Obrir a Google MapsTaula de continguts
91 les relacions: Abbas Mirza, Abd al-Kasim al-Lahuti, Abu l-Fath Mirza, Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani, Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla, Abu-Múslim, Afxar, Ahmad Paixà, Ahmad Xah Qajar, Al-Muzaffar ben Mansur, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, Amin al-Dawla Mirza Ali Khan, Annàzides, Aratta, Araziaix, Ardaixir II, Armita Geravand, Arquitectura aquemènida, Arquitectura sumèria, Art antic de l'Iran, Aspàtines, Assarhaddon, Azad Khan Afgan, Bahram IV, Basar, Batalla de Bakú, Behistun, Bit Barrua, Bit Khamban, Bronzes del Lorestan, Campanya de Pèrsia, Chia Jani, Darios el Gran, Dinavar, Doris Lessing, Geografia de l'Iran, Goran, Hamawand, Hassan Rouhani, Hàssan Paixà (governador de Bagdad), Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris, Història dels kurds, Hulwan, Ibrahim Inal, Iran, Iran sota influència britànica i soviètica, Iraq ajamita, Javanrud, Kangavar, Karim Khan Zand, ... Ampliar l'índex (41 més) »
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Kermanxah і Abbas Mirza
Abd al-Kasim al-Lahuti
Abu l-Qasem Lahuti —en persa ابوالقاسملاهوتی, Abolqāsem Lahūtī, Abulqasim Lahuti o Abulqosim Lohuti; en tadjik Абулқосим Лоҳутӣ— (Kermanxah, Pèrsia, 1887 - Moscou, URSS, 16 de març de 1957) fou un poeta i revolucionari comunista persa.
Veure Kermanxah і Abd al-Kasim al-Lahuti
Abu l-Fath Mirza
Abu l-Fath Mirza Muayyid al-Dawla (mort 1912) fou un príncep qajar que va exercir nombrosos governs a Pèrsia.
Veure Kermanxah і Abu l-Fath Mirza
Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani
Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani fou visir de Kermanxah i historiador de la Pèrsia post afshàrida.
Veure Kermanxah і Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani
Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla
Abu-n-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla fou un emir kurd de la dinastia Hasanwàyhida.
Veure Kermanxah і Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Veure Kermanxah і Abu-Múslim
Afxar
Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.
Veure Kermanxah і Afxar
Ahmad Paixà
Ahmad Paixà (mort el 1747) fou governador otomà de Bagdad.
Veure Kermanxah і Ahmad Paixà
Ahmad Xah Qajar
Ahmad Xah Qajar حمد شاه قاجار (21 de gener de 1898 - Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1930) fou el setè i darrer xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1909-1925).
Veure Kermanxah і Ahmad Xah Qajar
Al-Muzaffar ben Mansur
Sharaf al-Din Al-Muzaffar ben Mansur (+1314), fou el primer membre destacat de la dinastia muzaffàrida i qui li va donar el nom.
Veure Kermanxah і Al-Muzaffar ben Mansur
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.
Veure Kermanxah і Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Amin al-Dawla Mirza Ali Khan
Amin al-Dawla Mirza Ali Khan (1844-1904) fou un alt oficial de la cort qajar de Pèrsia sota Nasir al-Din Shah (1848-1896) i gran visir sota Muzaffar al-Din Shah (1896-1907).
Veure Kermanxah і Amin al-Dawla Mirza Ali Khan
Annàzides
La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.
Veure Kermanxah і Annàzides
Aratta
Aratta va ser un antic estat situat en algun lloc de l'Orient Mitjà o Àsia meridional, els orígens del qual poden situar-se aproximadament entre 2500-2100 a.C. És esmentat en les llegendes sumèries més antigues, en particular a Enmerkar i el Senyor d'Aratta, com un país ric i muntanyós, situat «riu a dalt», i governat per un rei anomenat Ensuh-keshdanna, que competeix amb Enmerkar, rei d'Uruk.
Veure Kermanxah і Aratta
Araziaix
Araziaix (també transcrit com a Araziash o Araziaš) fou un principat a la frontera oriental d'Assíria, al nord d'Ellipi (actual Kermanxah).
Veure Kermanxah і Araziaix
Ardaixir II
Ardaixir II fou rei sassànida de Pèrsia del 379 al 383.
