Taula de continguts
41 les relacions: Agnes Pockels, Aparell Langmuir-Blodgett, Audió, Àtom, Buit, Catàlisi heterogènia, Congrés Solvay, Dorothy Maud Wrinch, Electró, Enllaç covalent, Enllaç químic, General Electric, Gilbert Newton Lewis, Hipòtesi del ciclol, Història de la mecànica quàntica, Història de la química, Irving, Isosterisme, Katharine Burr Blodgett, Langmuir, Llista de cràters de la Lluna: L-N, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química, Llista de químics, Medalla Hughes, Medalla Perkin, Nova York, Peter Debye, Plasma (estat de la matèria), Premi Faraday Lectureship, Premi Rumford, Principi d'exclusió de Pauli, Projecte Stormfury, Química col·loidal, Química de superfícies, Sembra de núvols, València (química), Wendell Mitchell Latimer, 16 d'agost, 1932, 1957, 31 de gener.
Agnes Pockels
Agnes Pockels o Agnes Luise Wilhelmine Pockels (Venècia, 14 de febrer de 1862-Brunsvick, 21 de novembre de 1935) va ser una investigadora de química orgànica i mecànica de medis continus, pionera en l'estudi de la tensió superficial i de les monocapes.
Veure Irving Langmuir і Agnes Pockels
Aparell Langmuir-Blodgett
Aparell Langmuir-Blodgett Un esquema d'un aparell Langmuir Blodgett: 1. Monocapa amfífila 2. Subfase líquida 3. LB abocador 4. Substrat sòlid 5. Mecanisme d'immersió 6. Wilhelmy Plat 7. Balanç elèctric 8. Barrera 9. Mecanisme de barrera 10. Sistema de reducció de vibracions 11.
Veure Irving Langmuir і Aparell Langmuir-Blodgett
Audió
Un audió de 1906. L'audió és la primera vàlvula electrònica de tipus tríodeOkamura, Sōgo (1994).
Veure Irving Langmuir і Audió
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Irving Langmuir і Àtom
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Veure Irving Langmuir і Buit
Catàlisi heterogènia
Hidrogenació d'etè en una superfície sòlida. Catàlisi heterogènia és un terme químic que descriu la catàlisi quan el catalitzador es troba en una fase diferent (és a dir sòlid, líquid i gasós, però també entre l'oli i l'aigua) als reactius.
Veure Irving Langmuir і Catàlisi heterogènia
Congrés Solvay
P. Langevin. Els Congressos Solvay (sovint anomenats Conferències Solvay) són unes trobades entre científics que tenen lloc des de 1911.
Veure Irving Langmuir і Congrés Solvay
Dorothy Maud Wrinch
, cognoms de casada Nicholson i Glaser, va ser una teòrica matemàtica i bioquímica més coneguda pel seu intent de deduir l'estructura de les proteïnes utilitzant principis matemàtics.
Veure Irving Langmuir і Dorothy Maud Wrinch
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Irving Langmuir і Electró
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Veure Irving Langmuir і Enllaç covalent
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Veure Irving Langmuir і Enllaç químic
General Electric
General Electric Company és una empresa multinacional fundada el 1892, que tingué la seu central fins al 2016 a Fairfield, Connecticut (Estats Units), i actualment a Boston, Massachusetts.
Veure Irving Langmuir і General Electric
Gilbert Newton Lewis
Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.
Veure Irving Langmuir і Gilbert Newton Lewis
Hipòtesi del ciclol
Reacció del ciclol clàssica. Dos grups peptídics s'uneixen per enllaç N-C', convertint l'oxigen carbonílico en un grup hidroxil. Si bé aquesta reacció ocorre en uns pocs pèptids cíclics, és desfavorable per l'energia lliure de Gibbs, principalment perquè elimina l'estabilització per ressonància de l'enllaç peptídic.
Veure Irving Langmuir і Hipòtesi del ciclol
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Veure Irving Langmuir і Història de la mecànica quàntica
Història de la química
El foc La història de la química és la història des de l'antiguitat als nostres dies de la ciència química i dels seus precedents, en particular, l'alquímia.
Veure Irving Langmuir і Història de la química
Irving
* Toponímia.
Veure Irving Langmuir і Irving
Isosterisme
Fitxer:Methane-2D-stereo.svg Fitxer:Ammonium.svg L'isosterisme és una propietat d'espècies químiques que presenten propietats físiques i químiques semblants, i per això hom suposa que tenen igualment disposats els electrons més externs.
