Obrir a Google MapsTaula de continguts
199 les relacions: Aapir, Abd-Al·lah ibn Muàwiya, Acinaces, Aderveshnasp d'Armènia, Aixurubal·lit II, Alans, Albània del Caucas, Alexandre el Gran, Aliates II, Altiplà Iranià, Antíoc VI Dionisi, Antíoc VII Sidetes, Antic Orient Pròxim, Apol·lònia d'Assíria, Appuasu, Araspes, Arbaces, Arbaces d'Arnàsia, Arbaces de Mèdia, Arbela, Ariana, Arienis, Ariobarzanes d'Armènia, Armènia persa, Arquitectura de l'Iran, Arquitectura medo-persa, Artembares (noble), Artvin, Arxak II d'Armènia, Asandre de Cària, Astíages de Mèdia, Atròpat, Atropatene, Avanos, Èumenes de Càrdia, Àvars de Pannònia, Àzeris iranians, Babilònia, Bariaxes, Batalla d'Hormizdegan, Batalla de Gaugamela, Behistun, Berós, Bessos de Bactriana, Bistam, Bit Khamban, Budis, Cadusis, Caldea, Cambises I d'Anxan, ... Ampliar l'índex (149 més) »
Aapir
Aapir fou un estat independent iranià pre mede situat a uns 50 km al nord de les muntanyes Bakhtiar a l'Iran, governat per Hanni, contemporani del rei d'Elam, Sutruk-Nakhunte I. Es coneix per una inscripció trobada a les excavacions arqueològiques de la zona.
Veure Imperi Mede і Aapir
Abd-Al·lah ibn Muàwiya
Abd-Al·lah ibn Muàwiya, de nom complet Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib, fou un noble haiximita que dirigí una revolució talibita (alides) a l'Iran occidental (744-747).
Veure Imperi Mede і Abd-Al·lah ibn Muàwiya
Acinaces
Acinaces Acinaces fou una espasa persa o mede que es penjava a la dreta o al front del cos, mentre al món romà i grec normalment l'espasa es penjava a l'esquerra.
Veure Imperi Mede і Acinaces
Aderveshnasp d'Armènia
Aderveshnasp o també Adhur-Gushnasp va ser marzban d'Armènia de l'any 465 al 481.
Veure Imperi Mede і Aderveshnasp d'Armènia
Aixurubal·lit II
Aixurubal·lit II (Aššur-uballiṭ II) fou el darrer rei d'Assíria del 612 al 609 aC regnant amb capital a Haran.
Veure Imperi Mede і Aixurubal·lit II
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Imperi Mede і Alans
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Imperi Mede і Albània del Caucas
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Imperi Mede і Alexandre el Gran
Aliates II
Aliates II (en llatí Alyattes, en grec antic Ἀλυάττης) era rei de Lídia.
Veure Imperi Mede і Aliates II
Altiplà Iranià
Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.
Veure Imperi Mede і Altiplà Iranià
Antíoc VI Dionisi
Antíoc VI Dionisi (en llatí Dyonisus, en grec antic Αντίοχος ο Διόνυσος) fou rei selèucida entre el 145 aC i el 142 aC.
Veure Imperi Mede і Antíoc VI Dionisi
Antíoc VII Sidetes
Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes (en llatí Antiochus Sidetes, en grec antic Αντίοχος Ζ' Σιδήτης) fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.
Veure Imperi Mede і Antíoc VII Sidetes
Antic Orient Pròxim
Mapa de l'Antic Orient Pròxim amb les principals civilitzacions que hi van aparèixer LAntic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilitzat per denominar les zones de l'Àsia occidental i del nord-est d'Àfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors a la civilització clàssica grecoromana, i que actualment es denomina Orient Pròxim o Orient Mitjà.
Veure Imperi Mede і Antic Orient Pròxim
Apol·lònia d'Assíria
Apol·lònia fou una ciutat capital de districte a Assíria que Estrabó identifica amb Sittacene i diu que era entre Babilònia i Susis, havent estat anomenada després Apolliònatis pels macedonis vers el 300 aC.
Veure Imperi Mede і Apol·lònia d'Assíria
Appuasu
Appuasu va ser un rei de Cilícia.
