Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Kurds

Índex Kurds

El territori del Kurdistan el 2007. Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.

239 les relacions: Abu-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, Afrin, Ahmed Barzani, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hasakah, Al-Mudhàffar Sulayman, Al-Qàssim ibn Issa, Alt Karabagh, Altın Köprü, Ammarlu, Anahide Ter Minassia, ANF, Ansar al-Islam, Apàtrida, Armènia, Armènia bagràtida, Armènia Otomana, Armènia russa, Asayish (Rojava), Atabegs de Luristan, Atac químic a Halabja, Atemptat d'Ankara del 17 de febrer del 2016, Şeqaqî, Azerbaidjan Oest, Àrabs, Başkale, Bahoz Erdal, Banderes del Kurdistan, Barkyaruk, Batalla d'Ardahan, Batalla de Bitlis, Batalla de Kirkuk de 2017, Batalla de Shaiba, Bülent Ecevit, Bet tanura, Bogdan Kobúlov, Bohtan, Botànica, Brigades Revolucionàries d'al-Raqqa, Buit, Buwàyhides, Cantó d'Afrin, Cantó de Cizîrê, Cantó de Kobanî, Catifa turca, Cemil Bayık, Clientelisme al Kurdistan, Conflicte de Rojava, Conflicte turcokurd, Consell Militar de Manbij, ..., Corrents de l'islam, DAD, Desaparició de Santiago Maldonado, Desaparició forçada, Dinastia aiúbida, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Djaf, Drets humans a l'Iran, Drets humans a Turquia, El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus, Eleccions parlamentàries iraquianes de 2018, Emirat de Manazkert, Estat d'Alep, Estat Islàmic, Estats vassalls i tributaris de l'Imperi otomà, Exèrcit dels Revolucionaris (Síria), Exèrcit Roig, Feleknas Uca, Forces Armades de Turquia, Forces Armades del Líban, Forces dels Valents (Síria), Forces Democràtiques Sirianes, Frontera entre l'Iran i l'Iraq, Frontera entre Síria i l'Iraq, Fuad Masum, Gaziosmanpaşa, Govern Nacional de l'Azerbaidjan, Governació d'Al-Hasakah, Grups armats de la Guerra Civil siriana, Guerra Civil siriana, Gurgen I d'Aghuània, Guzana, Haji Ahmadi, Helly Luv, Hereketa Îslamiya Kurdistanê, Història d'Artsakh, Història de l'antic Israel, Història de l'Iraq, Història de Turquia, Història dels Estats Units (1991-present), Història dels kurds, Hombres, razas y costumbres, Hurrites, Husni al-Za'im, Iazidisme, Ibrahim Hananu, Ilam, Intervenció militar contra l'Estat Islàmic, Invasió de l'Iraq de 2003, Iraq, Iraq (província del Califat), Irànics, Isaac Tutumlu, Jabal Sinjar, Jalal Talabani, Joan Pau II, Jordània, Jwan Yosef, Kara Yazidji, Kasim ibn Isa, Kızıltepe, Kemalisme, Kermanxah, Khanat d'Erevan, Khàlid ibn Bàrmak, Khoyboun, Kirkuk, Kitêba Jilwe, Kobani, Komitas, Krak dels Cavallers, Kurd, Kurdistan, Kurdistan Iraquià, Lakk, Líban, Leyla Şaylemez, Leyla Zana, Llista de partits polítics de Turquia, Luri (llengua), Mahmud Barzanji, Mahmudi, Mamasani, Mandat francès per Síria i el Líban, Masud Barzani, Mazlum Doğan, Medes, Mirdasi, Mossul, Moviment per una Societat Democràtica, Muhammad Salih Mustafa, Murat Karayılan, Mustafa Karasu, Naxçıvan, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Nechervan Idris Barzani, Nur Tatar, Nuri Al Maliki, Oblast de Kars, Ofensiva de Bergmann, Ofensiva de Raqqa (2016-2017), Ofensiva est a al-Hasakah, Ofensiva oest a al-Hasakah, Ofensiva sobre al-Hawl, Ofensiva sobre Manbij, Oramar, Organització de les Nacions Unides, Orient Mitjà, Paó blau, Partició de l'Imperi Otomà, Partit Comunista de l'Iran, Partit de la Democràcia del Poble, Partit de la Democràcia Participativa, Partit de la Unió Democràtica (Síria), Partit dels Treballadors del Kurdistan, Partit Democràtic Kurd-Líban, Paul Wolfowitz, Peixmerga, Persecució dels cristians, Piranxahr, Premi Internacional Alfonso Comín, Primera Croada, Principat de Shirawan, Província d'Ağrı, Província d'Adıyaman, Província d'Aksaray, Província d'Iğdır, Província de Şanlıurfa, Província de Batman, Província de Düzce, Província de Fars, Província de Gaziantep, Província de Hakkâri, Província de Siirt, Qamixli, Rawwàdides, Referèndum sobre la independència del Kurdistan iraquià de 2017, República d'Artsakh, República de l'Iraq (1958-1968), República Democràtica d'Armènia, Resolució 2336 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Resolució 598 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Resolució 688 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Revolució islàmica, Rojava, Rojda Felat, Saladí, Salih Muslim, Sanandaj, Sanjaq de Zor, Sarrin, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Segona Batalla de Sarrin, Senjawi, Setge de Van, Siirt, Sinjar, Siverek, Sulayman I de Pèrsia, Sulaymaniyya, Sulduz (comtat), Sultangazi, Sutoro, Tahir Elçi, Takfirisme, Taqiyya, Teheran, Tell Abyad, Tur Abdin, Turcs de les muntanyes, Turgut Özal, Turquia, Unitats de Protecció de les Dones, Vladímir Minorski, Wasfi al-Tall, Winston Churchill, Yaşar Kemal, Yarsanisme, Yazdanisme, Yol, Zana Allée, Zaro Agà, Zazaqui, Zübeyir Aydar, Zeinab Jalalian, .krd, 16 de novembre, 1984, 1988. Ampliar l'índex (189 més) »

Abu-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan

Abu-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan (en àrab Abū l-Hayjāʾ ʿAbd Allāh b. Ḥamdān) fou el primer governador hamdànida de Mossul.

Nou!!: Kurds і Abu-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan · Veure més »

Afrin

Afrin (en àrab عفرين, ʿAfrīn; en kurd Efrîn, literalment "creació fructífera" o "creació beneïda") és una ciutat de la governació d'Alep a Síria.

Nou!!: Kurds і Afrin · Veure més »

Ahmed Barzani

El xeic Ahmed Barzani —en kurd ئه‌حمه‌د موحه‌ممه‌د بارزانی—, de malnom Khudan —en kurd خودان—, fou el cap de la tribu kurda dels barzanis al Kurdistan.

Nou!!: Kurds і Ahmed Barzani · Veure més »

Al-Hajjaj ibn Yússuf

Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf —en àrab أبو محمد الحجاج بن يوسف بن الحكم بن عقيل الثقفي, Abū Muḥammad al-Ḥajjāj ibn Yūsuf ibn al-Ḥakam ibn ʿAqīl aṯ-Ṯaqafī o أبو محمد الحجاج بن يوسف بن أبي عقيل بن الحكم الثقفي, Abū Muḥammad al-Ḥajjāj ibn Yūsuf ibn Abī ʿAqīl ibn al-Ḥakam aṯ-Ṯaqafī— (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.

Nou!!: Kurds і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »

Al-Hasakah

Al-Hasakah (en àrab:الحسكة transliterat: Al Ḥasaka) és la capital de la Governació d'Al-Hasakah i es troba en la cantonada nord-est de Síria.

Nou!!: Kurds і Al-Hasakah · Veure més »

Al-Mudhàffar Sulayman

Al-Màlik al-Mudhàffar Sulayman ibn Taqí-d-Din ibn Xahanxah ibn Ayyub as-Sufí —en àrab المظفر تقي الدين عمر— (mort el 1191) fou un príncep aiubita, fill d'al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar, emir del Iemen del 1214 al 1215 i d'Hamat del 1229 al 1244.

Nou!!: Kurds і Al-Mudhàffar Sulayman · Veure més »

Al-Qàssim ibn Issa

Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa ibn Idrís ibn Màqil al-Ijlí, més conegut simplement com al-Qàssim ibn Issa —en àrab أبو دُلف القاسم بن عيسى بن إدريس بن معقل العجلي, Abū Ḏulaf al-Qāsim b. ʿIsà b. Idrīs b. Maʿqil al-ʿIjlī— fou un militar i poeta àrab, membre d'una família amb llaços amb els abbàssides, adscrita a la tribu àrab dels Ijl de la regió d'Al-Hira.

Nou!!: Kurds і Al-Qàssim ibn Issa · Veure més »

Alt Karabagh

LAlt Karabagh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, de població armènia, actualment en rebel·lió.

Nou!!: Kurds і Alt Karabagh · Veure més »

Altın Köprü

Altın Köprü («Pont Daurat») fou el nom turc d'una vila d'Iraq a una petita illa del riu Petit Zab, anomenat Altın Su pels turcs, i modernament estesa a les dues ribes del riu.

Nou!!: Kurds і Altın Köprü · Veure més »

Ammarlu

Els Ammarlu són una tribu kurda del Gilan i Khurasan, derivats de 40000 famílies establertes al final del segle XVI i començament del segle XVII per Abbas I el Gran a aquestes regions per servir de fre als uzbeks.

Nou!!: Kurds і Ammarlu · Veure més »

Anahide Ter Minassia

Anahide Ter Minassian (en armeni, Անահիտ Տեր-Մինասյան), nascuda l'any 1933, és una historiadora francesa d'origen armeni.

Nou!!: Kurds і Anahide Ter Minassia · Veure més »

ANF

* Ateliers du Nord de la France, empresa constructora ferroviària de França.

