Taula de continguts
39 les relacions: Ardicino della Porta el Jove, Ardicino della Porta el Vell, Arquebisbat de Lucca, Carlo Maria Maggi, Climent XI, Corts de Montsó-Binèfar, Dionís Jeroni Jorba, Fabrizio Serbelloni, Ferry de Clugny, Francesc de Remolins i Pardines, Giovanni Arcimboldi, Gregori XV, Guido Marini, Guillaume-Hugues d'Estaing, Innocenci XI, Jan Baptist Verlooy, Jean Le Jeune, Jean-Baptiste Gramaye, Jean-Hervé Bazan de Flamanville, Joan Baptista Vives i Marjà, Joan Vilar (jurista), Latino Orsini, Lluís Martínez i Sistach, Maria Pellegrina Amoretti, Mario Grech, Niccolò Coscia, Niccolò Forteguerri, Nicolau Canyelles, Octavio Acquaviva, Olivier de Wree, Onofre Pou Cellers, Pedro González de Mendoza, Pere Pont i Bosom, Pius IV, Pius XII, Salvatore Pappalardo (cardenal), Scipione Lancellotti, Segimon Comas i Vilar, Viola Amherd.
Ardicino della Porta el Jove
fou un cardenal italià.
Veure In utroque jura і Ardicino della Porta el Jove
Ardicino della Porta el Vell
fou un cardenal italià.
Veure In utroque jura і Ardicino della Porta el Vell
Arquebisbat de Lucca
L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure In utroque jura і Arquebisbat de Lucca
Carlo Maria Maggi
Carlo Maria Maggi (Milà, 3 de maig de 1630 - Milà, 22 d'abril de 1699) va ser un escriptor i comediògraf llombard, considerat el pare de la literatura milanesa moderna.
Veure In utroque jura і Carlo Maria Maggi
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Veure In utroque jura і Climent XI
Corts de Montsó-Binèfar
Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.
Veure In utroque jura і Corts de Montsó-Binèfar
Dionís Jeroni Jorba
Dionís Jeroni Jorba (Barcelona, segle XVI — Barcelona), fou un catedràtic de lleis i humanitats a Barcelona, autor d'una crònica apologètica d'aquesta ciutat i de diverses obres de temàtica jurídica i aristotèlica, entre altres.
Veure In utroque jura і Dionís Jeroni Jorba
Fabrizio Serbelloni
Fabrizio Serbelloni (Milà, 4 de novembre de 1695 – Roma, 7 de desembre de 1775) va ser un cardenal catòlic italià.
Veure In utroque jura і Fabrizio Serbelloni
Ferry de Clugny
fou un cardenal i bisbe francès que va ser un alt dignatari i un eclesiàstic al servei dels ducs de Borgonya.
Veure In utroque jura і Ferry de Clugny
Francesc de Remolins i Pardines
Francesc de Remolins i Pardines, de vegades anomenat com Francisco de Remolino, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, pàg.
Veure In utroque jura і Francesc de Remolins i Pardines
Giovanni Arcimboldi
fou un cardenal italià i arquebisbe italià.
Veure In utroque jura і Giovanni Arcimboldi
Gregori XV
Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.
Veure In utroque jura і Gregori XV
Guido Marini
Monsenyor Guido Marini (Gènova, 31 de gener de 1965) és un sacerdot italià, Prelat d'Honor de Sa Santedat i actual mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies, nomenat pel Papa Benet XVI l'1 d'octubre del 2007.
Veure In utroque jura і Guido Marini
Guillaume-Hugues d'Estaing
Guillaume-Hugues d'Estaing (Étain, Lorena, ca 1400 - Roma, 28 d'octubre de 1455) va ser un cardenal francès del, membre de l'orde dels benedictins.
Veure In utroque jura і Guillaume-Hugues d'Estaing
Innocenci XI
El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.
Veure In utroque jura і Innocenci XI
Jan Baptist Verlooy
Jan Baptist Verlooy (1746-1797) era un jurista i polític dels Països Baixos austríacs.
Veure In utroque jura і Jan Baptist Verlooy
Jean Le Jeune
fou un cardenal i bisbe francès.
Veure In utroque jura і Jean Le Jeune
Jean-Baptiste Gramaye
Jean-Baptiste Gramaye o Grammaye (Anvers, 1579 - Lübeck, nord d'Alemanya, 1635) conegut a la República de les Lletres com a Joannes-Baptista Gramayus, fou un historiador, diplomàtic i geògraf brabant en llengua llatina.
Veure In utroque jura і Jean-Baptiste Gramaye
Jean-Hervé Bazan de Flamanville
Jean-Hervé Bazan de Flamanville (Flamanville, 16 de febrer de 1660 – Perpinyà, 5 de gener de 1721) fou un eclèsiàstic, bisbe d'Elna-Perpinyà de 1695 a 1721, i abat de Sant Miquel de Cuixà.
Veure In utroque jura і Jean-Hervé Bazan de Flamanville
Joan Baptista Vives i Marjà
Joan Baptista Vives i Marjà (València, 3 de maig de 1545 - Roma, 23 de febrer de 1632) fou el fundador del Pontifici Col·legi Urbanià de Propaganda Fide.