Veure Imperi Mede і Appuasu
Araspes
Araspes (fou un noble mede amic de Cir II el Gran de Pèrsia (fundador de l'imperi Persa que va governar (550 aC–529 aC). Fou enviat al camp del rei lidi Cressos com si fos un desertor, per inspeccionar les condicions de les forces d'aquest rei, i després va tornar al camp persa, i a la batalla va dirigir l'ala dreta de l'exèrcit de Cir vers el 539 aC.
Veure Imperi Mede і Araspes
Arbaces
* Arbaces de Mèdia, mitic rei de Mèdia.
Veure Imperi Mede і Arbaces
Arbaces d'Arnàsia
Arbaces (persa antic Arbaku) fou un governant del principat mede d'Arnàsia.
Veure Imperi Mede і Arbaces d'Arnàsia
Arbaces de Mèdia
Arbaces fou el mític fundador de l'Imperi Mede segons indica Ctèsies que dona el seu nom com el del primer rei, tot i que això no està d'acord amb els coneixements històrics.
Veure Imperi Mede і Arbaces de Mèdia
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Veure Imperi Mede і Arbela
Ariana
Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.
Veure Imperi Mede і Ariana
Arienis
Arienis de Lídia va ser, segons Heròdot, la filla del rei Aliates II de Lídia i la germana del rei Cressus de Lídia.
Veure Imperi Mede і Arienis
Ariobarzanes d'Armènia
Ariobarzanes va ser rei d'Armènia des de l'any 2 fins a l'any 4.
Veure Imperi Mede і Ariobarzanes d'Armènia
Armènia persa
L''''Armènia persa''' entre els anys 387 i 591 LArmènia persa correspon al territori armeni controlat per l'Imperi Persa al llarg de la història.
Veure Imperi Mede і Armènia persa
Arquitectura de l'Iran
Larquitectura iraniana o arquitectura persa és l'arquitectura que s'ha construït al territori que ara correspon més o menys amb l'Iran contemporani i el continent cultural iranià.
Veure Imperi Mede і Arquitectura de l'Iran
Arquitectura medo-persa
Capitell de doble toro del palau de Darío Detall del fris dels arquers del palau de Darios Larquitectura medepersa tracta de les construccions fetes pels habitants de la Mèdia.
Veure Imperi Mede і Arquitectura medo-persa
Artembares (noble)
Artembares (en grec antic Ἀρτεμβάρης) era un noble mede, que tenia un fill company de jocs de Cir II el Gran quan no se sabia que seria rei.
Veure Imperi Mede і Artembares (noble)
Artvin
Artvin Artvin és una ciutat de Turquia al nord-est del país a la riba del riu Çoruh i prop de la frontera amb Geòrgia.
Veure Imperi Mede і Artvin
Arxak II d'Armènia
Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.
Veure Imperi Mede і Arxak II d'Armènia
Asandre de Cària
Asandre (Asander) fou un general macedoni, fill de Filotes i germà de Parmenió.
Veure Imperi Mede і Asandre de Cària
Astíages de Mèdia
Astíages (babiloni Istumegu, antic iranià Rshtivaiga, elamita Iristimanka) fou rei dels medes des de vers el 584 aC al 550 aC.
Veure Imperi Mede і Astíages de Mèdia
Atròpat
Atròpat (aturpat.
Veure Imperi Mede і Atròpat
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Veure Imperi Mede і Atropatene
Avanos
La ciutat d'Avanos vista des d'una passera sobre del riu Kizilirmak Avanos és una ciutat turca de la província de Nevşehir a 18 km al nord-oest de la capital provincial.
Veure Imperi Mede і Avanos
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Veure Imperi Mede і Èumenes de Càrdia
Àvars de Pannònia
En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.
Veure Imperi Mede і Àvars de Pannònia
Àzeris iranians
Els àzeris o azerbaidjanesos iranians (ایران آذربایجانلیلاری, İran azərbaycanlıları), que són principalment musulmans xiïtes, són el grup ètnic més gran de l'Iran, després dels perses, i es creu que són el 20-24% de la població.
Veure Imperi Mede і Àzeris iranians
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Imperi Mede і Babilònia
Bariaxes
Bariaxes fou un noble mede que, mentre Alexandre el Gran era a l'Índia, encapçalà un alçament nacionalista a la Mèdia Atropatene, però fou derrotat pel sàtrapa Atròpat.
