Taula de continguts
32 les relacions: Alexandre VI, Butlla menor Inter Caetera de 1493, Butlles alexandrines, Cèsar Borja, Col·legiata de Santa Maria de Gandia, Ducat de Gandia, Estats Pontificis, Família Borja, Francesc Dassió, Francesc de Borja, Francesc de Borja (cardenal), Gandia, Guerra d'Itàlia (1494-1498), Història del papat, Isabel Borja Enríquez, Joan Borja, Joan el Sense Fe, Joan II Borja, Jofré de Borja, Llista de papes sexualment actius, Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera, Los Borgia, Lucrècia Borja, María Enríquez y de Luna, Miquelot de Prades, Palau de Benicarló, Pere Lluís de Borja, Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols, Ruta dels Borja, Sança d'Aragó i Gazela, The Borgias, Vannozza Cattanei.
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure Joan Borja i Catanei і Alexandre VI
Butlla menor Inter Caetera de 1493
Línies de demarcació entre Castella-Aragó i Portugal els segles XV i XVI, ubicades segons la teoria més estesa. La butlla menor Inter Caetera va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó amb data de 4 de maig de 1493 però es creu que realment va ser redactada més tard, al mes de juny.
Veure Joan Borja i Catanei і Butlla menor Inter Caetera de 1493
Butlles alexandrines
Alexandre VI i Jacopo Pesaro davant Sant Pere, Tiziano, 1509. L'escena naval del fons, l'estendard i l'elm ambienten bé el moment històric. Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa per a aconseguir-les.
Veure Joan Borja i Catanei і Butlles alexandrines
Cèsar Borja
Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.
Veure Joan Borja i Catanei і Cèsar Borja
Col·legiata de Santa Maria de Gandia
La Col·legiata de Santa Maria, també coneguda com la Seu, és una església gòtica de Gandia, amb orígens en la reconquesta del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reials i després els Borja a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engrandiments, però també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.
Veure Joan Borja i Catanei і Col·legiata de Santa Maria de Gandia
Ducat de Gandia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
Veure Joan Borja i Catanei і Ducat de Gandia
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Joan Borja i Catanei і Estats Pontificis
Família Borja
Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.
Veure Joan Borja i Catanei і Família Borja
Francesc Dassió
Francesc Dassió, també conegut en la forma llatinitzada del cognom Deci, Decius o Decio, (Regne de València, segle XVI - Regne de València, segle XVI) fou un escriptor i professor universitari humanista valencià.
Veure Joan Borja i Catanei і Francesc Dassió
Francesc de Borja
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
Veure Joan Borja i Catanei і Francesc de Borja
Francesc de Borja (cardenal)
Francesc de Borja (1441 - 4 de novembre, 1511) fou un cardenal valencià, i el setè dels deu cardenal nepots creats per Alexandre VI.
Veure Joan Borja i Catanei і Francesc de Borja (cardenal)
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Veure Joan Borja i Catanei і Gandia
Guerra d'Itàlia (1494-1498)
La Guerra d'Itàlia de 1494, de vegades també anomenada Primera guerra italiana, va ser la fase inicial de les Guerres d'Itàlia.
Veure Joan Borja i Catanei і Guerra d'Itàlia (1494-1498)
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Joan Borja i Catanei і Història del papat
Isabel Borja Enríquez
Isabel Borja Enríquez (Gandia, 5 de gener de 1498 - Valladolid, 28 d'octubre de 1557), també coneguda al seu orde com Francesca de Jesús, fou una religiosa claretiana fundadora de les Descalzas Reales de Madrid.
Veure Joan Borja i Catanei і Isabel Borja Enríquez
Joan Borja
* Joan Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497), duc de Gandia (1488-97) i baró de Llombai (1494-97).
Veure Joan Borja i Catanei і Joan Borja
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Joan Borja i Catanei і Joan el Sense Fe
Joan II Borja
Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543) fou III Duc de Gandia i Baró de Llombai (1497-1543).
Veure Joan Borja i Catanei і Joan II Borja
Jofré de Borja
Jofré de Borja i Catanei (Roma, 1481 - 1516), príncep de Squillace i duc de Cariati, fou un dels membres de la nissaga valenciana dels Borja, fill de Roderic de Borja, després papa Alexandre VI.
Veure Joan Borja i Catanei і Jofré de Borja
Llista de papes sexualment actius
Aquesta és una llista de papes sexualment actius, sacerdots catòlics que no eren celibes abans que es convertissin en papes, i papes casats legalment.
Veure Joan Borja i Catanei і Llista de papes sexualment actius
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Joan Borja i Catanei і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
Los Borgia
Los Borgia és una pel·lícula dirigida en 2006 pel director espanyol Antonio Hernández.
Veure Joan Borja i Catanei і Los Borgia
Lucrècia Borja
''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.
Veure Joan Borja i Catanei і Lucrècia Borja
María Enríquez y de Luna
Monument a Maria Enríquez a Gandia Maria Enríquez y de Luna (1474 - Gandia, 1539) fou duquessa regent del ducat de Gandia (1497-1511).
Veure Joan Borja i Catanei і María Enríquez y de Luna
Miquelot de Prades
Miquel de Prades (Balaguer? 1462?- costa de Belvedere Marittimo 1505), conegut amb el nom de Miquelot de Prades, fou un soldat català famós per la seva perícia amb l'espasa i diversos fets militars.
Veure Joan Borja i Catanei і Miquelot de Prades
Palau de Benicarló
El palau de Benicarló (o dels Borja) és la seu oficial de les Corts Valencianes, al nucli antic de la ciutat de València.
Veure Joan Borja i Catanei і Palau de Benicarló
Pere Lluís de Borja
Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488).
Veure Joan Borja i Catanei і Pere Lluís de Borja
Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols
Les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols escrites segurament entre 1492 i 1497, fetes “a juy” del valencià Bernat Fenollar (ca. 1438-ca. 1500), del barceloní Jeroni Pau (?-1497?) i d'«altres hòmens diserts catalans e valentians, e prestantíssims trobadors», foren copiades i aplegades pel barceloní Pere Miquel Carbonell (1434-1517).
Veure Joan Borja i Catanei і Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols
Ruta dels Borja
La Ruta dels Borja és una ruta turística que permet conèixer la petjada d'una de les famílies valencianes més universal, els Borja.
Veure Joan Borja i Catanei і Ruta dels Borja
Sança d'Aragó i Gazela
va ser una aristòcrata italiana, filla del rei Alfons II de Nàpols i la seva amant Trogia Gazzela.
Veure Joan Borja i Catanei і Sança d'Aragó i Gazela
The Borgias
The Borgias és una minisèrie dramàtico-històrica creada per Neil Jordan i emesa del 3 d'abril del 2011 al 16 de juny del 2013 a les cadenes Showtime (Estats Units) i Bravo! (Canadà).
Veure Joan Borja i Catanei і The Borgias
Vannozza Cattanei
Vannozza (Giovanna) Cattanei (Màntua, 1442 - Roma, 1518) va ser la principal amant i mare de quatre dels fills de Roderic de Borja, futur Papa Alexandre VI.
Veure Joan Borja i Catanei і Vannozza Cattanei
També conegut com Joan Borja i Cattanei, Joan de Borja i Cattanei.