Nou!!: Kurds і ANF · Veure més »

Ansar al-Islam

Biyara, prop de la frontera amb Iran, centre principal d'Ansar al-Islam Els Defensors de l'Islam o Partisans de l'Islam (en àrab: أنصار الإسلام, Ansar al-Islam) és un grup sunnita kurd islamista proper al wahhabisme.

Nou!!: Kurds і Ansar al-Islam · Veure més »

Apàtrida

Apàtrida és aquella persona que no té pàtria.

Nou!!: Kurds і Apàtrida · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Kurds і Armènia · Veure més »

Armènia bagràtida

El regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida fou un estat independent establert per Aixot I el gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat Omeia i l'abbàssida.

Nou!!: Kurds і Armènia bagràtida · Veure més »

Armènia Otomana

La distribució dels Armenis a principis del segle XVII, unes dècades després de la seva conquesta pels otomans, dins de les fronteres actuals de Turquia:State Committee of the Real Estate Cadastre of the Republic of Armenia (2007). Significativa presència armènia (major com més vermell) Armènia Otomana (també dita occidental, en armeni occidental: Արեւմտեան Հայաստան, Arevmdian Hayasdan) és un terme utilitzat per referir-se a les parts orientals de Turquia (antic Imperi Otomà) que van formar part de la històrica pàtria dels armenis.

Nou!!: Kurds і Armènia Otomana · Veure més »

Armènia russa

L Armènia russa (en armeni: Ռուսական Հայաստան) és el període de la història d'Armènia en què aquest territori va estar sota el domini rus.

Nou!!: Kurds і Armènia russa · Veure més »

Asayish (Rojava)

Les Asayîş o forces de seguretat kurdes (àrab: الأسايش, Kurds per la seguretat) és la policia local dels cantons autònoms dins de la Federació del nord de Síria - Rojava.

Nou!!: Kurds і Asayish (Rojava) · Veure més »

Atabegs de Luristan

Els atabegs de Luristan foren unes dinasties que van governar el Luristan als segles XII a XV/XVI.

Nou!!: Kurds і Atabegs de Luristan · Veure més »

Atac químic a Halabja

L'atac químic a Halabja (en kurd: Kîmyabarana Helebce کیمیابارانی ھەڵەبجە), també conegut com la Massacre de Halabja o Divendres Sagnant, va ser una massacre contra el poble kurd el 16 de març de 1988, els darrers dies de la guerra Iran-Iraq, a la ciutat kurda de Halabja, a l'Iraq.

Nou!!: Kurds і Atac químic a Halabja · Veure més »

Atemptat d'Ankara del 17 de febrer del 2016

Latemptat a Ankara fou un doble atemptat amb bomba perpetrat pel grup Falcons de la Llibertat del Kurdistan que va tenir lloc el 17 de febrer del 2016 a Kızılay, Ankara, centre-vila de la capital de Turquia, on van morir-hi 30 persones i va causar 60 ferits.

Nou!!: Kurds і Atemptat d'Ankara del 17 de febrer del 2016 · Veure més »

Şeqaqî

Şeqaqî (pot aparèixer també com a Shaqaqi, Shakaki o Shikaghi) és una important tribu kurda en gran part turquificada, de l'Azerbaidjan iranià.

Nou!!: Kurds і Şeqaqî · Veure més »

Azerbaidjan Oest

La Província d'Azerbaijan Occidental (استان آذربایجان غربی, Ostān-e Āzarbāijān-e Gharbī;:غربی آذربایجان اوستانی, "Qərbi Azərbaycan Ostanı"; پارێزگای ئازەربایجانی ڕۆژاوا) és una de les 31 províncies de l'Iran.

Nou!!: Kurds і Azerbaidjan Oest · Veure més »

Àrabs

Els àrabs (en àrab: عربي; transliteració: ʻarabī) són un poble semita originari d'Aràbia.

Nou!!: Kurds і Àrabs · Veure més »

Başkale

Başkale (Elbak en kurd), antigament Adamakert en armeni, és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.

Nou!!: Kurds і Başkale · Veure més »

Bahoz Erdal

Bahoz Erdal, nascut Fahman Husain (kurd Fehman Hussein) és un membre i comandant del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Nou!!: Kurds і Bahoz Erdal · Veure més »

Banderes del Kurdistan

Històricament hi ha hagut diverses banderes del Kurdistan (en kurd: Alaya Rengîn).

Nou!!: Kurds і Banderes del Kurdistan · Veure més »

Barkyaruk

Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah —en àrab أبو المظفر ركن الدنيا والدين بركياروق بن جلال الدولة ملك شاه, Abū l-Muẓaffar Rukn ad-Dunya wa-d-Dīn Barkyāruq ibn Jalāl ad-Dawla Mālik Xāh—, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq —sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa «llum constant», «llum ferma»— (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).

Nou!!: Kurds і Barkyaruk · Veure més »

Batalla d'Ardahan

La batalla d'Ardahan (en turc: Ardahan Harekâtı; en rus: Битва при Ардагане), lliurada durant la Primera Guerra Mundial entre el 25 desembre de 1914 fins al 18 de gener de 1915, va ser una operació militar otomana, al comandament del tinent coronel alemany Stange, per capturar la ciutat d'Ardahan i tallar la línia d'abastament russa Sarıkamış-Kars, que donava suport a les seves tropes en la batalla de Sarıkamış.

Nou!!: Kurds і Batalla d'Ardahan · Veure més »

Batalla de Bitlis

La batalla de Bitlis es refereix a una sèrie d'enfrontaments durant l'estiu de 1916 en la ciutat de Bitlis i en menor mesura als voltants de Muş, entre les forces imperials russes i els seus homòlegs otomans, durant la Campanya del Caucas de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Kurds і Batalla de Bitlis · Veure més »

Batalla de Kirkuk de 2017

La Batalla de Kirkuk va començar el 15 d'octubre de 2017, quan l'Exèrcit Iraquià i les Forces de Mobilització Popular (PMU per les sigles en anglès) van iniciar una ofensiva per prendre el control de la Governació de Kirkuk, enclavament amb importants reserves de petroli, en mans del Govern Regional del Kurdistan.

Nou!!: Kurds і Batalla de Kirkuk de 2017 · Veure més »

Batalla de Shaiba

La batalla de Shaiba, lluitada com a part de la Primera Guerra Mundial entre l'Imperi Otomà i les tropes de l'Imperi Britànic, entre el 12 i 14 d'abril de 1915, va ser l'intent otomà per a recuperar la ciutat de Bàssora, conquerida pels britànics cinc mesos abans.

Nou!!: Kurds і Batalla de Shaiba · Veure més »

Bülent Ecevit

Mustafa Bülent Ecevit (pronunciació AFI byˈlent edʒeˈvit), 28 de maig, de 1925, Istanbul - 5 de novembre de 2006 a Ankara) va ser un polític turc, poeta, escriptor i periodista, a més de líder del Partit Republicà del Poble (CHP), posteriorment del Partit Democràtic d'Esquerra (DSP) i quatre cops Primer Ministre de Turquia.

Nou!!: Kurds і Bülent Ecevit · Veure més »

Bet tanura

Bet tanura (en arameu: בית תנורא) o Bar Tanura (en arameu: באר תנורא), era un poble jueu de la regió de Barwari, a la Governació de Dohuk, al nord de l'Iraq.

Nou!!: Kurds і Bet tanura · Veure més »

Bogdan Kobúlov

Bogdan Zakhàrovitx Kobúlov (Богда́н Заха́рович Кобулов) (Tbilisi, 1 de març de 1904 – Moscou, 23 de desembre de 1953) va ser un polític i cap de l'NKVD, la policia secreta soviètica, comissionat de la Seguretat Pública (des del 4 de febrer de 1943) i coronel general des del 9 de juliol de 1945.

Nou!!: Kurds і Bogdan Kobúlov · Veure més »

Bohtan

Principat de Bohtan el 1835 Bohtan també Buhtan, Bokhti, era un principat kurd medieval en l'Imperi Otomà centrat en la ciutat de Jazirah ibn 'Omar (moderna Cizre també coneguda com a Cizîra Botan (Jazira Botan) al sud-est d'Anatòlia. Els Bohtanis eren una branca antiga i prominent dels kurds que es creien descendents de Khàlid ibn al-Walid. El yazidisme va esdevenir la religió oficial de Jazira al.

Nou!!: Kurds і Bohtan · Veure més »

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη ('herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Nou!!: Kurds і Botànica · Veure més »

Brigades Revolucionàries d'al-Raqqa

Les Brigades Revolucionàries d'al-Raqqa —en Àrab لواء ثوار الرقة, Liwāʾ Ṯuwwār ar-Raqqa, «Brigada dels Revolucionaris d'ar-Raqqa»—, també anomenades pel seu nom en àrab transcrit a l'alfabet llatí Liwa Thuwar al-Raqqa, és un grup rebel que ha estat actiu durant la Guerra civil siriana.

Nou!!: Kurds і Brigades Revolucionàries d'al-Raqqa · Veure més »

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Nou!!: Kurds і Buit · Veure més »

Buwàyhides

El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Kurds і Buwàyhides · Veure més »

Cantó d'Afrin

El Cantó d'Afrin (kurd: Kantona Efrînê) era el cantó més a l'oest dels quatre cantons de Rojava.

Nou!!: Kurds і Cantó d'Afrin · Veure més »

Cantó de Cizîrê

El Cantó de Cizîrê, també conegut com Cantó de Jazira, (Kurdish: Kantona Cizîrê, Àrab: مقاطعة الجزيرة, Siríac: ܦܠܩܐ ܕܓܙܪܬܐ Pelqo d'Gozarto) és el cantó més gran dels quatre de la, de facto, regió autònoma kurda de Rojava al nord de Síria.

Nou!!: Kurds і Cantó de Cizîrê · Veure més »

Cantó de Kobanî

Tot i que oficialment forma part de la Governació d'Alep, el cantó de Kobanî va ser declarat autònom el gener de 2014, i des de llavors ha estat administrat pel govern interí del Comité Suprem Kurd.Nationalia.