Veure Imperi Mede і Bariaxes
Batalla d'Hormizdegan
La Batalla d'Hormizdegan fou una batalla lliurada el 28 d'abril del 224 a Hormazan (Pèrsia) entre l'Imperi Part i els sassànides, amb victòria sassànida.
Veure Imperi Mede і Batalla d'Hormizdegan
Batalla de Gaugamela
La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.
Veure Imperi Mede і Batalla de Gaugamela
Behistun
Inscripció de Dàrius I a BehistunEl Behistun o Bisutun, modernament Bistun (en persa: بیستون), és una muntanya a uns 30 km a l'est de Kermanxah, a la carretera entre Bagdad i Hamadan, en l'actual Iran.
Veure Imperi Mede і Behistun
Berós
Berós (acadi; Bêl-re'ušunu), (Berosus) fou un sacerdot de Marduk i historiador a Babilònia al, quan la ciutat era sotmesa llavors a l'Imperi Selèucida.
Veure Imperi Mede і Berós
Bessos de Bactriana
Bessos (en grec antic Βήσσος 'Bḗssos') va ser sàtrapa de Bactriana i rei de l'Imperi persa de l'any 330 aC al 329 aC.
Veure Imperi Mede і Bessos de Bactriana
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Veure Imperi Mede і Bistam
Bit Khamban
Bit Khamban, Bit Hamban o Bīt-Ḫamban fou un principat situat cap a la part nord del Diyala, i una part també al sud (fins Hulwand), a l'oest de la moderna Kermanshah i nord de Luristan (Lorestān).
Veure Imperi Mede і Bit Khamban
Budis
Els budis (llatí budii, grec Βούδιοι) foren un poble de Mèdia esmentat per Heròdot junt amb els buses (Busae).
Veure Imperi Mede і Budis
Cadusis
Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.
Veure Imperi Mede і Cadusis
Caldea
Caldea (Kaldi) va seu un país que va existir entre finals del o principis del fins a mitjans del.
Veure Imperi Mede і Caldea
Cambises I d'Anxan
Cambises I d'Anxan (en persa antic Kambujiya, en grec antic Καμβύσης) anomenat "el vell", va ser rei de la ciutat d'Anxan sota dependència del rei dels medes Astíages, entre l'any 580 aC i 559 aC aproximadament.
Veure Imperi Mede і Cambises I d'Anxan
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Imperi Mede і Capadòcia
Capadòcia (província romana)
Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.
Veure Imperi Mede і Capadòcia (província romana)
Caspis
Els caspis (llatí caspii, grec Κάσπιοι) foren una nació que vivia originàriament a la Mèdia, a la boca del Kur i a la rodalia d'una muntanya anomenada Mont Caspi.
Veure Imperi Mede і Caspis
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Veure Imperi Mede і Còlquida
Cir I d'Anxan
Cir I (en persa antic Kuruš) va ser rei d'Anxan possiblement entre els anys 640 aC i 580 aC.
Veure Imperi Mede і Cir I d'Anxan
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Veure Imperi Mede і Cir II el Gran
Cleandre de Bizanci (general)
Cleandre de Bizanci, (en llatí Cleander, en grec antic Κλέανδρος, Kléandros) fill de Polemòcrates, era un dels oficials d'Alexandre el Gran.
Veure Imperi Mede і Cleandre de Bizanci (general)
Coper
kilix en la seva esquerra. Representat en un kilix àtic c. 460-450 a. C. Coper era un oficial o encarregat d'alt rang en les corts reals, la tasca de les quals era servir les begudes en la taula.
Veure Imperi Mede і Coper
Coromitrene
Coromitrene (llatí: Choromithrene) és el nom que dona Ptolemeu a una província del nord de la Mèdia.
Veure Imperi Mede і Coromitrene
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Veure Imperi Mede і Cosroes II
Cossais
Cossais, cosseis o cosseins (en llatí Cossaei, grec Κοσσαῖοι) eren un poble guerrer que habitaven un districte muntanyós anomenat Cossaia (Κοσσαία) a la vora de la Susiana (al sud) i de la Mèdia (al nord).
Veure Imperi Mede і Cossais
Cronologia de la història de l'Iran
Aquest article recull els fets més significatius de la història de l'Iran en forma d'eix cronològic (incloent-hi els esdeveniments corresponents a Pèrsia).
