Taula de continguts
35 les relacions: Abu-Saïd (timúrida), Ali Bey ben Osman Bey, Alinjak, Armavir (ciutat antiga), Babur ibn Baysunkur, Dinastia safàvida, Gawhar Shad, Hasan Ali, Història d'Isfahan, Història de l'Azerbaidjan, Història de Xiraz, Ibrahim ibn Ala al-Dawla, Isfahan, Iskandar ibn Kara Yusuf, Jahan Xah, Jahangir ben Ali, Khatchen, Kirman, Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi, Laridjan, Literatura àzeri, Melikats del Karabagh, Mesquita Blava de Tabriz, Muixaixa, Qara Qoyunlu, Qom, Sàmxvilde, Teodora Cantacuzena (muller d'Aleix IV de Trebisonda), Timúrides, Tus, Uzun Hasan, Xaïkh Djunayd, Xah Mahmud, Xah Rukh (timúrida), Yunus Khan.
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Veure Jahan-Xah і Abu-Saïd (timúrida)
Ali Bey ben Osman Bey
Ali Bey ben Osman Bey (+ 1443) fou un emir Aq Qoyunlu del Diyarbakr, que va aspirar a la alta direcció de l'estat i la confederació tribal Aq Qoyunlu a la mort del seu pare Kara Yülük Osman Bey el 1435.
Veure Jahan-Xah і Ali Bey ben Osman Bey
Alinjak
Alinjak, també Alanjik, Alangik, Alengik, Alinjakala, moderna fortalesa d'Alinja, el seu nom en armeni és Ernjak o Erenchak, és una antiga fortalesa propera a la moderna població d'Alinja a Nakhtxivan (Azerbaidjan).
Veure Jahan-Xah і Alinjak
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Veure Jahan-Xah і Armavir (ciutat antiga)
Babur ibn Baysunkur
Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, net de Xah-Rukh, i besnet de Tamerlà.
Veure Jahan-Xah і Babur ibn Baysunkur
Dinastia safàvida
La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.
Veure Jahan-Xah і Dinastia safàvida
Gawhar Shad
Gawhar Shad o Goharshād (1378-1459) fou una reina timúrida, esposa de Xah Rukh.
Veure Jahan-Xah і Gawhar Shad
Hasan Ali
Hasan Ali (? - 1469) fou emir Qara Qoyunlu.
Veure Jahan-Xah і Hasan Ali
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure Jahan-Xah і Història d'Isfahan
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Veure Jahan-Xah і Història de l'Azerbaidjan
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Veure Jahan-Xah і Història de Xiraz
Ibrahim ibn Ala al-Dawla
Ibrahim ibn Ala al-Dawla (mort el 1459) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat).
Veure Jahan-Xah і Ibrahim ibn Ala al-Dawla
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Jahan-Xah і Isfahan
Iskandar ibn Kara Yusuf
Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.
Veure Jahan-Xah і Iskandar ibn Kara Yusuf
Jahan Xah
* Jahan Shah o Xa Jahan (1592 - 1666), cinquè emperador mogol de l'Índia (1628-58).
Veure Jahan-Xah і Jahan Xah
Jahangir ben Ali
Jahangir ben Ali o Jihangir ben Ali Bey (Djihangir ibn Ali Beg) fou un príncep Aq Qoyunlu del, fill d'Ali Bey ben Osman Bey.
Veure Jahan-Xah і Jahangir ben Ali
Khatchen
El principat de Khatchen (armeni Խաչենի իշխանություն) fou un estat de l'Armènia medieval a la província històrica de l'Artsakh o Alt Karabakh (Nagorno Karabagh) establert al.
Veure Jahan-Xah і Khatchen
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Jahan-Xah і Kirman
Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi
Kutb al-Din Muhammad Txuqi, Juki o Juqi (mort el 1445) fou un príncep timúrida fill de Xah Rukh i net de Tamerlà.
Veure Jahan-Xah і Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Veure Jahan-Xah і Laridjan
Literatura àzeri
La literatura àzeri (Azərbaycan ədəbiyyatı) es refereix a la literatura escrita en àzeri, una llengua turquesa, que actualment és la llengua oficial de l'Estat de la República de l'Azerbaidjan i és la llengua majoritària de l'Azerbaidjan Iranià.
Veure Jahan-Xah і Literatura àzeri
Melikats del Karabagh
XVI Els melikats del Karabagh foren set estats, anomenats "melikats" o "malikats" (de Melik Մելիք., "príncep" de l'àrab malik, rei), a la regió del Karabakh i en part en el de la Siunia.
Veure Jahan-Xah і Melikats del Karabagh
Mesquita Blava de Tabriz
La mesquita Blava (en; en persa: Masjed-e Kabūd) és una important mesquita situada a la ciutat de Tabrīz, a Iran.
Veure Jahan-Xah і Mesquita Blava de Tabriz
Muixaixa
Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.
Veure Jahan-Xah і Muixaixa
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Jahan-Xah і Qara Qoyunlu
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Veure Jahan-Xah і Qom
Sàmxvilde
Sàmxvilde (en georgià: სამშვილდე) és una ciutat fortificada en ruïnes i un jaciment arqueològic de Geòrgia, al sud del país, a la vora de l'actual llogaret homònim al municipi de Tetritsqaro, a la regió de Kvemo Kartli.
Veure Jahan-Xah і Sàmxvilde
Teodora Cantacuzena (muller d'Aleix IV de Trebisonda)
Teodora Cantacuzena Gran Comnena en grec medieval Θεοδώρα Καντακουζηνή Μεγάλη Κομνηνή, morta el 12 de novembre de 1426, va ser l'emperadriu consort d'Aleix IV de Trebisonda.
Veure Jahan-Xah і Teodora Cantacuzena (muller d'Aleix IV de Trebisonda)
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Jahan-Xah і Timúrides
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Veure Jahan-Xah і Tus
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Veure Jahan-Xah і Uzun Hasan
Xaïkh Djunayd
Xaykh Junayd ibn Ibrahim (? - 4 de març de 1460) fou el quart xeic safàvida, successor del seu pare Ibrahim com a líder de l'organització a Ardabil el 1447/1448.
Veure Jahan-Xah і Xaïkh Djunayd
Xah Mahmud
Xah Mahmud (Jalal al-Din Mahmud, nascut 1446, mort després del 1460) fou sultà timúrida del Khurasan (Herat) fill i successor de Babur ibn Baysunkur, i rebesnet de Tamerlà.
Veure Jahan-Xah і Xah Mahmud
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Jahan-Xah і Xah Rukh (timúrida)
Yunus Khan
Yunus Khan o Yunas Khan (+ 1487) fou kan de Mogulistan de la branca dels txagataïdes descendents de Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Veure Jahan-Xah і Yunus Khan
També conegut com Djahan Shah ibn Kara Yusuf, Djahanshah ibn Kara Yusuf, Jahanshah ibn Kara Yusuf.