Nou!!: Kurds і Cantó de Kobanî · Veure més »

Catifa turca

La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.

Nou!!: Kurds і Catifa turca · Veure més »

Cemil Bayık

Cemil Bayik (nascut el 1951 a Hazar, Província d'Elâzığ, Turquia), també conegut com a Cuma, és un dels cinc fundadors del moviment separatista kurd Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que encara estan vius i es troba entre els alts dirigents de l'organització, ja que és un membre de la direcció del consell de 12 homes de la Koma Civaken Kurdistan (KCK), una organització "paraigua" política kurd, de la qual en forma part el PKK i. Jamestown.org.

Nou!!: Kurds і Cemil Bayık · Veure més »

Clientelisme al Kurdistan

El clientelisme a Kurdistan és el clientelisme i patronatge polític que pot existir en algunes tribus de Kurdistan.

Nou!!: Kurds і Clientelisme al Kurdistan · Veure més »

Conflicte de Rojava

El Conflicte de Rojava és un conflicte polític i militar que té lloc al nord de Síria, conegut com Rojava,  principalment contra el govern de Baixar al-Assad, Estat Islàmic i les milícies islamistes rebels.

Nou!!: Kurds і Conflicte de Rojava · Veure més »

Conflicte turcokurd

El conflicte turcokurd és un conflicte militar entre Turquia i els kurds, particularment amb l'organització armada clandestina kurda PKK, considerada terrorista per l'OTAN i la Unió Europea, que va començar el 1984 i persisteix encara.

Nou!!: Kurds і Conflicte turcokurd · Veure més »

Consell Militar de Manbij

El Consell Militar de Manbij (CMM) és una coalició formada per combatents locals de la ciutat de Manbij que van fugir de l’Estat Islàmic i 7 grups afiliats a les Forces Democràtiques de Síria (FDS), format el 2 d'abril 2016 a la presa de Tishrin.

Nou!!: Kurds і Consell Militar de Manbij · Veure més »

Corrents de l'islam

Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.

Nou!!: Kurds і Corrents de l'islam · Veure més »

DAD

DAD (Justícia) coneguda en àrab com al-Munathama al-Kurdiyya lil-Difa an huquq al-Insan wal Hurriyat fi Suriya (Organització Kurda per la Defensa dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals a Síria), és una de les tres organitzacions kurdes de drets humans de Síria.

Nou!!: Kurds і DAD · Veure més »

Desaparició de Santiago Maldonado

La desaparició de Santiago Maldonado, es refereix al cas de la desaparició de Santiago Andrés Maldonado l'1 d'agost de 2017, investigats en les causes 8232/2017 i 8233/2017 de la justícia federal argentina, víctima d'una presumpta desaparició forçada en el marc de la repressió d'una protesta que va incloure corts de ruta, realitzada per la comunitat maputxe Pu Lof en Resistència de Cushamen, situat a la província argentina del Chubut.

Nou!!: Kurds і Desaparició de Santiago Maldonado · Veure més »

Desaparició forçada

Cartells exhibits en Rosario (Argentina) el 2006 en homenatge a detinguts-desapareguts víctimes de la dictadura militar coneguda com Procés de Reorganització Nacional Homenatge pictòric als desapareguts en un antic centre clandestí de detenció ''Club Atlético'' de la ciutat de Buenos Aires.http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/subnotas/1-29841-2007-11-04.html ''Espacio para la Memoria''. Article al periòdic argentí ''Página/12'' del 4 de novembre de 2007 Desaparició forçada o també desaparició involuntària de persones és un tipus de delicte complex que suposa la violació de múltiples drets humans i que, comès en determinades circumstàncies, constitueix també un crim contra la humanitat; les seves víctimes en conegudes com a persones desaparegudes o, també, com a detingudes-desaparegudes.

Nou!!: Kurds і Desaparició forçada · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida va ser una dinastia islàmica d'orígens kurd que va governar Egipte, Síria, Iemen (excepte per les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Kurds і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia marwànida (Diyarbakir)

La dinastia Marwànida o marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.

Nou!!: Kurds і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »

Djaf

Els Djaf (antics Djawani) són una tribu kurda originària de Zagros.

Nou!!: Kurds і Djaf · Veure més »

Drets humans a l'Iran

La Unió Europea i diverses associacions no governamentals de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional i Human Rights Watch, denuncien una situació catastròfica sobre el respecte d'aquests drets a Iran.

Nou!!: Kurds і Drets humans a l'Iran · Veure més »

Drets humans a Turquia

Mural a Turquia representant els drets humans. Els drets que s'hi mencionen el dret al consum, a un ambient net, a obtenir informació, a la vida, a votar, a l'educació, la llibertat de pensament, a la salut, a la igualtat i a l'habeas corpus. Els drets humans a Turquia estan protegits per una varietat de tractats internacionals, que tenen prioritat sobre la legislació nacional d'acord amb l'article 90 de 1982 de la Constitució de Turquia.

Nou!!: Kurds і Drets humans a Turquia · Veure més »

El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus

The Red Book of the Peoples of the Russian Empire (en català El Llibre Roig dels Pobles de l'imperi rus) és un llibre sobre les petites ètnies de l'Imperi Rus, la Unió Soviètica, la Rússia actual i alguns dels estats post-soviètics actuals.

Nou!!: Kurds і El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus · Veure més »

Eleccions parlamentàries iraquianes de 2018

Les eleccions parlamentàries a l'Iraq es celebraran el 12 de maig de 2018.

Nou!!: Kurds і Eleccions parlamentàries iraquianes de 2018 · Veure més »

Emirat de Manazkert

Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.

Nou!!: Kurds і Emirat de Manazkert · Veure més »

Estat d'Alep

L' Estat d'Alep  (1920–1924) —en francès État d'Alep; en àrab دولة حلب, Dawlat Ḥalab— va ser un dels fins a cinc estats establerts per l'Alt Comissionat de Síria i el Líban, el general Henri Gouraud, al mandat francès de Síria que va seguir a la conferència de San Remo i al col·lapse del regne de Síria establert pel rei Faisal I. Altres estats van ser l'Estat de Damasc (1920), l'Estat dels Alawites (1920) i l'Estat de Djebel Drus (1921) i l'Estat del Gran Líban (1920); aquest darrer es va convertir més tard en entitat separada originant el modern Líban.

Nou!!: Kurds і Estat d'Alep · Veure més »

Estat Islàmic

Estat Islàmic —en àrab الدولة الإسلامية, ad-Dawla al-Islāmiyya— o Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) —en àrab الدولة الاسلامية في العراق والشام, ad-Dawla al-Islāmiyya fī l-ʿIrāq wa-x-Xām—, també conegut com a Daeix, Dàïx o Daesh —per la sigla de l'àrab داعش, dā'ix, IPA: ˈdaːʕiʃ—, és un grup armat islamista que opera a Síria i a l'Iraq, on ha autoproclamat la fundació d'un califat, i que té aspiracions territorials sobre tot el 'Llevant àrab' (Líban, Síria, Iraq, Jordània) per a incloure-hi totes les poblacions àrabs que van quedar separades amb el repartiment entre França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Kurds і Estat Islàmic · Veure més »

Estats vassalls i tributaris de l'Imperi otomà

Els estats vassalls otomans foren una sèrie d'estats vassalls o tributaris, en general localitzats a la perifèria de l'Imperi Otomà, que estaven sota sobirania de la Sublim Porta, però sobre els quals no s'exercia el control directe per diverses raons.

Nou!!: Kurds і Estats vassalls i tributaris de l'Imperi otomà · Veure més »

Exèrcit dels Revolucionaris (Síria)

L'Exèrcit dels Revolucionaris —en àrab جيش الثوار, Jayx aṯ-Ṯuwār— o Jaysh al-Thuwar és una unitat de protecció armada aliada a la coalició rebel, que ha participat durant la guerra civil siriana.

Nou!!: Kurds і Exèrcit dels Revolucionaris (Síria) · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Kurds і Exèrcit Roig · Veure més »

Feleknas Uca

Feleknas Uca (Celle, 17 de setembre de 1976) és una política iazidita.

Nou!!: Kurds і Feleknas Uca · Veure més »

Forces Armades de Turquia

LExèrcit turc o les Forces armades turques (en turc:Türk Silahlı Kuvvetleri o abreujadament TSK) són les forces armades de la República de Turquia.

Nou!!: Kurds і Forces Armades de Turquia · Veure més »

Forces Armades del Líban

Les Forces de Defensa del Líban (en àrab: القوات المسلحة اللبنانية Al-Quwwāt al-Musallaḥa a el-Lubnāniyya o en Francès: Forces Armées Libanaises) inclouen la força aèria, la marina i l'exèrcit.

Nou!!: Kurds і Forces Armades del Líban · Veure més »

Forces dels Valents (Síria)

Les Forces dels Valents, popularment conegudes com Forces al-Sanadid —en àrab قوات الصناديد, Quwwāt aṣ-Ṣanādīd— és una milícia formada per la tribu àrab Xàmmar que lluiten contra l'Estat Islàmic a Síria. La tribu es troba a les regions de Til Koçer i Jazaa al cantó de Cizire, a Rojava, i a l'Iraq.