Veure In utroque jura і Joan Baptista Vives i Marjà
Joan Vilar (jurista)
Joan Vilar (Barcelona, principis del - Barcelona post. 1475) fou un jurista català del.
Veure In utroque jura і Joan Vilar (jurista)
Latino Orsini
fou un cardenal italià, de la família Orsini.
Veure In utroque jura і Latino Orsini
Lluís Martínez i Sistach
Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.
Veure In utroque jura і Lluís Martínez i Sistach
Maria Pellegrina Amoretti
Maria Pellegrina Amoretti (en alguns textos, i en els arxius de la Universitat de Pavia, Maria Pellegrini Amoretti) (Oneglia, 12 de maig de 1756 - Oneglia, 12 de novembre de 1787), jurista, doctora en lleis, va ser la tercera dona a llicenciar-se a Itàlia després de la veneciana Elena Lucrezia Cornaro (nascuda el 1646, pertanyent a una família ducal, es va doctorar a Pàdua en Filosofia el 25 de juny de 1678), i de la bolonyesa Laura Bassi (que, nascuda en 1711, es va doctorar en Ciència i Filosofia a Bolonya i que va ser també la primera dona a ensenyar a una universitat).
Veure In utroque jura і Maria Pellegrina Amoretti
Mario Grech
és un cardenal i bisbe catòlic maltès, des del 15 de setembre de 2020 secretari general del Sínode dels Bisbes.
Veure In utroque jura і Mario Grech
Niccolò Coscia
Nicolò Paolo Andrea Coscia (Pietradefusi, 25 de gener de 1682 – Nàpols, 8 de febrer de 1755) va ser cardenal i arquebisbe catòlic italià.
Veure In utroque jura і Niccolò Coscia
Niccolò Forteguerri
Niccolò Fortiguerra (també escrit Forteguerri) (Pistoia, 1419 - Viterbo, 21 de desembre de 1473) va ser un comandant militar, cardenal i secretari del papa Climent XII.
Veure In utroque jura і Niccolò Forteguerri
Nicolau Canyelles
Nicolau Canyelles (en català) o Nicolà Canelles (en llengua sarda) (Esglèsies, 1515 – Càller, 1585), fou un religiós catòlic sard, de nació i nissaga catalana, ciutadà del Regne de Sardenya, que va exercir de Bisbe de la vila de Bosa.
Veure In utroque jura і Nicolau Canyelles
Octavio Acquaviva
nom abreujat de Ottavio Acquaviva d'Aragó, va ser un cardenal i arquebisbe italià.
Veure In utroque jura і Octavio Acquaviva
Olivier de Wree
Olivier de Wree també conegut amb el seu nom llatinitzat Olivarius Vredius (1596-1652) va ser un poeta, historiador, advocat, polític i mecenes flamenc.
Veure In utroque jura і Olivier de Wree
Onofre Pou Cellers
Onofre Pou Cellers, a vegades citat com a Onofre Pau o Onofre Pablo, fou un religiós, jurista i rector de la Universitat de l'Estudi General (1582-84) va néixer al, probablement a Barcelona o en terres gironines i residí a València i a Perpinyà.
Veure In utroque jura і Onofre Pou Cellers
Pedro González de Mendoza
Pedro González de Mendoza (Guadalajara, 3 de maig de 1428 - Guadalajara, 11 de gener de 1495) va ésser eclesiàstic i polític castellà, un dels millors exemples del pas del món medieval al modern, al llarg del.
Veure In utroque jura і Pedro González de Mendoza
Pere Pont i Bosom
Pere Pont i Bosom (Oceja, 17 de novembre del 1582 - Perpinyà, abril del 1655) va ser un noble nord-català nat a l'actual Alta Cerdanya.
Veure In utroque jura і Pere Pont i Bosom
Pius IV
, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.
Veure In utroque jura і Pius IV
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Veure In utroque jura і Pius XII
Salvatore Pappalardo (cardenal)
Salvatore Pappalardo (Villafranca Sicula, 23 de setembre de 1918 – Palerm, 10 de desembre de 2006) va ser un cardenal italià que serví com a arquebisbe de Palerm.
Veure In utroque jura і Salvatore Pappalardo (cardenal)
Scipione Lancellotti
Scipione Lancellotti (Roma, desembre de 1527 – 2 de juny de 1598) va ser un cardenal italià.
Veure In utroque jura і Scipione Lancellotti
Segimon Comas i Vilar
Segimon Comas i Vilar (o Segimon Comes i Vilar) (Sant Quirze de Besora, ca. 1685 Rossich - 2007, pàg. 5. – Barcelona, 1740)Diccionari biogràfic de l'ABL fou un sacerdot, doctor en ambdós drets, catedràtic de lletres humanes de la Universitat de Barcelona i primer president de l'acadèmia literària de Barcelona.
Veure In utroque jura і Segimon Comas i Vilar
Viola Amherd
és una política suïssa, membre del Consell Federal suís des de 2019.
Veure In utroque jura і Viola Amherd
També conegut com In utroque iure, Utriusque iuris, Utriusque juris.