Veure Imperi Mede і Cronologia de la història de l'Iran
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Veure Imperi Mede і Darios el Gran
Datis (militar persa)
Datis (en grec antic Δᾶτις en irànic *Dātiya-, en elamita Da-ti-ya) fou un militar mede al servei de Pèrsia, enviat juntament amb Artafernes al front de les tropes que Darios I el Gran va enviar contra Erètria i Atenes i que finalment van ser derrotades a Marató el 490 aC.
Veure Imperi Mede і Datis (militar persa)
Deioces de Mèdia
Deioces fou el suposat primer rei de Mèdia vers el 700 aC.
Veure Imperi Mede і Deioces de Mèdia
Demetri II Nicàtor
Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.
Veure Imperi Mede і Demetri II Nicàtor
Destrucció aquemènida d'Atenes
La destrucció aquemènida d'Atenes va ser realitzada per l'exèrcit aquemènida de Xerxes I durant la segona invasió persa de Grècia a la ciutat d'Atenes.
Veure Imperi Mede і Destrucció aquemènida d'Atenes
Diòdot Trifó
Diòdot Trifó (en grec antic Διόδοτος Τρύφων) fou un rei selèucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.
Veure Imperi Mede і Diòdot Trifó
Diògenes de Susiana
Diògenes de Susiana（en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou sàtrapa de Susiana durant el regnat d'Antíoc III el gran. Durant la revolta de Moló de Mèdia va defensar la ciutadella (arx) de Susa, mentre la ciutat mateixa era ocupada pel rebel.
Veure Imperi Mede і Diògenes de Susiana
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure Imperi Mede і Dvin
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Veure Imperi Mede і Ecbàtana
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Imperi Mede і Edat antiga
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Veure Imperi Mede і Elam
Elimais
Elimais o elimiots (grec: Ἐλιμιῶται) eren els habitants de la província d'Elimaida al sud-oest de Pèrsia.
Veure Imperi Mede і Elimais
Emirat d'Armènia
LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.
Veure Imperi Mede і Emirat d'Armènia
Erato
Erato va ser reina d'Armènia.
Veure Imperi Mede і Erato
Exèrcit aquemènida
batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.
Veure Imperi Mede і Exèrcit aquemènida
Fraata
Fraata (Phraata) fou una ciutat de Mèdia que fou residència d'hivern dels reis de Pàrtia.
Veure Imperi Mede і Fraata
Fraortes de Mèdia
Fraortes, (en antic iranià Fravartish) va ser, segons Heròdot, el segon rei de Mèdia, fill i successor de Deioces.
Veure Imperi Mede і Fraortes de Mèdia
Gaumata
L'Imperi mede cap a l'any 600 aC Gaumata va ser, segons la Inscripció de Behistun (erigida per Darios I), un magEn l'imperi Mede el terme grec μάγος (magos) no era utilitzat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència; y també a la casta sacerdotal del zoroastrisme.
Veure Imperi Mede і Gaumata
Gazaka
Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mèdia, que fou la capital del regne d'Atropatene.
Veure Imperi Mede і Gazaka
Gaziura
Gaziura (en llatí Gaziura, en grec antic Γαζίουρα) era una ciutat del Pont, a la riba de l'Iris, prop del lloc on el riu gira cap al nord.
Veure Imperi Mede і Gaziura
Guerres Pàrtiques
Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.
Veure Imperi Mede і Guerres Pàrtiques
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure Imperi Mede і Guerres romano-perses
Harhar
Harhar fou un país i ciutat antiga, que va caure sota domini d'Assíria.
Veure Imperi Mede і Harhar
Harharu
Harharu o Kharkharu (en accadi: 𒄯𒄩𒊒, transliterat Ḫar-ḫa-ru) va ser un dels primers reis d'Assíria (el cinquè de la Llista dels reis) un dels setze esmentats com a caps tribals d'una tribu semítica nòmada "que vivia a la tenda".
Veure Imperi Mede і Harharu
Harpàgides
Els harpàgides foren una dinastia reial de Lídia que suposadament descendia del general mede Hàrpag, membre de la casa reial mede.
Veure Imperi Mede і Harpàgides
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Veure Imperi Mede і Harran
Harzianu
Herzianu fou una ciutat de l'antiga Mèdia, esmentada per les fonts assíries en temps de Sargon II (716 aC).
Veure Imperi Mede і Harzianu
Hàrpag
Hàrpag (Ἅρπαγος) fou un general mede que va trair el rei Astíages de Mèdia i el va lliurar al seu net rebel Cir II el Gran, al qual va proclamar rei.