Veure Kermanxah і Ardaixir II
Armita Geravand
Armita Geravand (Kermanxah, 2 d'abril de 2006 - Teheran, 28 d'octubre de 2023) va ser una estudiant kurda iraniana, que l'1 d'octubre de 2023 va quedar en coma al metro de Teheran després que la Patrulla d'Orientació de la policia iraniana l'agredís per no portar el vel islàmic.
Veure Kermanxah і Armita Geravand
Arquitectura aquemènida
Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran).
Veure Kermanxah і Arquitectura aquemènida
Arquitectura sumèria
s. XXI ae), prop de Nasiriyah, l'Iraq L'arquitectura sumèria és la pròpia del poble sumeri que va habitar la Mesopotàmia (actual l'Iraq) des de mitjan VI mil·lenni a inicis del II mil·lenni ae.
Veure Kermanxah і Arquitectura sumèria
Art antic de l'Iran
El ''ziggurat'' de Choga Zambil Art antic de l'Iran (Sovint es menciona Iran i algunes de les seves regions i antigues ciutats com Elam i Susa, degut a la seva posició fronterera amb les valls de Mesopotàmia, que determinà antigues i constants reciproques entre els pobles en País entre rius i dels altiplans i muntanyes iranianes.) Els arqueòlegs esmenten l'estil de Susa la ceràmica decorada.
Veure Kermanxah і Art antic de l'Iran
Aspàtines
Aspàtines (Aspathines; en persa: 𐎠𐎿𐎱𐎨𐎴𐎠 Aspačana; en elamita, Ašbazana, babiloni Aspašini), fou un noble esmentat en temps de Darios I el Gran i Xerxes I de Pèrsia.
Veure Kermanxah і Aspàtines
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Veure Kermanxah і Assarhaddon
Azad Khan Afgan
fou governant de part de Pèrsia en lluita amb altres generals i pretedents al tron, a la mort de Nadir Shah (1747).
Veure Kermanxah і Azad Khan Afgan
Bahram IV
Bahram IV o Varanes IV fou rei sassànida de Pèrsia successor de Sapor III, que va regnar del 388 al 399.
Veure Kermanxah і Bahram IV
Basar
Un dels ''rasteh'', o carrers principals, del basar de Zanjan, a l'Iran. Un basar (pres modernament del persa, potser a través del francès) és un mercat o un conjunt de magatzems on es poden comprar i vendre béns i serveis propi dels països de l'àmbit persa, hindú i islàmic (al Màgrib també se l'anomena suq o, transcrit a la francesa, souk).
Veure Kermanxah і Basar
Batalla de Bakú
La Batalla de Bakú (en àzeri, Bakı döyüşü; en rus, Битва за Баку; en turc, Bakü Muharebesi), lliurada entre el juny fins al setembre de 1918, va ser un enfrontament entre les forces de coalició otomana-àzeri liderades per Nuri Paşa i les forces soviètiques bolxevics (Daixnak de Bakú), més tard succeïdes per les forces britàniques-daixnaks-russos blancs liderades per Lionel Dunsterville.
Veure Kermanxah і Batalla de Bakú
Behistun
Inscripció de Dàrius I a BehistunEl Behistun o Bisutun, modernament Bistun (en persa: بیستون), és una muntanya a uns 30 km a l'est de Kermanxah, a la carretera entre Bagdad i Hamadan, en l'actual Iran.
Veure Kermanxah і Behistun
Bit Barrua
Bit Barrua (Casa de Barrua) fou una regió a l'est d'Assíria conquerida segurament per Teglatfalassar III.
Veure Kermanxah і Bit Barrua
Bit Khamban
Bit Khamban, Bit Hamban o Bīt-Ḫamban fou un principat situat cap a la part nord del Diyala, i una part també al sud (fins Hulwand), a l'oest de la moderna Kermanshah i nord de Luristan (Lorestān).
