Obrir a Google MapsTaula de continguts
72 les relacions: Abd al-Razzak Beg, Abdullah Paixà Köprülüzade, Adiabene, Ahmad ibn Uways, Aixot el Gran, Aixot IV Bagratuní, Alatagh i Awnik (1394), Ali ibn Uways, Alqas Mirza, Andzakhí Dzor, Assarhaddon, Azerbaidjan, Azerbaidjan Iranià, Baiazid ibn Uways, Basili II Bulgaròctonos, Bayram Khoja, Campanya contra els kara koyunlu (1395), Campanya de Pèrsia, Dialectes de la llengua armènia, Dinastia jalayírida, Dumbuli, Fauene, Festa del Cinema di Roma, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Gagik I d'Ani, Gogtn, Guerra russo-persa (1804-1813), Hülegü, Història d'Armènia, Història dels kurds, Joan-Sembat d'Ani, Kanat de Karadagh, Kanat de Khoy, Kanat de Maku, Kanat de Tabriz, Khoi, Khuzestan, Kilij Arslan I, Kirman, Kuyucu Murat Paixà, Llista de ciutats de l'Iran, Llista de nakharark, Maku, Malxazuni, Mamikonian, Maragha, Pir Ali Badak, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Rawwàdides, ... Ampliar l'índex (22 més) »
Abd al-Razzak Beg
Abd-al-Razzak Beg ibn Najaf Kuli Khan Dunbuli (1762/1763 - 1827/1828) fou un literat, poeta i historiador persa del període qajar, de la regió de Khoy i Salmas.
Veure Khoy і Abd al-Razzak Beg
Abdullah Paixà Köprülüzade
Abd Allah Paşa Köprülüzade (mort el 18 o 19 de juny de 1735) fou un militar i home d'estat otomà fill del gran visir Köprülü Fazıl Mustafa Paşa.
Veure Khoy і Abdullah Paixà Köprülüzade
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Veure Khoy і Adiabene
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Veure Khoy і Ahmad ibn Uways
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Veure Khoy і Aixot el Gran
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Veure Khoy і Aixot IV Bagratuní
Alatagh i Awnik (1394)
Alatagh i Awnik són dos manuscrits escrits en caràcters caldeus que es van crear a l'any 1394.
Veure Khoy і Alatagh i Awnik (1394)
Ali ibn Uways
Ali ibn Uways fou un príncep djalayàrida conegut com a Shahzada Shaykh Ali, i era un dels cinc fill d'Uways I, probablement el tercer en edat, (que va regnar del 1356 al 1374).
Veure Khoy і Ali ibn Uways
Alqas Mirza
Alqas Mirza Alkas Mirza, Alkaş Mirza o Alkasp Mirza (Tabriz 1515/1516 - Alamut, 1549) fou el segon fill del xa safàvida Ismail I de Pèrsia i germà petit de Tahmasp I. Fou el segon fill dels quatre que van sobreviure del xa Ismail I de Pèrsia.
Veure Khoy і Alqas Mirza
Andzakhí Dzor
Andzakhí Dzor (armeni: Անձախի ձոր) fou un districte de Vaspurakan, a la part nord-est del Regne d'Armènia.
Veure Khoy і Andzakhí Dzor
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Veure Khoy і Assarhaddon
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Khoy і Azerbaidjan
Azerbaidjan Iranià
L'Azerbaidjan iranià és el territori nacional dels àzeris sota sobirania de l'Iran.
Veure Khoy і Azerbaidjan Iranià
Baiazid ibn Uways
Shaikh Bayazid ibn Uways Jalayir fou un príncep jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I), proclamat sultà a Sultaniya del 1282 al 1284.
Veure Khoy і Baiazid ibn Uways
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Veure Khoy і Basili II Bulgaròctonos
Bayram Khoja
Bayram Khodja (+ 1380) fou emir dels qara qoyunlu, el primer que va gaudir d'un poder per damunt de la direcció de la tribu.