Veure Imperi Mede і Hàrpag
Hàrpal (tresorer)
Hàrpal (Hàrpalus, Ἅρπαλος) fou un noble macedoni, fill de Macates (Machatas) de la família reial de Elimiotis i nebot del rei Filip II de Macedònia que estava casat amb Fila, germana de Macates.
Veure Imperi Mede і Hàrpal (tresorer)
Hèrmies de Cària
Hèrmies de Cària (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic Ἑρμείας o Ἑρμίας) fou un funcionari d'origen cari que va arribar a favorit de Seleuc III Ceraune (o Soter) (225 aC-223 aC) i se li va encarregar portar els afers polítics de Síria com a regent mentre el rei va anar en expedició al Taure, expedició en el curs de la qual va morir (223 aC).
Veure Imperi Mede і Hèrmies de Cària
Heracó
Heracó (Heracon) fou un oficial militar grec al servei d'Alexandre el Gran, que juntament amb Cleandre i Sitalces va rebre el comandament de la Mèdia on van substituir com a governador (sàtrapa) a Parmeni que havia estat executat per ordre d'Alexandre (330 aC).
Veure Imperi Mede і Heracó
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Imperi Mede і Heracli
Hipòstrat (militar)
Hipòstrat (en llatí Hippostratus, en grec antic) fou un militar macedoni que va servir sota Antígon el borni.
Veure Imperi Mede і Hipòstrat (militar)
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Veure Imperi Mede і Hircània
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Veure Imperi Mede і Història d'Armènia
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure Imperi Mede і Història d'Isfahan
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Veure Imperi Mede і Història de l'Azerbaidjan
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Veure Imperi Mede і Història de l'Iran
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Veure Imperi Mede і Història de Turquia
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Veure Imperi Mede і Història dels kurds
Imperi
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.
Veure Imperi Mede і Imperi
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Imperi Mede і Imperi Aquemènida
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Imperi Mede і Imperi Part
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Imperi Mede і Imperi Persa
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Imperi Mede і Imperi Sassànida
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Imperi Mede і Iran
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Veure Imperi Mede і Iraq ajamita
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Imperi Mede і Isfahan
Jàbal (orografia)
Jàbal i, en plural, jibal són dos mots àrabs —en àrab جبل, jabal; pl.
Veure Imperi Mede і Jàbal (orografia)
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Veure Imperi Mede і Jibal
Kammanu
- Kammanu va ser un estat neohitita situat a l'oest de Meliddu, al nord de Tabal i al sud de Katak, sorgit al amb l'enfonsament de l'Imperi Hitita.
Veure Imperi Mede і Kammanu
Kharkhar
Kharkhar (Ḫaṛḫar) fou un principat de la frontera oriental d'Assíria situat al nord d'Ellipi, entre aquesta regió i Parsua més al nord.
Veure Imperi Mede і Kharkhar
Khilakku
Regnes neohitites al segle VIII aC Khilakku, Khilikki, Khilikka o Hilakku va ser un regne neohitita situat a les muntanyes del Taure.
Veure Imperi Mede і Khilakku
Kilman
Kilman fou una antiga ciutat de Mèdia, sotmesa als assiris en temps de Sargon II.
Veure Imperi Mede і Kilman
L'odissea d'Astèrix
L'Odissea d'Astèrix (títol original en francès: L'Odyssée d'Astérix) és el vint-i-sisè àlbum de la sèrie Astèrix el gal.
Veure Imperi Mede і L'odissea d'Astèrix
Laodicea de Mèdia
Laodicea de Mèdia (en grec antic Λαοδίκεια) era una ciutat de Mèdia fundada per Seleuc I Nicàtor que li va donar el nom en honor de la seva mare Laodice, com va fer en quatre ciutats més.
Veure Imperi Mede і Laodicea de Mèdia
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Veure Imperi Mede і Lícia
Licis
Licis és el nom de diversos pobles que habitaven a Lícia, a Anatòlia.
Veure Imperi Mede і Licis
Llibre de Daniel
El profeta Daniel a la Capella Sixtina. El Llibre de Daniel és un llibre bíblic de l'Antic Testament i de la Tanakh o Bíblia Hebrea.
