Obrir a Google MapsTaula de continguts
49 les relacions: Aksu (Xinjiang), Alà-ad-Din Muhàmmad, Alghu, Ciutat de Yarkand, Darugha, Dinastia Anuixtigínida, Dungans, Genguis Khan, Guerra del Mogolistan (1389-1390), Gurkhan, Història del Kazakhstan, Hotan, Istami, Jetissú, Jotxi, Kaialikh, Kaidu Khan, Kamar al-Din, Kanat de Txagatai, Kara-khitai, Karlucs, Kebek, Kodadad Husayni, Kutlughkhànida, Kutxlug, Mongke Temur, Moviment d'Independència Uigur, Osman Abbas, Otrar, Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379), República Socialista Soviètica Autònoma del Tadjikistan, Riu Ili, Sulayman Xah, Suyab, Tabgatch, Tamerlà, Tamerlà com a guerrer errant, Tarančis, Tercera expedició de Tamerlà al Mogolistan, Toktamix, Transoxiana, Tughluq Timur, Turcs occidentals, Turfan, Txagatai Khan, Vall de Ferganà, Xinjiang, Xir Bahram Khuttalani, Yining.
Aksu (Xinjiang)
Aksu (també Ak-su, Akshu, Aqsu, Bharuka i Po-lu-chia; uigur: ئاقسۇ/Ak̡su; xinès simplificat: 阿克苏, xinès tradicional: 阿克蘇, pinyin: Ākèsù) és una ciutat de la regió autònoma del Xinjiang a la República Popular de la Xina, capital de la prefectura del mateix nom.
Veure Kuldjha і Aksu (Xinjiang)
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Veure Kuldjha і Alà-ad-Din Muhàmmad
Alghu
Alghu o Alqu (+ 1266) fou kan del Kanat de Txagatai (1261-1266).
Veure Kuldjha і Alghu
Ciutat de Yarkand
Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.
Veure Kuldjha і Ciutat de Yarkand
Darugha
Darugha, derivat del mongol daru (pressió, segellar), era el nom d'un cap de la jerarquia feudal mongola.
Veure Kuldjha і Darugha
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Veure Kuldjha і Dinastia Anuixtigínida
Dungans
Dungans o tungans (Дунга́не, Dungane) és el nom turc donat als Hui (xinesos musulmans) barrejats o influïts pels turcs al Turquestan oriental, que eren majoria al kanat de Komul i a Jungària.
Veure Kuldjha і Dungans
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Veure Kuldjha і Genguis Khan
Guerra del Mogolistan (1389-1390)
La guerra de Mogolistan del 1389-1390 fou un conflicte armat entre el kanat de Txagatai líderat pel gran amir Tamerlà i el kanat de Mogolistan liderat per Khizr Khan que s'havia apoderat de part del Mogolistan Timur pensava seguir la guerra contra Toktamish però els notables li van suplicar que primer anés a combatre a Khizr Khan, kan de Mogulistan i a l'amir Ankatura el nebot d' Hajji Beg Irkanut.
Veure Kuldjha і Guerra del Mogolistan (1389-1390)
Gurkhan
Gurkhan fou el títol dels sobirans suprems kara-khitay entre 1130 i 1218.
Veure Kuldjha і Gurkhan
Història del Kazakhstan
Localització del Kazakhstan La història del Kazakhstan descriu el passat humà en la part més àmplia del cinturó de l'estepa eurasiàtica que fou la llar i la cruïlla de camins per a nombrosos grups humans, començant per l'extint pitecantrop i el sinantrop -1.000.000 - 800.000 aC a les Muntanyes Karatau, la mar Càspia i àrees de Balkhaix; l'Home de Neandertal fa 140.000 anys a les Muntanyes Karatau i Kazakhstan Central, i l'arribada de l'Homo Sapiens modern, entre 40 i 12.000 anys aC al sud, centre i est del Kazakhstan.
Veure Kuldjha і Història del Kazakhstan
Hotan
Khotan o Hotan (en uigur: خوتەن/Hotǝn; en xinès: 和田; en pinyin: Hétián, antic xinès simplificat: 和阗; antic tradicional xinès: 和闐; antic pinyin: Hétián) és una ciutat i oasi de la prefectura del mateix nom, de la que és capital.