Nou!!: Kurds і Forces dels Valents (Síria) · Veure més »

Forces Democràtiques Sirianes

Les Forces Democràtiques Sirianes —en àrab قوات سوريا الديمقراطية, Quwwāt Sūriyā al-Dīmuqrāṭiyya; en kurd Hêzên Sûriya Demokratîk; en siríac ܚܝ̈ܠܘܬܐ ܕܣܘܪܝܐ ܕܝܡܩܪܛܝܬܐ, Haylawotho d'Suriya Demoqratoyto—, habitualment abreujat com FDS o SDF (per les seves sigles en anglès), són una aliança de milícies kurdes, àrabs, assíries, armènies, turcmanes i circassianes a la guerra civil siriana, que lluiten contra l'Estat Islàmic (EI) i en contra d'altres faccions rebels que cooperen amb el Front Al-Nusra i altres grups jihadistes com Ahrar Al-Sham. Les FDS afirmen estar lluitant per una Síria laica, democràtica i federal. Els seus objectius i el de les operacions militars són part de la Revolució de Rojava on els ciutadans estan gestionant de facto, un govern basat en els principis de democràcia directa i confederalisme democràtic. El 10 de desembre de 2015, després d'una conferència de dos dies, les FDS van crear el seu braç polític, l'anomenat Consell Democràtic de Síria. En el projecte de redacció i actualització de la constitució de 2016, la Rojava, estableix les FDS com la seva força de defensa oficial. Les FDS s'han centrat principalment en combatre l’EI, desplaçant-los amb èxit d'àrees estratègiques importants, com al-Shaddadi, Al-Hawl, Sarrin i Manbij. Al voltant del 60% dels membres són kurds, mentre que la resta no ho són. Segons The Economist, les FDS han estat descrites com "la filial de les YPG kurdes".

Nou!!: Kurds і Forces Democràtiques Sirianes · Veure més »

Frontera entre l'Iran i l'Iraq

La frontera entre l'Iran i l'Iraq és la frontera de 1.458 kilòmetres que separa l'Iran de l'Iraq.

Nou!!: Kurds і Frontera entre l'Iran i l'Iraq · Veure més »

Frontera entre Síria i l'Iraq

La frontera entre Síria i l'Iraq és la frontera de 599 kilòmetres a través d'Al-Jazira i el Desert Siri que separa l'oest de l'Iraq de l'est de Síria.

Nou!!: Kurds і Frontera entre Síria i l'Iraq · Veure més »

Fuad Masum

Muhammad Fuad Masum (en àrab: محمد فؤاد معصوم Muḥammad Fūād Ma‘ṣūm; en kurd: فوئاد مەعسووم, nascut el 1938) és el setè i actual president de l'Iraq, en el càrrec des de 2014.

Nou!!: Kurds і Fuad Masum · Veure més »

Gaziosmanpaşa

Gaziosmanpaa (antigament Taşlıtarla) és un gran districte de la província d'Istanbul, Turquia, situat en la part europea del districte.

Nou!!: Kurds і Gaziosmanpaşa · Veure més »

Govern Nacional de l'Azerbaidjan

Un segell sobrecarregat amb el nom de ''Govern Nacional de l'Azerbaidjan''. El Govern Nacional de l'Azerbaidjan o més habitualment Govern Popular de l'Azerbaidjan (APG;, Азербайджанское народное правительство, Azerbajdzhanskoe narodnoe pravitel'stvo) va ser un efímer govern al nord-oest de l'Iran des de novembre de 1945 a novembre de 1946 que controlava l'Azerbaidjan Iranià amb capital a la ciutat de Tabriz.

Nou!!: Kurds і Govern Nacional de l'Azerbaidjan · Veure més »

Governació d'Al-Hasakah

La governació d'Al-Hasakah —en àrab مُحافظة الحسكة, muẖāfaẓat al-Ḥasaka; en kurd حسكة; en arameu ܓܙܪܬܐ— és una governació situada a l'extrem nord-est de Síria, amb capital a la ciutat homònima d'Al-Hasakah.

Nou!!: Kurds і Governació d'Al-Hasakah · Veure més »

Grups armats de la Guerra Civil siriana

Aquesta és una llista de grups armats involucrats en l'actual Guerra Civil siriana.

Nou!!: Kurds і Grups armats de la Guerra Civil siriana · Veure més »

Guerra Civil siriana

La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista que va començar per manifestacions antirègim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011, tres mesos després del començament del clima revolucionari conegut com a Primavera Àrab.

Nou!!: Kurds і Guerra Civil siriana · Veure més »

Gurgen I d'Aghuània

Gurgen I (en armeni; mort l'any 989) o Kivrikê I fou un membre de la família armènia de les Bagràtides, príncep de Taixir (Tachir) el 972, rei de Aghuània des del mateix any o del 980, fins i tot el 982, al 989 i fill d'Aixot III, rei d'Armènia.

Nou!!: Kurds і Gurgen I d'Aghuània · Veure més »

Guzana

Guzana Guzana fou una ciutat aramea, capital del regne de Bit Bahiani.

Nou!!: Kurds і Guzana · Veure més »

Haji Ahmadi

Abdul Rahman Haji Ahmadi habitualment conegut com a Haji Ahmadi és un activista i líder kurd iranià.

Nou!!: Kurds і Haji Ahmadi · Veure més »

Helly Luv

Helan Abdulla (Urmia, Iran, 16 de novembre de 1988), més coneguda pel nom artístic Helly Luv, és una cantant, ballarina, coreògrafa, actriu i model kurda.

Nou!!: Kurds і Helly Luv · Veure més »

Hereketa Îslamiya Kurdistanê

El Hereketa Îslamiya Kurdistanê és un moviment islàmic kurd (sunnita) al sud-est de Turquia.

Nou!!: Kurds і Hereketa Îslamiya Kurdistanê · Veure més »

Història d'Artsakh

La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Kurds і Història d'Artsakh · Veure més »

Història de l'antic Israel

Amarna). Antigues rutes llevantines, c. 1300 a I.C. Israel des de l'espai. La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Nou!!: Kurds і Història de l'antic Israel · Veure més »

Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

Nou!!: Kurds і Història de l'Iraq · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, "terra dels turcs"), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia Oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Kurds і Història de Turquia · Veure més »

Història dels Estats Units (1991-present)

La història dels Estats Units des de 1991 fins al present comença després de la caiguda de la Unió Soviètica, que va marcar el final de la Guerra Freda, i va deixar els EUA sense rival com a superpotència dominant del món.

Nou!!: Kurds і Història dels Estats Units (1991-present) · Veure més »

Història dels kurds

La història dels kurds com grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Nou!!: Kurds і Història dels kurds · Veure més »

Hombres, razas y costumbres

Hombres, razas y costumbres (en català, "Homes, races i costums") fou un àlbum de cromos publicat per l'Editorial Ruiz Romero a Barcelona el 1972, dedicat a la divulgació de nocions d'etnografia i antropologia cultural.

Nou!!: Kurds і Hombres, razas y costumbres · Veure més »

Hurrites

Els hurrites foren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen vers el 2500 aC procedents probablement del Caucas.

Nou!!: Kurds і Hurrites · Veure més »

Husni al-Za'im

Husni al-Za'im —en àrab حسني الزعيم, Ḥusnī az-Zaʿīm— (1897–14 d'agost de 1949) va ser un militar i polític sirià.

Nou!!: Kurds і Husni al-Za'im · Veure més »

Iazidisme

El yazidisme o iazidisme (de yazidita) —en kurd yezidi, êzidî, yazdani; en àrab الإيزيدية o اليزيدية, al-īzīdiyya o al-yazīdiyya; en armeni Եզդիներ, ezdiner; en rus Езиды, ezidy— és un corrent minoritari del yazdanisme; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida).

Nou!!: Kurds і Iazidisme · Veure més »

Ibrahim Hananu

Ibrahim Hananu o Ibrahim Hanano —en àrab إبراهيم هنانو, Ibrāhīm Hanānū— (Kafr Takharim, 1869-Alep, 1935) va ser un funcionari municipal otomà i, posteriorment, el líder d'una revolta contra els francesos al nord de Síria.

Nou!!: Kurds і Ibrahim Hananu · Veure més »

Ilam

Ilam (en kurd: Îlam, ئیلام), ايلام; també romanitzat com Īlām i Elām) és una ciutat d'Iran capital de la província d'Ilam. En el cens de 2006 tenia 155.289 habitants. La serralada de muntanyes Kabir Kuh es troba a l'est de la ciutat. Per l'oest fa frontera amb Iraq. La majoria de la població la formen els kurds i el principal idioma de la ciutat és el kurd. La ciutat es troba a 1.319 m d'altitud i a la latitud 33° 38´ nord i longitud 46° 26´ est. El seu clima és molt contrastat entre l'hivern fred (mitjana de 4,4 °C al gener) i l'estiu molt càlid (mitjana de juliol 28,5 °C).la pluviometria anual és de 644 litres però pràcticament no plou en els mesos de juny a setembre.

Nou!!: Kurds і Ilam · Veure més »

Intervenció militar contra l'Estat Islàmic

La Intervenció Militar contra L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, es refereix al conflicte existent a Iraq i Síria que enfronta a Al-Daix, i a militants sunites lleials a l'antiga dictadura de l'Ex-President Saddam Hussein contra els Exèrcits de Siria, Iraq, el Kurdistan Iraquià, i una Coalició Internacional liderada pels Estats Units, l'Iran, el Regne Unit, França i Turquia i altres països.

Nou!!: Kurds і Intervenció militar contra l'Estat Islàmic · Veure més »

Invasió de l'Iraq de 2003

Un grup de marines dels Estats Units a punt per ocupar un dels palaus de Bagdad el 9 d'abril de 2003. La Invasió de l'Iraq de 2003 (també anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del Golf o Tercera Guerra del Golf) és una guerra entre l'Iraq i una coalició de països liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va suposar l'ocupació d'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalició.

Nou!!: Kurds і Invasió de l'Iraq de 2003 · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Kurds і Iraq · Veure més »

Iraq (província del Califat)

La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.

Nou!!: Kurds і Iraq (província del Califat) · Veure més »

Irànics

Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.

Nou!!: Kurds і Irànics · Veure més »

Isaac Tutumlu

Isaac Tutumlu López (Barcelona, 5 de juliol de 1985) és un pilot d'automobilisme català d'ascendència kurda.

Nou!!: Kurds і Isaac Tutumlu · Veure més »

Jabal Sinjar

El Jabal Sinjar és una regió muntanyosa del nord-oest de l'Iraq que s'estén a l'oest cap a Síria.