Veure Imperi Mede і Llibre de Daniel
Llista de dinasties de l'Afganistan
L'Afganistan va ser dominat al llarg de la història per gran nombre de dinasties, fins a l'establiment de la república el 1973, Excloses les de caràcter local o regional, les principals dinasties (o sobirans individuals) foren.
Veure Imperi Mede і Llista de dinasties de l'Afganistan
Mah al-Basra
Mah al-Basra (en àrab Māh al-Baṣra, literalment "Mèdia de Bàssora", fou el nom que va portar el districte de Nihawand (Nihavend) en el califat omeia. Els impostos d'aquest districte foren assignats a les despeses militars del govern de Bàssora quan fou conquerit el Djibal (Mèdia).
Veure Imperi Mede і Mah al-Basra
Mandana de Mèdia
Mandana (en grec antic Μανδάνη) era una princesa de Mèdia filla del rei Astíages, segons diuen Heròdot i Xenofont.
Veure Imperi Mede і Mandana de Mèdia
Manna
Manna (també Mannea, accadi Mannai, hebreu Minni) fou un regne que va existir dels segles X a VII aC, vassall d'Urartu i d'Assíria, situat al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (país d'Utxnu (Ushnu), Maiyandab i Sakkis) o sigui a l'entorn de la moderna Mahabad.
Veure Imperi Mede і Manna
Massabatene
Massabatene; Μεσσαβατική) fou un districte de Pèrsia, al centre de Susiana, entre les muntanyes Cambalidus (una branca del sud de les muntanyes dels Zagros) fins al país dels cosseis. Estrabó esmenta la ciutat de Massabatice com una eparquia de Elimais.
Veure Imperi Mede і Massabatene
Matiana
Matiana (en llatí Matiana, en grec antic Ματιανή o Ματιηνή) era un districte de Mèdia al sud-oest de la Mèdia Atropatene.
Veure Imperi Mede і Matiana
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Veure Imperi Mede і Maurici (emperador)
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Veure Imperi Mede і Mazandaran
Mèdia
* Mèdia o Imperi Mede, territori habitat pels medes.
Veure Imperi Mede і Mèdia
Medea
Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.
Veure Imperi Mede і Medea
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.
Veure Imperi Mede і Medes
Medicina de l'antiga Grècia
480-470 aC, Museu del Louvre. figures vermelles de Sòsies, v. 500 aC, Altes Museum (F 2278). La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs.
Veure Imperi Mede і Medicina de l'antiga Grècia
Medisme
Històries'', VII, 136. El terme medisme (en grec: μηδισμός) s'utilitzava en l'antiga Grècia per a referir-se a l'actitud dels grecs favorables als perses o disposats a acceptar la seua supremacia.
Veure Imperi Mede і Medisme
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Veure Imperi Mede і Mitridates I de Pàrtia
Mjej Gnuní
Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.
Veure Imperi Mede і Mjej Gnuní
Nabònides
Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.
Veure Imperi Mede і Nabònides
Nabopolassar
Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us-ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) va ser un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.
Veure Imperi Mede і Nabopolassar
Narsès de Pèrsia
Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs.
Veure Imperi Mede і Narsès de Pèrsia
Nimrud
Nimrud (coneguda com a Kalkhu pels assiris, i com a Calah o Kalakh en la Bíblia) fou una de les capitals d'Assíria, juntament amb Assur, Nínive i Dur Sharrukin.
Veure Imperi Mede і Nimrud
Nisaya
Nisaya fou una població de l'antiga Pèrsia.
Veure Imperi Mede і Nisaya
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I.
Veure Imperi Mede і Oròntida
Orontobates de Mèdia
Orontobates (en grec antic Οροντοβάτης) era un noble mede a qui Antígon el Borni va nomenar sàtrapa de Mèdia.
Veure Imperi Mede і Orontobates de Mèdia
Pacte de Triparadisos
El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.
Veure Imperi Mede і Pacte de Triparadisos
Paretaquene
Paretaquene (Paraetacene) fou un districte de Persis a la part nord del país, fronterer amb la Mèdia Magna.
Veure Imperi Mede і Paretaquene
Parmenió
Parmenió (Parmenion) (vers 400 aC-330 aC) fill del general Filotes, fou un general macedoni.
Veure Imperi Mede і Parmenió
Parsua
Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.
Veure Imperi Mede і Parsua
Partukka
Partukka fou un regne mede que existia al a la frontera oriental d'Assíria, i que correspon a la regió de Gurgan a l'antiga Hircània, però en un lloc no determinat.