Veure Kermanxah і Bit Khamban
Bronzes del Lorestan
Un dels distintius tipus "canònics" de bronze del Lorestan, el "Estàndard del Mestre dels Animals", aquí en dos nivells, que mostra la "juntura zoomorfica"; 22 cm d'alçada. Galta de mossegada de cavall amb motiu del "Mestre dels animals", cap al 700 aC Anell d'arnès amb cabra i felins Els Bronzes del Lorestan són petits objectes de fosa decorats amb escultures de bronze de l'edat del ferro primerenca que s'han trobat en gran nombre a la província de Lorestan i Kermanxah a l'oest de l'Iran.
Veure Kermanxah і Bronzes del Lorestan
Campanya de Pèrsia
La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.
Veure Kermanxah і Campanya de Pèrsia
Chia Jani
Chia Jani és un jaciment arqueològic de la província iraniana de Kermanxah.
Veure Kermanxah і Chia Jani
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Veure Kermanxah і Darios el Gran
Dinavar
Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.
Veure Kermanxah і Dinavar
Doris Lessing
Doris Lessing, CH OBE FRSL, nom de casada de Doris May Tayler (Kermanxah, Pèrsia, 22 d'octubre del 1919−Londres, 17 de novembre del 2013), va ser una escriptora i feminista britànica, fortament compromesa socialment i política.
Veure Kermanxah і Doris Lessing
Geografia de l'Iran
Iran és un país dominat per l'altiplà iranià, rodejat per diverses cadenes muntanyoses, com les muntanyes Zagros (al sud-oest) i els Elburz (al nord); i en aquesta última hi ha el Damavand que amb 5.610 m, és el punt més alt del país.
Veure Kermanxah і Geografia de l'Iran
Goran
Goran (àrab Guran) és una ètnia iraniana, que viu principalment a la regió de Qasr-i Shirin i les vessants de la muntanya Kuh-i Shahan Dalahu.
Veure Kermanxah і Goran
Hamawand
Hamawan o Hamadwan (àrab Ahmadwand) és una petita tribu kurda d'unes 20.000 persones establerta a l'oest de Sulaymaniya a Iraq.
Veure Kermanxah і Hamawand
Hassan Rouhani
Hassan Rouhani, nascut Hassan Fereydoun (Sorkheh, 12 de novembre de 1948), és un polític iranià, setè President de l'Iran des 2013 a 2021.
Veure Kermanxah і Hassan Rouhani
Hàssan Paixà (governador de Bagdad)
Hàssan Paixà (1657-1723) fou governador (wali) otomà de l'eyalat de Bagdad, d'origen georgià.
Veure Kermanxah і Hàssan Paixà (governador de Bagdad)
Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris
Hussam-ad-Din Abu-x-Xawk Faris fou el segon emir o hadjib de la dinastia annàzida.
Veure Kermanxah і Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Veure Kermanxah і Història dels kurds
Hulwan
Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.
Veure Kermanxah і Hulwan
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Veure Kermanxah і Ibrahim Inal
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Kermanxah і Iran
Iran sota influència britànica i soviètica
La influència britànica i soviètica a l'Iran es va establir a conseqüència de la invasió anglo-soviètica del país, que fou una invasió conjunta de l'Estat Imperial de l'Iran per forces britàniques, de la Commonwealth, i soviètiques; el seu nom en codi fou Operation Countenance i va tenir lloc entre el 25 d'agost de 1941 i el 17 de setembre del mateix any.
Veure Kermanxah і Iran sota influència britànica i soviètica
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Veure Kermanxah і Iraq ajamita
Javanrud
Javanrud (persa جوانرود, kurd Djwanro) és una ciutat de l'Iran, a la província de Kermanshah, capital del comtat del mateix nom.
Veure Kermanxah і Javanrud
Kangavar
Temple d'Anahita Kangavar o Kangawar (persa: کنگاور, també Konkobar o Kinkiwar o Kankiwar) és una població de l'Iran a la província de Kermanshah i capital del districte del mateix nom (persa: شهرستان کنگاور).
Veure Kermanxah і Kangavar
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Veure Kermanxah і Karim Khan Zand
Kishesim
Kishesim (Kišesim, Kišesi, Kišasa, Kišusimai) fou un principat de la frontera oriental d'Assíria situat al nord d'Ellipi, entre aquesta regió i Parsua (més al nord).
