Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: Adrián Conink, Alberto Ullastres Calvo, Alcalá de Henares, Alfonso de la Espina, Andrés de Urdaneta, Arbitrisme, Álvaro de Luna y Jarana, Batalla de Ravenna (1512), Batalla de Seminara (1502), Batalla de Seminara (1503), Batalla de Toro, Beizama, Benito Arias Montano, Bertinalda, Biblioteca de Autores Españoles, Capelles de la catedral de Toledo, Capitalisme, Castell de Mequinensa, Catedral de Toledo, Cipriano de la Huerga, Comte palatí, Crònica universal del Principat de Catalunya, Decrets de Nova Planta, Democràcia, Eduardo Chao Fernández, Escola Austríaca, Expedició de García Jofre de Loaisa, Falsos cronicons, Ferran Patxot i Ferrer, Francesc Muntaner i Moner, Guerra d'Itàlia de 1499–1504, Guerra d'Itàlia de 1551-1559, Hèrcules separa les muntanyes Calpe i Abyla, Història del cristianisme a Espanya, Historiografia, Joan Francesc Molinas i Sicart, Joan Vancell i Puigcercós, José Musso Pérez-Valiente, Josep Manuel Minyana, Liberalisme, Llegenda negra de la Inquisició espanyola, Llegenda negra espanyola, Mariana, Melchor Rafael de Macanaz, Modesto Lafuente y Zamalloa, Monarcòmacs, Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid, Pau de Crépy, Pedro Manso de Zúñiga y Solá, Pere Joan Perpinyà, ..., Pere Màrtir d'Angleria, Pragmàtica Sanció de 1767, Segona Guerra de Nàpols, Setge de Tàrent, Talavera de la Reina, Tiranicidi, Tomás Tamayo de Vargas, Tractat d'Ardres, Tractat de Granada (1500), Vicent Noguera i Climent, Vindiciae contra tyrannos. Ampliar l'índex (11 més) »
Adrián Conink
Adrián Conink (Sevilla-fl. 1713-Madrid, 13 de setembre de 1728) va ser un religiós i filòleg espanyol, ardiaca i canonge en la catedral de Salamanca, i Agent General de les Esglésies d'Espanya.
Nou!!: Juan de Mariana і Adrián Conink · Veure més »
Alberto Ullastres Calvo
Alberto Ullastres Calvo (Madrid, 15 de gener de 1914- 15 de novembre de 2001) va ser un economista i polític espanyol, ministre de Comerç i primer representant d'Espanya davant les Comunitats Europees durant el franquisme.
Nou!!: Juan de Mariana і Alberto Ullastres Calvo · Veure més »
Alcalá de Henares
Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).
Nou!!: Juan de Mariana і Alcalá de Henares · Veure més »
Alfonso de la Espina
Alfonso de la Espina fou un escriptor i religiós franciscà espanyol del segle XV.
Nou!!: Juan de Mariana і Alfonso de la Espina · Veure més »
Andrés de Urdaneta
Andrés de Urdaneta y Cerain (Ordizia, possiblement el 1508 - Ciutat de Mèxic, 3 de juny de 1568) fou un militar, cosmògraf, marí, explorador i religiós agustí espanyol.
Nou!!: Juan de Mariana і Andrés de Urdaneta · Veure més »
Arbitrisme
L'arbitrisme és el nom genèric que es dona a un corrent de pensament polític i econòmic desenvolupat en la Monarquia Hispànica, fonamentalment en la Corona de Castella, durant la segona meitat del i el, relacionada intel·lectualment amb l'anomenada Escola de Salamanca.
Nou!!: Juan de Mariana і Arbitrisme · Veure més »
Álvaro de Luna y Jarana
Álvaro de Luna (Cañete, c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castellà de la família de Luna.
Nou!!: Juan de Mariana і Álvaro de Luna y Jarana · Veure més »
Batalla de Ravenna (1512)
La batalla de Ravenna de l'11 d'abril de 1512, lliurada en el context de la guerra de la Lliga de Cambrai durant les guerres italianes, va afrontar les tropes franceses i Ferrareses dirigides per Gastó de Foix contra l'exèrcit de la Santa Lliga liderat per Ramon Folc de Cardona-Anglesola, format per tropes de la corona d'Aragó i papals.
Nou!!: Juan de Mariana і Batalla de Ravenna (1512) · Veure més »
Batalla de Seminara (1502)
La batalla de Seminara del 25 de desembre de 1502 va tenir lloc a la rodalia de la ciutat calabresa de Terranova entre les tropes franceses sota el comandament de Bérault Stuart d'Aubigny i les espanyoles liderades per Hug de Montcada i de Cardona, Manuel de Benavides i Antonio de Leyva, en el transcurs de la Segona Guerra de Nàpols.
Nou!!: Juan de Mariana і Batalla de Seminara (1502) · Veure més »
Batalla de Seminara (1503)
La batalla de Seminara del 21 d'abril de 1503, lliurada en el context de la guerra de Nàpols, va enfrontar a les tropes franceses de Bérault Stuart d'Aubigny contra les espanyoles comandades per Fernando de Andrade, resultant en la victòria d'aquestes últimes.
Nou!!: Juan de Mariana і Batalla de Seminara (1503) · Veure més »
Batalla de Toro
La batalla de Toro va tenir lloc en aquesta localitat zamorana l'1 de març de 1476, entre les tropes castellanes dels Reis Catòlics i les d'Alfons V de Portugal i el príncep hereu Joan per un altre, dins el decurs de la Guerra de Successió castellana.
Nou!!: Juan de Mariana і Batalla de Toro · Veure més »
Beizama
Beizama és un municipi de Guipúscoa, al País Basc.
Nou!!: Juan de Mariana і Beizama · Veure més »
Benito Arias Montano
Benito Arias Montano (Fregenal de la Sierra, 1527 - Sevilla, 6 de juliol de 1598) fou un religiós i humanista espanyol, eminent poliglot, teòleg, bibliòleg i poeta en llatí.
Nou!!: Juan de Mariana і Benito Arias Montano · Veure més »
Bertinalda
Bertinalda, també anomenada Berta, és una reina consort d'Astúries la historicitat de la qual no està confirmada.
Nou!!: Juan de Mariana і Bertinalda · Veure més »
Biblioteca de Autores Españoles
La Biblioteca de Autores Españoles desde la formación del lenguaje hasta nuestros días és una col·lecció literària de clàssics castellans publicada entre 1846 i 1880 per l'editor Manuel Rivadeneyra i que va ser continuada pel seu fill a la seva mort l'any 1872.
Nou!!: Juan de Mariana і Biblioteca de Autores Españoles · Veure més »
Capelles de la catedral de Toledo
Interior de la catedral Girola de la catedral Les capelles de la catedral de Santa María de Toledo són un conjunt arquitectònic i artístic que contribueix al fet que sigui considerada com la magnum opus de l'estil gòtic a Espanya.
Nou!!: Juan de Mariana і Capelles de la catedral de Toledo · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Juan de Mariana і Capitalisme · Veure més »
Castell de Mequinensa
El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.
Nou!!: Juan de Mariana і Castell de Mequinensa · Veure més »
Catedral de Toledo
Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.
Nou!!: Juan de Mariana і Catedral de Toledo · Veure més »
Cipriano de la Huerga
Cipriano de la Huerga, o Cypriani Monachi Cisterciensis, Instituti D. Bernardi, Divinae legis interpretis in Complutensí Academia,Bataillon 1948: p. 399.
Nou!!: Juan de Mariana і Cipriano de la Huerga · Veure més »
Comte palatí
Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.
Nou!!: Juan de Mariana і Comte palatí · Veure més »
Crònica universal del Principat de Catalunya
Crònica universal del Principat de Catalunya: obra historiogràfica sobre la història general de Catalunya des de l'antiguitat fins a la mort del comte Ramon Berenguer IV (1162) escrita per Jeroni Pujades.
Nou!!: Juan de Mariana і Crònica universal del Principat de Catalunya · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Juan de Mariana і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Juan de Mariana і Democràcia · Veure més »
Eduardo Chao Fernández
Eduardo Chao Fernández (Ribadavia, 6 de novembre de 1822 - Madrid, 21 de desembre de 1887), geòleg, naturalista, periodista, historiador i polític espanyol del Partit Demòcrata.
Nou!!: Juan de Mariana і Eduardo Chao Fernández · Veure més »
Escola Austríaca
LEscola Austríaca es considera que fou fundada per Carl Menger i va néixer lligada a l'Escola Neoclàssica.
Nou!!: Juan de Mariana і Escola Austríaca · Veure més »
Expedició de García Jofre de Loaisa
Mapamundi francès de 1536. L'Expedició de García Jofre de Loaisa va ser una expedició marítima espanyola realitzada entre 1525 i 1526 i dirigida per García Jofre de Loaisa per tal de prendre i colonitzar les illes Moluques, riques en espècies, la propietat les quals es disputaven les corones de Castella i Portugal.
Nou!!: Juan de Mariana і Expedició de García Jofre de Loaisa · Veure més »
Falsos cronicons
Els falsos cronicons són una sèrie d'obres historiogràfiques dels segles i, que pretenen traduir o derivar d'obres històriques antigues, però que són, en realitat, falsificacions modernes.
Nou!!: Juan de Mariana і Falsos cronicons · Veure més »
Ferran Patxot i Ferrer
Fernando Patxot y Ferrer, també conegut com a Manuel Ortiz de la Vega i Sor Adela (Maó, 26 de setembre de 1812 - Montserrat, 3 d'agost de 1859), periodista, historiador i narrador català del Romanticisme.
Nou!!: Juan de Mariana і Ferran Patxot i Ferrer · Veure més »
Francesc Muntaner i Moner
Francesc Muntaner i Moner (1743, Palma, Mallorca - 1805, Madrid) fou un gravador mallorquí del que pertany a una gran família d'artistes.
Nou!!: Juan de Mariana і Francesc Muntaner i Moner · Veure més »
Guerra d'Itàlia de 1499–1504
La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.
Nou!!: Juan de Mariana і Guerra d'Itàlia de 1499–1504 · Veure més »
Guerra d'Itàlia de 1551-1559
La guerra italiana de 1551-1559 va començar quan Enric II de França, que havia succeït a Francesc I al tron, va declarar la guerra a l'emperador Carles V amb la intenció de reconquistar Itàlia i assegurar l'hegemonia francesa en els afers europeus.
Nou!!: Juan de Mariana і Guerra d'Itàlia de 1551-1559 · Veure més »
Hèrcules separa les muntanyes Calpe i Abyla
Hèrcules separa les muntanyes Calpe i Abyla és una pintura a l'oli de 1634 realitzada pel pintor espanyol Francisco de Zurbarán.
Nou!!: Juan de Mariana і Hèrcules separa les muntanyes Calpe i Abyla · Veure més »
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Nou!!: Juan de Mariana і Història del cristianisme a Espanya · Veure més »
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Nou!!: Juan de Mariana і Historiografia · Veure més »
Joan Francesc Molinas i Sicart
Joan Francesc Molinas i Sicart (segle XVIII) fou governador del castell de Montjuïc de Girona.
Nou!!: Juan de Mariana і Joan Francesc Molinas i Sicart · Veure més »
Joan Vancell i Puigcercós
Joan Vancell i Puigcercós (Guixers, 1848 - Barcelona c. 1916) va ser un escultor català establert a Madrid.
Nou!!: Juan de Mariana і Joan Vancell i Puigcercós · Veure més »
José Musso Pérez-Valiente
José Musso Pérez-Valiente (Llorca, 26 de desembre de 1785 - f. Madrid; 31 de juliol de 1838), humanista, historiador, poeta i traductor espanyol.
Nou!!: Juan de Mariana і José Musso Pérez-Valiente · Veure més »
Josep Manuel Minyana
, Fra Josep Manuel Minyana i Estela, O.SS.T. fou un frare trinitari, llatinista, historiador i pintor valencià, autor de diverses obres en llatí.
Nou!!: Juan de Mariana і Josep Manuel Minyana · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Juan de Mariana і Liberalisme · Veure més »
Llegenda negra de la Inquisició espanyola
La llegenda negra de la Inquisició espanyola és un terme utilitzat per aquells autors que consideren l'existència d'una imatge fantasiada o exagerada de la Inquisició espanyola com a epítom del terror i la barbàrie humana.
Nou!!: Juan de Mariana і Llegenda negra de la Inquisició espanyola · Veure més »
Llegenda negra espanyola
XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.
Nou!!: Juan de Mariana і Llegenda negra espanyola · Veure més »
Mariana
* Mariana (Còrsega), colònia romana a la costa oriental de Còrsega (França).
Nou!!: Juan de Mariana і Mariana · Veure més »
Melchor Rafael de Macanaz
Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.
Nou!!: Juan de Mariana і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »
Modesto Lafuente y Zamalloa
Modesto Lafuente y Zamalloa (Rabanal de los Caballeros, Cervera de Pisuerga, Palència, 1 de maig de 1806 – Madrid, 25 d'octubre de 1866) va ser un periodista, historiador i escriptor satíric espanyol, que va emprar els pseudònims de Fray Gerundio i Pelegrín Tirabeque.