Veure Imperi Mede і Partukka
Pasàrgada
Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).
Veure Imperi Mede і Pasàrgada
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Imperi Mede і Pèrsia
Període assiri mitjà
El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.
Veure Imperi Mede і Període assiri mitjà
Phaitakaran
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Phaitakaran és a l'est. Phaitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia, poblada pels aghuans i dominada després pels armenis.
Veure Imperi Mede і Phaitakaran
Pompeu Trogus
''Epitome historiarum Trogi Pompeii'' Gneu Pompeu Trogus (Gnaeus Pompēius Trogus) va ser un historiador romà d'origen gal, autor d'unes ''Historĭae Philippĭcae'' en quaranta-quatre llibres.
Veure Imperi Mede і Pompeu Trogus
Poncem
El poncem, poncil, poncir o naronja (Citrus medica) és un fruit cítric, que pot arribar a fer 25 cm de longitud i pesar 4 kg, provinent de l'arbre anomenat poncemer, ponciler o naronger, i que a l'hemisferi boreal es cull de setembre a novembre.
Veure Imperi Mede і Poncem
Primera història d'Esther
Primera història d'Esther és una obra de teatre que Salvador Espriu i Castelló va concebre el 1948.
Veure Imperi Mede і Primera història d'Esther
Primers centres de la cristiandat
El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.
Veure Imperi Mede і Primers centres de la cristiandat
Província d'Isfahan
Comtats d'Isfahan La província d'Isfahan (també Esfahan, Espahan, Sepahan, o Isphahan) és una divisió administrativa de l'Iran al centre del país amb capital a la ciutat d'Isfahan.
Veure Imperi Mede і Província d'Isfahan
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Imperi Mede і Província de Fars
Província de Tunceli
Tunceli és una província a la regió d'Anatòlia oriental de Turquia.
Veure Imperi Mede і Província de Tunceli
Quarta Guerra Mitridàtica
La quarta guerra mitridàtica fou un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont.
Veure Imperi Mede і Quarta Guerra Mitridàtica
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Imperi Mede і Rayy
Regió d'Escítia
s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.
Veure Imperi Mede і Regió d'Escítia
Regnat de Cleòpatra
pp.
Veure Imperi Mede і Regnat de Cleòpatra
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Veure Imperi Mede і Regne d'Armènia (antiguitat)
Regne de Que
El regne de Que Kue, Kui, Quwê, Qeve, Coa, Kuê o Keveh entre altres transcripcions) va ser un estat neohitita del sud de Cilícia, format principalment per l'anomenada Cilicia Campestris, a les zones planes al sud de les muntanyes del Taure, i fins a les muntanyes de Nur. La seva capital se suposa que era Adana, i Tars també en formava part.
Veure Imperi Mede і Regne de Que
Rei d'Assíria
La següent llista de reis assiris és una compilació dels monarques d'Assíria, que comença aproximadament el 2500 aC i continua fins al segle VIII aC.
Veure Imperi Mede і Rei d'Assíria
Reis d'Orient
Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient, Reis Mags o simplement els Reis o els Reixos (en bona part del català occidental) són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, depenent de la traducció) que van portar presents a Jesús, guiats per un estel.
Veure Imperi Mede і Reis d'Orient
Riu Euleu
Euleu era l'antic nom d'un riu de la Susiana, que naixia a les muntanyes orientals, al districte de Dinarún, passava per la moderna Shushter i desaiguava al Tigris per un canal artificial anomenat Haffar.
Veure Imperi Mede і Riu Euleu
Rozbihan d'Armènia
Rozbihan (en armeni Rotshvshan) fou marzban d'Armènia del 624 al 627.
Veure Imperi Mede і Rozbihan d'Armènia
Rusa I
Rusa I va ser rei d'Urartu de l'any 735 aC al 713 aC No se sap si era fill o parent de Sarduri II (cosa probable) o bé era un usurpador.
Veure Imperi Mede і Rusa I
Sagartis
Els sagartis (llatí: sagartii, elamita Aš-šá-kar-ti-ia, babiloni kurSa-ga-ar-ta-a-a, grec sagartía, sagártioi) foren un poble un poble nòmada indoari establert durant el primer mil·lenni abans de Crist a la regió que del nom d'aquest pobla va ser anomenada Sagàrtia, i fou després una de les satrapies perses aquemènides, la XIV.