Veure Kermanxah і Kishesim
Kurdistan Oriental
El Kurdistan Oriental o Kurdistan iranià (en kurd: Kurdistana Rojhilat, «Kurdistan de l'est», o Rojhilatê Kurdistanê, «Est del Kurdistan»), és un nom no oficial per referir-se a la regió del nord-oest de la República Islàmica de l'Iran habitada majoritàriament pel poble kurd, que fa frontera amb els estats d'Iraq i Turquia.
Veure Kermanxah і Kurdistan Oriental
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Veure Kermanxah і Laridjan
Llista de ciutats de l'Iran
Aquesta és una llista de ciutats de l'Iran.
Veure Kermanxah і Llista de ciutats de l'Iran
Llista de dones guardonades amb el Nobel
Diploma del Premi Nobel de Química de 1911 entregat a Marie Curie Aquest article tracta de les dones que han estat guardonades amb el Premi Nobel en les diferents categories: Física, Química, Literatura, Pau, Medicina o Fisiologia i, des del 1969, Economia.
Veure Kermanxah і Llista de dones guardonades amb el Nobel
Maryam Farman Farmaian
Maryam Firouz –o princesa Maryam Farman Farmaian– (1914, Kermanxah, Pèrsia - 23 de març de 2008, Teheran, Iran), filla de Batoul Khanoum i del príncep Abdol Hosseind Miraza Farman Farmainan, va ser una política marxista i líder feminista del seu país.
Veure Kermanxah і Maryam Farman Farmaian
Minoria
kurda a Kermanxah (Iran) l'11 de febrer del 2018, en l'aniversari de la Revolució de l'Iran. El terme minoria fa referència a un grup de població humana numèricament minoritari i amb certes creences i costums, que permeten identificar els seus membres entre tots els habitants de la comunitat a la qual pertanyen.
Veure Kermanxah і Minoria
Mir Nasr Allah Bahadur Khan
Mir Nasr Allah Bahadur Khan fou emir de Bukharà de 1826 a 1860.
Veure Kermanxah і Mir Nasr Allah Bahadur Khan
Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla
Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla (1866/1867-1911) fou un polític persa, fill de Muhammad Rahim Khan Ala al-Dawla.
Veure Kermanxah і Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla
Mohammed Mossadeq
Mohammed Mossadeq (Teheran, 16 de juny de 1882 – Ahmadabad-e Mosaddeq, 5 de març de 1967) fou un polític iranià primer ministre del seu país del 1951 al 1953.
Veure Kermanxah і Mohammed Mossadeq
Muhammad Hasan Khan
Muhammad Hasan Khan fou un kan dels qadjars, fill de Fath Ali Khan.
Veure Kermanxah і Muhammad Hasan Khan
Muhammad Xah Qajar
Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.
Veure Kermanxah і Muhammad Xah Qajar
Muixaixa
Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.
Veure Kermanxah і Muixaixa
Museu Nacional de l'Iran
El Museu Nacional de l'Iran (en persa: موزه ملي ايران Mūze-ye Millī-ye Anarān, o موزه ایران باستان Muze-ye Irân-i Bâstân, 'Museu de l'Iran antic') és un museu arqueològic i històric localitzat a Teheran.
Veure Kermanxah і Museu Nacional de l'Iran
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Kermanxah і Nàdir-Xah Afxar
Organització territorial de l'Iran
La divisió administrativa de l'Iran consisteix en 31 províncies (en persa: استان, ostān, i en plural استانها ostānhā).
Veure Kermanxah і Organització territorial de l'Iran
Parsua
Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.
Veure Kermanxah і Parsua
Parsuwaix
Parsuwaix, Parsumaix o Parsamix o Parsuaix o Parsuah o Parsa fou un territori equivalent més o menys al modern Fars, probablement un territori semblant al de l'antiga regió elamita d'Anxan (almenys Anxan era la part nord de Parsuwaix) i que va agafar el nom de la tribu irànica dels parsus (perses) tot i que els seus reis van utilitzar el de reis d'Anxan.
Veure Kermanxah і Parsuwaix
Partit per una Vida Lliure al Kurdistan
Partit per una Vida Lliure al Kurdistan o Partit de la Vida Lliure al Kurdistan (sigla: PJAK) és una organització política kurda de l'Iran que aposta per una democratització del règim de Teheran a través de l'anomenat "confederalisme democràtic".