Nou!!: Kurds і Jabal Sinjar · Veure més »

Jalal Talabani

Jalal Talabani (en àrab: جلال الطلباني Jalāl al-Talabānī; en kurd: جه‌لال تاڵه بانی Celal Talebanî) (Kelkan, 12 de novembre de 1933 - Berlín, 3 d'octubre de 2017) fou un polític i advocat kurd.

Nou!!: Kurds і Jalal Talabani · Veure més »

Joan Pau II

Sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II) (* Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - † Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou el Papa número 264 de l'Església catòlica.

Nou!!: Kurds і Joan Pau II · Veure més »

Jordània

Jordània (en àrab الأردن, al-Urdun), oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà.

Nou!!: Kurds і Jordània · Veure més »

Jwan Yosef

Jwan Yosef (Síria, 1984) és un pintor suec kurd establert a Londres.

Nou!!: Kurds і Jwan Yosef · Veure més »

Kara Yazidji

Kara Yazidji (vers 1540-1602) fou un cap dels rebels djelalis (o djalalis) a l'Imperi Otomà.

Nou!!: Kurds і Kara Yazidji · Veure més »

Kasim ibn Isa

Al-Qàssim ibn Issa ibn Idris al-Ijlí (? - Bagdad vers 839/842), conegut com a Abu-Dúlaf, fou un general, poeta i músic, i senyor o emir dulàfida de Karadj.

Nou!!: Kurds і Kasim ibn Isa · Veure més »

Kızıltepe

Kızıltepe (Kiziltepe) —antiga Koçhisar, Koç Hisar o Koč Hisar de Mardin, en kurd Qoser, en àrab Tell-Ermen, literalment «Turó dels Armenis»— és una ciutat i districte de la província de Mardin al sud-est de Turquia (i al sud-est de la ciutat de Mardin), a la riba del Zerkan Suyu, afluent del Khabur.

Nou!!: Kurds і Kızıltepe · Veure més »

Kemalisme

Mustafa Kemal Atatürk (1923) La ideologia kemalista o kemalisme, (en turc: Kemalist İdeoloji, Kemalizm, Atatürkçülük, Atatürkçü Düşünce), coneguda també com a les "6 fletxes" (en turc Altı Ok) és el principi que defineix les característiques bàsiques de la República de Turquia sorgida en 1923.

Nou!!: Kurds і Kemalisme · Veure més »

Kermanxah

Kermanxah (persa: کرمانشاه, Kermānshāh, àrab Kirmanxah) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.

Nou!!: Kurds і Kermanxah · Veure més »

Khanat d'Erevan

El Khanat d'Erevan (en persa: آرون) va ser un principat musulmà sota el domini de l'Imperi persa entre 1747 i 1828.

Nou!!: Kurds і Khanat d'Erevan · Veure més »

Khàlid ibn Bàrmak

Khàlid ibn Bàrmak (mort el 781/782) fou el primer barmàquida, fill del darrer sacerdot (barmak) del temple de Nawbahar a Balkh.

Nou!!: Kurds і Khàlid ibn Bàrmak · Veure més »

Khoyboun

El Khoyboun (traduïble per Ésser un mateix, equivalent a "Independència") fou el primer partit polític modern kurd.

Nou!!: Kurds і Khoyboun · Veure més »

Kirkuk

Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades —en kurd Kerkûk o که‌رکووک; en àrab كركوك, Kirkūk; en turc Kerkük; en siríac ܐܪܦܗܐ— és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homónima.

Nou!!: Kurds і Kirkuk · Veure més »

Kitêba Jilwe

El llibre de la Revelació (Kitêba Cilwe en kurd; també transcrit com Kitab Al Jilwah) és un dels dos llibres sobre la religió yazidi escrites a l'estil d'un llibre sagrat en el dialecte Kurmanji de la llengua kurda, l'altre és el Llibre Negre (Mishefa Res en kurd).

Nou!!: Kurds і Kitêba Jilwe · Veure més »

Kobani

Kobani (en kurd: Kobani), també coneguda com a Kobane (en kurd: Kobanê) o Ayn al-Àrab (en àrab عين العرب, ʿAyn al-ʿArab), és una ciutat de Rojava, al Kurdistan.

Nou!!: Kurds і Kobani · Veure més »

Komitas

Soghomon Soghomonian (26 de setembre de 1869 - 22 d'octubre de 1935), més conegut com a Komitas (en armeni: Կոմիտաս) o Komitas Vardapet (Կոմիտաս Վարդապետ), va ser un sacerdot, musicòleg, compositor, arranjador, cantant i director de coral armeni considerat com el fundador de l'escola nacional de música armènia.

Nou!!: Kurds і Komitas · Veure més »

Krak dels Cavallers

El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers —en àrab قلعة الحصن, qalʿat al-Ḥiṣn, literalment «castell de la Fortalesa», actualment, o, històricament, حصن الأكراد, ḥiṣn al-Akrād, literalment «fortalesa dels Kurds»—és un castell que data de l'època de les croades.

Nou!!: Kurds і Krak dels Cavallers · Veure més »

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu, de la branca indoiraniana.

Nou!!: Kurds і Kurd · Veure més »

Kurdistan

El Kurdistan (literalment «terra dels kurds») és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Kurds і Kurdistan · Veure més »

Kurdistan Iraquià

El Kurdistan del Sud (en kurd Başûrê Kurdistanê) o Regió del Kurdistan (en kurd Herêmî Kurdistanî) és un territori autònom kurd sota administració del Govern Regional del Kurdistan i que forma part de la República de l'Iraq.

Nou!!: Kurds і Kurdistan Iraquià · Veure més »

Lakk

Lakk és el grup de tribus kurdes més meridional de l'Iran, sovint escrit com a lak.

Nou!!: Kurds і Lakk · Veure més »

Líban

El Líban (en àrab لبنان, Lubnān) és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Nou!!: Kurds і Líban · Veure més »

Leyla Şaylemez

Leyla Şaylemez o Leyla Söylemez, coneguda pel nom de guerra «Rohanni» (en català: "Espiritual"), (Mersin, 1 de gener de 1989 - París, 9 de gener de 2013) fou una advocada i activista política kurda, membre del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Nou!!: Kurds і Leyla Şaylemez · Veure més »

Leyla Zana

Leyla Zana (Silvan, Turquia 1961) és una política turca d'origen kurd, activista dels drets humans.

Nou!!: Kurds і Leyla Zana · Veure més »

Llista de partits polítics de Turquia

Turquia és una democràcia parlamentària amb un sistema multipartidista.

Nou!!: Kurds і Llista de partits polítics de Turquia · Veure més »

Luri (llengua)

El luri (لۊری en luri) és una llengua irànica parlada pels luris a l'Àsia Occidental.

Nou!!: Kurds і Luri (llengua) · Veure més »

Mahmud Barzanji

El xeic Mahmmud Hafid Barzanji (1878 - 9 d'octubre de 1956) fou el líder d'algunes revoltes kurdes contra el mandat britànic de l'Iraq.

Nou!!: Kurds і Mahmud Barzanji · Veure més »

Mahmudi

Mahmudi fou un estat autònom kurd situat al nord de Hakkâri (ciutat) als afluents del llac Van i d'Arčak.

Nou!!: Kurds і Mahmudi · Veure més »

Mamasani

*Mamasani (o Mamassani) són una tribu kurda barrejats amb lurs, que viu al Fars nord-occidental.

Nou!!: Kurds і Mamasani · Veure més »

Mandat francès per Síria i el Líban

El Mandat francès per Síria i el Líban (1923-1946),, va ser un mandat de la Lliga de Nacions (fundada després de la Primera Guerra Mundial) sobre el dividit Imperi Otomà que va afectar Síria i al Líban.

Nou!!: Kurds і Mandat francès per Síria i el Líban · Veure més »

Masud Barzani

Masud Barzani (kurd: مسعودبارزانی, Mesûd Barzanî) (Mahabad, 16 d'agost de 1946) és un polític kurd, actual president del Govern Regional del Kurdistan i el líder del Partit Democràtic del Kurdistan.

Nou!!: Kurds і Masud Barzani · Veure més »

Mazlum Doğan

Mazlum Doğan (nascut el 1955 a Karakoçan, districte de Mazgirt, província d'Elâzığ; mort el 21 de març del 1982 a Diyarbakır) fou un membre del Comitè Central del Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Nou!!: Kurds і Mazlum Doğan · Veure més »

Medes

El palau d'Apadana, detall de les escales del nord. Baixos-relleus del segle V mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera un arquer persa. Els medes (/miːdz/;; en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien a una zona coneguda amb el nom de Mèdia (nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia que parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells referien com a mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de les tribus d'aris des del final del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neo-Assiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbatana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kizil Irmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants llocs arqueològics (descoberts a l'oest d'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlavenels medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest d'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ectabana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat de Medes més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbatana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en llocs arqueològics perses com Persèpolis, a on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbatana, Rhagae i Aspadana,http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Kurds і Medes · Veure més »

Mirdasi

Els mirdasi, a vegades mirdesi, foren una tribu kurda, els caps de la qual pretenien ser descendents dels abbàssides.

Nou!!: Kurds і Mirdasi · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul (en àrab الموصل, al-Mawsil; en kurd موصل o Mûsil; en siríac ܢܝܢܘܐ, Nînwâ; en turc: Musul) és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Kurds і Mossul · Veure més »

Moviment per una Societat Democràtica

El Moviment per a una Societat Democràtica (en kurd: Tevgera Civaka Demokratîk; abreujat TEV-DEM; en àrab: حركة المجتمع الديمقراطي, en sirià: ܙܘܥܐ ܕܟܢܫܐ ܕܝܡܩܪܐܛܝܐ) és una coalició multiètnica d'esquerres que governa les àrees autònomes confederals del nord de Síria, anomenades Federació Democràtica del Síria del Nord o Rojava.