Veure Kuldjha і Hotan
Istami
Istami fou el primer yabghu dels turcs occidentals, per divisió dels dominis del seu pare Bumin, i supeditat al seu germà Muhan, kan de tots els turcs i de les hordes orientals.
Veure Kuldjha і Istami
Jetissú
polonesa del rus "Semirétxie", equivalent a Zhetysu propi) al sud-est del llac Balkhash Jetissú, «set rius», o literalment «set aigües», és un nom medieval turc avui recuperat en kazakh que designa el «país dels set rius», anomenat pels russos Semirétxie.
Veure Kuldjha і Jetissú
Jotxi
Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.
Veure Kuldjha і Jotxi
Kaialikh
Kaialikh (a 18 km de la moderna Taldikorgan (45.005°-78.386°) al Kazakhstan al sud-est del Llac Balkhaix), és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la vall del Iemil.
Veure Kuldjha і Kaialikh
Kaidu Khan
Kaidu Khan (o Qaidu Khan) (1230-1301) fou un cap de la casa d'Ogodei (ogodeïdes) i efectiu kan del kanat de Txagatai.
Veure Kuldjha і Kaidu Khan
Kamar al-Din
Kamar al-Din Khan Dughlat (Kummar al-Din, Qamar-ud-din Khan Dughlat (àrab: قمر الدین خان دغلت) fou un governant mongol que va arribar a kan del Kanat de Mogolistan (1368 a 1392), pertanyent al clan Dughlat de Kaixgar de guerrers mongols.
Veure Kuldjha і Kamar al-Din
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Veure Kuldjha і Kanat de Txagatai
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Veure Kuldjha і Kara-khitai
Karlucs
Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.
Veure Kuldjha і Karlucs
Kebek
Kebek o Qebeq (+ 1325/1326) fou kan del Kanat de Txagatai el 1309 i potser inicis del 1310, i altre cop del 1318 a la seva mort el 1325 o 1326.
Veure Kuldjha і Kebek
Kodadad Husayni
Kodadad Husayni - nom transcrit amb diverses variants com ara Kudadad Husayni o Khudaidad Husayni, (segles XIV-XV, + 1411) fou un amir de Tamerlà.
Veure Kuldjha і Kodadad Husayni
Kutlughkhànida
La dinastia Kutlughkhànida (dels kutlughkhànides) de vegades també kutlúghida (dels kutúghlides) fou una nissaga de Kirman que va governar la província entre 1222 i 1318.
Veure Kuldjha і Kutlughkhànida
Kutxlug
Kutxlug (pot aparèixer també com a Kutchlug o Kuchlug) fou el darrer kan dels kara khitai (de facto 1211-1213, de iure 1213-1218) Era fill de Tayang, el kan dels naiman.
Veure Kuldjha і Kutxlug
Mongke Temur
Mangu Timur, Mangu-Timur o Mungka Timur (a les monedes també Mongke Temur o Mongke-Temur, en mongol Möngke Temur o Möngke-Temur) de mal nom Kuluk (el Gloriós o el Cèlebre) fou kan de l'Horda d'Or del 1267 al 1280.
Veure Kuldjha і Mongke Temur
Moviment d'Independència Uigur
Moviment d'Independència Uigur és el nom general per a les organitzacions polítiques i socials que volen la independència del Turquestan Oriental (Xinjiang a la Xina).
Veure Kuldjha і Moviment d'Independència Uigur
Osman Abbas
Osman Abbas o Osman Abas fou un amir de Tamerlà, posat des de 1380 al servei de Miran Xah al Khurasan, participant en servei d'aquest a diverses campanyes de Tamerlà.
Veure Kuldjha і Osman Abbas
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Veure Kuldjha і Otrar
Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379)
La quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379) fou un atac militar (de fet el tercer efectiu) en resposta al conflicte iniciat el 1378 (vegeu Conflicte de Khwarizm (1378)).
Veure Kuldjha і Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379)
República Socialista Soviètica Autònoma del Tadjikistan
República Socialista Soviètica Autònoma del Tadjikistan (en Таджи́кская Автоно́мная Социалисти́ческая Сове́тская Респу́блика, transcrit Tadjíkskaia Avtonómnaia Sotsialistitxéskaya Sovétskaia Respúblika, tadjik Çumhūrijati Sūsiolistiji Şūraviji Muxtori Toçikston), fou una entitat nacional federada creada pels soviètics el 14 d'octubre de 1924 per la divisió segons criteris «nacionals» (ètnics) de l'Àsia Central Soviètica.
Veure Kuldjha і República Socialista Soviètica Autònoma del Tadjikistan
Riu Ili
El riu Ili —Или; 伊犁河, Yili He (xinès)— és un riu del nord-oest de la Xina a la Prefectura autònoma d'Ili Kazakh, a la regió autònoma de Xinjiang Uigur, i al sud-est del Kazakhstan, a la província d'Almati.
Veure Kuldjha і Riu Ili
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Veure Kuldjha і Sulayman Xah
Suyab
Buda (fresc, amb detall), a Bezeklik, a l'est de la conca del Tarim, Xina, segle VIII Suyab (persa: سوی آب; xinès: 碎葉 / 碎叶; pinyin: Suìyè; també coneguda com a Ordoukent, avui Ak-Beshim) fou una antiga ciutat a la ruta de la Seda, situada a aproximadament 60 km al nord-est de Bixkek, i a 6 km al sud-est de Tokmok, a la vall del riu Txu, actual Kirguizstan.
Veure Kuldjha і Suyab
Tabgatch
Els tabgatch (o t'o-pa) foren un poble turc que es va establir, el, a Ta-t'ong, al nord del Shansi, i que va acabar unificant el nord de la Xina.
Veure Kuldjha і Tabgatch
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Kuldjha і Tamerlà
Tamerlà com a guerrer errant
Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».
Veure Kuldjha і Tamerlà com a guerrer errant
Tarančis
Tarančis, tarantxis o taranxis, en francès tarantchis, en castellà taranchis, foren un poble musulmà turquitzat de Kaixghària.
Veure Kuldjha і Tarančis
Tercera expedició de Tamerlà al Mogolistan
La tercera expedició de Tamerlà al Mogolistan fou la tercera campanya militar dirigida per Tamerlà contra el kanat de Mogolistan.
Veure Kuldjha і Tercera expedició de Tamerlà al Mogolistan
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Veure Kuldjha і Toktamix
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Kuldjha і Transoxiana
Tughluq Timur
* Pel gendre de Qazaghan i fill de l'amir Boroldai, vegeu Tegluq Temur Tughlugh Timur (Tughluq Timur, Tughlugh Temür, Tughluq Temür, 1329/30-1363) fou kan de Mogolistan de vers 1347/1348 a la seva mort el 1363 i kan del Kanat de Txagatai del 1358/1360 al 1363.
Veure Kuldjha і Tughluq Timur
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Veure Kuldjha і Turcs occidentals
Turfan
Turfan (en uigur: تورپان Turpan, en xinès: 吐鲁番 Tǔlǔfān) és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang uigur a la República Popular de la Xina.
Veure Kuldjha і Turfan
Txagatai Khan
Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.
Veure Kuldjha і Txagatai Khan
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Veure Kuldjha і Vall de Ferganà
Xinjiang
Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.
Veure Kuldjha і Xinjiang
Xir Bahram Khuttalani
Xir Bahram Khuttalani (+1366) fou un amir cap dels Khuttalani a Transoxiana.
Veure Kuldjha і Xir Bahram Khuttalani
Yining
Plaça de Yining. Yining (xinès simplificat: 伊宁;: 伊寧; pinyin: Yíníng; uigur غۇلجا Ghulja; també Ili, Yili, Kuldja, Kulja, Kuldjha, Khulja, Ghulja, Ining) és una ciutat amb rang de comtat a l'oest de la regió autònoma de Xinjiang a la Xina, capital de la prefectura autònoma d'Ili Kazakh.
Veure Kuldjha і Yining
També conegut com Almaligh, Almaliq, Amaligh, Ghulja, Guldja, Khuldja, Khuldjha, Khulja, Kuldja, Kulja.