Veure Kermanxah і Partit per una Vida Lliure al Kurdistan
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Kermanxah і Pèrsia
Protestes després de la mort de Mahsa Amini
Les protestes després de la mort de Mahsa Amini són una sèrie de protestes i disturbis civils en curs contra el govern de l'Iran que van començar a Teheran el 16 de setembre de 2022.
Veure Kermanxah і Protestes després de la mort de Mahsa Amini
Protestes iranianes de 2017-2018
Les protestes iranianes del 2017 (en persa: تظاهرات ۱۳۹۶ ایران) són una sèrie de protestes que van sorgir a l'Iran el 28 de desembre de 2017.
Veure Kermanxah і Protestes iranianes de 2017-2018
Província de Kermanxah
Comtats de Kermanxah La província de Kermanxah, Kermanshah/Kirmaşan (استان كرمانشاه), en kurd: Provinsa Kurdmansan, és una de les 31 províncies de l'Iran.
Veure Kermanxah і Província de Kermanxah
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Veure Kermanxah і Ruta de la seda
Sahna
* Sahna (Pakistan), ciutat i union council del Pakistan, al districte de Mandi Bahauddin, província del Panjab.
Veure Kermanxah і Sahna
Sahna (Iran)
Sahna (صحنه) és una població de l'Iran a les muntanyes Zagros a la carretera entre Kangawar i Bisutun, a 61 km de Kirmanshah.
Veure Kermanxah і Sahna (Iran)
Salar al-Dawla
Salar al-Dawla Abu l-Fath Mirza (1880-1959) fou un príncep qajar de Pèrsia, fill de Muzaffar al-Din Shah (1896-1907) i germà de Muhammad Ali Shah (1907-1909).
Veure Kermanxah і Salar al-Dawla
Sapor III
Sapor III (Shapur III) fou rei sassànida de Pèrsia del 383 al 388.
Veure Kermanxah і Sapor III
Satrapia de Mèdia
Media (Māda), fou una gran satrapia persa amb capital a Ecbàtana, generalment encarregada als prínceps aquemènides fills del rei, com Tanyoxarces o Tanaoxares, fill de Cir II el Gran (que va governar també Armènia i els territori dels cadusis); al un altre príncep fou Bistanes, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia Ocus.
Veure Kermanxah і Satrapia de Mèdia
Smerdis de Pèrsia
Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.
Veure Kermanxah і Smerdis de Pèrsia
Sonqor
Sonqor (en persa سنقر; també coneguda com a Sanghur o Súnqur) és el nom d'un districte i una població de la província de Kermanxah a l'Iran, entre Kangavar i Sanandaj.
Veure Kermanxah і Sonqor
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Veure Kermanxah і Tahmasp II
Tanbur
Els termes tanbur, tanbūr, tanbura, tambur, tambura o tanboor es poden referir a diversos instruments de mànec llarg, cordòfons amb orígens a Mesopotàmia, Àsia del sud o Central.
Veure Kermanxah і Tanbur
Taq-e Bostan
Aquest gravat de Taq-e Bostan presenta unes dones tocant l'arpa persa Taq-e Bostan (farsi:, طاق بستان, 'arc del jardí') és un lloc que conté una sèrie de relleus en la roca de l'època de l'Imperi sassànida a l'Iran, la dinastia iraniana que governà l'Àsia occidental del 226 al 650.
Veure Kermanxah і Taq-e Bostan
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Veure Kermanxah і Toghril Beg I
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Veure Kermanxah і Urmia
Vita Sackville-West
Victoria Mary Sackville-West (Kent, 9 de març de 1892-castell de Sissinghurst, Kent, 2 de juny de 1962) va ser una poeta i novel·lista anglesa, també coneguda com a Vita Sackville-West.
Veure Kermanxah і Vita Sackville-West
Xams-ad-Dawla
Abu Tàhir Hàssan Xams-ad-Dawla (Sol de la Dinastia) ibn Fakhr ad-Dawla fou un emir buwàyhida (el títol de sultans que se'ls aplica sovint, no és correcte).
Veure Kermanxah і Xams-ad-Dawla
Zagros
La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.
Veure Kermanxah і Zagros
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Kermanxah і 1919
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Kermanxah і 22 d'octubre
També conegut com Kermanshah, Kirmanshah.