Nou!!: Kurds і Moviment per una Societat Democràtica · Veure més »

Muhammad Salih Mustafa

Muhammad Salih Mustafa és el president del partit i emir general del Partit Islàmic del Kurdistan (PIK), un grup islamista kurd que lluita per l'establiment d'un estat islàmic al Kurdistan, en el sud-est de Turquia.

Nou!!: Kurds і Muhammad Salih Mustafa · Veure més »

Murat Karayılan

Murat Karayılan (nascut el 1954 a Birecik, Şanlıurfa, Turquia) és el líder en funcions del Partit dels Treballadors del Kurdistan, una organització considerada com a terrorista pels Estats Units, Regne Unit, Austràlia, la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Kurds і Murat Karayılan · Veure més »

Mustafa Karasu

Mustafa Karasu (nascut el 1950 a Gürün, Sivas), també conegut com a Huseyin Ali és el sotscap del Partit dels Treballadors del Kurdistan, un grup rebel kurd que lluita contra el govern turc per l'establiment d'un Kurdistan independent.

Nou!!: Kurds і Mustafa Karasu · Veure més »

Naxçıvan

Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.

Nou!!: Kurds і Naxçıvan · Veure més »

Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.

Nou!!: Kurds і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Nechervan Idris Barzani

Nechervan Idris Barzani (نێچیرڤان به‌رزانی), o en kurd: Nêçîrvan Îdrîs Barzanî) (nascut el 21 de setembre de 1966) és un polític kurd del Kurdistan del Sud. Serví com a primer ministre del govern regional des del març de 2006 fins a l'agost de 2009. És nét del fundador del Partit Democràtic del Kurdistan Mustafà Barzani i nebot del president del Kurdistan, Masud Barzani.

Nou!!: Kurds і Nechervan Idris Barzani · Veure més »

Nur Tatar

Nur Tatar (Van, 16 d'agost de 1992) és una taekwondista turca amb medalla de plata als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 a Londres i medalla de bronze als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 a Rio.

Nou!!: Kurds і Nur Tatar · Veure més »

Nuri Al Maliki

Nuri Al Maliki —en àrab نوري كامل المالكي, Nūrī Kāmil al-Mālikī— és un polític iraquià que va ocupar el càrrec de Primer ministre de l'Iraq entre 2006 i 2014, quan va dimitir.

Nou!!: Kurds і Nuri Al Maliki · Veure més »

Oblast de Kars

LOblast de Kars (rus Карсская область, Karsskaya Oblast) fou una divisió administrativa de Rússia que va existir entre 1878 i 1917 (juridícament més tard).

Nou!!: Kurds і Oblast de Kars · Veure més »

Ofensiva de Bergmann

L'ofensiva de Bergmann (en turc: Bergmann Atağı; en rus: Берхманнский прорыв, en la literatura russa en rus: Кёприкейская операция, «operació Köprüköy») va ser el primer enfrontament de la Campanya del Caucas durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Kurds і Ofensiva de Bergmann · Veure més »

Ofensiva de Raqqa (2016-2017)

Lofensiva de Raqqa, també anomenada Operació Ira de l'Eufrates, va ser una operació militar ofensiva duta a terme per les Forces Democràtiques de Síria (FDS) amb l'objectiu d'alliberar la ciutat de Raqqa i les zones circumdants de la Governació d'Ar-Raqqa, en mans d'Estat Islàmic (EI).

Nou!!: Kurds і Ofensiva de Raqqa (2016-2017) · Veure més »

Ofensiva est a al-Hasakah

Lofensiva est a al-Hasakah va ser una ofensiva a la Governació d'al-Hasakah durant la Guerra civil siriana, encapçalada per les Unitats de Protecció Popular (YPG) kurdes, el Consell Militar Siríac (MFS) i forces àrabs aliades contra l'autoanomenat Estat Islàmic (EI), amb l'objectiu de recuperar les àrees del Cantó de Jazira capturat en gran part per les tropes jihadistes.

Nou!!: Kurds і Ofensiva est a al-Hasakah · Veure més »

Ofensiva oest a al-Hasakah

Lofensiva oest a al-Hasakah, anomenada Operació Comandant Rubar Qamishlo pels kurds, va ser una operació militar al maig de 2015 a la Governació d'Al-Hasakah, durant la Guerra civil siriana, realitzada per les Unitats de Protecció Popular (YPG), milícia kurda, juntament amb les forces aliades contra l'Estat Islàmic (EI).

Nou!!: Kurds і Ofensiva oest a al-Hasakah · Veure més »

Ofensiva sobre al-Hawl

Lofensiva sobre Al-Hawl va ser una ofensiva realitzada per les Forces Democràtiques sirianes (FDS) durant la Guerra civil siriana, per tal de capturar la ciutat estratègica d'Al-Hawl i les zones circumdants en mans l'Estat Islàmic (EI). L'ofensiva es va realitzar en diferents operacions a tres àrees diferents:  Tell Brak, Al-Hawl i les àrees del sud de la ciutat d'Al-Hasakah.

Nou!!: Kurds і Ofensiva sobre al-Hawl · Veure més »

Ofensiva sobre Manbij

Lofensiva sobre Manbij, també coneguda com Operació Comandant i Màrtir Faysal Abu Layla, és una operació militar duta a terme per les Forces Democràtiques de Síria per capturar la ciutat de Manbij en mans de l'Estat Islàmic (EI), així com les altres àrees sota el seu control des d'Al-Bab a Herbel, al nord de la Governació d'Alep.

Nou!!: Kurds і Ofensiva sobre Manbij · Veure més »

Oramar

Oramar o Urmar en kurd, Dağlıca en turc, és una vila de Turquia al sud-est del país, fronterera amb l'Iran, situada al districte (Ilçe) de Yüksekova, província de Hakkâri.

Nou!!: Kurds і Oramar · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Kurds і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Kurds і Orient Mitjà · Veure més »

Paó blau

El paó blau (Pavo cristatus) és un ocell de la família dels fasiànids, ordre dels gal·liformes.

Nou!!: Kurds і Paó blau · Veure més »

Partició de l'Imperi Otomà

La partició de l'Imperi otomà (30 d'octubre de 1918 - Abolició del sultanat otomà 1 de novembre de 1922) fou un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra mundial.

Nou!!: Kurds і Partició de l'Imperi Otomà · Veure més »

Partit Comunista de l'Iran

El Partit Comunista de l'Iran (en persa: حزب کمونیست ایران) és el nom de tres organitzacions sense relació entre elles i existents en moments diferents a l'Iran.

Nou!!: Kurds і Partit Comunista de l'Iran · Veure més »

Partit de la Democràcia del Poble

El Partit de la Democràcia del Poble (HADEP - turc: Halkın Demokrasi Partisi) fou un partit polític kurd de Turquia fundat el maig de 1994 per l'advocat Murat Bozlak.

Nou!!: Kurds і Partit de la Democràcia del Poble · Veure més »

Partit de la Democràcia Participativa

El Katılımcı Demokrasi Partisi, KADEP (en català, Partit de la Democràcia Participativa), és un partit polític nacionalista kurd de Turquia.

Nou!!: Kurds і Partit de la Democràcia Participativa · Veure més »

Partit de la Unió Democràtica (Síria)

El Partit de la Unió Democràtica (kurd: Partiya Yekîtiya Demokrat; àrab: حزب الاتحاد الديمقراطي Ḥizb Al-Ittiḥad Al-Dimuqraṭiy) habitualment conegut com a PYD, és un partit polític kurd de Síria creat el 2003 per nacionalistes kurds i àrabs al nord de Síria.

Nou!!: Kurds і Partit de la Unió Democràtica (Síria) · Veure més »

Partit dels Treballadors del Kurdistan

Manifestació a Londres el 2003 en favor del PKK EL Partit dels Treballadors del Kurdistan (en kurd, Partiya Karkêren Kurdistan, PKK), també conegut com a KADEK i Kongra-Gel, és un grup armat kurd fundat el 1978 i dirigit per Abdullah Öcalan.

Nou!!: Kurds і Partit dels Treballadors del Kurdistan · Veure més »

Partit Democràtic Kurd-Líban

El Partit Democràtic Kurd del Líban —en kurd Parti a Demoqrat a Kurdi e Lubnan; en àrab الحزب الديمقراطي الكردي في لبنان, al-Ḥizb ad-Dīmuqrāṭī al-Kurdī fī-Lubnān— és un partit polític del Líban que defensa els interessos de la comunitat kurda al país, d'uns pocs milers de persones.

Nou!!: Kurds і Partit Democràtic Kurd-Líban · Veure més »

Paul Wolfowitz

Paul Dundes Wolfowitz (nascut el 1943), va ser subsecretari del Ministeri de Defensa dels EUA entre 2001 i 2005, durant el govern de George W. Bush i president del Banc Mundial des de l'1 de juny de 2005 fins a l'1 de juliol de 2007.

Nou!!: Kurds і Paul Wolfowitz · Veure més »

Peixmerga

Peixmerga (peixmergues en plural català, پێشمەرگە en kurd - alfabet perso-àrab, Pêşmerge en kurd - alfabet kurd llatí, Peshmerga en anglès), és el nom donat pels kurds a les seves milícies de combat i als darrers anys als seus soldats regulars.

Nou!!: Kurds і Peixmerga · Veure més »

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Nou!!: Kurds і Persecució dels cristians · Veure més »

Piranxahr

Piranxahr (en persa پیرانشهر, del kurd پیرانشار, Pîranşar, literalment 'la ciutat dels Piran'; en àzeri Piranshehir) és una ciutat kurda de la província de l'Azerbaidjan Occidental, al nord-oest de l'Iran, prop de la frontera amb l'Iraq.

Nou!!: Kurds і Piranxahr · Veure més »

Premi Internacional Alfonso Comín

El Premi Internacional Alfonso Comín és un guardó que concedeix anualment la Fundació Alfonso Comín.