Veure Irving Langmuir і Isosterisme
Katharine Burr Blodgett
Katharine Burr Blodgett (10 de gener de 1898 - 12 d'octubre de 1979) va ser una investigadora i científica nord-americana, la primera dona en obtenir un doctorat en física per la Universitat de Cambridge, el 1926.
Veure Irving Langmuir і Katharine Burr Blodgett
Langmuir
Langmuir (abreviatura Langmuir) és una destacada revista científica que se centra en la publicació d'articles de química interdisciplinària.
Veure Irving Langmuir і Langmuir
Llista de cràters de la Lluna: L-N
Llista de cràters de la Lluna (L-N) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Irving Langmuir і Llista de cràters de la Lluna: L-N
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química
El Premi Nobel de Química va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Química (en suec Nobelpriset i kemi) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la química».
Veure Irving Langmuir і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química
Llista de químics
Un químic és un científic especialitzat en la química.
Veure Irving Langmuir і Llista de químics
Medalla Hughes
La Medalla Hughes és una medalla creada el 1902 per la Royal Society.
Veure Irving Langmuir і Medalla Hughes
Medalla Perkin
La Medalla Perkin és un premi que s'atorga anualment per la secció americana de la Societat de la Indústria Química a un científic resident als Estats Units d'Amèrica del Nord en mèrit a una "innovació en química aplicada resultant en algun desenvolupament comercial".
Veure Irving Langmuir і Medalla Perkin
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Veure Irving Langmuir і Nova York
Peter Debye
Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.
Veure Irving Langmuir і Peter Debye
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Irving Langmuir і Plasma (estat de la matèria)
Premi Faraday Lectureship
Michael Faraday. Oli de Th. Phillips (1842) El premi Faraday Lectureship és un premi atorgat a excepcionals contribucions en els camps de la química física o de la química teòrica, inicialment cada tres anys i des del 2010 cada dos anys, per la Royal Society of Chemistry.
Veure Irving Langmuir і Premi Faraday Lectureship
Premi Rumford
El 1796, Benjamin Thompson, conegut com a Conde Rumford, va donar 5000$ tant a la Royal Society com a l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències per atorgar premis cada dos anys per recerques científiques excel·lents en el camp de les propietats tèrmiques o òptiques de la matèria, fent notar que el Conde Rumford volia que es reconeguessin descobriments que tendissin a promoure el bé per a la Humanitat.
Veure Irving Langmuir і Premi Rumford
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Irving Langmuir і Principi d'exclusió de Pauli
Projecte Stormfury
Fotografia de l'equip i el personal del projecte Stormfury de 1966. El projecte Stormfury va ser un intent de debilitar els ciclons tropicals per mitjà de la sembra de núvols amb iodur d'argent mitjançant el vol d'avions.
Veure Irving Langmuir і Projecte Stormfury
Química col·loidal
La maionesa és una dispersió col·loidal La química col·loidal és una branca de la química dedicada a l'estudi dels col·loides i d'altres dispersions de substàncies no clarament cristal·lines, com ara suspensions grosseres, emulsions, pel·lícules, plàstics, etc.
Veure Irving Langmuir і Química col·loidal
Química de superfícies
Catalitzador d'un cotxe La química de superfícies és una branca de la química física que es dedica fonamentalment en l'estudi químic-físic de les interfícies derivades dels tres estats de la matèria: sòlid, líquid i gas.
Veure Irving Langmuir і Química de superfícies
Sembra de núvols
La sembra dels núvols es pot fer per generadors des de terra, avions o coets. La sembra de núvols, una forma intencional de control del temps meteorològic, és l'intent de canviar la quantitat o tipus de precipitació que cau des dels núvols, mitjançant la dispersió de substàncies dins l'aire que serveixin de nuclis de condensació o nuclis de gel, els quals alteren els processos microfísics dins el núvol.
Veure Irving Langmuir і Sembra de núvols
València (química)
En química, la valència d'un element és la mesura de la seva capacitat de combinació amb altres àtoms quan forma compostos químics o molècules.
Veure Irving Langmuir і València (química)
Wendell Mitchell Latimer
Wendell Mitchell Latimer (Garnett, Kansas, 22 d'abril de 1893 - 6 de juliol de 1955) fou un important químic estatunidenc conegut per la seva descripció dels estats d'oxidació publicada al seu llibre “The Oxidation States of the Elements and Their Potentials in Aqueous Solution" (ASINB000GRXLSA, 1938).
Veure Irving Langmuir і Wendell Mitchell Latimer
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Irving Langmuir і 16 d'agost
1932
;Països Catalans.
Veure Irving Langmuir і 1932
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Irving Langmuir і 1957
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Irving Langmuir і 31 de gener