Veure Khoy і Bayram Khoja
Campanya contra els kara koyunlu (1395)
La campanya contra els kara koyunlu de 1395 va ser encarregada per Tamerlà al seu fill Miran Xah i als seus amirs, amb el suport de Pir Muhammad.
Veure Khoy і Campanya contra els kara koyunlu (1395)
Campanya de Pèrsia
La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.
Veure Khoy і Campanya de Pèrsia
Dialectes de la llengua armènia
La classificació dels dialectes de la llengua armènia es basa en el llibre Classification des dialectes arméniens (Classificació del dialectes armenis) de 1909 pel lingüista armeni Hratxià Atxarian, publicat a París.
Veure Khoy і Dialectes de la llengua armènia
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Veure Khoy і Dinastia jalayírida
Dumbuli
Els dumbuli foren una tribu kurda del Bokhtan que van formar un principat autònom.
Veure Khoy і Dumbuli
Fauene
Fauene és el nom donat pels historiadors romans a una regió no ben localitzada situada a l'est del llac Van.
Veure Khoy і Fauene
Festa del Cinema di Roma
La Festa del Cinema di Roma, anteriorment Festival Internacional de Cinema de Roma, o Rome Film Fest, és un festival de cinema que, a partir de 2006, se celebra anualment a Roma (Itàlia), durant la tardor europea.
Veure Khoy і Festa del Cinema di Roma
Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Khoy і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Veure Khoy і Gagik I d'Ani
Gogtn
Gogtn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharark) armenis i després un emirat musulmà armeni.
Veure Khoy і Gogtn
Guerra russo-persa (1804-1813)
La Guerra russo-persa de 1804-1813, una de les moltes guerres entre l'Imperi persa i la Rússia Imperial, va començar, de la mateixa manera que molts altres conflictes, com una disputa territorial.
Veure Khoy і Guerra russo-persa (1804-1813)
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Veure Khoy і Hülegü
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Veure Khoy і Història d'Armènia
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Veure Khoy і Història dels kurds
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Veure Khoy і Joan-Sembat d'Ani
Kanat de Karadagh
El kanat de Karadagh fou un kanat de l'Azerbaijan persa al.
Veure Khoy і Kanat de Karadagh
Kanat de Khoy
El Kanat de Khoy fou un kanat iranià de la província de l'Azerbaitjan.
Veure Khoy і Kanat de Khoy
Kanat de Maku
El Kanat de Maku fou un estat que va existir al nord del modern Azerbaidjan persa del 1747 al 1923.
Veure Khoy і Kanat de Maku
Kanat de Tabriz
El Kanat de Tabriz fou un dels kanats de l'Azerbaidjan persa que va esdevenir per gairebé cinquanta anys semi-independent del tron iranià.
Veure Khoy і Kanat de Tabriz
Khoi
* Khoikhoi, grup ètnic de l'Àfrica meridional.
Veure Khoy і Khoi
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Khoy і Khuzestan
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Veure Khoy і Kilij Arslan I
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Khoy і Kirman
Kuyucu Murat Paixà
Kuyucu Murat Paşa (1520- Çulek, 5 d'agost del 1611) fou un gran visir otomà d'origen croata.
Veure Khoy і Kuyucu Murat Paixà
Llista de ciutats de l'Iran
Aquesta és una llista de ciutats de l'Iran.
Veure Khoy і Llista de ciutats de l'Iran
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Veure Khoy і Llista de nakharark
Maku
Maku - ماکو - és una ciutat muntanyosa del nord-oest de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.
Veure Khoy і Maku
Malxazuni
Els Malxazuni foren una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari al districte d'Her o Khoi.
Veure Khoy і Malxazuni
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c.
Veure Khoy і Mamikonian
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Veure Khoy і Maragha
Pir Ali Badak
Pir Ali Badak - el seu nom apareix també com Budak, Buduk, Baduk i Badik - (+1382) fou un amir (general) que va servir al jalayírida Hasan Buzurg i després als muzaffàrides retornant més tard al servei dels jalayírides.
Veure Khoy і Pir Ali Badak
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Khoy і Qara Qoyunlu
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Veure Khoy і Qara Yússuf
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Veure Khoy і Rawwàdides
Rebel·lió d'Ankl
La rebel·lió d'Ankl és el nom donat a la revolta de la noblesa i la població armènia contra el decret que obligava a la seva conversió al mazdeisme.
Veure Khoy і Rebel·lió d'Ankl
Remposian
Els Remposian van ser una família de nakharark d'Armènia que va existir probablement fins al.
Veure Khoy і Remposian
Rozbihan d'Armènia
Rozbihan (en armeni Rotshvshan) fou marzban d'Armènia del 624 al 627.
Veure Khoy і Rozbihan d'Armènia
Ruy González de Clavijo
Ruy González de Clavijo (+ 2 d'abril de 1412) fou un escriptor, viatger, historiador, explorador i diplomàtic castellà.
Veure Khoy і Ruy González de Clavijo
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Veure Khoy і Salmas
Setge de Van
El Setge de Van (també conegut pel armenis com la Resistència de Van (en armeni: Վանի հերոսամարտ, Vani herosamart), i pels otomans com la Rebel·lió de Van o Revolta de Van (en turc: Van İsyanı / Van İhtilâli)), va ser una insurrecció del poble armeni contra l'Imperi Otomà.
Veure Khoy і Setge de Van
Shah Muhammad ibn Qara Yússuf
Ghiyat al-Din Shah Muhammad ibn Qara Yússuf (o Shah Mehmed) (+ 5 d'agost de 1433) fou un emir dels turcmans Kara koyunlu, fill del líder turcman Qara Yússuf.
Veure Khoy і Shah Muhammad ibn Qara Yússuf
Shah Walad
Shah Walad ibn Ali ibn Uways fou un príncep jalayírida, possible governant de Bagdad durant uns mesos el 1410-1411.
Veure Khoy і Shah Walad
Simko
Simko (centre) Simko Shikak també Ismail Agha Shikak, (conegut a l'Iran com Simitquh, una deformació d'Ismail Agha que després va donar el nom kurd "Simqoh" o "Simko") fou un prominent senyor de la guerra i cabdill de la poderosa confederació tribal kurda dels shakaks.
Veure Khoy і Simko
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Khoy і Tabriz
Terratrèmol de Van del 2011
USGS on es representa la sacsejada del terratrèmol de Van El terratrèmol del 2011 a Van va ser un destructiu sisme de magnitud 7.2 MW que sacsejà el Kurdistan sota administració turca, especialment la zona propera a la ciutat de Van, el diumenge 23 d'octubre de 2011 a les 13:41 hora local.
Veure Khoy і Terratrèmol de Van del 2011
Toghrul III
Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.
Veure Khoy і Toghrul III
Tuman Agha
Tuman Agha (nascuda 1366, morta ?) fou una princesa de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir Musa Taychi'ut i la seva esposa Arzu Mulk Agha (filla de Bayazid Jalayir).
Veure Khoy і Tuman Agha
Ujan
Ujan o Awjan era una població i comarca situada a uns 50 km a l'est de Tabriz en direcció a Miyana, a la riba sud del riu Sarav.
Veure Khoy і Ujan
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Veure Khoy і Urmia
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Veure Khoy і Vahan I Mamikonian
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Veure Khoy і Vardan II Mamikonian
Vasak de Siunia
Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.
Veure Khoy і Vasak de Siunia
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Khoy і Vaspurakan
Xakak
Xakak o Xikak és una tribu kurda que habita al nord-oest del llac Urmia a l'Iran.
Veure Khoy і Xakak
Zaravand
Zaravand fou una ciutat i un districte de la regió del llac Urmia, a Armènia, situat al nord d'Her (Khoi).
Veure Khoy і Zaravand
Zarehavanian
Els Zarehavanian o Zarevanian van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari a la comarca del Zarehavan (Zarevan) i a Her, a l'oest del Llac Urmia.
Veure Khoy і Zarehavanian
També conegut com Emirat d'Her, Emirat de Khoi, Her, Khoï.