Nou!!: Kurds і Premi Internacional Alfonso Comín · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada va ser una expedició militar promoguda pel Papa Urbà II per alliberar dels musulmans Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador bizantí Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Kurds і Primera Croada · Veure més »

Principat de Shirawan

El principat de Shirawan o Shirwan (sense relació amb el Xirvan del Caucas) fou un petit estat autònom kurd a la riba dreta del Bohtan que va existir dels segles XIV a XIX, al sud de Khizan.

Nou!!: Kurds і Principat de Shirawan · Veure més »

Província d'Ağrı

La província d'Ağrı (armeni: Արարատի) és una província de la part oriental de Turquia, a la frontera amb Iran.

Nou!!: Kurds і Província d'Ağrı · Veure més »

Província d'Adıyaman

Adıyaman és una província del centre-sud de Turquia.

Nou!!: Kurds і Província d'Adıyaman · Veure més »

Província d'Aksaray

Aksaray és una de les 81 províncies de Turquia.

Nou!!: Kurds і Província d'Aksaray · Veure més »

Província d'Iğdır

Iğdır és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran.

Nou!!: Kurds і Província d'Iğdır · Veure més »

Província de Şanlıurfa

Şanlıurfa (siríac: ܐܘܪܗܝ Urhoy, turc: Urfa, àrab: ar-Rûha, kurd: Riha) és una província situada al sud-est d'Anatòlia, Turquia.

Nou!!: Kurds і Província de Şanlıurfa · Veure més »

Província de Batman

Batman (kurd Êlih, àrab باتمان Bātmān, de manera abreujada per muntanyes Bati Raman) és una província turca del sud-est d'Anatòlia.

Nou!!: Kurds і Província de Batman · Veure més »

Província de Düzce

Una vista del districte d'Akçakoca Düzce és una província situada a la part nord-occidental de Turquia.

Nou!!: Kurds і Província de Düzce · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Kurds і Província de Fars · Veure més »

Província de Gaziantep

Gaziantep és una província de Turquia situada a la part sud-central del país.

Nou!!: Kurds і Província de Gaziantep · Veure més »

Província de Hakkâri

La província de Hakkâri és una província de Turquia al sud-est del país, regió d'Anatòlia Oriental.

Nou!!: Kurds і Província de Hakkâri · Veure més »

Província de Siirt

Siirt (en kurd Sêrt) és una província situada al sud-est de Turquia.

Nou!!: Kurds і Província de Siirt · Veure més »

Qamixli

Qamixli —en àrab القامشلي, al-Qāmixlī; en kurd Qamişlo; en siríac ܩܡܫܠܐ, Qamishhlo o ܒܝܬ ܙܠܝܢ, Beth-Zalin— és una ciutat del nord-est de Síria a la frontera amb Turquia (ciutat de Nusaybin) i a la vora de l'Iraq.

Nou!!: Kurds і Qamixli · Veure més »

Rawwàdides

La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.

Nou!!: Kurds і Rawwàdides · Veure més »

Referèndum sobre la independència del Kurdistan iraquià de 2017

El referèndum sobre la independència del Kurdistan del Sud per a la comunitat kurda que defensa la integració dels diferents territoris en un de sol, el Kurdistan, és un referèndum no vinculant que es va celebrar el 25 de setembre de 2017 al Kurdistan del Sud, que inclou les àrees de Kirkuk, Makhmour, Sinjar i Kanakin.

Nou!!: Kurds і Referèndum sobre la independència del Kurdistan iraquià de 2017 · Veure més »

República d'Artsakh

La República d'Artsakh (també anomenada República de l'Alt Karabagh o de Nagorno-Karabakh) és un estat situat a la Transcaucàsia que només ha estat reconegut per altres tres estats no reconeguts per les Nacions Unides, Abkhàzia, Ossètia del Sud i Transnístria.

Nou!!: Kurds і República d'Artsakh · Veure més »

República de l'Iraq (1958-1968)

La República de l'Iraq va ser una junta militar que va governar a l'Iraq des del 1958 fins al 1968 després de la presa del poder pels "oficials lliures" per un cop d'estat en contra de la monarquia iraquiana, posant fi a la federació entre l'Iraq i Jordània.

Nou!!: Kurds і República de l'Iraq (1958-1968) · Veure més »

República Democràtica d'Armènia

La República Democràtica d'Armènia (1918–1920) fou el primer estat modern establert a l'actual Armènia. El país es va crear després del col·lapse de l'imperi Rus, conseqüència de la Revolució russa de 1917. Limitava amb la República Democràtica de Geòrgia al nord, l'imperi Otomà a l'oest, l'Imperi Persa al sud, i la República Democràtica de l'Azerbaidjan a l'est.

Nou!!: Kurds і República Democràtica d'Armènia · Veure més »

Resolució 2336 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 2336 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 31 de desembre de 2016.

Nou!!: Kurds і Resolució 2336 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Resolució 598 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 598 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fou aprovada per unanimitat el 20 de juliol de 1987, després de recordar la Resolució 582 i la Resolució 588, va demanar un alto el foc immediat entre l'Iran i l'Iraq i la repatriació dels presoners de guerra, i que ambdues parts es retiressin a llurs fronteres internacionals.

Nou!!: Kurds і Resolució 598 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Resolució 688 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 688 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada el 5 d'abril de 1991 després de rebre cartes dels representants de França, Iran i Turquia i expressant la seva preocupació per la repressió política del poble iraquià, inclòs el Kurdistan Iraquià, el Consell va condemnar la repressió i va exigir que l'Iraq, com a contribució a l'eliminació de l'amenaça a la pau i la seguretat internacionals, posés fi a la repressió i respectés els drets humans de la seva població.

Nou!!: Kurds і Resolució 688 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Revolució islàmica

La revolució islàmica (en persa: انقلاب اسلامی, Enghelābe Eslāmi) de l'Iran és el conjunt d'esdeveniments que comporten el derrocament de la monarquia (personalitzada en el Xa Mohammad Reza Pahlavi) i la seva substitució per una República islàmica sota el lideratge de l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini.

Nou!!: Kurds і Revolució islàmica · Veure més »

Rojava

Rojava ('Occident' en kurd), també anomenat Kurdistan Occidental (en kurd Rojavaya Kurdistanê), és un territori kurd administrat de facto pel Comitè Suprem Kurd i que forma part de iure de la República Àrab Siriana.

Nou!!: Kurds і Rojava · Veure més »

Rojda Felat

Rojda Felat (Al-Hasakah, 1980) és una militar kurda, comandant en cap de les Unitats de Protecció de les Dones (UPD) i les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) que ha servit des de 2013 a la guerra contra Estat islàmic.

Nou!!: Kurds і Rojda Felat · Veure més »

Saladí

Al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàffar Salah-ad-Din Yússuf ibn Ayyub (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), més conegut simplement com a Salah-ad-Din o, catalanitzat, Saladí, va ser un kurd L'historiador medieval Ibn Athir recull un passatge d'un altre comandant: "… vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs." Minorsky (1957) fundador de la dinastia aiúbida, soldà d'Egipte i de Síria. Gran defensor de l'islam i particularment de l'ortodòxia religiosa representada pels sunnites, unificà políticament i religiosa l'Orient Pròxim, liderant la lluita contra els croats cristians i combatent les doctrines musulmanes més apartades de l'oficial, representades per la dinastia fatimita. És particularment conegut per haver vençut els croats a la batalla de Hattin, retornant Jerusalem als musulmans i reconquerint així Terra Santa. L'impacte d'aquest esdeveniment a Occident va provocar la Tercera Croada, liderada pel famós Ricard Cor de Lleó, que va esdevenir mítica tant per als europeus com per als musulmans. Quan el 1171 va morir Al-Àdid, el darrer califa de la dinastia fatimita (xiïta), Saladí va esdevenir el soldà d'Egipte, instaurant el sunnisme al país. Tot i que nominalment depenia de Síria, en els seus dominis tenia, de fet, un poder absolut. Amb l'excusa d'eliminar la influència dels fatimites, va engrandir el reialme conquerint Líbia, el nord del Sudan i el Iemen. La seva fama va transcendir el seu temps i va esdevenir un símbol de la cavallerositat medieval, fins i tot per als seus enemics cristians. Segueix sent una figura molt admirada en la cultura àrab, kurda i musulmana.

Nou!!: Kurds і Saladí · Veure més »

Salih Muslim

Salih Muslim Muhammad (Kobani, 1951) és un polític kurd, co-president del Partit de la Unió Democràtica entre 201 i 2017, un partit sirià afiliat al Partit dels Treballadors del Kurdistan i el membre més poderós de l'oposició kurda en la Guerra civil siriana.

Nou!!: Kurds і Salih Muslim · Veure més »

Sanandaj

Sanandaj (en persa: سنندج, en kurd: Sinne) és la capital de la província iraniana del Kurdistan iranià.

Nou!!: Kurds і Sanandaj · Veure més »

Sanjaq de Zor

El Sanjaq de Zor (en turc otomà سنجاق زور, en turc Zor sancağı o Deyr-i Zor Vilayeti) va ser una divisió administrativa (sanjaq) de l' Imperi Otomà posteriorment elevat a mutasarrifat autònom.

Nou!!: Kurds і Sanjaq de Zor · Veure més »

Sarrin

Sarrin (en àrab: صرين) és una localitat del nord de Síria, a la Governació d'Alep. Està situada al nord-est d'aquesta regió, al sud de Kobane i a l'est de Manbij.

Nou!!: Kurds і Sarrin · Veure més »

Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí —en àrab Abu l-Ḥasan ʿAlī b. Abī l-Hayjāʾ ʿAbd Allāh b. Ḥamdān b. Ḥamdūn b. al-Ḥārit̲h̲ Sayf ad-Dawla at-Taḡlibī), més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967). Fou també emir de la Jazira o Síria del nord, de Mayyafarikin, i de la Jazira occidental (Diyar Bakr i Diyar Mudar). Era germà de Nàssir-ad-Dawla de Mossul.