Veure Imperi Mede і Sagartis
Sagàrtia
Sagàrtia va ser el nom de la regió de l'imperi Persa on actualment hi ha la ciutat de Yedz que incloïa el territori més tard conegut per Arbelitis, nom que va prendre de la ciutat principal, Arbela.
Veure Imperi Mede і Sagàrtia
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Veure Imperi Mede і Sargon II
Saspers
Els saspers (en georgià სასპერები) era el nom que tenia una confederació tribal dels georgians.
Veure Imperi Mede і Saspers
Sembat Bagratuní
Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.
Veure Imperi Mede і Sembat Bagratuní
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Veure Imperi Mede і Sennàquerib
Simbologia i adoració del foc
L'adoració del foc és l'acció de retre culte a aquest element, considerant-lo sagrat o representant d'alguna divinitat.
Veure Imperi Mede і Simbologia i adoració del foc
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Imperi Mede і Sistan
Sitalces (militar)
Sitalces (en llatí Sitalces, en grec antic Σιτάλκης) fou el cap d'un cos auxiliar d'infanteria lleugera tràcia al servei d'Alexandre el Gran en la seva expedició a Àsia.
Veure Imperi Mede і Sitalces (militar)
Smerdis de Pèrsia
Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.
Veure Imperi Mede і Smerdis de Pèrsia
Sogdià de Pèrsia
Sogdià (en llatí Sogdianus, en grec antic Σογδιανός) va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa l'any 424 aC, durant uns sis mesos i mig.
Veure Imperi Mede і Sogdià de Pèrsia
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Veure Imperi Mede і Susiana
Teïspes d'Anshan
Teïspes (Cišpiš) va ser rei dels perses entre els anys i 640 aC, aproximadament.
Veure Imperi Mede і Teïspes d'Anshan
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Veure Imperi Mede і Teglatfalassar III
Teishebaini
Teishebaini (en armeni: Կարմիր Բլուր).
Veure Imperi Mede і Teishebaini
Tigranes IV d'Armènia
Tigranes IV (en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia de l'any 12 aC al 5 aC i del 4 aC a l'1 dC.
Veure Imperi Mede і Tigranes IV d'Armènia
Til Garimmu
Til Garimmu (Til-Garimmu o Beth-Togarmah), en hitita Tegarama, Tegarma, Tagarma i Takarama, fou un territori situat entre els kaska al nord, els tibarens al sud, els muskhi a l'oest i Meliddu a l'est.
Veure Imperi Mede і Til Garimmu
Tobit
Tobit és un personatge bíblic que apareix al Llibre de Tobies.
Veure Imperi Mede і Tobit
Tunceli
Tunceli (pronunciat) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tunceli, a la part oriental d'Anatòlia.
Veure Imperi Mede і Tunceli
Uplistsikhe
Uplistsikhe (en georgià: უფლისციხე), literalment 'fortalesa del senyor'), és una antiga ciutat de coves excavades en la roca, un dels assentaments urbans més antics del territori de Geòrgia. Uplistsikhe està tallada en roques i situada a 12 km a l'est de la ciutat de Gori, al marge esquerre del riu Kura i a la regió de Xida Kartli, a 70 km a l'oest de Tbilissi.
Veure Imperi Mede і Uplistsikhe
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Veure Imperi Mede і Urartu
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Veure Imperi Mede і Urmia
Vahyazdata
Vahyazdata (?-?) (en persa antic Vahyazdâta) va ser un noble persa que va intentar un cop d'estat en el 521 aC en temps de Darios I.
Veure Imperi Mede і Vahyazdata
Vologès I d'Armènia
Vologès I d'Armènia (llatí Vologeses, armeni Valarsh, persa part Valagash) fou un rei arsàcida d' Armènia que va regnar de vers el 116 a aproximadament el 138.
Veure Imperi Mede і Vologès I d'Armènia
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Veure Imperi Mede і Xa
Xaraplakan d'Armènia
Xaraplakan fou marzban d'Armènia del 619 o 620 fins al 624.
Veure Imperi Mede і Xaraplakan d'Armènia
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Veure Imperi Mede і Yazd
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Veure Imperi Mede і Yezdegerd III
130 aC
El 130 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Veure Imperi Mede і 130 aC
També conegut com Imperi Meda, Mataa, Mede.