıyaman, Província d'Aksaray, Província d'Êlih, Província de Şanlıurfa, Província de Bitlis, Província de Düzce, Província de Fars, Província de Gaziantep, Província de Hakkâri, Província de Siirt, Província de Tsolakert, Qamixli, Qasem Soleimani, Qazi Muhammad, Qāsim Amīn, Rabí, Raion d'Ust-Labinsk, Ras al-Ayn, Rawandiz, Rawwàdides, Referèndum sobre la independència del Kurdistan iraquià de 2017, Regió de l'Eufrates, República d'Artsakh, República de l'Iraq (1958-1968), República Democràtica d'Armènia, Resolució 598 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Resolució 688 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Revolució islàmica, Rojda Felat, Sakîne Cansiz, Saladí, Salih Muslim, Salt Bae, Sanandaj, Sanjaq de Zor, Sarrin, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sürü, Sebahat Tuncel, Segona Batalla de Sarrin, Selahattin Demirtaş, Selma Irmak, Senjawi, Setge de Van, Sevim Dağdelen, Seyran Ateş, Shanidar, Shifa Gardi, Shivan Qaderi, Siirt, Sinjar, Sinjar (pel·lícula de 2022), Sirians, Siverek, Soran, Suhaylah Abd-Jaafar, Sulaimaniya, Sulayman I de Pèrsia, Sulduz (comtat), Sultangazi, Sutoro, Tahir Elçi, Takfirisme, Talal Derki, Taqiyya, Teatre d'operacions de Mesopotàmia, Teheran, Tell Abyad, Teresa Toda, Theo van Boven, Tur Abdin, Turcs de les muntanyes, Turgut Özal, Turquia, Unitats de Protecció Civil, Unitats de Protecció de les Dones, Vladímir Minorski, Wasfi al-Tall, Wiam Simav Bedirxan, Winston Churchill, Xaddàdides, Yaşar Kemal, Yarsanisme, Yashmina Shawki, Yazdanisme, Yılmaz Güney, Yeşim Ustaoğlu, Yol, Zagros, Zakhar Kalaixov, Zana Allée, Zazaqui, Zübeyir Aydar, Zbigniew Herbert, Zeinab Jalalian, Zeynep Kınacı, Zhiar Ali, Ziryab, .krd, 16 de setembre, 1984, 1988, 2020, 3 de maig.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat