Taula de continguts
24 les relacions: Andrei Jdànov, Comunisme, Comunisme soviètic, Disputa sobre el nom de Macedònia, Doctrina Jdànov, Enver Hoxha, Falç i martell, Fernando Claudín, Història de la Unió Soviètica, Història del comunisme, III Internacional, Josip Broz Tito, Koçi Xoxe, Léopold Figuères, Lliga de Comunistes de Iugoslàvia, Maurice Thorez, Nikita Khrusxov, Partit Comunista Búlgar, Partit Socialista Hongarès dels Treballadors, Partit Socialista Unificat d'Alemanya, República Popular d'Albània, República Popular d'Hongria, Srećna nova '49, Titisme.
Andrei Jdànov
, nom complet amb patronímic Andrei Aleksàndrovitx Jdànov, Андре́й Алекса́ндрович Жда́нов, fou un polític soviètic.
Veure Kominform і Andrei Jdànov
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Kominform і Comunisme
Comunisme soviètic
Comunisme soviètic és una expressió molt utilitzada en la bibliografia, amb la qual es designen a les diferents variants del comunisme, basades en el Marxisme, i desenvolupades teòricament o experimentades en la pràctica en la Unió Soviètica a partir del 1917 (Revolució soviètica).
Veure Kominform і Comunisme soviètic
Disputa sobre el nom de Macedònia
La República de Macedònia (en vermell) i la Macedònia grega (en verd). La disputa sobre el nom de Macedònia és un conflicte entre Grècia i l'anteriorment coneguda com a Antiga República Iugoslava de Macedònia causat pel desacord entre les dues nacions per l'ús del terme Macedònia.
Veure Kominform і Disputa sobre el nom de Macedònia
Doctrina Jdànov
La Doctrina Jdànov, també anomenada jdanovisme o jdànovxtxina (en rus доктрина Жданова –doktrina Jdànova–, ждановизм –jdanovizm– o ждановщина –jdànovxtxina–), va ser una doctrina cultural soviètica desenvolupada pel secretari del Comitè Central, Andrei Jdànov, el 1946.
Veure Kominform і Doctrina Jdànov
Enver Hoxha
Enver Hoxha, pronunciat, (Gjirokastër, Albània, 16 d'octubre de 1908 - Tirana, 11 d'abril de 1985), fou un polític i dictador albanès.
Veure Kominform і Enver Hoxha
Falç i martell
La falç i el martell a la bandera de l'URSS. La falç i el martell (Unicode: "☭") és un símbol emprat per representar el comunisme.
Veure Kominform і Falç i martell
Fernando Claudín
Fernando Claudín (Madrid, 1915 – 1990) va ser un polític espanyol, exdirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
Veure Kominform і Fernando Claudín
Història de la Unió Soviètica
La història de la Unió Soviètica començà formalment el desembre de 1922, al subscriure's el Tractat de Creació de l'URSS entre les repúbliques socialistes soviètiques de Rússia, Belarús, Ucraïna i Transcaucàsica (Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia), ja amb els bolxevics dirigint els soviets de cada nació i després de vèncer a la Guerra Civil Russa, posterior a la Revolució d'Octubre de 1917.
Veure Kominform і Història de la Unió Soviètica
Història del comunisme
''El capital'' La història del comunisme està summament unida al pensament que el filòsof alemany Karl Marx va delinear en el.
Veure Kominform і Història del comunisme
III Internacional
La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu de la qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
Veure Kominform і III Internacional
Josip Broz Tito
Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.
Veure Kominform і Josip Broz Tito
Koçi Xoxe
Koçi Xoxe (pronunciat) (Negovan, 1 de maig de 1911 - Tirana, 11 de juny de 1949) fou un polític comunista albanès.
Veure Kominform і Koçi Xoxe
Léopold Figuères
Malakoff Léopold Figuères, Léo, (Perpinyà, 27 de març del 1918 - 1 d'agost del 2011) va ser un polític rossellonès, figura de la Resistència i del Partit Comunista Francès.
Veure Kominform і Léopold Figuères
Lliga de Comunistes de Iugoslàvia
La Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia (en croat Savez komunista Jugoslavije), abans de 1952 Partit Comunista de Iugoslàvia (Komunistička partija Jugoslavije), fou el principal partit comunista a Iugoslàvia.
Veure Kominform і Lliga de Comunistes de Iugoslàvia
Maurice Thorez
Maurice Thorez (Noyelles-Godault, Pas de Calais, 28 d'abril de 1900 - Mar Negre, 11 de juliol de 1964) va ser un polític francès, secretari general del Partit Comunista Francès entre 1930 i 1964, ministre de la Funció Pública entre 1945 i 1947, i vicepresident del Consell d'Estat en 1947.
Veure Kominform і Maurice Thorez
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Veure Kominform і Nikita Khrusxov
Partit Comunista Búlgar
El Partit Comunista Búlgar fou un partit comunista de Bulgària, que fou el partit dominant de 1945 a 1990.
Veure Kominform і Partit Comunista Búlgar
Partit Socialista Hongarès dels Treballadors
El Partit Socialista Hongarès dels Treballadors (en hongarès: Magyar Szocialista Munkáspárt, MSZMP) fou el partit polític que va governar la República Popular d'Hongria durant la Guerra Freda.
Veure Kominform і Partit Socialista Hongarès dels Treballadors
Partit Socialista Unificat d'Alemanya
El Partit Socialista Unificat d'Alemanya (en alemany, Sozialistische Einheitspartei Deutschlands o SED) va ser un partit polític alemany.
Veure Kominform і Partit Socialista Unificat d'Alemanya
República Popular d'Albània
La República Popular d'Albània (albanès Republike Popullore Shqiperisë) fou el nom que va rebre l'estat albanès proclamat per Enver Hoxha el 1946 de règim comunista i que durà fins al 1992.
Veure Kominform і República Popular d'Albània
República Popular d'Hongria
La República Popular d'Hongria o República Popular hongaresa (en hongarès: Magyar Népköztársaság) fou el nom estatal oficial d'Hongria des de 1949 fins a 1989, durant el període comunista.
Veure Kominform і República Popular d'Hongria
Srećna nova '49
Srećna nova '49 (en macedoni Среќна Нова ’49, "Bon any '49) és una pel·lícula iugoslava dirigida per Stole Popov, estrenada el 1986.
Veure Kominform і Srećna nova '49
Titisme
El titisme (també escrit titoisme) és el terme utilitzat per descriure la versió de la ideologia comunista adoptada després de 1948 per Josip Broz ''Tito'', dirigent de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Veure Kominform і Titisme