Nou!!: Kurds і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Segona Batalla de Sarrin

La Batalla de Sarrin, entre els mesos de juny i juliol del 2015, va ser una operació militar duta a terme al Nord-Est de la Governació d'Alep en el context de la Guerra Civil siriana.

Nou!!: Kurds і Segona Batalla de Sarrin · Veure més »

Senjawi

Senjawi o Sindjawi (àrab Sindjabi o Sinjabi, derivat del persa sandjab i kurd sindjaw que vol dir "Esquirol") és una tribu kurda de l'Iran destacada per les seves posicions proiranianes contra els otomans, els anglesos i els russos fins al final de la dinastia qadjar i la seva oposició a la dinastia pahlavi.

Nou!!: Kurds і Senjawi · Veure més »

Setge de Van

El Setge de Van (també conegut pel armenis com la Resistència de Van (en armeni: Վանի հերոսամարտ, Vani herosamart), i pels otomans com la Rebel·lió de Van o Revolta de Van (en turc: Van İsyanı / Van İhtilâli)), va ser una insurrecció del poble armeni contra l'Imperi Otomà.

Nou!!: Kurds і Setge de Van · Veure més »

Siirt

Siirt —en àrab سِعِرْد, Siʿrad; en armeni Սղերդ, Sġerd; en kurd Sêrt; en siríac ܣܥܪܬ, Siʿreth; en turc otomà سعرد, Siird o Isird— és una ciutat del sud-est de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Kurds і Siirt · Veure més »

Sinjar

Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprén l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.

Nou!!: Kurds і Sinjar · Veure més »

Siverek

Siverek és una ciutat i un districte de la província de Şanlıurfa al sud-est de Turquia.

Nou!!: Kurds і Siverek · Veure més »

Sulayman I de Pèrsia

Sulayman Shah o Sulayman I de Pèrsia (1647/1648-29 de juliol de 1694) fou xa safàvida de Pèrsia (1666-1694), fill i successor d'Abbas II.

Nou!!: Kurds і Sulayman I de Pèrsia · Veure més »

Sulaymaniyya

Sulaymaniyya Vista de Sulaymaniyya Sulaymaniyya o Sulaymaniya o Sulaymaniyah (.

Nou!!: Kurds і Sulaymaniyya · Veure més »

Sulduz (comtat)

El comtat de Sulduz (سولدوز, també Solduz o Suldoz, kurd: Sundus), oficialment comtat de Naghadeh (persa: نقده, àzeri: نقده, o سولدوز) del nom de la seva capital, és una divisió administrativa de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.

Nou!!: Kurds і Sulduz (comtat) · Veure més »

Sultangazi

Sultangazi és un districte d'Istanbul, Turquia, situat en la part europea de la ciutat.

Nou!!: Kurds і Sultangazi · Veure més »

Sutoro

L'Oficina de Seguretat Siríaca (siríac: ܡܟܬܒܐ ܕܣܘܬܪܐ ܣܘܪܝܝܐ, àrab: سوتورو), comunament coneguda com Sutoro o la Policia Sutoro, és la policia de la comunitat assíria siríaca cristiana de la Federació del nord de Síria - Rojava a Síria, on treballa amb coordinació de les policials kurdes (Asayish) amb la missió de controlar i protegir les zones i barris de majoria assiris.

Nou!!: Kurds і Sutoro · Veure més »

Tahir Elçi

Tahir Elçi (Cizre, 1966 - Diyarbakır, 28 de novembre de 2015) fou un advocat kurd, degà del col·legi d'advocats de Diyarbakır.

Nou!!: Kurds і Tahir Elçi · Veure més »

Takfirisme

El takfirisme (de l'àrab تكفيري, takfīrī) és una doctrina religiosa extremista, segons la qual un fidel musulmà pot acusar a un altre fidel musulmà de cometre el delicte d'apostasia contra l'islam. La paraula takfir, és un mot derivat de la paraula kàfir (infidel).

Nou!!: Kurds і Takfirisme · Veure més »

Taqiyya

Allah de darnos cautoriçada''.

Nou!!: Kurds і Taqiyya · Veure més »

Teheran

Teheran és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Kurds і Teheran · Veure més »

Tell Abyad

Tell Abyad —en àrab تل أبيض, Tall Abyaḍ, literalment «turó blanc»; en kurd Girê Spî— és una ciutat i nàhiya a Síria.

Nou!!: Kurds і Tell Abyad · Veure més »

Tur Abdin

Antiga església a Midyat Tur Abdin (siríac:ܛܘܪ ܥܒܕܝܢ) és una regió muntanyosa del sud-est de Turquia, formada per la meitat oriental de la província de Mardin, i la província de Şırnak, a l'oest del Tigris, a la frontera amb Síria.

Nou!!: Kurds і Tur Abdin · Veure més »

Turcs de les muntanyes

Turcs de les muntanyes (turc Dağ Türkleri) és un etnofaulisme per als kurds a Turquia.

Nou!!: Kurds і Turcs de les muntanyes · Veure més »

Turgut Özal

Halil Turgut Özal (pronunciació AFI tuɾˈɡut øˈzaɫ; 13 d'octubre, 1927 17 d'abril de 1993) fou Primer Ministre de Turquia (1983-1989) i President de Turquia (1989-1993).

Nou!!: Kurds і Turgut Özal · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Kurds і Turquia · Veure més »

Unitats de Protecció de les Dones

Miliciana amb l'uniforme estàndard Milicianes amb la bandera al fons Les Unitats de Protecció de les Dones —en kurd Yekîneyên Parastina Jinê, YPJ, pronunciat Yuh-Pah-Juh; en anglès Women's Protection Units— és una organització militar que va ser establerta en l'any 2012 com una brigada militar femenina per a la protecció de les persones.

Nou!!: Kurds і Unitats de Protecció de les Dones · Veure més »

Vladímir Minorski

Vladímir Fiódorovitx Minorski, habitualment transcrit com a Minorsky (Владимир Фёдорович Минорский; 17 de febrer de 1877 - 25 de març de 1966) fou un orientalista rus, conegut especialment per les seves contribucions a l'estudi de les històries kurda (com un dels més destacats kurdologistes del seu temps) i iraniana, així com de la seva geografia, literatura i cultura.

Nou!!: Kurds і Vladímir Minorski · Veure més »

Wasfi al-Tall

Wasfi al-Tall, conegut sovint com a Wasfi Tel (1919, Arapkir - 28 de novembre de 1971) fou un polític de Jordània, primer ministre del país tres vegades, assassinat el 1971 per l'organització palestina Setembre Negre al Caire.

Nou!!: Kurds і Wasfi al-Tall · Veure més »

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Nou!!: Kurds і Winston Churchill · Veure més »

Yaşar Kemal

Yaşar Kemal, (pronunciat Iaixar Kemal) pseudònim de Kemal Sadık Gökçeli (Hemite, 6 d'octubre de 1923 – Istanbul, 28 de febrer de 2015) fou un escriptor turc, i un dels escriptors més reconeguts internacionalment de la literatura turca.

Nou!!: Kurds і Yaşar Kemal · Veure més »

Yarsanisme

Tres membres de la fe yarsani o kakaki enfront d'un quadre amb el símbol de la fe a Sulaymaniyya, al Kurdistan, maig de 2007 El yarsanisme (en kurd: یاڔﮦساﻥ Yâresân, en persa: اهل حق Ahl-e Haqq "Poble de la Veritat") és una religió provinent d'una secta mística medieval eminentment kurda que hauria estat fundada vers el o XV a Hawraman per Sultan Sehak (Sàyyid Ishaq).

Nou!!: Kurds і Yarsanisme · Veure més »

Yazdanisme

El Yazdanisme és un terme (derivat de les llengües iràniques yazdān "divinitat", "adoració") que va ser introduït per Mehrdad Izady per a definir les religons preislàmiques dels Kurds", actualment se subdivideix en les denominacions Yazidisme, Yarsanisme, i Ishikisme (Alevisme).

Nou!!: Kurds і Yazdanisme · Veure més »

Yol

Yol és una pel·lícula turca dirigida per Şerif Gören, el guion en turc per Yılmaz Güney, estrenada el 1981.

Nou!!: Kurds і Yol · Veure més »

Zana Allée

Zana Allée —en àrab زانا علي, Zānā ʿAlī— (nascut l'1 de març de 1994) és un futbolista professional francès d'origen kurd iraquià que juga com a migcampista pel Concarneau.

Nou!!: Kurds і Zana Allée · Veure més »

Zaro Agà

Zaro Ağa (turc) o Agà va ser una de les persones mes longeves del món.

Nou!!: Kurds і Zaro Agà · Veure més »

Zazaqui

àrees mixtes col-end El zazaqui (en zazaqui: zazaish), també anomenada Zaza, Kirmanjki, Kirdki i Dimli és una llengua indoeuropea parlada pels zazes, a Anatòlia oriental (Turquia).

Nou!!: Kurds і Zazaqui · Veure més »

Zübeyir Aydar

Zübeyir Aydar (Siirt, 1961) és un polític kurd i president del Kongra-Gel (Congrés Popular del Kurdistan), el qual és el parlament del Koma Civakên Kurdistan (KCK), i es converteix de facto en el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Nou!!: Kurds і Zübeyir Aydar · Veure més »

Zeinab Jalalian

Zeinab Jalalian - زينب جلاليان - (Maku, 1982) és una dona iraniana d'ètnia kurda.

Nou!!: Kurds і Zeinab Jalalian · Veure més »

.krd

.krd és el domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en anglès) d'internet per a la llengua i cultura kurdes, inicialment desenvolupat per a la regió kurda de l'Iraq.

Nou!!: Kurds і .krd · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Kurds і 16 de novembre · Veure més »

1984

;Països Catalans.

Nou!!: Kurds і 1984 · Veure més »

1988

;Països Catalans.

Nou!!: Kurds і 1988 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Kurdes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »