Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Imad-ad-Dawla

Índex Imad-ad-Dawla

Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.

21 les relacions: Abu l-Husayn Ahmad, Abu-l-Hussayn Bàjkam, Àdud-ad-Dawla, Banu Fasandjus, Buwàyhides, Dawla, Firuzànides, Història d'Isfahan, Història de Xiraz, Ilyàsida, Isfahan, Istakhr, Kirman, Mah al-Basra, Maqan ibn Kaki, Mardawidj ibn Ziyar, Muïzz al-Dawla, Qazvín, Rayy, Rukn-ad-Dawla, Wuixmaguir ibn Ziyar.

Abu l-Husayn Ahmad

Abu l-Husayn Ahmad ibn Sad al-Katib fou un oficial dels buwàyhides i escriptor en àrab del.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Abu l-Husayn Ahmad · Veure més »

Abu-l-Hussayn Bàjkam

Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam, més conegut com Bàjkam at-Turkí (‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) fou un amir turc del Califat Abbàssida.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Abu-l-Hussayn Bàjkam · Veure més »

Àdud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Àdud-ad-Dawla · Veure més »

Banu Fasandjus

Els Banu Fassanjus o Banu Fassanjas (o) foren una família que dirigia l'administració hereditàriament sota els buwàyhides.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Banu Fasandjus · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Buwàyhides · Veure més »

Dawla

El mot àrab ad-Dawla significa ‘la dinastia’ o ‘l'Estat’ i s'empra en molts títols honorífics o làqabs al món islàmic.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Dawla · Veure més »

Firuzànides

Els firuzànides o dinastia Firuzànida fou una nissaga persa del Tabaristan que va governar efímerament a Tabaristan i Gurgan, i després a Kumis i a Amol.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Firuzànides · Veure més »

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Història d'Isfahan · Veure més »

Història de Xiraz

Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Història de Xiraz · Veure més »

Ilyàsida

Ilyàsida (persa Al-e Elyas) fou una dinastia musulmana de Kirman (Califat Abbàssida) del.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Ilyàsida · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Isfahan · Veure més »

Istakhr

Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Istakhr · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Kirman · Veure més »

Mah al-Basra

Mah al-Basra (en àrab Māh al-Baṣra, literalment "Mèdia de Bàssora", fou el nom que va portar el districte de Nihawand (Nihavend) en el califat omeia. Els impostos d'aquest districte foren assignats a les despeses militars del govern de Bàssora quan fou conquerit el Djibal (Mèdia). Aquesta disposició s'hauria iniciat sota Úmar ibn al-Khattab (634-644) però en tot cas al final, ja que Nihawand i Dinavar no foren conquerides per les tropes musulmanes de Bàssora fins després de la batalla de Nihawand el 642. El cert és que en el califat de Muàwiya ibn Abi-Sufyan els impostos de Dinavar foren assignats a Kufa i els de Nihawand a Bàssora i així es va donar el nom de Mah al-Kufa al districte de Dinavar i el de Mah al-Basra al de Nihawand. La ciutat de Nihawand també fou anomenada Mah Dinar del nom d'un persa que va negociar les condicions de la rendició amb Hudayfha ibn al-Yaman (642). Mah al-Basra va restar un districte del Djibal. El 926 al-Muqtàdir va concedir els impostos locals i d'altres poblacions a Yússuf ibn Abi-s-Saj pel finançament de la campanya contra els càrmates. El 936 s'hi va establir Tahir al-Jilí però fou mort per l'emir buwàyhida Imad-ad-Dawla. Al és descrit com una zona fèrtil i ben regada.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Mah al-Basra · Veure més »

Maqan ibn Kaki

Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Maqan ibn Kaki · Veure més »

Mardawidj ibn Ziyar

Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »

Muïzz al-Dawla

Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Muïzz al-Dawla · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Qazvín · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Rayy · Veure més »

Rukn-ad-Dawla

Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Rukn-ad-Dawla · Veure més »

Wuixmaguir ibn Ziyar

Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.

Nou!!: Imad-ad-Dawla і Wuixmaguir ibn Ziyar · Veure més »

Redirigeix aquí:

Imad al-Dawla.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »