Taula de continguts
27 les relacions: Arnulfians, Austràsia, Berta de Laon, Bisbat de Laon, Brunequilda, Carlemany, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Donació de Pipí, Drogó (fill de Carloman), Dux Francorum, Església catòlica a França, Estats Pontificis, Gisela de Laon, Gripó, Heimito von Doderer, Història de Bèlgica, Història de Còrsega, Llegenda de l'origen troià dels bretons, Llegenda dels orígens troians dels francs, Llista de reis dels francs, Majordom de palau, Papa Zacaries, Pipí I el Breu, Reis mandrosos, Teodoric IV (rei dels francs), Waifré.
Arnulfians
Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.
Veure Khilderic III і Arnulfians
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Khilderic III і Austràsia
Berta de Laon
Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.
Veure Khilderic III і Berta de Laon
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Veure Khilderic III і Bisbat de Laon
Brunequilda
Matrimoni de Sigebert I i Brunequilda també coneguda com a Bruniquilda, Brunegilda, o Brunilda; en llatí: Brunichildis, fou una princesa visigoda filla d'Atanagild i Gosuinda.
Veure Khilderic III і Brunequilda
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Khilderic III і Carlemany
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Khilderic III і Dinastia carolíngia
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Khilderic III і Dinastia merovíngia
Donació de Pipí
Representació idealitzada de la '''donació de Pipí''' al Papa Esteve II (754) La Donació de Pipí, coneguda també com el Tractat de Quierzy, va ser la restitució a l'Església l'any 754 per part del primer monarca carolingi Pipí el Breu de les terres que havien perdut a mans dels llombards.
Veure Khilderic III і Donació de Pipí
Drogó (fill de Carloman)
Drogó (nascut cap al 730) era un noble franc de la família pipínida i el fill gran de Carloman, majordom de palau d'Austràsia, sota el rei merovingi Khilderic III.
Veure Khilderic III і Drogó (fill de Carloman)
Dux Francorum
El títol Duke of the Franks (dux Francorum) ha estat utilitzat per tres oficines diferents, sempre amb "duke" significant l'ordre militar i del príncep implicant alguna cosa similar a sobirà o drets regalians.
Veure Khilderic III і Dux Francorum
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Khilderic III і Església catòlica a França
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Khilderic III і Estats Pontificis
Gisela de Laon
Gisela (Gisela de Laon) és el nom hipotètic de l'esposa de Caribert de Laon, dit Hardrad, Comte de laon, i la mare de la reina Berta de Peu Gran († 783) i àvia materna de Carlemany.
Veure Khilderic III і Gisela de Laon
Gripó
Gripó o Grifó (Griffon o Grippon) (vers 726 - † 753) fou un príncep arnulfià o pipínida, fill de Carles Martell (duc dels Francs i majordom de Nèustria, Austràsia i Borgonya), tingut amb la seva segona esposa Suanaquilda o Suanagilda (Swanachilda) una princesa alemanya dels agilolfings, emparentada als ducs Hugobert i a Tassiló II de Baviera.
Veure Khilderic III і Gripó
Heimito von Doderer
Franz Carl Heimito Ritter von Doderer (* 5 de setembre de 1896 a Hadersdorf-Weidlingau, avui a Viena; † 23 de desembre de 1966 a Viena), conegut habitualment com a Heimito von Doderer, fou un escriptor austríac.
Veure Khilderic III і Heimito von Doderer
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Veure Khilderic III і Història de Bèlgica
Història de Còrsega
Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.
Veure Khilderic III і Història de Còrsega
Llegenda de l'origen troià dels bretons
La llegenda de l'origen troià dels bretons es va estendre en part amb l'obra de Geoffroy de Monmouth, la Història dels reis de Bretanya.
Veure Khilderic III і Llegenda de l'origen troià dels bretons
Llegenda dels orígens troians dels francs
La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.
Veure Khilderic III і Llegenda dels orígens troians dels francs
Llista de reis dels francs
Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.
Veure Khilderic III і Llista de reis dels francs
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Veure Khilderic III і Majordom de palau
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Veure Khilderic III і Papa Zacaries
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Veure Khilderic III і Pipí I el Breu
Reis mandrosos
Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.
Veure Khilderic III і Reis mandrosos
Teodoric IV (rei dels francs)
Teodoric IV (? – 737) va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des de l'any 721 fins a la seva mort.
Veure Khilderic III і Teodoric IV (rei dels francs)
Waifré
Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.
Veure Khilderic III і Waifré