Nou!!: Juan de Mariana і Modesto Lafuente y Zamalloa · Veure més »
Monarcòmacs
Els monarcòmacs (del grec antic μόναρχος monarchos monarc i μάχομαι machomai lluitar) van ser un grup d'escriptors i filòsofs adversaris de la monarquia absoluta des de finals del.
Nou!!: Juan de Mariana і Monarcòmacs · Veure més »
Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid
El Panteó d'Espanya (anteriorment conegut per Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid), és un edifici d'estil neobizantí obra de l'arquitecte Fernando Arbós y Tremanti a Madrid.
Nou!!: Juan de Mariana і Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid · Veure més »
Pau de Crépy
La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546.
Nou!!: Juan de Mariana і Pau de Crépy · Veure més »
Pedro Manso de Zúñiga y Solá
Pedro Manso de Zúñiga y Solá (?, 1564 - Madrid, 28 de novembre de 1610) fou un religiós i home d'estat castellà.
Nou!!: Juan de Mariana і Pedro Manso de Zúñiga y Solá · Veure més »
Pere Joan Perpinyà
Pere Joan Perpinyà i Esclapez (Elx, 1530 - París, 28 d'octubre de 1566) fou un jesuïta, poeta, rètor i humanista valencià.
Nou!!: Juan de Mariana і Pere Joan Perpinyà · Veure més »
Pere Màrtir d'Angleria
Pere Màrtir d'Angleria- en italià Pietro Martire d'Anghiera - (Arona, Milanesat, 2 de febrer de 1457 - Granada, octubre de 1526) va ser un membre del Consell d'Índies (1520-1526) Antonio de León Pinelo:.
Nou!!: Juan de Mariana і Pere Màrtir d'Angleria · Veure més »
Pragmàtica Sanció de 1767
La Pragmàtica Sanció de 1767 va ser una ordre del rei Carles III d'Espanya per la que es dictava l'expulsió dels jesuïtes de tots els dominis de la corona d'Espanya incloent els d'ultramar, el que suposava un nombre proper als 6.000.
Nou!!: Juan de Mariana і Pragmàtica Sanció de 1767 · Veure més »
Segona Guerra de Nàpols
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
Nou!!: Juan de Mariana і Segona Guerra de Nàpols · Veure més »
Setge de Tàrent
El setge de Tàrent va tenir lloc entre el 28 d'octubre de 1501 i l'1 de març de 1502 durant el transcurs de la segona guerra de Nàpols.
Nou!!: Juan de Mariana і Setge de Tàrent · Veure més »
Talavera de la Reina
Talavera de la Reina és una ciutat i municipi de l'interior d'Espanya, que pertany a la província de Toledo, a Castella-la Manxa.
Nou!!: Juan de Mariana і Talavera de la Reina · Veure més »
Tiranicidi
El tiranicidi és la mort o l'assassinat d'un tirà o un governant injust, normalment pel bé comú.
Nou!!: Juan de Mariana і Tiranicidi · Veure més »
Tomás Tamayo de Vargas
Tomás Tamayo de Vargas (Madrid, c. 1589 - ibídem, 1641), fou un bibliògraf, polígraf i erudit espanyol.
Nou!!: Juan de Mariana і Tomás Tamayo de Vargas · Veure més »
Tractat d'Ardres
El tractat d'Ardres, posar fi, al 1546, a la guerra entre Francesc I de França i Enric VIII d'Anglaterra, que va començar amb la signatura d'un tractat d'aliança entre aquest últim i l'emperador Carles V, l'11 de febrer de 1543.
Nou!!: Juan de Mariana і Tractat d'Ardres · Veure més »
Tractat de Granada (1500)
El tractat de Granada va ser una aliança militar pactada entre Lluís XII de França i Ferran II d'Aragó en els antecedents de la guerra de Nàpols de 1501 -1504, per repartir-se entre ambdós el territori del Regne de Nàpols, sota el govern de Frederic III de Nàpols.
Nou!!: Juan de Mariana і Tractat de Granada (1500) · Veure més »
Vicent Noguera i Climent
Vicent Joaquim Noguera i Climent (València, 1759 — ?, 1836) fou un aristòcrata, polític i jurista valencià, fill del jurista Vicent Noguera i Ramon, baró d'Antella per matrimoni.
Nou!!: Juan de Mariana і Vicent Noguera i Climent · Veure més »
Vindiciae contra tyrannos
Vindiciae contra tyrannos (Reivindicacions contra els tirans) és el títol d'un influent tractat polític de 1579 publicat simultàniament a Basilea i Edimburg.
Nou!!: Juan de Mariana і Vindiciae contra tyrannos · Veure més »
