Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Adriaen Hanneman, Andries de Graeff, Cornelis de Graeff, Cornelis de Witt, De Witt, Dordrecht, El cigne amenaçat, Frans van Schooten, Guerra d'Escània, Guerra Francoholandesa, Guillem II d'Orange-Nassau, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Hendrik van Heuraet, Jacob de Witt, Joanna Koerten, Johannes Hudde, Lluís XIV de França, Monarquia d'Espanya, Neerlandesos, Pim Fortuyn, Tractat teològico-polític, Valor propi, vector propi i espai propi, Wendela Bicker, 1625, 24 de setembre.
Adriaen Hanneman
Adriaen Hanneman (c. 1603 - enterrat l'11 de juliol de 1671) va ser un pintor de l'Edat d'Or neerlandesa, més conegut avui pels seus retrats de la cort reial britànica.
Nou!!: Johan de Witt і Adriaen Hanneman · Veure més »
Andries de Graeff
Andries de Graeff, cavaller de Sacre Imperi Romanogermànic, (Amsterdam, 19 de febrer de 1611 - Amsterdam, 30 de novembre de 1678) va ser un important polític neerlandès, i descendent d'una de les família De Graeff, més important, poderoses i riques d'Amsterdam.
Nou!!: Johan de Witt і Andries de Graeff · Veure més »
Cornelis de Graeff
Cornelis de Graeff, Senyor de Polsbroek, (Amsterdam, 15 d'octubre de 1599 - Amsterdam, 4 de maig de 1664) va ser una important figura política holandesa. Provenia de la família De Graeff, que a l'Edat d'Or, juntament amb la família Bicker per matrimoni, va ocupar el poder polític i la riquesa a Amsterdam, els Holanda i finalment Països Baixos. Va ser regent i alcalde durant molts anys. En el primer període de regnat a partir de 1650, impulsat per De Graeff, va ser considerat, juntament amb el seu nebot Johan de Witt, el principal protagonista republicà.
Nou!!: Johan de Witt і Cornelis de Graeff · Veure més »
Cornelis de Witt
Cornelis de Witt (Dordrecht, Províncies Unides dels Països Baixos, 15 de juny de 1623 - La Haia, Províncies Unides dels Països Baixos, 20 d'agost de 1672) va ser un polític neerlandès.
Nou!!: Johan de Witt і Cornelis de Witt · Veure més »
De Witt
Sense descripció.
Nou!!: Johan de Witt і De Witt · Veure més »
Dordrecht
Dordrecht és un municipi de la província d'Holanda meridional, al sud dels Països Baixos.
Nou!!: Johan de Witt і Dordrecht · Veure més »
El cigne amenaçat
El cigne amenaçat (en neerlandés: De Zwaan bedreigde), Rijksmuseum.
Nou!!: Johan de Witt і El cigne amenaçat · Veure més »
Frans van Schooten
Frans van Schooten (o van Schoten o Verschooten) va ser un matemàtic holandès del.
Nou!!: Johan de Witt і Frans van Schooten · Veure més »
Guerra d'Escània
La Guerra d'Escània (Danès:Skånske Krig, Suec: Skånska kriget, Alemany: Schonischer Krieg) formà part de les Guerres del Nord i involucrà el Regne de Dinamarca i Noruega, Brandenburg i l'Imperi Suec.
Nou!!: Johan de Witt і Guerra d'Escània · Veure més »
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Nou!!: Johan de Witt і Guerra Francoholandesa · Veure més »
Guillem II d'Orange-Nassau
Guillem II d'Orange-Nassau (La Haia, 27 de maig de 1626 – La Haia, 6 de novembre de 1650) va ser Príncep d'Orange i Stadtholder de les Províncies Unides entre el 1647 i el 1650.
Nou!!: Johan de Witt і Guillem II d'Orange-Nassau · Veure més »
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Nou!!: Johan de Witt і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Veure més »
Hendrik van Heuraet
Hendrik van Heuraet (llatinitzat: Henricus o Henrici) va ser un matemàtic holandès, del.
Nou!!: Johan de Witt і Hendrik van Heuraet · Veure més »
Jacob de Witt
Jacob de Witt (Dordrecht, 7 de febrer de 1589 - Dordrecht, 10 de gener de 1674) va ser un polític neerlandès, alcalde de la seva ciutat natal i pare de Johan de Witt i Cornelis de Witt.
Nou!!: Johan de Witt і Jacob de Witt · Veure més »
Joanna Koerten
Joanna Koerten (Amsterdam, 17 de novembre de 1650 - Amsterdam, 28 de desembre de 1715) fou una pintora neerlandesa que va sobresortir en la pintura, dibuix, gravat en vidre i modelatge en cera.
Nou!!: Johan de Witt і Joanna Koerten · Veure més »
Johannes Hudde
Johann van Waveren Hudde (a Jan Hudde, o Johan Hudde) va ser un matemàtic neerlandès, del.
Nou!!: Johan de Witt і Johannes Hudde · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Johan de Witt і Lluís XIV de França · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Johan de Witt і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Neerlandesos
Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.
Nou!!: Johan de Witt і Neerlandesos · Veure més »
Pim Fortuyn
Wilhelmus Simon Petrus Fortuijn, conegut com a Pim Fortuyn (Driehuis, 19 de febrer de 1948 - Hilversum, 6 de maig de 2002), va ser un carismàtic i controvertit polític, funcionari públic, sociòleg, escriptor i professor neerlandès, fundador del partit LPF (Llista Pim Fortuyn) i assassinat durant la campanya electoral de 2002 per les seves posicions crítiques cap a les polítiques d'immigració indiscriminada i contra el fonamentalisme islàmic.
Nou!!: Johan de Witt і Pim Fortuyn · Veure més »
Tractat teològico-polític
Tractat teològic i polític (títol original Tractatus Theologico-Politicus) és la segona i última obra publicada en vida per Baruch Spinoza.
Nou!!: Johan de Witt і Tractat teològico-polític · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: Johan de Witt і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
Wendela Bicker
Wendela Bicker (Amsterdam, 30 de desembre de 1635 - La Haia, 1 de juliol de 1668) fou una persona destacada de l'Edat d'Or neerlandesa.
Nou!!: Johan de Witt і Wendela Bicker · Veure més »
1625
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Johan de Witt і 1625 · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johan de Witt і 24 de setembre · Veure més »
